biodiversitat
TRANSCRIPT
“El més gran misteri de la vida podria ser ben bé la manera com aquesta
ha pogut crear tanta diversitat a partir de tant poca matèria física”
(Edward O. Wilson 1992)
Índex
1. Concepte de biodiversitat. Nivells de biodiversitat.
2. Els valors de la diversitat biològica.
3. Les pèrdues de la biodiversitat.
4. Antecedents històrics
5. Ajudem a la biodiversitat
6. Biodiversitat a Catalunya
7. Any internacional de la diversitat biològica
1. Concepte de biodiversitat. Nivells de
biodiversitat
La paraula “biodiversitat” és una versió
acurçada de la “diversitat biològica”. A gran
escala podem definir biodiversitat com el
conjunt d’organismes vius que habiten el
planeta. Però per poder realitzar una millor
comprensió del concepte general, el podem
subdividir en tres apartats:
o La diversitat genètica. Correspon a la
diversitat i la varietat de gens a l’interior de
cada espècie animal o vegetal. Per
exemple, en l’espècie humana, podem
trobar variacions en el color dels ulls o dels
cabells, en l’alçada de les persones...
La variabilitat genètica és la més important,
ja que consisteix amb el material sobre el
qual actuen els mecanismes evolutius. És
gràcies als nostres gens que podem resistir i
adaptar-nos a les malalties o a les
variacions del nostre entorn.
o La diversitat específica. Per diversitat
específica s'entén la varietat morfològica
de les formes de vida del planeta. Se sol
definir una espècie com un conjunt
d'individus prou semblants entre ells per
ser agrupats (la definició científica és més
complexa i es basa en la capacitat
d'aquests individus a reproduir-se entre
ells per donar descendència fecunda). La
definició d'espècie quan pensem en
animals superiors (un gos, un gat, un lleó,
un pardal, etc.) és relativament senzilla,
però el problema es complica quan
tractem amb grups inferiors com els
bacteris, els virus o els fongs.
o La diversitat ecològica (o diversitat
d'ecosistemes). Venen a ser les espècies
que viuen en ambients diferents. De
forma genèrica podem dir que el lleó
està vinculat a un tipus d'ecosistema (la
sabana africana) i l'ós polar a un altre (la
banquisa polar). A escala més reduïda, el
nostre entorn es compon d'un mosaic
d'hàbitats en el qual varia la composició
d'espècie, les relacions que mantenen
entre elles i de manera més global, la
manera de funcionar d'aquest conjunt
anomenat ecosistema.
2. Els valors de la biodiversitat
Com acabem de veure en cada ecosistema, els
éssers vius, formen una comunitat. En el cas
dels humans ve a ser la combinació de formes
de vida i les seves relacions mútues amb la
resta de l’entorn, que ha fet de la Terra un lloc
habitable. La diversitat biològica ofereix un
gran nombre de béns i serveis que sustenten la
nostra vida.
La protecció de la diversitat biològica és un
tema de d’interès. Els recursos biològics són els
pilars que sustenten les civilitzacions. Els
productes de la naturalesa serveixen de base a
industries tan diverses com l’agricultura, la
cosmètica, la farmacèutica, la indústria del
paper, l’horticultura, la construcció... La
pèrdua d’aquesta diversitat biològica amenaça
els nostres recursos alimentaris, les
possibilitats d’oci i turisme, els medicaments,
l’origen de la fusta i l’energia. Interfereix
bàsicament en totes les funcions ecològiques
essencials.
Entre les nostres necessitats, la dels
components de la natura, és de les més
importants i imprevisibles que tenim. Sempre
hi ha algun cop que acudim precipitadament a
la rebost de la natura per curar les nostres
malalties o per aconseguir gens procedents de
plantes silvestres, per salvar els cultius de les
invasions de plagues. És més, l’amplia gama
que se’ns ofereix entre els diversos
components de la diversitat biològica , permet
que el planeta pugui estar habitat per totes les
espècies, incloent els éssers humans. La nostra
salut individual, la salut de l’economia i de la
societat humana, depenen dels serveis de la
naturalesa. Els serveis naturals són variats i
pràcticament infinits.
