Conservació

Conservation

5.1. IMPACTE DE LES ACTIVITATSECONÒMIQUES EN L’AVIFAUNAANDORRANA*

Alex Clamens, Josep Argelich Baró i Marie-Jo Dubourg-Savage

Les regions muntanyoses han estat les mésafectades per l’èxode rural que s’ha viscut alspaïsos d’Europa occidental. El declivi de lapoblació és la conseqüència natural dels canvisagrícoles: abandonament de les zones de con-reu més difícil i reducció de les activitats rama-deres. Aquests canvis incideixen en la vegeta-ció, de manera que el terreny passa a tenir unrecobriment considerable de vegetació arbusti-va i, eventualment, bosc secundari (Metailie,

1991, sobre Andorra). Des del començamen delsanys 1970, les muntanyes europees han sofertun boom turístic (estacions d’esquí, carreteres,urbanitzacions). És difícil preveure les reper-cussions que aquests canvis tindran a llarg ter-mini sobre l’avifauna; no tenim informes delcanvi de segle sobre regions que només recent-ment han estat estudiades pels ornitòlegs.

El Principat d’Andorra és un cas atípic, ja queha experimentat un abandonament de les activi-tats agrícoles des dels anys 1950 i ha emprès, gai-rebé seguidament, des dels anys 1960, una pro-digiosa expansió en el sector serveis (Taillefer,1991). Per això, les zones agrícoles abandonadeses toquen amb sectors profundament trans-formats per la construcció massiva. El país és,doncs, un terreny òptim per a l’estudi de l’im-pacte de la transformació econòmica sobre l’avi-fauna de les regions muntanyoses. L’estudi haestat encara més fàcil per l’existència prèvia dedues publicacions sobre les poblacions d’ocellsd’Andorra (Clarke, 1889; Muntaner et al., 1983),que s’han pres com a referències per a aquest

286

5. CONSERVACIÓ

* Resum de la ponència presentada al III Col·loqui d’Ornitologia Pirinenca, celebrat a Ordino l’any 1995. Va ser publi-cat a la revista francesa d’ornitologia Alauda (núm. 64, pàgs. 165-170).

Vall de Rialb (Ordino) / J. ARGELICH BARÓ

5.1. IMPACT OF THE EVOLUTIONOF ECONOMICACTIVITIES ONTHE ANDORRANAVIFAUNA*

Alex Clamens, Josep Argelich Baró & Marie-Jo Dubourg

Mountainous regions have been the areasmost affected by rural exodus in the countriesof Western Europe. This population declinenaturally resulted from changes in land use: theabandonment of those cultivated areas mostdifficult to work and a reduction in stock rea-ring. These changes affect the vegetation, resul-ting in land becoming overgrown with scruband, eventually, secondary forest (Metailie 1991on Andorra). Since the beginning of the 1970s,European mountains have undergone a boomin tourist development (ski stations, roads,urbanisations). It is difficult to know what long-term effect these changes will have on the avi-fauna; there is a lack of turn-of-the-centuryreports of regions which have only recentlybeen studied by ornithologists.

The Principality of Andorra is unusual inhaving experienced an abandonment of agri-cultural activities since the 1950s and, since the1960s, a near simultaneous and prodigious eco-nomic development in service industries(Taillefer 1991). In consequence, totally abando-ned agricultural areas lie side by side with sec-tors profoundly transformed by mass construc-tion. This country therefore forms an excellentstudy site for the impact of economic change onthe avifauna of mountain regions. The study ismade easier by the existence of two previouspublications on the bird population of Andorra,(Clarke 1889 and Muntaner et al. 1983), whichcan be compared with the results of the presentatlas. Clarke’s species list offers the additionaladvantage of having been compiled before thedecline in agricultural and pastoral activity. It isnot, however, exhaustive. We have, therefore,compared only today’s common birds with spe-cies whose non-appearance surprised Clarke, tobe sure that their absence in his area corres-ponds to a true absence.

Some differences between the list of Clarkeand Muntaner et al. and the Atlas of BreedingBirds of Andorra probably have no connectionwith changes to breeding habitat or changes inhuman activity. This is the case with Wood War-bler Phylloscopus sibilatrix, where the individualsobserved in large numbers by Clarke were with-out doubt migratory birds. The Wood Warbler

and Willow Warbler Phylloscopus trochilus can beseen on passage every spring, when the lowerparts of the valleys are invaded by many sin-ging males. Such was the case on 17/05/91, forexample, a date which corresponds closely tothe time of Clarke’s visit. Similarly, the sigh-tings of Lanius excubitor and Corvus monedula,recorded in the atlas of Muntaner et al. as possi-ble breeders, are more likely to have been acci-dentals or late migratory birds.

Compared to the 1983 atlas, the majority ofnew species and the breeding evidence we havebeen able to confirm are attributable to bettercoverage, eg Dotterel Charadrias morinellus (Cro-zier & Argelich 1993), Woodcock Scolopax rusti-cola, Tengmalm’s Owl Aegolius funereus (ADN1989), Blue Rock Thrush Monticola solitarius(Clamens & Crozier 1991), Orphean WarblerSylvia hortensis (Clamens 1992) and Corn Bun-ting Miliaria calandra. The latter species is verylocalised in a small area in the south of thecountry where cereal crops are grown, the onlyplace with suitable habitat (Bernard & Broyer inYeatman-Berthelot & Jarry 1994). The disappea-rance of Pied Flycatcher Ficedula hypoleuca andthe appearance of Common Redstart Phoenicu-rus phoenicurus must be considered as acciden-tal occurrences of species found at low densityin Catalunya (Muntaner et al. 1983). A furtherchange, and one which cannot be linked tohabitat modification, is the disappearance ofSardinian Warbler Sylvia melanocephala.

Whitethroat Sylvia communis was described byClarke as fairly common around Andorra laVella. The 1983 atlas shows it as a confirmedbreeder. During the survey period all sightingscorresponded to migratory individuals and the-re were no observations in the typical habitat ofthicket with Pyrenean Broom Cytisus purgans.The disappearance of this bird, a disappearancewhich has also been noted on the margins of itsMediterranean breeding range, could corres-pond to the sharp drop in numbers noted inWestern Europe since the beginning of the1970s. The regression has been attributed todrought in the bird’s wintering quarters inAfrica (Cramp 1992, Peach & Sell in Hagemeijer& Blair 1997). Its recovery in France (Grolleau inYeatman-Berthelot & Jarry 1994) has not yetoccurred in Andorra, despite the existence offavourable habitat.

The increase of Blue Tit Parus caeruleus, GreatTit P. major and Blackbird Turdus merula, and theappearance of Song Thrush Turdus philomelos,Blackcap Sylvia atricapilla and Firecrest Regulusignicapillus, species rare or absent at the time ofClark’s visit and nowadays common, can beattributed to the encroachment of trees andscrub on previously open areas. These changesin vegetation result from the regression of agri-cultual and pastoral activities. During theperiod 1800-1973, for example, the number of

287

5. CONSERVATION

* Summarising a paper presented at the 3rd Conference on Pyrenean Ornithology held in Ordino in 1995. It was publi-shed in the French ornithological journal Alauda (64: 165-170).

atles. La llista d’espècies que dóna Clarke téencara l’avantatge addicional d’haver estatcompilada abans del declivi de les activitatsagrícoles i ramaderes, però no és, de totes for-mes, una llista exhaustiva. Per tant, hem com-parat solament els ocells que són comuns avuidia amb les espècies que, per la seva absència,van sorprendre Clarke, a fi i efecte d’assegurar-nos que aquesta absència del país era vertadera.

Algunes diferències de L’atles d’ocells nidifi-cants d’Andorra i la llista de Clarke i el treball deMuntaner et al. probablement no tenen cap rela-ció amb els canvis d’hàbitat de nidificació niamb els canvis de l’activitat humana. Aquest ésel cas del mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibila-trix), donat que els individus que Clarke vaveure en gran nombre eren sense cap dubteindividus en migració. El mosquiter xiulaire i elmosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) espoden veure en pas cada primavera, quanmolts mascles cantors envaeixen les parts mésbaixes de les valls. Així va passar el dia 17/05/91, una data de calendari que gairebé coincideixamb el temps de la visita de Clarke. També lesobservacions del botxí (Lanius excubitor) i de lagralla (Corvus monedula), enregistrades a l’atlesde Muntaner et al., és probable que correspon-guin a ocells accidentals o migratoris.

Si fem la comparança amb l’atles de 1983, lamajor part d’espècies noves i les proves de nidi-ficació que hem pogut confirmar són el resultatd’una millor prospecció, aquest és el cas delcorriol pit-roig (Charadrius morinellus) (Crozier iArgelich, 1993), la becada (Scolopax rusticola), elmussol pirinenc (Aegolius funereus) (ADN,1989), la merla blava (Monticola solitarius)(Clamens i Crozier, 1991), el tallarol emmasca-rat (Sylvia hortensis) (Clamens, 1992) i el cruixi-dell (Miliaria calandra). La darrera espècie estàmolt localitzada en una petita zona al sud delpaís, on hi ha conreu de cereals, l’únic indretamb hàbitat favorable (Bernard i Broyer, aYeatman-Berthelot i Jarry, 1994). La desapariciódel mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i l’apari-ció de la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicu-rus) han de considerar-se esdeveniments acci-dentals d’espècies que tenen poca densitat aCatalunya (Muntaner et al., 1983). Un altrecanvi que tampoc no pot imputar-se a la modi-ficació de l’hàbitat és la desaparició del tallarolcapnegre (Sylvia melanocephala).

