BLOC 4. L’ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT. PRINCIPIS I ESTRATÈGIES. MESURES ORGANITZATIVES IC CURRICULARS. ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU. MESURES EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

1. INTRODUCCIÓ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. MARC LEGAL EDUCACIÓ ESPECIAL

. Al llarg de la història han existit sempre persones considerades diferents. . El primer pas cap a l’acceptació d’aquests alumnes i per tant, en la seva integració a entorns ordinaris va ser l’any 1982. Es va promulgar la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI). Plasma 4 principis:

Normalització de serveis. Integració escolar. Sectorització de l’atenció educativa Individualització de l’ensenyament.

. Amb la LOGSE (Llei d’ Ordenació General del Sistema Educatiu, 1990) va ser un altre canvi significatiu perquè va estableix un únic currículum que haurà de disposar dels recursos necessaris perquè tots els alumnes puguin assolir els objectius proposats, siguin com siguin els alumnes. Definia els alumnes amb necessitats educatives especials (nee) com aquells alumnes que d’una forma temporal o permanent manifesten discapacitat física, motriu o sensorial, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar. . La Llei Orgànica de Qualitat de la Educació (LOQE, 2002) parla de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que engloba el següent alumnat: alumnes nouvinguts, alumnes sobredotats, alumnes en situació de desavantatge social,i els alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, de discapacitat psíquica, discapacitats sensorials i greus trastorns de personalitat o conducta. . Amb la Llei Orgànica d’ Educació (LOE) del 2 de maig del 2006, defineix a l’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu englobant el següent alumnat: - Necessitats Educatives Especials derivades de discapacitat (psíquica, sensorial i física) i greus trastorns de la conducta. - Dificultats específiques d’aprenentatge. - Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. - Alumnat amb integració tardana en el Sistema Educatiu. - Dificultats derivades de condicions personals o història escolar. . Finalment cal esmentar la Resolució del 30 de juny del 2006 on s’indiquen les instruccions d’inici de curs per a l’organització i funcionament dels centres docents d’educació infantil i primària per al curs 2006/07 i donen instruccions sobre l’organització general dels centres, l’organització del currículum, l’organització del curs, i d’altres aspectes relacionats amb els centres educatius. En aquests apartats esmenta i dona instruccions al voltant de l’atenció de les necessitats educatives de l’alumnat.

1

1. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. PRINCIPIS I ESTRATÈGIES. MESURES ORGANITZATIVES I CURRICULARS

. Què vol dir diversitat? Diversitat vol dir “diferència”, i la diferència és una

característica humana. Educar en la diversitat és assumir que els nens i nenes, de

diferents característiques ha d’educar-se junts i prendre les decisions necessàries perquè això sigui possible.

. L’atenció a la diversitat de l’alumnat implica atendre totes les diferències que presenten tots els alumnes però no només des la posició dels mestres, sinó també per part de tota la comunitat escolar i dels serveis de suport que han de donat resposta a les necessitats educatives de tots els alumnes. . La LOE promulga la importància d’atendre la diversitat i recull la idea d’escolaritzar els alumnes sempre que sigui possible en entorns ordinaris. . Segons l’article 71 de la LOE promulga 4 principis que cal tenir en compte pels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu: 1) Les Administracions Educatives han de posar els mitjans necessaris per a què tot l’alumnat aconsegueixi el màxim en el desenvolupament personal, social i emocional així com els objectius establerts de caràcter general en la LOE. 2) Les Administracions Educatives han d’assegurar els recursos necessaris perquè aquests alumnes requereixin una atenció diferent de la ordinària al presentar necessitats educatives de suport educatiu. 3) Les Administracions Educatives han d’establir els procediments i recursos necessaris per identificar aviat les necessitats educatives específiques dels alumnes. L’atenció integral d’aquests alumnes amb necessitat educativa s’ha de regir pels principis d’equitat, inclusió i normalització. 4) Correspon a les Administracions Educatives garantir l’escolarització, regular i assegurar la participació dels pares o tutors en les decisions que afectin a l’escolarització i els processos educatius d’aquest alumnat. . Les estratègies que caldrà de tenir en compte per atendre a tota la diversitat són: * Assegurar els recursos humans (professionals amb les especialitats corresponents, com els mestres d’ EE,... i d’altres qualificats ( psicopedagog del EAP,...). * Assegurar els recursos materials necessaris així com els medis i materials que es necessiten per la adequada atenció a aquesta alumnat ( rampes a les escoles, ascensor, taules adaptades, TIC,...). * Dotació per part de les Administracions Educatives d’aquests recursos necessaris (humans i materials) per atendre a aquests alumnes d’una forma adequada. * Els centres hauran de comptar amb la deguda organització escolar i caldrà realitzar les adaptacions i diversificacions curriculars per tal que tot l’alumnat pugui assolir els objectius establerts. * Les Administracions Educatives promouran la formació del professorat relacionada amb el tractament de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

