bases del comportament esportiu. tema 2. aprenentatge motor

BASES DEL COMPORTAMENT BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIUESPORTIU

Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1

IES ROCAGROSSASalvament i Socorrisme

30 hores de teoria

Professora: Lídia Tàrrega

TEMA 2. TEMA 2. LL’’APRENENTATGE APRENENTATGE

MOTORMOTOR

1. LA MADURACIÓ I L’APRENENTATGE◦ Canvis que es produeixen en l’aprenentatge motor.

Canvis neurals Canvis perceptius i motors Canvis personals Canvis de relació amb l’entorn

2. FORMES FONAMENTALS D’APRENENTATGE Per imitació Per condicionament (o reflexos) Per assaig i error Per intuïció Per comprensió

3. EL MODEL DE MARTENIUK PER A L’ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORES

El mecanisme de percepció El mecanisme de decisió El mecanisme d’execució Circuits de feedback (retroalimentació)

4. LES FASES/ETAPES EN L’APRENENTATGE MOTOR Fase d’iniciació, bàsica o elemental Fase de desenvolupament Fase de perfeccionament

1. LA MADURACIÓ I 1. LA MADURACIÓ I L'APRENENTATGEL'APRENENTATGE

Introducció.

És el procés pel qual s'adquireix la capacitat de realitzar una sèrie de moviments coordinats de forma automatitzada.

L’Aprenentatge motor és el canvi de conducta duradora, després d’un període d’experiències realitzades pel subjecte.

La paraula clau d’aquest procés és el “canvi de conducta duradora”

LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR

El procés d'aprenentatgeaprenentatge de qualsevol movimentmoviment o técnica esportiva, en relació amb:

la maduració del sistema nervios maduració del sistema nervios central i perifèric i

amb la capacitat del to muscular to muscular per efectuar els movimients requerits.

LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR

Canvi de conducta duradora. Experiències viscudes i potencial individual. Clima relaxat, gens repressiu, experiències

positives anteriors. Quan més habilitats automatitzades, més

oberts a aprendre noves.

La segona paraula clau d’aquest procés és la “pràctica”, donat que sense el número d’experiències necessàries, el canvi de conducta no esdevé duradora en el comportament del subjecte.

De quins aspectes depèn De quins aspectes depèn ll’’aprenentatge?aprenentatge?Genèricament, l’aprenentatge del nen/a

dependrà de diversos aspectes, entre ells:

◦ Motivació◦ Edat◦ Experiències prèvies◦ Intel·ligència◦ Models de professor/tècnic- estil

d’ensenyament◦ Mitjans utilitzats

Canvis que es produeixen en l’aprenentatge motor.

Segons Joan Riera; “Aprendizaje de la Técnica y de la Táctica Deportiva” (1989 Ed. Inde)

Canvis neuralsCanvis perceptius i motors Canvis personals Canvis de relació

Canvis neuralsCanvis neuralsEls que es produeixen en aprendre una

destresa, en les condicions sinàptiques i en els circuits nerviosos.

Però aquests canvis, tant el mestre com l’alumne no els poden observar ni tampoc hi poden incidir directament.

Són canvis que es produeixen internament, al SNC, i que fan que les connexions siguin diferents d’abans de l’aprenentatge.

Canvis perceptius i motorsCanvis perceptius i motorsQuan un nen aprèn una destresa ha d’haver

adquirit anteriorment un seguit d’elements mínims per a poder iniciar-se en aquella acció motora, com pot ser la força i un mínim de coordinació de moviments.

Si progressa en el domini de la destresa, aleshores probablement es produiran canvis importants en les propietats dels músculs que més intervenen en la tasca i també possiblement en el seu sistema cadio-respiratori.

Tindrà més força per a fer l’acció tècnica amb més velocitat i incrementarà la seva resistència per a realitzar l’acció durant períodes més llargs.

Al mateix temps també es produeixen canvis de tipus perceptiu. La capacitat de discriminació perceptiva de l’alumne, visual, auditiva, tàctil i/o cinestèsica augmentarà.

Es diferencien els estímuls importants dels secundaris, hi ha més subtilesa en l’apreciació dels estímuls presents...etc.

Canvis personalsCanvis personalsLa majoria dels nens que aprenen accions

motores són capaços d’extreure conseqüències positives i negatives de la seva actuació, d’incrementar o deteriorar la confiança en ells mateixos, de motivar-se o desmotivar-se segons hagi estat la seva actuació en l’aprenentatge de les noves accions.

L’alumne és, primer de tot, una persona, i com a tal modifica el seu comportament a partir de les condicions i de les situacions de cada tasca.

Qualsevol persona actua des del punt de vista psicològic, emocional, motor, social, i s’implica a tots aquests nivells.

