BASES PER A UNA SOLUCIO POLITICA COL.LECTIVA'PER A tA PRoBtEMATIc.q DEIS PRESoS, ENEAUSATS I ENEAUSADES INDEPENDENTISTES

A) 1977-1992: OUINZE ANYS DE REPRESSIÓ CoNTttA L'INDEPENDENTISME CATALA.

L'exis$ncia altqal de prgsos polítics independentistes, d'exilials o refugiafs, iggalment Qond'enq4gsats 4 I'espgra de

judicis (especialment el de "l'operació olímpica' que afectará 25 per¡oneq en els propers meqq!), nq e! pqf entend¡e

sense analit¿ar la situació del moviment independentiqta en el marc de I'Btat espanyql en qquest¡ darrers anys.

Quan afirmem que des del 1977 no hi ha hagut ni un sol dia sense que hi hagués, si més no, un sol pres

independenfista a les presons espanyoles, afirmem que no hi ha hagut solució de continurüat entre la repressió

franquisla i la democrácia parlamentária actual, que continua mantenint, per idéntiques raons d'Estat,

l'independentisme com a enemic a abatre.

LtAmnistia de 1977 no es va aplicar als independentistes catalans ja que, segons senténcia del Tribunal

Suprem, aquests no lluitaven per I'Estat de les Autonomies sinó per la independéncia dels Palsos Catalans. Aquest

fet, clarament discriminatori respecte a Euskadi, ha ocasionat qu€ encara hi hagi presos i exiliats relacionats amb

suposades actuacions anteriors a la llei d'Amnistia de 1977, i ha mantingut ob€rt I'anomenat'cas Bultó" ( o cas

Batist¿ i Roca) fins a lhctualitat, tot obligant alguns encausats condemnats a penes de 3O anys de presó a cercar

I'empara del Tribunal Europeu dels Dres Humans, el qual va obligar I'Estat espanyol a anul.lar la senténcia, a repetir

el judici i a I'absolució d'aquests encausafs 15 anys després dels fets i després de llargues estades a les presons.

Si 14 no aplicació de I'Amnistia del 1977 significa la continul'lAl de la bel.ligeránqia jUdic.ral i el manteniment de la

política de feprep¡ié po.'!íficA contra I'independentipme, cq¡¡l.lnuadora de !a que p'havia ap!,icat en qn marc mé-s ge4eral

per parr de! franquigme cgntra les forces democrátiquep, !a Cgn-stitucié del 1978 Signifiq4 l'grde-naci{ d'un marc

polític en el qual d'una manera expressa es condemna a restar fora, o en la més marginal de les periféries, de la

política oficial, I'independentisme i els valor ideológics que el defineixen: lluita per una nació catalana reunificada

independent i socialiita, com a aplicació de I'exercici dels drets fonamentals -personals, socials i nacionals {dret a

I'autodeüerminació)- del poble catalá-

I-a. Constítucíó espanyolc ja assenyala en Títol Preliminar:-"la indisolubk unidsd de Ia nación española, patria comun e indivkibk'(Art.2).- El castellá com a única llengua obligatória en tot el territori estatal (Art-3).

- [-es forces armades amb la missió de garantir la integritat territorial (Art.8).

Al Títol II es proclama el Rei com a cap de lEstat i símbol de la seva unitat (Art.56).

Pel gue fa a I'Estat de les Autonomies, el Títol VIII proclama que en cap cirs s'admetrá la federació de Comunitats

Autónomes i que els acords de cooperació entre les Comunitats requeriran I'autorització de les Corts Generals

(Art. 145). I finalment amenaga: Si una Comunitat Autónoma no complls les obligacions que la Constitució o

d'altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra I'interés general d'Espanya, el Govern

(previ requeriment desatés fet al President de la CA) amb I'aprovació de la majoria absoluta del Senat, podrá adoptar

les mesures necessáries per tal d'obligar-la al compliment forgos de dites obligacions (Art. 155).

