,

,t ,t • •••n

. n30 11,JUK51 31111 2310‘

I I

bancs-a Hoya York1 '

•sfre X :), ' .• • C••15bi'

A'arpree derelekdr Whiel r bormalsafaes* rawisa.l1pifflure4M.MR4--li' lell1.41101106.4" t

•

11

Mimen e, 19 de de 1188

EL TEMPS tren» el afeen is zar: 757'1""*— estutmemai miseree» actual( 5 I*

grabe. enaltes releUnn 55 per 500. Veras ee quo:acetoso per hora be PMO. VisIbIntni laroseutal,premien, SO dillkoneltes. Ilstet del cel: 5/10 d'ArMere f Out. ale me ostreros 54 110MS:~as: TosallOraluira idiotas: tr$ areReeorrernt del veoti 5711 quitomesres, Preciptte;salda. Ineolael6 en el me d'elle: a noma so sin •,

4.....mmemmue

a 4.••trotul lvtie iz oir

ey

dd

le. :espeeit,Dedadier. wiriiie 0,...i.! JUNines srhs les Äsisis" .40 kils, tisis 11dlii e ficar-se m 'AS :4911>' wei nte: sodons 4s . lei. ergs [Ni: do 'hirma la gasees? iPai,ititteseilireeirir o e/insistas el: 0AMilite Int,

,s'oPesen a un penediniee 't'Italiaturdi ha sortit no gire :a •

m le la ca'-'

, feseneia de Versalita, rin ! a f la di-; teinatituecid de rAdei1ibta tesiatesily-1 portie.iesve. de lee eoldoilfeeddillredietdase

Les vaguee de knut, &Ida i Cardona

Les poblacions, en disaprovarel moviment, contribueixen a

la solució-4e1" conflicte

Eta anees Mecid 'I Pi i Sunyer i ei4 ere acompenyants, en la visita queferia shir a u coopersd.a- °beige de Mataró, (Foto. Torrents)

• C.anviarte la polftica 'internacional d'ttilia?

L'arribada del mayo Daladier .a ; tilledimAletcamponna1 Jrar Simon, que ratairswa-rdiseradeenneid. , (Poto. Se Gmbial)

Les Idees Isla tete

El fracàs de la

política d'èxitOnall una doctrina. o moral o po-

lítica, es preocupa mea en vistes alsea ibeit, de reclutar adeptes i dedominar sis «iperita que no pes del'elreaci6 de les maca idees i de laperfecció de lee leves %aleas, epot dir que està a li decadencia ique Es una cou ja xara i conde:m-uda a more La politice de l'èxit,per una parado," es dóna el cascorlé. ~ser precisament precur-sora del frute.

La rió és Den clara. El valorenergetic de qualievulga predica u-ta en fuel directa amb el gran detransformació que pot cansar dio

acostant-lo a la idea. Es-. ensaquen aguce moviment, i, espu-té:llamee, naixeran les concupia-ancles individual, o de casta, quedividirla' el cos de encienta o d'adep-tas. D'aleshores endavant es ¡araimpasible cap realització de con-jet. Nones nadasen &mitra mi-núscula hiende de detall, i seria unimpossible que, per atzar, acometarana d'estribado, i de camina entre-creuats no engendres zoca i nulosque, tard o d'hora. acabaran ato-mitzant, a través dele hornea, laMatara doctring,...

Aires es tan esek que ele waseconstructora de pobles i de reinasco sisan preoctest pu gens d'en-/restar reina ambiciona entre elsque els ~en, /ab (pm ele hasdemanat contInttament surifiefenom d'oca idea. Pesqué sabio mirenenes procurentmee Taje de la gentque té prou sensibilitat históricaper a concebre cose, en granpodrien obtenir la atusa uninime ielectrituda que els feia falta. 1 tata-be pesqué Tinima colleetiva té unacerta "volante de fecenditat", i aix6Es cause que Incessantment es lliuria qui li demani mes esforç; "quedoni mes de si". Aquesta veritat,que °tilden els perita demagoga i elsenadonte de bula-ice, fou ja ob-servada per un Napoleon, com mesezdarant pes un Leen, un Trotski,un Stalin. Tot l'afany vellida per

