1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2014

Data del document: 24 d’octubre de 2014

L’estiu del 2014 ha estat termomètricament normal a gran part de Catalunya, amb absència d’episodis de calor extrema. Es pot qualificar de fred al Pirineu i a punts de la depressió

Central, mentre que a bona part del litoral i prelitoral Central i Sud, així com a l’Alt Empordà, ha estat lleugerament càlid.

Pluviomètricament, l’estiu es pot qualificar de plujós o molt plujós en general, en especial a algunes comarques del nord-est del país, si bé ha estat sec a bona part del sud del país.

Pel que fa al vent, l’estiu ha estat molt poc ventós i sense episodis destacats.

INTRODUCCIÓ

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu del 2014, la qual cosa es realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions

integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera prou homogènia gran part del territori.

Aquest contingut es presenta a la primera part.

En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de

les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de

l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de

l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

La informació del butlletí s’estructura en quatre apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2014 a tot Catalunya 1.1 Temperatura

1.2 Precipitació

2. Episodis de l’estiu del 2014

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu, segons dos observatoris

3.1 Observatori de l’Ebre 3.1.1 Temperatura

3.1.2 Precipitació

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

3.2 Observatori Fabra

3.2.1 Temperatura 3.2.2 Precipitació

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

Al llarg de tot l’informe s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), i la precipitació (PPT) en

mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus

corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor

meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4

corresponent.

En termes climatològics, s’entén que la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els

mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre, i l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la

cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’extreuen de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, mentre que per a les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2014 a tot Catalunya

1.1 Temperatura

L’estiu del 2014 es pot qualificar termomètricament de normal a gran part del país, amb valors molt

propers a les mitjanes climàtiques i sense episodis de calor extrema. Es pot qualificar de fred a les comarques del Pirineu i a punts de la depressió Central, mentre que a gran part del litoral i prelitoral

català ha estat lleugerament càlid.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2014 (mapa esquerre) i de la

diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de març, abril i maig.

L’estiu de 2014 ha estat molt semblant als estius del 2013 i 2011 a gran part del país.

El balanç final de l’estiu ha estat determinat per la combinació d’un juny càlid i un juliol fred a gran part de Catalunya, mentre que el mes d’agost ha resultat fred a la meitat nord, i normal o càlid al litoral i

prelitoral Central i Sud.

Malgrat que durant bona part del mes de juny la situació sinòptica va estar marcada per una circulació de

component oest i nord, amb el conseqüent pas de diverses pertorbacions, la resta de dies Catalunya va quedar sota l’efecte de les altes pressions subtropicals. Aquesta situació, conjuntament amb l’aproximació

del moment de l’any de màxima irradiància solar, va ser suficient per a decantar el mes com a càlid. Els mesos de juliol i agost es van caracteritzar per una forta ondulació del corrent en jet i un posicionament

d’aquest corrent més al sud del que seria habitual per aquestes dates. Aquest fet va provocar la inhibició

de l’entrada de masses càlides procedents de baixes latituds i per tant, l’absència de grans calorades.

Si bé a bona a part de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) s’han donat valors de la temperatura mitjana estacional en el rang de la normalitat climàtica, a algunes estacions

s’han enregistrat anomalies de temperatura negatives destacables, com és el cas de les situades a l’alta muntanya. Fora d’aquest àmbit, les més remarcables arriben entorn al -1,0 ºC en alguns indrets del país

com ara el Prepirineu, Ponent o la Catalunya Central.

A continuació es mostren les anomalies negatives inferiors a -0,5 ºC enregistrades per les estacions de la

XEMA:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -2,0

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -1,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -1,6

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -1,6

Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran -1,5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -1,2

Sasseuva (2.228 m) la Val d’Aran -1,1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -1,1

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -1,0

PN dels Ports el Baix Ebre -1,0

4

Tornabous l’Urgell -0,9

Guardiola de Berguedà el Berguedà -0,9

Sort el Pallars Sobirà -0,8 Prades el Baix Camp -0,8

Malniu (2.230 m) la Cerdanya -0,8 El Poal Pla d'Urgell -0,7

Golmès Pla d'Urgell -0,7 Sant Martí de Riucorb l’Urgell -0,7

els Alamús el Segrià -0,6

Das la Cerdanya -0,6 Vilanova de Meià la Noguera -0.6

Perafita Osona -0,6 Taula 1. Anomalies negatives més baixes corresponents a l’estiu del 2014

Les anomalies positives més altes s’han donat a algunes estacions del litoral i prelitoral Central i de l’extrem sud. Tot seguit es mostren les anomalies de temperatura iguals o superiors a +1,0 ºC

enregistrades per les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Aldover el Baix Ebre +1,3 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,1

Parets del Vallès el Vallès Oriental +1,0 Viladecans el Baix Llobregat +1,0

Vinyols i els Arcs el Baix Camp +1,0 Taula 2. Anomalies positives més altes corresponents a l’estiu del 2014

5

Figura 1

Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2014 i de la diferència d’aquesta

temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2

Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos d’estiu del 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

L’estiu de 2014 es pot qualificar de plujós a gran part de Catalunya, en especial a la meitat nord del país, a les comarques del Camp de Tarragona i les properes al Penedès, així com a l’extrem més sud del

Montsià. A punts del Baix Empordà ha estat, fins i tot, molt plujós, amb acumulacions que superen els 190% respecte de la mitjana climàtica, tal i com es pot veure a la taula 4. Per contra, a les comarques

properes a l’Ebre i a determinats punts de les comarques del Baix Llobregat i de l’Urgell l’estiu ha estat sec, amb totals pluviomètrics inferiors al 70% respecte de la mitjana climàtica.