Clarke va considerar que la tallareta vulgar(Sylvia communis) era força comuna al voltantd’Andorra la Vella. L’atles de 1983 indica que ésun ocell de nidificació confirmada. Durant l’ela-boració d’aquest atles, totes les observacionsque se’n van fer eren d’ocells migratoris, i no esvan fer observacions en l’hàbitat típic, els bale-gars (Cytisus purgans). La desaparició d’aquestocell, que també ha tingut lloc als marges de laseva àrea de distribució mediterrània, podriaimputar-se a la forta davallada dels efectius aEuropa occidental des del començament delsanys 1970. La regressió ha estat atribuïda a lasequera en els refugis hivernals de l’espècie al’Àfrica (Cramp, 1992; Peach i Sell, a Hagemei-jer i Blair, 1997). La seva recuperació és un fet aFrança (Grolleau, a Yeatman-Berthelot i Jarry,1994), però no a Andorra, per més que disposid’hàbitats favorables. L’augment de la població

de la mallerenga blava (Parus caeruleus), de lamallerenga carbonera (P. major) i de la merla(Turdus merula), com també del tord comú (Tur-dus philomelos), del tallarol de casquet (Sylviaatricapilla) i del bruel (Regulus ignicapillus), espè-cies rares o absents en l’època de la visita deClarke i ara comuns, pot atribuir-se a la invasiód’antics terrenys oberts per arbres i arbustos.Els canvis en la vegetació són el resultat de laregressió de les activitats agrícoles i ramaderes.Per exemple, durant el període de 1800 a 1973,la cabanya ovina del país variava entre 12.000 i25.000 caps, segons els anys, però de 1986 a1992, la mitjana de caps de bestiar no superavaels 5.730. Des de la fi del segle XIX, la cabanyaequina s’ha reduït dels 1.000 i 2.000 caps fins als600 actuals; les cabres eren més de 1.500 i ara noarriben a les 600, i les mules i ases han passat de721 a 39 (fonts: Govern d’Andorra; Lluelles,1991; López Montanya et al., 1988). El tanca-ment de les fargues, grans consumidores dellenya, és un altre factor que ha contribuït a laregeneració forestal. Al començament del segleXIX, a Andorra hi havia set fargues. L’explotacióforestal va continuar fins a l’any 1970 (any deltancament de l’última serradora) i les parrò-quies (propietàries del terreny) van deixar devendre la fusta per a la construcció i per finan-çar obres públiques. Aquesta regeneració de lavegetació llenyosa l’ha il·lustrat Metailie (1991)comparant les fotografies del començament delsegle XX amb les actuals. Debussche i Hetier(1989) han fet el mateix amb fotografies de laregió de Montpellier. Entre 1904 i 1984, el reco-briment forestal de les regions mediterràniesfranceses va tenir una expansió del 25% (Hetier,1993). Aquests canvis van suposar també unaexpansió dels ocells que ocupen els boscos, talcom s’ha vist al sud de França (CO Gard, 1993;Preiss et al., 1997). Les espècies que han eixam-plat el seu territori a Andorra d’ençà de la visi-ta de Clarke són les mateixes que s’han expan-dit a la regió de Montpeller, al sud de França(Martin et al., 1998). Aquesta és la raó que expli-ca per què de les dues espècies de Turdus queactualment nidifiquen a Andorra, el tord comú(Turdus philomelos) i la griva (Turdus viscivorus),Clarke no va poder veure la que ocupa les zo-nes més baixes i, per tant, més exposades a l’ac-tivitat agrícola i ramadera. Podríem aplicar elmateix criteri als ocells del gènere Regulus. Elbruel (Regulus ignificapillus) no es va poderveure l’any 1889 perquè ocupa altituds més bai-xes que el reietó (Regulus regulus), que sí que esva deixar veure. D’igual manera, l’únic picotque va poder veure Clarke és el picot verd(Picus viridis), un amant dels espais oberts, encanvi, Clarke no va fer cap menció del picotgarser gros (Dendrocopus major), una espècieactualment molt ben distribuïda. El cas del picotnegre (Dryocopus martius), que ha aparegut aAndorra en dates més recents, és més complex.La maduresa que han assolit darreramentalguns boscos andorrans és una raó òbvia i sufi-cient per explicar la instal·lació d’aquest ocell alpaís. L’expansió de la merla s’ha confirmat enels deu darrers anys. Ara és una espècie quecolonitza els matollars de bàlec que creixen alsprats abandonats fins a 2.100 m d’altitud. Coma la resta d’Europa, l’expansió d’aquesta espècie

288

289

sheep in the country varied between 12,000 and25,000 according to the year; between 1986 and1992 the average was no more than 5,730. Sincethe end of the 19th century horses have beenreduced from one to two thousand to less than600 today; goats from more than 1500 to lessthan 600; and mules and donkeys from 721 to 39today (sources: the Andorran Government,Lluelles 1991, López Montanya et al. 1988). Theclosing of the foundries, great consumers ofwood, is another factor contributing to forestregrowth. There were seven forges in Andorraat the beginning of the 19th century. Exploita-tion of the forest continued until 1970 (when thelast sawmill closed), the parishes –owners ofthe land– stopped selling the wood for buildingand to finance public works. This regrowth offorest and scrub in Andorra has been illustratedby Metailie (1991), comparing photographsfrom the beginning of the 20th century withcurrent photographs, and, in the Montpellier

region, by Debussche & Hetier (1989). Between1904 and 1984 the forest cover of the FrenchMediterranean regions increased by 25%(Hetier 1993). These changes brought about anexpansion of woodland bird species, as hasbeen shown in the South of France (C.O. Gard,1993; Preiss et al. 1997). Certain species expan-ding their range in Andorra since Clarke’s visitare also the species in expansion in theMontpellier region of southern France (Martinet al. 1998). This may explain why, of the twocontemporary breeding species of Thrush(Turdus philomelos and T. viscivorus), it was theone which inhabits the lowest altitude, areasthen most subject to agricultural and pastoralactivity, that Clarke did not see. The same com-ment could be applied to the “crests”. Regulusignicapillus, which is found at lower altitudes,was not observed in 1889 although Regulusregulus was present. Similarly, the onlyWoodpecker noted by Clarke was the Green

Comparació de l’atlas d’Andorra Comparison between the atlas of amb la llista de Clarke (1889). Andorra and Clarke’s list (1889).

Espècies desaparegudes Sylvia communis Vanished speciesPhylloscopus sibilatrix

Espècies en augment Turdus merula Increasing speciesParus majorParus caeruleusLanius collurioCorvus corone

Espècies que Clarke no va veure Turdus philomelos Species not seen by Clarke and i que ara són fàcils de trobar Sylvia atricapilla easy to find today

Regulus ignicapillusPica pica

Comparació de l’atlas d’Andorra Comparison between the atlas of Andorra amb el de Muntaner et al. (1983) and that of Muntaner et al. (1983)

Espècies desaparegudes Phasianus colchicus Vanished speciesAthene noctuaAlcedo atthisSylvia melanocephalaSylvia communisFicedula hypoleucaLanius excubitorCorvus monedula

Espècies noves Charadrius morinellus New speciesScolopax rusticolaAegolius funereusPhoenicurus phoenicurusMonticola solitariusSylvia hortensisPica picaMiliaria calandra

Nidificació confirmada Otus scops Breeding confirmedAlauda arvensisAnthus trivialisSylvia cantillansLanius senatorCorvus coroneCorvus coraxCarduelis spinusCarduelis cannabinaPyrrhula pyrrhula

a Andorra es deu a la colonització de les zonesurbanes. L’increment de l’escorxador (Laniuscollurio) des de 1889 pot explicar-se per l’aug-ment dels hàbitats i indrets de refugi que li haproporcionat la regeneració vegetal en un paíson no es practica l’agricultura intensiva i s’apli-quen pocs insecticides. El persistent envaïmenti la usurpació de terres abandonades per partdel bosc i la dedicació dels terrenys agrícoles ala plantació de tabac (monocultiu) podria girar-se en contra, no obstant, del creixement futurdels seus efectius.

Notable entre els còrvids és l’arribada recentde la garsa (Pica pica), que no fou observadal’any 1889 ni el 1983; aquesta espècie ha colonit-zat bona part d’Andorra durant els deu darrersanys. Ara és habitual per sota dels 2.000 m, unaaltitud similar a la que li atribueix Clouet (1992)als Pirineus orientals francesos. Aquesta apari-ció i l’expansió de la cornella negra (Corvus coro-ne) poden associar-se amb el desenvolupamentde les zones boscoses i, sobretot, amb els arbresgrans al costat de zones deshabitades, que amb-dues espècies necessiten per construir-hi elsnius.

La desaparició d’algunes espècies d’ençà de lapublicació de l’atles de 1983 reflecteix els canvisen l’entorn andorrà, atribuïbles a l’evolucióeconòmica més recent. Des de 1960, Andorra haviscut un desenvolupament econòmic enormeal sector serveis (Adellach Baró i Ganyet Solé,1977), que s’ha traduït en un augment de lapoblació i en una formidable activitat construc-tora. El nombre d’habitants va passar de 8.392 a64.311 entre 1960 i 1994. El país no té cap plantadepuradora d’aigua. Les aigües residuals s’abo-quen directament al Valira i la manca d’obser-vacions del blauet (Alcedo atthis) no és més queuna conseqüència de la contaminació crònicadels trams inferiors dels rius andorrans. Lapol·lució va afectar també la merla d’aigua(Cinclus cinclus), que és absent dels trams baixosdels rius, on la contaminació és més intensa i onels marges sovint es canalitzen o es revesteixende formigó armat (Dubourg-Savage, 1996). Eldeclivi de l’òliba (Tyto alba) i la desaparició delmussol (Athene noctua) poden imputar-se a laurbanització de les fondalades de les valls depoca altitud i a la manca d’arbres amb cavitats ide camps de conreu, el seu indret preferit per ala captura de preses. Aquestes mateixes cir-cumstàncies també amenacen el xot (Otusscops). El mussol banyut (Asio otus) és una espè-cie rara que instal·lava els nius en unes pinedesque darrerament han estat destruïdes per bas-tir-hi habitatges. Aquesta adversitat l’obliga araa traslladar-se a indrets de més altitud.

Atesa la densitat de cables elèctrics en alguneszones de les valls, el futur del duc (Bubo bubo) éspreocupant. La incidència dels canvis en elshàbitats d’aquestes espècies sensibles a les mo-lèsties es reflecteix en la nidificació de l’àguiladaurada (Aquila chrysaetos). Les nostres prospec-cions demostren que ha hagut de canviar l’in-dret de nidificació per la construcció de car-reteres en la seva proximitat; aquests treballs vancausar el fracàs reproductor d’una parella. S’haobservat un increment en l’altitud dels indretsde nidificació d’aquesta espècie (Argelich et al.,1996). També hem d’afegir-hi, per desgràcia, la

destrucció directa (una àguila adulta va ser aba-tuda furtivament durant l’època del nostre estu-di). Cal lamentar, a més, que, a part de l’àguiladaurada, hi ha també altres rapinyaires quepateixen les agressions dels caçadors. Un voltorva tenir la mateixa fi i un trencalòs ferit que esva rescatar a la Massana tenia senyals evidentsd’haver rebut un tret intencionadament.