2

* Les Administracions Educatives podran col·laborar amb altres Administracions o entitats públiques o privades, institucions o associacions, per facilitar l’escolarització i una millor incorporació d’aquest alumnat al centre educatiu. Per exemple el Departament de Salut, la ONCE, Centres d’ EE, Ajuntaments, Centres Cívics,.... . * Assegurar l’atenció integral dels alumnes en quant al seu desenvolupament personal, cognitiu, emocional i social. . Quan parlem de diversitat podem fer referència a dos tipus de mesures que seran vitals per l’atenció de tot l’alumnat: 1) Mesures organitzatives: * Intervenció de dos mestres a l’aula. (Per exemple el mestre de suport amb el tutor/a de l’aula). * Intervenció del mestre/a d’ EE a l’hora de treballar amb els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu anticipant continguts a l’aula d’ EE, assessorant amb les ACI,..

* Diferents organitzacions que es poden dur a terme com: - Atenció en petits grups, atenció de forma individualitzada dins o fora de l’aula ordinària. - Creació d’agrupaments flexibles, treball per racons, treball en petit grup (mig grup/grup partit), treball amb el grup – classe, treball cooperatiu i tallers. - També cal incidir en el treball que es pot dur a terme en el internivells i intercicles que han d’incidir en les estratègies didàctiques, metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat. 2) Diferents mesures curriculars es poden dur a terme tenint en compte els següents aspectes: - Un currículum obert permet les adaptacions als diferents contextos educatius i a les característiques i necessitats educatives de l’alumnat. - Són necessaris els ajustaments del currículum per tal que es puguin prendre les mesures necessàries per adaptar-se a l’alumnat i proporcionar-li un entorn el més normalitzat possible. - A partit del currículum donat per l’ Administració cada centre ha d’elaborar, segons les seves característiques, el seu projecte curricular on hi han concretats i seqüenciats els objectius, continguts, criteris d’avaluació, metodologia i atenció a la diversitat. Quan més concret i seqüenciat sigui el Projecte Educatiu més cabuda tindrà per atendre a tota la diversitat del centre. - A més, cada mestre haurà d’elaborar les seves programacions didàctiques fent servir com a referència aquest 2n. Nivell de concreció. Aquest programacions didàctiques ha de ser obertes i flexibles ja que pretenen ajustar al màxim els diferents elements del currículum a les necessitats i característiques dels alumnes. Quan el mestre/a realitzi aquests programacions el més obertes possible podrà atendre i donar una resposta educativa, amb major amplitud als seus alumnes de l’aula i així, no caldran altres mesures curriculars.

3

- A partir d’aquí existeixen altres mesures curriculars i que no afecten substancialment el currículum escolar. Serveixen per atendre la diversitat de l’aula. Podem parlar de: * Adaptacions d’accés al currículum: Es consideren elements d’accés als que possibiliten el desenvolupament curricular, com són els recursos humans, tècnics i materials.