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular a causa dels nombrosos episodis de precipitació de caràcter tempestuós que han tingut lloc durant l’estiu del 2014 (juny, juliol i agost), sobretot en els dos

darrers mesos.

En el cas de bona part del mes de juny, quan una sèrie de pertorbacions d’origen atlàntic van provocar

tempestes de forta intensitat. Si bé va resultar sec a bona part del país, i fins i tot molt sec a zones interiors de l’Alt Empordà, al Vallès Occidental, al Segrià i a les comarques de l’Ebre, es pot considerar

com a normal o plujós a part del Pirineu i Prepirineu i d’altres zones de l’interior.

El segon mes de l’estiu es va caracteritzar per una forta ondulació del corrent en jet i un posicionament d’aquest corrent al sud del que seria habitual per aquestes dates, fet que va afavorir el pas de diversos

sistemes frontals amb aire relativament fred als nivells mitjans de la troposfera, amb un conseqüent

contrast tèrmic amb els nivells més inferiors que va afavorir la inestabilització de l’atmosfera i l’aparició de noves tempestes. És per això que es va caracteritzar com a plujós a la major part del territori, molt

plujós al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i bona part de la depressió Central i extrem sud del país i en canvi, va ser sec al delta de l’Ebre, prelitoral Central i Sud, altiplà Central i Prepirineu

occidental, entre d’altres.

Durant el mes d’agost la circulació va seguir també aquesta tendència, amb una configuració sinòptica

molt similar que va comportar el pas de solcs que van deixar precipitacions de caràcter molt irregular, resultant un mes plujós o molt plujós a bona part del país, sobretot a la meitat nord i sec a sectors del

sud i a punts del prelitoral Central.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant l’estiu de 2014 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació estiuenca respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A la figura 4 s’il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i

agost de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Les quantitats de precipitació més abundants al llarg de l’estiu 2014 s’han enregistrat al Pirineu i al

Prepirineu, on s’han superat els 400 mm. Els registres també han estat molt importants a la meitat nord del país, on en alguns casos han estat excepcionals. És el cas de la ciutat d’Olot (la Garrotxa), amb

acumulacions de 407,4 mm i Campdevànol (el Ripollès) amb 415,2 mm, on l’estiu del 2014 ha estat el més plujós des de 1977. Això vol dir que en els tres mesos d’estiu, ha caigut prop de la meitat del que

acostuma a ploure en un any. A molts d’altres punts, feia uns vint anys que no s’acumulaven totals tant

elevats: Vic, la Tallada d’Empordà, l’Estartit, Malgrat de Mar, Arenys de Mar o Oliana, des de 1992, i Girona o Tremp, des de 1997. No obstant, l’estiu de 2013 fou encara més plujós que el d’enguany a

punts del nord-oest, com a les comarques de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, i també de l’extrem sud del país, com és el cas del Montsià.

Cal destacar el caràcter especialment plujós dels mesos de juliol i agost, i que ha estat excepcional a

determinats punts del país. Aquest és el cas de Girona, on entre juliol i agost s’han acumulat 271 mm, un

valor mai assolit des de 1911, any que s’inicien els registres meteorològics continus. A la Tallada d’Empordà, amb dades des de 1942, tampoc abans s’havia acumulat tanta precipitació en els dos mesos

7

d’estiu, mentre que a Cervera ens hem de remuntar a 1972, i a Arenys de Mar o Organyà ho hem de fer

fins al 1982.

A continuació es mostren els valors de precipitació acumulada superiors a 300 mm enregistrats per les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) la Quar el Berguedà 456,6 Ulldeter (2.410m) el Ripollès 447,9 Orís Osona 432,4 Olot la Garrotxa 421,6 Molló el Ripollès 412,7 Perafita Osona 409,1 Montesquiu Osona 403,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 382,9 Sant Pau de Segúries el Ripollès 381,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 380,3 Gurb Osona 373,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 373,2 Santuari de Queralt el Berguedà 370,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 367,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 365,9 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 365,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 357,5 la Vall d'en Bas la Garrotxa 357,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 353,1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 350,9 Vic Osona 349,5 Gisclareny el Berguedà 341,7 Sort el Pallars Sobirà 340,9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 337,1 El Pont de Suert l’Alta Ribagorça 323,1 Lladurs el Solsonès 309,9 Girona el Gironès 306,3 Das la Cerdanya 304,3 Taula 3. Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2014