Els canvis enregistrats a l’avifauna d’Andorra,si comparem la situació actual amb les notes deClarke (1889) i l’atles de Muntaner et al. (1983),tenen tres causes. La detecció de noves espèciesdesprés de l’edició de l’atles de 1983 és degudaa una millor prospecció del país, sobretot de lapart més subjecta a les influències mediterrà-nies. El canvis referits al 1889 reflecteixen undeclivi de les activitats agrícoles i ramaderes tra-dicionals i la consegüent recuperació del bosc.Les espècies que han desaparegut o estan enregressió d’ençà de 1983, per exemple, l’àguiladaurada, són una manifestació de la mutacióeconòmica recent d’Andorra, sobretot la urba-nització de les fondalades de les valls, l’absèn-cia d’una política de tractaments d’aigües resi-duals i l’augment d’infraestructures en l’apartatde carreteres i pistes.

En els anys vinents cal esperar una regressióde les espècies sensibles a les molèsties iingerències de l’home, en particular el gall debosc (Tetrao urogallus). L’hàbitat d’aquesta espè-cie ja ha estat trasbalsat per la construcció denombroses pistes d’esquí, i les obres planifica-des per a la vall del Madriu tindran efectes ca-tastròfics en la població d’aquesta espècie; totsels tetraònids són sensibles a qualsevol alteració(Lefranc, 1988; Menoni, 1994). A aquestes trans-formacions dels hàbitats s’hi ha d’afegir, malau-radament, la caça furtiva, una amenaça per atots els rapinyaires diürns i nocturns, en espe-cial per a les espècies més grans. La plantaciódel tabac sovint comporta una destrucció d’hà-bitats rics en ocells. Si aquesta tendència persis-teix, accelerarà el declivi dels ocells de les zonesobertes i de conreu. La plantació del tabac com-porta també l’aplicació de productes químicsque poden reduir la font d’alimentació de lesespècies insectívores i contaminar les cadenesalimentàries. Si el paisatge andorrà segueix laseva evolució natural de reinvasió del bosc, ésprevisible que disminueixin els efectius de lesespècies d’ocells que ocupen espais oberts enaltituds mitjana i baixa. I a l’inrevés, els ocellsque necessiten boscos madurs, per exemple, elpicot negre (Dryocopus martius), augmentaran el nombre d’efectius. I és possible que aviat arribin l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) i latórtora turca (Streptopelia decaocto), dues espè-cies que estan ara en plena expansió a Europa ique ja nidifiquen molt a prop de les fronteresd’Andorra.

290

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAPHY

ADELLACH BARÓ B. & GANYET

SOLÉ R. (1977). Estadistiques de les Vallsd’Andorra. M.I. Consell General,Andorra.

CRAMP S. (Ed.) (1992). The Birds ofthe Western Palearctic. Vol. VI Warblers.Oxford University Press, Oxford,New York.

DUBOURG-SAVAGE M.J. (1996).Contribucio a l’estudi de la Merlad’aigua Cinclus cinclus en el vessantsud dels Pirineus: primeres dadesd’Andorra. Aigüerola 4: 9-11.

HETIER J.-P. (1993). Forêt méditerra-néenne: vivre avec le feu? Cahiers duConservatoire du Littoral.

LEFRANC N. (1988). Situation duGrand Tétras dans les Vosges. Influ-ence de la sylviculture et des aména-gements touristiques. Actes du Collo-que Galliformes de montagne, Grenoble14-15 décembre 1987, 283-290.

LLUELLES M.J. (1991). La transfor-mació econòmica d’Andorra. L’AvençS.A. Barcelona.

LÓPEZ MONTANYA E., PERUGA

GUERRERO J. & TUDEL FILLAT C. (1988).L’Andorra del segle XIX. Conselleriad’Educació i Cultura del Governd’Andorra, Andorra.

PREISS E., MARTIN J.L. &DEBUSSCHE M. (1997). Rural depopula-tion and recent landscape changes ina Mediterranean region: consequen-ces to the breeding avifauna. Land-scape Ecology, 12: 51-61.

MARTIN J.L., CLAMENS A. &DEBUSSCHE M. (1998). Les oiseaux fo-restiers reviennent… avec la forêt. LaRecherche, 312: 32-33.

MENONI E. (1994). Statut, évolu-tion et facteurs limitant les popula-tions françaises de Grand Tétras(Tetrao urogallus): synthèse bibliograp-hique. Gibier, faune Sauvage, 11 (horssérie, tome 1): 97-158.

METAILIE J-P. (1991). Sur les tracesd’Henri Gaussen en Andorre. Revuegéographique des Pyrénées et du SudOuest, 62: 39-150.

MIQUET A. (1989). Faune sauvage etaménagement touristique de la montagne:le cas du tétras lyre en Haute Tarentaise.Thèse de 3ième cycle, UniversitéJoseph Fourrier, Grenoble.

SALVAN J. (1983). L’Avifaune duGard et du Vaucluse. Société d’Etudedes Sciences Naturelles de Nîmes etdu Gard, Nîmes.

TAILLEFER F. (1991). Le paradoxeandorran. Revue géographique desPyrénées et du Sud Ouest, 62: 117-138.

291

Picus viridis, which favours fairly open habitats,while he did not mention the Great SpottedDendrocopus major which is very widespreadtoday. The case of the Black Woodpecker Dryo-copus martius, of recent appearance in Andorra,is more complex. The recent maturity of certainAndorran forests is doubtless sufficient toexplain its installation in the country. TheBlackbird’s expansion has been confirmed inthe last ten years. Today the species is presentup to 2,100 m in thicket formed from abando-ned pastures overgrown with Pyrenean Broom.As elsewhere in Europe, its Andorran expan-sion is also due to its colonisation of urbanareas. The spread of the Red-backed ShrikeLanius collurio since 1889 can be explained by anincrease in the perches provided by regrowth ina country without intensive agriculture andwhere insecticides are little used. The conti-nuing encroachment of woodland and thedevelopment of a tobacco monoculture could,however, bring about a decrease in its futurenumbers.

Notable among the corvids is the recent arri-val of the Magpie Pica pica, absent in 1889 andin 1983; this species has colonised a large part ofAndorra over the last ten years. It is currentlypresent up to 2,000 m, a similar altitude to thatreported by Clouet (1992) in the neighbouringeastern Pyrenees. This, as well as the expansionof the Carrion Crow Corvus corone, can be lin-ked to the development of wooded zones andparticularly of large trees close to inhabitedareas, which both species use for their nests.

The disappearance of some species since the1983 atlas reflects changes to the Andorran en-vironment linked to recent economic develop-ment. Since the 1960s Andorra has undergonean enormous economic development in serviceindustries (Adellach Baro & Ganyet Sole 1977)which has resulted in a population increase andconsiderable urbanisation. The number of inha-bitants rose from 8,392 to 64,311 between 1960and 1994. The country has no water purificationplant. Sewage pours directly into the Valira andthe lack of sightings of Kingfisher Alcedo atthisis doubtless a consequence of the chronic pollu-tion of the lower reaches of Andorran rivers.This pollution also affects the Dipper Cincluscinclus, which is absent from the lower coursesof rivers where contamination is high andwhere banks are often canalised and cemented(Dubourg-Savage 1996). The decline of the BarnOwl Tyto alba and the disappearance of theLittle Owl Athene noctua is attributable to theurbanisation of the valley bottoms at low altitu-de, to the lack of hollow trees and of cultivatedareas suitable for hunting. The rare Scops OwlOtus scops is threatened for the same reasons.As for Long-eared Owl Asio otus, the pinewo-ods known to shelter some nesting pairs haverecently been destroyed to build houses, whichseems to have forced them to move higher.

Given the density of electric cables in certainparts of the valleys, the future of the Eagle OwlBubo bubo is worrying. The way habitat changeaffects those species sensitive to disturbance isreflected in the breeding of Golden Eagle Aquilachrysaetos. Observations record changes to nestsites following the construction of roads intheir proximity; such work caused the breeding

failure of one pair. An increase in altitude of thenest sites has been shown (Argelich et al. 1996).Direct destruction may also be added (an adultintentionally killed during the survey period).The Golden Eagle is not, unfortunately, the onlyraptor affected by shooting. A Griffon Vulturesuffered the same fate and the wounds of a Lam-mergeier rescued in la Massana were undou-btedly caused by a deliberate shot.

The changes which have occurred to the avi-fauna of Andorra, comparing Clarke’s notes(1889) and the atlas of Muntaner et al. (1983) torecent observations, have three origins. Newspecies recorded since the 1983 atlas are essen-tially due to better observation in the country,particularly to the part most subject to Mediter-ranean influences. The changes since 1889 reve-al the decline in traditional agricultural andpastoral activities and the consequent regrowthof forest. The species which have disappearedor are in regression since 1983, such as the Gol-den Eagle, reflect Andorra’s recent economicmutation, particularly the urbanisation of thevalley bottoms, the absence of a sewage treat-ment policy and the development of a growinginfrastructure of roads and tracks.

In the future one can foresee a regression inspecies sensitive to disturbance, especially theCapercaillie Tetrao urogallus. The habitat of thisspecies has already been altered by numerousski runs, and the current plans for the Madriuvalley will be catastrophic for the population;all Tetraonides are sensitive to any disturbance(Lefranc 1988, Menoni 1994). Considerable poa-ching activity must, unfortunately, be added tothese changes in suitable habitat; all birds ofprey and owls, especially the larger species, arethus threatened. The cultivation of tobacco isoften detrimental to habitats rich in bird spe-cies. If the development continues it will accele-rate the decline of birds of open and cultivatedareas. Tobacco cultivation also uses chemicalproducts which can reduce the food resourcesof insectivorous species and contaminate foodchains. If Andorran landscapes follow their na-tural evolution with the regeneration of forests,one can foresee a decline of species of open spa-ces at low and medium altitude. Conversely,birds needing mature forest, such as BlackWoodpecker Dryocopus martius, will increase.And it is likely that the Starling Sturnus vulgarisand Collared Dove Streptopelia decaocto, twospecies currently expanding their ranges inEurope and breeding close to Andorra’s fron-tiers, will soon arrive.

