Biocombustibles

Anna i Teresa

Per situar-nos amb el concepte bàsic del vídeo podem definir “biocombustible” com un combustible constituït per un agregat de matèria orgànica amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació de l'energia solar en processos de fotosíntesi.

La fusta, el biodièsel i el bioetanol són exemples de biocombustibles. En el context agrícola, el terme sol tenir un sentit més restringit i es refereix a la matèria vegetal que pot utilitzar-se com a font d’energia. Així doncs, en el context agrícola, es considera biomassa la fusta, els cultius, les algues, les restes de collita, les aigües residuals...

En quan a l'identificació dels problemes al llarg de la segona meitat de l’ultima dècada, els preus dels principals aliments (cereals, oleaginoses) han augmentat alarmantment arreu del món. Una de les principals discussions que s’ha produït és el grau de responsabilitat dels biocarburants en aquest augment del preus ja que ha coincidit amb un moment d’important creixement de la producció i consum de biocarburants per al transport en els països desenvolupats. Quan es fa referència als biocarburants líquids, que substitueixen els carburants fòssils en el sector del transport estem parlant de l’etanol i el biodiésel. Tanmateix la substitució dels combustibles fòssils per aquests biocarburants ha creat un dilema i una problemàtica important ja que es produeixen a partir de matèries primeres agràries. Estem davant d’un problema d’alçada ja que l’agricultura a més de produir aliments i fibres, ha passat a produir combustibles. La demanda de productes agraris com a matèries primeres per a la producció d’agrocarburants es reconeix com un dels factor explicatius de la pujada dels preus mundials que afecten al preu des aliments per consum humà com per al bestiar. Així doncs, la discussió gira entorn a la rellevància d’aquesta influencia en relació a altres factors explicatius a

tenir en compte: la demanda mundial d’aliments ja que aquests són fets servir per alimentar els automòbils del 20 % de la població mundial. Una dada important a tenir en compte per analitzar aquest dilema és que els nous objectius de la Unió Europea en termes de biocarburants permetran fer front només a l’1,7% de la demanda d’energia, però requeririen 17 milions d’hectàrees de cultius , es a dir el 18% de la terra agrícola europea. Un altre problema afegit seria contaminació resultant generada per monocultius d’us intensiu (fertilitzants, pesticides) amb la seva corresponent reducció de diversitat agrícola com és el cas de països com Malàisia i Indonèsia on el 87% dels boscos destruïts han estat substituïts per plantacions de palma d’oli. Per últim, ja des del punt de vista del consumidor, tot i estar exempts dels impostos propis dels carburants, els biocarburants gasten més per a fer el mateix trajecte amb els carburants tradicionals i a més la seva accessibilitat en les estacions de servei és menor lo qual ha fet que no gaudeixin d’una gran acceptació. Després d'haver identificat els agents es pot percebre els discurs que hi té cada un davant el problema: -Agricultor: Treure la major rendibilitat al seu conreu, ja sigui per a aliment o biocarburants. La idea es vendre al millor postor. D’altres, ja conscients de la nova problemàtica emergent aposten per una agricultura basada en l’autosuficiència i l’abandonament del patró de consum sobiranista . - Societat de consum: Li afecta l’augment del preu del menjar ja que els cereals com a aliment competeixen amb els cereals com a carburants. - Industria dels biocarburants. Argumenta que com a màxim només utilitzen el 2% de la disponibilitat xifra irrellevant per lo qual no pot estar relacionada amb l’augment del preu dels cereals. - Industria Ford: Opina que amb els nous biocarburants es disminueix un 80% l’emissió de CO2 però els seus nous cotxes compatibles amb aquesta nova tecnologia han tingut poca acceptació. - Govern Espanyol: Pensa en invertir per combatre els combustibles fòssils i estableix que en el 2020 els biocarburants han de representar el 10 % dels carburants utilitzats en mercat ajudant així a complir amb el compromís assolit a Kioto. No sembla preocupar-se massa per els problemes que comporten els biocarburants

- Els experts i Greenpeace advoquen per una utilització dels biocarburants només a escala local de forma que si sembla que aporti uns beneficis ecològics i socials. Finalment la possible solució i la que sembla més coherent amb la que es pot concloure aquest informe seria la proposada per Greenpeace el qual proposa assolir una verificació de que s’està estalviant energia i emissions de CO2 a l’atmosfera però garantint abans la producció d’aliment; només així es podrà arribar a un remei acceptable i els biocarburants podran complementar la resta d’energies renovables. Això s’estableix mitjançant el Certificat Europeu de Sostenibilitat on s’analitza el cicle de vida de cada kg de combustible (mesurant l’energia de combustibles fòssils utilitzada en tots els processos de conreu, fabricació, transport , etc). També comenten que s’ha de tenir en compte que les alternatives a la crisi energètica i a la crisi ambiental no es poden dissenyar sense qüestionar-se el nostre model de consum.