* Adaptacions curriculars poc significatives: Aquest tipus d’adaptacions no modifiquen substancialment la programació proposada pel mestre de l’aula. Les adaptacions curriculars poc significatives poden ser una adaptació de la metodologia (implica una ajuda individualitzada del mestre), dels continguts (treballar continguts ja treballats anteriorment, o en els procediments/instruments d’avaluació (avaluació amb intèrpret per a nens sords,...). * Existeixen altres tipus de mesures curriculars anomenades adaptacions significatives que afecten els elements del currículum i són especialment adreçades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Aquest tipus d’adaptacions farem referència al següent apartat ja que ens centrarem en aquest tipus d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

2. ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU. MESURES EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu són aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al Sistema Educatiu o per condicions personals o d’història escolar, que les Administracions Educatives, han d’assegurar els recursos necessaris perquè aquests alumnes que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats personals.. Les Administracions Educatives hauran d’assegurar els recursos necessaris perquè aquests alumnes requereixin un atenció educativa diferent a l’ordinària.

. Els alumnes amb necessitats educatives especials que requereixen, en un període de la seva escolarització o al llarg de la seva vida, i en particular es refereix a l’avaluació, a alguns suports concrets i a les atencions educatives específiques, per patir discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o per manifestar greus trastorns de personalitat o de conducta hauran de tenir una atenció especialitzada seguint els principis de no discriminació i normalització educativa per tal d’aconseguir la seva integració educativa.

4

* Discapacitat física: És una alteració de l’aparell motor causada per un funcionament deficient del sistema nerviós central, dels sistema muscular, dels sistema ossi o d’una interrelació de tots tres sistemes que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o de diverses parts del cos. * Estan afectats els factors verbals, manipulatius i d’especialització, però en moltes ocasions no els cognitius. Exemple: paràlisi cerebral, espina bífida. * Algunes de les estratègie s que podem tenir en compte com a mestres de Primària són: - A organitzar-se a nivell d’hàbits de treball(agenda, arxivadors,...). - Al seu desplaçament (cadira, bastons, crosses, faristol...) i al material adaptat a la seva habilitat motora (llapis, tisores, subjecció del paper,...) - Ajudar-los en la comunicació (plafons, ordinadors, comunicadors, sintetitzador de veu,...). Treball molt important de les TIC. - Cal motivar-los establint el grau d’utilitat i adequació en relació als objectius curriculars plantejats. Els aspectes relacionats amb l’autoconcepte i l’autoestima, cal tenir-los en compte degut a les seves característiques ilimitacions físiques. - Cal ajudar-los a l’àrea de llengua i matemàtiques.

* Discapacitat psíquica: El retard mental es refereix a limitacions substancials en el funcionament presents dels individus. Es caracteritza per. - Un funcionament intel·lectual significativament per sota de la mitjana. - Limitacions en dues o més àrees d’habilitats adaptatives: cura de sí mateix, vida a la llar, habilitats socials, comunicació, ús de serveis a la comunitat, autoregulació, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, temps lliure i treball. - Es manifesta abans dels 18 anys. (Definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental, 1992). Exemple: Síndrome de Down. * Les estratègies que cal tenir en compte amb aquests alumnes en l’ Etapa primària poden ser: - S’ ha de plantejar una flexibilitat organitzativa; per tant, haurem de tenir en compte l’organització de l’espai i temps.-Adquisició d’hàbits bàsics: Sobretot els d’autonomia ja que tenen un paper molt important en la seva educació i desenvolupament. Situar-se a prop del mestre/a. Espais definits i clars. Activitats dins de l’aula i quan sigui necessari de forma individual o en petit grup. - Comunicació i Socialització: Facilitar la comunicació i la interacció entre els alumnes, a partir dels diferents recursos metodològics que s’utilitzen (racons, tallers,...) . Afavorir clima afectiu i que li doni seguretat així, potenciem l’autonomia d’aquests alumnes.- Lectura i escriptura: Generalment les dificultats en aquesta àrea s’agrupen en dos aspectes: la mecànica i la comprensió. Cal donar prioritat en la funcionalitat de la lectura. Cal fer l’ adaptació dels materials escrits i treball del lèxic.- Matemàtiques: Prioritzar objectius funcionals partint de l’ observació i la manipulació del material puguin arribar al concepte matemàtic.- Introducció de noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

5

* Discapacitat sensorial: Quan parlem de discapacitat sensorial fem referència a dos tipus de discapacitats. * Discapacitat auditiva: És qualsevol alteració produïda bé en l’òrgan de l’audició, bé en la via auditiva.