Les Neres (Encamp) / J. ARGELICH BARÓ

5.2 EXTINCIONS, CONSERVACIÓ I BIODIVERSITAT:ESTATUT DE CONSERVACIÓDELS OCELLSD’ANDORRA

Sebastià Semene Guitart

La conservació de la diversitat biològica (obiodiversitat) s’ha convertit en una de les prio-ritats per al segle XXI. La conferència de Rio deJaneiro (1992) marcava l’inici d’un llarg camíper a la conservació de l’estat actual del plane-ta. A banda de l’interès mediàtic que ha desper-tat, la conservació de la diversitat biològica nodeixa de ser una disciplina científica que estu-dia els mecanismes d’evolució, d’aparició, dediversificació i d’extinció de les espècies. Si lapreocupació del públic es pot considerar positi-va, no deixa de ser superficial i estar canalitza-da cap a una visió edulcorada de la realitat. Ladesaparició del panda gegant desperta passionsarreu del món, però qui es preocupa del futurdels paràsits d’aquest mateix animal, moltsd’ells específics, que desapareixeran al mateixtemps que ell? De la mateixa manera, qui espreocupa de la pèrdua de diversitat genètica o dels fenòmens de bottleneck que han patit oencara pateixen diverses espècies durant elsúltims anys? La limitació dels ànims del pública unes “espècies banderes” (flag species) aportael risc d’una visió parcial, incompleta i subesti-mada del repte que representa la conservació dela diversitat biològica del planeta.

Abans d’anar més lluny, hem d’entendre queel procés d’extinció no s’ha de veure forçosa-ment com un fenomen negatiu. L’extinció formapart del procés natural d’evolució i totes lesespècies, a l’igual que els individus, neixen (apa-reixen), viuen (evolucionen) i moren (desaparei-xen, s’extingeixen). En aquesta dinàmica evolu-tiva, la biologia de l’extinció, part integrant de la biologia de la conservació, té en compte l’existència d’un índex natural d’extinció (extinc-tion background), en l’origen del procés evolutiu ial ritme del qual les espècies desapareixen(Soulé, 1983; Barbault et al., 1995). Totes les ex-tincions, però, no es poden atribuir a fenòmensnaturals. L’índex de desaparició actual delsmamífers, per exemple, és cent vegades supe-rior a l’índex natural esperat per a aquest grup,i aquesta xifra podria ser encara més elevadaper a d’altres grups taxonòmics. Un total de 38espècies de mamífers i ocells s’han extingit entre1600 i 1810, mentre que tres vegades més (112espècies) ho han fet des de 1810 (Barbault et al.,1995). Actualment es calcula que, com a mínim,i si agrupem tots els grups taxonòmics, unaespècie desapareix cada dia definitivament de lasuperfície del planeta. En contrapartida, el nom-bre d’espècies descrites actualment és d’1,75milions, i s’estima que això podria representarnomés un 20% de la biodiversitat total del

planeta, i que el nombre real d’espècies podriaarribar a situar-se entre 8 i 10 milions (30 mi-lions segons algunes estimacions). Si fem unparal·lelisme entre la dinàmica de desaparicióactual i el nombre d’espècies que encara faltenper descobrir, ens adonem que moltes espèciesdesapareixeran abans que hàgim tingut tempsde descobrir-les. Això fa pensar que els índexsde desaparició que calculem són amplamentsubestimats. Sembla, doncs, evident que lamajoria d’espècies que actualment estan consi-derades com amenaçades no ho són per raonsnaturals i que, en aquests casos, el procés d’ex-tinció es podria invertir.

La preocupació que algunes espècies puguindesaparèixer per causes no naturals no és nova,i ja l’any 1634, Sir Thomas Johnson relatava (enllatí) la seva expedició botànica a Anglaterra, ondistingia certes espècies considerades per ellcom escasses i per les quals donava una localit-zació exacta de la seva presència, i unes altres,més comunes, classificades amb símbols segonsla seva abundància (Johnson, 1634). Aquestaobra, precursora de les actuals llistes vermelles,serviria de primer pas en una nova aproximacióa l’ecologia de les espècies: la biologia de la con-servació. La primera relació d’animals ame-naçats apareix a la fi del segle XIX (Lucas, 1891)i recopila les espècies animals extingides fins ala data a escala mundial, incloent-hi els dino-saures, i també les que podrien trobar-se enaquesta situació durant les dècades següents.Més que uns llistats exhaustius i exactes d’espè-cies amenaçades, aquests treballs tenien comobjectiu classificar les espècies segons unanecessitat més o menys urgent d’actuació afavor seu per tal d’evitar-ne l’extinció.

De la mateixa manera, el repte dels llibres (i llis-tes) vermells actuals és definir l’estatut de les espè-cies en funció d’una sèrie de criteris, per tal d’ajudara la seva conservació, mitjançant la definició de prio-ritats a l’hora de gestionar la diversitat biològica od’iniciar programes de conservació.

El primer llibre vermell apareix, com a conse-qüència de la conferència de Lake Success, el1949, i des de llavors, diversos organismes i ins-titucions arreu del món han perfeccionat i afinatles tècniques de classificació. Malauradament,en la majoria dels casos, han anat ampliantaquesta primera llista. Pocs són els països, i finsi tot les subdivisions administratives, que no dis-posen, avui, d’un llibre vermell d’espècies ame-naçades. En alguns casos, aquests països fins itot han ampliat les llistes internacionals realitza-des per diversos organismes (IUCN, WCMC…),incloent-hi unes espècies que consideraven ame-naçades sobre el seu territori, tot i que no pre-sentaven cap problema a escala de la seva distri-bució global. Moltes vegades, també, les llistesvermelles han servit de base per a l’elaboració delegislacions nacionals a favor de la conservaciód’algunes espècies, o la designació d’espaisnaturals protegits (US Endangered Species Act,US National Environmental Policy Act, Ca-nadian Provincial Endangered Species Law…).

292

293

5.2 EXTINCTIONS,CONSERVATIONAND BIODIVER-SITY: STATUS OFTHE CONSERVA-TION OF BIRDS IN ANDORRA

Sebastià Semene Guitart

The conservation of biological diversity (orbiodiversity) has become one of the priorities ofthe 21st century. The Rio de Janeiro conference(1992) marked the start of a long road for theconservation of the current state of the planet.Because of the interest aroused by media cove-rage, the conservation of biodiversity is no lon-ger just a scientific discipline that studies themechanisms of evolution, appearance, diversi-fication and the extinction of species. But thepublic’s concern is often still superficial, limitedto some species, a sentimental vision of reality.The disappearance of the Giant Panda arousespassions throughout the world, but who isworried about the future of the parasites on thisanimal, many of them specific, which willdisappear with the Panda? In the same way,who is worried about loss of genetic diversityor the “bottleneck” phenomena that variousspecies have undergone during the past fewyears or are still suffering? The public’s concernbeing limited to some “flag species” carries arisk of a very partial and incomplete viewpoint,

which underestimates the challenge that theconservation of the planet’s biological diversitypresents.

Before going further we have to understandthat the process of extinction does not necessa-rily have to be seen as a negative phenomenon.Extinction is part of the natural process of evo-lution and all species are born (appear), live(evolve) and die (disappear, become extinct). Inthis evolving process, the biology of extinction,an integral part of conservation biology, takesinto account the existence of a natural index ofextinction (extinction background), the origin of the evolutionary process and the rhythm atwhich species disappear (Soulé 1983, Barbaultet al.1995). All extinctions, however, cannot beattributed to natural phenomena. The index ofcurrent disappearance of mammals, for exam-ple, is 100 times higher than the natural indexexpected for this group; it could be even higherfor other taxonomic groups. A total of 38 mam-mal and bird species became extinct between1600-1810, and three times that number (112species) have disappeared since 1810 (Barbaultet al. 1995). It is currently calculated that as aminimum, taking all the taxonomic groups intoaccount, one species disappears every day, fore-ver, from the planet. However, the number ofspecies currently described is some 1.75 million;it is estimated that this could represent onlysome 20% of the total biodiversity of the planetand the true number of species could be bet-ween 8 and 10 million (30 million according tosome estimates). If we compare the dynamic ofcurrent disappearance and the number of spe-cies that remain to be discovered, it becomesobvious that many species will disappear be-fore we have time to discover them. It can be seen that the index of disappearance is

Xixerella i Pal (la Massana) / J. ARGELICH BARÓ

5.2.1. Consideracions preliminars

L’elaboració d’una llista vermella d’ocellsamenaçats al Principat d’Andorra presentava ladificultat d’haver d’adaptar les metodologiesutilitzades en altres països, a causa del caràcterreduït del territori andorrà, però tenint en comp-te la gran diversitat d’ecosistemes del país. Elterritori andorrà tan sols cobreix una superfíciede 468 km2 i es constitueix globalment d’un eco-sistema de muntanya (l’altitud mitjana de lesValls d’Andorra és de 1.996 m). A diferència depaïsos més grans, Andorra no pot disposar (perraons lògiques) de poblacions animals moltimportants (milers d’individus). Tot i això, ladiversitat d’ecosistemes a escala local i lesinfluències meteorològiques diverses fan que lapresència d’algunes espècies a Andorra tinguiun caràcter excepcional (al límit de l’àrea de dis-tribució de l’espècie) i que, per aquesta raó,

aquestes espècies tinguin un valor afegit. De lamateixa manera, algunes espècies d’àrea de dis-tribució important estan presents a Andorra, oals Pirineus en general, a nivell d’una subespè-cie particular. Aquesta particularitat, deguda ales pressions evolutives importants, com perexemple, l’aïllament reproductiu d’un entornde muntanya, es tradueix molt sovint per unesadaptacions morfològiques, fisiològiques o decomportament en aquest entorn, i fa que lasubespècie en qüestió sigui parcialment o total-ment insubstituïble per una altra. La qüestió delnombre, doncs, com també la base taxonòmica,eren algunes de les dificultats a les quals ensvam enfrontar per realitzar una llista vermelladels ocells d’Andorra. A banda d’aquests plan-tejaments “tècnics”, la voluntat d’aquest treballera treure profit dels antecedents equivalents aaltres països per tal de proposar una metodolo-gia innovadora i objectiva, adaptada a les reali-tats del país, però sense perdre de vista l’aspec-te científic i l’aproximació més realista al procésd’extinció.