Canvis de relació amb l’entornCanvis de relació amb l’entorn

Quan un nen comença a aprendre una acció motora, comença a establir unes relacions amb l’entorn de forma molt general i inestable, i executa les seves accions de forma imprecisa davant condicions ambientals poc concretes.

De mica en mica podrà ajustar millor els seus sistemes perceptius i de resposta de forma més regular i específica a cada canvi de les condicions de l’entorn.

Les relacions canvien durant l’aprenentatge i passen de la inestabilitat a la constància, de les coordinacions gruixudes a les fines, i de l’atenció exclusiva a l’automatisme.

2. LES FORMES FONAMENTALS 2. LES FORMES FONAMENTALS DE L'APRENENTATGEDE L'APRENENTATGE

Les formes fonamentals de l’aprenentatge són:

• Per imitació• Per condicionament (o reflexos)• Per assaig i error• Per intuïció (insight)• Per comprensió

APRENENTATGE PER IMITACIÓAPRENENTATGE PER IMITACIÓ

És molt freqüent en els nens.

A partir de l’observació.

Quique Molina


En general els nens imiten més fàcilment aquells models que tenen més prestigi que aquells que no tenen gaire reconeixement.

Actuacions que han tingut més èxit i no pas aquelles que han estat un fracàs.

Comportaments que els nois comprenen que no pas aquells que no arriben a comprendre.


No és necessari que hi hagi un aprofundiment per tal que l’aprenentatge s’estabilitzi.

Per aquest motiu és tant important la realització de demostracions en la feina com a tècnics i perquè aquestes demostracions han de ser de qualitat i han de tenir una sèrie de característiques.

Aprenentatge per Aprenentatge per condicionamentcondicionament

L’aprenentatge per reflexos condicionats es basa en el reforçreforç, que pot ser: positiu (en forma de recompensa) o negatiu (càstig), i en l’’associació associació entre un estímul i una resposta

específica.


“Has observat alguna vegada que quan tens davant teu un menjar apetitós, comences a salivar? A vegades t'ha passat que amb tan sols parlar de menjar "se t'ha fet la boca aigüa"?

Paulov, Ivan Petrovich (1849-1936)


Paulov, Ivan Petrovich (1849-1936)

Experiment de Paulov Experiment de Paulov amb gossos:amb gossos:

ABANS DE L'ENTRENAMENT Menjar --------------------> Salivació Soroll de campana -------------> No hi ha resposta

ENTRENAMENT Soroll de campana + menjar -------------------> Salivació

DESPRÉS DE L'ENTRENAMENT Soroll de campana ------------------------> Salivació

Aprenentatge per Aprenentatge per assaig i errorassaig i error

Aquest tipus d’aprenentatge necessita un temps per a estabilitzar-se.

En l’activitat motora i física permet aprendre molts moviments específics que no es podrien incorporar d’una altra manera.

Aprenentatge per Aprenentatge per assaig i errorassaig i error

El nen té necessitat de mesurar i de comprovar els moviments, la velocitat, la força.

Tot això ho comprova equivocant-se i tornan-t’ho a provar.

És necessari un component de PRÀCTICA molt important.

Per aquest motiu, entenem perquè és tan important oferir el màxim temps de pràctica als alumnes en les nostres sessions de treball.

Amb el màxim temps de pràctica possible, l’alumne té més possibilitats d’aprendre tot assajant i equivocant-se.

Aprenentatge per intuïció Aprenentatge per intuïció (insight)(insight)

Aquest tipus d’aprenentatge és molt ràpid, tant que sembla immediat. La persona que té una intuïció fa un treball mental, durant el qual els esquemes, símbols, records i també emocions són ràpidament relacionats, enfrontats i units en un tipus de pensament molt ràpid i essencial.


S’ajuda amb una bona preparació dels coneixements i informacions assimilades amb anterioritat, encara que sembli que s’hagin oblidat.

Com més experiències motrius hagi adquirit la persona al llarg de la seva vida (i sobre tot, en la seva infantesa), més aprenentatges per intuïció podrà realitzar, ja que serà capaç de realitzar “transferències” més nombroses i de més qualitat.


Intuïció

bloc

Aprenentatge per comprensió o Aprenentatge per comprensió o aprenentatge significatiuaprenentatge significatiu

Es basa en el raonament, en la capacitat d’agafar els nexes lògics i significatius entre els esdeveniments, els comportaments i les idees.


Al voltant dels 5-6 anys el pensament es torna més dinàmic, però lligat a la realitat sensible.

El nen té la necessitat de veure, de tocar o d’imaginar la realitat sobre la qual raona.


És fonamental implicar els aprenents des del punt de vista cognitiu, perquè siguin capaços de realitzar aprenentatges per comprensió des del coneixement i el bagatge cultural adquirit.