* Algunes de les estratègies a tenir en compte són: - El treball que s’ha de dur a terme és exclusivament en el llenguatge oral i escrit. Cal donar-los models adequats del llenguatge, no fer simplificacions del llenguatge - La seva posició li ha de permetre mirar directament al professor de front. - Parlar poc a poc i clar. Afavorir les relacions amb els seus companys. S’ha de situar lluny de les fonts de soroll. -Utilitzar comunicació total: gestos naturals, expressions facials,... . Assenyalar canvis en les activitats. -Suport visual en la presentació de la informació: lectura labial, informació escrita,... - Millorar els aspectes de l’autoestima. * Discapacitat visual: - Ceguesa total: Absència total de visió o simplement percepció lluminosa. - Ceguesa parcial: Ceguesa amb resta visual que permet l’orientació a la llum i la percepció de masses, cosa que facilita molt el desplaçament i l’aprehensió del món extern. * Les estratègies en quant el seu treball són: - El domini de l’espai: Es fa necessari el coneixement i domini dels espais que ell ha de freqüentar. * El primer indret que haurà de conèixer serà la classe. *Cal tenir en compte les modificacions arquitectòniques que han d’haver-hi en els diferents espais (no fer canvis de lloc en els mobles de les aules, posar baranes a llocs perillosos, aprendre trajectes quotidians). - Verbalitzar reforços, salutacions,....utilitzant el canal oral en tot moment. - Elecció de diferents materials com: relleus, pautes, màquina Perkins, llibres en Braille, calculadora parlant, àbac, objectes amb volum, lupa, ordinador amb programes adaptats,...

* Greus trastorns de personalitat o de conducta: - Existeixen diferents perspectives teòriques al voltant del’agressivitat. * Des de la perspectiva del aprenentatge es proposen varis models: - La influència de l’entorn és un factor que determina l’adquisició i el manteniment de conductes (adequades o inadequades). - La conducta agressiva en el nen/a s’adquireix per mitjà de l’aprenentatge observacional. És a dir,que lo observat dels pares, docents, companys i amics

6

són models significatius que permeten al nen/a identificar-se amb aquest tipus de conductes. * Poden presentar-se diferents nivells de conducta com: - Motriu: Moviments més o menys organitzats d’àtac o de fugida. - Emocional: Sentiments de ràbia, odi, gesticulació barroera,... . - Somàtic: Expressions viscerals de diferent índole. - Cognitiu: Fantasies e imatges destructives, plans d’acció que fomenten la manipulació o la molèstia a tercers. - Verbal: Utilització de la semàntica i el sentit de les paraules amb la finalitat de controlar els demés.

* Podem parlar de diferents trastorns del comportament pertorbador:

1) Trastorn negativista desafiant - Patró de conducta negativista, hostil i desafiant . Es baralla sovint (provoca) . Discuteix i desafia als adults, es nega a complir ordres. . Molesta deliberadament. . Rancorós, venjatiu i culpa als altres dels propis errors.

2) Trastorn disocial (de conducta)

- Patró repetitiu i persistent de comportament en el que es violen els drets bàsics de les altres persones o les normes socials ( agressió a persones o animals, destrucció de la propietat, robatoris, escapar-se de casa o de l’escola).

3) Trastorn per dèficit d’atenció amb Hiperactivitat (TDAH)

El trastorn per dèficit amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics: - Hiperactivitat: Nivells excessius per l’edat del nen/a d’activitat motora o verbal. No poden controlar la seva resposta, parlen contínuament quasi sempre tenen alguna part del cos en moviment, no poden estar asseguts gaire estona, salten o realitzen moviments en situacions inapropiades,... - Impulsivitat: Dificultat de controlar el seu comportament en resposta a les demandes situacionals. Dificultats per guardar el torn de paraula en situacions acadèmiques o en context de joc, assumir riscos innecessaris, poca tolerància a la frustració. Incapacitat per treballar en tasques on els reforços apareixen a llarg termini i dificultat per seguir instruccions. - Falta d’atenció: Incapacitat per mantenir l’atenció, poca resistència a la distractibilitat, problemes de planificació i organització de les tasques.