Una unitat indissolgble d'Fspany4, que proglarna la llengqa qastellana qom l'única obligatbria, amb un9s forc.€s

armades anb el mandat de garantir aque$ta unitat, amb ung mg¡arqula qUe eq fa qímbol d'aque-sta unitat, 4mb u.4e,s

autgnomiep genpe ggbirania i qen¡e pogsibilitat d'a¡ticular elq PatSqS Catalanq,...Quin eqpai queda dinq de I'grdre

constitucional per a l'independentisme catala? Aquesta contradicció entre el dret democrátic de defensa¡ unes idees

perd, al mateix temps, la impossibiliiat d'avangar en la seva consecució per I'ordenament constituci"tl qT defineix

unes regles de joc, marquen la preséncia, I'actuació i evolució de I'independentisme catalá d'esquerres des del L978 en

un marc restrictiu i hostil.

En aquestes circumstincies I'independentisme ha maldat per constituir-se en referéncia política per a tots els sectors

que, qüestionant la Constitució, han mantingut una lluita en diferents ámbits, creant un terreny d'intervenció

d'esquerres, rupturista i d'enfrontament amb el sistema i tendint a organitzar-se en una perspectiva d'alliberament

social i nacional. Una lluita d'aquestes característiques, topant sempre amb un marc legal amb imporüants mar¡canc€s

democrátiques pel que fa a l'ús de lleis repressives especials, a les actuacions policials i a la conculcació efectiva de

drets fonamenids á'expr.ssió i manifestació, informació, reunió, associació, etc.. Senera les condicions per a

expressions més o menys violentes que intenten respondre a la violéncia exercida des dels poders establerts, o

stiperar el mür dé lá tergiiérsáóió siStémátióá o dél silenci infónnátiiis amb qi¡é s'enVólfá I'indépendentismé

&gániizAtper tal cl'ar'llú-lo cle lá soóieúat. AQuestes eipresSions de Violéncia polftióa més o meny3 órgáhitádes, de

I'independentisme catalá i d'esquerres, s'han mantingut, en termes generals, en allÓ que S'anomena propaganda

armada, i han estat objecte d'una respo,sta repressiva en franca desproporció respecte als nivells d'aquesta lluita, una

resposta repressiva que ha estat, a més, I'excusa per a la wnculcació de drets fonamentals individuals i col.lectius,

igualment com per a la criminalitzaeió de les idees defensades.

Durant aquests anys, centenars de persones han estat detingudes sota I'aplicació de la legislació dita antiterrorista,

no s'ha respectat ni la seva integrifat física, ni els drets a no declarar en contra seva, a tenir unjutge ordinari, a un

procés amb garanties, a la presumpció d'inocdncia, etc..

A nivell m_es ge¡eral, aixó s'ha acompa¡yat amb la negagió efecJiva dg drets polítiqs bisiSs, QUe ha creat un eníorn

aqfixiant a I'independentiqme g¡ganit¿at; i s'ha reflectit €n actuacion$ a diferent nivell:

- Det 1975 at 1982, els plantejaments independentistes han estat clarament i totalment bandejats i perseguits:

Prohibició d'actes de solidaritat (rebuda a Martínez Vendrelt,...), prohibició de la bandera estelada (i1 de setembre de

1930), prohibició i dissolució violenta d'actes polí1ics (Fossar de les Moreres, l'11 de setembre de 1979), persecució

dels eslogans independentis¡e.s (presó per als independentistes participants a la manifestació contra Ia LOAPA el marg

de 1932), etc.

- Fins at 1989 és perseguida la militáncia independentista en un clar moment d'expansió social del moviment

independentista: persecució dels i les militants, campanyes d'amenaces i d'atemoriment, detencions no justificades

(detencions i retencions, maltractaments i tortures, i posteriors alliberamenfs sense cirrecs), provocacions iapallissaments, bombes a diversos locals (MEN a Girona, CRIDA a Barcelona, MDT a Palafrugell, Manresa iBarcelona,...) i domicilis de militants (Sant Boi,...), erc.

