Número 69 / Maig - Juny 2015

Infància sense fum

La pèrdua d’audició en la gent gran

L’asma, el seu tractament en adults i infants

Com fer-ne un ús racional

Avantatges i desavantatges de les noves tecnologies

Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS) és una EBA (Entitat de Base As-sociativa), que gestiona dos Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències i l’alcoholisme de la xarxa d’atenció comunitària del CatSalut, pels 288.000 habitants d’11 municipis del Baix Llobregat.

De l’activitat assistencial anual (més de 1.300 persones/any) l’any 2014, prop de la meitat ve determinada per la problemàtica de l’alcoholisme (47%), sent la resta per l’addicció a altres substàncies: heroïna 18%, cocaïna 18%, cànnabis 14% i tabac 2,5%. Per gèneres, les dones representen el 25% de casos tractats d’alcoholisme, no-més l’11% en les addiccions a la resta de substàncies i,

en canvi, el 50% de l’assistència en taba-quisme. Destacar també algunes altres da-des assistencials com les 4.681 dispensaci-ons de metadona (com a part d’un tipus de

tractament en l’addicció a l’heroïna), les teràpies grupals en l’àmbit del tractament, en alguns casos d’addicció a l’alcohol o el tabac, així com el nostre programa especial per adolescents de 13 a 18 anys, que represen-ta prop del 6% de la nostra activitat.

PAS està constituïda per professionals dels dos centres de salut que ges-tiona, té com a missió proporcionar a les persones serveis d’atenció psi-cosocial i mèdica d’alta qualitat en l’àmbit de la salut mental i les addic-cions, posant l’accent en una atenció ètica, humanista i social, des d’una visió global de la persona, la família, l’orientació a la comunitat i la pre-venció. Va ser creada fa 20 anys per professionals de diverses disciplines (infermeria, medicina, psicologia, psiquiatria i treball social) que, fins al 1995, treballaven a diversos serveis municipals del Baix Llobregat, ate-nent problemàtiques derivades de l’addicció a l’alcohol i altres drogues. En aquella època, la distribució de competències de salut entre la Gene-ralitat i l’Administració local va determinar en el nostre cas, inexorable-ment, l’externalització de la gestió dels serveis municipals d’atenció a les drogodependències, i va fer plantejar-se als professionals afectats la cre-ació d’una EBA que els permetés l’autogestió dels serveis on treballaven fins aquell moment. Opció que mantenim des de fa vint anys.

20 anys autogestionant serveis d’atenció a les addiccions

Sr. Sergi Gonzalez

Psicòleg. Gerent de PAS

Editorial2 www.fersalut.org

Sumariwww.fersalut.org 3

Infància sense fumL’estudi BIBE i el programa “Infància sense fum” són dos projectes de prevenció i control del tabac per reduir el tabaquisme passiu en na-dons.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMaria Josep Guinovart. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecAnna Cladera. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Antonio Martínez Álvarez, President de la Federació de Persones Sordes de Catalunya

ATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la mi-llor comunicació sanitària.

L’asma en adults i infantsL’asma és una malaltia crò-nica que, en la majoria dels casos, es manifesta abans dels 10 anys. T’expliquem què és, els principals símp-tomes i el tractament per adults i infants.

La pèrdua d’audició en la gent granLa pèrdua gradual d’audició és un trastorn de consulta habitual. Des de FESOCA (Fe-deració de Persones Sordes de Catalunya) es promouen serveis i activitats per a aquest col·lectiu.

Avantatges i desavantatges de les noves tecnologiesInternet i les noves tecnologies ens han obert un munt de portes al món però, si se’n fa un ús inadequat, existeix el risc de desenvolupar una addicció tecnològica.