'demanar al poble els sanabria tes_rongsne3.1 pla quinquennal es re-jero:lea no tant per les ganes dedotar-lo d'una gran indústria roenpe/ de captar-lo per a una constantapelladie 'al *urgid. I si això nasembla estrany, comparen la situa-ció d'un obrer d'una gran indústriadins un pals capitalista- que passitoba la vida fabricant caps de car-gol arnb la d'un seu semblant a

R. Ss.Evidentment, l'obret del pals ea-

Oeilielt cobra mes i menjaPecó no pot sentir cap illusió versla sen /tina Ni solament aquella,d'ordre estètic del bon artesà, orgu-llós de la seva mestria en l'ofici,qneIi permet de crear "l'obra", ésa dir, "alguna cosa" de personal onell s'hi pugui mirar cona un reiralli retire-tila viure, Pues l'obres tre-ballant en lerie I fent ornes un de-

' tafl d'un detall, no. Per a ell el tre-ball ti el mateix tema que puguitenis la tejo inútil que a certs ore-sidis anglesos hom fa, d'arrossegarun cortó anee cap mis objecte.El treball, aleshores, i3 la maledic-

, ció de l'home.En CLISVI el camarada ras la pasta

mas pilca, di 1 ele seo. Airó isna fet provat Peró, di e/ seo orgullde saber que, amh la MeS monótonade les feines, tira endavant tota laillusió d'un gran imperi? Airó licomunica entusiasme, i el salva del'enuig, el mis terrible dels mals quepoden afligir els hornea Tant éssial que si mai els plans reconstruc-

' tors de Stalin arribessin a donarple resultat, l'ende:ni mateix escia-feria la revolta i tothom l'arrosse-garla pels carnees, per déspotaenemic del poder del poble. Com es

, veu, Stalin té poder per estona.Penden, dones, el temps aquells

que s'entesten a fer tina política derepartiment de premis. Nomes fandesagraits i desavinguts. Deia, rnolt

• a tomb, cut famós politic que arano ens ve a la memòria, que cadacop que dotar, un cirro es feiadea contraes de den amics. Primerde tota, l'afavorit— un ingrat. I, des-eres, els non restants, despitats pes-qué els havien fet una injusticia.

Pesó ara, al capdavall, ens ado-ren" que per a poder exigir granasacrificis al poble— única manerade tenir-lo addiete— tal predicar-tigrana idees. I anexan a aire,: a

'demostrar la prioritat de la politiced'ideals sobre ele oportunientes 1 les

.demagógies.ROSSEND LLATES

1111

fPaellee VOSI9

En el combat celebrat ahir a Valen-

tia. Paulino ha vençut l'elelnany jeh-tina, per Ir. o., al segon round.

(Ver« a Darrera hora la informa-

ski mo,!tre. teet._ente

viatge

L'esdeveninsent iatoisa 'dona! d'aviestmossent,-qae té de:vallada l'eme-45'dtlos camelleeiss étarc4 efivíssisa,issse,,rae en topinid pdblica wsaudial, ¿set,Mata. a Rama del. primer »insistes,anglef, MacDonald, i del cap del-Fo-,reispsOýfice, Johis Aman, a coisfareri-.ciar: amb • el. cap del severa itelei-sisee, difitssolirt4 e, la .4.1nrant, el trajeas de:Gin/bu.,Génova, cls.i d'un els ministres

JOS han prossegnit el vage u hidropld,?ame personalment pel ministre de

Stalo Balbo. deman arrnmr-losel: ecos del descontent marital peploangles presentat a la Conferència delDesarmament, que Saint-Brice Aso va-cilla a qualificor de "mainumentpocresia". Franca, Polónio.i la AlbaEnteca fet cntendee, a,ieOous delsdiaris mi4e1Or¡tali 4 .44E/jepropasan: 4( 'reducció *la efsetissedate e,'s,cmenIs in* gmice",44"04.s.rentier de .regarreas ep—padter el joc d'Alma/o.

