Els jardins de la Tamarita (pas-seig de Sant Gervasi/avingudadel Tibidabo) han tornat a obrirles portes després d’una profun-da restauració. S’hi han renovatels paviments i els murs, les es-cultures, les fonts, el mobiliari(bancs, papereres...), la senyalit-zació, la xarxa de reg, la recollidad’aigües pluvials, l’enllumenat…A més, s’ha restaurat i insonorit-zat la casa del guarda, per serutilitzada com a espai d’assaig icom a nou local de l’Associacióde Veïns de Craywinckel. El dis-seny d’aquests jardins ombrívolsi tranquils és una de les primeresobres realitzades per l’arquitectei paisatgista Nicolau Maria Ru-bió i Tudurí.

Els jardins de la Tamarita,totalment renovats

UBICACIÓ

A la cruïlla entreDolors Monserdài Via Augusta

COMPLEX

Integrarà un CAPamb centresde salut mental

DURADA

El terminid’execució de lesobres és de 24 mesos

Pàg. 3

ENTREVISTA Pàg. 8

Efrèn CarbonellVicepresident del Consellde Barri de Vallvidrera, elTibidabo i les Planes

“Aquest és un territorigran en extensió,peròde baixa densitat”

SERVEIS Pàg. 4

Xarxa d’Infànciai AdolescènciaOfereix una atenciócompleta als infants i joves

POLIESPORTIU Pàg. 7

Sarrià promouactivitats aquàtiquesper a adultsi persones grans

CULTURA Pàg. 6

El retaule de SantVicenç,de JaumeHuguet, torna a Sarrià

COMUNITATS Pàg. 2

Al terrat, noméspot haver-hi unaantena

Pàg. 5

SARRIÀ-SANT GERVASIB A R R I S D E www.bcn.cat | Febrer 2010

V A L L V I D R E R A , E L T I B I D A B O I L E S P L A N E S · S A N T G E R V A S I - L A B O N A N O V AS A R R I À · L E S T R E S T O R R E S · S A N T G E R V A S I - G A L V A N Y · E L P U T G E T I F A R R ÓS

UPLEM

EN

T

Dues dones passegen pels jardins, que va dissenyar Rubió i Tudurí.

Primera pedra dels nousequipaments de salut

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 1

SARRIÀ-SANT GERVASI

MÚSICA

Dijous 18 de febrerTrio BottomtailA les 20 h, al centre cultural Casa Orlandai(c. Jaume Piquet, 23)Trio de jazz, saxo alt, guitarra i contrabaix que fa ho-menatge a la música de Duke Ellington.

Dimarts 23 de febrerJazz 3: estàndards del blues al latin jazzA les 19.30 h, al centre cívic Casa Sagnier (c. Brusi, 51-61)Concert de diferents estils de jazz.

Dimecres 24 de febrerMúsica de cambraA les 19 h, a l’Espai Putget (c. Marmellà, 13)Espectacle a càrrec dels alumnes del centre d’educaciómusical Diaula.

ACTIVITATS

Dimecres 17 de febrerComprendre l’universA les 19 h, al centre cultural Casa Orlandai(c. Jaume Piquet, 23)Xerrada sobre astronomia professional: astrofísica ambIgnasi Ribas.

Dijous 18 de febrerL’assertivitatA les 18.30 h, al centre cultural Pere Pruna(c. Ganduxer, 130)La capacitat de dir “no, gràcies”. Tècniques permillorar-la.

Divendres 26 de febrerHas sentit parlar del Nordik Walking?A les 18 h, a l’Espai Putget (c. Marmellà, 13)Conferència sobre vida saludable a càrrec de la psicòlo-ga Jacqueline Werner.

2 Febrer 2010

I N FOÚT I Lt L ’AGENDAW

Unapublicacióde l’AjuntamentdeBarcelona.Consell d’Edicions i Publicacions:CarlesMartí, Enric Casas, EduardVicente, JordiMartí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, VíctorGimeno,Màrius Rubert,

Joan A. Dalmau, CarmeGibert, José Pérez Freijo.Director: Enric Casas.Director adjunt: Joan Ariza.Director editorial: José Pérez Freijo.Director de continguts: Joan Àngel Frigola.Redacció: Felicia

Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thaís Gutiérrez, Jordi Miró, Belén Ginart, Alexandra Rubio i Ainhoa Gallardo.

Coordinació general: JoséMiguel Esteban.Coordinacióde fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, PepaÁlvarez, CristinaDiestro, JosepMaria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,

Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Carolina García. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños.

Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació: Societat Catalana d'Aplicacions pelMarketing i la Publicitat, SL (SCAMP).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:

Ascensió García Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

SARRIÀ-SANT GERVASIB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) DistricteAnglí, 31.Telèfon d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic de Sarrià 93 205 02 29Eduardo Conde,22-42.Centre cívic l’Elèctric 93 205 40 09Ctra.de Vallvidrera a les Planes, 98.Centre cívic Vallvidrera-Vázquez MontalbánReis Catòlics, 22-34. 93 406 90 53Casal de joves Sant Gervasi 93 414 01 95Brusi, 51-61.Centre cívic Pere Pruna 93 418 65 37Ganduxer, 130.Centre cívic Casa Orlandai 93 252 42 62Jaume Piquet, 23.Centre cívic Casa Sagnier 93 414 01 95Brusi, 51-61.Centre cívic Vil·la Florida 93 254 62 65Muntaner, 544.Centre cívic Can Castelló 93 414 28 57Castelló, 7.Espai El Putget 93 418 60 35Marmellà, 13.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Collserola-Josep Miracle 93 406 91 11Reis Catòlics, 16-34.Biblioteca Clarà 93 280 15 47Doctor Carulla, 22-24.Biblioteca La Llotja 93 417 38 40Ciutat de Balaguer, 17.