Pàg 4 - 5

Pàg 10 - 13

Pàg 6 - 9

Pàg 14 - 15

Nens

Família

Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Nenswww.fersalut.org4

Infància sense fumUn consell breu per part dels professionals de pediatria.L’Atenció Primària a Catalunya aconsegueix una protecció significativa dels nadons davant el fum del tabac.El tabaquisme passiu té efec-tes perjudicials en tothom, però especialment sobre la sa-lut dels nadons. En aquest cas és especialment preocupant, ja que depenen de la voluntat dels adults i solen passar molt temps a casa. A més, respiren més vegades per minut i absor-beixen més quantitat de com-postos químics del fum del ta-bac i, per la seva immaduresa,

són més sensibles als seus efec-tes nocius.

El tabaquisme passiu es relaci-ona amb l’augment del risc de la síndrome de la mort sobta-da, les infeccions respiratòries agudes, la infecció meningo-còccica, l’agreujament de l’as-ma, el deteriorament moderat de la funció pulmonar, l’otitis mitjana, la irrita-

ció dels ulls i vies respiratòries altes i la bronquiolitis. Força nadons tenen un dels dos pro-genitors fumadors.

Nenswww.fersalut.org 5

L’estudi BIBESota els auspicis de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, s’ha realitzat un estudi pioner a l’Es-tat que avalua l’efectivitat d’una intervenció per reduir el taba-quisme passiu en nadons. S’han estudiat 1.101 nadons, fills de progenitors fumadors, atesos per 261 professionals de pedia-tria de 83 centres d’Atenció Pri-mària, assignant-los a un grup d’intervenció o bé a un grup control(1). En un petit grup de 253 infants es va analitzar tam-bé la nicotina als cabells. Aques-ta determinació és molt espe-cífica per recollir l’exposició a llarg termini al tabac, ja que cada centímetre recull un mes d’exposició. D’aquests nadons, el 79% tenien 1 o més ng/mg de nicotina, és a dir, que estaven exposats a nivells perjudicials de nicotina. El 25% d’aquests infants estaven molt exposats, amb nivells superiors als 10 ng/mg, similar als nivells d’un fu-mador actiu. El 51% d’aquests infants van disminuir de forma clara aquests nivells al final de l’estudi, de 6 mesos de durada.

Encara que la majoria dels pro-genitors declaraven prendre mesures per evitar l’exposició al fum del tabac, sovint aquestes

no eren correctes ni efectives. Per això, l’estudi s’ha centrat en el con-sell dels professi-onals cap als pro-genitors perquè aprenguin a evitar l’exposició dels seus nadons. Més del 50% dels par-ticipants del grup d’intervenció han millorat les mesures que pre-nien per evitar l’exposició dels nadons.

Aquests bons resultats han im-pulsat el programa “Infància sense fum” que forma part de les estratègies de prevenció i control del tabac de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Per estendre aquest progra-ma, s’ha desenvolupat un in-novador sistema de formació en línia basat en casos clínics, adreçat a professionals sani-taris i que ha estat reconegut entre els projectes premiats a la passada Jornada del Pla de Salut 2014. També s’han ela-borat fulletons per als pares i mares, una Guia d’intervenció per a professionals i una vídeo-càpsula per als centres de salut.

Si fumes, pren mesures

• A casa: No fumar mai dins de casa, ni a cap habitació. Si ho fas al balcó o terras-sa, sempre amb la porta tancada. Si tens visites, evita que fumin dins de casa vostra.

• Al cotxe: No s’ha de fumar mai dins del cotxe, encara que el nadó no hi sigui.

• En llocs públics: Quan aneu amb el nadó, evitar els es-pais tancats on es fumi. Encara que estigueu en un espai obert, no s’ha de fu-mar davant dels petits.

Dra. Rosa M. Casademont i PouPediatra Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

Podràs trobar informació addicional d’interès a:www.canalsalut.gencat.catGuia “Vull créixer sense fum”

www.cursum21.comCurs online “Tabaquisme passiu en infància”

(1) Effectiveness of a brief primary care intervention to reduce passive smoking in babies: a cluster randomised clinical trial J Epidemiol Community Health 2015;69:3 249-260.