La qüestió del nombre i l’aproximació alprocés d’extinció

En la majoria de llibres vermells, la classifica-ció es basa en el nombre d’individus que for-men una població. En alguns casos, l’efectiu del’espècie serveix de factor principal, modulatpels altres factors o modulant per a aquests.Aquest és el cas, per exemple, de la classificacióSPEC utilitzada per BirdLife International, pro-posada per Heath i Tucker (1994). Si establimun paral·lelisme amb el raonament geomètric,aquest mètode equival a classificar les espèciesen un pla bidimensional (evolució de l’efectiuen funció del temps, per exemple). Sembla evi-dent, però, que el fenomen d’extinció no pot serrepresentat de forma correcta en dues dimen-sions. Intuïtivament, sabem que diversos fac-tors intervenen conjuntament en aquest procés ique una representació bidimensional no ensdóna una aproximació acurada de la realitat(Holt, 1987). Pràcticament, podem trobar l’e-xemple d’espècies d’efectius reduïts, però sensecap problema de conservació, només perquè labiologia de l’espècie fa que aquest tàxon no espresenti amb efectius elevats. Al contrari, lesextincions recents ens porten el cas d’espèciesd’efectius elevats (i, fins i tot, molt elevats)desaparegudes en qüestió de pocs anys, compot ser el cas del colom viatger d’Amèrica delNord (Ectopistes migratorius) o del lloro de Caro-lina (Conuropsis carolinensis). La qüestió delnombre, doncs, no pot explicar, per ella sola,l’extinció o la conservació d’aquestes espècies.A banda d’això, les condicions ecològiques delterritori andorrà fan que l’efectiu d’una espècie,que ja sabem que és poc representatiu del seuestatut de conservació, ho sigui encara menysen el cas d’Andorra. En efecte, la capacitat decàrrega ecològica limitada del país (superfíciereduïda) fa pensar que un índex com l’abun-dància relativa de les espècies sigui més repre-sentatiu que els seus efectius bruts.

El procés d’extinció no sembla, doncs, limitata un fenomen bidimensional i seria més benrepresentat en un espai multidimensional dedimensions finites. No es tracta, llavors, de

294

J. ARGELICH BARÓ

295

widely underestimated. It seems evident, there-fore, that the majority of species currently con-sidered endangered are not in this state fornatural reasons and that, in these cases, the pro-cess of extinction could be reversed.

The concern that some species could disap-pear through unnatural causes is not new. In1634 Sir Thomas Johnson reported on a botani-cal expedition through England. He distinguis-hed certain species which he considered scarceand for which he gave exact locations, and theother, more common species, were classifiedwith symbols according to their abundance(Johnson 1634). This work, precursor of the pre-sent Red Data Lists, could be considered as thefirst step in a new approach to the ecology ofspecies: Conservation Biology. The first accountof endangered animals appeared at the end ofthe 19th century (Lucas 1891) and listed extinctanimal species up to that date from all over theworld (including the dinosaurs), as well as tho-se which could become endangered during thefollowing decades. More than just exhaustivelists and summaries of threatened species, theobjective of these works was the classificationof species according to the more or less urgentneed to take action to avoid their extinction.

In the same way, the challenge of the current RedData Books (or Lists) is to define the status of speciesas a series of criteria and to help in their conserva-tion through the definition of priorities, in time tomaintain biological diversity or start conservationprogrammes.

The first Red Book appeared as a result of theLake Success conference in 1949. Since then va-rious organisations and institutions throughoutthe world have perfected and refined techni-ques of classification and, in the majority ofcases, had unfortunately to extend these firstlists. There are very few countries, even admi-nistrative subdivisions, that do not today havea Red Book of endangered species. In somecases countries have extended the internationallists drawn up by various organisations (IUCN,WCMC…), including in them some speciesthey consider threatened in their territory, evenif the species does not present a problem at itsglobal distribution level. On many occasionsthe Red Lists have served as a base for nationallegislation in favour of the conservation ofsome species or the designation of protectednatural areas (US Endangered Species Act, USNational Environmental Policy Act, CanadianProvincial Endangered Species Law…).

5.2.1. Preliminary considerations

Drawing up a Red List of threatened birds inthe Principality of Andorra presented the diffi-culty of having to adapt the methods used inother countries to meet the small size of Andor-ra’s territory, while taking into account the greatdiversity of the country’s ecosystems. Andorraonly covers a surface area of 468 square kilome-tres and consists overall of a mountain ecosys-tem (the average altitude of the Valls d’Andorrais 1,996 m). Unlike larger countries, Andorradoes not have very large animal populations(thousands of individuals). Nevertheless, thediversity of ecosystems and the various climatic

factors mean that the presence of some speciesin Andorra may be exceptional (at the limit oftheir range) and, for this reason, should have agreater value. In a similar manner, some specieswith a wide distribution occur in Andorra or inthe Pyrenees in general as distinct subspecies.This peculiarity is the outcome of strong evolu-tionary pressures, like reproductive isolation, ina mountain environment. It often shows itself inmorphological, physiological or behaviouraladaptations to this environment and means thatthe subspecies in question may be partially ortotally irreplaceable. Therefore the question ofpopulation size, as well as the taxonomic base,was one of the difficulties faced when drawingup a Red List of the birds of Andorra. The aimwas to profit from the examples of other coun-tries and, based on the realities of Andorra, topropose an objective, scientific view of the ex-tinction process.

Assessment of the Extinction Process

In the majority of Red Books classification isbased on the number of individuals that makeup a population. In some cases the species’population size serves as the main factor,modifying or modified by other factors. This isthe case, for example, of the SPEC classificationused by BirdLife International, proposed byTucker & Heath (1994). This method attempts toclassify species in a two-dimensional plan (evo-lution of population over time, for example). Itseems evident that the phenomena of extinctioncannot be represented in a correct form in twodimensions. We know that various factors inter-vene together in this process and that a bi-dimensional representation does not give us anaccurate approximation of the reality (Holt1987). In practice we can find the example ofspecies with reduced populations but withoutany conservation problem, simply because thebiology of the species means that the taxon isnever present in large numbers. On the con-trary, in recent extinctions there have been casesof species with large (even huge) populationswhich have disappeared in the course of a fewyears, eg. the Passenger Pigeon of North Ame-rica (Estopistes migratorius) or the Carolina Par-rot (Conuropsis carolinensis). The question ofnumbers, therefore, cannot alone explain theextinction or the survival of these species.Moreover, in the case of Andorra, the questionof numbers is not representative because thepopulations are very small. In effect, the limitedcarrying capacity of the country (very smallsurface area) leads us to believe that an index ofthe relative abundance of species could be morerepresentative than its total numbers. The pro-cess of extinction does not therefore seem limi-ted to a bi-dimensional phenomenon and couldbe better shown in a multidimensional presen-tation. It is not a case then of placing a specieson a scale of values, but rather in a zone ofspace (this can be done, for example, with apoint in a tridimensional graph). Our challenge,then, is to determine to which zone in the spacethe species tends to move under the action ofvarious factors (positive or negative) that affectit. From our human viewpoint, some zones ofthe space will be less desirable than others

col·locar una espècie sobre una escala de valors,sinó en una zona de l’espai (com ho podríemfer, per exemple, amb un punt en una xarxa tri-dimensional). El nostre repte, llavors, és deter-minar cap a quina zona de l’espai l’espècie ten-deix a desplaçar-se sota l’acció dels diversosfactors (positius o negatius) que pateix. Des dela nostra òptica humana, algunes zones de l’es-pai seran menys desitjables que d’altres (tot i lasubjectivitat d’aquesta elecció), i podrem desig-nar unes zones, al límit d’aquest espai, accepta-des per tothom com no desitjables. En aquestsistema, l’extinció no està representada per unpunt, com passava abans en el sistema bidi-mensional, sinó per una zona (o unes zones),una figura geomètrica tridimensional. La con-servació o el maneig de l’espècie agrupa els fac-tors, les actuacions deliberades per desplaçaraquesta espècie cap a unes zones més favora-bles, o almenys, estabilitzar-la en la seva posicióactual. Pràcticament, aquesta metodologia estradueix per un sistema complex de classifica-ció multifactorial. Una possibilitat pot ser l’anàlisi de correlacions múltiples (CMA) d’unataula de dades on s’agrupen unes quantes ca-racterístiques ecològiques i biològiques, supo-sadament representatives, per a cada espècie.En l’anàlisi dels resultats, no ens hem d’oblidar,però, que la tendència evolutiva de l’espècie enaquest sistema no segueix una direcció única,com passava en el sistema bidimensional (capamunt o cap avall, cap a la dreta o cap a l’es-querra), sinó que pot seguir qualsevol direccióde l’espai.

El concepte d’espècie i la unitat taxonòmica de base

El segon comentari metodològic és el proble-ma del concepte d’espècie. La majoria de classi-ficacions actuals estan basades en l’espècie coma unitat taxonòmica de classificació, segons elconcepte biològic habitual (Mayr, 1942) (ungrup d’individus prou semblants entre ells perser interfecunds, i prou diferents dels altresgrups per no tenir aquesta característica ambells). La conseqüència d’aquest fet és que nomésun tàxon definit i acceptat com a espècie pot ser

inclòs en una llista vermella. Si aquest criteri ésmés o menys vàlid per als animals superiors(mamífers, ocells…), ja és més discutible quanes tracta de grups inferiors (rèptils, bacteris…),i encara ho és més amb el regne vegetal, per alqual la sistemàtica és incompleta i està subjectaa canvis importants. Una altra conseqüènciad’aquest concepte és que deixem de banda lapossibilitat que una subespècie es pugui extin-gir. Sembla evident, però, que una espècie nopot sobreviure sense una diversitat genèticasuficient, base de la seva capacitat i flexibilitatd’adaptació. Aquesta diversitat inclou nonomés el pool genètic de l’espècie a escala globalo poblacional (la diversitat genètica intrapobla-cional), sinó també els “dipòsits” de gens querepresenten les diverses subpoblacions, o lessubespècies que poden existir (la diversitat ge-nètica interpoblacional). El concepte de subes-pècie és, doncs, important a l’hora de conservarla diversitat genètica. En el cas d’Andorra, laconservació de la diversitat genètica es tradueixpel manteniment de les subpoblacions o subes-pècies de muntanya. Aquestes subpoblacionssón els “bancs genètics” de les espècies i, en casque es trobin aïllades biogeogràficament de laresta de l’espècie, poden constituir la futuradiversitat a nivell específic de la zona. Sembla-va, doncs, important incloure el concepte desubespècie en aquesta classificació.

5.2.2. Metodologia adoptada i definicions

La metodologia adoptada per realitzar aques-ta llista vermella s’ha basat, doncs, en una apro-ximació als multicriteris de la situació dels ocellsd’Andorra. Per cada espècie, s’han analitzat untotal de deu paràmetres: distribució global del’espècie i tipus de distribució (fragmentada,contínua…), comportament migratori, compor-tament social, tipus d’hàbitat i sensibilitat del’espècie als canvis d’aquest hàbitat, comporta-ment sexual, efectiu en l’àmbit d’Andorra, dinà-mica de població, tipus d’amenaces i estatuteuropeu de conservació. El resultat d’aquestanàlisi està presentat en les Figures 8A-8B.