Nen de 3 anys= muntanya nevada… gelat


En l’adolescència, el jove pot fer operacions mentals, que no es refereixen únicament a la realitat, sinó també a “pures possibilitats lògiques” posades pel mateix pensament, d’on dedueix les conseqüències necessàries.

TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR

Interpretació conductista:Oxendine (1968)

“Aprenentatge és el procés pel qual la conducta es desenvolupa i altera a través de la pràctica i l’experiència”.


Interpretació conductista:

estímul-resposta Inconsistències: No explica tots els tipus d’aprenentatge possibles. Privilegia de forma absoluta l’entorn davant l’herència o els

diferents nivells de desenvolupament. Considera que l’organisme reacciona passivament davant els

estímuls.


Interpretació constructiva:Sage (1977)

“L’aprenentatge pot ser considerat com un canvi neural degut al resultat d’experiències amb els estímuls ambientals.

És un procés intern que implica canvis en el rendiment no atribuïbles a la maduració o a la fatiga.

Les condicions responsables de l’aprenentatge, en part són internes i en part són externes a l’individu”.


Interpretació constructiva:Sage (1977)

“L’aprenentatge motor és l’adquisició d’una habilitat motora en un procés en què l’aprenent desenvolupa un conjunt de respostes motores, en pautes de moviment”.


Interpretació constructiva:

Sabent com s’aprèn, podrem complir la màxima d’aprendre a aprendre.

Participació global de l’individu en l’aprenentatge motor, no solament sota l’aspecte físic, sinó també de intel·lectual.

3. EL MODEL DE MARTENIUK 3. EL MODEL DE MARTENIUK PER A L'ANÀLISI DE LES PER A L'ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORESTASQUES MOTORES

Model de Marteniuk

TASCA MOTORATASCA MOTORA

“És tota activitat determinada i concreta amb un cert grau d’obligatorietat i dirigida a un objectiu”.

ANÀLISIS DE LES TASQUES ANÀLISIS DE LES TASQUES MOTORESMOTORES

MODEL DE MARTENIUK Per a aquest autor la tasca motora es basa fonamentalment

en tres mecanismes: percepciódecisió

execució Aquests mecanisme estan controlats per dos circuits de

feedback: coneixement de l’execució coneixement dels resultats

Exemple pràcticExemple pràcticPensem en un jugador de futbol en joc al qual

acaben de llançar un passi: Si no ha percebut correctament la trajectòria,

no el podrà recollir i en aquest cas li haurà fallat el mecanisme de percepció.

Suposem que ha recollit el passi, aleshores pot pensar que es troba en bona posició per a xutar i intentar el xut, però la decisió pot ser equivocada en el cas de ser fàcilment bloquejat pel defensa.

Així doncs, haurà fallat el mecanisme de decisió.

Finalment si ha pogut xutar sense ser molestat, pot passar que no marqui per culpa d’una execució tècnica dolenta; en aquest cas haurà fallat el mecanisme d’execució.

Coneixement del resultat

Informació que prové de l’entorn

Mecan. de percepció

Mecanisme de decisió

Mecanisme d’execució

Moviment Resultat del moviment

Coneixement de l’execució.

ANÀLISI DE LES TASQUES ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORESMOTORES

QUALSEVOL MOVIMENT O TASCA ENTÈS COM UN

PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓMecanisme de percepció.

Mecanisme de decisió.Mecanisme d’execució.Circuits de feedback.

El mecanisme de percepcióEl mecanisme de percepcióL’individu rep tota la informació que

prové de l’entorn, per mitjà dels sentits perifèrics (vista, oïda, olfacte, tacte...), i tota la informació que genera el propi moviment a través dels òrgans sensorials de caràcter cinestèsic (procedent dels receptors de les articulacions i dels músculs) alhora que interpreta els estímuls esmentats, els avalua i prediu situacions futures a partir dels mateixos.

Billing (1980) assenyala que el grau de complexitat perceptiva d’una tasca ha de ser susceptible de ser valorada pel professor, per tal de poder procedir al plantejament de situacions d’ensenyament progressives. Segons el referit autor, el grau de complexitat d’una tasca pot variar segons:

1. El nombre d’estímuls als quals s’ha de prestar atenció.

2. El nombre d’estímuls presents.3. La velocitat i durada de l’estímul.4. La intensitat de l’estímul.5. L’extensió en què l’estímul pot ser

conflictiu o confús.

Un porter d’hoquei

El jugador amb la pilota i els jugadors susceptibles de rebre un passi perillós.

La resta dels jugadors.Xut a gran velocitat i força a la vora.Mòbil força petit. Intenció d’engany per part del contrari, més la

interferència visual de la defensa.

