butlletí catalá d'informació notarial poca · maria flotats ens fes arribar una molt...

Segona época Número 7Primavera 2013

Butlletí Catalá d'Informació Notarial

POCAEditorial

EL DIA QUE LLUÍS LLACH VA PLORAR

La inesperada mort del nostre company Enric Costa ensha deixat una mica més orfes als notaris i amics d'Ápoca.Ell formava part del nucli originara d'aquesta entitat: ell iel seu bon amic Antonio de Juan van saber organitzar, ambéxit, la primera de les Jornades d'estudi que celebró laFundació Apoca que, sota el reclam de Llengua i Notariat,van tenir lloc al parador de Sau el dia 19 d'octubre de 1996.El número 8 de la primera época d'aquest butlletí contéuna crónica detallada de les diverses comunicacions quevan ser presentades a aquesta Jornada, a la qual assistiren,entre d'altres, la Sra. Núria de Gispert (llavors consellera deJusticia) i el senyor Jaume Amat (llavors director general deRelacions amb l'Administració).

Grúcies a l'Enric Costa vam conéixer catalans fermamentcompromesos amb la llengua i el país; amb ell vam fer, a laprimavera de l'any 1998, tal com reflecteix el número 14 dela primera época d'aquest butlletí, una inoblidable excursióa Porreres, població de les comarques tarragonines on,juntament amb el seu amic Lluís Llach, l'Enric va muntaruna empresa de fabricació de vins, alguns deis quals -el Vall-LLach, per exemple- avui tenen fama mundial.

També va ser l'Enric el que va propiciar que l'actor JosepMaria Flotats ens fes arribar una molt personal felicitacióde Nadal (Apoca número 12), una reproducció de la quals'exhibeix, convenientment emmarcada, en una de lesdependéncies de la Conselleria de Justícia, i el que vaafavorir una trobada dels membres d'Apoca amb l'Abat delMonestir de Montserrat.

ÍNDEX1 EDITORIAL

El dia que LluísLlach va plorar.

3 BREUSUnes opinionsdiscutibles.

A voltes amb lademarcació

El notariat davant laconsulta

Trenta-un degans

Algunes qüestionsentorn a la Llei10/2010, de 28d'abril

Una reformainevitable

MEMÓRIANOTARIAL

10 Utilitat de les actesde referéncia

13 A propósit de l'Enric:

El primer Enric

18 El primer client

19 Notaris com ell

23 Els orígens i laidentitat

25 Un poema deFelicitat Escrivá

26 L'heréncia de JaumeBalmes: la biblioteca

43 NO TA RIAS

Consultori delDoctor Escrivá

EDITA:

ASSOCIACIÓ D'AMICS

DEL NOTARIAT CATALÁ

2

Apoca núm. 7

L'Enric ens va ensenyar que s'ha de ser pacient ambels amics, i escoltar els que no ho són. Amb la seva veupausada i amistosa, l'Enric era un home que ens donavatranquil . litat, fins i tot quan les noticies no eren bones.

El passat dia 1 de maro vam enterrar l'Enric alcementiri de Vic. Un estúpid i inoportú infart se'l vaemportar. Feia una setmana que un membre d'Apocahavia estat passejant amb ell pels carrers de la ciutatdels sants; Enric el va acompanyar fins a l'arxiu de laCúria Fumada, avui a cárrec de Mossén Gros, tambébon amic seu. Sense saber-ho estaven tancant un cercle:el que havien obert feia gairebé disset anys, quan es vancelebrar les primeres Jornades de la Fundació Apoca alParador de Sau.

Al tanatori de Vic hi érem gairebé tots: la sevaextensa familia, amics de l'Osona, de Barcelona, del'Empordá, d'ERC i empleats i membres de la JuntaDirectiva del Col•egi Notarial, amb tots els qualsl'Enric mantenia una cordial relació. També hi érem elsmembres d'Apoca, prácticament al complet.

Va haver-hi música, cancons i diferente discursos;el mossén que ofició la cerimónia va citar el llibre dela Saviesa, i fins i tot Lluís Llach va parlar durant untemps, peró quan es referia a la bonhomia de l'Enric,la veu se li va trencar ja sense paraules, es va posara plorar.

Breus

Unes opinionsdiscutibles

L'actual Presidentdel Consejo Superior delNotariado, José ManuelGarcía Collantes, enuna entrevista publicadaa la revista "EscrituraPública" corresponent almes de desembre passat,parlant de la lliure elecciódel notari, sosté que"normalmente hay acuerdoentre las partes para elegirnotario" i afegeix que"Lo que tenemos quehacer entre todos es dar aconocer este derecho (elde lliure elecció de notari)para que los ciudadanos loejerzan y lo demanden".Discrepem de la primeraafirmació i volem demanarun aclariment a la segona.

L'experiéncia queten im a Catalunya (potser aMadrid les coses funcionend'una altra manera) apunta

a que, per regla general,en els documents dequantia on intervenen duesparts i fins i tot en algunsdocuments unilaterals(ápoques d'hipoteques),la lliure elecció de notarino és la norma general,sinó, malauradament,l'excepció. En una bonapart dels documents onintervé una entitat financerao una empresa promotora(compra-vendes, pólisses,hipoteques), el notarino és triat per les parts,sinó imposat -o suggerit-per aquelles entitats.Com sigui que moltsc I ients particulars notenen preferencia per unnotari concret, aquesta

circumstáncia és aprofitadapels representants deles entitats citades (i peralgunes notaries) perdeterminar un ilateralmentel despatx notarial ones signará l'escripturacorresponent. En aquestscasos no es pot parlard'acord entre les parts,sinó en tot cas d'adhesiód'una de les parts al'elecció efectuada perl'altra, la qual en mésd'un cas pot tenir unarelació comercial amb lanotaria on será signadal'escriptura. Convindriaque el President delConsejo matisés el seudiscurs en aquest sentit.Insistim: no és el mateixun acord que una adhesió,especialment si aquestaadhesió significa derivarun munt d'escriptures auns despatxos concrets,gairebé sempre elsmateixos.

Pel que fa a la voluntatexpressada pel Presidentde Consejo de donar aconéixer el dret de lliureelecció de notari, caldriapreguntar-se quines sónles mesures concretesque, durant aquestsdarrers anys, ha portata terme el Consejo enaquesta materia. Mésconcretament: quants

3

notaris han estat sancionats,expedientats o simplementadvertits per acapararnotóriament documentsnotarials de quantia? Nocal donar els noms, nomésdemanem el nombre.

A voltes ambla demarcació

Es troba en estudi, aixíens ho han fet saber lesdues direccions generalsde les quals depenem elsnotaris de Catalunya -la deDret i Entitats Jurídiquesi la de "los Registros ydel Notariado"-, un nouprojecte de demarcaciónotarial. Els notaris i elsCol•legis notarials de totI 'Estat han tingut tempsper a informar el que hanconsiderat procedent:tot apunta que aquestsinformes coincideixen apreconitzar la supressióde forra notaries,especialment les situadesen áreas urbanes afectadesper la crisi económica,que és també una crisi dedocumentació notarial.

En altres époques,una nova demarcacióimplicava, gairebé sempre,la creació de noves

notaries, tant a zones ruralscom a urbanes. L'ereccióde noves notaries rurals(Besalú o L'Arboc, perexemple) es justificava enpart per raons históriques,i en part per raons deservei notarial: conveniaque la gent tingués unnotari a prop, igual quetenia una farmácia o unmetge. La creació denoves notaries a les gransciutats es fonamentavaen raons derivades del'increment del tráficmercantil. El decrementd'aquest tráfic, unit a uncert menysteniment de lesconsideracions históriquesi a una preterició de lavoluntat d'arrelament delnotariat catalá, podriaconduir a una supressióindiscriminada de notaries.

El mapa de les notariesexistents a Catalunya és,en gran part, producted'una llarga história que no

convé bandejar. En aquestmoment a Catalunya hi hademarcades 558 notaries,de les quals 256 estanubicades en capitals deprovincia o en poblacionsde més de 75.000 habitants,154 en poblacions d'entre18.000 i 75.000 habitants, ila resta, 148, en poblacionsmés petites. La ubicaciód'una bona part de aquestesnotaries respon a raonshistóriques, geográfiquesi sociológiques que en totcas cal tenir en compte.En les grans ciutats comBarcelona, la situaciód'asfixia económica queviuen algunes notaries no esresol amb la seva supressió.Ans al contrari, una políticade supressió de notariespodria crear més problemesdeis que resoldria.

Cal tenir en compte,finalment, que l'actualofec económic quepateixen moltes notaries

Apoca núm. 7

4

Breus

del Principat no solamentés conseqüéncia de la crisieconómica (que no ha dedurar sempre), sinó tambéde la concentració dedeterminada documentaciónotarial en uns despatxosconcrets, el que haprovocat una progressivapauperització d'algunesnotaries. Aquesta situacióes podria veure alleugeridasi es restablís un sistema derepartiment documental,similar al que va existirdurant una bona part delsegle passat. Apoca ja s'hamanifestat altres vegadessobre aquest tema: de lamateixa manera que elnotad té una competénciaterritorial determinada,també hauria de tenir unacompeténcia obj ectivacompartida en relacióa aquells documentsrespecte als quals gairebéno existeix ni ha existitmai una veritable llibertaten l'elecció de notad,documents que, per tant,no poden estar sotmesosa les regles, molts copsviciades, de la 'hurecompeténcia.

Fa uns anys, quan vamarxar de Barcelona elnotad i teóleg José deTorres, que era un deisfedataris que menysescriptures autoritzava de

la ciutat, un "company"que llavors ja comptavaamb un deis despatxosnotarials quantitativamentmés importants de totel Col•legi, va comentarque era una pena quegent com José de Torresmarxés de la ciutat, jaque no representavacap competéncia per alsnotaris que es repartienla major part del pastís.Amb notaris com Torres–deia aquest "company",somrient- no caldria reduirel nombre de notaries.

Aquesta petita anécdotapot il•lustrar perfectamentel que pensen algunsanomenats companys deles demarcacions notarials.

El notariat davantla consulta

A hores d' aradesconeixem quina ésla postura de la JuntaDirectiva del Col•legi de Ca-talunya respecte a la possibleconsulta sobre l'exercici deldret a decidir, la celebracióde la qual está previstaper a l'any proper; és adir, dins del mandat deisactuals components de laJunta.

No és un temaqualsevol, ja que si elresultat de la consulta ésafirmatiu, caldrá dictar,amb certa premura i ambel necessari respecteals drets adquirits, unanormativa específica per alnotariat catalá, normativaque no es pot limitar areproduir la legislaciónotarial espanyola, ja quehaurá de tenir en compteles especialitats deldret propi de Catalunyai la tradició jurídico-notarial d'aquest país. Amés, en previsió que esprodueixin un nombreimportant de vacants,caldrá preveure algunsprocediments per habilitardeterminats professionalsque assegurin, duranttot el temps que siguinecessari, la coberturadel servei públic notarial.També s'hauran d'arbitrarcomissions mixtes perdecidir sobre el traspásdeis fons del ConsejoSuperior del Notariado ide la Mutualidad Notarialals organismes que tinguinsimilars competéncies aCatalunya. 1 óbviament,convocar eleccionsper als cárrecs de laJunta Directiva que esconstituirá a l'empar de lanova normativa.

5

Fora bo saber quinaés la postura del Col•legisobre aquest i altrestemes derivats d'unpossible resultat positiude la consulta, sense quees pugui pretextar queaquesta és una qüestiópolítica, respecte a la qualla Junta no té una opiniódefinida i que actuarád'acord amb les exigénciesde cada moment.

Entenem que lanecessária adaptació deldret notarial catalá a unanova situació políticahauria de comptar, desdeis seus inicis, amb ladecidida participació denotaris arrelats al país. Enaltre cas correm el risc queaquesta actualització ens lafac in altres.

Trenta-un degans

Aquest és el nombrede degans que han presiditel Col•legi de Notarisde Catalunya d'en0 lapublicació de la Lleide Notariat l'any 1862.Ara les seves biografieshan estat recollides enun consistent volumprofusament i•lustratamb fotografies i dibuixos

de les diferents époquescontemplades. El llibre,pulcrament redactat perdos brillants historiadorsvinculats al nostre Col•legi,Laureó Pagarolas i LluisaCases, és de lectura amenai interessant, especialmentpel que fa als degansque ja no es troben entrenosaltres, respecte als qualsés més fácil tenir una visiómés crítica, desproveídad'elements hagiográfics,una visió d'historiador.En aquest sentit, és moltrecomanable la lecturade les biografies d'algunsdegans del segle XIX ide principis del XX, comara Félix Maria Falguera,Lluís Gonzaga Soler i Pla,Ricard Permanyer i Ayats.En aquesta darrera es reculluna part d'una cláusula delsegon testament atorgat pelnotari Permanyer davantdel seu company GuillemA. Tell i Lafont, cláusulaque ja ens agradaría que

hagués creat escola: "Simis albaceas hicierenanunciar mi entierro yfuneral, sobre lo cualmanifiesto que lo mejorsería no hacerlo, habríande efectuarlo en idiomacatalán, y en periódicosque se publiquen encatalán, no siendoanticatólicos (...) Protestoformalmente por no haberpodido dejar consignadaésta mi postrera voluntaden nuestro idioma nacionalcatalán, por impedirlola legislación españolaa la que está sometidaCatalunya, mi única yestimada patria".

En alguna ocasió elsautors del llibre descriuenuns fets sense fer esmentde les causes que elsprovocaren. Per exemple:afirmen que Faus va serun deis dos únics degansque ha repetit mandat enperíodes diferents, peróno expliquen que la causa

Ápoca núm. 7

6

Breus

de la presentació de Fausa un tercer mandat l'any1975, no va ser altra, talcom explicava el degáPuig Salellas, que lad'evitar que entrés com adegá un notari d'ideologiafortament espanyolista.