Gent granwww.fersalut.org6

La pèrdua d’audició en la gent granEl col·lectiu de persones sordes és molt heterogeni i hi ha importants diferències a nivell individual, com el grau de pèrdua auditiva, el moment d’adquisició de la mateixa, l’entorn socioeducatiu i familiar de la persona, etc. En el cas de la gent gran, la pèrdua d’audició és un dels problemes més freqüents i pot suposar una limitació de la seva comunicació i autonomia.

Segons el moment quan es pro-dueix la pèrdua auditiva, podem trobar la següent tipologia:

•Sordesaprelocutiva: l’afec-ció es produeix abans d’ad-quirir la parla. Pot ser con-gènita o adquirida durant els primers anys (0-3/4 anys). Les seves conseqüèn-

cies són més greus que les d’una sordesa postlocutiva, en relació a l’adquisició de la llengua parlada.

•Sordesapostlocutiva: l’afec-ció es produeix en una etapa posterior al desenvolupa-ment ja adquirit de la parla, a partir dels 5 anys.

Tipus i graus de sordesa Què és la FESOCA?La Federació de Persones Sor-des de Catalunya (FESOCA) és una organització no governa-mental (ONG) sense ànim de lucre fundada l’any 1979. Té com a objectius bàsics defensar els drets de la comunitat sorda catalana per aconseguir la seva plena igualtat, participació i in-tegració en la societat actual.

Gent granwww.fersalut.org 7

La Presbiacúsia

És la pèrdua gradual d’audi-ció relacionada amb l’envelli-ment i és una de les causes més freqüents de consulta al metge de família i, conse-qüentment, de derivació a l’otorinolaringòleg.

Aquest trastorn es presen-ta majoritàriament a partir dels 65 anys i suposa una limitació que pot comportar un perill d’aïllament i d’inse-guretat.

Com més pèrdua auditiva, més problemes hi ha en el desenvolupament lingüís-tic i socioafectiu, degut a la manca d’estímuls auditius i comunicatius. Depenent de l’audiometria, trobem dife-rents graus de sordesa:

• Sordesa Lleugera (pèrdua de 20 a 40 decibels).

• Sordesa Mitjana (40 a 70 dB).• Sordesa Severa (70 a 90 dB).• Sordesa Pregona (a partir dels

90 dB).• Sordesa Cofòtica (sense cap

resta auditiva).

Durant l’any 2015, des de la Comissió de Gent Gran de FESOCA, s’han previst una sèrie d’activitats amb l’objectiu fo-namental d’evi-tar situacions d’especial vul-nerabilitat, degut a l’edat i a la discapacitat auditiva. Es treba-lla per garantir l’accessibilitat comunicativa per evitar l’aïlla-ment social, es fomenta la parti-cipació activa propiciant espais de coneixement, etc.

Conferènciesixerrades: El pas-sat 21 de febrer es va realitzar una conferència-debat sobre la sexualitat en la gent gran, impar-tida per la Dra. Rosario Jiménez, metgessa de família a Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi i directora de la revista FerSalut, on va explicar els canvis de la se-xualitat que es succeeixen amb l’envelliment del cos i com les malalties i alguns medicaments poden influenciar aquesta.

Visites culturals: El 12 de maig es va organitzar una vi-sita cultural a la ciutat de Gi-

rona, amb intèrpret de llengua de signes.

Trobada de Gent Gran Sorda: Es realitza anualment i és una oportunitat per a la participació activa, la convivència i la promo-ció de la cultura i el moviment associatiu de les persones grans. Aquest any es celebra la seva IV edició els dies 13 i 14 de juny.

Activitats per a la gent gran

Gent granwww.fersalut.org8

1. Intèrprets de llengua designes

Per tal de suprimir les barreres de comunicació existents entre les persones sordes i les oients que no coneixen la llengua de signes, FESOCA ofereix diferents serveis d’intèrprets: servei ordinari d’interpretació, el

d’interpretació a l’àmbit jurídic o serveis col.lectius.