MacDonald deu heme comPrts es,mis que de qiiestiona ¡dancings; ei pro-blema és d'absolut retracter politic,es deu haver sentit mis encorajaf cs,ferel pos envere Mussolini per tal d'in-duir a seguir una conducta diferent dela seguida fins ara, Jr a dir—per dic-ho clarament—, a separar-fe del clandele revisionistes, i mis precisamentd'Alemanya, i reprendre el seis anticlloc al cbstat de Franca i d'Anglater-ra. A tornar, os una paraula, entre lesnadons guanyadores i abandonar aque-Iles contra les guate ele teas Soldarehan combatut Arma tres anys, sofrintla Nrdna de mig minó d'hornee i dosde mutilats i ferits. 3tacDonald ha in-,dividualitrat el perfil serien 'per, a la:pan estropea, el grrmanir, especialmeni:desPris del recent canvi.de . rigim. !. L'acolliment que • a Italia ha tingasti

,el vi,atge dels ministres b ritahicsis un;han jndjCÍ, com tinibe Jr ,significatiu;

/qué apane de deixar Ginebra, MocDo-!nald ha tinnut. una !larga converse amb:

„el 'cap del govern francés; Do/adicr, demanera que,usi • deis mis grane idiaritiromans, II Messagiero, no ha vadiHat

` afirmar -que a les entrevistes de Romo).

,n .4t

i

mstaffle , 440, mes Ameelse•

losidleolissesegb404cilefiededi

¡denota. iatirsoeagi-eußDi * diriesmarmir

adero*44."01•ideeue a.

- Ore OdAffluelst

mea «g-ime. mol-

alet s lb" Paf

Rlierbsidril. irse Aleares

*-38/111e.re.- le Cumula Gene-*14111111Mußerria armlort a les

1110.3111411eleillee eme e. rebut uncompoe

Osárambduclamiett iimieittribat a laAla. dore alis . vi"

pels111111111.181-Parts, st — El diari "L'Huma-

cité" publica una informació queha de recollir-se ab tqta mena dereserves, segons la qual el cap dels

THARLMANN

oortuspistes• ,aletnanys Thaelmanaque havia testas detingut per ordrede Hitler, ton assassinat el diumen-ge darrer. — Fabra.

Dimarts s'anunciar& la

discussió del projecte de

•Hei d'incompatibilitatsMadrid, 18. — Per al dimarts está,

anunciada la discussió del projecte dellei d'incompatibilitats.

La comissió de presidencia ha emesnon dictamen proposant la supressiódelt articles 3 i 7 del dictamen ante.tour i l'aprovació del següent anidetransitori.

Per a l'aplicad& de la present lleis'observaran les regles següents:

a) La :ncompatibilitat entre elscàrrecs de diputats a Corta i de lliurenomenament del Govern, s'aplicarà desde la vige...ez-ia d'aquesta llei.

b) La incompatibilitat entre el cär-res de diputat a Corts i els cärrecsde regidor o membres de les comissionsgestores de les diputacions provincials,s'aplican des de les primeres eleccionsmunicipal, que se eelebrin.

c) La incompatibilitat entre el cär-rec de diputat a Corts i el que s'ha-gués obtingut per oposició, concurs oprovisió reglamentiria, suplicanä desde les primeres eleccions general, dediputats a Corts que se celebrin.

d) La incompatibilitat entre el cär-rec de diputat a Corts i de diputar delParlament de les regions autònomes,s'aplicara des de les primeres chic-claus generals de diputats a Corts quese celebrin.

e) Totes les alees incompatibilitatsque no estiguin ccmpreses en les re-gles anteriors s'aplicaran des de la vi-gencia d'aquista llei.