La lectura de lesbiografies d'aquets 31degans del nostre Col•legiposa de manifest, entrealtres coses, que aquestés un cárrec que fins a lesdues darreres décades delsegle passat, havia estatocupat gairebé sempre(potser amb les úniques

excepcions del període dela guerra civil, on la JuntaDirectiva del Co•legi va sersubstituida per un ComitéDirectiu -vegeu ÁPOCAnúmero 9 de la primeraépoca- i del deganatde Carlos FernándezCastañeda (1969-1971),per notaris vinculats a laburgesia barcelonina o, enalguns casos, a la d'altrespoblacions catalanes.Tanmateix a partir demitjans deis anys 80 delsegle passat la situaciócanvia: quatre deis últimsset degans del Col•legi han

estat notaris nascuts i/oformats fora de Catalunya(Vicen9 Font Boix, JoséLuis Mezquita, José FélixBelloch i José Marqueño).Está per estudiar lainfluéncia que aquest fetpot haver tingut en el

desenvolupament d 'unnotariat própiament catalá.

Potser és aixó el quetrobem a faltar en lesbiografies deis darrersdegans del segle passat i

de principis de l'actual: unacena ordenació del materialque s'ha anat acumulant,ordenació que per a uns

7

OLLFSDP.1)

C DESPATXEN

LACES A I"' LO*

IRERiA NERDALVER

RAMBLA DEL MiG

J.

historiadors és gairebéimpossible d'efectuar en vidade les persones biografiadesPer tant, aixó no pot serimputable als redactora delllibre, els quals, sens dubte,han recollit fidelment elsdiferents materials que elshan estat servits, i ho hanfet molt bé.

Algunes qüestionsentorn a la Llei10/2010, de 28

d'abril

Dues són les qüestionsque s'han plantejatrecentment entom al'aplicació de la Llei10/2010 i que, donadala inquietud que hanpogut suscitar entredeterminats col•lectius, un

notad d'aquest Col•legiha traslladat a la JuntaDirectiva:

1.- ¿Está ob I igaten Notad, en tot cas,a comunicar les dadesrequerides per l'OCP(órgan centralitzat deprevenció del blanqueig),fins i tot en aquells casosen qué notóriament, lainformació documentalsollicitada (per exemple,un nomenamentd'administradorconseqüéncia d'unacompra-venda departicipacions, o unaadaptació estatutária) siguialiena a l'objecte de laLlei?

¿No caldria establir lesexcepcions convenientsen el seu cas, adrelar-sea l'OCP per tal que, en lasol•licitud d'informació,s'expressin els motius que

determinen la sol licitudcursada.

2.- Donat que, enalgunes notaries, esconstata que l'OCPdemana, amb insisténcia,informació documentald'unes determinadesentitats i/o personesvinculades, directament oindirecta, al món polític,i que la informaciósollicitada no semblatenir una relació claraamb l'objecte de la Ilei10/2010, caldria valorarsi no fora convenientadreor-se a l'OCP pertal que expliciti elsmotius que determinen lasol•licitud de l'expressadadocumentació a aquestespersones i no a altres quetambé tenen, directament oindirecta, vincles familiarsamb el món polític i, enalgun cas, també de lesaltes finances.

De moment, capd'aquestes qüestions no hatingut resposta.

Una reformainevitable

La senténcia delTribunal de JusticiaEuropeu de 14 de maro de

Apoca núm. 7

8

Breus

2013, sobre la interpretacióde la Directiva 93/13CEEdel Consell, de 5 d'abrilde 1993, en relació a lescláusules abusives enels contractes celebratsamb els consumidors, fapalés l'important desajustexistent entre la legislacióhipotecaria espanyola i lalegislació comunitaria enmatéria de protecció deisconsumidors. La senténciaés tota una invitació areconsiderar l'actual

dret hipotecara espanyola la llum de les normeseuropees de protecciódeis consumidors i, endefinitiva, a promoure unarevisió de la normativahipotecaria estatal, quehaurá de ser contempladades de la perspectivad'una clara interdiccióde les cláusules que esconsiderin abusives. Enaquest sentit, s'haurá detenir una especial cura enla regulació deis contractesbancaris d'adhesió –leshipoteques i les pólisses ensón un exemple colpidor-,en l'elaboració deis qualsfora molt recomenableestablir la intervenciód'uns representants,lliurement designats, deisconsumidors.

Mentre estant,d'acord amb la referida

senténcia, es proposa, atítol preventiu, incloureaquesta cláusula en lesescriptures d'hipoteca i depólisses bancáries: "Faigals compareixents elsadvertiments derivats de lasenténcia del Tribunal deJusticia Europeu de data14 de maro de 2013 enrelació al possible carácterabusiu deis interessosde demora consignats enaquest document, aixícom també respecte a la

possible producció d'undesequilibri contractual,malgrat les exigéncies dela bona fe, que determinenque es pugui estimarraonablement que el

consumidor acceptaria

les cláusules d'aquestdocument en el marcd'una lliure negociacióindividual".

9

»',1-̀..M).* ;4-4570

emóría notaría! .1-brd111

111

Utilitat de les actes de referénciaLes actes de referéncia constitueixen

una de les modalitats més empradesd'actes notarials. MitjanÇantaquests documents, els interessatsefectuen davant notad determinadesmanifestacions que, per diversescircumstáncies, els interessa queconstin en un protocol notarial. El seucontingut pot ser molt variat: al costatd'actes relatives a assumptes més omenys banals, hi ha actes de referénciaque tenen un contingut especial, comaquelles que, en l'época que el divorcino era permés, atorgaven els futurscontraents, manifestant que se sentienobligats, per diverses circumstáncies,a prestar el consentiment matrimonial.Aquestes actes tenien com a finalitatconstituir una prova escrita, reforÇadaper la intervenció notarial, que poguésservir per acreditar determinats fets odeclaracions de voluntat i, en el seu cas,fer-los valer davant de la Justícia.

El Reglament Notarial, com no podiaser d'una altra manera, adverteix queaquestes actes no acrediten la veracitatde les afirmacions fetes pels seusinstants, sinó simplement el fet que lescitades afirmacions es van efectuar el diai en la forma que s'indica al document.

Un bon lector d'aquest butlletí ens hafet arribar un bon exemple d'aquestesactes de referéncia atorgades durant ladictadura. Són dues actes que, com esveurá, tenien per objecte acreditar el fet

10

que una determinada persona, llavorsestudiant de la Facultat d'Económiquesa la Universitat de Barcelona, haviaparticipat en un examen de DretAdministratiu el dia 22 de febrer de1971. El rerafons d'aquest assumptees dedueix de la lectura de les própiesactes: la persona en qüestió es trobavadetinguda a la Jefatura Superior dePolicia de Barcelona d'en0 el dia 22de febrer de 1971, acusada d'haverparticipat en una reunió il•legal quehavia tingut lloc aquel( mateix dia. Estractava, per tant, d'intentar demostrarque la persona encausada no podia haverparticipat en aquella reunió consideradail•legal per la Justícia de l'época, ja quéel mateix dia s'havia estat examinantde Dret Administratiu a la Facultatd'Económiques.

Reproduim a continuació les duesactes citades, fotocópies de les quals enshan estat Iliurades. De fet les dues actessón complementáries; una -la primera-

Utilitat de les actes de referencia

és própiament un acta de referéncia, il'altra és un acta de notificació de lesmanifestacions efectuades en aquella.Com ara veurem, la primera de lesdues actes, datada el 26 de febrer de1971, recull les manifestacions de dosprofessors de l'assignatura de DretAdministratiu de la UB, efectuadesdavant d'un notari de Barcelona, i lasegona de les actes conté la notificacióefectuada, a instáncies d'un deisprofessors compareixents a la primeraacta, per un altre notari de Barcelona, eldia 27 de febrer de 1971, a la JefaturaSuperior de Policia de Barcelona, de lesmanifestacions realitzades en l'acta deldia 26 del mateix mes. Tot sembla indicarque el primer deis notaris autoritzants-el de l'acta de referéncia- no va poder ono va voler efectuar la notificació de lesmanifestacions efectuadas davant seua la Jefatura de Policia de Barcelona i,com sigui que, sense aquesta notificació,la finalitat de l'acta de referéncia podiaquedar frustrada, l'endemá, dia 27 defebrer, es va requerir a un altre notari,Ignacio Zabala, persona Ilavors properaals moviments democrática, per tal quepractiqués la repetida notificació.

Cal destacar que a laprimera acta actuavencom a requeridors dosprofessors adjunts iun professor ajudantde la cátedra de DretAdministratiu de laFacultat de CiénciesEconómiques deBarcelona, mentre que a lasegona acta el requerimentel va efectuar únicament elprofessor ajudant.

ACTA PRIMERANÚMEROEn Barcelona, a veintiseis de febrero

de mil novecientos setenta y uno.Ante mí, A.F.M., Notario del Ilustre

Colegio de Barcelona, con residencia enla Capital, COMPARECE:

Don J.S.H. (segueixen les dadespersonals)

Don J.F.J (segueixen les dadespersonals)

Don L.C.S. (segueixen les dadespersonals)

Los conozco y juzgo con capacidadpara este acto y EXPONEN:

Que habiendo conocido, porreferencias de sus alumnos, la detenciónde uno de éstos, Don R.A.M., en lamañana del día veintidos pasado, y con elfin de coadjuvar al mejor esclarecimientode los hechos con las Autoridadescompetentes, dejando constanciafehaciente de algunos hechos de los queson conocedores, por ciencia cierta, loscomparecientes, y que pudieran tenerrelación con la detención de dicho DonR. A., me requieren para que recoja enesta acta las siguientes manifestacionesque hacen a mi presencia:

11

Ápoca núm. 7 Memória notarial

12

A) Don F.J.S.H. manifiesta que,en ausencia del titular de cátedra,Don S.M.R., presidió el examenextraordinario de febrero de DerechoAdministrativo de la Facultad de CienciasEconómicas de Barcelona, celebrado enel edificio de dicha Facultad, sito enPedralbes, el día veintidós de febrero demil novecientos setenta y uno, desde lasDIEZ horas hasta las TRECE horas, enque finalizó y que el Sr. A.M. entregó, alfinalizar la prueba, el ejercicio escrito,el cual, junto con el de todos los demásalumnos que asistieron a dicha prueba yla practicaron, se encuentra (hi ha unaparaula il•legible).

B) Don J.F.J y Don L.C.S. manifiestanque, asistiendo a la celebración de larepetida prueba de examen con el finde vigilar su desarrollo, comprobaronla asistencia continuada a ella de DonR.A.M. y que, al término del examen,a las trece horas del día veintidós delcorriente, comentaron, durante unos diezminutos aproximadamente, diversaspreguntas de dicho examen con variosalumnos, entre los que se encontraba elcitado señor A., al cual conocen desdehace varios años.

Considerando legítimo el interés delos requirentes, acepto el requerimientoy dejo constatadas las manifestacionesprecedentes.

Leo esta acta a los Sres. requirentes,quienes la ratifican y firman conmigo.(Segueixen les signatures)

ACTA SEGONANÚMEROEn Barcelona, a veintisiete de febrero

de mil novecientos setenta y uno.Ante mí, I.Z.C., Notario del Ilustre

Colegio de Barcelona, con residencia enla Capital, comparece:

Don L.C.S. (segueixen les dadespersonals)

Y me requiere para que haga entregaal Ilustrísimo señor Jefe Superior dePolicía de Barcelona, a efectos deesclarecimiento de hechos y constanciaen el atestado policial relativo a DonA.M., de la copia auténtica, que al efectome facilita, del acta de consignación demanifestaciones formalizada por losseñores J.S.H. y J.F.J., autorizada por elNotario de esta residencia A.F.M. el 26de los corrientes mes y año.

Acepto el requerimiento, y a los finesde formalizar la entrega interesada,lo consigno en la presente que, previalectura íntegra, firma el comparecienteconmigo, el Notario, que doy fe(segueixen les signatures).

DILIGENCIA.- Siendo las oncehoras y veinte minutos del mismo díadel acta que antecede, me constituyo enel lugar en la misma indicado, en dondesoy recibido por la srta C., funcionariade la Secretaría personal del Sr. JefeSuperior de Policía, a la que hagoentrega de la copia auténtica del actaaludida y copia simple de la presenteacta. Se excusa de firmar, por lo quedoy por conclusa la presente diligencia,de cuyo total contenido, yo, el Notario,doy fe. (segueix el signe, la signatura i larúbrica del notari).

El primer Enric

A propósit de l'EnricEns han arribat quatre diferents escrits

que tenen com a comú denominador-com a pretext- la figura del notan deVic Enric Costa, recentment traspassat.Per ordre alfabétic: un article del'escriptor i magistrat jubilat PoNFeliu, on rememora l'época en que totsdos —l'Enric i Pon9- estudiaven dret iaprenien a viure a Barcelona; les sentidesnotes que Josep Palmarola, exalcalde deSeva, va llegir el dia de l'enterrament,on reivindica la seva condició de primerclient de l'Enric; un altre article, delnotan jubilat i cofundador d'ÁpocaGabriel Suau, on fa unes moltinteressants consideracions sobre elfutur del Notariat, que estem segurs quel'Enric subscriuria sense afegir ni unacoma, i un escrit del també cofundadord'Apoca i membre de la FundacióNoguera, Francesc Torrent, on fa una

colpidora evocació deis orígensempordanesos de l'Enric. La FelicitatEscrivá també s'hi ha volgut afegir a lafesta i ens ha fet a mans un poemadedicat a l'Enric.

El primer EnricDes del món notarial se' m

suggereix fer convenient evocació del'Enric; conveniéncia que, per a mi,es transforma en necessitat davant elrecord de l'amic tan antic i entranyable.I com que sens dubte no faltaran glosessobre la seva exce•éncia notarial, queés tant com dir sobre la seva atractivacombinació de solvéncia técnica, tracteacollidor i, en fi, general bonhomia, unaenorme reculada en el temps em farápossible referir-me a aquells aspectes,no notarials i sí estrictament humans

més específicament encara, de primerajoventut del noi d'Albons. Una reculadaque no abastará el "Verges, 50", deldisc de LLuís LLach, peró sí la décadasegüent.