El gràfic s’ha d’interpretar en tres dimensions(Figura 8B). La posició relativa de les espècies enl’espai així definit ens permet determinar quineszones es poden considerar favorables i quinesno. Així doncs, considerarem les zones més altessituades al fons del pla horitzontal com a repre-sentatives de les categories més desfavorables.Les zones davanteres, en canvi, representen lescategories menys amenaçades. Cal notar laposició destacada del grup d’espècies cinegèti-ques, agrupades al fons del pla horitzontal, però en posició vertical relativament baixa.Aquesta posició denota l’estatut particulard’aquestes espècies i evidencia la necessitatd’una gestió correcta d’aquestes poblacions.Un desplaçament vertical descendent d’aques-tes espècies en la zona que ocupen actualmentpodria portar-les a una situació de conservaciódelicada.

En resum, podem dir que l’eix horitzontal 1(factor 1) ens dóna una primera aproximació al’estatut de l’espècie. Els eixos horitzontal 2(factor 2) i vertical (factor 3) modulen i afinen

296

FIGURA 8A. Llista vermella dels ocells d’Andorra. FIGURE 8A. Red list of Andorra birds.

297

(given the subjectivity of this choice) and wecan designate some areas, at the limit of thisspace, accepted by everyone as not desirable. Inthis system extinction is not represented by apoint, as was the case before in the bi-dimen-sional system, but by a zone (or some zones), athree-dimensional geometric figure. The con-servation or management of the species groupstogether the factors, or the deliberate actionsrequired, to move the species towards morefavourable zones, or at least to stabilize it in itspresent position. In practice this method isinterpreted through a complex system of multi-ple classification. One possibility could be theanalysis of multiple correlations (CMA) of atable of statistics grouping a few biological andecological characteristics, supposedly represen-tative, for each species. In the resulting analysiswe must not forget, however that the evolutio-nary tendency of a species in this system doesnot follow a single direction as was the casebefore in the two-dimensional system (up ordown, right or left) but can follow any directionwithin the space.

The Species Concept and the BasicTaxonomic Unity

The second methodological observation is theproblem of the species concept. The majority ofcurrent classifications are based on the speciesas a taxonomic unit of classification accordingto the normal biological concept (Mayr 1942); (agroup of individuals similar enough to inter-breed and sufficiently different from othergroups not to hybridise with them). As a conse-quence only a definite taxon accepted as a spe-cies can be included on the Red List. If this cri-teria is more or less valid for the higher animals(mammals, birds …), it is more debatable whenit is applied to lower groups (reptiles, bacteria…), and even more so with the plant kingdom,for which the system is still incomplete andsubject to important changes. Another conse-quence of this concept is that it does not allowthe possibility of a subspecies becoming extinct.It seems obvious that a species cannot survivewithout sufficient genetic diversity, the basis ofits capacity and flexibility to adapt. The diver-sity includes not only the species’ genetic“pool” at a global or population level (the intra-populational genetic diversity) but also the“reservoirs” of genes that represent the varioussubpopulations, or subspecies that may exist(the interpopulational genetic diversity). Theconcept of subspecies is therefore an importantstep towards conserving genetic diversity. Inthe case of Andorra, the conservation of geneticdiversity is translated into maintaining moun-tain subpopulations or subspecies. These sub-populations are the “genetic banks” of the spe-cies and, in the case that they find themselvesisolated biogeographically from the rest of thespecies, could form the future diversity at thespecific level of the zone. It would seem impor-tant to include the subspecies concept in thisclassification.

5.2.2. Methodology adopted and definitions of the andorranred list

The methodology adopted in compiling thisRed List has been based on a multi-criteriaapproximation of the situation of Andorranbirds. For each species a total of 10 parametershave been analysed: global distribution of thespecies and type of distribution (fragmented,continuous …), migratory behaviour, socialbehaviour, type of habitat and sensitivity of thespecies to changes in this habitat, sexual beha-viour, population level in Andorra, populationdynamics, types of threats and European con-servation status. The results of this analysis arepresented in Figure 8A-8B.

The diagram has to be interpreted in threedimensions (Fig. 8B). The relative position of thespecies in the space thus defined allows us todetermine which zones to consider favourableand which not. Thus, we consider the highestzones situated at the bottom of the horizontalplane as representative of the most unfavoura-ble categories. The opposing zones, on the otherhand, represent the least endangered catego-ries. Attention is drawn to the position of thegroup of game birds, set at the bottom of the ho-rizontal plane but in a relatively low verticalposition. This position indicates the particularstatus of these species and shows the need forthe correct management of these populations. Adownward movement in the zone that theycurrently occupy could take them into a delica-te conservation situation.

We can say, therefore, that the horizontal axis1 (factor 1) gives us a first approximation of thestatus of a species. The horizontal 2 (factor 2)and vertical (factor 3) axes modulate and nar-row this approximation. The most unfavoura-ble categories are represented by two regionsdifferentiated in space, denoting the multifacto-ral character of the process of extinction. Thefavourable categories on the other hand areonly represented by a region in front of the hori-zontal plane.

FIGURA 8B. Llista vermella dels ocells d’Andorra. FIGURE 8B. Red list of Andorran birds.

aquesta aproximació. Les categories més desfa-vorables són representades per dues regionsdiferenciades de l’espai, i denoten el caràctermultifactorial del procés d’extinció. Les catego-ries favorables, en canvi, només són representa-des per una regió al davant del pla horitzontal.

A partir del gràfic, es poden delimitar quatregrups d’espècies, segons la categoria d’ame-naça que pateixen (la categoria I no entra enaquests grups):� Espècie En perill d’extinció (E): espècie o

subespècie per a la qual la possibilitat de su-pervivència sobre el territori andorrà és pocprobable, si els factors d’amenaces que l’afectensegueixen essent operatius. Inclou aquellesespècies que veuen com els seus efectius nacio-nals han baixat per sota d’un nivell crític o comel seu hàbitat ha estat reduït de manera dràsticai no permet més el manteniment viable de lespoblacions; espècies susceptibles de desaparèi-xer a curt termini, si no es duen a terme certesmesures de conservació, i també aquelles espè-cies suposadament extingides a Andorra o elcontacte de les quals s’ha perdut durant la rea-lització d’aquest treball.� Espècie Vulnerable (V): espècie o subespè-

cie susceptible d’entrar en la categoria prece-dent a més o menys curt termini, si els factorsd’amenaces que l’afecten segueixen essent ope-ratius. Inclou espècies que pateixen un descensnotable de poblacions o unes fluctuacions foradel que és normal al llarg de la seva àrea de dis-tribució i espècies que necessiten una vigilànciaacurada del seu estat.� Espècie Rara (R): espècie o subespècie que

presenta uns efectius sostenibles per a la sevaconservació, però considerada com espècie derisc, o de preocupació especial. Les subcatego-ries indiquen la raó per la qual l’espècie ha estatclassificada en aquesta categoria:� Sensible (sb): espècie o subespècie d’efectius

actuals normals, però que presenta una sensibi-litat important.� Local (lo): espècie o subespècie endèmica

d’Andorra o limitada a la serralada pirinenca.� Àrea limitada (al): espècie d’àrea de distri-

bució global limitada o molt fragmentada� Perifèrica (pr): espècie o subespècie al límit

latitudinal o altitudinal de la seva àrea de dis-tribució global.� Migratòria (mi): Espècie migratòria amb

zona de reproducció a Andorra.� Espècie Segura (S): espècie d’estatut de con-

servació favorable.� Espècie Insuficientment coneguda (I): espè-

cie, amenaçada o no, que no es pot classificar enuna de les categories anteriors per la falta deconeixements sobre l’estat actual de les pobla-cions, la dinàmica o la biologia.

Els resultats després de la classificació sónpresentats en la Figura 9.

Segons aquesta classificació, de les 99 espèciesd’ocells nidificants que acull, Andorra té:� 6 espècies en perill d’extinció,� 15 espècies vulnerables,� 15 espècies rares,� 60 espècies segures,� 3 espècies insuficientment conegudes.

5.2.3. Utilització i interpretacióde les categories

En general, les prioritats de les actuacionss’haurien de basar en les categories de classifi-cació. Sembla obvi que les espècies classificadescom “en perill d’extinció” haurien de ser les pri-meres a beneficiar-se de mesures de protecció iconservació en un termini de temps relativa-ment curt, i amb l’eficiència màxima. Tot i això,l’emergència d’actuació a favor d’aquestesespècies no ens ha de fer deixar de banda altresconsideracions igualment o més importants. Lautopia de conservar-ho tot, i per sempre, es veumolt sovint afectada per les realitats d’uns re-cursos (molt) sovint limitats. Aquesta realitat faque uns altres factors intervinguin a l’hora deplantejar-se un pla d’actuacions a favor d’unaespècie. El potencial d’èxit de les mesures deconservació, el seu cost, el potencial de l’espècieper actuar com a flag species per conservar-ned’altres igualment o més amenaçades, la relati-vització de les amenaces que pateix l’espècie aescala europea o a escala de la seva àrea de dis-tribució, els efectes o les interrelacions del’espècie amb les altres, o altres consideracionslogístiques, polítiques o estratègiques són unsfactors que poden afectar, i afectaran segura-ment, el procés de decisió. La classificació delsocells nidificants d’Andorra pot servir de base,però també, i de manera més lògica, de justifi-cació suplementària per a les futures mesuresde conservació i protecció del patrimoni naturalde les nostres valls.

5.2.4. Estatut de conservaciódels ocells d’Andorra aescala europea (categoriesSPEC, BirdLife, DirectivaOcells, Conveni de Berna i Conveni de Bonn)

(Modificat de Tucker et al., 1994)

El llistat següent indica els annexos de lesclassificacions SPEC, BirdLife, Directiva Ocells,Conveni de Berna i de Bonn per a les espèciesd’ocells nidificants d’Andorra.

L’estatut andorrà correspon a les categoriesdefinides abans.

298

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAPHY

SOULÉ M.E. (1983). What do wereally know about extinctions?. DinsSCHONEWALD-COX C.M., CHAMBERS

S.M., MACBRYDE B. & THOMAS W.L.[Eds.]. Genetics and Conservation: areference for managing wild animals andplants populations. Calif./USA:Benjamin/Cummings, Menlo Park,pp. 111-124.

BARBAULT R., SASTRAPRADJA S.[coord.] (1995). Generation, Mainte-nance and Loss of Biodiversity. DinsUNEP; HEYWOOD V.H. & WATSON R.T.[Eds.]. Global Biodiversity Assessment.Cambridge University Press, pp. 192-274.

JOHNSON T. (1634). Mercuriusbotanicus.

LUCAS F.A. (1891). Animals recent-ly extinct or threatened with extinction.US Nat. Mus. (no trobat).