2.FormaciódelaLSC

Àrea destinada a la difusió, el coneixement i la formació professional dels docents de la LSC (Llengua de Signes Cata-lana). S’organitzen cursos per mòduls i per nivells, conferèn-cies i tallers de sensibilització.

3.Atenciósocial

Servei d’informació, orientació i atenció integral que treballa principalment en l’atenció es-pecialitzada a dones i gent gran, suport a famílies amb membres sords i atenció a persones en si-tuació de risc d’exclusió social.

4.ServeiLaboral

Suport integral a les persones sordes per a la seva inserció al món laboral, mitjançant cita prèvia i inscripció a la borsa de treball. També va adreçat a les empreses, oferint informació, mediació i assessorament en la contractació de persones amb discapacitat auditiva.

5. També ofereix altres serveis per donar su-

portalesassocia-cions afiliades en relació a gestions davant instituci-ons o entitats.

Les federacions i associacions juguen un paper clau, ja que permeten a les persones sordes beneficiar-se de serveis especia-litzats i d’activitats que afavorei-xen la seva autonomia i integra-ció en la societat, millorant així la seva qualitat de vida.

A Espanya, la Confederación Estatal de Personas Sordas

(CNSE) està formada per to-tes les federacions en l’àmbit autonòmic i associacions del país. Cada comunitat autòno-ma té una federació que, per la seva banda, integra dife-rents associacions provincials i locals de persones sordes. En l’àmbit català hi trobem FESO-CA, la Federació de Persones Sordes de Catalunya.

Moviment associatiu del col·lectiu sord

Serveis que s’ofereixen

Segons el Departament de Benestar Social i Fa-mília de la Generalitat de Catalunya, al mes de juny del 2013 a Ca-talunya hi havia 27.552 persones amb disca-pacitat auditiva i amb reconeixement legal d’aquesta.

Gent granwww.fersalut.org 9

La tècnica a disposició de les persones sordes1.Suports tècnics: audiòfons,

implants i emissores fre-qüència modulada (FM). L’ús d’aquests suports tèc-nics no són vàlids per a totes les persones ni per a totes les pèrdues auditives.

2.Noves tecnologies: aplica-cions que faciliten la comu-nicació a les persones amb discapacitat auditiva com, per exemple, els sistemes de vídeo-trucades (Oovoo, skype, etc.) o l’aplicació APP 112 per a sords.

3.Teleassistència: les perso-nes grans sordes ara també disposen del servei de tele-assistència en cas de situa-ció de risc al propi domicili, gràcies al marc de col.labo-ració que es va establir l’any 2010, entre FESOCA i la Di-putació de Barcelona.

4.Altresrecursos:

•Programa d’agrupamentresidencial: per mantenir i/o estimular les habilitats comunicatives que evitin si-

tuacions d’aïllament i dete-riorament cognitiu, a través de materials adaptats a les seves necessitats, comuni-cació directe amb els facul-tatius, etc.

•Atenció psicològica enllengua de signes: Des de l’any 2005, FESOCA té conveni amb CatSalut per oferir un servei gratuït d’atenció psicològica en llengua de signes a la Fun-dació Vidal i Barraquer. També s’han sig-nat dos conve-nis més amb tres profes-sionals de l’atenció te-rapèutica.

•U n i t a td’atenció ala dona: La F e d e r a c i ó ofereix una atenció especí-fica a dones sordes, fent especial èmfasi en la prevenció de la violència de gènere.

Podràs trobar informació addicional d’interès a:www.fesoca.orgFederació de Persones Sordes de Catalunya

10Família

www.fersalut.org

L’asma, malaltia crònica inflamatòria que afecta els bronquisEls bronquis són els conductes de les vies respiratòries inferiors que formen un arbre a través dels quals arriba l’aire des de l’exterior fins els pulmons.

La inflamació que produeix l’asma fa que la paret dels bronquis estigui engruixida, comportant una disminució de l’espai per l’entrada de l’aire.