- Fins a I'actualitaf, I'independentisme és objecte de manipulació informativa criminalització d'organitzacions id'idees, silenciació d'activitats, intoxicació periodística...amb la ñnalitat d'aillar les persones i les organitzacions, ial mateix temps deslegitimar les práctiques polítiques que no sorgeixin de l'ámbit de la política noficialn, tendint a

reduir la vida polftica a I'imbit parlamentari i a aquelles sigles que accept€n sens€ reserves les regles de joc fixades

per la Constitució espanyola, convertida en objecte de culte contra la qual no és possible cap plantejament crític.

Si el moviment independgntista no fos una realitat e.m4¡4de del poble qarala, si no tingués perspeqtives rQ4ls

d'implanracié i capacitat d'elaboració de dlqcurs po!íiic, aqqest medi ta4 ag{eqEiq I'hauria fet deqap¡éixe¡. PerQ -la

realital éq qge no qha acgnqegui¡ frenar la geva extenqi{, que ha 4nat av44g44t al -si de la Sqqietat qqtal4na,

[-a lluita antirepressiva s'ha constituit al llarg dels anys, i en la conjuntura actual, en un element que, més enllir

d'una práctica solidária, ha esdevingut un important aglutinant polfüc. Els presos i preses adquireixen un carAcrcr

represenfatiu i simbólic que fa que les seves perspectives de futur siguin en aquests moments un factor clau en les

propostes a venir en I'actuació de I'independentisme rupturista d'esquerres.

.:l

¿'

B) OBJECTIUS DEMOCRATICS I coNTRA tA REPRESSIÓ OUE CAL TENIR PRESENTS

De se.mprg, llndependerrtisme ha lligat I'existtncia dels presos i preses polítiques a les mancances democrAtiques del

gis-tema pglitic eqpanyol, i I'exigéncia de la seva llibertat s'ha enmarcart en la llu.ita per la democratitTació efectiva de

la ngqtra qgcietat.

En aquest sentit, ¿, moviment solidari en favor de Io. Uibertat dels independentistes que romanen en

presó, planteja la seva actuació en el marc de la lluifa per una veritable ruptura democrática que ha de partir de:

- Lrexercici de les ltibertat personals. Gqranties davant les detencians i encausaments. Supressió de

I'atwrnenada tegislació antiterrorisfa. kgislació efectiva contra la tortura, els maltractsnent i els abusos del podcr-

- La implantacié d'una legislació contru les discríminacions pet raons de raga, sexe, twcionalitqt,opiüó política o d'oJte índole, o qualsevol sltra condkió personal o social-

- La defensa efectiva dels drets socials. Garanties per al dret al treball, l'educacié, la saluf, la seguretat social

i l'accés a Ia cultura i a una vida digrn' 7turistes. contrq er- L,exercici d.els drets polítics. Contra ta discriminarió de les opcions democrdtiques ru¡

feixisme. Per unq derwcrñcia participatfua i el deserwolupamenl de Ia inicialiva popular.

- Lrexercicí dels drets iacionals. Pél plé reconeíxément dé Ia lléngua, la cultura i la identítat nheional

cafalarui. Pel dret a l'aufbdeteriünacié.

Davant d'aqUest plantejament, la via re.pressiva, fins ara priontzada per I'E5ta! e¡p4nyol, no Por f9r alt¡4 aos4 que

portar a no,rs "o.tfli"t"s

i a jUstificar I'enverinament de I'enfrgnt¿ment. E p"f aquepte-s cg¡.rq-ideracions que defensem

qu€ 9a! t{o¡ar qna gqlucid pglítica a aqueqta ¡itqacié.Aquesta solució ha de passar per I'assoliment d'un marc jurídico-polític que garanúeixi plenament I'exercici dels drets

personals, socials i nacionals del poble cataliEn poques paraules: les raons de fons de I'exisGncia de presos polítics es troben en les mancances democrátiqY: i

aepan d-e I'Estat la implantació efectiva de les condicions perqué es pugui avangar cap a un funcionament políticplenament democrltic i pacífic.Aixó no és tan sols un desig nostre sinó que és I'expressió d'un dret irrenunciable tal com s'exposa al Preámbul de la

Declaració universal dels Dreb Eumans on es diu que: nis essenci.sJ quc els drets fuirnans siguin prolegils

Wr un régim dz dret, amb In finatitur que les Wsotus no es vegin compel.lidcs al suprem reütrs dc ln rebel.lió

contra Ia tir'ania i I'opressié".

c) 1992-1994: ÉS POSSIBLE UNA SOLUCIÓ POÚTICA?