El general Plastiras man-• tenia relacione aaib

• Viables

La Ala* de Cardona*anudfesta centra.*

extrendstesCARDONA. 18 (Per telefola

Mute tarda ha comenot a circu-lar el rumor entre la població queda obrera fills .del país i que es tris-beatas en vaga.a balx els pous +in-fien eorti-ne,: pesó 'cine no podienper privar-los-en els ergs forasters.

A mistIO-a que aqueas rumor haanar eitenent-se, els inim, s'han ex-citat de mita en mica Rus' que, ca-pontiniament, s'ha format un ma-nifestació composta d'homes i'donesen nombre de n'es d'un miler, queen actitud decidida s'han dirigit' capa les mines.

El sen propòsit era aconseguir queels coaccionados.' desistissin de llurpropòsit:

P.c4,1al Conseguir-ha han •obli-gat per la torea el cap deis exisemistes local,, anomenat Torres, 1 4tteno Es catalä, a baixar al pou. Al capde poca estona tots els mina/res hansortit, i han estat rebuts amb alegriapels manifestants.

Aquests, després, s'han encaminatcap a la Casca de la Vila i han de-manat que siguin expulsats de lapoblació els elements forastera que

• promoguin desordres.Les mines han quedat tanca-

des. — C.

Ele minaires de Sallentdesprés de donar la vaga

per acabada tornen acomencar-la

Sallent, 18 (Per telèfon). —Di-vendres a la nit, els vaguistes, esreuniren a la placa del Pare Claretper decidir sobre la fórmula de so-lució donada.

Aquesta consisteix a encentar2 dels 4 minaires que foren aco-miadats arnb motiu del, fets de ge-ner. També s'ha convingut que nohi haurien detencions amb motiudels fets presenta.

Els vaguistes han argeptat aqueo-tes proposicions, i aleshores els de-legats han baixat als potes iIran fet pujar els minaires cornuni-cant-los que s'havia arribat a unacord.

Els 175 minaires que des del di-marts a les cien del vespre eren a l'in-terior de la mina, en sortiren a launa de lamatinada del dissabte,després de .75 hoces de , viure sota

afegit els minaires que són veins deManresa. •

Els vaguistes s'han tornat a reo-nir,a • les onze ddl metí al local delCinema Comtal, L'assemblea ha du-ras 3 llores: A les 2 de la tarda haacabas ,amb l'acord de continuar lavaga fins que l'empresa accepti alsdos obrers que havien quedat cacto-sos en • h•proposta de l'empresa. Amés desunen que els siguin abo-nats tots els jornals deis dies deyaga.

La fórmula de la: Companyia dePosamos Ibèriques que semblava ha-ver posat -tenue -al conflicteola en acceptar dos' obren i als al-'tres- dos indemnitzar-los amb 3 me--sos de jornals. • •

A baix dele posa no hi quedacap minaire, • 1 l'ordre, fina ara, oa'ha alterat.— C.

Etievereader fa -declara-clon:

En reiste el governador els perio-distes els donà compte d'una notarebuda a la matinada en la qua/ elcapita de la. guardia civil di:

"Que començaren a sortir obrersque tren a/ fons de la mina de po-tassa a Sallent, condicionant la sevasortida a que no sets detingués, ique no seis acomiadaria per l'em-presa del treball quan es reprengui.Continuaran, no obstant, la vaga finaque s'arrangin les bases amb l'em-presa."

L'empresa ha donat una fórmulad'arranjament als obrera, que aqusstsestudien, i a fi d'intercedir prop deles dos parts litigants s'ordena quesortis cap a aquell lloc un empleatde la Delegació Regional del Tre-ball.

A &Grill l'empresa ha readmèsl'obrer que no ho era, per?, condicio-nalment, segons la fórmula propa-sada pel governador, que ha estatacceptada per ambdues parto.

Dilluns, a les sis del matí, es co-mençar* a treballar; també ho fa-ro a Cardona, on en realitat no hihavia conflicte, ja que sola et-a persolidaritat amb els minaires dels al-tres dos pobles.