Principals símptomes•Ofec, que pot ser lleu o

intens. •Tos habitualment seca, irrita-

tiva i persistent, de predomi-ni nocturn o a primeres hores del matí.

•Xiulets o sorolls en el pit, també anomenat sibil·lants.

•Opressió o sensació de tiban-tor al pit.

La vacunació antigripal no ha demostrat eficàcia per preve-nir les crisis d’asma tot i que s’aconsella en persones ma-jors de 65 anys i en persones amb asma greu menors de 65 anys. La vacuna antineumocó-cica no s’aconsella en asmàtics menors de 65 anys.

11www.fersalut.orgFamília

Què és l’asma?

El seu tractament

L’asma és una malaltia que la majoria de vegades comença en les primeres etapes de la vida, quasi en la meitat dels casos abans dels 10 anys.

Per tenir asma s’ha de néixer amb una predisposició genèti-ca i entrar en contacte amb els factors que provoquen aquesta inflamació bronquial (factors

desencadenants de l’asma): al.lèrgens, substàncies irritants de la via respiratòria, algunes condicions climàtiques i, fins i tot, alguna emoció.

El diagnòstic, en majors de 6 anys, es basa en els símpto-mes i en el resultat d’una es-pirometria, una prova senzilla i no dolorosa.

L’objectiu del tractament és millorar la qualitat de vida de la persona que ho pateix.

Això implica:

•No tenir símptomes ni de dia ni de nit.

•Poder realitzar activitats pròpies de l’edat sense limi-tacions.

•Poder realitzar esport i no perdre dies de treball ni d’escola.

•No tenir efectes secundaris derivats del tractament.

•No haver d’anar a urgències per descompensacions.

Els medicaments que s’utilitzen són bàsi-c a m e n t per via inha-lada.

Així s’aconsegueix que arribi directament on és necessari, actuant amb més rapidesa i amb menys efectes secundaris que si es pren per via oral. Tot i que en alguna ocasió pot ser necessari un tractament via oral.

Existeixen dos tipus de tracta-ments que actuen de manera diferent:

•Broncodilatadors: actu-en sobre els músculs que tanquen els bronquis, re-laxant-los i obrint-los, fent més fàcil la respiració.

•Antiinflamatoris: redueixen la inflamació dels bronquis

ajudant a reduir el nombre, la intensi-

tat i la gravetat de patir una

crisi.

Els factors desencadenants més freqüents

•Al·lergènics: pol·len, àcars de la pols, pèls d’animals, escarabats.

•Substàncies irritants: tabac, olors fortes (lleixiu, perfums, detergents, ambientadors…).

•Condicions climàtiques: fred, contaminació, boira.

•Emocions: les que provoquen una respiració agitada, com el riure.

•Exercici físic: no està con-traindicat, però s’ha d’iniciar gradualment i evitar canvis bruscs de temperatura.

•Infeccions respiratòries: aquestes poden desenca-denar asma en persones predisposades genèticament.

•Algun medicament.

Carmen VázquezMetgessa de família EAP Poble Sec

CAP Les Hortes

12Família

www.fersalut.org

Al·lèrgic si o no?

L’asma infantil

És important saber si l’asma té un component al.lèrgic o no, ja que si no és així, aquests episo-dis remeten espontàniament entre els 3 i els 5 anys de vida, solucionant-se l’asma i no tor-nant a presentar símptomes. Això és important de cara als pares per tranquil.litzar-los, ja que encara que de petits patei-xin crisis asmàtiques, el saber que té “data de caducitat” és un tema molt important.

En aquests casos sense base al.lèrgica, l’asma sol ser degut a la immaduresa pulmonar prò-pia dels infants, sumada a de-terminades infeccions virals ha-bituals per l’edat. A aquest grup de nens es diu que pateixen de “sibilants transitoris”, ja que ce-deixen en créixer l’infant.