SERVEIS SOCIALS

C. serveis socials Sant Gervasi 93 256 34 00Saragossa, 74.C. serveis socials Sarrià 93 291 65 45Salvador Mundi, 6 bis.CSS Sarrià (annex Vallvidrera) 93 406 84 08Reis Catòlics, 38.Punt d’atenció social les Planes 93 205 40 09Ctra.de Vallvidrera a les Planes, 98.Punt d’atenció a les dones (PIAD) 93 200 26 02Brusi, 51-61.

GENT GRAN

Casal de gent gran Can Fàbregas 93 203 21 43Pl.Pere Figuera, 1.Llar de jubilats Mossèn LluísVidal 93 417 82 36Bigai, 12.Casal de gent gran Can Castelló 93 414 28 57Castelló, 1-7.Club Vedruna 93 200 39 31Sant Hermenegild, 11-13.Esplai Bonanova 93 201 88 06Muntaner, 441.Casal Sant Ildefons 93 200 75 15Marià Cubí, 111.Club de l’avi Parr.M.Auxiliadora 93 203 52 52Pg. Sant Joan Bosco, 70.Llar Santa Cecília 93 418 06 12Craywinckel, 12.Casal Sala del Roser 93 203 03 39Clos de Sant Francesc, 62.Casal M. de Déu de Gràcia 93 218 74 03Pl. Lesseps, 25.

ALTRES SERVEIS

Centre de normalització 93 217 87 23lingüística (Gràcia-Sarrià)Príncep d’Astúries, 45, 2a.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Sarrià-Sant GervasiAv. Josep Vicenç Foix, 55.Comissaria Mossos d’EsquadraIradier, 9-11.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Sarrià 93 204 22 88Bonaplata, 54-58.CAP Adrià 93 200 41 35Vallmajor, 34.CAP Sant Gervasi 93 259 44 11Esteve Terrades, 30.CAP Vallvidrera 93 406 84 53Reis Catòlics, 2.CAP Les Planes 93 280 56 32Ptge. Solé i Pla, 16-18 (local 1).Hospital Plató 933 069 900Plató, 21 i Copèrnic, 61-63.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

Dijous 11 de marçLa dona als 50 anysA les 18.30 h, al centre cultural Pere Pruna(c. Ganduxer, 130)Xerrada sobre èpoques de canvis en tots els nivells.

INFANTILS

Dissabte 20 de febrerMarina, la dona que somiava volarA les 12 h, a l’Espai Putget (c. Marmellà, 13)Espectacle teatral a càrrec del grup d’animació +Tumacat.

Diumenge 21 de febrerMón ninotsA les 12 h, al centre cívic Vil·la Florida (c. Muntaner, 544)Espectacle de titelles amb les tècniques Bunraku, bocóni guant a càrrec de: Sinilos Produccions.

EXPOSICIONS

Fins al 2 de marçVocal, no vocalAl centre cívic Can Castelló (c. Castelló, 1-7)Exposició de Katherine Riquelme.

A partir del 5 de marçLes paraules i les imatgestransmeten valorsA l’Espai Putget (c. Marmellà, 13).Exposició creada per l’Observatori de les Dones quemostra el lloc que ocupen les dones i com es veuen re-presentades en els discursos mediàtics.

TEATRE

Divendres 5 de marçElsa i AnnaA les 19.30 h, a l’Espai Putget (c. Marmellà, 13)Acte inaugural del cicle d’activitats del Dia de la Dona.

L A COMUN I TAT ÉS COSA DE TOT S

La comunitat de veïns hade posar-se d’acord en la

instal·lació d’una sola antenade TV, ràdio i comunicació. Encas que n’hi hagi més, la co-munitat haurà de substituir-les per una única antena quereparteixi el senyal a tots elsveïns de l’edifici. L'antenahaurà d’estar situada al terrat is’ha d’evitar que es vegi des dequalsevol lloc públic. Us recor-

dem que no es pot tenir cap ti-pus d’element tècnic d’instal-lació (aires condicionats, ante-nes, alarmes, plaques solars ialtres aparells similars) sobreel parament de façana, mira-dors o balconades. Actual-ment, amb l’apagada analògicai l’arribada de la TDT, és unbon moment perquè la comu-nitat prengui acords sobre lainstal·lació d’una sola antena.