L,operació "aümpicafl del juny -juliol de 1992,éscomelcompendidels l5anysdepolíticarepressivadeI'Estat espanyol contra I'independentisme catati, i un cop més els aparells policials i judicials repressius mostren el

seu veritable rostre davant la sociefat catalana El que en un principi sembla una operació de caire preventiu destinada

a mostrar la nfortalesa" d'un Estat ndemocráticn, responsable de la nseguret¿t" d'un Jocs Olímpics, acaba esdevenint

una cacera indiscriminada, que afecta a més de 4O persones de-procedéncia política diversa- I-a majoria d'aquestes

persones denuncien haver patit tortures i maltractaments, fins a uns extrems que els mateixos mitjans de

comunicació no poden evitar de denunciar.I-a reacció sotidária davanl. les detencions adquereix una exüensió geográfica, social i políüca, d'una amplitud com

má'i ábáhS S'háViá clónát. Apáfeiseh óómiSSiónS i coófdinádófeS solidáfieS á Gifóná, MFrnfeSá, Vie, BáfeelÓná,

TiriÍágóná, Várlénóiá¡" El Mársnóü, Válls, ...A la seu de la CONFAVC (Confederació d'Associacions de Veins de Catalunya) i la FAVB (Federació

d'Associacions de Veihs de Barcelona), es constitueix una Comissió Central qu€ agrupa més de 4O entitats socials,

sindicals; culturals i polítiques, que promouen I'acte del Palau de la Música, En aquest acte; davant d'un Palau ple de

gom A gom, l'gx-senador J.Benet en reprgsentació de la Comissió llegeix el manifest "contrA la tortura, per la

demgcrácla i la llibertat " tgt reclamant la fi de la fepreqqié i !a llibertat delq detiggutg. Uneq getmanes més tard, és el

Clauptre de la Universitat Catalana d'Estiu el que e! pro-nuncia en el ma-telx Sentit. A Girgna, l'Aq-semblea Pe¡qta.nen!

per la Llibertat dels Detinguts, que aplega la gran majoria d'entitats i forces polítiques, organitza amb el mateix fi,una manifesfació i un concert multitudinaris.

En aquest context, l'11 de setembre del 92, s'aconsegueix per primera vegada, aplegar en una convocatÓria de

manifestació unitiria, la major part dels sectors de I'independentisme i de I'esquerra rupturisúes. Aquesta convocatdria

unithria s'aconsegueix també el darrer 1l de seúembre del 93. Cal constatar també, com aquest clima afavoreix la

constitució d'una nova organització política, I'Assemblea d'Unitat Popular ( el 14 de marg de 1993 ), que es defineix

de l'ámbit de I'esquerra independentista rupturista, i aplega a sectors provinents de la Crida, el MDT, Revolia, PCC,

i de moviments ecologistes, feministes i antimilitaristes.Paral.lelament -i a iniciativa de la major part dels presos i encausats independentistes- a finals del 92, es

cénitittiéii In Comisiió tle Póitaveus, presidida per Jaümé Soler, álcalcle d'ArbúóieS, Lluis M. Xirinacs iCarles Cástellánós. AQueStá CómisSió es proposa de treballár pef a ácónsegüir uná Solució política que compoli la

lliberlat dels pfesos independentistes. Aquesta solució es planteja excloent explícitament la via de I'Art. 57 b (bis)

del Codi Penal que implica el penediment, la renúncia i la col.laboració amb la repressió políüca. Es planteja, en

canvi, la voluntat de treballar per I'assoliment dluna societat catalana plenament lliure, solidária i pacifíca-