SUBTIPUS: INNATENT/HIPERACTIU – IMPULSIU/ COMBINAT

- La resposta educativa que podem donar a aquests alumnes des de l’escola pot anar encaminada cap: - Ensenyar-los a regular-se la seva pròpia conducta. - Realització de programes d’autocontrol.

7

- Evitar l’excés d’informació i l’excés de treball. - Ajudar-lo a organitzar. - Clarificar l’estructura de la tasca. Aula estructurada i ordenada. Taula no saturada. - Suport d’un company o grup de companys. - Fer una seqüenciació de les dificultats de les activitats per evitar grans salts. - Ajuda externa en situacions noves ( evitar la frustració). - Treballar els continguts procedimentals (ensenyaments creatius i interessants). - Fer servir senyals per avisar que la feina està arribant al final. - Utilització del reforç positiu (les activitats que siguin amb possibilitats d’èxit). - Establir entre tots els professors mesures preventives i acord dels criteris d’actuació en cas de crisi. - Prioritzar l’autonomia personal i social. - Tractament farmacològic. - Tractament psicològic als pares.

- Els alumnes amb greus trastorns de la personalitat podem passar que és una macrosíndrome que inclou nombrosos síndromes específics i no és fàcil establir criteris diferencials entre ells. Totes comporten una distorsió de la personalitat i de la relació amb l’entorn. - La psicosis és un trastorn greu de la personalitat que implica una pertorbació global en l’estructura i organització personal i en la relació del nen amb el seu entorn. - Es caracteritza per: * Comportament inapropiat respecte a la realitat: des d’un aïllament fins a la confusió entre fantasia i realitat * Comunicació restringida o distorsionada tant a nivell d’intercanvis verbals com emocionals i afectius. - Aquests subjectes que ho pateixen no poden tenir cura adequada de sí mateix, controlar els seus impulsos, establir un judici correcte de la realitat, tenir consciència de les seves alteracions ni,conviure raonablement amb els altres. Necessiten tractament psicoterapèutic.

* Alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge: - Les dificultats d’aprenentatge són un terme genèric que es refereix a un grup heterogeni de trastorns, manifestant dificultats significatives en l’adquisició i la utilització de la capacitat per entendre, parlar, llegir, escriure, raonar o per les matemàtiques. - Alguns de les dificultats d’aprenentatge que cada dia, ens trobem més a les escoles de Primària són: . Trastorns de la orientació espaial . Nocions temporals confuses. . Trastorns en el llenguatge.

8

. Trastorns en la motricitat. . Deficient reconeixement de l’esquema corporal. En l’àrea instrumental podem trobar dificultats en: . La lectura i la escriptura (dislèxia). . La ortografia . El càlcul.

* Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals - Correspon a les Administracions Educatives adoptar les mesures adequades per identificar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar precoçment les seves necessitats. Cal adoptar els plans d’actuació segons les necessitats. - Aquests alumnes fan referència a aquells nens o nenes que per determinades condicions necessiten i poden realitzar més aprenentatges que la resta dels seus companys i companyes, o bé que aquests aprenentatges poden tenir un major grau de complexitat. - Les característiques dels alumnes amb altes capacitats intel·lectuals són: * Elevada capacitat de processar informació. * Alt nivell de creativitat. * Nivell elevat de memòria, percepció, atenció,... * Elevada predisposició per l’aprenentatge. Implicació en la feina. * Rendiment excepcional en totes les àrees. * Major maduresa emocional. * Nivell elevat d’autoestima i confiança.

* Alumnes que s’ha incorporat tard al Sistema Educatiu.(Alumnat nouvingut).

- Les Administracions Educatives han d’afavorir la incorporació del Sistema Educatiu dels alumnes que per, provenen d’altres països o per un altre motiu, s’incorporen tardanament al nostre Sistema. - A l’hora d’escolaritzar-los cal tenir en compte les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic, de manera que es puguin incorporar el curs més adequat a les seves característiques i coneixements previs i amb els recursos necessaris. - Caldrà elaborar programes específics per aquests alumnes que presentin greus carències lingüístiques o en les seves competències o coneixements bàsics amb la finalitat de facilitar la seva integració en el curs corresponent.- El desenvolupament d’aquests programes haurà de ser de forma simultània a l’escolarització dels alumnes en els grups ordinaris tenint en compte el seu nivell i l’evolució del seu aprenentatge.