Vaig conéixer l'Enric els anys 60,en l'anomenat "decenni felie" , el del'emergent socialdemocrácia europeai d'ablaniment deis anys de ferro delfranquisme. Llavors, la irrupció delSeat 600 va excitar l'instint motoritzatde molta jovenalla, de tal manera quela que devia ser l'única autoescola

13

Apoca núm. 7 Memória notarial

gironina feia setmanal acte de presenciaa Verges per cobrir les peremptorietatsautomobilístiques del rodal. Allá, a laimprovisada escola de conducció, vaigveure aquell jove ros, alt i escardalenc,conspicu receptor eféles!pusil-lánimesmirades de les noies en flor. Enassabentar-se que jo havia acabat primerde Dret, em va caure a sobre un xáfec depreguntes, ja que "jo ara faré el primercurs; vull ser notari". I várem parlar,parlar, parlar, fins acabar incorporant-se ell al meu escarransit habitaclebarceloní, d'ambient gairebé dickensiá,al límit entre Sants i Collblanc. Estractava d'un últim pis, d'escaladaconsiderable pels bellugadissos ienrojolats graons colgats massa sovintde foscor qui sap si per comunitariestalvi de Ilum. El lloguer de les sevesdues habitacions, de dos llits cadascuna,devia significar, molt per sobre de laseva esquelética pensió, la base de lasupervivencia de la vídua propietária i

14

arrendadora. Un muntador i un fresadorocupaven una habitació i l'Enric i jol'altre. Allá várem fer tota la carrera,en un silenci propici, en tenir obrers iestudiants la jornada invertida. Ells esllevaven molt aviat i el seu dormir erad'horari gallinaci, mentre nosaltres ensaixecávem per assistir, en el millor deiscasos, a la segona classe, - normalmenta la tercera i penúltima-, sobre quartsde dotze i difícilment anávem a dormirabans de les dues de la matinada. Quanen LLuís Llach, també de Verges, vaanar a estudiar a Barcelona, un anymés tard que l'Enric, va allotjar-se, permanca d'espai al nostre, en un altre pismolt próxim, aquest ja més espaiós iocupat íntegrament per estudiants. Direstudiants és en aquest cas expressiópurament eufemística. Perqué l'Enric ijo ens adequávem a les pautes normalsde l'época, o sigui, tallar les fulles delllibre de text durant el primer trimestre;destinar al segon a fullejar-los, per aintentar assimilar, el darrer trimestre,amb frenesí i caos máxims, també elmáxim que es pogués de tot alló. Peróalmenys embrutíem els (libres; es veienprou grapejats i amb fulls oliosos oesparracats.

L'Enric i jo prácticament cadavespre passávem a buscar els del pisveí per anar a sopar tots plegats (i perdesprés fer llarguíssimes partides decanes, de "botifarra") , a un restaurantde treballadors, a 24 pessetes el menú.I sempre ens costava creure el quediáriament veiem; era massa casualitat;alló anava contra tota estadística. Nopodia ser, per la llei deis gran nombres,que ni una sola vegada, és a dir en capde les centenars d'ocasions que váremaparéixer per allá, no trobéssim mai,

El primer Enric

absolutament mai, a cap d'ells ambun llibre a la má. I és que alió era unafesta continuada, perenne, amb laguitarra infatigablement sonant i unatimba sempre operant. T'imagines queens hagués tocat un pis com aquest?;no haguéssim passat mai del primercurs, comentávem sovint amb l'Enric.Més tard vaig saber que un d'aquells"estudiants" sembla ser que, amb elsanys, va aprovar alguna assignatura, fetque judico de mérit máxim.

No cal dir que no teníem mai ni unduro. És clar que en una ocasió, váremquedar atónits en comprovar, repassantla cartellera, que aquell dia no podíemanar al cinema perqué no ens quedava,en tot Barcelona, ni una sola pel•ículaper a veure. I ja que parlem del setéart, bo será recordar i'ocasió en quel'Enric i jo várem anar al cinema, a"Barcelona" ( érem tan periférics queaixí anomenávem els desplaÇamentsal centre) i que en tornar várem haverde caminar, en una nit inclement, elspotser set quilómetres que separaven uncinema de la Via Laietana del nostre pisde Collblanc. Cadascun de nosaltres vaconfiar temeráriament en la solvéncia del'altre, que no va arribar pel preu deisdos bitllets del tramvia de retorn.

Peró com que no només de cinemavivia l'estudiant, hilarant s'esdevé tambéel record de la "claque" del teatre. Alsdespistat caldrá dir-los que llavors moltslocals destinaven un espai, a les darreresfiles del galliner, per a espectadors queaccedien de franc a veure l'obra, si be,en contraprestació, havien d'aplaudir-la, fos bona, plausible o catastróficaamb veheméncia máxima. L'Enric nosempre era dócil com corresponia ales exigéncies de l'acomodador quan

aquest darrer veia que els decibels delspostres aplaudiments no s'ajustaven al"pacta sunt servanda". I més d'un coprestó silenciós, peró díscol i rebel, alsseus improperis, quan deia alló de "¡aaplaudir con ganas, coño! ¿ qué oshabéis creído, desgraciados?, entráisgratis y encima, con las palmas quietas;a la próxima os echo a todos!".

En fi, l'anecdotari de ]'estudiantinaseria infinit. Per exemple, quan del totsomnolents, anávem a la Facultat, féiemsempre la mateixa caminada (estalviant,de passada, el bitllet del tramvia) i enmarcava l'horari l'entrenament delBarca. Llavors, (estávem molt llunyde l'actual follia social-mediática),els accessos al Camp Nou s'obrien aquarts de deu i ningú no ens impedíaseure a la tribuna, fins i tot a la llotja,per a presenciar alguns virtuosismesfutbolístics que ens deixaven garratibats,ja que el primer equip entrenava al'estadi mateix. Els dijous, arribar atemps a la tercera classe era vana il•lusió,atesa la prioritat absoluta atorgada "alímine" al setmanal partit entre titularsi suplents. Per a l'Enric era una fitasagrada. Aquel] assaig general, aquellsassaig de cántic en el temple deis seusamors, li generava no només l'habitualpessigolleig del que és plaent; tambéfiblades de passió davant un taloneigimportat de Copacabana o una voleia noper enérgica menys estética.

La "Universitas" clássica era Ilavorspresent a la Facultat i encesos debatsperipatétics al voltant del premiat edificide Fisas substituIen sovint les classesmés tedioses. Fins i tot, una Facultatsubstituía a l'altra. No ens va tocar gairebona fornada pel que fa al professorat deDret i, encara que molt menys l'Enric,

15


jo sí canviava sovint átones lliÇonsjurídiques mancades d'una mínimaespuma per les exposicions brillante,rutilants, d'Económiques, Facultatque llavors tallava el bacallá gráciesa unes anyades professorals estel•lars(Sacristán, Estapé, Jordi Nadal, etc).

I ja que parlem d'Economia, la del'Enric i meya, indigente per igual,revifá els darrers anys amb la forrad'una robusta heura grimpadora entrobar amb molta fortuna un sorprenentcorn d'or. Perqué en aquest país totés possible; també que filosofia deldret i medicina interna es considerindisciplines bessones, d'exerciciindistint. Tant que un metge, parent meuremot, em contractá i, al seu torn, tambéa l'Enric, que, exultant, m'estiguéeternament agraYt. Era un doctor moltafamat que durant els primers trimestresde cada curs escolar passava revisiómédica a l'alumnat més distingit deBarcelona i rodalies. Feia desplacerals distints col•egis dos o més equipsmédics per a examinar la mainada.A nosaltres, disfressats amb una batablanca, ens tocaya tallar-los, mesurarels tóraxs, prendre la pressió i –fent-losbufar- mesurar també la seva capacitatpulmonar. No recordo si ens tocaya araó de dos o tres pessetes per alumnedespatxat; una auténtica picossada quesignificava la nostra opuléncia per a laresta del curs i de l'any.

I com que no només de pecúniaviu l'home, s'ha d'afegir també quel'Enric fou objecte "avant la lettre"d'un fenomen avui mediáticament tancapdavanter com és el de l'assetjamentsexual. Segons em comptá fou, peró,de baixa intensitat, en limitar-se aun únic episodi. És clar que, por o

16

molt, es veia a venir. Fins mirades tanimberbes, clamorosament inexpertes ide nul•la capacitat escrutadora com lanostra havien escatit alguna cosa. Arabé, la nostra candidesa no esdeveniaincompatible amb el pressentiment d'alguna tronada erótica per pan de lacarestiosa – també en aquests afers-vídua i regenta del pis. L'eterna miradade mel de la freturosa dona s'adreÇavasempre a aquel( noi tan alt, tan prim,tan fi, tan rosset, tan polit, tan assenyati ponderat, tan educat i acollidor, ique tenia, sobretot, aquella esclatantjoventut que sobreeixia arreu, capasde desfermar, per tant, tota mena deturbuléncies en l'assedegada mestressa.

-"Ostres, m'ha dit, que el seu Hitestava a la meya disposició; així mateix,per les bones, sense més preámbuls.Qualsevol dia m'atacará; hauré demarxar d'aquí. De moment he sortitper petaneres, fent veure que no haviasentit res i dient-li que m'esperaven ique tenia pressa", em comentá un Enricd'ulls cavallars. Vaig aconsellar-li quees calmés, que prengués til•la, peró queno fugís, que oferís a la bona dona unaoportunitat de contenció redemptora.I vaig encertar de ple perqué d'en0 lanostra mestressa actuó amb una dignitatpregona. Mai més cap requeriment,mai més la menor insinuació; fins i tots'apagaren les mirades ensucrades....Isense cap ressentiment vers el seu amorsecret.

En fi, ja he dit que l'anecdotaripodria ser inacabable.

I després de l'estudiantina, Notaries.Resulta que ell – que sempre haviatingut un sentit de l'economia del tempsmolt superior al meu- havia esmewatels estius fent milícies (jo m'ho passava

El primer Enric

massa be per perdre'n dos, més elperíode de comandament, ja d'alferes osergent, pel que vaig preferir, acabadala carrera, engruixir la soldadescacomplint amb la Mare Pátria d'unatirada, si be tenint cura de suspendreuna assignatura per a garantir-me elsconseqüents permisos per acudir, des deMelilla, als exámens de febrer, en quétampoc convenía aprovar, i el de juny,aquest sí segon i últim). Aixó provocóque l'any d'avantatge que portava al'Enríe quedés així neutralitzat i, entornar jo de l'Africa, várem anar totsdos a veure un preparador de notaries,que va pintar-nos un futur apocalíptic,dantesc. Jo vaig recular a l'acte, esverat.Alló requeriría més paciéncia que lade Jacob, mentre no es convertís enl'eterna peregrinació de Sísif. L'Enric,en canvi, capcot, entomá la pesada roca.Amb una mena de fatalisme resignati amb franciscana paciéncia. També

amb consciéncia de que, des de l'estadiplacentari, tenia ja la fita de notari deltot dibuixada; seguiria, impertorbable,el camí tracat. Mai no se'n representó, niper un segon, cap més. Així va comentarel costerut camí, un Gólgota del qual novull recordar-me'n. Ni tampoc tu, Enric.I menys ara que reposes en pau, veientels ubérrims fruits que has fet florirarreu amb la teva tenacitat admirable.Sí, descansa en pau, vell amic. I navega,ves onejant pel darrer blau, ara queaigua i vent són sempre clements. Peldarrer blau cap al primer sol, sempre endirecció al Cap Súnion. Així, mentre jotambé hi viatjo, t'evocaré de lluny ambun crit d'alegria, amb el teu record felicde sal exaltada.

Ponc Feliu

17


El primer client

Enric, vaig ser el teu primer clienta la teva notaria de Torelló. Em vaimpressionar la teva joventut; cap deisdos podia pensar en aquell moment larelació de confianÇa que arribaríem atenir amb el temps.

Amb els anys he tingut l'honor deser el teu amic, i el goig i la confianÇade tenir al meu costat un immillorableprofessional.

Podria explicar moltes anécdotesde la nostra relació, peró avui voldriadeixar palera la meya admiració perles teves conviccions, La Família, elsamics —especialment en Lluís-, la teva

professionalitat com a notad i comindustrial, l'Empordá i el país.

Enric: teníem un viatge pendent,una sortida de Cadaqués amb el teuvaixell per fer un recorregut per aquestsparatges de la costa que tant estimaves.Aquest viatge queda pendent. Jo pregoper tu i, egoistament, et prego que desd'aquest nou lloc on et trobes, vetllis permi.

Josep Palmarola

18

Notaris com ell

Notaris com ellEl divendres dia ú de maro passat

el diari "La Vanguárdia" publicaval'esquela del nostre estimat amic icompany, notad de Vic, Enric CostaPagés, a.c.s.. Just l'endemá, a la secciód'opinió del mateix diari, el senyorXavier Sala Martín, professor de lesUniversitats de Colúmbia i PompeuFabra, va publicar un article amb el títolde "A Espanya hi ha massa advocats".L'autor de l'article parteix d'una dadatreta de "The Economist" segons laqual Espanya, amb un 75%, lidera elránquing de polítics la professió delsquals és la d'advocat, cosa que el fapensar si aquest fet té a veure amb elsproblemes de l'economia del nostrepaís.

Per comentar, el professor troba duesraons per fonamentar el seu pensament:la primera, de caire general, és que lagent d'una mateixa professió tendeix aveure les coses d'una manera semblanti aquesta manca de riquesa intel•ectualredueix la creativitat a l'hora de trobarsolucions als problemes de la societat;la segona, més particular i específica, ésque, defensant els seus interessos, elsadvocats creen uns "sistemes económicsi legals extraordináriament complicatsen que per moure-s'hi tothom té lanecessitat de contractar-los a ells.Així... construiran un sistema fiscalde tanta complexitat que obligaran lesempreses i els particulars a contractaradvocats fiscalistes... Faran que gairebétots els mercats, des del financer fins al'alimentari... estiguin ultraregulats...Crearan professions especials en que uns

advocats anomenats notaris cobraranquantitats obscenes simplement perposar segells en documents. I obligarana demanar permís per fer qualsevolcosa".

La conseqüéncia que en treu és que elconjunt de barreres que tot aixó suposaperjudica l'economia i per acabar-ho d'adobar fa que "en un país on elsjuristes tenen molta feina hi haurá moltsjoves que estudiaran Dret en lloc decoses més útils... És a dir, una part detalent del país es desviará cap a activitatsimproductives... tot apropiant-se, depassada, de les rendes deis altres... Iarribats aquí –acaba el professor- emtorna a venir al cap la pregunta de si elproblema no deu ser que a Espanya hi hamassa advocats".