En conseqüència podem considerar sense dubte que aquesta tasca té una gran complexitat perceptiva.

Escalador en una paret de roca natural

Característiques de la roca, material necessari, col·locació material, col·locació del cos...

La resta de participants, que el poden conduir a precipitar una presa, elements mediambientals, estat de la via, equipament de la via, elements d’anclatge presents...

Estímul sempre present, tinc temps per observar (en principi).

Molt fort, és el que determinarà les decisions posteriors. Pot ser confús, a mesura que avança la via la situació pot

generar conflicte i confusió.

Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat mitjà-alt des del punt de vista perceptiu.

Corredor de 100 m llisos en atletisme

Estímul únic (el tret de sortida).La resta de participants, que el poden conduir a

precipitar la sortida.Reduïda a la velocitat del so.Molt forta. Impossible de confondre, de manera que la situació

no genera conflicte ni confusió.

Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat baix des del punt de vista perceptiu.

Esquiador de nivell mitjà per una pista

Estat de la pista, estat de la neu, quantitat d’usuaris a la pista...

La resta d’esquiadors, comportament d’aquests (nivell), límits de la pista, característiques mediambientals, acompanyants/alumnes/usuaris...

Durada de l’estímul reduïda, com més augmenti la velocitat de desplaçament per la pista

Intensitat forta com més gran és la pista i més temps tinc per analitzar-la

Força possibilitats de conflicte i confusió en funció del comportament de la resta d’usuaris, i l’estat de la pista i la neu, que es modifica en funció del seu ús i l’alçada en què es troba...

Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat alt des del punt de vista perceptiu.

EXERCICI: (en parelles)EXERCICI: (en parelles)

-Enumera

4 tasques motores que predomini la dificultat en el mecanisme de percepció,

4 amb dificultat en el mecanisme de decisió i

4 amb dificultat en el mecanisme d’execució.

Discussió en grup sobre les característiques de les tasques escollides per cada parella.

MECANISME DE PERCEPCIÓMECANISME DE PERCEPCIÓ

Què passa?


En aquest mecanisme podem classificar en:

Tasques tancades.Tenen lloc en un entorn estable.

Tasques obertes.Tenen lloc en un entorn canviant e inestable.


Tasques tancades.


Tasques obertes.

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ

Què fer?

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓÉs el mitjà pel qual l’individu aplica la seva capacitat cognitiva a les necessitats que en aquest sentit li presenten diferents tasques motores.

Què fer?

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓLa memòria motora:

És el magatzem d’experiències passades, que influeixen tant en la selecció de les dades del conjunt de les informacions sensorials com en la decisió apropiada per a respondre a una situació.


El programa motor:

És un conjunt o sèrie de seqüències de moviments automatitzats, jerarquitzats i organitzats (subrutines), que constitueixen la resposta més bona per a assolir un objectiu determinat.


Un cop identificades amb precisió les característiques de l’entorn, haurà de desenvolupar una missió doble, segons el que expliquem a continuació:

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ1.- Cercar a la memòria un pla d’acció favorable (programa motor) a les condicions de la situació particular.

Això implica la necessitat que l’individu disposi d’un bon nombre de programes motors ja experimentats i propers a l’activitat practicada.

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ2.- Un cop emesa una resposta, la capacitat d’avaluar l’oportunitat d’aquesta resposta en termes de retroacció.

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓSegons les tasques tancades o les tasques obertes:

•Tasques obertes: el mecanisme de decisió és molt important ja que de forma ràpida s’ha d’escollir entre un ampli repertori.


Tasques tancades:La resposta motora acostuma a estar definida i no existeix el component temporal.

MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓEl grau de complexitat de les tasques variarà segons:1. Del nombre de decisions a prendre.2. Del nombre d’alternatives de la resposta.3. De la rapidesa amb què una decisió ha de ser presa.4. Del grau d’incertesa.5. Del nivell de risc físic.6. De l’ordre seqüencial de les decisions.7. Del nombre d’elements que cal recordar.

1. Nombre de decisions a prendre

És lògic pensar que a mesura que s’incrementi el nombre de possibles decisions s’incrementarà proporcionalment el grau de dificultat d’una tasca; ho veurem millor a través d’un parell d’exemples:

Quan un jugador d'handbol acaba de rebre un passi, pot escollir entre tres possibilitats; penetrar, passar o llançar a porta.

En canvi un corredor de 100 m, en la línia de sortida, pot decidir sortir o no sortir, malgrat que aquesta darrera decisió semblaria il·lògica, ja que s’ha situat a la línia per córrer.

És evident que la primera tasca és més difícil des del punt de vista decisiu que no pas la segona.

