born centre cultural.pdf

7/30/2019 born centre cultural.pdf

1/25

EL BORN CENTRE CULTURALInauguraci 11 de setembre de 2013


2/25

NDEX

1.- Els fets de 1714 i la Diada de Catalunya

2.- Qu vol oferir El Born CC

3.- Un Centre Cultural per rodar el mn i tornar al Born

4.- Leix del temps histric i leix de lespai pblic

5.- Espais:

- Planta Baixa: Exposicions Permanent i Temporal

- Jaciment

6.- Projecte durbanitzaci dels entorns del Mercat del Born

7.- Situaci setembre 2012 i calendaris

8.- Equip de Projecte

2


3/25

1.- Els fets de 1714 i la Diada de Catalunya

El Born Centre Cultural de Barcelona sinaugurar l11 de setembre de 2013, data dinici de lacelebraci del tricentenari dels fets de 1714. ntimament lligat a aquest episodi cabdal en la nostrahistria, serigeix com el gran testimoni de la Barcelona del 1700, una ciutat dinmica i oberta, plena dellum, de vida i de comer i prspera, atacada i mutilada per la defensa de les llibertats de Catalunya.

Amb aquesta ciutat dins dun mercat, que permet una aproximaci mgica i gaireb tellrica alnima dun poble a travs dels segles, sobre la porta a un mn democi, pica i creaci.

3


4/25

2.- Qu vol oferir El Born CC?

Una exposici permanent i un jacimentAmb milers de peces trobades al jaciment, maquetes i vdeos, el visitant sadonar, en paraulesdAlbert Garcia Espuche, que sacaba el tpic de la decadncia catalana dels segles XVI i XVII, fins araqualificats dobscurs, aix com de laltssima qualitat de vida quotidiana de la societat barcelonina del1700 en els mbits dels interiors domstics, de la indumentria, de lartesania, del joc, de la dansa, dela msica, de la llengua...

Una reflexi sobre el passat, el present i el futur

El Born Centre Cultural s un espai pblic singularment excepcional; un lloc de memria viva, unequipament histric i patrimonial sense precedents. Arrelats en els fonaments del passat, per plantejar-nos la complexitat de lavui i els somnis del dem. Els mateixos somnis a qu els catalans del 1700 novan voler renunciar mai: prosperitat i llibertat.

Una programaci ambiciosaAmb motiu de la inauguraci, la primera exposici temporal planificada ser El setge, que combinalpica de les batalles amb la vida quotidiana dels assetjats. A ms, es portar a terme unaprogramaci ambiciosa dactivitats contempornies: msica, cinema, titelles, mercats, seminaris,conferncies i jornades.

4


5/25

3.- Un Centre Cultural per rodar el mn i tornar al Born

Des de la funci primordial de capital de Catalunya, Barcelona s alhora un smbol de ciutat oberta almn, punt de sortida i punt d'arribada de mltiples iniciatives.

El Born Centre Cultural ha de convertir-se en un dels espais de referncia sobre la cultura a Catalunya iarreu dels Pasos Catalans, afavorint que sigui un punt de trobada entre els agents dels diferents mbitsque la promouen: la literatura, la can, la histria, la llengua, la comunicaci, etc. Especialment, enaquells mbits en qu la llengua i la histria catalanes juguen un paper fonamental.

Barcelona ha de complir sense complexos la funci de capital cultural dels Pasos Catalans i potdesenvolupar el seu lideratge, entre daltres, des d'aquest nou equipament, tenint en compte la sevacentralitat geogrfica en un espai d'un gran potencial turstic, la seva incardinaci en un barri quehistricament ha estat protagonista dels episodis ms emblemtics de la defensa de la identitat nacionali la seva tradici com a punt de mxima expressi del cosmopolitisme de Barcelona.

Aquests sn alguns dels debats que el Born Centre Cultural ha d'afavorir a travs de simposis i jornadesque el situn com un equipament on conflueixi la construcci al segle XXI de l'imaginari collectiu d'una

cultura catalana potent, desacomplexada, moderna, oberta, universal i fidel a la identitat nacional.

5


6/25

6


7/25

4.- Leix del temps histric i leix de lespai pblic

El Born t, en especial, dues caracterstiques, alhora fsiques i conceptuals, que el conformen de formadiferent a daltres espais de cultura en tot el mn. El Born est, en efecte, travessat per dos eixos que lidonen una personalitat prpia:

Leix del temps histric

7


8/25

- Al Born hi s present un eix del temps que el travessa en vertical i fa visible la idea de palimpsest

urb, s a dir, la superposici de les diverses capes histriques que han anat formant la ciutat i la sevacultura. Aquest dileg, temporal i plstic, conceptual i fsic, constitueix una singularitat extraordinria delBorn. s la seva primera qualitat, una qualitat ara esdevinguda universal, per ser nica.