Després de llegir aquest article novaig poder deixar de pensar en l'Enric,model de discreció, professionalitat ihonestedat, per a la memória del qualtrobava ofensiva la idea apuntada enaquell article de que els notaris, coml'Enric, cobren quantitats obscenessimplement per segellar documents. Aell van dedicades aquestes línies escritesamb la millor voluntat encara que nosiguin tan encertades com ell mereix.

Moltes de les anteriors afirmacionsdel professor Sala, per polémiques,provoquen una primera reacció dedefensa als professionals al•udits. La vafer el dia set de maro següent, en unacarta al mateix diari, el senyor PedroL. Yufera Sales, Degá de l'll•lustreCol•legi d'Advocats de Barcelona,destacant, entre d'altres arguments,

19


que "l'advocacia actua com a garantd'un sistema de drets i obligacionsirrenunciable sense el qual cap societatno podria avanor ni prosperar". Noes pot més que estar-hi d'acord: elsadvocats i els juristes en general, comles altres professions, són importants enuna societat justa i avanÇada; i afirmarque un excés d'advocats a la políticaés causa deis problemes de l'economiaespanyola és tan caricaturesc com dirque un excés de metges a l'administraciópot agreujar els problemes de salut delpaís.

És cert, com també fa constar elprofessor Sala, que té sentit que unapart deis parlamentaris siguin advocatsperqué, al cap i a la fi, qui redacta leslleis ha de saber de lleis. Peró aixó nopot fer-nos creure, al meu entendre, queels redactora de les lleis i normes que ensgovernen siguin els inspiradora de lesmateixes. Les persones que dirigeixenla política en tots els seus aspectes ila canalitzen i porten a terme a travésde les normes són avui més que maiels economistes, els financers, els quedetenen el poder económic de veritat,molt més que els juristes, sense oblidarla col•aboració inestimable deis agentsque han conformat el sistema de lesanomenades noves tecnologies entre elsquals no crec que hi abundin els advocats,els notaris i altres juristes en general.El paper d'aquests darrers em semblacada cop més secundara i subordinat alspoders económics i financers que tenenmolt més a veure en els problemes de lasocietat d'avui en dia.

Tant o més esbiaixada em semblal'afirmació de que els notaris, emanatsdel monopoli de la política per partdeis advocats, "cobraran quantitats

20

obscenes simplement per posar segellsen documents". Els honoraras notarialscaldria donar a conéixer abastamentque els fixa l'Administració mitjanÇantaranzel; que l'actual es va aprovar perR.D. 1426/1989, de 17 de novembre,a proposta, entre d'altres, del Ministred'Economia i Hisenda, aleshores el genssospitós Sr. Josep Borrell Fontelles;i que posteriorment ha anat sofrintcontinues i importants rebaixes. Pelque fa a l'expressió "simplement posarsegell en documents" es desqualificaper si mateixa i constitueix un doblemenysteniment, tant per al document(públic) com per al notara, fruit deldesconeixement o de la mala fe,impropis d'un professor universitari.

I com que els fets il•lustren mésque els argumenta teórics el desencertd'aquelles paraules, basta veure elnombre de jubilacions anticipades inotaries vacants que d'un temps en0van augmentant per tot arreu, la majorpart de les quals no s'expliquen si elsnotaris cobren quantitats obscenessimplement per enganxar segells.

Peró malgrat tot, les opinions delprofessor Sala mereixen algunesreflexions més.

En primer lloc, i pels motius quesiguin, és cert que patim una exageradaproducció normativa. Segons un treballdel Sr. Luís Zarraluqui, Presidentd'Honor de l'Associació Espanyolad'Advocats de Família, publicat a"Abogados. Revista del ConsejoGeneral de la Abogacía Española",número 49, citant informació facilitadaper Aranzadi, les normes vigents aEspanya a finals del 2005 arribaven ala suma de 344.554 i els anys posteriorshan continuat creixent, tant les estatals

Notaris com ell

com les autonómiques, laqual cosa dificulta el seuconeixement i posa en perillel principi de seguretatjurídica; i a nivell burocrátic,recentment hem sabut queuna empresa catalana perobtenir una determinadallicéncia va necessitar finsa deu informes técnics iadministratius. Crec que lanostra societat agrairia unalegislació més senzilla, mésclara i més ajustada a lesnostres circumstáncies; perposar un exemple, ja que ens toca deprop, no cal més que pensar en la relativaa l'habitatge, la fiscal o la societária.

En segon lloc, i ja amb referénciaespecial al Notariat, no és acceptableque la funció deis seus membres siguipercebuda, amb una o altra intenció,de la manera apuntada pel senyor Sala.Cal reforÇar el valor de l'instrumentpúblic i potenciar el contingut jurídicque, fruit de l'estudi deis problemes ide l'assessorament al ciutadá, incorporade creativitat l'autor del document, queés el notari. En aquest sentit, podriaser útil plantejar una diferéncia entreels documents que el notari autoritzaen el sentit que n'és l'autor i aquellsaltres documents en els que el notarihi intervé peró li venen gairebé deltot formulats i amb escás o nul marged'influéncia. En els primers, el notariés protagonista; en els altres, una menade testimoni privilegiat. Al ciutadáno se li escapen aquests matisos i entreu les seves própies conseqüéncies.La consideració del notad per part delciutadá segurament és molt favorablequan aquell li resol els problemes de

dret civil relatius a la persona, els dretsreals, contractes, familia o successionso de dret mercantil que afecten alsemprenedors, empresaris individuals,petites i mitjanes empreses. En canvi,no estic tan segur que el mateix ciutadátregui una opinió tan favorable quan elnotari amb prou feines pot informar-lo i assessorar-lo en operacions en lesquals intervé sense més possibilitatque signar o no, incorporades a undocument redactat exclusivament perentitats bancáries, financeres i gransempreses. Particularment, en termesde productivitat, sempre m'he sentitmés útil autoritzant un testament, unscapítols matrimonials o una heréncia;i amb sinceritat, penco que els primersdocuments fan que es mantingui l'estimasocial de la nostra funció mentre que elssegons si més no l'erosionen i podenacabar en el no res, com va passar en elseu dia amb els protestos de lletres decanvi; peró en qualsevol cas és importantrehabilitar el valor de l'instrumentpúblic tan malparat i rebaixat en bonamesura del seu contingut a la categoriade presumpcions per la tristamentconeguda senténcia del Tribunal Suprem

21


de 20 de maig de 2008. Cal esperar quela futura Llei de Seguretat JurídicaPreventiva ajudi a millorar la situació.

Per acabar, cal fer alguna referénciaa la retribució notarial (obscena segonsl'articulista) que fixa l'AdministracióPública mitjan9ant aranzel. És opiniógeneralitzada dins la nostra societatque els notaris guanyen quantitatsexagerades. Aquesta percepció avuimés que mai és incerta i injusta i, atesala finalitat de l'aranzel com a retribuciód'una funció pública, hauria de preocuparen primer lloc a la própia Administracióper moltes raons. Els recursoseconómics destinats al finanoment dela funció pública notarial en tota la sevaamplitud, encara que procedeixin delsseus usuaris, no es poden considerarcom a simples honoraris professionalsi l'Administració ha de controlar laseva percepció amb criteris de justícia,equitat i equilibri. La seva estructuracióactual distingint entre documents dequantia i documents sense quantia,en una societat com la nostra, demanauna revisió. La supressió de l'antictorn de repartiment de determinatsdocuments, gairebé tots ells de quantia,el freqüent escamoteig del dret a la lliureelecció de notan, els canvis económicsexperimentats per la nostra societat, toti el seu actual retrocés, la conflictivitatcreixent de les relacions humanes i altrescauses que es podrien enumerar fand'aquella una distinció tan obsoleta cominjusta. El subsidi d'uns documents ambcanee a uns altres comporta el risc d'unsdespatxos acaparadors de documentacióben remunerada en perjudici o desinterésper la documentació mal retribuida queno basta per la subsisténcia d'algunsdespatxos menys afortunats. Aquests

desequilibris cada cop més visiblescomporten desprestigi social de lesoficines notarials i un panorama afegit denotaries vacants que hauria de preocupara la nostra Administració. Potser és horade revisar els aranzels sense perjudicisni complexos prenent en consideració notant el contingut económic del documentcom la seva transcendéncia jurídica, laseva dificultat, l'estudi que comportao el temps de la seva elaboració. Undocument públic de qualitat mereix unaretribució justa i adequada a la sevautilitat. L'actual sistema porta, a mésde les conseqüéncies apuntades, a unadesafecció (comprensible humanamentperó mai professionalment) pelsdocuments sense quantia amb algunsefectes que ja s'han posat de manifesti per a mostra valgui un botó: unsemprenedors del nostre país han impulsatuna plataforma en línia, Testamenta.com, que facilita la realització detestaments de manera electrónica i quel' any 2014 preven facturar uns 200.000euros.

Tornant a l'article comentat, algunesde les afirmacions que conté enspoden semblar injustes, incertes o finsi tot grolleres, peró més val tenir-lespresents. La funció notarial, malgratalguns excessos, principalment arrande la desbocada contractació bancáriad'anys enrere i mereixedora d'unaseriosa reflexió, gaudeix encara d'uncabal de confiano ciutadana suficientper pensar que un Notariat reforÇat iindependent, amb cost equilibrat, potcontinuar prestant un servei digne i útilal nostre país.

Gabriel Suau Rosselló

22

_ Els orígens i la identitat

Els orígens i la identitatAmb l'Enric m'ha Iligat una profunda

amistat, fonamentada en una quádruplecomplicitat. En primer lloc, la nostraprofessió de notaris, que ell ha exercitsempre d'una manera vocacional,tradicional i senyorívola; en segonterme, el comú origen familiar de pagés;també ens ha unit la mútua procedénciaempordanesa i, en fi, la coincidénciaen la defensa del dret, de la llenguacatalana, del notariat catalá, de la nostracultura i del nostre país, la sobirania delqual hem desitjat. Ell no l'ha pas vista.Esperem veure-la nosaltres.

L'Enric va néixer a Albons, pobledel Baix Empordá ja en el límit amb 1'Alt, el dia 8 de gener de 1946. Els seuspares, Joan Costa Gallart i Angela Pagés

Quer, eren petits propietaris agrícoles. Elsseus avis Esteve, jutge de pau, i Teresaeren masovers del castell d'Albons, i al'estiu de 1935 presenciaren una relacióindiscreta posada de manifest amb motiud'un accident automobilístic que patí labaronessa Maud Thyssen-Bornesmizai el príncep rus Alexis Mdivani, quealeshores era cunyat del pintor JosepMaria Sert i morí en el sinistre, quantornaven cap a Franca des del mas Juny,a la platge del Castell de Palamós.

L'Enric era el fill primogénit delmatrimoni. Ara bé, no es compleix latradició segons la qual l'hereu restavaa la casa i el trobem estudiant elbatxillerat als Maristes de Girona. Finsa principis deis anys setanta només hi

23


havia Institut a Figueres i a Girona, i eldestí de molts estudiante era anar internsals Fosos de Figueres, al Collell o alsMaristes de Girona. Després proliferenles académies i apareixen les sucursalsdeis esmentats instituts i els Col•legisLliures Adoptats (La Bisbal, Palafrugell,...), que produeixen un vertaderboom estudiantil: jo sóc un producted'aquests anys, mentre que l'Enricpertany a l'etapa immediata anterior,en la qual estudiar era una herokitatque literalment t'excloía del territori.Avui sembla mentida recordar-ho, peróa l'Empordá, un cop feta la comuniósolemne als 12 anys, ja s'anava a bailara Can Met de La Bisbal o a la Sala deTorroella. Els que estudiaven internsquedaven al marge, de manera que al'estiu solien ajuntar-se els diversosdespenjats dels pobles veYns. Aixíneix l'amistat de l'Enric amb en LluísLlach, que estudiava als Fosos, i amb enmagistrat Pons Feliu. Recordava l'Enriccom la mare d'en Lluís, mestra deVerges, els duia sovint en cotxe (i ambun cert perill de patir un accident, ja quela senyora era una péssima conductora)fins a l'Estartit, una de les meques de lamarxa empordanesa. Pocs temps desprésels trobem estudiant a Barcelona, on enLlach, estudiant atípic i gran jugadorde botifarra i del set i mig, fa els seusprimers passos a la nova caneó ambl'ajut de tota la trama empordanesa.L'Enric i en Lluís festejaven a lesdues germanes Miralbell i a casa deissogres s'hi anava sovint a veure elspartits del Barca. La Mariona i l'Enrices van casar poc després d'acabar ell lacarrera, mentre preparava les oposicionsa notaries. Amb motiu de la darreramalaltia del seu sogre, l'Enric estudiava

a casa seva per tal de fer-li companyia.Es va prendre la preparació amb unacerta parsimónia i la simultaniejá ambel treball d'oficial en la notaria del seuoncle, el notari Boi Pagés . La Susagnaés la seva filla (podríem dir) prenotariali la Blanca i els bessons Ernest i Albert,els fills notarials del matrimoni.

Molt s'ha dit sobre l'origen rural deles terres de ponent dels notaris Faus,Roca Sastre i Porcioles; a les terres deGirona hi trobem un altre grup de notarisde procedencia rural, com ara Lluís Fortpare, Josep Maria Puig Salellas , RobertFollia Camps i Boi Pagés Quer. Ambl'Enric, a aquests orígens s'hi superposaindubtablement la tradició familiar delseu oncle notari, que sempre fou el seuexemple.

L'Enric ha estat un notad de poquesnotaries: dos anys i mig a Ponts, quasivint anys a Torelló i la resta a Vic. Totauna vida a l'Osona. Ha arrelat al territoripracticant un cert distanciament socialper a complir millor la seva comesa ipreservar la imparcialitat. Només hatingut una certa enyoranÇa quotidianade la bonanÇa climática i del cel i laIlum de l'Empordá, que satisfeia moltscaps de setmana a l'Escala, malgrat latramuntana, que pels empordanesos nosuposa cap problema.

Ha enlInat amb la professió delsseus pares conreant vinyes i bastint unceller a Porrera, al Priorat, en companyiad'en Llach. La terra produeix un efecteprimari i tel•lúric que acompanya, a quiel pateix o gaudeix, tota la vida i que benbé podem comparar-ho a l'afany deislletraferits per escriure.