Al terrat, només pot haver-hi una antena

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 2

SARRIÀ-SANT GERVASI

Jordi Miró

Mai no és fàcil trobarespai en una ciutat on

el sòl és un bé escàs, peròquan es tracta de trobar-lo icedir-lo per a activitats comla salut la satisfacció és en-cara més gran, va explicar elpassat dimecres 13 de generl’alcalde de Barcelona, JordiHereu, després de posar laprimera pedra del complexde salut que es construirà alterreny que hi ha a la cruïllaentre Dolors Monserdà i laVia Augusta. En una exten-sió de més de 4.000 m² i

amb una inversió de 7,5 mi-l ions d ’euros , s ’ hi cons-truirà un centre d’atencióprimària, un centre de salutmental d’adults, un centrede salut mental infantil i ju-venil i una residència i cen-tre de dia per a personesamb discapacitat. “Avui Sar-rià inicia la construcció d’ungran equipament. Com totsels equipaments de la ciutatde Barcelona és la suma demolts equipaments en unsolar prou gran i prou em-blemàtic”, va dir l’alcalde,que va assist ir a l ’acte

acompanyat per les conse-lleres de Salut i d’Acció So-cial i Ciutadania de la Gene-ralitat de Catalunya, MarinaGeli i Carme Capdevila, i al-tres personalitats del dis-tricte i de la ciutat.Aquest nou CAP oferirà ser-veis de medicina general,pediatria, odontologia, edu-cació sanitària i salut públi-ca, mentre que els centresde salut mental, amb 23 sa-les de consulta i 4 sales detreball de grup, aportaranuna gran millora per al bar-ri, ja que fins ara els veïns

s’havien de desplaçar fins aldistricte de les Corts.Pel que fa a la nova residèn-cia i centre de dia per a per-sones amb discapacitat ,serà gestionat per la Funda-ció Privada Auxilia Barcelo-na i oferirà atenció especia-litzada a persones adultesamb discapacitat . Tindràdisponibles 30 places resi-dencials i 12 de centre dedia, amb 12 habitacions in-dividuals, 9 de dobles, men-

jadors, cuina, bugaderia isala de visites. Les obres s’a-cabaran dins d’un màxim de24 mesos. “És un equipa-ment que no només per-metrà atendre personesamb una situació de disca-pacitat , amb necessitatsd ’un suport generalitzat,sinó que també es podràcomplementar amb unequipament de l’àmbit de lasalut molt proper”, va decla-rar la consellera Capdevila.

3Febrer 2010

L’alcalde, Jordi Hereu, en el moment de posar la primera pedra.

A la cruïlla entre el carrer Dolors

Monserdà i la Via Augusta

hi haurà, entre altres

equipaments, un CAP, un centre

de salut mental d’adults i un

centre de salut mental infantil

i juvenil

Posada la primera pedra dels nousequipaments de salut al districte

CIUTADANS OPINEN

Àdria VivasEducadora

Perfecte, tant per laseva necessitat com perla seva ubicació. Aquestequipament és moltimportant. Esperemque les famílies delTaller Auxilia puguintenir-hi una plaça.

Anna VilàEstudiant

La zona està molt bé,hi ha moltes clíniques,tot i que hi viu pocagent. El problema seràaparcar.

Cristina JoverAdministració

Està molt bé, conec unamica el projecte i m’a-grada molt. L’edificació,però, és molt alta i treullum. Sé que els veïnss’han organitzat perqueixar-se.

Josep MartínezCapellà

Sempre que sigui perajudar les persones quetenen problemes estàbé. A més, avui dia hiha moltes depressions iproblemes de salutmental. És una ubicaciómolt accessible.

Juana RomeroCuidadorade gent gran

Me parece bien y muyimportante, hay muchagente que lo necesita.Yo trato con gente quetiene este tipo de pro-blemas. La ubicación esbuenísima.

Raimon NegreEscriptor

Em sembla genial, per-què jo visc a prop. Aquídalt viu poca gent iserà fàcil l’accés. Seràestupend!

Quina és la seva opinió sobre el conjunt d 'equipaments que construiran al carrer Dolors Monserdà?

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 3

SARRIÀ-SANT GERVASI4 Febrer 2010

S ERVE I S

T.Gutiérrez

La Xarxa d’Infància i Ado-lescència de Sarrià-Sant

Gervasi es va reunir el 29 denovembre passat per presen-tar el treball “Radiografia dela situació de la infància aldistricte”, realitzat per ungrup de professionals delcamp de la infància amb l’ob-jectiu d’oferir un retrat de larealitat dels nens i joves queviuen al barri. Aquesta ésuna de les reunions que totsels actors vinculats a la Xar-xa d’Infància i Adolescènciafan cada tres mesos per ava-luar les actuacions que esduen a terme al districte iplantejar noves iniciativesper millorar la qualitat devida d’infants i joves. La Xar-xa va néixer l’any 2006, im-pulsada per professionals dediferents xarxes d’atenció de

serveis públics, amb l’objec-tiu de construir una relacióinterprofessional basada enla reciprocitat, la solidaritat ila confiança mútua; amb lavoluntat de fomentar la cre-ativitat professional perafrontar els reptes de les

problemàtiques emergents, ide generar sinergies per aca-rar les dificultats globals quesobrepassen les capacitats decada servei, i aconseguirà,d’aquesta manera, donaruna atenció integral i pre-ventiva. Dins de l’estructu-ra de la Xarxa hi ha l’equip

d'Atenció Psicopedagògica,el Centre de Salut MentalInfantil i Juvenil, els doscentres de Desenvolupa-ment Infantil i d'AtencióPrecoç, els centres de salut,els dos centres de ServeisSocials Bàsics, l’equip d'A-tenció a la Infància i Ado-lescència i l’equip de SalutComunitària. La Xarxa s’or-ganitza al voltant de tres ei-xos molt definits: participa-ció, formació i comunicació.Amb aquesta divisió es pre-tén incrementar el coneixe-ment mutu dels professio-nals i serveis que intervenenen la infància i l’adolescèn-cia, desenvolupar una dinà-mica de treball entre els ser-veis, facilitar l’intercanvid’idees, bones pràctiques irecursos, promoure projec-tes de prevenció i sensibilit-zació comunitària, aug-mentar el coneixement dela realitat de la infància ipromoure la reflexió col·lec-tiva sobre l’aparició de no-ves problemàtiques.

