bloc 5. tema 19. promoció interna a cos de gestió gencat
DESCRIPTION
Tema 19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació, l’advocació i la substitució. La coordinació administrativa.TRANSCRIPT
19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació, l’avocació i la substitució. La coordinació administrativa.
5. L'Administració pública. El dret administratiu.
La competència administrativa: concepte.
Competència = conjunt de funcions, poders i responsabilitat que corresponen a cada òrgan d’uns ens públics en una matèria determinada.
La competència administrativa: concepte.La competència de cada òrgan s’assigna normativament (art. 11.2 b LRJPAC).
Tenir competències és un pressupòsit per l’existència d’un òrgan i un límit a la seva capacitat d’actuació > la manca de competència constitueix un vici de legalitat i pot comportar la invalidesa dels actes dictats per un òrgan incompetent (art. 62.1b LRJPAC).
La competència és (en principi) irrenunciable i intransmissible (art. 12 LRJPAC).
La competència administrativa: concepte.Tipus de competències segons els criteris fonamentals usats per atribuir-les:
Competència material.
Competència jeràrquica.
Competència territorial.
Competència temporal (ratione temporis).
La competència administrativa: concepte.
Tipus de competències segons el seu abats en relació amb les competències d’altres:
Competència exclusiva.
Competència compartida.
Competència indistinta.
Criteris de delimitació i formes d’atribució.“L’atribució de competència que l’ordenament jurídic efectua en favor de l’Administració té un caràcter rígid”.
Principi d’irrenunciabilitat / principi d’indisponibiltat de les competències per part dels òrgans titulars: les competències han de ser exercides pels òrgans que les tenen atribuïdes com a pròpies.
És una regla d’ordre intern i de bona administració per tal que els ciutadans puguin conèixer l’òrgan al qual s’han d’adreçar.
Criteris de delimitació i formes d’atribució.Malgrat això, l’ordenament permet un ampli ventall d’alteracions de l’exercici de la competència en l’àmbit de les relacions interorgàniques, és a dir, de les relacions entre òrgans que s’estableixen en el si d’una única administració.
Les tècniques d’alteració de l’exercici de la competència permeten que l’Administració s’adapti a les necessitats de l’organització i als canvis constants de la realitat.
Criteris de delimitació i formes d’atribució.La transferència o reassignació de competències significa la modificació de la norma atributiva: la titularitat de la competència s’atribueix a un ens o un òrgan diferent del que n’era titular fins aleshores.
En l’àmbit de les relacions interorgàniques, la LRJPAC únicament al·ludeix a la desconcentració, però res no impedeix, la concentració de les responsabilitats en els òrgans jeràrquicament superiors.
La delegació, l’avocació i la substitució.Delegació (art. 13 LRJPAC):
Els òrgans de les diferents AP poden delegar l'exercici de les competències que tinguin atribuïdes en altres òrgans de la mateixa AP, encara que no siguin jeràrquicament dependents, o de les entitats de dret públic vinculades o que en depenguin.
Competències indelegables.
La delegació, l’avocació i la substitució.Delegació (art. 13 LRJPAC):
Publicació.
Resolucions adoptades per delegació.
Delegació en cadena?
Revocació.
Delegació en òrgans col·legiats.
La delegació, l’avocació i la substitució.Avocació (art. 14 LRJPAC):
“Els òrgans superiors poden avocar per a si mateixos el coneixement d’un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius dependents, quan circumstàncies de tipus tècnic, econòmic, social, jurídic o territorial ho facin convenient”.
Acord motivat i notificat de forma prèvia.
Acte no recurrible.
La delegació, l’avocació i la substitució.
Modificacions que no impliquen alteració de la competència:
Encàrrec de gestió (art. 15 LRJPAC).
Delegació de signatura (art. 16 LRJPAC).
Substitució o suplència (art. 17 LRJPAC).
Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa.Les relacions interorgàniques pretenen assegurar la coherència i l’eficàcia de l’actuació administrativa, fragmentada en una gran multitud d’òrgans i de competències.
La jerarquia (que es dóna únicament en el si de cada AP) és la tècnica i el principi organitzatiu per excel·lència i confereix al superior jeràrquic un feix de facultats (organitzatives, funcionals, de vigilància i control) per dirigir i determinar la conducta dels òrgans subordinats fins on sigui necessari i per resoldre els conflictes que puguin sorgir.
La coordinació administrativa.
La coordinació persegueix la informació recíproca i l’actuació conjunta i coherent dels diversos òrgans d’una administració a través de tècniques de caràcter orgànic (òrgans col·legiats interdepartamentals, per exemple) o funcionals (plans o programes d’actuació, directrius dels òrgans superiors, etc.).