9

* Alumnes que presentin dificultats per condicions personals o d’història escolar.

- Són aquells alumnes, que per determinades condicions de risc de caire personal, familiar o social poden ser considerats subjectes que mostrin problemes en el seu desenvolupament i dificultats d’aprenentatge significativament més grans que la majoria de l’alumnat de la seva edat. Són alumnes que provenen de situacions socioeconòmiqes desestructurades, alumnes amb llargues malalties,..- Aquests alumnes se’ls reconeix com a alumnes, amb necessitats específiques de suport educatiu, i per tant, cal una bona coordinació amb els Serveis Socials de la zona i vetllar per la seva situació sociocultural. - Aquests alumnes també poden tenir dificultats en els aprenentatges degut a l’absentisme i a la falta de motivació i seguiment de l’escola.

. Per atendre a aquests alumnes es poden dur a terme diferents mesures educatives, organitzatives i curriculars. Formen part d’aquestes mesures organitzatives tant els recursos humans com materials per atendre la diversitat. Aquest tipus de mesures les anomenen mesures educatives específiques. - Els recursos humans són aquells professionals o serveis externs, que la seva funció primordial és atendre a aquests alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Per exemple: els mestres d’ EE, psicopedagog del EAP, logopeda del CREDA,.... .

- Els recursos materials són aquells materials que ajuden a aquests alumnes en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge. Per exemple: màquina Pèrkins, calculadora parlant, llibre en Braille, utililització de les TIC,... .

- Pel que fa a les mesures educatives específiques de caire curricular, en aquests tipus d’alumnes, quan no poden seguir el currículum de l’aula ordinària cal tenir en compte les adaptacions curriculars significatives (ACI’s).

-Aquestes Adaptacions curriculars significatives (ACI) són mesures excepcionals que impliquen canvis importants en les diferents àrees del currículum. Han d’explicitar les característiques de l’alumnat, les prioritats educatives a nivell personal, social i d’aprenentatge, les propostes curriculars, els emplaçaments on es duran a terme i l’avaluació del procés d’aprenentatge. L’ha de fer el tutor o especialista de l’àrea amb la col·laboració del mestre d’ EE i de l’ EAP, si s’escau.

- Quan s’hagin exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereix el Currículum i el procés de desplegament, es podran sol·licitar modificacions dels seus elements prescriptius a l’ Administració. Hi ha dos tipus de Modificacions Curriculars: Modificacions d’una àrea o de durada d’un cicle o etapa.

10

- Pel que fa a les mesures educatives per atendre a aquests alumnes cal plantejar treball per racons, treball per projectes, atenció individualitzada, treball en petits grups, agrupaments flexibles, treball cooperatiu i el treball per parelles.

- El Departament d’ Educació està creant les Unitats de Suport a l’ Educació Especial (USEE) incrementant recursos humans i tecnològics als centres ordinaris per tal d’atendre a aquests alumnes amb necessitats educatives especials.

BIBLIOGRAFIA

- Giné i Giné C., Basil C., Bolea E., Díaz-Estébanez E., Leonhardt M., Marchesi A., Rivière A., Soro E. Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

Annex 1 : Esquema dels recursos humans externs a l’escola.

RECURSOS HUMANS EXTERNS A L’ESCOLA

Serveis que depenen de l’ Administració Local:

UNITAT BÀSICA D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA (UBASP)

1- EBASP (Equip bàsic d’atenció social primària)

• Diplomat treball social• Educador/a social Funció de l’ EBASP

Abordatge multidisciplinar de la problemàtica social i econòmica, familiar a traves d’un pla de treball consensuat.

2- SERVEI D’AJUT A DOMICILI

• Diplomat treball social• Treballador/a familiar Funció del Servei d’ajuda a domicili

Intervenció a la pròpia llar en la situacions socials que ho requereixen.