Un moment de l’última reunió de la Xarxa, el mes de desembre passat.

Treballa ambnoves iniciativespermillorar laqualitat de vidad’infants i joves

Sarrià-Sant Gervasi disposa d’una xarxacreixent de professionals i centresdedicats a infants i joves amb l’objectiudemillorar la seva qualitat de vida

La Xarxa d’Infància i Adolescènciaofereix atenció integral als infants i joves

La Casa de les Punxes és un dels edificis emblemàtics dela Diagonal. (Foto: Arxiu JMC.)

Història de la Diagonal (II)Pel que fa al nom de Diagonal, aquest, com el de elParal·lel i la Meridiana, són els únics noms de carrers queva posar Cerdà, perquè la resta de carrers d’aquell nou Ei-xample van ser batejats per Víctor Balaguer amb nomshistòrics. Però, com explicàvem en el capítol anterior, elprimer nom que rebé fou el d’Argüelles, nom que va per-durar fins ben entrat el segle XX. El 1922 fou rebatejatamb el nom de Nacionalitat Catalana; el 1925 el canviarenpel d’Alfons XIII i, proclamada la república el 1931, li posa-ren el de 14 d’Abril. El 1939, en guanyar els franquistes laGuerra Civil, es va rebatejar el carrer amb el nom i el graudel dictador i va passar a dir-se Generalísimo Franco, nomque va perdurar fins al 1979, quan va recuperar el seunom inicial. Val a dir que sense fer gaire cas dels canvis,gairebé tothom, de manera col·loquial, va continuar ano-menant Diagonal aquesta avinguda.Pel que fa al creixement urbanístic de la banda dreta,aquesta expansió va ser més lenta i amb pocs edificis ar-tístics –la Casa de les Punxes en podria ser una excepció–,però es anar fent-se cada vegada més present a mesuraque la Diagonal s’acostava a la zona del ferrocarril, al ca-rrer Marina, a partir del qual el tren circulava pel bell migde l’avinguda, fins a la plaça de les Glòries Catalanes. Se-gons Lluís Permanyer, les vies del tren i la Ciutadella vanafectar negativament l’evolució d’aquest tram, perquè allòno era Barcelona, sinó, en gran part, Sant Martí, i quan esva començar a construir la Diagonal, ni el Clot ni els al-tres barris de Sant Martí oferien un atractiu importantper propiciar un creixement ràpid.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 256 27 22

J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 4

SARRIÀ-SANT GERVASI 5Febrer 2010

NOT ÍC I E SfObres als carrers Negrevernís i MargenatProperament, als carrers Negrevernís i Margenat esfaran obres per millorar l’accessibilitat i la circulaciódels vianants. Negrevernís es transformarà en unaplataforma única, amb arbrat nou. AMargenat, altram comprès entre Major de Sarrià i Via Augusta,s’hi renovarà el paviment de la calçada i de les vore-res i també s’hi plantarà arbrat (a cada vorera). Atots dos carrers es netejaran les façanes i s’hi esbor-raran les pintades.

“Molt per viure” a Sarrià-Sant GervasiAquest mes, i coincidint amb la commemoració delDia Mundial Contra el Càncer, el 4 de febrer, s’ha co-mençat a desplegar el programa “Molt per viure” aSarrià-Sant Gervasi. Impulsat per la Junta de Barce-lona de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ésun programa de voluntariat testimonial on donesque han patit un càncer de mama donen suport a al-tres dones que es troben en la mateixa situació.

Segona ronda dels Consells de BarriJa s’ha iniciat la segona ronda dels Consells de Barri,on es constitueix la Comissió de Seguiment. El 28 degener i el 9 de febrer s’han celebrat els de Sant Ger-vasi-Bonanova i Putget-Farró, respectivament. A lasegona quinzena de febrer es fan els de Sarrià (dia16, a les 18 h, a la seu del Districte, a la plaça Consellde la Vila, 7) i el de Sant Gervasi-Galvany (dia 23, ales 18,30 h, a la Casa Sagnier, carrer Brusi, 51-61),on es parlarà del carrer Alfons XII.

Carnestoltes 2010Els equipaments públics del districte (centres cívics,casals, biblioteques...) han preparat un extens pro-grama d’activitats per celebrar el Carnestoltes. L’o-ferta inclou festes i concursos de disfresses, contes,sopars, tallers de maquillatge, balls o concerts. Mésinformació: www.bcn.cat/sarria-santgervasi