L'Enric ha treballat i lluitat desde l'Ápoca i des d'altres instánciesi institucions i moviments cívics pel

24

Un poema de felicitat escrivá

■

desenvolupament del catalá, del nostredret, de la nostra cultura, i del futur delnostre país. I també amb fundacionsde filantropia de base territorial mésallunyada. Ha estat un excel•lent amic,mesurat i assenyat en I'aspecte personal,familiar i professional, un ciutadá

honrat i poliédric i, per damunt de tot,una bona persona, l'exemple del qualen acompanyará la resta de les nostresvides.

Francesc Torrent

Un poema de Felicitat EscriváVosaltres,que heu sentit cantar Lluís Llach,que esteu Ilegint Martí i Pol,que heu vist Cyrano-Flotatsi algun cop fullegeu Apoca,vosaltres coneixeu l'Enric,el nostre amic Enric.

Vosaltres,que no trepitgeu cap teatre,que us en foteu deis poetes,de les canÇons catalanesi de les revistes com Apoca,qué poc sabeu de l'Enric,qué poc deis notaris de Vic!

25


L'heréncia de Jaume Balmes:la biblioteca

1.- INTRODUCCIÓ

L'historiador Hilari Raguer, alseu llibre "Ser independentista no éscap pecat" (Claret, 2012) dedica uninteressant capítol, segurament el mésinteressant de tot el llibre, a glossarel catalanisme temperat de JaumeBalmes. Hilari Raguer lamenta queJaume Balmes hagi estat convertit,per la ultradreta espanyola, en undeis seus ideólegs preferits. Raguerdefensa que Balmes va ser molt oberten política i en religió i un catalanistamoderat. En aquest sentit cita una frasede Torras i Bages, que a l'últim apartatde "la Tradició Catalana" afirma que elpensament filosófic, polític i social deBalmes estava determinat, entre altresfactors, per l'amorosa memória de lacristiana llibertat de la democrática terracatalana.

En concloure el capítol dedicat aBalmes, el pare Raguer diu que "en elsescrits de Balmes sobre Catalunya hiha una cena contradicció. Balmes noés tan coherent com molts es pensen.El canonge de Vic Luis Cura Pellicerafirmava que su visión intelectual eraliteralmente biocular".

Hilari Raguer entén que en els escritsde Balmes es poden trobar dos nivellsde la seva personalitat: quan argumentacontra els independentistes (peróescrivint de cara a Madrid) ho fa ambcalma, amb una lógica freda i serena,amb el suposat realisme del que pensen

que la independéncia seria magnífica sifos possible. En canvi, quan parla del'opressió que Catalunya pateix ho faamb passió i quasi amb rábia. Balmestenia, diu Raguer, la monarquía al cap iel cor a Catalunya.

Pel que fa a l'ús de la llengua catalanaen els escrits balmesians, Hilari Raguerdestaca que Jaume Balmes només ensha deixat en catalá dues poesies (unadedicada a Valentí Llorer —"Jo ja't dich,no'm vénen ganes/de tornar-me castellá/iem semblan valents pavanas/els quevolen oblidar/les paraulas catalanas"- iuna traducció d'un himne del breviari)i els seus testaments hológrafs, que sónobjecte del present estudi.

A continuació es reprodueixen, enprimer lloc, els tres testaments de JaumeBalmes (els dos hológrafs i el tancat, totstres redactats en catalá, si bé el darrerno es troba escrit per Balmes) i, al final,es fará un resum de l'heréncia deixadaper Balmes, integrada básicament per laseva biblioteca.

La versió d'aquests testaments ésla que es troba reproduYda al VolumI de les Obres Completes de JaumeBalmes, edició ordenada i anotada porel P. Ignacio Casanovas, S.J. (BibliotecaBalmes, 1925), que m'ha estatgentilment facilitada pel director i lasecretária de la Biblioteca Balmesiana,el reverend Dr. Ramon Corts, pbro., i laSrta. Cecilia Vives.

26

La PassióX DE 110\ RRII

L'herencia de Jaume Balmes: la bibliotecatarial

;a side

D fames:ap i

lanaguerens

(unaIich,

que3" - iiari)són

, enumetots

irrerfinal,(adaer la

ésdumumepor

lecaestati la

.ana,, i la

2.- PRIMER TESTAMENTHOLÓGRAF (1)Lo infrascrit, Jaume Balmes, Pbre.,

considerant la inestablitat de la vidahumana, he cregut convenient consignaren aquest paper la següen declaració:

1. Elegesch per mon hereu i sucessoruniversal á mon germá Miguel Balmes,per després de la mia mort.

2. Vivint mon estimat Pare, quedaobligat dit Miguel Balmes a passarli dosdoplas de quatre anuals, si es que honecessita i ho demana per son sustento.Pero si mon Pare no les damana durantsa vida, y no se aplican per son sustento,no vull que ningú puga demanarlas coma successors de ell.

3. A cada una de mas germanas leslego cinquanta Mut-as, per una vegadasolament.

4. Per inteligencia de qualsevol quelleigesca aquest paper, declaro que aixóse ha de entendrer per una decaracióde lo que vull que se fasia després dela mia mort, en cas que jo no fasia altredeclaració o no modifiquia, o anullia lapresent, com aixís queda en ma librevoluntat.

5. Dit Miguel Balmes queda obligata pagar tos los deutes á que sápiga queestá afecta la mia herencia.

Y perque constia alló ahont convinga,ho firmo de ma propia ma, en la ciutatde Barña als 19 de Decembre de 1841.Jaume Balmes Pbre.

Aquest paper se firmá en presenciade mon amich Joseph Cerdá, a qui vasdemanar com a testimoni, i per fer mésfe hi anyadís la sua firma.

Per súplica del declarant, en lamateixa fetxa y en sa presencia firmo jo.Joseph Cerdá.

3.- SEGON TESTAMENTHOLÓGRAF (2)En nom de Deu sia, Amen. En la

ciutat de Barcelona, als cinch de Agostde mil vuit cents cuaranta y tres.

Yo, Jaume Balmes y Urpiá, Pbre.,fill llegitim y natural de Jaume Balmesy de Teresa Urpiá, conyugeses (sic)difunts; estant per la gracia de Deu sade cos i de enteniment, fas y ordenolo present meu testament, del qualelegesch per marmessors y executorsa Miguel Balmes, sombrerer, residenten la ciutat de Barcelona, germá meu,i a Joseph Cerdá, pagés de la parroquiade Centellas, als quals dono ple poderper cumplir i executar lo present meutestament, conforme aquí trobarandisposat y ordenat.

Primerament vull que tots mos deutessian pagats i las injurias satisfetas de mosbens, breument atesa la veritat del fet yevitant, si posible será, contestació judicial.

27

Apoca núm. 7

Memória notarial

Item: deixo a la disposició de mossobredits marmessors la sepultura demon cos, com y també los sufragis ques'hagien de celebrar per la mia ánima.

Y deixo i llego a ma germanaMagdalena Balmes, cinquanta lliurasmoneda barcelonesa, per una vegadasolament.

Y deixo i llego a Ana Balmes,doncella, germana mia, dos mil lliurasmoneda barcelonesa per una vegadasolament, pero ab la expresa condicióque, si dita Ana morís sens haberdisposat de dita cuantitat y sens fillsllegítims i naturals, les ditas dos millliuras quedian totes a favor del hereuque baix designaré.

Y de tots los altres, empero, bensmobles e immobles haguts y per haber,noms, veus, drets y accions, que mepertañen o me pertañeran ara o en

lo esdevenidor, per cualsevols titols,causas y motius, instituesch, y hereumeu universal fas a mon germá MiguelBalmes, sombrerer, actualment habitanten la present ciutat de Barcelona, tot asas libres voluntats.

Y aquesta es la mia voluntat, lacual vull que valga com a testament,y si valer no pogués com a testament,vull que valga com a codicil, o comaquella especie de última voluntat quemillor valer puga o podrá, revocantcom revoco qualsevols especies detestaments, codicils o altres classe deúltimas voluntats que tingués otorgadasen poder de cualsevols notaris antes dela entrega del present meu testament.Y para que constia ho firmo de la miapropia ma en Barcelona als 5 de agostde 1843. Jaume Balmes. Pbre. Rubricat.

28

rial L'heréncia de Jaume Balmes: la biblioteca

1Is,

elnta

la

maentJeJeasJeit.

la

tt.

4.- EL TESTAMENT TANCAT (3)

En la ciudad de Vic, a los 27 de junio de1948. D. Jaime Balmes, Pbro habitandoen esta ciudad, estando detenido encama por cierta indisposición corporal,empero por la gracia de Dios conclaridad de potencias y firme palabra,entregó a mí el infrescrito Notario,esta plica cerrada en la que dijo estarcontenido su último testamento escritode mano agena y firmado por la suyapropia, que quería que valiese portestamento o por aquella especie deúltima voluntad que en Derecho valerpueda, revocando todos los testamentosy otras especies de última voluntad quehubiera hecho hasta el presente. Cuyaplica quiere que sea custodiada en mipoder y, seguido su óbito, abierta ypublicado en la forma de Derecho eltestamento que contiene. Y conocidoel testador por mí, el infrascrito (...) D.José Vilabella, Notario de esta ciudad,firma de su mano junto con los testigosque ha pedido y rogado y lo fueronDon Mariano Bojons, hacendado, yPedro Castañer, tejedor, vecinos de Vic.(segueixen les signatures)

"En nom de Deu sia amen. JoDr. Jaume Balmes, Pbre. natural yactualment habitant en la ciutat de Vich,fill legítim y natural de Jaume Balmesy de Teresa Urpiá, Conjuges difunts,detingut de indisposició corporal, estantempero, per la gracia de Deu, en monbon enteniment y ferma paraula, volentdisposar de mos bens, fas y ordeno lopresent meu testament última y darreraúltima voluntat mia.

(1) Elegesch en marmessors, y pelpresent meu últim testament executorsa Miguel Balmes, Comerciant, carissimgermá meu, y al Rnt. Pere Alier Pbre.

y Beneficiat de la Catedral de Vich,als quals dono ple poder de complir yexecutar la present mia testamentariadisposició, conforme trobaran per miordenat i disposat.

(2) Primerament vull y mano quetots els meus deutes sian pagats , y lasinjurias restituidas de mos bens, segonsque de aquells, y aquellas, llegitimamentapareixerá.

(3) Deixo a la disposició de mosmarmessors la classe de sepulturaal meu cos fahedora, volent que secelebren los Oficis de Enterro, Novenaly Cap de any.

(4) Item vull y mano que, luego queseguit mon óbit, me sian celebradas persalut y repós de la mia ánima, de la delsPares y demés de la mia obligació, sis-centes misas de caritat ordinaria.

(5) Item llego a S.R.M. dotse reals develló conforme está previngut ab cédulaReal, i llego a mon Superior Eclesiastichaquella quantitat que sia necesaria per lavaliditat de est meu últim testament.

(6) ítem llego y deixo a MagdalenaBoada y Balmes, carissima germana mia,tres centas lliuras una vegada pagadoras,cual no deurá pagar mon hereu, que baixnombraré, fins que hagen passat sis anysdesprés d ela mia mort.

(7) Item deixo y llego a tots losfills y fillas comuns de Pere Boada yMagdalena Boada y Balmes, carissimagermana mia, comuns dos centas lliurasuna sola vegada pagadoras a quiscúnde ells, per col•locació de Matrimonicarnal, o espiritual, i venint dit cas y noaltrament; a no ser que algun de ells semantingués en estat de celibat, pues queen dit cas vull que se li entreguin ditasdos centas lliuras a la edat complerta devint y sinch anys.

29


(8) Item vull y es ma voluntat quemon hereu que baix nombraré donecompliment a la disposició de un llegatque de viva veu tinch a ell comunicada,si las circumstancias y la posibilitat hopermeten; y al propi temps vull que,per judicar de la posibilitat tinga tambéintervenció lo Rnt. Pere Alier Pbre.Marmessor meu.

(9) De tots els altres empero bensmeus mobles e inmobles haguts y perhaver, veus, drets, forsas y accionsmias universals, que a mi pertañen, yen avant pertañeran en qualsevol partdel mon per qualsevols causas y rahons,fas e instituesch a mi hereu universal aMiguel Balmes y Urpiá, Comerciant,carissim germá meu, volent que puga fery disposar de tot a sas liberas voluntats.

Aquesta es la mia última voluntat, lacual vull que valga, y valer puga per dretde testament, o de aquella especie deúltima voluntat que millor de dret valery tenir podrá. Revocant ab lo presentcualsevols altres testaments, codicils yaltras últimas voluntats mias per mi finslo dia present fets y fetas, encara que enaquells o aquellas hi hagués cualsevolsparaulas derogatorias, de las cuals ablo present sen hagués de fer expresamenció; com de dits testaments, codicilsy altras últimas voluntats mias, y tambéde ditas paraulas derogatorias ab lopresent men penedesch, y vull que lapresent mia testamentaria disposició atotas altras prevalga; la cual seguit monóbit vull sia publicada y de ella ne sianfetas per lo Notara tantas copias cuantasdemanadas ne seran.

He fet lo present meu últim testamenten la ciutat de Vich, que se ha escritde lletra agena, y firmo de ma propiaals vint y sis dias del mes de juny del

any mil vuit cents cuaranta vuit. JaumeBalmes. Pbre. Rubricat.

5.- L'HERENCIA de JAUMEBALMES: LA BIBLIOTECASegons explica el pare Ignasi

Casanovas a la seva biografia sobre elfilósof, un cop traspassat Jaume Balmesl'any 1848, el seu germá i hereu Miguel"tingué gran esment de reunir totes lescoses i llibres que que havia deixat aBarcelona i a Madrid, i portant-lo tot aVic, en féu un inventara molt minuciós,escrit de má de l'estudiant que teniena casa, anomenat Josep Ciará. L'any1908, quan es preparaven a Vic les festescentenáries del natalici de Balmes, lafilia de D. Miguel, donya Dolors Balmesi l'esmentat Josep Ciará, que ja erasacerdot molt entrat en anys, sentirenla necessitat de repassar l'inventari fetmolts anys abans i autenticar-lo".

