avaluaciÓ dels sistemes de regulaciÓ d’accessos o … · problemes de manteniment recurrents...

1

AVALUACIÓ DELS SISTEMES DE REGULACIÓ D’ACCESSOS O D’ÀREES RESTRINGIDES ALS

MUNICIPIS

REUNIÓ TÈCNICA DE L’AMTU28 de setembre de 2016

2

OBJECTIUS DE L’ESTUDI

1. Benchmarking de sistemes de regulació d’accessos existents enel mercat.

2. Identificar i caracteritzar els sistemes de regulació d’accessos detrànsit existents als municipis AMTU, analitzar-los i detectarpatrons comuns i diferències en funció de les característiquesdel municipi.

3. Desenvolupar una guia que faciliti la presa de decisions en laimplantació d’un sistema de regulació d’accessos.

4. Desenvolupar un model de plec tècnic.

3

BENCHMARKING

4

BENCHMARKING

PILONES ESCAMOTEJABLES SEMIAUTOMÀTIQUES

Es recomanen per a aquells llocs que no requereixen moltes obertures diàries (inferior a 50veh/dia), pilones que funcionen amb una clau que desbloqueja el pany; un cop desbloquejat el panyla pilona puja automàticament per mitjà d'un pistó a gas. (protecció antivandàlica).

Font: http://www.serviajuntaments.com/

5

BENCHMARKING

PILONES ESCAMOTEJABLES AUTOMÀTIQUES

Baixa a terra en menys de 3 segons (regulable segons model i alçada), podent dirigir la pilonamitjançant comandaments a distància, targetes de proximitat, Tags, teclats numèrics, controlshoraris, lectors de matrícules, ... deixant la via lliure i pujant després del pas del vehicle.

Existeixen 3 tipus de motorització possibles:

- Motorització electro-pneumàtica.

- Motorització electro-hidràulica.

- Motorització electro-mecànica.


6

BENCHMARKING

PALS DE CONTROL D’ACCESSOS

Es pot triar el sistema d'obertura mitjançant targetes de proximitat, clau, teclat numèric,comandament a distància, TAGS, ...

El pal de control d'accessos pot constar de:

- Sistema de control d‘accés centralitzat

- Lector de targetes de proximitat

- Receptor de comandaments a distància

- Semàfor de LEDS de dos colors amb intermitència

- Llums d’indicació d'estat


7

BENCHMARKING

PILONES EXTRAÏBLES

Restricció permanent però que permeten la possibilitat d’extreure-les en cas de situacions denecessitat, per exemple, pas vehicle bombers, ambulàncies, ...


8

BENCHMARKING

CÀMERES DE LECTURA DE MATRÍCULES

Tecnologia molt variable i per tant també les funcionalitats.

Característiques tècniques habituals de les unitats de captura:

• Càmera de control IP d’alta resolució

• Il·luminació infraroja

• Alimentació elèctrica (possibilitat amb bateries)

• Propietats impermeables i amb rang de temperatures de –10ºC a +45ºC.

• Acompanyades d’una unitat de gestió que processa les imatges i que està connectada amb elcentre de control.

Funcionalitats habituals de la unitat lectora:

• Detecció de la presència de vehicles per detecció intel·ligent

• Gravació d’una successió d’imatges

• Creació d’un registre per a cada captura amb informació associada (data, hora, ubicació,sentit de circulació, matrícula i imatges)

• Fiabilitat de reconeixement de matrícules molt alta, incloent ciclomotors.

• Capacitat d’emmagatzematge intern

9

BENCHMARKING

CÀMERES DE LECTURA DE MATRÍCULES

Funcionalitats habituals del software:

• Comprovar si el vehicle detectat està en la llista d’autoritzats

• Cerca de matrícules per data, hora, càmera, matrícula.

• Gestió del procediment sancionador de les denúncies (adaptat a cada ordenança)

• Gestió del temps de vida de les imatges

• Possibilitat de generar estadístiques/informes

10

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES DE REGULACIÓ D’ACCESSOS DE TRÀNSIT ALS MUNICIPIS AMTU

11

CLASSIFICACIÓ DE MUNICIPISPoblació Costaner Capital Grup Nombre

> 100.000 SI/NO SI A 3

50.000 – 100.000 SI/NO SI/NO B 7

20.000 – 50.000

SI NO C1 5

NO SI C2 3

NO NO C3 9

10.000 – 20.000SI NO D1 5

NO NO D2 20

<10.000SI NO D1 3

NO NO E 28

12

FONTS D’INFORMACIÓ: PMUS I EMUS

45 diagnosis (2010-en redacció)18 diagnosis anteriors 201018 municipis no en tenen(majoritàriament municipis E2)

13

FONTS D’INFORMACIÓ: FORMULARI 17 municipis han respost

14

ENTREVISTES REALITZADES:

GESTVIA, SL (Ajuntament de Calella) IRIS Control Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament de Terrassa Ajuntament Sant Cugat del Vallès

ASPECTES A DESTACAR:

Problemes de manteniment recurrents amb les pilones. Es requereixen càmeres acompanyant a pilones per seguretat jurídica. Dificultats en la gestió de les llistes de vehicles autoritzats en el cas dels sistemes

de control amb càmeres. Sant Cugat és l’únic municipi amb un centre de control específic per al control

d’accessos. Nivell de sancions baix en relació a les infraccions. Nivell tecnològic implantat amb marge de millora.