Daniel Romaní

Els jardins de la Tamaritahan tornat a obrir les por-

tes al principi d’aquest any2010 després d’una profundarestauració. Aquests jardins,situats a la cruïlla entre el pas-seig de Sant Gervasi i l’avin-guda del Tibidabo, són pú-blics des de l’any 1990.S’havien anat deteriorant so-bretot a causa del seu úsmassiu. S’hi han renovat elspaviments i els murs, les es-cultures (a més de la sevarestauració, s’han col·locattestos i altres elements orna-mentals), les fonts, el mobilia-ri (bancs, papereres...), la se-nyalització, la xarxa de reg, larecollida d’aigües pluvials,l’enllumenat… També s’harestaurat el pavelló de la fontde les granotes, que consti-tueix un dels elements singu-lars dels jardins, la tanca prin-cipal d’entrada (passeig deSant Gervasi, 47-49) i l’hiver-nacle (se n’ha recuperat el seuús).Aquesta actuació integral alsjardins de la Tamarita s’ha duta terme gràcies al finança-

ment del Fons Estatal d’Inver-sió Local, que té l’objectiu depromoure que els ajunta-ments facin obra pública i in-versions, i que generin llocsde treball, amb la finalitat decontribuir a la reactivació del’economia.Els jardins de la Tamaritaconstitueixen un espai íntim,

ideal per descansar, llegir al’ombra d’un dels frondososarbres i gaudir de momentsde tranquil·litat. Entre elsseus elements principals caldestacar l’esplèndida vegeta-ció –alberguen un roure mésque centenari, dos teixos,xiprers, plàtans...–, i l’espaicustodiat per estàtues al·legò-riques de quatre continents:

Amèrica, Àfrica, Àsia i Euro-pa. Quan travessem la portadels jardins de la Tamarita en-trem en una Barcelona d’al-tres temps, la de la burgesiaque va edificar les seves man-sions per viure-hi còmoda-ment a la part alta de la ciutati que les va envoltar de precio-sos jardins. En aquest cas estracta d’una finca pertanyenta la família Craywinckel.La finca va ser adquirida alprincipi del segle XX per l’in-dustrial del cotó AlfredoMata. Hi va edificar una casasenyorial –avui és la seu de laFundació Blanquerna– volta-da de jardins, el disseny de laqual es considera una de lesprimeres obres de l’arquitectei paisatgista Nicolau MariaRubió i Tudurí. La casa delguarda també s’ha arranjat ies destinarà a espai d’assaigper a diversos grups i entitatsi com a local de l’Associació deVeïns de Craywinckel.

Els jardins de laTamarita han tornata obrir les portesdesprés d’unarestauració a fons.S’hi han renovat elspaviments i elsmurs, les escultures,les fonts, lasenyalització,la xarxa de reg…

Imatge virtual de com quedarà la futura plaça de Joaquim Folguera.

Les places Joaquim Folguera i Narcisa Freixas es renovaranRedacció

Després de les obres de lanova L9 de metro, les pla-

ces de Joaquim Folguera i deNarcisa Freixas estrenarannova urbanització, tal commostra l’exposició informativainstal·lada al veí mercat de SantGervasi. El projecte, en el quales treballa actualment, preveula ubicació dels nous accessos al’intercanviador del metro i elsFerrocarrils, en l’espai centralde la plaça Joaquim Folguera i

a la vorera del carrer Balmes.L’abundant vegetació i la prio-ritat d’ús per als vianants con-tinuarà sent un dels principalstrets de personalitat d’aquestsdos espais urbans. En el cas dela plaça Joaquim Folguera, amés de la instal·lació d’un espaide jocs infantils, que actual-ment es proposa situar-la a lapart posterior del mercat, tam-bé hi destacarà la presència dedos elements patrimonialsd’interès: l’escultura Ninfa que

es pentina, obra de Borrell i Ni-colau, i el monòlit dedicat a lamemòria de l’arquitecte Joa-quim Folguera, obra d’Anna Ri-bas. A la part alta de la plaça, hiha el propòsit d’ubicar-hi el fu-tur accés a l’aparcament sote-rrani. Tot plegat farà d’aquestespai, que funciona com a es-pai públic molt preuat pelsveïns i com a avantsala delmercat de Sant Gervasi, unnou centre neuràlgic de les co-municacions del barri.

Un dels racons dels renovats jardins de la Tamarita.

Els jardins de la Tamarita tornena mostrar tot el seu esplendor

La renovació s’hafet gràcies al FonsEstatal d’InversióLocal

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 5

SARRIÀ-SANT GERVASI6 Febrer 2010

CULTUR A

Daniel Romaní

El retaule de Sant Vicenç, de JaumeHuguet, ha tornat a l’església de

Sant Vicenç de Sarrià. És previst que eldia 12 d’aquest mes de febrer, diada deSanta Eulàlia, es faci un acte de ben-vinguda de les excel·lents reproduc-cions del retaule, les quals s’han ins-tal·lat en una de les capelles laterals deltemple. A mitjan segle XV, amb la novaesglésia gòtica acabada de construir, esva encarregar al cèlebre pintor JaumeHuguet la realització d’un retaule quepresidís l’altar major de l’església. Permotius que no se saben, però potservan tenir a veure amb les dificultatsdels sarrianencs per finançar l’obra, o

amb alguna desavinença entre l’artistai els seus clients, l’execució del retauleva quedar aturada durant molt temps ia la mort del pintor el conjunt estavainacabat. Tres de les peces van ser pin-tades el segle XVI pel mestre de Castel-

sardo, pintor que va treballar sobretota l’illa de Sardenya. En construir-se elnou temple parroquial, al final del se-gle XVIII, es va encarregar un retaule

barroc a l’escultor Nicolau Traver, i eld’Huguet passà a un segon terme: vaser exposat en algun altar lateral. L’any1902, la Junta de Museus de Barcelo-na va organitzar una exposició d’artsacre i algunes de les taules del retaulede Sant Vicenç hi van ser exposades.Acabada l’exposició, les taules no van

tornar a l’església de Sarrià i es van ex-hibir en altres exposicions, tot i lesgestions que des de Sarrià es van fer,els anys 1921 i 1951, per exemple,perquè hi tornessin. Amb aquestes re-produccions la ciutadania podrà con-templar el retaule a la seva ubicacióoriginal.