Entre el béns i serveis prestats pels
ecosistemes podrem mencionar:
o El subministrament de fusta, combustible i
fibra
o El subministrament de la vivenda i
materials de construcció
o La purificació de l’aire i de l’aigua
o L’estabilització del clima de la Terra
o La moderació de les inundacions, sequíes,
temperatures extremes i força del vent.
o La pol·linització de les plantes, incloent
molts cultius
o El control de les plagues i malalties
o El manteniment dels recursos genètics
com contribució fonamental per a les
varietats de cultius i rases d’animals, els
medicaments i altres productes
o Els beneficis culturals i estètics
o La capacitat d’adaptació al canvi
3. La pèrdua de biodiversitat
Pareix que ens haguéssim adonat que el món
natural està en perill per la disminució del
nombre d’animals carismàtics que ens criden
l’atenció, ja siguin pandes, tigres, elefants,
balenes...
El cas és molt més seriós, estem parlant que
han desaparegut a un ritme entre 50 i 100
vegades superiors al ritme natural, una sèrie
d’organismes que sobre la base de les
tendències actuals correspon a una quantitat
de 34,000 plantes i 5,200 especies d’animals.
Tot i això l’amenaça més greu és la degradació i
pèrdua directa dels boscos entre altres
ecosistemes. Els boscos alberguen gran part de
la diversitat biològica coneguda a la Terra i
prop del 45% dels boscos originals han
desaparegut, com resultat de la tala realitzada
principalment durant el segle passat.
Els canvis atmosfèrics mundials, per exemple,
l’esgotament de la capa d’ozó i el canvi
climàtic, tan sols agreguen noves fonts de
pressió. El calentament mundial ja està
canviant els hàbits i la distribució de les
especies. Els científics ens adverteixen que un
sol augment brusc, d’un grau en la
temperatura mundial mitjana, és el que
necessitaríem per poder tenir greus
conseqüències en moltes especies. Per tant, els
nostres sistemes de producció alimentaria
també es podrien veure greument afectats.
La pèrdua de la diversitat biològica amb
freqüència, redueix la productivitat dels
ecosistemes, aquest fet provoca una
disminució dels béns i serveis que ofereix la
natura. Desestabilitzant els ecosistemes i
debilitant la seva capacitat per fer front als
desastres naturals com inundacions, sequíes
huracans i pressions causades per l’home, com
en podria ser, la contaminació i el canvi
climàtic. Però la biodiversitat no es queda tan
sols en aquest canvi, també ens afecta d’altres
formes. La nostra identitat cultural deriva
profundament de l’entorn biològic. Podem
inspirar simplement mirant la bellesa del
nostre voltant i el poder de la natura.
S’ha de dir que la pèrdua d’espècies sempre ha
existit com ha fenomen natural però també
s’ha de dir que el ritme de l’extinció s’ha
accelerat de forma sorprenent com a resultat
de l’activitat humana. Estem creant la major
crisis d’extinció des de el desastre natural que
va fer desaparèixer els dinosaures fa 65 milions
d’anys.
L’extinció de les especies és irreversible i,
tenint en compte la dependència que tenim als
cultius alimentaris, als medicaments i altres
recursos biològics, estem representant una
amenaça per al nostre benestar. Resulta
temerari, atemptar contínuament contra el
sistema que suporta la nostra vida. A demés, és
poc ètic causar l’extinció d’altres formes de
vida i, d’aquesta forma, privar a les
generacions presents i futures opcions per a la
supervivència i desenvolupament.
Cal preguntar-nos si podrem salvar els
ecosistemes mundials i, amb ells, les especies
que apreciem i altres milions d’espècies que,
en alguns dels casos, poden produir els
aliments i medicaments del demà. La resposta
la tenim a la nostra capacitat d’organitzar les
nostres despeses amb la
capacitat de la natura per
produir el que necessitem i
absorbir de forma i absorbir
de manera innòcua el que
rebutgem.
4. Antecedents històrics
Al llarg de la història, i per efecte de l’evolució i
els seus ambients, s’han produit canvis
notables a la biodiversitat del planeta,
especialment en mans de l’home durant
periodes intensos de colonització. De fet,
encara que no conste, sabem que moltes
especies s’han exstingit sense el nostre
coneixement. A les illes, per exemple i solen
haver especies endèmiques (espècies rares que
representen riqueses naturals, culturals i en
són part dels principals objectius d’estudi per
l’ecologia evolutiva) afavorides per l’aïllament
geogràfic, per això és previsible que en temps
de colonització i expansió d’algunes cultures
cap a noves terres verges, s’ha produït en
primer moment la destrucció d’hàbitats, i
posteriorment un gran impacte a causa dels
asentaments humans i sobreexplotació
deixant com a resultat la desaparició
d’espècies úniques en aquelles zones.