Si l’asma té una base al.lèr-gica, malauradament, en la majoria de casos, les crisis

asmàtiques i els símpto-mes poden persistir en

l’edat adulta, tot i que solen millorar a partir de l’adolescència.

Aquests nens, acostumen a tenir antecedents familiars d’al.lèrgies, patir dermatitis atòpica i/o al.lèrgies a aliments i simptomatologia de rinitis. Amb una analítica senzilla de sang podem trobar marcadors de l’al.lèrgia.

De fet, aquests nens solen pa-tir el que s’anomena la “marxa al.lèrgica”: de lactants tenen dermatitis atòpica, i en in-troduir els diferents aliments poden patir algun tipus d’al.

lèrgia o intolerància. Posteriorment comen-cem amb les crisis as-màtiques, que milloren parcialment a l’ado-lescència, però llavors

s’afegeix simptomatolo-gia de rinitis al.lèrgica (es-

ternuts, picor d’ulls, etc). El pediatre acostuma a fer un senzill estudi per saber quin és el futur que, a priori, pot te-nir l’asma d’aquests nens.

En l’edat infantil, l’asma també és una malaltia molt freqüent. De fet, és la malaltia crònica més prevalent en els nens, 1 de cada 10 la pateix, i és el principal mo-tiu pel qual ingressen a l’hospital.

De tots els nens que pateixen asma, molts comencen quan

són força petits, entre l’any i els 2 anys de vida, o inclús abans. És el que anomenem l’asma del lactant. Són nens que pateixen nombrosos episodis de broncoespasme, sobretot durant els mesos d’hivern, relacionats amb les infeccions virals.

13www.fersalut.orgFamília

Tractament en nensEl tractament de l’asma en nens té el mateix objectiu que en els adults, és a dir, que els infants puguin realitzar una vida estrictament normal, i per tant, poder jugar i fer totes les activitats pròpies de l‘edat, evitant visites a urgències i hospitalitzacions.

Es basa en els mateixos fàrmacs, broncodilatadors i antiinflama-toris, però en el cas de nens pe-tits cal administrar-los SEMPRE amb càmeres d’inhalació, per aconseguir un adequat dipòsit pulmonar del fàrmac, o amb els anomenats dispositius de pols seca, com els adults, en els nens més grans de 6-8 anys.

Independentment del tracta-ment que el pediatre hagi in-dicat, és molt important, tant o més que el tractament farma-cològic, evitar tots els factors ir-ritants dels pulmons d’aquests nens, és a dir, tots aquells al.lèr-gens en el cas que el nen sigui al.lèrgic, i sobretot, el principal irritant pels pulmons del nen, el fum del tabac. Cap nen asmàtic hauria d’estar exposat mai al fum del tabac, mai. De fet, gràci-es a la nova l e g i s l a c i ó re s t r i c t i va

sobre el tabac als bars i restau-rants a Catalunya i Espanya, ha disminuït de forma espectacu-lar els ingressos i les visites a urgències de nens per culpa de l’asma, i no és pas una casuali-tat. Mai tindreu un millor mo-tiu per deixar el tabac que per millorar la salut dels vostres fills

i filles.

Jordi Fàbrega i Sabaté Director assistencial de

Pediatria dels Pirineus, SCCLP

Podràs trobar informació addicional d’interès a:canalsalut.gencat.cat/ca/La salut de la A a la Z (Asma)

www.scaic.catSocietat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

Salutwww.fersalut.org14

Avantatges i desavantatges de les noves tecnologies. Com fer-ne un ús racional.

En molt poc temps les tec-nologies de la informació i la comunicació (TIC) han arri-bat a les nostres llars per que-dar-s’hi. Des d’un ordinador o un telèfon intel.ligent i una connexió a internet són mol-

tes les portes que se’ns obren al món. Alguns dels avantatges al nostre abast són accedir i compartir coneixements amb altres persones, relacionar-se amb gent de l’altra banda del món de manera instantània,

fer compres online, realitzar tràmits o cercar feina sense moure’s de casa. Però no hem d’oblidar que per molt útils que siguin, un ús inadequat pot tenir conseqüències noci-ves en la persona.