L’esquiador decideix per on passar en funció d’on es troben la resta d’usuaris si considera que a més l’han de seguir els seus acompanyants, i també va decidint la velocitat que millor s’adequa a les característiques de la pista i l’estat dels seus acompanyants en cada moment.

L’escalador ha de decidir per on atacarà la via en cada avançament de cames i braços, si hi col·locarà un braç o una cama en funció de la presa, la distància, la grandària, ha de decidir en quin moment descansa, quin material concret utilitza...

2. Nombre d’alternatives de la resposta

Continuant amb els exemples anteriors, si el jugador d’handbol ha optat per llançar a porta, disposarà de diverses alternatives; fer-ho en suspensió, o des del maluc, o estàtic, o en rectificat, etc.

Mentrestant, el nostre corredor de 100 solament pot optar per córrer pel seu carrer, en la direcció i sentit reglamentaris.

La primera tasca contínua essent més difícil que no pas la segona.

L’esquiador decideix passar per on hi ha menys gent a la pista, però l’estat de la neu no és tan òptim per ell i pels seus acompanyants, pot haver-hi “bamps”, un salt, neu verge... Pot decidir de frenar el grup, accelerar, girar, maniobrar, canviar de pista...

L’escalador té com a alternatives la col·locació de dues mans i/o dos peus per a cada presa possible, sempre que el seu estat, col·locació, nivell de flexibilitat, etc. li ho permetin; pot decidir descansar o no; que li donin més corda per atacar un pas difícil...

3. Rapidesa amb què una decisió ha de ser presa

Continuant amb el jugador d’handbol, si amb la seva penetració s’enduu la defensa i un company seu queda desmarcat, i en conseqüència decideix fer-li un passi, si no el fa amb rapidesa és perdrà aquesta situació favorable i s’haurà de tornar a replantejar la situació general.

Prenguem ara com a exemple contrari el d’un arquer, que disposa de tot el temps necessari per a portar a terme la seva tasca. Crec que torna a ser evident quina és la tasca més feixuga.

En el cas de l’esquiador, la rapidesa en què una decisió ha de ser presa va en relació a la velocitat amb què es mou i descendeix per la pista, ja que els estímuls van apareixent i les decisions s’han d’anar succeint força ràpidament.

En el cas de l’escalador, dependrà del cansament acumulat, de l’estabilitat d’una presa aconseguida, de l’estat meteorològic, etc.

4. El grau d’incertesa El jugador d’handbol es troba en un

entorn que varia contínuament i que l’obliga a mantenir-se atent als estímuls pertinents (contraris, companys i pilota), mentre que el corredor de velocitat es troba en un espai plenament organitzat del qual està quasi absolutament exclosa qualsevol incertesa.

Novament trobem que la primera tasca és més complexa que la segona.

En el cas de l’esquiador, es troba en un entorn que varia també contínuament i que obliga a estar atent a tots i cadascun dels estímuls presents i a mesura que van apareixent, tenir-los tots en compte (els que hem esmentat en l’apartat de percepció).

L’escalador, pot donar-se el cas que donades les referències estudiades en la ressenya de la via, el grau d’incertesa sigui mínim, ja que moltes de les situacions que es van donant al llarg de l’evolució per la via ja havien estat estudiades i simplement es van produint certes regulacions pròpies i individuals de cada practicant.

5.Nivell de risc físic

Convindrem que el risc físic que es troba implicat en l’execució d’una tasca, ja sigui objectiu o subjectiu, incidirà en el mecanisme de decisió, incrementant la seva dificultat.

No representarà la mateixa dificultat de cara al mecanisme que ens ocupa l’obertura d’una via d’escalada en una paret inexplorada i considerada com a inaccessible o el fet de llançar la nostra bola quan juguem a les bitlles.

Malgrat tot hem d’apuntar que les situacions de risc subjectius que es plantegen en els inicis d’un aprenentatge són superades quan ja es domina la tasca en qüestió.

6.L’ordre seqüencial de les decisions Si tornem al nostre jugador d’handbol,

veurem que les tasques no poden presentar una seqüència fixa de decisions, sinó que s’haurà d’acomodar en cada moment tant al reglament com a l’objectiu de la tasca (és a dir, el gol), i combinar, doncs, els elements d’execució de forma diferent, oferint una seqüència de decisions de gran variabilitat.

Per contra, un saltador d’alçada sempre realitza la mateixa seqüència d’accions i, per tant, la sèrie de decisions està presa d’antuvi: cursa, batuda, franqueig i caiguda.

Evidentment la primera tasca és la que comporta més dificultats d’aprenentatge respecte a la segona.

De la mateixa manera, ni l’escalador ni l’esquiador poden presentar una seqüència fixa de decisions, ja que s’hauran d’acomodar en cada moment a l’evolució per l’espai (sigui pista, sigui paret), que probablement sigui canviant en cada moment, per petit que sigui aquest canvi.