Des de principis del segle XIX fins meitat del
segle XX és va produir un augment en l’extinció
d’especies registrades.
De totes formes, no s’ha de menysprear la
conciencia actual sobre la conservació de la
biodiversitat i els efectes que pot tenir el seu
manteniment.
El fet d’establir un estat real de conservació de
la biodiversitat actual és complicat, ja que la
major part de les especies del planeta,
especialment vertebrats, es troben sense
evaluar. Com exemple, s’ha estudiat mils
d’especies d’aus, casi la meitat de mamífers i
una petita part de plantes superiors, moluscos i
insectes (aquests últims son el grup més
nombros de la Terra).
Aquestes dates obtingudes mitjançant
l’observació directa, ens permeten realitzar la
hipòtesi per veure que existeix un esgotament
de la biodiversitat.
5. Ajudem a la biodiversitat
Com sempre es diu, la millor ajuda comença en
millorar el voltant de cadascú. Davant aquesta
dificultat podem:
o Donar suport a les aus, insectes, rèptils,
mamífers i plantes que viuen al nostre
veïnat. També el que podem fer és atraure
més especies proporcionant aigua,
aliments, refugi i privacitat.
o Explorar els hàbitats de l’àrea. Ajudar a
netejar i protegir les platges, parques,
reserves i camps on viuen animals i plantes
silvestres.
o Buscar informació de les organitzacions
ecologistes més pròximes a l’àrea on vivim.
Potser podríem ajudar a cuidar animals
ferits.
o Comprar coses realment de necessitat (ens
podem estalviar elements innecessaris) i
estalviarem en recursos.
o Reciclar, estalviarem en energia,
electricitat, aigua i altres recursos.
o No agafar plantes i animals del seu hàbitat.
Moltes vegades tot hi no morir, no poden
reproduir-se ni fer la seva vida en
normalitat.
o Aprendre sobre altres cultures per
descobrir noves formes per ajudar a la
biodiversitat
6. Biodiversitat a Catalunya
Catalunya compta amb una comunitat
científica de primera línia internacional en
l'estudi de la diversitat biològica, com ho
demostren les constants publicacions d'estudis
especialitzats i, fins i tot, la descoberta de
noves espècies. Catalunya té registrades un
total de 25.176 espècies.
Un dels exemples del treball científic sobre
biodiversitat és el descobriment d'espècies
totalment noves. L'any 2005 es va realitzar la
representació del tritó del Montseny
(Calotriton arnoldi), descrit com a nova espècie
gràcies al treball d'un equip liderat per
Salvador Carranza i Fèlix Amat. El desembre del
2008, d'altra banda, es va fer oficial la
descripció del nou poliquet Mesochaetopterus
rogeri, una mena de cuc marí amb dues
llargues antenes que Daniel Martín, director
del Centre d'Estudis Avançats (CEAB-CSIC) de
Blanes, havia començat a investigar el 1995.
També els últims anys s'han presentat
descobertes com la presència a Catalunya del
ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris).
7. Any internacional de la
diversitat biològica
Ja per acabar, nombrar que Les Nacions Unides
van declarar 2010 com l’any Internacional de
la Biodiversitat. Per commemorar l’aprovació
del text del Conveni del 22 de maig de 1992.
És una celebració de la vida a la terra i del valor
de la diversitat biològica per a les nostres
vides. El món sencer és convidat a prendre
acció durant aquest 2010 per tal de protegir la
varietat de la vida a la terra: la biodiversitat
La situació actual de la biodiversitat a la Terra
és crucial per a la reducció de la pobresa, a
causa dels béns bàsics i serveis que
proporcionen els ecosistemes... Més de 1,3
milions de persones depenen de la
biodiversitat i dels béns bàsics i serveis dels
ecosistemes per als seus mitjans de
subsistència. (la disponibilitat de terra
cultivable, aigua, espècies vegetals i animals).
Durant mil·lennis, l'ús per la humanitat de la
diversitat biològica i dels serveis dels
ecosistemes ha contribuït al benestar humà i al
desenvolupament econòmic.
Els objectius del desenvolupament no s'aturen
només en la reducció de la pobresa, la
sostenibilitat del medi ambient és també un
objectiu de desenvolupament fonamental. La
diversitat biològica i el desenvolupament
podem dir que estan vinculats. Tot i que la
diversitat biològica no contribueix directament
a tots els sectors de desenvolupament, el
desenvolupament sostenible no es pot
aconseguir si la diversitat biològica es veu
compromesa pels esforços de
desenvolupament.