S'est¿bleixen €onta€tes amb el Delegat del Govern eentral, i també amb el Govern de la Generalitat. Posteriorment

es t€nen rer¡nions amb diverses forces polítiques ( CDC, PSC, IC, Caralqnya Lliure...) i entitafs (CIEMEN, Justícia

i Pau, ComisqlQ de Defenqa delg Dreg Human_s del Col.legi d'Advqcatq...). El 23 d'ab¡i! de 1993 es fa públic el

Manifeqt de la Comiqgió de Portaveus. [-a posició del Delegat del Govern central, es concreta en un primer mgment

en I'exigéncia de la via de I'Art. 57 b (bis) del Codi Peruü que no és acceptada. ks conv€rses posterors serveixen per

a arribar a un consens ticit en el senfit que aquesta no pot ser la via de solució a plantejar. D'altra banda, la

Comissió de Portaveus continua pressionant el govern de Madrid i la Generalitat en el sentit d'una reivindicació jaantiga dels familiars i del moviment anúrepressiu, que és el trasllat i l'agrupament dels presos independentistes en

una presé situada en territori catalá.

Es realitzen diverses mobilitzacions, i a mitjan 1993, es completa el trasllat de tots els presos a les

presons de Can Brians, Figueres i Girona. S'intensifiquen les mobilitzacions i les pressions prop del Govern de la

Generalitat per a aconseguir el reagrupament de tots els presos a la presó de Can Brians, la qual cosa es tealitza

fi nalment passat I'estiu.Amb el canvi de Delegat del Govern central queden suspesos els contactes. Es mantenen, en canvi les relacions

amb la Generalitat, i en concret amb la Conselleria de Justícia, peró sense resultats concrets més enllá de I'dunbit

estrictament penitenciari. En aquest sentit podem dir que s'ha aconseguit, en fermes generals i si més no en els fets,

iiná considerácié pef álS piéSós indépenaléntiStea óóm á préSós polífióS, óbjectii¡ Qiié Sémpre há éSAt imporánt pef áü

moViment ántirepaeSSiu.

Més endavant, es fan prlbliques les peticions fiscals per a un total de 25 encausats (tots ells detinguts el juny-juliol

de 1992) que sumen més de 200 anys. Darant d'aquesta situació la Comissió de Portaveus tramet un escrit al

Ministeri de Justícia del Govern central, demanant-li una entrevista- No hi ha con¡esta.

A finals de 1993, per part del nou Delegat del Govem central, es demana a la Comissió de Portaveus que trameti elnmodel d'instáncia" que proposen el presos com a alternatiu a la proposta del govern central (que, com hem dit, es

basa en I'article 57 bis b esmentat) . Es fa la tramesa de la proposta dels presos i posteriorment el Delegat comunica

que lha feta arribar al Ministeri de Justícia i al Fiscal General de I'Estat. Al llarg del primer trimestre de t994, i amb

la finálitát d'ácceléráf -ó déSbloquejáf- el pióéés, la ComiSSió de PortaVeus es reüneix noVament ámb el Secfetári

General del PSC, i póSúeriórnient, támbé es ieuneii áúnb el PreSident de lá GenerálitáL

De manera paral.lelá s'iniCia uná campanya de presentació de mocions als Ajuntaments, per a demanar la llibei'tátprovisional dels qui encafti romanen en presó. Amb aquest motiu, es realitzen entrevist€s amb els responsables de

política municipal del PSC, CDC, IC i ERC. Al llarg de L994 s'han pronuneiat a favor de la Uibertat dels

presos independentistes amb motiu dels dos anys de presó, un eentenar d'Aiuntamenf¡ i la Comissió de

Justícia del Pqrlarnent d.e Cqtalanla.Fi¡ralment, al mateix tempq que sembla que es mgqtrin algUnl qigneq de voler entrar en cg4verqe! aqtb elq

rep-reqentant$ de!¡ p¡eqgq pe-r part del ggvern de Madrid, el fiscal de l' A4dienliq NqgiqAal augmenta, el mes de

setembre passat, les peticions per a deu dels encausats, amb penes que en alguns casos incrementen en deu i dotze

an-vs les peticions ja existents.