El retaule originales troba al MuseuNacional d’Art deCatalunya

L’església de Sant Vicenç de Sarrià acull lesreproduccions del retaule que el pintor Jaume Huguetva crear per a aquest temple

Detall del retaule.

El retaule de SantVicenç,de JaumeHuguet, torna a Sarrià

E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO

GRUPS MUNICIPALS

Lalínia 9, una apostade futur per aSarrià-Sant GervasiPSC. Sara Jaurrieta

Comencem l’any aSarrià-Sant Ger-vasi amb les obresenmarxa de la lí-nia 9 del metro.

Aquest és un projecte que por-tarà per primera vegada el me-tro al nostre districte i que enspermetrà enllaçar amb puntsestratègics i logístics de la ciutatcom ara l’aeroport, el tren d’altavelocitat o diversos campus uni-versitaris. Vull agrair l’esforçpersonal i col·lectiu dels veïns iveïnes del districte per la capaci-tat d’adaptació davant lesmolèsties que directament o in-directa poden ocasionar lesobres. Us demanem un petit es-forç perquè aquesta intervenció,sens dubte necessària, ens per-metrà disposar de cinc estacionsal districte (Putget, Mandri, Sar-rià, Prat de la Riba iManuel Gi-rona) que aportaran al territori ials seus habitantsmillores en eltransport públic, en el campeconòmic, cultural i social.Des de l’equip de govern de l’A-juntament de Barcelona no dei-xarem de treballar per augmen-tar la qualitat de vida delsciutadans i ciutadanes de Sar-rià-Sant Gervasi.

Per als nostres barrisara toca el canviCIU. Joan Puigdollers

Vallvidrera, lesPlanes, SantGervasi i Sarriànecessiten elcanvi en el go-

vern de la ciutat. Els veïns deVallvidrera han anunciat quedurant el mes de març convo-caran una consulta popularper separar-se de Barcelona.No és una anècdota, és el re-sultat de 30 anys de sentir-seabandonats pels governs mu-nicipals del PSC i ICV. Durant30 anys, els ciutadans de Sar-rià-Sant Gervasi hem acceptatque la solidaritat obligava adestinar més recursos econò-mics a altres barris de Barce-lona que ho necessitaven.Però ara toca que la ciutat esrecordi d’uns barris en elsquals vivim el 8% de la pobla-ció de la ciutat i que el seu te-rritori ocupa el 20% del terri-tori municipal.Ha arribatl’hora de corregir els dèficitsd’equipaments públics i pres-tació de serveis que té el dis-tricte de Sarrià-Sant Gervasi iaixò només serà possible ambun canvi de govern a Barcelo-na i un nou alcalde escollitpels ciutadans: Xavier Trias.

Més inversió per aSarrià-Sant GervasiPP. Àngels Esteller

El districte deSarrià-Sant Ger-vasi arrossega undèficit d’inver-sions en serveis

públics i d’infraestructuresque ja comença a ser històric.Aquest districte està castigatdes de fa temps pel governmunicipal, que no hi destinaels recursos necessaris per a laseva millora, i oblida els ser-veis públics. L’endarrerimentde la reforma de l’Eix Pau Ca-sals, de la qual fa més de 8anys que se’n parla, és unexemple d’aquesta deixadesamunicipal. La notícia ha indig-nat veïns i comerciants, elsquals que es veuen afectats pelmal estat i l’estretor de les vo-reres, els dèficits de neteja il’escassa il·luminació que afec-ta la seva seguretat. Des delPartit Popular reclamem mésinversió per a Sarrià-SantGervasi i l’execució del pla demillora de l’avinguda Pau Ca-sals, juntament amb la inver-sió de renovació de voreres, lamillora de la neteja i de l’enllu-menat, i que es reforci la segu-retat per tal de recuperar l’a-fluència de clients a les zonescomercials.

FempolíticaquotidianaICV. Ricard Gomà

Estrenem enaquesta revistauna nova seccióque dóna veu alsgrupsmunicipals

allà on, per nosaltres, la políticaprenmés sentit. És en el terrenyde la proximitat on s’expressenles inquietuds, els projectes i lesil·lusions de les persones queviuen a la nostra ciutat i que,des de la seva quotidianitat, latransformen dia a dia. Els repre-sentants polítics, i especialmentels que ens dediquem a la políti-ca local, hem de saber aterrarsempre en aquesta quotidiani-tat, per forjar vincles, recuperarcomplicitats, compartir projec-tes per construir col·lectivamentuna Barcelonamés solidària iecològica. Com a presidentd’ICV-EUiA a l’Ajuntament, hiestic compromès. Defenso ambconvicció els lideratges compar-tits i el treball en xarxa; no con-cebo una altramanera de fer po-lítica. Voldria que aquest canalque avui obrim fos útil, sobretota vosaltres, i que ens permetésrespondre a aquelles qüestionsquemés us interessin o preocu-pin de Sarrià-Sant Gervasi o delconjunt de la ciutat.