La població de Saltee, Sirria 1Cardona es posa ahir a la tarda con-tra els minaires, que, COM ja digne-rem, son tots forastero, i gràcies ala intervenció de la guardia civils'evita que hi haguessin collisions.

He de fer constar que estic moltcontent de totes les autoritats de les

;regios , i de la guardia civil, en ge-- neratii molt especialment del capitäde Manresksja que han obrat tothore,

¡arre 'gran- encertCom podeu veure — ha•dit — airó

" per JOSEP CABER

En un acte públic, el senyor Mi-guel Maura, no fa pas mor comaixò, va assegurar que el gover-naria. En vista que el públic tem-pestejava, ho va repetir, i adreçant-se als interruptors, els va fer: —En-cara que no vulgueu.— Aquel] líder,d'uns quants, per temperamental'que sigui (i no li ho lleven% pos),no volia dir en cap manera que ell:governaria encara que no ho vol-gués "el poble": la sera idea era'que assoliria el poder a desgrat del.públic ¿'aquel local, o dels StU3

elements protestataris (perqui h i.havia d'altra gent, adhuc mis 01menys monarquitzant, de la que jalcomença de sangrar-se en salut, t:d'acceptar, com aci la Lliga, el feoben instaHat de la República). Piró:sobre aquestes, i d'altres esperan-.Ces d'homes públics, de governaraviat en conservador en un palo que

to amb el món civilitzat, una bona'encara necessita, per a posar-se

década de passió de justicia en elpoder, hi ha una cosa a dir, i és,que les dretes, a Espanya, no surta;de la sopitesa tradicional de lesi,"classes neutres", sinó per afeecio-;nur-ne a l'extremositat agressiva.Són apolitiques o be — almenys po-tencialment — ebversives. No cal,certament, defugir el problema deIlur educad& pesó aquesta empresa'no em sembla tan fútil, si no ésen les promocions venidores, alli-çonades sobretot per l'exemple vi-vent i fulgent de la República: jaaleshores fins a un cert punt, danés,incontrovertida, en raó de la sevamateixa durada; car Es costum ge-neral deis homes de creure naturali enraonat el que de petits 5'hanavesat a veure; i sense grans mi-sérico i fracassos del poder, entes-tat — dirieu —a suicidar-se, no sesabrien pas acostumar tots sols ala idea d'un canvi.

Precisament en aquesta por del•cairel Ist ha la base psicológica delsparti « conservadors de tot el món;per on es deducir que sense algungrau de comprensió i estima delpresent, no son pas conservador,sinó (cosa almenys teòricament dis-tinta) enemic dels progressius, croatefervescent i no pas politic'ponderat,

doncs, la paraula dretes no ex-pressa a Espanya, generalment par-lant, sinó un caràcter d'oposició al'esquerra, considerada allau dedepredadors, de blasfeme, de rebuigssinistres. Es de mal fer combinaruna alternança entre les forces es-querranes republicanes i les dretesencara derrotistes, en bella part afa-lagables per la idea d'una catastro/esalvadora.

Anem a dir, perú, que les dretesnotifiques, a tots els paisos de tipicseny de govern, no slan formatmai, almenys pel que pertoca a IlurEstat Major, amb elements nativa-ment dretans, sinó amb d'altres dedesplaçats dels partits d'esquerra:aquests són, al capdavall, l'escotapolítica, com els conservadors po-den ésser, pel cap alt, tertúlia ad-ministrativa. De Disraeli a Musso-lini, cap nom dretà assenyalat noha pogut formar-se inicialment enel culte d'una fäbia misoneista, obe d'una cesta aprensió davant delsreordenaments, o bé d'una beatituddavant d'aquell ordre concebut perl'estil d'un ocell eixalat. No hi hasolidesa ni seguretat intelligent aaprendre en la triste opacitat deles perennitats conservadores; per-qué els conservadors triomfin elsha de manar un foravingut, conduitde vegades per l'ambició, de vegades