L'inventari fou signat per JosepCiará el 15 d'octubre de 1908, i perDolors Balmes el 16 d'octubre delmateix any. Les seves signatures vanser autenticades pel notara de Vic, JosepSans i Font, gairebé un any més tard, eldia 8 d'octubre de 1909 (4).

L'inventari, a banda d'una moltil•ustrativa i forra suggeridoraenumeració d'objectes personals("Nota de muchos de los objetos deque se sirvió el distinguido y célebrepublicista del siglo decimo nono, Dr.D. Jaime Balmes Pbro., para cuyaeterna memoria conserva su familia enun aposento destinado exclusivamentea este objeto") (5), conté una relaciódels llibres que integraven la sevabiblioteca (6), la qual constitueix elprincipal llegat que ens ha deixat JaumeBalmes. En aquest treball es referirem

30

L'herencia de Jaume Balmes: la biblioteca

únicament als 'libres que no tenen uncontingut estrictament religiós (7). Ésde advertir, per tant, que la relació queoferim no pretén ser exhaustiva, sinóen tot cas representativa de la curiositatintel•lectual de Balmes, que abastavamolt diverses matéries.

Són més de cinc-cents els llibres,diaris i revistes que integren l'inventari,deis quals aproximadament la meitat notenen un contingut própiament religiós.Una gran majoria d'aquests 'libresestan editats durant la década de 1940,si bé també hi ha alguns editats en lesprimeres décades el segle XIX, o fins itot al segle XVIII.

Uns quaranta llibres són diferentsedicions (algunes en francés i italiá)d'obres escrites pel propi JaumeBalmes: "El criterio", "Pio IX", "Cartasa un escéptico en materia de Religión""Observaciones políticas y económicassobre los bienes del clero", "Curso deFilosofía Elemenal", "El Protestantismocomparado con el Catolicismo en susrelaciones con al civilización europea","Observaciones políticas sobre lasituación de España", "La Religiódemostrada y adaptada a la capacitatdeis noys", tradutda del idioma castelláper un sacerdot del arquebisbat deTarragona (...)

Els diaris i revistes que es conservena la biblioteca de Balmes són quaranta-tres, la majoria són revistes de carácterpolític, de les quals sovint només existiaun sol exemplar (8).

La resta deis llibres de contingutno religiós de la biblioteca balmesianapoden ser desglossats en els grupssegüents:

a) Obres de carácter general: estracta, essencialment, de diccionaris

i manuals per a l'aprenentagge dediferents idiomes: el llatí, el francés,l'italiá, l'alemany i I'anglés, peró tambéel grec, i l'hebreu i el caldeu. Igualmenttrobem un diccionari catalá/castellá i unaltre castellá/catalá.

b) Llibres de Literatura: un primergrup d'aquestes obres está integrat perles d'alguns autors clássics, sobretotllatins: al costat de les dues epopeiesd' Homer (La Ilíada i I'Odissea) i delsllibres d'História d'Herodot, trobemdiscursos de Ciceró, obres de Virgili(L'Eneida, els Fastos), d'Horaci(un recull de poemes), de Tíbul (lesElegies), d'Ovidi (les Metamorfosis),de Persi (les Sátires), de Fedre (lesFábules) i les obres históriques de Táciti de Salusti. També hi ha un "Gradus adParnasum sive Biobliotheca Musarum".La majoria són edicions llatines, perótambé hi ha alguna en francés o encastellá.

Un segon grup d'obres literáriesel constitueixen les obres escrites perautors cristians: les Confessions deSant Agustí, "Els Mártirs i "El genidel Cristianisme" de Chateaubriand,algunes obres de De Maistre (Les Soiréesde Saint Petersbourg), la "Utopia" deTomás Moro, els pensaments de Pascali "El Tratado del socorro de los pobres,compuesto en latín por el Doctor JuanLuis Vives". També hi figuren unaedició de les novel•es exemplars deCervantes, els "Sueños y discursos" deQuevedo, les poesies de Lamartine, i unvolum titulat "Clássics francesos".

Finalment, hi ha un grupd'obres literáries escrites per autorscontemporanis de Balmes: l'oracióinaugural pronunciada per Milái Fontanals, 1'1 de novembre de

31


1845, amb ocasió de l'apertura de laUniversidad de Barcelona, el llibre "Elfabulista español", de Juan Primeria iVidal, un "Ensayo crítico sobre lecturasde la época", de l'escriptor i censor regiRoca i Cornet, una antologia de poesiabíblica, editat per Pedro de Madrazo, elllibre "Espíritu del siglo", del dramaturgi polític Martínez de la Rosa, el llibretitulat "Martín el Expósito o memoriasde un ayudante de cámara", d'EugeniSué (9), i el "Roudor del Llobregat, osia los catalans en Grecia" (10), de J.Rubió Ors, un deis pocs llibres escritsen llengua catalana existents en labiblioteca de Balmes.

c) Obres de Filosofia: a diferencia deles obres de Literatura incorporades a labiblioteca de Balmes, una bona part deles quals és poden considerar clássiques,les de filosofia -almenys les que ens hanarribat- no tenen, en general, l'aureolad'obra clássica: hi ha una part que sónmanuals de filosofia moral o d'históriade la filosofia, d'autors de segon ordre– el francés M. Servant Beauvais oel jesuita espanyol Juan de Torres. Hiha un parell de llibres que tracten lahistória, en aquell moment convulsa,deis jestiites ("¿Qué mal han hecholos jesuitas? Ojeada filosófica sobreel espíritu y carácter de este religiosoinstituto", de José Mariano Riera yComas, (11). També trobem algunmanual de lógica, una edició francesa deles obres de Fenelon (12), alguna obrade Martí d'Eixalá (13) i altres del filósofGerardi Casimiri Ubaghs.

d) Llibres de Dret. Tenint en comptel'época que li va tocar viure, Balmestenia una bona biblioteca de Dret,integrada tant per textos canónics -elCorpus iuris canonici-, com civils -el

Code civil anotée des lois Romaines,de MM Lahaye-Chevalier Waldeck-Rouseau, Elementa iuris civilis, deGottlieb Heinecci, el Digestum Romano-Hispanum, les Instituciones de Derechocivil de Castilla, del jurista, naturalista ehistoriador aragonés Ignacio Jordan deAsso y del Rio, el Llibre del Consolatdel Mar (edició castellana, Barcelona,1791) i els Capítols deis Decrets i altrescoses del General Principat de Catalunyay Comptat de Rosselló (Barcelona,1685), entre d'altres.

La curiositat inte•ectual de Balmeses fa palesa quan repassem els títolsd'alguns deis llibres jurídics queconformaven la seva biblioteca: enspodem trobar des d'un curs sobre dretnatural -"Corso elementare di naturaleDiritto", de Luigi Taparelli-, fins a unestudi sobre la pena capital, de J. Rocai Cornet, passant per diferents discursossobre la llibertat d'ensenyament a Franca-"Du raport presenté a la Chambresur la liberté d'enseignement", per M.Parisis, o pels Estatuts de la "Sociedadfilantrópica universal de auxilios mutuosLa Isabela".

La biblioteca balmesiana conteniatambé tres libres relatius a la prácticanotarial: "Viridarium artis notariatus","Tratado elemental sobre el otorgamientode instrumentos públicos", por D. JuanIgnacio Moreno i "Instrucción Jurídicade Escribanos, Abogados y Jueces", porD. Josep Juan y Colom.

e) Llibres d'Economia. La simpleenumeració deis títols d'aquestsllibres ens dóna una idea, certamentfragmentária, d'algunes de les fontsque van conformar el pensamenteconómic de Balmes: "Comercio libre ofunesta teoría de la libertad económica

32

L'herencia de Jaume Balmes: la bibliotecaiotarial

fines,deck-;, denano-rechoista ean defsolat!lona,altreslunyadona,

limestítols

queensdret

turalea unRocaursosranÇa[mbre

M.iedadutuos

'teniaictica¡tus",MentoJuan

•ídica', por

mpleuestsmentfontsmentbre omica

absoluta", de Manuel María Futieres."Lecciones de economía social dadasen el Ateneo científico y literario deMadrid por D. Ramon de la Sagra"."Memoria de la Junta de Comercio deCatalunya". "Industria algodonera deCataluña". "Exposición documentadaque dirige a S.M. la Junta de gobiernodel Banco Español de San Fernando"."Sur l'inexactitude deis principeseconomiques et sur l'enseignement del'economie politique, par M. Ramonde la Sagra". "Informe de la Junta deComercio de Cataluña sobre Aduanasy Aranceles". "Memoria de lospresupuestos presentada al Congresode Diputados por Don Juan José deArechaga y Landa". "La Gran AntillaSociedad anónima mercantil". "Modos

de reformar la Hacienda Pública, porun contribuyente". "Memoria dirigidapor la Junta de Fábricas al Ecmo. Sr. D.Manuel de la Concha". "Deuda españolay medios de extinguirla. Obra escritapor D. Enrique Misley" . "Industriaalgodonera. Examen del repertorioestadístico del Sr. Esteban Sayró,por D. Ramón de la Sagra". "Ensayocrítico sobre la contratación de la Bolsade Comercio", de D. Pedro Sainz deAndino. "Nuevas consideracionessobre la libertad absoluta de comercioy puertos francos, o impugnación de lamemoria sobre la libertad de comercioy puerto franco de Cádiz, por el Sr.Pio Pita Pizarro". "Memorias sobre lospresupuestos de gastos e ingresos delEstado, por Don Juan José de Arechaga

33


y Landa". "Consideraciones económicasy políticas sobre el ganado mular deEspaña, por D. José de Miranda"."Programa llamando licitadores a laempresa de traída de aguas de Madrid,del Ilmo. Sr. Don José Mariano Vallejo"."Discurso sobre el fomento de laindustria popular".

En definitiva, una bona part deisllibres d'economia de la biblioteca deBalmes són de carácter divulgatiu ipráctic i semblen orientats a la defensad'un sistema de proteccionismeeconómic, que Ilavors es consideravaessencial per a la subsisténcia dela indústria téxtil catalana. En unaconferéncia pronunciada a l'Ajuntamentde Vic el 9 de juliol de 1980, ErnestLluch explicava que, durant el segleXIX, l'empresariat catalá tenia por dela competéncia anglesa i que Balmes vaparticipar del debat entre el liberalismei el proteccionisme, aportant algunesidees avanÇades, com la constatacióque Anglaterra veia un perill en laindústria téxtil catalana i no solament unmercat per expansionar-se. Lluch tambédestacava que Balmes havia estudiateconomía política a la Universitat deCervera, que coneixia Fourier i SaintSimon i el socialista anglés O. Robertson.Tanmateix a la seva biblioteca no hifigura cap 'libre d'aquests autors.

Llibres de Medicina, setd'Astronomia i onze de Matemátiques.Entre els primers, destaquen elssegüents: "El buen gusto en Medicina"i "De los viajes médicos", de FélixJaner; "Importancia de la Medicinaconsiderada en el individuo y lasociedad" i "Memorias de MedicinaLegal", de Benito García de los Santos(14) i un "Catalogue des livres de Fonds

et de Nombre de la librairie Médicale deGermer Bailliere", de París.

Entre els llibres dedicats al'Astronomia, es poden citar, entred'altres, "Stelle dell Catalogo di Baily dalPolo Boreale fino a 30°", "Observazionefatte nella Specola dell'UniversitáGregoriana in Collegio Romano dagliastronomi della Compagnia di Gesú",i un "Traité d'Astronomie" de JohnHerschel Fils.

Pel que fa als llibres de matemátiques,trobem els de Jerome de la Lande sobretaules de logaritmes, la "Filosofia dela enumeración" de Vicente Pujals dela Bastida i uns tractats elementals dematemátiques, de José Mariano Vallejo.Cal destacar que Balmes va guanyar,l'any 1837, una pina a l'Ajuntament deVic per ensenyar matemátiques.

g) Obres d'História, que es podenclassificar en quatre grups, el primerdeis quals recull un conjunt de llibresrelatius a les guerres carlines: "Memoriadirigida al Gobierno español sobre lasoperaciones puestas en ejecución paraaniquilar la rebelión de las provinciasdel Norte", d'Eugenio de Avinareta;"Episodio adicional para servir decontinuación a las memorias sobrela guerra de Navarra y provinciasvascongadas", del Vizconde Barrésdu Dolard; "Anotaciones sobre lacampaña de Cataluña de 1822 y 1823",de D.P.S.C.; "Historia de la emigracióncarlista" y una "Historia de Cabrera y laguerra civil de Aragón", entre d'altres.

Un segon grup es podria titularHistória de les Nacions: "Histoired'Espagne et Portugal"; "Discursd'Histoire Universelle", de Bossuet;"Méjico en 1842", de Luis Manuel deRivero; "Noticia Universal de Cataluña,

ensurCh.Bel"HIsaent

recdetquiS.espdehisRoSa'sarCapotde

Ilil

ge(via"N"RMC

Al-BaFn

gn18

demc

hoandebeinttalqu

34

L'herencia de Jaume Balmes: la bibliotecagrial

de

aaredal)neátátgliú",,hn

tes,bredededejo.'ar,de

lenaerresrialasaraias

deareiasTés

la3",ónla

3.

larirearset;de

en amor, servicios y finezas"; "Etudessur la chute de l'Empire Romain", deChateaubriand; "Etat de Rotames deBerberie, Tripoli, Tunez et Alger","History of de Reign of Ferdinand andIsabella the catholic", de W. Precott,entre d'altres.

El tercer grup de llibres históricsrecull notícies biográfiques dedeterminats personatges, entre elsquals citarem "Antonio Pérez", deS. Bermúdez de Castro; "Galería deespañoles célebres contemporáneos",de Nicomedes Pastor Díez; "Noticiahistórica de Salvador Barba yRoca"; "Histoire de Fra HierenimoSavonarola"; "Historia verdadera delsargento Francisco Mayoral, fingidoCardedal de Borbón de Francia escritapor él mismo"; "Diccionario biográficode mujeres célebres".