- s evident que el gran episodi daquest palimpsest urb que s el Born s el jaciment. I, ats queaquest no s un jaciment de pedres, sin de persones i de les seves activitats, relacions i emocions,laportaci primera del Born s lanlisi de la societat barcelonina de cap a 1700.

- Shan desenvolupat una gran quantitat de nous coneixements sobre la societat catalana de cap a

1700, en els mbits de la cincia, leconomia, la msica, la dansa, les festes, etc: amb ells acaba eltpic de la decadncia catalana dels segles XVI i XVII, fins ara qualificats dobscurs.

- Aquest eix del temps que travessa lequipament invita a reflexionar, a crear i a difondrecontemporniament duna manera singular.

8


9/25

Leix de lespai pblic

- Lequipament ser del tot permeable, estar obert a tothom que el vulgui visitar o simplementtravessar. Aix, quedar del tot integrat als espais pblics que lenvolten.

- Aquesta permeabilitat urbana cont i mostra, de forma inequvoca, una vocaci dintegraci delBorn al seu entorn social, econmic i cultural.

9


10/25

5.- Espais

- Planta Baixa, Les 4 cantonades: Exposici permanent, Exposici temporal, SalaCafeteria i Sala Polivalent- Jaciment

El fet de deixar visible el jaciment en les dues terceres parts de la superfcie del vellmercat permetr la visi simultnia del jaciment i de ledifici. Alhora, aix far que esdisposi de prou espais a la planta baixa com per generar una activitat contemporniaimportant.

10


11/25

Divisi de la Planta Baixa: les 4 cantonades

11


12/25

Lexposici permanent

Lexposici permanent, que ocupa una de les quatre naus de cantonada del Born, explicar la societatbarcelonina de cap a 1700, partint, sobretot, dels objectes trobats al jaciment.

Una gran vitrina, tractada com a objecte nic i expressiu del contingut, mostrar 1.500 dels objectestrobats al jaciment. Ja noms la possibilitat de poder fer aix explica netament una de les tesisfonamentals dels continguts histrics: si shan pogut rescatar, en poc ms de cinquanta cases itractant-se de material de rebuig, una tal quantitat dobjectes, alguns dells de molta qualitat, moltsaltres arribats des de tot Europa i fins de llocs tan allunyats com la Xina, s perqu aquella societat de

cap a 1700 ni era endarrerida econmicament o socialment, ni estava allada del mn. Era,senzillament, una ciutat normal del perode, com ho eren Gnova, Li o Marsella.

La Ciutat Atacada, on es projectar un vdeo sobre l11 de setembre, i La Ciutat Refeta, que explica latransformaci de lespai en Mercat, sn les altres grans idees en les que es basa lexposici.

12


13/25

13

Lexposici permanent


14/25

Alguns dels objectes ms singulars trobats al jaciment sexposaran en vitrines temtiques que permetran apreciarla seva qualitat i aprofitaran les seves enormes capacitats explicatives.

14


15/25

15


16/25

Sota el marc pic de les batalles i les grans gestes heroiques de la jornada de l11 de setembre (elgeneral Villarroel, comandant lltim contraatac de lexrcit catal, va caure ferit a pocs metres deljaciment), es vol tamb explicar el setge dels assetjats, la vida quotidiana dels barcelonins en unaciutat en guerra.

Aquesta ambiciosa exposici ser comissionada pels professors Francesc Xavier Hernndez i AlbertGarcia Espuche.

DONEC PERFICIAM: Fins aconseguir-ho! Lema present en les banderes d'unitats militarsaustriacistes. Es tracta d'un lema amb triple sentit. Primer, d'homenatge als combatents que el vanutilitzar; segon, perqu la defensa de Barcelona perseguia una voluntat inequvoca d'aconseguir elmanteniment de les llibertats; i en tercer lloc, perqu assenyala el cam a les noves generacions en elsentit que s'ha de continuar el combat per les llibertats fins aconseguir-les.

Sinaugurar el desembre de 2013.

Lexposici temporal :

El Setge - Donec Perf ic iam! (Fins aconseguir-ho!)

16


17/25

Sala Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format i Sala Polivalent

Sala de Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format, situada a la nau de cantonada que dna a lafaana principal del Born, a la banda del carrer de la Ribera: llibreria, cafeteria i una gran sala destar,oberta a tothom.

Sala Polivalent, situada a laltra nau de cantonada de la faana principal del Born, costat muntanya,ser de vegades daccs lliure i daltres vegades de pagament, i acollir concerts, dansa, teatre depetit format, conferncies, seminaris... sempre amb la intenci de prioritzar el carcter innovador iexperimentador al qual incita la singularitat del Born.

Dos grans vestbuls i un mirador al voltant del forat que dna a les restes arqueolgiques: en totsaquests mbits es podran portar a terme activitats de format divers i des dells es podr contemplar eljaciment i entendre, en un primer nivell daproximaci, els seus continguts.