11

3- CENTRE OBERT

• Educador/a social• Monitor Funcions del centre obert

Intervenció en el lleure sobre les carències dels infants de 5-12 anys en situació de risc.

Serveis que depenen del Departament d’ Educació:

EQUIP D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA (EAP)

• Psicopedagog/a. Funcions: Avaluació, seguiment i orientació de l’alumnat i les seves

famílies, en relació a les nee. Assessorament al professorat dels centres docents en relació

a la resposta educativa.• Treballador/a social. Funcions:

Avaluació, seguiment i orientació de l’alumnat i les seves famílies en relació a les nee derivades de situacions socials o culturals desfavorides

Coordinació amb centres escolars i serveis socials pel seguiment dels alumnes amb risc social.

• Fisioterapeuta. Funcions: Valoració, disseny i confecció d’adaptacions; orientació,

seguiment i atenció directa dels alumnes amb nee derivades d’un dèficit motriu.

CENTRE DE RECURSOS ESPECÍFICS PER A DEFICIENTS AUDITIUS (CREDA)

• Psicopedagog/a • Audioprotesista. Funcions del CREDA• Logopedes (zona EAP)

Valoració psicopedagògica i lingüística i seguiment audiològic i audioprotètic dels alumnes amb nee derivades de dèficits auditius greus i permanents i/o trastorn del llenguatge.

12

Atenció logopèdica directa als alumnes amb deficiències auditives i trastorn greu de llenguatge.

LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL (EQUIP LIC)

• Mestres • Assessors LIC Funcions de l’ Equip LIC

Funció suport al centre a l’atenció de l’alumnat amb nee derivades d’una incorporació/escolarització tardana o irregular al nostre sistema, i altre alumnat amb risc d’exclusió social.

Atenció directa amb aquest alumnat.

Serveis que depèn del Departament d’ Ensenyament i de la ONCE:

CENTRE DE RECURSOS PER A DEFICIENTS VISUALS JOAN AMADES (EAP específic per a deficients visuals)

• Unitat de valoració / estimulació precoç / primària...• Psicopedagog/a • Mestres itinerants Funcions del Joan Amades• Mediadors

Avaluació psicopedagògica, seguiment i orientació de l’alumnat amb nee derivades de dèficits visuals (grau de pèrdua)

Atenció directe als alumnes amb dèficits visuals, segons valoració de l‘equip.

Servei privat amb conveni departament educació i departament benestar i família.

13

UNITAT DE TÈCNIQUES AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ (UTAC)

• Psicopedagog/a• Informàtic• Fisioterapeuta Funcions de la UTAC

Avaluació, intervenció i seguiment de les persones amb discapacitat motriu que requereixen tècniques augmentatives de comunicació, accés a l’ordinador i mobilitat assistida

Col·laboració amb les famílies, els professionals i les institucions ; suport a la integració i l’accés al currículum.

Servei privat amb conveni de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i el departament de benestar i família.

CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ (CDIAP)

• Psicòleg• Psicopedagog/pedagog• Logopeda• Fisioterapeuta• Altres: treballadors socials, neuropediatra. Funcions del CDIAP

Avaluació global de la problemàtica de l’infant de 0-4 anys i les seves famílies, que presenten trastorn en el seu desenvolupament o risc de patir-ne.

Atenció directe a l’infant i orientació i suport a les escoles d’educació infantil.

Servei públic/privat amb conveni del departament de sanitat i seguretat social.

14

CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL (CSMIJ)

• Psicòleg• Psiquiatre• Treballador/a social Funcions del CSMIJ

Valoració i intervenció directa amb els infants i adolescents de 2-18 anys que presenten trastorns en el desenvolupament i dificultat amb la relació amb l’entorn.

Servei que depèn de benestar i família i de la direcció general d’atenció a la infància i a l’adolescència. (DGAIA)

EQUIP D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I A L’ADOLESCÈNCIA EN RISC SOCIAL (EAIA)

• Psicòleg• Pedagog/a • Treballador/a social. Funcions de l’ EAIA

Serveis socials d’atenció especialitzada. Assessorament als serveis socials d’atenció primària en

matèria d’infància. Prevenció, estudi, valoració i seguiment dels infants i

adolescents en situació de risc social. Elaboració de propostes tècniques i administratives

Servei que depèn de benestar i família.