Les quantitats de precipitació registrades a les EMA gestionades per l’SMC on l’anomalia ha estat superior

al 150% són les següents:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Torroella de Montgrí el Baix Empordà 215,5 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 211,3 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 199,3 Vilanova de Meià la Noguera 194,6 Girona el Gironès 189,5 la Quar el Berguedà 183,5 Cassà de la Selva el Gironès 176,3 Cunit el Baix Penedès 173,1 Perafita Osona 171,0 Gurb Osona 169,6 Orís Osona 168,2 Monells el Baix Empordà 166,0

8

Olot la Garrotxa 162,1 Anglès Selva 159,6 Vic Osona 157,6 Sort el Pallars Sobirà 154,7 Malgrat de Mar el Maresme 154,0 Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 153,3 Santa Coloma de Farners la Selva 151,6

Taula 4. Valors de precipitació acumulada durant l’estiu del 2014 a les EMA on l’anomalia ha estat màxima

La taula següent conté els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 40 mm, enregistrats durant l’estiu del 2014 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 24,0 Batea la Terra Alta 27,5 Vinebre la Ribera d'Ebre 30,2 Maials el Segrià 32,0 el Masroig el Priorat 33,1 Benissanet la Ribera d'Ebre 33,9

Riba-roja d'Ebre el Priorat 35,2 Taula 5. Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2014

9

Figura 3

Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu del 2014 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos d’estiu, expressada com a

percentatge respecte de la mitjana climàtica.

10

2. Episodis meteorològics de l’estiu de 2014

Tot seguit s’esmenten els episodis meteorològics que han tingut lloc durant l’estiu del 2014, en ordre cronològic.

Episodi de precipitació els dies 1 i 2 de juny, sobretot al Pirineu i Prepirineu que deixa quantitats

minses o poc abundants.

Episodi de precipitació del 4 al 6 de juny, amb ruixats i tempestes al Pirineu, Prepirineu, punts de

l'interior del quadrant nord-est i extrem sud del país. Les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants. Destaquen del dia 4 els 19,3 mm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès.

Episodi destacat de calor entre els dies 7 i 14, amb l’arribada d’una massa molt càlida procedent del

continent africà que va afectar especialment la Mediterrània més occidental. L’ascens progressiu de la

temperatura va ser notable sobretot entre els dies 10 i 14, quan es va superar en algunes estacions

el llindar baix d’SMP per calor. Les comarques afectades van ser les de l’Alt Empordà, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Llobregat i el Tarragonès. L’EMA de Cabanes (l’Alt Empordà) va assolir el dia 13

una temperatura màxima de 36,9 ºC, valor que significa el rècord de la sèrie per a un mes de juny, superant en una dècima l’anterior rècord que s’havia registrat el dia 20 de juny del 2003. També cal

destacar la temperatura mínima elevada que es va enregistrar, especialment a la comarca de l’Alt

Empordà, on els 26,2 ºC de temperatura mínima d’Espolla del dia 13 i els 21,7 ºC de Castelló d’Empúries representen la temperatura mínima més elevada per a un mes de juny en els últims 15

anys.

Entre els dies 11 i 13 de juny va haver-hi també un episodi de ruixats durant les tardes al Pirineu,

Prepirineu, i al prelitoral i litoral. Van ser de distribució irregular i d’intensitat entre feble i moderada, si bé localment van ser fortes, abundants i van anar acompanyats de tempesta i calamarsa.

Destaquen els 56,2 mm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès, els 43,0 mm a la Pobla de Segur (el Pallars

Jussà) o els 42,9 mm a Vilanova de Meià (la Noguera).

Episodi de precipitació entre els dies 14 i 19 de juny. El dia 17 va haver-hi tempestes generals i

destacables, algunes de gran intensitat i amb molta activitat elèctrica. En alguns casos van deixar calamarsa abundant. Destaquen els 46,5 mm de la Llacuna (Anoia), on van caure pedres de fins a 2

cm, o els 45,0 mm de Muntanyola (Osona). El dia 18 a la tarda es van repetir els xàfecs al nord del

país, els més quantiosos al nord del Pallars Jussà, mentre que el dia 19 les precipitacions van afectar el sud de la Costa Brava i nord del litoral central, a la comarca d’Osona i a l’extrem sud del país.

Destaquen durant tot l’episodi els 83,6 mm a Muntanyola, els 80,3 mm a Gurb i els 72,8 mm a Vic, totes les poblacions a la comarca d’Osona. A la resta del país van ser nombroses les estacions que

van recollir més de 50 mm de precipitació, la major part al nord-est.

Entre els dies 20 i 22 es va produir un episodi de ruixats, sobretot al Pirineu, on van anar

acompanyats de tempesta, però que també van afectar l’est de la Depressió Central i punts del terç

oest de Catalunya. Van ser d'intensitat entre feble i moderada i van acumular quantitats minses o localment poc abundants. Durant aquests tres dies cal destacar els 6,4 mm enregistrats al Lac

Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran o els 5,9 mm a Sasseuva (2.228 m) també a la Val d’Aran.