17


18/25

Sala Cafeteria, Llibreria i dActivitats de petit format

18


19/25

El jaciment

La visita al jaciment ha de proporcionar coneixement, tot i aprofitant lemoci que provoca la sevasingularitat. No tan sols lemoci que transmeten els episodis de la Histria, amb majscula, que alltingueren lloc i que generaren lexistncia mateixa del jaciment, sin aquella que ve donada pel fetdentendre el global a partir de la micro-histria, perlacostament a la vida de les persones, amb nom icognom, i a les seves activitats, produccions i aspiracions.

El visitant recorrer el jaciment caminant pels carrers del fragment de ciutat en qesti, ararecuperat, i accedint a diversos patis interiors de les cases ms destacades.

Que els visitants del segle XXI trepitgin els carrers del segle XVII s un fet molt ms que important. Eljaciment no ha de ser noms vist, com es veu un objecte. El jaciment ha de ser ents i recorregutamb la disposici mental i la lgica dun vianant que recorre els seus carrers. Aix permetr entendrela Barcelona de cap a 1700 de la mateixa manera que sentn lactual: fent propis els espais pblics idescobrint des dells les altres dimensions de la ciutat (personals, productives, econmiques,culturals, ...).

19


20/25

Itineraris pel jaciment

20


21/25

6.- Projecte durbanitzaci dels entorns del Mercat del Born

Un altre aspecte important de les actuacions al Mercat del Born sn les encetades pel que fa a laurbanitzaci de lentorn. Lmbit de lactuaci est delimitat pels carrers Comer, passeig Picasso,Princesa i lavinguda del Marqus de lArgentera amb una superfcie de 9.897 m2.

21


22/25

Com a objectiu aquest projecte planteja potenciar la connectivitat entre el passeig del Born i el parc dela Ciutadella, tot creant un nou espai de vianants. De fet, persegueix dotar ledifici del mercat del Borndun espai exterior circumdat de qualitat. Tot lespai rep un tractament unitari.

Un dels aspectes destacats del projecte durbanitzaci s la recreaci mitjanant ls i lacombinaci de diferents tipus de llamborda del dibuix de la trama urbana que existia al 1700 enaquest indret. Aquesta proposta busca recuperar la memria de les estances i de les edificacions quehi havia just en aquest indret i que entrant al Born es redescobreixen. s com un taps de la realitatque va quedar soterrada.

En el projecte, els carrers de la Ribera i Fusina tenen un tractament ms tradicional. Es preveuinstallar-hi mobiliari (bancs) i verd urb (fileres darbres). Sinstallar un nou enllumenat pblic en totel sector, amb fanals dotats amb llums led, de 6 metres dalada.

22


23/25

7.- Situaci setembre 2012 i calendaris:

Durant lany 2012, el Projecte del Born ha avanat en les segents lnies bsiques:

Recuperaci del Patrimoni. Les obres de restauraci de ledifici del Mercat van acabar-se elnovembre de 2011. Desprs dun any de linici de les obres darquitectura interior iinstallacions, a data davui dos mduls de la Planta Baixa ja estan acabats i els altres dosacabaran aquest 2012.

Projecte executiu de museografia. Comencen les obres a mitjans de setembre, fins al 31 dejuliol de 2013.

Obres de reurbanitzaci de lentorn. Van comenar lagost de 2012 i acabaran el juliol de2013.

Recerca. A loctubre es presentar un nou volum de la collecci La Ciutat del Born. Barcelona1700: Poltica, economia i guerra. Amb treballs dels professors i historiadors: Albert GarciaEspuche, Joaquim Albareda, Eduard Puig, Eduard Mart, Rosa M. Alabrs Iglesias, AgustAlcoberro, Neus Ballb, Francesc Miralpeix Vilamala, Miquel Gea, Laia Santanach i Juanlvaro Gonzlez.

Creaci. Shan iniciat collaboracions amb diverses entitats catalanes i de fora del pas, perdissenyar programes en els mbits de la msica, la dansa, la festa, la literatura, aix com delprograma ms especfic relacionat amb el Tricentenari de 1714 (Exposici El Setge,conferncies, rutes per Barcelona, etc.). El calendari dactivitats es presentar en els propersmesos.

La inversi total estimada, des de 2005, ser de 84 milions deuros.

23


24/25

8.- Equip del projecte: (a data setembre 2012)

Josep Llus Alay Director de Patrimoni, Museus i ArxiusQuim Torra Director del Projecte BornAlbert Garcia Espuche Comissari Cientfic

Enric Sria Arquitecte interior Dani FreixasVaris Arquitectes Projecte Museogrfic

Josep Bohigas Estudi BOPBAA Projecte MuseogrficBIMSA Operador de les obres

Integrants de lequip del Projecte Born: Eugnia Bort, Laia Colomer, Jess Luzn, LlusaMaosa, Anna Molina, Rosa Pons, Lourdes Solana i Begoa Zarras.

24


25/25

Institut de Cultura de Barcelona

Oficina de premsa

La Rambla, 99. 08002 BarcelonaTelfon 933 161 069

Correu electrnic [email protected]

25

born centre cultural.pdf

Documents