7.Nombre d’elements que cal recordar

Finalment és obvi que serà més dificultosa la tasca d’un boxejador, que a cada nou combat ha de memoritzar les característiques del seu rival, que no pas la d’un llançador de javelina, que un cop realitzar el seu aprenentatge no necessita memoritzar elements variables per operar amb ells durant la realització de la tasca.

L’escalador haurà de recordar com es realitzen els nusos, en quin moment s’han d’utilitzar per a optimitzar recursos, quin és el millor material a utilitzar en cada moment, haurà de recordar les indicacions donades a la ressenya que ha estudiat prèviament...

En canvi l’esquiador haurà de recordar aspectes relatius a l’itinerari òptim per arribar a un lloc o evolucionar per les pistes sense destorbar/ser destorbat pels usuaris...

MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓ

Com fer-ho?


És l’encarregat de dur a terme el moviment i el responsable que el propòsit de la tasca motora i el resultat del procés coincideixin.


Aquest mecanisme depèn de la informació que hom hi aporti.

Encarregat de definir les condicions específiques d’aplicació del programa motor escollit.

Com fer-ho?

MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓEl grau de complexitat dependrà de:

1. Segons el nombre de grups musculars implicats.

2. Segons l’estructura del moviment.3. Segons la velocitat del moviment.4. Segons la precisió.

1.Segons el nombre de grups musculars implicats

És evident que presentarà molta més dificultat d’aprenentatge fer un doble mortal amb tirabuixó des del trampolí, que no pas fer un tir lliure en bàsquet.

De la mateixa manera que no és el mateix pujar una via que hem d’anar obrint, que una via ferrada.

El motiu d’aquesta diferència radica en el fet que la quantitat de músculs implicats i també la intensitat amb què s’impliquen, és molt més gran en la primera tasca que en la segona.

2.Segons l’estructura del moviment

Entenem com a tal l’organització jeràrquica que implica la mobilització d’uns músculs concrets en un ordre seqüencial determinat i amb una certa intensitat.

Òbviament, quan aquesta estructura sigui complexa, com per exemple en el cas d’un saltador de perxa, serà molt més difícil d’aprendre que en el cas d’un corredor de 100 m, especialitat que disposa d’una estructura de moviment molt més ample.

Igualment, el nostre esquiador tindrà més dificultat d’execució, en principi, per evolucionar per neu verge, on la implicació muscular és major i tècnicament l’estructura de moviment és diferent.

3.Segons la velocitat del moviment

Igual com en els dos apartats anteriors, i directament lligades al grau de complexitat de la tasca que cal realitzar, la dificultat de l’aprenentatge anirà incrementant-se en un continu que va des de les tasques amb poca exigència de velocitat fins a les que són molt exigents en aquest aspecte.

4.Segons la precisió La precisió és un altre dels elements que

determina el nivell de coordinació muscular implicat en la realització d’una tasca motora. Quan augmenta el grau de precisió requerit per a una tasca, augmenta el grau de complexitat de la mateixa.

Per a demostrar-ho, compareu les diferències d’aprenentatge que hi ha respecte d’aquests temes entre un corredor de 1.500 m i els components d’un equip de relleu de 4x100 m.

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACK

Què ha succeït?


Genèricament, el feedback és la informació que un esportista rep sobre la resposta que ha emès.

Quan s’inicia l’execució (resposta motora), l’individu disposa d’una informació que li permet d’interpretar el seu grau d’adequació a la seva expectativa.


Aquesta informació s’anomena feedback.

El control del moviment es basa íntegrament en el feedback.


Marteniuk distingeix dos tipus de feedback o retroalimentació:

- Coneixement de l’execució i - Coneixement del resultat.

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement de l’execució: Informació que l’individu rep durant o

després l’execució del moviment, referida a la manera com s’està portant a terme.

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement de l’execució:

Es basa en les sensacions dels receptors propioceptius (pressió, tacte, oïda..) i també en les de tipus kinestèsic (receptors de Golgi i feixos musculars).

Són les sensacions internes que om té quan realitza una acció motora. Cal ser conscient de la importància de la informació que ens dóna aquesta percepció interna.

També és important “educar” en la consciència i la utilització d’aquesta informació en els nostres aprenents.

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement dels resultats:

Informació que rep l’individu durant o després l’execució sobre l’adequació entre l’objectiu previst i el resultat obtingut.

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement dels resultats: Aquesta informació ve donada

principalment pels sentits de la vista i l’oïda.

El feedback d’aquests tipus és el que el propi esportista pot observar o conèixer (encert/error, temps obtingut, etc.) o pot ser donat per un agent extern (entrenador, gravació, fotografia...)

CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKPot donar-se:un coneixement de l’execució poc satisfactori

juntament

amb un coneixement del resultat satisfactori

Sentir que quelcom ha funcionat malament en l’execució, malgrat que el resultat ha estat el que havíem previst.

4. 4. LES FASES/ETAPES EN L’APRENENTATGE MOTOR

Segons Meinel, hi ha tres etapes en la formació tècnica d’un esportista així com en l’aprenentatge de les habilitats motores.

◦ ETAPA D’INICIACIÓ, BÀSICA O MENTAL ◦ ETAPA DE DESENVOLUPAMENT◦ ETAPA DE PERFECCIONAMENT

Primera etapa: D’INICIACIÓ, BÀSICA O MENTAL

Desenvolupament de la coordinació a grans trets, que es la comprensió de l’estructura base del gest, el ritme general, l’estructura fonamental , l’eliminació de tensions i accionis supèrflues, posant especial atenció, en el cas de què existeixin parts ja conegudes, en les que no ho son.

En aquesta fase, a més de la senzillesa, el missatge haurà de basar-se en la motivació cap a l’aprenentatge, que en l’activitat esportiva té una importància primordial. Els fracassos que es puguin produir al principi tenen efectes negatius en la motivació cap a la pràctica esportiva.

Per això es poden recórrer a exercicis simplificats i facilitats, en funció de la edat i el nivell de prestació, en qualsevol cas adaptats a les potencialitats de l’alumne.

La fase inicial reclama aptituds de tipus cognitiu ja que l’alumne ha de comprendre què ha de fer a la vista de les explicacions o demostracions rebudes i en conseqüència com ha de fer-ho.

CARACTERÍSTIQUES DE CARACTERÍSTIQUES DE LL’’APRENENT:APRENENT:

Es cansa molt ràpidament, molta despesa energètica.És poc eficaç (no hi ha tècnica). Poc rendiment.Destorben aspectes secundaris (material,

indumentària...).Descoordinació general, no en un punt concret.Comprensió dels elements de base (velocitat,

equilibri...).Gran cansament mental per l’esforç de comprensió.Fàcil saturació d’informació/feedback.Motivació alta en general, però fluctuant en funció dels

èxits aconseguits o percebuts com aconseguits.

CONSIDERACIONS CONSIDERACIONS EDUCATIVES:EDUCATIVES:Donar nocions clares i senzilles .Tenir en compte el seu bagatge cultural i motriu.Proposar exercicis facilitadors i progressius.Reiniciar les explicacions. Errors de comprensió bàsica.Fàcilment se’ls sobrecarrega: físicament o d’informació. Donar feedback constructiu i orientat a la millora de

pocs aspectes alhora.Cal anar poc a poc.Cal ser molt pacient. (Motivació variable segons els

nivells d’èxit).

EXEMPLE:Un esquiador, a l’inici del seu procés

d’aprenentatge, té problemes amb tot el material. Tot el molesta, no comprèn aspectes bàsics del gest com: equilibri, clavar els cantells del esquís, encarar-se al pendent… Es fatiga molt fàcilment ja que fa força amb tot el seu cos, no sap destriar la musculatura necessària de la innecessària…

Segona etapa: DE DESENVOLUPAMENT.La seqüència dels moviments en aquesta

fase pot considerar-se automatitzada. No obstant, encara les variacions internes i externes poden afectar el moviment (fatiga, tensió de la competició, emoció, intensitats especialment altes, ús d’altres formes d’entrenament....).

A més a més es poden produir condicions més fatigants com per exemple:

la realització de moltes repeticions,

l'ús d’alta velocitat d’execució,

el joc, després d’una elevada càrrega.

Els alumnes encara no dominen la tasca encara que tenen un bon nombre d’experiències per la qual cosa, a poc a poc es produeix un apropament entre el requerit i l’execució real.

L'execució té moltes característiques de l’habilitat ben realitzada, doncs l’alumne ha superat els errors més greus, a la vegada que la repetició produeix una major automatització i control cinestèsic.

CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTCARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTMés rendiment amb menys despesa energètica.Focalitzen l’atenció en el punt més destacable de

l’execució.Poden adonar-se d’on està l’error més important.Distingeixen bé les fases i parts de l’execució.Augmenta la coordinació general de l’execució.L’execució té característiques de la tècnica ben realitzada.Les variacions internes (=personals: cansament, gana, son,

desconcentració...) i externes (=ambientals: diferents condicions de les habituals, canvis meteorològics, en el material, en l’equipament, en l’ambient de competició o d’execució...) condicionen i fan minvar el rendiment esportiu.