Episodi de precipitació entre els dies 23 i 25 de juny. El dia 23 es van produir precipitacions al terç

nord, a la meitat sud de Prelitoral i a Ponent. Van ser d’intensitat entre feble i moderada, van anar acompanyades de tempesta i localment de calamarsa i/o pedra. El dia 24 les precipitacions van ser

més extenses, localment fortes i amb tempesta, i puntualment es va veure calamarsa. El dia 25 les

11

precipitacions van afectar a molts indrets, sobretot de la meitat nord del país, amb tempesta i

intensitat moderada. De les quantitats més importants enregistrades entre els dies 23 i 25 de juny a

les EMA gestionades per l’SMC destaquen els 95,0 mm de Montserrat – San Dimes (el Bages), els 75,4 mm d’Ulldeter (2.410 m) (el Ripollès), si bé moltes estacions van superar els 50 mm. De les

estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), gestionada per l’SMC, cal destacar els 93,1 mm de Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell), i els 105,5 mm de l’Abadia de Montserrat (Bages).

Episodi de precipitació entre els dies 26 i 29 de juny, amb el pas de dos sistemes frontals. El més

important va començar a creuar Catalunya el dia 28 i va deixar ruixats a molts indrets, sobretot al

quadrant nord-occidental del territori i a la vall de l’Ebre. Van ser d’intensitat entre feble i moderada

i van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Durant tot l’episodi destaquen els 55,8 mm a Molló (Ripollès), 48,3 mm a Salòria (2.451 m) i 30, 3 mm a Boí (2.535 m).

Un front atlàntic va creuar el país entre els dies 1 i 4 de juliol i va provocar precipitacions a molts

indrets, les més importants a la meitat oest, amb acumulacions que van arribar a ser abundants.

Destaquen els 39,6 mm a Aitona (el Segrià), els 37,4 mm a Alinyà (l’Alt Urgell) i els 37,2 mm a

Torres de Segre (el Segrià). Cal assenyalar també els 100,4 mm registrats a l’estació d’Alcanar - la Martorella durant aquest episodi, de la XOM, dels quals 95,8 mm van caure el dia 3.

Episodi de precipitació relacionat amb una pertorbació que va creuar Catalunya entre els dies 5 i 6

de juliol, la qual durant els dies 7 i 10 es va aprofundir a l’interior del continent europeu, generant

un flux del nord a Catalunya i produint el conseqüent descens tèrmic. Les quantitats més destacades registrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 5 i 10 van ser els 79,5 mm d’Organyà

(l’Alt Urgell), els 70,2 mm de Guardiola de Berguedà (el Berguedà) i els 60,5 mm de Torredembarra

(el Tarragonès). Aquest episodi es va caracteritzar per una gran activitat elèctrica, sobretot el dilluns 7; la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques del Servei Meteorològic de Catalunya (XDDE) va

detectar un total de 89.130 llamps entre els dies 6 i 7 de juliol. Les intensitats van ser molt elevades i es va superar el llindar d’SMP. A 8 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades

la precipitació acumulada en 24 hores va superar el valor acumulat diari màxim de la sèrie en un

mes de juliol.

Entre els dies 11 i 16 de juliol es van registrar tempestes a les zones de muntanya del terç nord com

a conseqüència de la diferència tèrmica que existia entre els nivells mitjans i baixos de la troposfera. Els registres de precipitació més destacats a les EMA gestionades per l’SMC van ser: 24,5 mm a Das

(la Cerdanya), 23,6 mm a Montesquiu (Osona) i 16,1 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà).

Episodi de precipitació entre els dies 18 i 21 de juliol quan una baixa atlàntica va creuar Catalunya i

va deixar quantitats per sobre dels 40 mm en alguns punts de l’Empordà: 58,3 mm a la Tallada

d’Empordà (el Baix Empordà) o 43,9 mm a Ventalló (l’Alt Empordà).

Episodi de precipitació entre els dies 24 i 26 de juliol, amb el pas d’una cua de sistema frontal

acompanyat d’aire fred, que va provocar tempestes, sobretot al Pirineu i al Prepirineu. Localment foren acompanyats de tempesta i molt localment de calamarsa. Van acumular quantitats de

precipitació entre minses i poc abundants, si bé a punts d'Osona van ser localment abundants.

Destaquen els 47,1 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, els 45,0 mm a Montesquiu (Osona) i els 42,4 mm a Orís (Osona).

Episodi de precipitació els dies 28 i 29 de juliol, quan un embossament d’aire fred va creuar

Catalunya i va produir tempestes fortes, sobretot la meitat nord del país. El dia 28 les tempestes van

afectar en especial les comarques del nord-est, mentre que la tarda del 29 aquestes van afectar la costa central i sud de la costa Brava, essent en aquest cas molt virulentes i associades a fenòmens

meteorològics severs (calamarsa i cops de vent forts). Les quantitats més importants registrades a

12

les EMA gestionades per l’SMC van ser: 61,8 mm a Vilassar de Mar (el Maresme), 52,9 mm a Malgrat

de Mar (el Maresme), 51,7 mm a Olot (la Garrotxa) o 49,4 mm a Torroella de Montgrí (el Baix

Empordà). Es van enregistrar intensitats minutals molt elevades, excepcionals, com els 5,5 mm, els 5,0 mm o els 4,8 mm a les EMA d’Olot, la Quar (el Berguedà) i Vilassar de Mar, respectivament i

intensitats en 30 minuts també molt altes, com els 44,7 mm de Vilassar de Mar, els 40,5 mm d’Olot o els 30,6 mm de la Quar. Es va superar l’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts)

en molts casos.