15

DIRECCIÓ GENERAL D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (DGAIA)

• Servei d’urgències (psicòlegs, metges, educadors, ...)

Funcions de la DGAIA:

Atenció immediata i urgent als menors i joves i famílies que estan en situació de risc greu: menors víctimes de maltractament per part dels cuidadors, menors escapolits del seu domicili o estrangers indocumentats sense cap familiar responsable.

Annex 2 : Emplaçaments escolars dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Els alumnes amb necessitats educatives especials els podem trobar en diferents emplaçaments escolars:

- Aula ordinària: Parlem d’ inclusió total. Necessiten adaptacions curriculars i majoritàriament adaptacions significatives del currículum.

- Unitats de suport a l’educació especial (USEE): Els centres ordinaris que escolaritzin un grup de més de quatre alumnes amb nee greus i permanents, susceptibles de ser escolaritzats en centres específics, es dotaran amb unitats específiques de suport a l’educació especial. Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir, sempre que per les seves característiques sigui possible, la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris. Els professionals a aquestes unitats han de prioritzar l’elaboració coordinadament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics o adaptats que facilitin la participació d’aquest alumnat en les activitats generals del grup i l’acompanyament d’aquests alumnes a l’aula ordinària.

- Unitats d’educació especial: Les unitats d’educació especial són unitats específiques ubicades en centres ordinaris per a l’atenció d’alumnat amb necessitats educatives especials. El professorat de la UEE atén els alumnes com a grup específic, compartint determinades àrees o activitats amb els grups ordinaris. Les unitats d’educació especial han d’incrementar progressivament la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en les activitats dels grups ordinaris prioritzant, sempre que sigui possible, l’atenció a l’alumnat en els entorns escolars ordinaris. - Escolaritat Compartida: Els alumnes que s’escolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centre d’educació especial es

16

matricularan on l’alumne/a tingui una major permanència. Aquest tipus d’escolarització requereix la coordinació entre els professionals dels centres que atendran aquest/a alumne/a.

- Centre Específic: Els alumnes que presenten necessitats educatives especials greus i permanents i que no poden seguir el currículum a l’escola ordinària s’escolaritzen en centres específics anomenats d’educació especial. En ells, hi podem trobar mestres d’ EE, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs, psicopedagogs, musicoterapeutes,.... on atenen de forma més individualitzada i específica a aquests alumnes.

Annex 3 : Professionals que treballen, d’una forma directa, amb els alumnes amb necessitats educatives especials.

Els professionals que treballem amb aquest tipus d’alumnes són:

- Els mestres – tutors de l’aula ordinària que són els tutors/es d’aquests alumnes i han de vetllar per donar resposta més adequada a aquests alumnes. Han de realitzar les Adaptacions curriculars si és necessari.

- Els mestres d’ educació especial han de prioritzar l’atenció en aquests alumnes amb nee. Han de col·laborar amb els mestres tutors per tal d’ elaborar les adaptacions curriculars i del material adaptat necessari. La seva intervenció pot ser dins o fora de l’aula ordinària.

- Els auxiliars d’ educació especial (centres ordinaris) i els educadors d’educació especial (centres d’ educació especial i unitats de suport d’educació especial) han de donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials vinculades de discapacitat.

- Els auxiliars d’ EE han d’ajudar a aquests alumnes amb nee en els seus desplaçaments dins i fora del centre, en el control i canvis de postura necessaris per garantir la seva mobilitat i en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentació, cures habituals,...) per garantir que pugui participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre educatiu.

- Els educadors/es d’ EE han de donar suport als alumnes de la USEE per tal que puguin participar en les activitats de l’aula ordinària. A més, han d’ajudar i col·laborar en la realització del material específic d’aquest alumnat.

- Altres professionals que treballen aquests alumnes són: fisioterapeutes (EAP), logopedes (CREDA), psicopedagogs, pedagogs o psicòlegs (EAP), treballadors socials (EAP), tècnics integració social (TIS), mestres audició i llenguatge (mall), tècniques en educació infantil (TEI).

17