tica.un sentir de complexió patrib-

No cal, pero, oblidar que, enaquest moment, la moda mundialper a les dretes no és ja una certaconservaduria respectuosa de lesessències constitucionals, sind rapel-lució a la dictadura opressiva, mili-taresca, immolacies de la hiel davantd'unes certes manifestacions, migcoreografiques i mig facineroses,de la força, Cal, per tant, fer votaperque la República Espanyola esmantingui amatent, en plena forma.I no ha pas de recar-nos que visquiaixf amenaçada. Menee Conserva-rem (i n'hi ha per estona) qualsevolllast d'analfabetisme, d'ineducaci&de coents record, d'injusticia delsque prodigava i protegia armen pa-radis de les dretes que fou la mo-narquia, la República tindrä ene-mica a l'esquerra. N'hi convenen ala dreta. Airó l'equilibra, l'aploma.Menee això durar', els socialisteshauran de fer de governamentals:i el senyor Ossorio i Gallardo —ifina i tot, en cesta moments este.-cials, el senyor Mama — també, adesgrat del' peajes:lenta que elsadrecin els feixos, els requetés icena seglars enfellonits que arasemblen auto-encarregats de la Re-ligió, com un "cuyos conegut mauque d'ençà que ha caigut la monas-quia va a missa.

,AAnseten. Aguar dermententamendAmi. Melena evedneinient,wa . free Jet relacione mitre Arme. Pa-rir mamen per millar asid.

Els veritetdes penes ne gut ilneerMi boom loase politice eatifrnerue,cal CIft0/403 en el pueda ajos qa*Franco concediria a Ingosidvis ea laseva acció notable', en el desequilibriexisten! a la ifediterrdnia i en la pa-

.rieet naval, di ajumar- cal elegir-metraeres lo ~laye ateriel; amo er/ ese-

iqpit per rho fpikeitfu eniCeCrICUI

ter Fr,25;13 a qualfe-cents mil itoliarts.e.riliats política. ) .

Quises mace:lioso ¡‚st pbtaar Mar•Donald • de Parts en favor d'ItäljelEs sana que el Qiusi d'Orsay esté lendisposat a fer els possibles per aironesnovament Italia a Vörbiterde les potln-cies que azud haurien d'ésser les go-rontidores de l'ordre a Europa. PerdFa evident que per o alud 3futroirsd,

•també hauria de reduje el mínimum fuemes peticimu, i sobretot apciitagarl'opinió público italiana, que actual-

mcnt is ferotgement francafoba a con-segiiincia do la ininterrompuda campo-ny: de la prensa feiristo. ¿El Ducevoldra—i Podra—desferse dele com-promisos contrets antb Berlín i Bada-pea? 'Donat nome, tot is possible.

¡Oteo fflallere.f, stts aventurades'frs pretationa sobre aquestes importan::_tonversations entre AfacDon'ald i !Uta-

Es , indubtabl c 'que el retarad'Itälla al costas de'Franca i dAngla-

;tersa no sois produiria un saludable

',aillamcnt d'Alemanya, sind . que tate-

'asseguraria la pan d'Europa. i po-•dria ¡enmare a la Conferencia del Des-artitamensPprogressoe'rdpids' i decisius,

Ateten, 18. — Els diaria publiquendiversos documente que lisa utat tro-bes al doenieili del general Plateas,en eta quilo ca demostra que el dit~eral molestia ce:migada:mis ambels centres afectes ala Peine- dIel

' senyor eeniedlos. •Tamil entibia Aletrograrm

Mailing., es rebanas airees Ma-di» ane leerte.; persona

-

_Quin s'ha fet 'ciar; 'alguna minai-'!reKyan COMeneat a dir que' no . es-leven confoemes ' amb la fórmula!d'arranjaznent. • A aquests ,'hi han ja ; estä acabat.,

644

LL SZNYOli RALsoterttr Es FA RETRACTAR

—Vellos. mear Ealholart erlirst dr. 5 "441.4***4444e