Finalment, hi ha un quart grup de'libres que estan a cavall entre la lageografia, la história i el pur 'libre deviatges turístics: "Manual de Madrid","Nouveau Plan pittoresque de Paris";"Recuerdo y bellezas de España"; "Atlasmoderne portatif'; "Viajes de Ali BeyAbassi por África y Asia, de DomingoBadia"; "Calendario republicano enFrancia y su correspondencia con elgregoriano", "Almanaques para los años1843, 1844 y 1845", entre d'altres

En resum: els llibres de la bibliotecade Jaume Balmes posen de manifest lesmolt diverses inquietuds culturals d'unhome que, malgrat morir a l'edat de 38anys –prácticament al comencamentde la seva maduresa-, va sentir, des deben jove, una extraordinária curiositatintellectual per tot tipus de matéries,tant científiques com humanístiques ique, tot i ser sacerdot, no es va limitar

a l'estudi de les disciplines própies dela seva professió, sinó que també es vasentir cridat per altres dues vocacions:la d'escriptor i la de lector incansablede revistes i llibres de temática moltvariada, lectures i escrits que potserli servien de descans de les sevesdedicacions teológiques (15). Endefinitiva, Jaume Balmes, en un tempsrécord, va ser capas de reunir, en unaépoca tan turbulenta com la del segleXIX espanyol, una molt remarcablebiblioteca que encara avui podria serposada com a exemple per a moltssacerdots i no sacerdots.

Els homes ens podem enganyar demoltes i molt diferents maneres, peróels llibres que integren una bibliotecacom la de Balmes no enganyen sobre lesveritables aficions de l'home que els vavoler reunir.

Eladi Crehuet

(1) Aquest és el primer dels dostestaments hológrafs atorgats perJaume Balmes. El tercer, com veurem,és un testament tancat, dipositat a lanotaria del fedatari públic de Vic JosepVilabell. En tots tres testaments l'hereués el seu germá Miguel Balmes, peró elsllegataris i les cláusules que els integrensón diferents. En concret, en aquestprimer document testamentari, JaumeBalmes estableix un llegat de cinquantallibres a favor de cadascuna de les sevesgermanes (Balmes va tenir nou germans)i va imposar una obligació o mode al'hereu institutt (el seu caríssim germáMiguel) de passar dues doples de quatreanuals al seu pare, si és que aquest lesdemanava. El pare, que també es deiaJaume, era d'ofici curtidor (aluder) isembla que el seu fill sacerdot molt aviat

35


va haver de fer-se cárrec de gestionar elsosteniment económic familiar. Seguintel diccionari Alcover-Moll, una doblade quatre era una moneda d'or que valiauna unta, o sigui, vuitanta pessetes.

(2) És possible que la mort del seupare, esdevinguda durant l'any 1843,fos determinant per a l'atorgamentd'aquest segon testament hológraf deJaume Balmes, signat un any i vuitmesos després que el primer. En aquesttestament l'hereu continua essent elseu estimat germá Miguel Balmes, i hitrobem també uns llegats dineraris demolt diferent quantia a favor de duesde les seves germanes: cinquanta lliuresde moneda barcelonesa per a la sevagermana gran, Magdalena (nascudal'any 1804, la qual será legatária tambédel darrer testament), i dos mil lliuresde moneda barcelonesa per a la sevagermana Anna, donzella, a la qualsubstitueix fideicomissáriament, per alcas que no hagués disposat d'aquestaquantitat i morís sense fills, per l'hereuinstituit, Miguel Balmes. Aquest darrerllegat desapareixeria en el darrertestament.

D'altra banda, cal destacar que JosepCerdá, que al primer testament eracitat com a testimoni pregat, a aquestsegon testament hológraf és nomenatmarmessor, juntament amb l'hereuinstituYt.

(3) A diferéncia dels dos primerstestaments, aquest darrer está datat aVic i no a Barcelona, i no está escrit deprópia má per Jaume Balmes, sinó demá aliena, tal com s'expressa al propidocument: "que se ha escrit de lletraagena y firmo de ma propia". Tot indicaque en la data del seu atorgament JaumeBalmes, que ja es trobava malalt, tenia

escasses forces per escriure. El testamentés de data 26 de juny de 1848, si bé va serdipositat en la notaria de José Vilabellael dia 27 de juny de 1848, i la mort deBalmes es produí pocs dies després, el9 de juliol del mateix any. L' 11 de juliolli va ser donada sepultura eclesiástica.Actualment les restes mortals de JaumeBalmes es troben dipositades al claustrede la catedral de Vic.

Cal posar de relleu que l'aperturadel testament tancat de Jaume Balmeses va portar a terme cinc dies desprésde la seva mort, el 14 de julio] de 1848.El mateix dia se'n va expedir unaprimera cópia posteriorment, el dia16 d'agost de 1848, segons consta a lamatriu del protocol del notad de VicJosé Vilabella, en va ser expedida unaaltra cópia. No hi consten més notesd'expedició de cópies, peró sí una notade l'Oficina del Registre d'Hipotequesque diu: "Sin derechos por no existirbienes inmuebles, según certificacióndel heredero presentada en el día de hoy.15 de julio de 1848".

Per una millor intel•ligéncia del seucontingut, hem numerat les diferentscláusules d'aquest darrer testament deJaume Balmes.

A la cláusula primera el testadornomena marmessors al seu germáMiguel i al reverend prevere Pere Alier,beneficiat de la catedral de Vic. Al segontestament hológraf, Balmes nomenavamarmessors al seu germá Miguel i aJosep Cerdá, al qual indentificava coma pagés de la parróquia de Centelles.Al testament tancat Josep Cerdá éssubstituit per reverend Pere Alier.

Les cláusules segona, tercera i quartasón habituals en els testaments del'época: determinen el pagament deis

36


deutes que tal vegada hagi pogut deixarpendents el testador (cláusula segona), iestableixen determinades disposicionsde carácter religiós (cláusules tercerai quarta). En tot cas, crida l'atenció elgran nombre de misses (sis-centes) queel testador va manar que se celebressinper a la salut i repós de la seva ánima ide la deis seus pares "y demés de la miaobligació", frase amb la qual Balmes,probablement, es refereix als seus altresparents.

La cláusula cinquena té un carácterun pél enigmátic, ja que ordena unllegat de 12 reals de velló a favor d'una

persona que només identifica amb tressigles: S.R.M. , si bé afegeix "conformeestá previngut amb cédula real". Es potinterpretar que S.R.M. és la Reina IsabelII ("Su Real Majestad").

D'altra banda, en aquesta mateixacláusula Balmes llega a son SuperiorEclesiástic la quantitat que siganecessária per a la validesa ("la val iditat")del seu testament. Aquest llegat plantejauna altra dificultat interpretativa, ja queel testament de Balmes reuneix tots elsrequisits per a ser considerat válid desd'un punt de vista jurídic i, en virtut delprincipi "semel heres semper heres",

37


les seves disposicions no podien estarcondicionades al lliurament de capllegat de quantitat. Potser Balmes esrefereix a la validesa des d'un punt devista eclesiástic.

La cláusula sisena estableix un llegatde 300 lliures a favor de la seva estimadagermana Magdalena, a la qual anomenaMagdalena Boada Balmes, anteposantel cognom del seu marit Pere Boada, alde Balmes. Aquest llegat está subjecte atermini: ha de ser pagat sis anys desprésde la mort del testador.

En tots tres testaments Jaume Balmesva deixar un llegat de quantitat a favor dela seva germana Magdalena, perú en elsdos primeres el llegat era només de 50lliures, mentre que en el tercer aquestaquantitat s'incrementá fins arribar a 300lliures.

La cláusula setena conté un altrellegat de quantitat a favor de tots elsfills i filles comuns a Pere Boada iMagadalena Boada i Balmes: 200lliures a cadascú d'ells. Aquest llegates pagaría a mesura que aquestsfills i filles es cassessin o es fessincapellans, monjos o monges. En totcas, si continuaven solters, el testadorordenava que li fossin lliurades les 200lliures en complir 25 anys; és a dir, enarribar a la majoria d'edat romana.

La cláusula vuitena conté un llegatde confianÇa: el testador ordena que elseu hereu i marmessor Miguel Balmesdoni compliment a la disposició quede viva veu li té encomanada, si lescircumstáncies i la possibilitat hopermeten, i per determinar si aquestapossibilitat existeix, vol que també siguiconsultat l'altre marmessor, el reverendPere Alier.

Finalment, a la cláusula novena

el testador, tal com havia fet als dostestaments hológrafs anteriors, nomenahereu el seu estimat germá Miguel.

Qui devia redactar aquest darrertestament de Jaume Balmes? Ja hemvist que al propi testament es diu queel testament s'ha escrit de má aliena, itambé ho diu així el notan quan l'acceptaen dipósit: "D. Jaime Balmes (...) entregóa mí el infraescrito Notario esta plicacerrada en la que dijo estar contenido suúltimo testamento escrito de mano agenay firmado por la suya propia".

Les expressions jurídiques, noexemptes de complexitat, que escontenen a les diferents cláusulestestamentáries abans reproduidesfan pensar que el darrer testament deBalmes no pot haver-lo redactat unapersona lega en dret.

(4) Aquest inventara consta publicatal Volum I de les obres completesde Jaume Balmes, ordenades ianotades pel P. Ignasi Casanovas S.J.(Barcelona, 1925) "L'inventari -diuIgnasi Casanovas- és llarg i minuciós,i per aixó hem determinat escurÇar-lo,no en l'enumeració d'objectes, sinóen la seva descripció, deixant-lo perú,amb el mateix orde de catáleg i ambles mateixes paraules de mossén JosepClará".

(5) Entre altres objectes inventariats,es poden citar els següents: "Un retratodel citado doctor (Balmes) muy idénticoa su persona, hecho a pincel por Madrazopintor de S.M. Un escritorio grande demadera blanca pintada de nogal. En esteescritorio hizo apuntes de varias de susobras. Una papelera de caoba que comprócuando en 1841 puso su domicilio enBarcelona y usó de ella hasta su muerte.Un cofre de madera cubierto de cuero

38


negro muy estropeado por los muchosviajes. Una sombrerera de cuero. Uncubrecama de indiana extranjera. Tienela particularidad de haber servido eldía de su bautismo. Un cubrecuna deigual ropa. Le sirvió en los años de suinfancia. Tres cuadros pintados en elcristal, con marcos de caoba y con asasde alambre: uno representa la muerte deSan Alejo bajo la escalera, el segundo aSanta Magdalena haciendo penintenciaen la cueva y el tercero a Nuestro Señoren el desierto. Una caja de cartón enla que hay un solideo, una gorra, unosguantes de piel, otros guantes de sedanegra y dos amitos de tela regular. Una

conclusión de teología impresa en ropade seda blanca. Un manteo de anascotecon vueltas de lana ensargada, las borlasson largas y sencillas. Un bastón. Unacapa. Un pardesús de paño negro. Unalevita de paño negro. Un pantalón desarga de lana negra. Un chaleco desarga de seda. Un alzacuello para vestirde paisano. Otro para vestir de cura.Dos manojos de hierba que compró enMadrid para conservar la ropa de lana.Una escribanía. Un tintero de porcelana,es el primero que tuvo. Caja del timbre,de madera. Una cartera de piel. Uncortapapel de nácar. Cinco plumasblancas de oca y dos negras. Seis

39

Apoca núm. 7

Memória notarial

reglas. Un perro de plomo. Un cuño delatón con sus iniciales. Trece trozos delacre. Una concla para poner polvo enlo escrito. Treinta y cuatro carpetas. Untrozo de lápiz (piedra). Otro lápiz entero.Un lapicero de plata. Otro de latón decabo redondo. Un lente rectangular conarmamento de concha nega. Dos pares demangas para escribir. Una caja cilíndricade cartón, pero sus bases son de madera(encarnada por dentro y de color marrónpor fuera), dentro de la cual hay dosespejos que forman un ángulo de ladosdesiguales. Sevíase de ella en el estudiode la física. Una brújula. Un reloj solarde madera. Una servilleta fina. Doscubiertos de plata con las iniciales J.B. yla marca del platero Francisco Carreras,Barcelona. Un reloj de bolsillo, caja deplata. Lleva cordón de seda negra. Esel primero que usó. Una bolsa larga de

torsal encarnado. Contiene una parte deella una pesetas de Fernando VII, año1820, otra de Carlos III, 1761, otra deCarlos IV, 1781, otra de Felipe, 1721,otra de Felipe V, 1722 (...) Total docepesetas, siete medias pesetas y un realque se lo hallaron en el bolsillo pocoantes de morir. Una cruz de madera.Un crucifijo pequeño de latón. Unaalmohadilla de seda, amarilla de unaparte y carmesí de la otra, que sostuvo ellignum crucis en una Iglesia de Madrid.Algunos cabellos que le fueron cortadossiendo difunto. Un relicario que siemprellevaba pendiente del cuello y es de unpedacito de piedra de la columna enque fue azotado nuestro divino maestroJesucristo. Una reliquia o un pedacitode vestido de la Virgen. Un tablero dedamas para jugar al ajedrez. Un juego deajedrez de marfil. Una piedra de afinar

40

L'heréncia de Jaume Balmes: la biblioteca

navajas. Una bola jabón. Una jabonera.Cuatro navajas de afeitar. Una lámparade hoja de lata. Esta fue la primera quecompró siendo estudiante."

(6) Amb motiu del centenari de lamort de Balmes (1948) es va celebraruna exposició bibliográfica balmesiana,en la qual van col laborar la Secciód'História de la Filosofia de l'InstitutLuis Vives y el Consejo Superior deInvestigaciones Científicas. Es va editarun catáleg d'aquesta exposició, que espot consultar a la biblioteca balmesianay a la de Catalunya. També, curiosament,sembla que existeix un exemplar delcatáleg en la Reial Biblioteca de Palacio,procedent de la secretaria particular deFrancisco Franco.

(7) Cal destacar que la data d'ediciód'alguns deis (libres relacionats al'inventari -essencialment alguns deisque contenen l'obra escrita per JaumeBalmes- és posterior a la de la mortdel filósof i, que, per tant, devien serincorporats posteriorment a la sevabiblioteca. D'altra banda, la relació deles obres que integren aquest inventarade la biblioteca de Balmes no es trobanumerada i no totes les obres estanconvenientment agrupades per temes.