Episodi de precipitació entre els dies 1 i 3 d’agost, amb el pas d’un front atlàntic que va deixar

precipitacions a molts indrets, sobretot a la meitat oest del país. Cal destacar en especial el dia 2,

quan es van produir tempestes extenses, que van afectar sobretot l’extrem nord de la Conca de Barberà, zones pròximes de l’Anoia i del sud de la Segarra i de l’Urgell. Localment van anar

acompanyades de calamarsa. Les quantitats més abundants recollides per les EMA gestionades per l’SMC durant el dia 2 van superar els 70 mm. Les intensitats van ser molt elevades i a diverses EMA

es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació (quantitats superiors a 20 mm en 30

minuts) durant l’episodi. Destaquen els 78,0 mm de Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló (la Cerdanya), els 75,0 mm de la Panadella (la Anoia), o els 74,5 mm de Santa Coloma de Queralt

(Conca de Barberà).

Episodi de ruixats i tempestes del 4 al 7 d’agost, sobretot al Pirineu, Prepirineu i al quadrant nord-

est. Van ser d’intensitat forta i van anar i acompanyats de calamarsa o pedra. Es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació (quantitats superiors a 20 mm en 30 minuts) a diversos

sectors del país. Destaquen els 98,3 mm de la Quar (el Berguedà), els 82,0 mm a Gurb, els 77,4 mm

a Vic i els 49,4 mm a Montesquiu (Osona).

Els dies 8 i 9 d’agost una baixa va provocar ruixats i tempestes a Catalunya, les més intenses al

quadrant nord-occidental. Es van recollir quantitats entre minses i poc abundants: 17,4 mm a Sasseuva (2.228 m) i 12,9 mm a Lac Redon (2.247 m) (la Val d’Aran), o 12,5 mm a Bonaigua (2.266

m) (el Pallars Sobirà).

Episodi de calor els dies 10 i 11 d’agost com a conseqüència de la presència d’una massa d’aire càlid

procedent de latituds tropicals en relació amb una advecció del sud. Es van superar els 35 ºC

durant el dia 10 a molts punts de l’interior. A diverses EMA gestionades per l’SMC es va superar l’SMP per calor (superació del percentil 98); a Vinebre (Ribera d’Ebre) es van assolir els 39,1 ºC i a

Torroja del Priorat (el Priorat) i a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) es van arribar als 38,2 ºC.

Episodi de precipitació entre els dies 11 i 17 d’agost. El dia 13 van ser d’intensitat forta al terç nord

del país, mentre que el dia 15 els ruixats forts es van concentrar al quadrant nord-est i al litoral i

prelitoral Central. Durant tot l’episodi destaquen els 42,3 mm d’Olot (la Garrotxa), els 36,0 mm de Lac Redon (2.247 m) (Val d’Aran) o els 34,8 mm de Bonaigua (2.266 m) (el Pallars Sobirà).

Temperatura mínima (TNn) més baixa en un mes d’agost la matinada del dia 17 en alguns punts de la

plana de Lleida i del Pirineu. Així, a 2 de les 127 EMA gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de

dades es va mesurar la mínima més baixa en un mes d’agost. Concretament a Núria (1.971 m) al

Ripollès, on es va enregistrar una mínima de 1,9 ºC i a Maials (el Segrià) on la mínima va ser de 9,3 ºC.

Episodi de precipitació entre els dies 18 i 21 d’agost, amb ruixats i tempestes al Pirineu i al

Prepirineu, sobretot a la Garrotxa, on van caure amb intensitat forta. Localment va caure calamarsa.

Destaquen els 103,3 mm a Boí (2.535 m) (l’Alta Ribagorça), els 80,9 mm a Sort (el Pallars Sobirà) o els 72,0 mm al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça).

13

Entre els dies 22 i 24 d’agost va haver-hi un altre episodi de precipitació, amb el pas d’un solc amb

aire fred a les capes mitjanes de l’atmosfera que va provocar gran inestabilitat, amb ruixats i

tempestes que en molts casos van descarregar amb forta intensitat, en especial el 22. Els ruixats van ser molt extensos, i localment van anar acompanyats de calamarsa o pedra, així com de ratxes

de vent fort. Es van acumular prop de 100 mm a punts del Gironès i Osona, i es va superar el llindar

d’SMP per intensitat de precipitació a gairebé un terç de les EMA gestionades per l’SMC (54 de 172 estacions). Fins a 35 de les 127 EMA que disposen de més de 10 anys de dades van enregistrar el

dia d’agost més plujós de la seva sèrie, mentre que també va resultar el dia més plujós en un mes d’agost a 6 de les 18 EMA que tenen més de 20 anys de dades.

Temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes d’agost el dia 22 d’agost a 9 de les 127

estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades, dos de les quals, Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà) i la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) ja superen els 25 anys de dades.