FONTS D’INFORMACIÓ: ENTREVISTES

15

FITXES RESUM

16

42 amb informació extreta d’EMUS /

PMUS

41 sense EMUS / PMUS

6 amb càmeres de

lectura de matrícules (*)(13,3%)

13 amb pilones

retràctils (**)(28,9%)

17 amb senyalització

vertical únicament (37,8%)

RESULTATS

Cerca web

8 amb pilones

retràctils i/o càmeres de lectura

de matrícules (17,8%)

1 altres (Esparreguera:

tanques)

MUNICIPIS AMTU

83

FORMULARI /

ENTREVISTA

20(24,1%)

45 amb zones de trànsit restringit (54,2%)

17 respostes de formularis

(*) Dels 8 municipis en els que es disposa informació

sobre el sistema de transmissió de dades, només en el

cas de Terrassa s’utilitza WiMax (junt amb la fibra).

(**) El sistema per activar la baixada i pujada de les

pilones dels 17 municipis amb informació és 59%

comandament, 35% targeta de proximitat i 6% altres.

17

MUNICIPIS AMB ZONA DE VIANANTS

18

TIPUS DE SISTEMA DE CONTROL D’ACCÉS IMPLEMENTAT

19

PATRONS COMUNS

• Totes les capitals de comarca tenen àmbits d’accés restringit al trànsit.

• Tots els municipis de costa, independentment de la seva població, tenen àmbits d’accés restringit

de trànsit amb excepció de Premià de Mar i Caldes d’Estrac.

• Els municipis amb població inferior als 20.000 habitants que no són costaners ni capitals de

comarca (grups D2 i E2, que representen el 60% dels municipis AMTU) normalment no tenen

àmbits de trànsit restringit (el 65%); i quan en tenen, aquests únicament disposen de senyalització

vertical (65%) (excepcions: Cardedeu, Caldes de Montbui, Montornès del Vallès, Corbera de

Llobregat, Sant Sadurní d’Anoia i Argentona).

• No hi ha un patró comú associat al tipus de sistema implantat; generalment els municipis que van

començar a implantar sistemes de control d’accés utilitzaven pilones i molts d’aquests en els

darrers anys les han anat substituint per càmeres. Actualment els municipis que regulen àmbits

d’accés restringit al trànsit utilitzen habitualment les càmeres de lectura de matrícules.

20

ANÀLISI COMPARATIVA D’UN SISTEMA DE PILONES FRONT UN SISTEMA DE CÀMERES

21

CRITERIS:

• Cost: o Inversióo Manteniment i reparacióo Gestió o Ingressos

• Funcionalitato Efecte barrerao Control de possibles infraccionso Flexibilitat de la restriccióo Gestióo Volum d’incidències

• Altres aspectes:o Percepció ciutadanao Conflictes jurídicso Valor afegit

ANÀLISI COMPARATIVA: PILONES VS CÀMERES

22


23


24


25

PILONES: L’experiència de molts anys d’implantació demostra que la tendència general és que progressivament es deixin d’utilitzar (incidències habituals, elevat cost d’inversió i manteniment, contenciosos amb la ciutadania, ...)

CÀMERES: Pocs anys d’experiència; potencial de millora: a mesura que es vagi estenent la seva implantació s’aniran detectant noves necessitats i millores, per exemple a nivell de software, que facilitin la seva gestió, així com millores tecnològiques que permetin fer més fiable el sistema.

ANÀLISI COMPARATIVA: PILONES VS CÀMERESCONCLUSIONS I POTENCIALITATS DE FUTUR:

26

GUIA D’IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE CONTROL D’ACCÉS MITJANÇANT CÀMERES

27

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

• Objectius conceptuals i operatius

• Característiques i funcionalitats del sistemao Elements mínims de la unitat lectorao Funcionalitats de la unitat lectorao Funcionalitats del softwareo Transmissió de dadeso Opcionalitat d’un centre de control

• Gestió: interna/ externa

• Normativa de l’àmbit restringit

• Pla de comunicació i participació

GUIA D’IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE CONTROL D’ACCÉS MITJANÇANT CÀMERES

28

CONCLUSIONS SOBRE LA IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE REGULACIÓ D’ACCESSOS DE TRÀNSIT

29

ASPECTES POSITUS:

• Millora la qualitat de l’aire.• Redueix la contaminació acústica.• Millora la seguretat dels desplaçaments no motoritzats.• Millora l’accessibilitat dels vianants.• Potencia el canvi modal cap a modes no motoritzats.• Millora la distribució urbana de mercaderies: la DUM s’efectua de manera més

ordenada i els vehicles poden accedir fins a la destinació (no han de buscar aparcament, evitant així casos d’indisciplina d’estacionament i trànsit d’agitació).

• Pot incentivar la renovació dels vehicles cap a tecnologies més netes establint discriminació positiva d’accés.

• Estimula el comerç.• Atrau noves activitats econòmiques.• Si el control s’estableix mitjançant càmeres, permet obtenir informació

complementària sobre mobilitat.


30

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

• Requereix un cost d’inversió i manteniment, que es pot recuperar parcialment amb sancions.

• Requereix tasques de gestió importants.• Pot generar conflictes jurídics en funció del sistema implantat (en el cas de les

pilones s’han detectat molts casos de recursos contenciosos administratius derivats de xocs i altres incidents amb les pilones de particulars que denuncien a l’Ajuntament i també reclamacions per danys patrimonials).

• Pot generar un rebuig inicial de comerciants i veïns directament afectats, que posteriorment desapareix.


31

AVALUACIÓ DELS SISTEMES DE REGULACIÓ D’ACCESSOS O D’ÀREES RESTRINGIDES ALS

MUNICIPIS

REUNIÓ TÈCNICA DE L’AMTU28 de setembre de 2016

avaluaciÓ dels sistemes de regulaciÓ d’accessos o … · problemes de manteniment recurrents...

Documents