HOLT S.J. (1987). Categorizationof threats to and status of wild popu-lations. Dins IUCN/UNEP, FITTER R.& FITTER M. The road to Extinction.IUCN, Gland, CH and Cambridge,UK, pp. 19-31.

MAYR E. (1969). The biologicalmeaning of species. Biol. J. Lin. Soc., 1:311-320.

TUCKER G.M. & HEATH M.F.(1994). Birds in Europe: their conserva-tion status. Cambridge: BirdLifeInternational (BirdLife ConservationSeries no. 3).

299

From the diagram we can define 4 groups ofspecies according to their threat category:� Endangered (E) Species or subspecies for

which the possibility of survival in Andorranterritory is unlikely if the threat factors thataffect them continue to operate. It includesthose species whose national population hasdropped below a critical level or whose habitathas been reduced in a drastic manner that nolonger allows the populations to remain viable.These are species liable to disappear in the shortterm if some conservation measures are nottaken. It also includes those species supposedlyextinct in Andorra or those with which contacthas been lost during the term of this work.� Vulnerable (V) Species or subspecies likely

to move into the preceding category sooner rat-her than later if the threat factors affecting themcontinue to operate. It includes species thathave suffered a noticeable decline in popula-tions or some above normal fluctuationsthrough their distribution range. Species whosestatus needs carefully watching.� Rare (R) Species or subspecies which show

sustainable populations for their conservationbut are considered as species at risk or of specialworry. The subcategories indicate the reasonwhy the species has been placed in this cate-gory:� Sensitive (sb) Species or subspecies with

currently normal populations but showing highsensitivity;� Local (lo) Species or subspecies endemic in

Andorra or confined to the Pyrenean chain;� Restricted Area (al): Species with limited or

very fragmented global distribution;� Peripheral (pr) Species or subspecies at the

latitudinal or altitudinal limit of their globaldistribution;� Migratory (mi) Migratory species breeding

in Andorra.� Secure (S) Species with a favourable conser-

vation status.� Insufficiently Known A species, threatened

or not, which cannot be placed in one of the pre-vious categories for lack of knowledge on thecurrent state of its population, its dynamic or itsbiology.

The results after classification are shown inFigure 9.

According to this classification, of the 99 spe-cies of birds breeding in Andorra, there are:� 6 endangered species ;� 15 vulnerable species;� 15 rare species;� 60 secure species;� 3 insufficiently known species.

5.2.3. Use and interpretation of the categories

Priority action will in general have to bebased on the threat category classification. Itseems obvious that the species classified as“endangered” must be the first to benefit fromconservation and protection measures in arelatively short space of time and with maxi-mum efficiency. Nevertheless, the urgency ofactions in favour of these species must notcause us to abandon other equal or more

important considerations. The utopia of conser-ving everything, forever, is very often temperedby the reality of limited resources. This meansthat other factors intervene at the time of imple-menting an action plan in favour of one species.Factors which can affect the decision processare: the potential success of the conservationmeasures; their cost; the possibility of the spe-cies acting as a “flag species” for the conserva-tion of other equally or more threatened spe-cies; the relativity of the threats to the species ona European scale or on the scale of its distribu-tion area; the effects or interrelations of the spe-cies with others, or other logistic, political orstrategic considerations. The classification ofAndorra’s breeding birds can serve as a basebut can also provide supplementary justifica-tion for future measures to conserve and protectthe natural inheritance of our valleys.

5.2.4. Conservation Status of the Birds of Andorra at European Level (SPECs, BirdLife, Birds Directive, BerneConvention and BonnConvention Categories)

(Adapted by Tucker & Heath 1994)

The following list shows the annexes of theabove classification applied to the species ofbreeding birds in Andorra. Their Andorran sta-tus corresponds to the categories previouslydefined.

FIGURA 9. Repartició de les FIGURE 9. Division of speciesespècies segons les categories according to threat status.de classificació.

6% En perill d’extinció Endangered

15% Vulnerables Vulnerable

15% Rares Rare

3% Insuficientment conegudesInsuficiently known

61% Segures Secure

300

Classificació SPEC (Species of European conservation Concern)

La classificació SPEC (Tucker et al., 1994) inclou les categories següents:

SPEC 1 Espècies amb motius de preocupació global.

SPEC 2 Espècies presents principalment a Europa i amb estatut de conservació desfavorable.

SPEC 3 Espècies no concentrades a Europa, però amb estatut de conservació desfavorable a Europa.

SPEC 4 Espècies concentrades a Europa, però amb estatut de conservació favorable.

No SPEC Espècies amb estatut de conservació favorable.

Classificació europea – BirdLife International

La classificació de BirdLife dels ocells europeus diferencia les espècies segons les categories següents:

E Amenaçada

L Localitzada

V Vulnerable

Ins Insuficientment coneguda

R Rara

S Segura

D En declivi

Directiva Ocells

Indica l’annex en el qual està classificada l’espècie, segons la Directiva Ocells de la Comissió Europea (79/409/EEC), modificada el 6/03/91(91/244/EEC), el 8/06/94 (94/24/EC) i el 29/08/94 (94/C241/08) amb adhesió condicional d’Àustria, Finlàndia, Noruega i Suècia l’1/01/95.

Annex I Les espècies citades a l’annex I de la Directiva Ocells hauran de ser objecte de mesures de protecció i conservació especialsper part dels estats membres, per tal d’assegurar-ne la supervivència i reproducció al llarg de la seva àrea de distribució.

Annex II Les espècies allistades a l’annex II/1 poden ser definides com caçables al llarg de la seva àrea de distribució. Les espèciestipificades com a II/2 només podran ser definides com caçables en els estats membres autoritzats i sempre sota plans degestió.

Annex III Per a les espècies tipificades com a III/1, els estats membres poden autoritzar el comerç i la venda dels ocells, vius o morts,sencers o a trossos, sempre que la captura i/o la mort legal de l’animal pugui ser demostrada. Per a les espècies tipifica-des com a III/2, cada estat membre pot prohibir-ne les activitats de venda i comerç sobre el seu territori, amb les restric-cions especificades abans.

Conveni de Berna

Indica l’annex en el qual està classificada l’espècie segons el Conveni de Berna, modificada el desembre de 1987.

Annex II Els estats membres es comprometen a prendre mesures de protecció i conservació especials per a les espècies llistades alsannexos I (flora) i II (fauna), tant pel que fa als individus com als seus hàbitats, i mesures de protecció de les zones d’in-terès per a les espècies migradores allistades en els annexos II i III, i a prohibir la destrucció deliberada dels hàbitats de lesespècies de l’annex II.

Annex III També es comprometen, els estats membres, a regular l’explotació i els mètodes de captura i mort de les espècies allista-des a l’annex III.

Conveni de Bonn

Segons les conferències dels estats membres de 1985, 1988, 1991 i 1994.

Annex I Espècies en perill d’extinció al llarg de la seva àrea de distribució.

Annex II Espècies que es beneficiarien de mesures de conservació i gestió a escala internacional.

301

SPEC Classification (Species of European Concern)

SPEC classification (Tucker & Heath 1994) is divided into the following categories:

SPEC 1 Species of global conservation concern.

SPEC 2 Species whose populations are concentrated in Europe and have an unfavourable conservation status.

SPEC 3 Species whose populations are not concentrated in Europe, but have an unfavourable conservation status.

SPEC 4 Species whose populations are concentrated in Europe and have a favourable conservation status.

No SPEC Species with a favourable conservation status.

European Classification – BirdLife International

BirdLife’s classification of European birds divides species into the following categories:

E Endangered

L Localised

V Vulnerable

Ins Insufficiently known

R Rare

S Secure

D Declining

EU Wild Birds Directive

The list below incorporates amendments to the Annexes of the Council Directive (79/409/EEC), modified on 6/03/91 (91/244/EEC); on 8/06/94(94/24/EC); and on 29/08/94 (94/C241/08) taking account of the expected accession of Austria, Finland, Norway and Sweden on 1/01/95.

Annex I The species listed in Annex 1 ‘shall be the subject of special conservation measures concerning their habitat in order toensure their survival and reproduction in their area of distribution’.

Annex II ‘The species referred to in Annex II/I may be hunted in the geographical sea and land area where the Directive applies.’‘Species referred to in Annex II/2 may be hunted only in Member States in respect of which they are indicated.’

Annex III For species listed in Annex III/I Member States shall not prohibit ‘the sale, transport for sale, keeping for sale and the offe-ring for sale of live or dead birds and of any readily recognizable parts or derivatives of such birds’ provided that the birdshave been legally killed, captured or acquired. For species listed in Annex III/2, Member States may allow within theirterritory the activities referred to above. The activities referred to above are prohibited for all other species of naturallyoccurring wild birds in the European territory of EU Member States.

Berne Convention

The list incorporates additions made by the Standing Committee in December 1987.

Annex II Parties undertake to take appropriate and necessary measures for the conservation of the habitats of wild flora and fauna,especially those on Appendices 1 (plants) and II, and to give special attention to the protection of areas of importance forthe migratory species on Appendices II and III, and to prohibit the deliberate damage or destruction of sites for specieslisted in Appendix II.

Annex III Parties undertake to regulate any exploitation of the wild fauna specified in Appendix III and prohibit blameworthymeans of capture and killing.

Bonn Convention

The list below incorporates amendments by the Conference of the Parties in 1985, 1988, 1991 and 1994.

Appendix I Species in danger of extinction through all or major parts of their range.

Appendix II Species which would benefit from international cooperation in their conservation and management.