Calorada entre els dies 25 i 27 d’agost, sobretot al litoral i prelitoral sud com a conseqüència d’una

entrada de flux de ponent que va caracteritzar la meteorologia durant aquest període. Es van assolir

els 35 ºC a diversos sectors del litoral i prelitoral. Es va superar l’SMP per calor (superació del

percentil 98) a alguns indrets de l’interior, amb una temperatura màxima registrada (TXx) de 39,1 ºC a Vinebre (la Ribera d’Ebre), 39,0 ºC a Benissanet (la Ribera d’Ebre) o 38,7 ºC al Masroig (el

Priorat).

Episodi de precipitació entre els dies 28 i 31 en relació amb un solc vinculat a una baixa ubicada al

nord del continent europeu. Van caure ruixats i tempestes localment d’intensitat forta, i durant els dies 29 i 30 van anar acompanyats localment de calamarsa. Puntualment foren abundants.

Destaquen els 52,4 mm a Sort (el Pallars Sobirà), els 38,7 mm a Perafita (Osona) o els 37,5 m de la

Vall d’en Bas (la Garrotxa).

14

3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris

3.1 Observatori de l’Ebre

3.1.1 Temperatura

L’estiu del 2014 ha estat càlid a l’Observatori de l’Ebre. La temperatura mitjana ha estat clarament

superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 25,6 24,3 24,7 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

L’anomalia de la temperatura ha estat de +1,3 ºC respecte de la mitjana 1961-1990 i de +0,9 ºC si es

pren com a referència el període 1971-2000. Tot i aquesta anomalia positiva, ha estat la segona temperatura mitjana més baixa des de l’any 2008, desprès del passat estiu del 2013.

A continuació es mostra l’evolució de la temperatura mitjana a nivell mensual durant l’estiu, amb les

corresponents mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000 Juny 24,3 22,2 22,5

Juliol 26,2 25,4 25,7

Agost 26,5 25,3 25,9 Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Si analitzem l’evolució mensual de la temperatura mitjana, veiem com l’estiu es va iniciar amb un mes de

juny en què la temperatura va resultar clarament superior a la dels valors climàtics. Les anomalies concretes van ser de +2,1 ºC si es compara amb la mitjana del període 1961-1990, i de +1,8 ºC si es

pren com a referència el període 1971-2000. Tot i aquests valors notablement positius, el precedent més càlid el trobem el juny del 2012. Al juliol les anomalies no van ser tan marcades i es van situar en

+0,8 ºC i +0,5 ºC respecte de cadascun dels dos períodes de referència, igualant així el valor del juliol

del 2011, i només una dècima per sobre del de l’any 2008. Finalment, en el darrer mes de l’estiu, la temperatura mitjana de nou va quedar per sobre de les mitjanes climàtiques: amb +1,2 ºC d’anomalia

respecte de la mitjana de 1961-1990 i +0,6 ºC respecte de la de 1971-2000.

El gràfic següent conté l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 5); s’observa una

tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica.

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa

segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000. Els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

15

Figura 5

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 6

Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període de 1961-1990.

16

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, ha estat també superior a la mitjana dels dos períodes

climàtics de referència; concretament, les anomalies han estat de +1,2 ºC i +0,9 ºC. Aquest valor de la

temperatura màxima mitjana està lleugerament per sobre del valor del passat estiu del 2013, però encara lluny del càlid 2012.

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000 Estiu 31,5 30,3 30,6 Taula 8. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana mensual durant l’estiu han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Juny 30,5 28,2 28,4 Juliol 32,1 31,4 31,8

Agost 31,9 31,1 31,8 Taula 9. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Al llarg de l’estiu, la temperatura màxima mitjana ha tingut un comportament similar al de la temperatura

mitjana, mantenint-se sempre per sobre dels valors climàtics de referència, sobretot durant el mes de

juny, quan les anomalies positives van ser més altes. Tot i això no van ser excepcionals, i el precedent més càlid el trobem en el 2012 en el cas del juny o en el passat 2013 en els casos del juliol i agost. Els

valors concrets de les anomalies pel que fa als dos períodes de referència van ser de +2,3 ºC i +2,1 ºC al juny, +0,7 ºC i +0,3 ºC al juliol i +0,8 ºC i +0,1 ºC a l’agost.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha estat també superior a les mitjanes climàtiques: +1,5 °C

respecte de la mitjana del període de 1961-1990 i +1,1 ºC respecte de la del període de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 19,8 18,3 18,7 Taula 10. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

El precedent més càlid de la temperatura mínima mitjana el trobem l’estiu del 2012.

Tot seguit es mostren els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de l’estiu:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Juny 18,1 16,2 16,5 Juliol 20,2 19,3 19,5

Agost 21,0 19,4 20,0 Taula 11. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

La temperatura mínima mitjana ha seguit també la mateixa tendència que les anteriors, amb anomalies positives durant els tres mesos, sobretot els mesos de juny i agost. Els valors concrets van ser al juny de

+1,9 ºC i +1,6 ºC respecte cada període climàtic de referència, de +0,9 ºC i +0,7 ºC al mes de juliol respecte als dos períodes climàtics de referència, +1,6 ºC i +1,0 respecte a cada període de referència.