(8) Al costat d'alguns exemplarsde revistes espanyoles, la majoriaeditades a Madrid -Revista de Españay del Extranjero, Revista de Madrid,Revista de los intereses materiales ymorales, El Reparador, El madrileñocatólico, La fe-, i de revistes o diariseditats a Barcelona -La Religión, ElDiario de Barcelona-, ens trobem ambrevistes franceses -L'Univers, la RevueLitteraire et critique, Le correspondant,Nouvelle Revue de Bruxelles, Revuede deux mondes-, que semblen tenir un

carácter menys religiós que les primeres.Malauradament la data de publicaciód'aquestes revistes no hi consta gairebémai, si bé tot apunta a que es tracta denúmeros publicats entre 1840 i 1845.

Balmes havia fundat i col•laborat endiverses publicacions periódiques; entreelles, "El pensamiento de la Nación",nascuda l'any 1844, una revistamoderadament propera al carlisme. Valla pena anotar que també formava partde la seva biblioteca algun exemplar delperiódic satíric "El Trueno", editat enla década de 1840, que va ser la décadaprodigiosa de Balmes.

(9) Eugenie Sue (París, 1804-Annecy, 1857). Fill d'un distingitcirurgiá de la Grande Armée, al qualheredaria als 26 anys. Elegant i seductor,va dilapidar la fortuna paterna segonsdiuen les cróniques, es dedicó a escriureper sobreviure. Durant la década de1840 va ser un deis autors més llegitsde Franca. Fou un deis creadors de lanovel•la per entregues (Els misteris deParís, El jueu errant). Molt influenciatper les idees socialistes, en especialdel socialisme utópic, les defensa endiverses publicacions. Algun deisseus llibres (Els set pecats capitals, elsmisteris del poble), va estar a l'índex dellibres prohibits per l'Església Católica.L'obra que es trobava a la bibliotecabalmesiana –"Martín el Expósito"- noés de les més populars.

(10) L'obra lo Roudor del Llobregatdeu el seu nom al cavaller de lacompanyia catalana d'Orient, Bernat deRoudor, que acompanyá Roger de Flora la seva aventura grega l'any 1305.Després de l'assassinat de Roger deFlor, es diu que Roudor fou un deis tresúnics supervivents catalans, els quals,

41

refugiats en un campanar, es defensarenheroicament i Miguel IX el Paleóleg elsperdoné la vida. Joaquim Rubió i Ors(Barcelona 1818-1899) consideravaaquesta obra, basada en la crónica deRamon Muntaner, totalment negligible.

(11) José Mariano Riera y Comas(1827-1858). Propagandista católic,autor, entre d'altres obres, de "Misteriosde las sectas secretas o el francmasónproscrito", i "Historia de todos lospueblos de la tierra desde la creaciónhasta nuestros días". Els críticsconsideren que "los Misterios...) deRiera y Comas estan tallats pel mateixpatró que els "Misteris de París"d'Eugenie Sué.

(12) Francois Fenelon (1651-1715),teóleg católic i escriptor francés. Laseva novel•la "Aventures de Telémac"va tenir una gran difusió. Nomenatarquebisbe de Cambrai, la publicació dela seva obra "Explicació de les máximesdeis sants" va ser condemnada per laSanta Seu i Fenelon desproveil dels seustítols i rendes.

(13) Ramon Martí d'Eixalá (Cardona,1807 – Madrid, 1857). Llicenciat en Dretper la Universitat de Cervera en 1930,va obtenir la cátedra de Dret públic civili criminal a la Universitat de Barcelona.Milité entre els liberals d'Espartero ifou diputat a Cortes durant les décadesde 1840 i 1850, on va defensar el

proteccionisme. En filosofia va rebrela influéncia de la doctrina escocesadel sentit comú (Bacon, Locke, Hume,a través de Jouffroy i Royer-Collard).Introductor a Catalunya d'aquestadoctrina i creador de l'escola de filosofiacatalana, va escriure un curs de filosofiaelemental (1841) i un manual d'históriade la filosofía (1842).

(14) El doctor, professor i académicde Jaén, Benito de los Santos vapublicar també una extensa biografia deBalmes, arran de la seva mort, que estéconsiderada la seva obra més important.

(15) Hi ha un poema, atribuIt alDoctor Escrivé, que intenta reflectir lavessant humanística de Jaume Balmes:

La seva biblioteca és testimoni:en els anys de les guerres fraticidesell llegia Homer, Ovidi, CátulSant Tomás, Sant Agustí i la Bíblia.No arribaven a mil tots els seus llibres.Hi ha qui els col•ecciona i els relliga,hi ha els que presumeixen d'uns exlibris.Balmes només llegia i escrivia.


Docrebut tde prcse, seisíndroinotariapensainteres

42

Consultori del Doctor Escrivá

Doctor Escrivá de Barcelona, herebut una carta-circular d'un companyde professió que, a punt de jubilar-se, sembla estar patint la conegudasíndrome d'abstinencia de protocolnotarial (SAPN) i ens amenna dient quepensa continuar dedicant-se al dificil iinteressant ofici d'oferir-nos els seus

inestimables serveis financers. He decontestar-li el que penso? (Judit Gallet)

-Val més que no, Judit; aquestasíndrome d'abstinéncia de protocolnotarial acostuma a ser conseqüénciao seqüela gairebé inevitable d'unaprotocolitis previa, malaltia que, segons

43

Apoca núm. 7

la literatura médico-notarial a l'ús, éstotalment inguarible. Com a tractamentpal•liatiu s'acostumen a recomanarpastilles de Cuixadona o de metaCuixa,peró totes dues poden produir efectesmolt insólits i reaccions inesperades.

-Doctor bonic, en un ¡libre querecentment ens ha tramés el ConsejoSuperior del Notariado ("La función delnotario en los sistemas de civil law", deRoss R. Alexander) es planteja, entred'altres, aquesta inquietant qüestió:"¿debería Luisiana establecer un sistemade notaries public?" (pág. 125). Comque la resposta que dóna l'autor no éssuficientment clara -sembla que l'estatde Luisiana ja compta amb un sistemasemblant al del notariat llatí-germánic-,he preguntat a diversos notaris vinculatsal Col•legi de Catalunya quina era laleva autoritzada opinió sobre aquesttema candent, peró cap d'ells m'ha sabutrespondre amb propietat; algun d'ellsfins i tot es pensava que fi estava fentconya marinera. Peró no, poca bromaamb els notaris de Luisiana, oi Doctor?(Jacint Negrete)

-Si no fos perqué m'has dit aixó de lapoca broma, Jacint, jo també m'hauriapensat que estayes fent conya ambLuisiana i el seu notariat. Sobre aquesttema, com sobre tants d'altres, jo no tinccap opinió; jo no puc saber si a Luisianali convé un sistema notarial com elnostre. Potser sí que li convé, peró acondició de barrar el pas a determinatscandidats a notaris/notáries. I a condiciótambé d'establir un bon sistema detorn de repartiment de documentspúblics, i una bona Mutualitat Notarial,i un sistema de cobrament d'escriptures

centralitzat. O sigui, un notariat comtu i jo havíem sommiat, Jacint.

-Doctor meu: com és quedarrerament la revista Apoca publicatantes necrológiques (Joan Verger,Martínez Sarrion i ara Enric Costa) ifins i tot resenyes de notaris jubilats? Talvegada ja s'han mort o jubilat tots elsseus membres? Ja no funciona el relleugeneracional? (Ramir Pons)

-He repassat els darrers númerosd'Apoca i potser tens una mica de raó,Ramir: en poc temps ha coincidit eltraspás d'alguns notaris molt vinculatsa aquesta publicació, i Apoca -elsredactors d'aquesta revista- hanconsiderat oportú dedicar-los algunarticle. Fins i tot una parenta meya,Felicitat, els dedica algun verset.Aquestes desfortunades coincidénciesserveixen, com a mínim, per a deixarescrites algunes frases d'elogi dedicadesa persones que ja no podran sentir-les.Potser les escrivim pensant en nosaltresmateixos. D'altra banda, t'he deconfessar que en Apoca no ha funcionatmai el relleu generacional: cap deisfills dels redactors d'aquesta revista esdedica al sublim art de la notaria. Potserés que no el troben tan sublim.

-Doctor amic, estic molt enamoradad'una companya de feina del despatxnotarial on treballo i, per tal de fer-li saber el meu estat d'enlluernamentque, com algunes flors, creix de dia endia, li faig arribar emails, sms i cartesplenes de versos i, sobretot, de proses.Peró la lectura del protocol d'actuacióper situacions d'assetjament en lesnotaries, que acabo de rebre per email,

44

A D'ARTTEATRE ELDORADO

TRES LLICONSPÚBLIQUES

ELS DIES

ABRIL 1917A DOS QUARTS ONZE DEL MATI

CUS

No Ta Rías

m'ha plantejat el dubte desi he de reduir la freqüénciai la intensitat dels meusrequeriments amatoris. Val adir que ella no m'ha contestatmai ni un sol email, ni unasola carta i que, quan passopel seu costat, ni tan sols emmira. Creieu que s'está fentla interessant, doctor? (PepaDuc)

-Aquesta companya tevano s'está fent la interessant,Pepa Duc, en pots estar bensegura: el que passa és quedeu estar fins al monyo deisteus versos i proses. El meuconsell d'amic és que, abansque el teu principal t'obri unexpedient per assetjament,et busquis a la xarxa unaaltra musa a la que agradinles teves flors que creixen dedia en dia (alguna trobarás,Pepa).

-Doctor, sóc descendentdirecte, per part de marastre,d'un censor quart del Col•legi Notarial

després de llegir emb il•lusió el llibrede recent publicació sobre els deganscatalans, he tingut un cert desencís encomprovar que no se citava ni una solavegada el nom del meu passat, el qualtinc entes que va fer una tasca col•legialmolt meritória: la meya marastresempre em deia que el nostre passates va jugar la vida salvant un protocolreservat de testaments tancats de lafúria desfermada d'un client d'ideologiatrabucaire, que volia cremar-los (a elli al protocol). Sincerament crec que elCol•legi té un deute amb els censors

quarts de les diferents Juntes Directivesi que també els hauria de dedicar unVibre de 600 págines. (Joan Pirinen)

-Tenint en compte la situacióeconómica actual -i fins i tot sense tenir-la gaire en compte-, em sembla que lateva idea no prosperará, Joan: em temoque, entre d'altres, s'hi oposarien elsfamiliars deis censors segons i tercersde les diferents Juntes Directives, aixícom també la moderna associació d'exoficials de notaries "Inaltrosqué".

-Doctor paternal: Diuen les malesllengües envejoses que, des de fa unsanys, hi ha una gestoria ubicada en

com

queblicarger,;ta) i? Tals elselleu

lerosraó,

[it elulats-elshan

[lgunleva,rset.Dciesixar

:ades-les.[ltres

delonatdeis

La esDtser

radapatxfer-

nenta enortesmes.ació

lesnail,

45

r: '1196411w CIRMY LIORITY1115,111271

RUTACISTRIELI

DE SALVADOR BONAVIA

Apoca núm. 7

una ciutat barcelonesa que tramitales escriptures d'ápoca d'hipotequessignades, gairebé totes elles, en unamateixa notaria. La notaria está situadamolt a prop de la gestoria la qual segonscontinuen dient les mateixes malesllengües viperines, pot haver estatpromoguda, directament o indirecta,per un important directiu d'una "Cuixa"i per un escrivá de la referida població(el mateix, mira quina casualitat, que téel despatx situat a prop de la gestoria),els quals obtenen importants beneficisde la seva acaparadora gestió. O sigui:jo et passo les escriptures, tu les signes,després me les portes a la gestoriaque tenim a mitges, i en algun lloc

a concretar ens repartimels beneficis. És legal totaixó, doctor? No penseuque, com a mínim, laJunta hauria d'amonestarverbalment a aquest notad?(Xavier Valles)

-No sé si amb unaamonestació verbal —oamb un altre tipus desanció- els presumptesimplicats en aquestaoperació de mercadeignotarial, rectificarien laseva conducta. Em semblaque més aviat se'n riuriendeis amonestadors. De totamanera, estimat Xavier, elprimer que s'ha d'aclarirés la realitat deis fets. Demoment el que tens sónuns indicis, uns indiciscertament importants, peróque no arriben a provar elsfets. Potser la Junta sí quehauria de comprovar aquests

indicis i obrir el corresponent expedientinformatiu. Caldria preguntar-se perquéno ho ha fet ja, tenint com té les dadesestadístiques de totes les notaries delpaís, les quals, per cert, acaben de serpublicades per Ancert.

-Doctor principal: sóc un brillantopositor a notaries (en tres mesos hedonat una volta al programa), peró elmeu preparador valenciá em diu que ésmillor que em dediqui a l'agricultura, jaque pensa que la desapareció de notariscom l'Enric Costa són un ciar anunci del'apocalipsi notarial que está a punt deconsumar-se (Jeremies Borromeu).

46

No Ta Rías

-El teu preparadorexagera, Jeremies:l'apocalipsi notarial, siarriba, només afectará unapart del notariat, aquellaque es pensava que ambuna sola llengua es podienfer tot tipus d'escriptures ique no calla rebre els clientspersonalment ni donar-loscap mena de consells si noet pagaven per endavant. Ésa dir, el que es consumaráés l'apocalipsi d'aquestarémora del notariat nonotarial.

IliONDAde1l()111TaiSINER...de SALVADOR ESPRIII:

ESCOLA■rART IC 'AL del F.A.I). CL 3I.direecio:11UCARDIMINAT EIXISAJ

les fotografies i imatges reproduidesen aquest numero d'Ápoca provenendel 'libre Teatre a Catalunya(Fundació Jaume I, 1994). Tambés'han reproduIt fotografies de l'arxiufamiliar d'Enric Costa.

47

4.

APOCA

-I qué t'ha dit aquest de La Cuixa?

-El mateix rotllo de sempre: que durant no sé quants anys, he d'estar-li sempre fidel,encara que per a ell l'important continuen essent les cuixes.

-Quina barra, tu! I tu qué li has contestat?

-Que ja estava farta d'hipotecar la me ya vida per un cuixafluixa, i he cance•lat eltracte!

butlletí catalá d'informació notarial poca · maria flotats ens fes arribar una molt...

Documents