L1

)1.-t

Davant la situació present, la Comissió de Portaveus no pot fer altra cosa que constatar - malgrat les gestions de

bona voluntat fetes per algunes persones a títol individual - la úutnca de volunts.t política Per part dels partits

al poder de Madrid i de les Autonomies, fins al punt que a les portes d'un judici que s'anuncia com a escandalós,

encara es mantenen independentistes a Ia presé, després de més de dos anys d'empresonament ditnpreventiuo. Segons les nostres argumentacions (que són també les de prestigiosos juristes) res no justifica el

manteniment d'aquesta situació de presó ni tan sols a partir dels arguments de la mateixa llei espanyola vigent (que

al.lega.orn u *on, de presó Ia prevenció contra uns suposats perills, injustificables en el nostre cas, com foren una

alteraéió possiblé dé lá pár¡ SociáI, ó l¿ fugá per part délS preóóS áctúalS, én él ¿áS qiié fóssin iléi*áts én llibertáQ.

El manteniment d'aquesta situació de presó fora de tota justificació jurídica i moral és un element més que mostra el

cardcter de "revenja política' de la repressió de I'Estat espanyol, i mostra tambe de manera clara una manct real de

voluntat de diáleg per tal de buscar una possible solució política.

La celebració del judici, mantenint independentistes en situació de presó, no faria altra cosa que manifestar

públicament aqu€stes característiques del poder ja que representará (en el cas que es porti a tefine, que és el més

probable d'acord amb els posicionaments actuals) la implicació de vint-i-cinc encausats i de desenes de testimonis i

on apareixeran les arbitrarieüats i les tortures (amb denúncies almenys per part de trenta-una persones) perpretrades

Sota el mándát del jútgé Gárzón i dé I'eX-Drectór Génefal-de la Griardia CiVil, Luís Roldán (ell máteiÍ higát de lájustíóia espahyolá i encára nó locálitZát per lá polióiájutliciál).

Malgrat tot, són plenamen{ viables a¡a i aquí, lcs aondicions pgr a ava¡gar s4p a u¡a soluc.ró política que p4rteixi

del pla¡rtqament adeqqat del p¡o_blema e4 el¡ s,eug tefllt€-s po-lític¡ leal$, toJ respectant ta d.ignitat hqm4qa ! pqtítica

del conjunt de leS pefqoleq enca¡rgadel. t a qglucié de! cgntencidq exiqtent entre el marc pqtillc reqtricti!¡ i el

moviment independentista, pot trobar un primer element de resolució si s'atenen les reivindicacionsdemocritiques més urgents i immediates vinculades a I'independentisme, reivindicacions assumibles

per tot Estat que parteixi d'uns principis democrátics de dret, com són:

- Ler llibertats provisionals per als encausals que encara romqnen a In presó.

- L'aplioació de metureg de rernísrié de peno per als qai compleixen eondemnq, de. mqnerq que

rectin en llihqtat el més qvi.4f. posriblc. El üiure retorn dels qai són q I'exí&.

- L' establiment de d.isposicions i de recursos efectius pet o la lluita contra Ia tortura i elsabusos de poder, especialment pel que fa al camp policial i iudicial.

- Ltestabliment de n¿esuret qae tendeíxin a garantir I'exereici e¡ectiu dels drets politist de lps

opciont democrQti44es rupturistes, en pqrticttlnt les de $gne independenüsta.

És en aquesta via que pensem que cal que, des de les diferents instá'ncies sscials, cíviques i polítiques del Psble

Catal¿, s'exerceixi qn4 prgssió for@ i teneg damunt le-s diferents e¡prgssiong del podp¡ d9 l'E-stat e-spanyol fins 4

arrabassar amb !a má¡,ima qrgéqcia pgqgible !a lllbertat delq preqqg pqlític-s, juntament amb leg máxlmep 8a{a$ieqdemgqrátiqugp fonq¡4entaJg que pugu-!¡¡ gervir de fgn4¡4e¡rt _sqlid a la Cg1qqeqta dp lep llibertatO,

Comissió de Portaveus dels Presos, Encausats iEncaussdes Independentistes

Paisos Catalans, octubre I994

r