17

El gràfic que es mostra a continuació il·lustra l’evolució de la temperatura extrema de l’estiu des de l’inici

de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un

nivell de confiança del 95% (figura 7).

Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

18

3.1.2 Precipitació

L’estiu del 2014 ha resultat el segon més plujós a l’Observatori de l’Ebre des de l’any 1997, desprès del passat estiu del 2013; la precipitació recollida ha estat clarament superior als valors mitjans climàtics de

referència:

Precipitació estacional acumulada (mm)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 100,4 90,2 91,3 Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l’estiu ha estat:

· 9,8 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 111,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 9,1 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un

110,0% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

A continuació es mostra la precipitació de l’estiu desglossada per mesos:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2014 1961-1990 1971-2000 Juny 5,6 40,3 41,4

Juliol 35,9 13,5 13,4 Agost 58,9 36,4 36,5

Taula 13. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

El mes de juny va ser molt sec, ja que la precipitació acumulada va ser molt inferior a la que mostren els

valors mitjans climàtics; els percentatges de precipitació pel que fa als valors mitjans de referència de 1961-1990 i de 1971-2000 van ser de 13,9% i 13,5%, respectivament. El precedent més sec el trobem l’any

2001. Han estat els mesos de juliol i agost, els què han servit per a decantar l’estació com a plujosa. El major pes l’ha tingut el mes de juliol, que va ser molt plujós, amb valors que no es donaven en un mes de

juliol des del 2008. Així, es van recollir quantitats de precipitació molt superior als valors climàtics de referència, amb percentatges de 265,9% i 267,9%, respectivament. Per acabar, des de l’any 1997 que no

hi havia un agost tant plujós, amb valors també clarament superior a les mitjanes climàtiques dels dos

períodes (161,8% i 161,4%).

19

Les figures 8 i 9 il·lustren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’estiu. No

s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

Figura 8

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents al maig del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

Figura 9

Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2014) Els valors s’expressen en relació amb la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents al maig del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

20

3.2 Observatori Fabra

3.2.1 Temperatura

L’estiu del 2014 es pot qualificar de termomètricament normal o lleugerament càlid a l’Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat lleugerament superior a la dels dos períodes climàtics de

referència.

Temperatura mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 22,4 21,8 22,1 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La temperatura mitjana ha estat de +0,6 ºC a la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990 i

de +0,3 ºC respecte a la del període 1971-2000. El precedent més fred el trobem l’estiu de l’any 2011.

La taula següent conté els valors mensuals de temperatura mitjana de l’estiu de 2014 i les corresponents mitjanes climàtiques:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Juny 21,7 19,7 19,8 Juliol 22,6 23,1 23,3

Agost 23,0 22,6 23,2 Taula 15. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Si ens fixem en l’evolució de la temperatura mitjana al llarg de l’estiu veiem com aquesta ha anat

augmentant, trencant així la tendència climàtica que mostren els dos períodes de referència en el darrer mes de l’estació, on en el mes d’agost la temperatura mitjana baixa lleugerament. El mes de juny va ser

càlid, amb anomalies de +2,0 ºC respecte de la mitjana del període 1961-1990 i de +1,9 ºC respecte la de 1971-2000. Al juliol, per contra, la temperatura va estar lleugerament per sota de la mitjana que

mostren els dos valors climàtics de referència. Així, les anomalies concretes van ser de -0,5 ºC i -0,7 ºC

respectivament, respecte dels dos períodes de referència. El darrer mes de l’estiu va tenir un comportament molt similar al climàtic, amb una anomalia positiva de +0,4 ºC respecte de la mitjana de

1961-1990, i lleugerament negativa, -0,2 ºC si es pren com a referència el període 1971-2000.

Els gràfics següents il·lustren l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 10) i l’anomalia

respecte de la mitjana climàtica (figura 11). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

21

Figura 10

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2014) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2014) L’anomalia s’expressa pel que fa a la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període 1961-1990.

22

La temperatura màxima mitjana de l’estiu ha estat lleugerament superior als valors mitjans climàtics; les

anomalies han estat de +0,7 °C i +0,4 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 26,8 26,1 26,4 Taula 16. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La taula següent mostra els valors mensuals de temperatura màxima mitjana:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000 Juny 26,2 23,8 23,9

Juliol 27,0 27,5 27,6

Agost 27,1 26,9 27,6 Taula 17. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Seguint un patró similar al de la temperatura mitjana, la temperatura màxima mensual mostra un mes de juny amb valors clarament per sobre de les mitjanes climàtiques i uns mesos de juliol i agost amb

anomalies negatives o lleugerament positives. Els valors concrets van ser: al juny, de +2,4 ºC si es

compara amb la mitjana del període 1961-1990 i +2,3 ºC si es pren com a referència el 1971-2000; al juliol, -0,5 ºC i -0,6 ºC respecte cada període; i l’agost, +0,2 ºC i -0,5 ºC.