CONSIDERACIONS EDUCATIVESCONSIDERACIONS EDUCATIVES

L'execució té moltes característiques de l’habilitat ben realitzada, doncs l’alumne ha superat els errors més greus, a la vegada que la repetició produeix una major automatització i control kinestèsic.

Necessiten més temps de pràctica que en la fase anterior per a observar-se canvis significatius.

Cal perfeccionar sincronització i coordinació. Es detecten i disminueixen els propis errors.Motivació variable. Estancament en certes

ocasions.

EXEMPLE:A mesura que va avançant en el seu

aprenentatge, l’esquiador va tenint menys errors, es va cansant menys, compren millor els aspectes bàsics d’execució. A mesura que practica la tècnica va realitzant repeticions més encertades i més exitoses…

No obstant això, la característica principal d’aquesta etapa és que qualsevol canvi en les condicions habituals d’execució repercuteixen en la tècnica.

És el moment on l’esquiador veu afectada la seva tècnica si hi ha molta gent a la pista, si l’estat de la neu no és l’òptim, si la pista és més estreta de l’habitual, si les condicions meteorològiques són adverses, si el seu estat físic no és el més òptim perquè no ha descansat prou, no ha dormit prou…

La tècnica no és estable, per tant, es veu afectada per condicionants alienes de forma considerable.

Tercera etapa: DE PERFECCIONAMENT.La tècnica pot considerar-se estabilitzada i

automatitzada i de tals característiques que pugui seguir essent eficaç inclòs en condicions variables i no habituals.

En aquesta fase l’atleta té un nivell d’automatització tal que pot retirar l’atenció de l’execució motora, per a dedicar-la a accions tàctiques, amb un elevat nivell d’expressió qualitativa, però que permet explotar a fons i amb gran eficàcia els recursos energètics (condicionals).

La tercera és una fase que no pot considerar-se mai com esgotada. És a dir, la capacitat d’efectuar una tècnica estable inclòs en condicions internes i externes molt pertorbades sempre està en contínua revisió. Els automatismes són clars i evidents, però sempre hi haurà un marge de millora i de variació en l’aprenentatge. Recordem els “canvis en l’aprenentatge” de què parlava J. Riera.

Aquesta etapa es caracteritza per l’economia operacional donat que el gest es porta a terme de forma eficaç i necessita de menys esforços cognitius i energètics. El domini de la tasca és quasi total i si persisteix algun error és específic o concret.

CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTCARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENT

Pot realitzar la tècnica en condicions variables, donat que s’ajusta ràpidament i el seu rendiment no se’n veurà afectat.

Pot estar pendent d’altres aspectes com atenció a d’altres persones, augmentar la velocitat d’execució, etc, ja que el rendiment no se’n veurà afectat.

Pot retirar l’atenció en l’execució motora (tècnica) i dedicar els esforços a aspectes tàctics.

Màxim rendiment amb el mínim esforç (=tècnica).

CONSIDERACIONS EDUCATIVESCONSIDERACIONS EDUCATIVES

Meinel considera que és una fase que mai s’acaba, sempre hi ha aspectes a aprendre i a reajustar (recordem la definició d’aprenentatge donada per J. Riera).

L’aprenentatge és un continuum. Això vol dir que es van produint els aprenentatges i els reajustaments de forma continuada. No que un dia estem en una fase i a l’endemà en una altra.

La motivació és sempre present si esdevé intrínseca. Sempre hi ha aspectes a millorar i a rectificar i reajustar.

Com a tècnics, treballar amb els automatismes de vegades resulta dificultós, i esdevé un nou aprenentatge per la persona que ja ha aconseguit els automatismes acceptar que pot ajustar-se a noves condicions i noves formes d’execució.

EXEMPLE:L’esquiador és capaç de realitzar la tècnica en

condicions desfavorables, estar pendent del grup de qui és responsable, donar velocitat al gest... i tot sense estar estrictament pendent de la seva execució tècnica.

Pot tenir errors de forma puntual, però no té cap problema par ajustar-se i adaptar-se de forma més o menys automàtica.

CANVIS PRODUÏTS EN CANVIS PRODUÏTS EN LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR

• d’incrementar o deteriorar la confiança en ells mateixos,

• de motivar-se o desmotivar-se segons hagi estat la seva actuació en l’aprenentatge de les noves accions.


El tècnic ha d’estar atent en l’elaboració d’una programació en què s’afavoreixi:

la satisfacció per l’esforç el seu progrés individual. aconseguir que el nen tingui

confiança en les seves possibilitats, en si mateix.


• Canvis de relació amb l’entorn:

Les relacions canvien durant l’aprenentatge i passen de la inestabilitat a la constància, de les coordinacions gruixudes a les fines, i de l’atenció exclusiva a l’automatisme.

bases del comportament esportiu. tema 2. aprenentatge motor

Education