302

Espècie Andorra SPEC BirdLife Directiva Ocells Conveni de Berna Conveni de BonnSpecies Andorra SPEC BirdLife EU Wild Birds Directive Berne Convention Bonn Convention

Accipiter gentilis V No SPEC - - II -Accipiter nisus R No SPEC - - II -Aegithalos caudatus S No SPEC - - III -Aegolius funereus R No SPEC - -I II -Alauda arvensis S SPEC 3 V II/2 III -Alectoris rufa R SPEC 2 V II/1 & III/1 III -Anthus spinoletta S No SPEC - - III -Anthus trivialis S No SPEC - - III -Apus apus S No SPEC - - III -Aquila chrysaetos E SPEC 3 R I II IIAsio otus V No SPEC - - II -Bubo bubo V SPEC 3 V I IIButeo buteo V No SPEC - - II -Caprimulgus europaeus I SPEC 2 D I II -Carduelis cannabina S SPEC 4 S - II -Carduelis carduelis S No SPEC - - II -Carduelis chloris R SPEC 4 S - II -Carduelis spinus R SPEC 4 S - II -Certhia brachydactyla S SPEC4 S - II -Certhia familiaris S No SPEC - - II -Charadrias morinellus V No SPEC - I II -Cinclus cinclus V No SPEC - - II -Circaetus gallicus S SPEC 3 R I II IIColumba livia E No SPEC - - II -Columba palumbus R SPEC 4 S I & II/1 & III/1 - -Corvus corax S No SPEC - - III -Corvus corone S No SPECCoturnix coturnix R SPEC 3 V II/2 III IICuculus canorus S No SPEC - - III -Delichon urbica S No SPEC - - III -Dendrocopos major S No SPEC - - II -Dryocopus martius R No SPEC - I II -Emberiza cia S SPEC 3 V - II -Emberiza cirlus V SPEC 4 S - II -Emberiza citrinella S SPEC 4 S - II -Emberiza hortulana V SPEC 2 V I III -Erithacus rubecula S SPEC 4 S - II IIFalco peregrinus V SPEC 3 R I II IIFalco tinnunculus V SPEC 3 D - II IIFringilla coelebs S SPEC 4 S I III -Garrulus glandarius S No SPECGypaetus barbatus barbatus E SPEC 3 E I II IIHirundo rustica E SPEC 3 D - II -Jynx torquilla I SPEC 3 D - II -Lagopus mutus pyrenaicus R No SPEC - I III -Lanius collurio S SPEC 3 D I II -Lanius senator I SPEC 2 V - II -Loxia curvirostra S No SPEC - - II -Lullula arborea S SPEC 2 V I III -Luscinia megarhynchos S SPEC 4 S - II II

303

Espècie Andorra SPEC BirdLife Directiva Ocells Conveni de Berna Conveni de BonnSpecies Andorra SPEC BirdLife EU Wild Birds Directive Berne Convention Bonn Convention

Miliaria calandra E SPEC 4 S - III -Monticola saxatilis S SPEC 3 D - II IIMonticola solitarius S SPEC 3 V - II IIMontifringilla nivalis R No SPEC - - II -Motacilla alba S No SPEC - - II -Motacilla cinerea S No SPEC - - II -Muscicapa striata S SPEC 3 D - II IIOenanthe oenanthe S No SPEC - - II -Otus scops V SPEC 2 D - II -Parus ater S No SPEC - - II -Parus caeruleus S SPEC 4 S - II -Parus cristatus S SPEC 4 S - II -Parus major S No SPEC - - II -Passer domesticus S No SPECPasser montanus S No SPEC - - II -Perdix perdix hispaniensis R SPEC 3 V I & II/1 & III/1 III -Petronia petronia S No SPEC - - II -Phoenicurus ochruros S No SPEC - - II -Phylloscopus bonelli S SPEC 4 S - II IIPhylloscopus collybita S No SPEC - - III -Pica pica S No SPECPicus viridis R SPEC 2 D - II -Prunella collaris S No SPEC - - II -Prunella modularis S SPEC 4 S - II -Ptynoprogne rupestris S No SPEC - - III -Pyrrhocorax graculus S No SPEC - - II -Pyrrhocorax pyrrhocorax R SPEC3 V I II -Pyrrhula pyrrhula S No SPEC - - III -Regulus ignicapillus S SPEC 4 S - II IIRegulus regulus S SPEC 4 S - II IISaxicola rubetra V SPEC 4 S - II IISaxicola torquata R SPEC 3 D - II IIScolopax rusticola V SPEC3 V II/1 & III/2 III IISerinus citrinella S SPEC 4 S - II -Serinus serinus S SPEC 4 S - II -Sitta europea S No SPEC - - II -Strix aluco S SPEC 4 S - II -Sylvia atricapilla S SPEC 4 S - II IISylvia borin S SPEC 4 S - II IISylvia cantillans S SPEC 4 S - II IISylvia hortensis RSylvia undata V SPEC 2 V I II IITetrao urogallus E No SPEC - I II -Tichodroma muraria S No SPEC - - II -Troglodytes troglodytes S No SPEC - - II -Turdus merula S SPEC 4 S II/2 III IITurdus philomelos S SPEC 4 S II/2 III IITurdus torquatus V SPEC 4 S - II IITurdus viscivorus S SPEC 4 S II/2 III II

5.3. ÀREES D’IMPORTÀNCIANACIONAL PER ALS OCELLSD’ANDORRA

Josep Argelich Baró i Jordi Palau Puigvert

5.3.1. Resum

L’aplicació del Programa d’àrees d’importàn-cia internacional per als ocells, que segueix elscriteris de BirdLife International, topa amb unasèrie de problemes derivats de la reduïdasuperfície d’Andorra i la relativa banalitat de laseva ornitofauna a escala global o europea.Davant d’aquest fet, es desenvolupen uns nouscriteris de selecció i delimitació d’àrees d’im-portància nacional per als ocells, adaptats a larealitat d’Andorra. L’aplicació d’aquests criterisha permès determinar un total de sis àrees, quesuposen un 20,8% de la superfície del Principati que cobreixen un 97,9% de les espècies d’ocellsnidificants amb presència regular a Andorra(n=99) i un 94,8% de les espècies amenaçades(n=39). Els usos del sòl predominants en aques-tes àrees són la ramaderia, la caça i el turisme,mentre que la caça furtiva, l’ampliació de domi-nis esquiables i la massificació turística són lesprincipals amenaces. La protecció legal actuald’aquestes àrees és pràcticament nul·la.

Paraules clau: Àrees importants, Ocells, An-dorra, Conservació, Criteris de selecció.

5.3.2. Introducció

El Programa d’àrees d’importància internacio-nal per als ocells (IBAs, sigles en anglès) és undels elements essencials de l’estratègia deBirdLife International per a la conservació del’ornitofauna, especialment d’aquelles espèciesque presenten una distribució concentrada endeterminats indrets i no dispersa per la majorpart del territori (Heath i Evans, 2000). Fa mésde deu anys es va publicar el primer inventarid’IBAs del continent europeu, en el qual es vanidentificar 2.444 àrees repartides en 32 països(Grimmet i Jones, 1989), i recentment s’ha pu-blicat una revisió d’aquest treball pioner en laqual es cataloguen 3.619 àrees que cobreixen untotal de 45 estats i ocupen un 7% de la superfí-cie del continent (Heath i Evans, 2000). Les IBAssón espais naturals delimitats amb criteris cien-tífics i quantitatius, en els quals es troba presentregularment una part significativa de la pobla-ció d’una o diverses espècies d’ocells considera-des prioritàries per BirdLife, i on s’intenta apli-car un Programa de conservació basat en elsobjectius que indica el Quadre 1.

En el cas del Principat d’Andorra, hi ha diver-sos factors que compliquen extraordinàriamentl’aplicació dels criteris internacionals del Progra-ma d’IBAs (Heath i Evans, 2000) en un país dedimensions tan reduïdes: l’absència d’espècies

globalment amenaçades (segons la llista deBirdLife International, 2000) o endèmiques, lainexistència de poblacions significatives a esca-la continental de les espècies d’interès conser-vacionista a Europa (SPECs), la raresa locald’espècies abundants en altres països, etc. Ser-veix com a exemple que, en l’inventari europeude Heath i Evans (2000), M. J. Dubourg-Savageidentifica una única IBA a Andorra, que coinci-deix amb la totalitat del territori nacional i, tot iaixí, el valor internacional n’és discutible. Tot elque hem dit fins ara ens porta a la necessitat decrear uns criteris nous, específics per a Andorra,que permetin identificar àrees d’importàncianacional per als ocells del Principat, espais querepresentin unes prioritats de conservació ade-quades a l’escala d’un microestat com el nostre.Així doncs, els objectius del present treball són:1) desenvolupar uns criteris de selecció peridentificar àrees d’importància nacional per alsocells d’Andorra, i 2) obtenir una primera apro-ximació a l’inventari d’aquestes àrees.

5.3.3. Criteris de selecció

Consideracions metodològiques

L’ús de criteris estandarditzats és una caracte-rística del Programa d’àrees importants deBirdLife International, i la seva aplicació permetobtenir llistats de zones, el valor ornitològic deles quals ve definit per la categoria dels criterisque compleix cada una (Viada, 1998). En el nos-tre cas, hem seguit també aquesta idea, si bé lesparticularitats del país, ja comentades, ens hanobligat a definir uns criteris diferents dels deBirdLife (Heath i Evans, 2000).

És important tenir present que els resultatsd’aquest estudi estan basats en el treball decamp de l’Atles dels ocells nidificants d’Andorra,un estudi principalment descriptiu de la distri-bució de les espècies d’ocells, en el qual no s’haabordat l’obtenció de dades quantitatives (esti-mes de densitat, quantificació de poblacions,etc.). Aquestes dades són de gran utilitat a l’ho-ra de determinar diferències entre el valor deconservació d’àrees aparentment equivalents.Així doncs, els criteris de selecció d’àrees des-crits a continuació s’han aplicat només ambdades de distribució d’espècies; l’ús de dadesquantitatives, molt desitjable, queda pendentper a futures revisions de l’inventari d’àreesque aquí es presenta.

Per a l’elaboració dels criteris s’han tingut encompte la Llista vermella dels ocells d’Andorra(Semene-Guitart, present volum) i els resultatsde l’Atles d’ocells nidificants. En relació ambaquests últims, cal tenir molt present que laintensitat de prospecció ha estat molt desigualentre unes quadrícules i altres, de manera queen certes zones s’ha pogut infravalorar l’interèsornitològic per manca d’informació (és el cas,per exemple, de la conca del Madriu, zona dedifícil accés i, per aquest motiu, mal prospecta-da). Els criteris es divideixen en criteris ornitolò-gics, que s’utilitzen per a seleccionar les àrees, icriteris de delimitació, que permeten definirmillor els límits de les àrees seleccionades. Acontinuació es descriuen aquests criteris.

304

QUADRE 1. Objectius delPrograma de conservació de les àrees importants per als ocells (IBAs).

� Assegurar-ne la protecciólegal adequada a través de lalegislació internacional, nacionalo regional.� Garantir que els mecanis-mes i la legislació per a la plani-ficació i gestió són adequats pera la seva protecció.� Divulgar l’existència de lesàrees importants per afavorir-nela protecció i evitar amenaces.� Realitzar un seguiment deles espècies i hàbitats prioritarisen les àrees importants.� Dur a terme accions per pro-tegir-les de qualsevol amenaçapresent o futura.� Restaurar o millorar, comsigui més adient, el valor ecolò-gic de les IBAs.

Font Viada (1998).