Unpla per als barrisdemuntanyaERC. Ester Capella

A Sarrià-SantGervasi hi ha ha-gutmassa deci-sions poc explica-des, poques

d’acordades i moltes de contes-tades (planejaments invasiusdel parc de Collserola, ubicacióinicial del parc d’animals decompanyia, muntanya russa delparc d’atraccions, enderroca-ment de lamasia de Can Puja-des, tala d’arbres, etc.). Ara fa unany i a proposta d’Esquerra s’a-provà a la Comissió d’Urbanis-me l’elaboració del Pla Directordels Barris deMuntanya i queen aquestsmoments es trobaen la seva fase final d’elaboraciói, per tant, pendent de presenta-ció. Aquest Pla Director té àm-bit de ciutat, però de ben segurestablirà unes bases que afecta-ran els serveis urbans, la conne-xió amb la resta de la ciutat, lamobilitat, dels barris etc. deldistricte de Sarrià-Sant Gervasi.Aquest pla és una oportunitatper al Districte d’establir un dià-leg, franc i permanent amb elsveïns i veïnes així com amb elsdiferents grupsmunicipals. Laregidora del Districte encara ésa temps de rectificar .

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 6

SARRIÀ-SANT GERVASI 7Febrer 2010

MULT IMÈDI A

TELEVISIÓ

BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info Barris”Sarrià-Sant Gervasi: dimecres, 14.50 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06 00

Ràdio Sarriàwww.radiosarria.com

PUBLICACIONS

La Veu de SarriàAssociació de Comerciants de SarriàCanet, 20. Tel. 93 204 40 26acs@eixsarria.com

SarriàAssociació de Veïns de SarriàCanet, 4. Tel. 93 204 90 58

La Torre de BarcelonaEsteve Terrades, 9.Tel.: 93 418 19 19

Sant Gervasi informacióBarnavasi. Associació de Comerciants deSant Gervasi. C. Septimània, 31Tel.: 93 217 61 79

INTERNET

Portal Mòbil

Tots els serveis municipals disponibles desdel vostre telèfon mòbil. Sol·licitar elvolant de residència del padró d'habitants,saber quines són les estacions de Bicing oels punts Wi-Fi més pròxims o tot allòrelatiu a les grues són alguns dels serveismunicipals que podeu tenir al mòbil.www.bcn.cat/mobil

eGovernment

Presenta els serveis basats en les tecno-logies de la informació i la comunicacióque impulsa l'Ajuntament per tal d'oferirals ciutadans un servei públic més àgil iproper amb l'Administració.www.bcn.cat/egovernment

wPOL I E SPORT IU

Pere S. Paredes

Des de l’any 2006, l’associació es-portiva Sarrià-Sant Gervasi or-

ganitza, mitjançant un conveni delDistricte de Sarrià-Sant Gervasiamb el gimnàs DIR Diagonal, un se-guit d’activitats aquàtiques per apersones amb discapacitat i gentgran del districte que estiguin inte-ressades en la pràctica d’algun exer-cici físic i que volen tenir un envelli-ment actiu, saludable i aconseguiruna millora en la seva qualitat devida. Per a Pilar Pont, responsablede l’Associació Esportiva Sarrià-SantGervasi, l’exercici físic i l’esport “per-met mantenir o prevenir els possi-bles canvis corporals i els seus efec-tes negatius. Canvis que, a mesuraque ens anem fent grans, es mani-festen en el nostre cos, no solamenten l’aspecte físic, sinó també psicolò-gic i socioafectiu”.Entre l’ampli ventall de tècniquescorporals, exercici físic i esports quepromouen des de l’associació espor-tiva Sarrià, hi ha el programa per ferexercici físic dins de l’aigua, una acti-vitat que proporciona als practicantsnoves sensacions provocades pelmitjà en què es realitza. “Per exem-ple –explica Pilar Pont–, el cos dinsde l’aigua perd el 90% del seu pes, i

això ens facilitarà el moviment sen-se perill de lesions i a la vegada ensajuda a enriquir el bagatge motriu itenir més seguretat corporal”. Alho-

ra, l’exercici a l’aigua permet treba-llar l’equilibri, un element molt im-portant de qualitat de vida, ja que laseva pèrdua en les persones grans ésla principal causa de les caigudes.En aquestes activitats aquàtiques,també s’hi treballa la força muscu-lar i la circulació de la sang, ja quela feina feta sota l’aigua provoca unmassatge que és molt recomanableper a les persones amb problemes

circulatoris. Les diferents propostesque s’ofereixen als interessats enaquestes pràctiques esportives dinsl’aigua són: gimnàstica a l’aigua, ensessions d’una hora de durada;gimnàstica a l’aigua combinadaamb estiraments fora de l’aiguacom ara escalfament, en sessionsd’una hora i trenta minuts; gimnàs-tica a l’aigua amb un escalfamentde txi-kung (postures, massatges,moviments i tècniques respiratò-ries autocuratives) fora de l’aigua, inatació combinada amb gimnàsticaa l’aigua en sessions d’una hora itrenta minuts.

Més informació:Associació EsportivaSarrià- Sant Gervasic. Major de Sarrià, 108Telèfon: 628 038 349

L’esport és el millor aliatper aconseguir allunyartant com puguem certesmalalties. L’esport éssalut i a Sarrià ho saben iel promocionen

A l’aigua es treballal’equilibri, principalcausa de les caigudesde les persones grans

Activitat aquàtica a la piscina del poliesportiu DIR Diagonal.

Sarrià promou activitats aquàtiquesper a adults i persones grans

El Marcel és un bar on s’està molt bé a totes hores.