Els adolescents són el col·lectiu de major risc. El paper preventiu dels pares és clau a l’hora d’establir límits que afavoreixin el correcte ús de les tecnologies

Els ordinadors i altres dispositius, com tauletes, portàtils, smartphones, consoles, i les seves aplicacions (jocs, xarxes socials, serveis de missatgeria, etc.), ens han obert un munt de noves possibilitats, impensables fa uns anys

La ciberaddicció

Cal posar èmfasi en el risc de desenvolupar una addicció tecnològica o ciberaddicció. Qualsevol tendència desmesu-rada cap a la realització d’una activitat pot convertir-se en una addicció i l’ús inadequat

de les TIC no és una excepció. Col.loquialment, és fàcil dir que una persona està “enganxada” a internet, a un dispositiu o a una aplicació quan hi passa molt de temps davant, però no totes les persones que abusen de la

tecnologia digital arriben a de-senvolupar una addicció. No es tracta de les hores que la perso-na passa davant les tecnologies sinó de si la utilització que se’n fa influeix negativament en la seva vida.

Salutwww.fersalut.org 15

•Situar l’ordinador en una zona comú de la casa per poder exercir un control dels continguts i establir un límit en els horaris.

•Establir un temps i un accés adient a l’edat de la persona (en el cas dels videojocs està establerta l’edat recomanada d’ús).

•Promoure la pràctica d’activitats extraescolars fora de casa. Diversificar les activitats d’oci evita que el menor centri tota la seva atenció en les tecnologies i nodreixi la seva vida.

•Educar els fills en l’ús correcte de les noves tecnologies. Acompa-nyar-los en els seus primers passos tecnolò-gics, navegar amb ells, parlar sobre els possi-bles riscos i ensenyar bones conductes en el ciberespai.

•Afavorir la comunicació i la confiança amb els fills. Ells han de saber que en cas que tinguin un pro-blema podran comptar amb els seus pares.

Conductes preventivesPrincipals senyals d’alarma1. La persona descuida al-

tres activitats importants de la seva vida com a con-seqüència del temps que passa connectat. No surt amb amics per poder pas-sar més temps davant l’or-dinador, abandona activi-tats d’oci que abans eren gratificants, mostra una baixada en el rendiment escolar o es distancia de la seva família (aïllament social).

2. Pèrdua d’hores de son a causa del temps que dedi-ca a aquestes tecnologies.

3. Pensaments constants so-bre la connexió quan no està connectat. La perso-na presenta una necessi-tat compulsiva per estar connectat i en cas de no aconseguir-ho pot experi-

mentar irritabilitat, ansi-etat, depressió (síndrome d’abstinència).

4. Augment progressiu del temps de connexió per sentir-se satisfet (a aquest fenomen se l’anomena to-lerància).

5. Passa més temps connectat del que s’havia marcat ini-cialment. Intenta limitar el temps sense aconseguir-ho (pèrdua de control).

6. Cada vegada rep més quei-xes de familiars o persones properes per aquest motiu.

7. La persona comença a dir mentides al seu entorn so-bre el temps real que passa connectat, per la por que sent davant les conseqüèn-cies de dir la veritat.

És important recordar que les TIC han de ser un mitjà que ens ajudin en la consecució dels nostres objectius, en l’àmbit personal i professional, laboral i

d’oci; és a dir, han d’estar al ser-vei de la nostra vida. Si la nostra vida comença a estar al servei de les noves tecnologies, ha arribat el moment de fer un canvi.

Elvira Toro Frias Psicòloga Especialista en Adiccions

Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)

Podràs trobar informació addicional d’interès a:tecnoatencio.citilab.euProjecte Tecnoatenció (Servei de promoció de l’ús saludable de les noves tecnologies)

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes publicadeswww.fersalut.org

eap sardenya

ABS DE PERALADAALBERA SALUT