El bar Marcel és un local històric del carrer de Santa-ló. Era un lloc de referència per al barri quan, anti-

gament, hi era el Marcel i ho continua sent amb la ma-teixa força des que el porta la Cristina Melendo, ja fauna vintena d’anys. És un bar antic i acollidor, d’aquellsque ens sedueixen amb la seva maduresa. Al matí, lagent del barri es posa al dia llegint la premsa mentre fal’esmorzar. Al migdia, hi ha menú, o mig menú per aaquells que només volen matar el cuquet. La fideuà ésuna de les especialitats. També val la pena tastar elflam o el púding, fets per ells mateixos. Si volem tape-jar, les patates braves són inexcusables, la botifarra sal-tada i el pollastre arrebossat no es queden enrere. Fanplats combinats i tenen fins a quinze varietats de sand-vitxos. Al bar Marcel, s’hi està molt bé a totes hores; ales nits, sobretot els caps de setmana, arriba el mo-ment de fer la copeta.BarMarcel / C. Santaló, 42 / Telèfon: 93 209 89 48

E L TAULE L L

Un bar històricdel carrer de Santaló

Joan Anton Font

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 7

SARRIÀ-SANT GERVASI8 Febrer 2010

Vostè ha estat escollit vicepresi-dent del Consell de Barri de Vall-vidrera, les Planes i el Tibidabo,com ha estat això?Fa vint-i-cinc anys que dirigeixo unaentitat de serveis socials a Vallvidrera.Ara coneixedor d’aquest projecte delsConsells de Barri, vaig pensar que po-dia fer alguna cosa per a aquests barrisi vaig presentar la meva candidatura.I va ser escollit...Sí, per unanimitat, a la primera reuniódel Consell.I la seva entitat?Aspasim és una entitat de serveis so-cioeducatius per a persones amb disca-pacitat psíquica, on donem una aten-ció integral educativa, social, de lleure id’activitats ocupacionals, al llarg de totel seu cicle vital, i disposem d’escola,serveis de teràpia ocupacional i serveisresidencials.Tornant al Consell, vostè què potfer?Col·laborar en la millora d’aquests es-

pais de la ciutat i sobretot dels ciuta-dans que hi viuen.Com?Sempre he pensat que, a l’hora de fercoses, són els ciutadans els qui han dedemanar o expressar les seves inquie-tuds, i aquest Consell de Barri és el llocon poden expressar els seus pensa-ments.Com funciona el Consell de Barri?Al Consell de Barri, que presideix laregidora del Districte, hi ha un tècnicde barri que és l’encarregat d’anar re-collint totes les inquietuds, deman-des, angoixes, problemes i, sobretot,propostes de millora del barri. AquestConsell es reunirà periòdicament iestà pensat que sigui propera als ciu-tadans, i l’espai on puguin explicar lesseves propostes.Quin dia es va crear aquest Con-sell?Es va constituir el 17 de novembrepassat, al centre cívic l’Elèctric de lesPlanes.I com va anar?El primer punt va ser elegir el vicepre-sident de Consell, després es van tocartemes d’informació dels barris que enformen part i el que va tenir més in-

terès va ser el de l’escola bressol deVallvidrera. També es va explicar alspresents com funcionaria aquest Con-sell de Barri.Què em pot dir d’aquest territori?Aquest és un territori gran en exten-sió, però de baixa densitat. És un terri-tori intens i ric en coneixement i a lavegada, és complex i plural.

I com es pot conjugar tota aques-ta diversitat?Tot i la seva complexitat, cal saber ges-tionar-ho de forma innovadora i creati-va, aprofitant les xarxes del territori.I les solucions?La solució, la trobes escrita en el pro-blema mateix, els enumerem i orde-nem per prioritats, escoltem, busquemalternatives i, finalment, triem les queafegeixin valor a les persones que hiviuen o que vinculin el nombre més altpossible de persones.

Quines serien les prioritats?En primer lloc, les socials, educatives,mediambientals i d’accessibilitat. Unexemple seria que no hi pot haver unaresidència d’avis que tingui problemesgravíssims d’accessibilitat o que tin-guem una cruïlla com la que hi ha a laplaça de Vallvidrera.I com s’hi pot trobar una solució?Dialogant amb totes les parts i prenentdecisions enraonades i efectives.Però, i si no agrada a tothom?Qualsevol decisió és impossible quetingui una acceptació plena, per aixòtenim la democràcia i el seu sistema depresa de decisions.Quina és la implicació dels ciuta-dans en aquest Consell de Barri?La idea és que sigui un òrgan de parti-cipació i la veu de la gent del barri.I la resposta ciutadana?Després de veure la gent que va assistiral primer Consell de Barri, penso quela participació i el ressò futur serà l’es-perat.Com veu el futur d’aquests bar-ris?Són uns barris amb un potencial demillora altíssim en tots els ordres, enels quals hi ha molta feina per fer.

ENTR EV I S TA Efrèn Carbonell, vicepresident del Consell de Barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

Efrèn Carbonell, al carrer Mont d’Orsà de Vallvidrera.

Efrèn Carbonell, director de l’entitat Aspasim

de Vallvidrera i president de l’Associació

Esportiva BCN, ha estat elegit, no fa gaire,

vicepresident del Consell de Barri de Vallvidrera,

les Planes i el Tibidabo

“La solució, la trobesescrita en el

problemamateix”

“Aquest és un territorigran en extensió, peròde baixa densitat”

Josep MariaContel

5_SARRIA_.qxp:bcn 29/1/10 14:01 Página 8