Pel que fa a les temperatures extremes, la temperatura màxima absoluta de l’estiu (TXx) ha estat de 31,7

ºC, la més baixa des de l’estiu del 1980.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha resultat lleugerament superior a les mitjanes climàtiques

dels dos períodes de referència, si bé les anomalies han estat poc destacades. En concret, l’anomalia ha estat de +0,5 ºC si la comparem amb la mitjana 1961-1990 i de +0,2 ºC en referència a la del període

1971-2000:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2014 1961-1990 1971-2000

Estiu 18,1 17,6 17,9 Taula 18. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de temperatura mínima mitjana al llarg de l’estiu van ser els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2014 1961-1990 1971-2000 Juny 17,1 15,6 15,8

Juliol 18,2 18,7 18,9

Agost 19,0 18,4 18,9 Taula 19. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El precedent de temperatura mínima mitjana més baixa el trobem l’estiu del 2011. Si ens fixem en els valors

mensuals podem veure com la temperatura mínima va seguir la tendència de la màxima i de la mitjana, amb anomalies positives destacades, de +1,5 ºC respecte del període 1961-1990 i +1,3 ºC respecte del 1971-

2000. Al mes de juliol les anomalies van ser de -0,5 ºC respecte del període 1961-1990 i -0,7 ºC respecte del

23

1971-2000, mentre que a l’agost les anomalies foren de nou positives, si bé molt lleugerament, amb valors de

+0,6 ºC respecte del període 1961-1990 i +0,1 ºC respecte del 1971-2000.

El següent gràfic il·lustra l’evolució de la temperatura de l’estiu des de l’inici de la sèrie. S’hi detecta una

tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana.

Figura 12

Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2014) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

24

3.2.2 Precipitació

L’estiu del 2014 es pot qualificar de plujós a l’Observatori Fabra ja que la precipitació acumulada durant tota l’estació ha estat superior als valors mitjans climàtics.

Precipitació estacional acumulada (mm)

2014 1961-1990 1971-2000 Estiu 137,9 116,8 115,9

Taula 20. Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’estiu ha estat de 137,9 mm: 22,1 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha

plogut un 118,1% més respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de 1961-

1990). 18,0 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que

representa un 119,0% de la precipitació mitjana climàtica de 1971-2000).

La precipitació mensual acumulada durant l’estiu de 2014 ha estat la següent:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2014 1961-1990 1971-2000

Juny 27,8 39,0 42,5

Juliol 85,0 23,2 22,1 Agost 25,1 54,7 51,3

Taula 21. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Els mesos de juny i agost presenten dèficit de precipitació, mentre que el mes de juliol va resultar

clarament plujós.

El mes de juny va ser sec a l’Observatori Fabra, amb una precipitació recollida que va representar el

71,3% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990 i el 65,4% de la del període 1971-2000.

És el mes de juliol el que presenta precipitació per sobre de les dues mitjanes climàtiques, mes que es

pot qualificar de plujós. Els valors van ser 366,4% i 384,6% respecte de la mitjana de cada període, resultant així el cinquè mes de juliol més plujós de tota la sèrie. Aquesta precipitació abundant va ser

conseqüència del pas de diverses pertorbacions al llarg del mes, que acompanyades d’aire relativament fred als nivells mitjans de la troposfera, fet que va afavorir la inestabilització de l’atmosfera i l’aparició de

ruixats de distribució irregular i sovint de caràcter tempestuós.

Tot i què climàticament és durant el mes d’agost quan es dona el màxim pluviomètric de tot l’estiu,

durant el mes d’agost de 2014 la precipitació recollida ha suposat només el 45,9% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990 i el 48,9% de la del període 1971-2000, resultant així un mes

sec, lluny encara però, del passat agost de 2013.

A continuació es mostren els gràfics amb l’evolució de la precipitació durant l’estiu (figura 13) i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques (figura 14). No s’hi observa cap tendència

estadísticament significativa.

25

Figura 13

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2014)

Figura 14 Percentatge de la precipitació de l’estiu pel que fa a la mitjana climàtica a l’Observatori

Fabra (1914-2014) Els valors s’expressen pel que fa a la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

26

4. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’)

durant l’estiu del 2014 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu del 2014 Juny

T (°C) Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 20,0 21,9 22,3 21,4

20 m de fondària 18,2 20,3 20,6 19,7 50 m de fondària 16,0 16,2 15,6 15,9

80 m de fondària 14,2 13,9 14,0 14,0 Taula 22. Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’estiu del 2014

La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de juny, juliol i agost, així com la temperatura mitjana de l’estiu enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana climàtica del trentenni

1981-2010:

Estiu, mitjana del 1981-2010

Juny

T (°C) Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 19,3 22,0 23,1 21,5

20 m de fondària 17,6 20,1 21,0 19,6 50 m de fondària 14,9 15,0 15,3 15,1

80 m de fondària 13,4 13,5 13,6 13,5 Taula 23. Temperatura mitjana climàtica de l’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest estiu respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’estiu

2014

Juny

T (°C)

Juliol

T (°C)

Agost

T (°C)

Estiu del 2014

(°C)

En superfície +0,7 - 0,1 -0,8 - 0,1

20 m de fondària +0,6 +0,2 -0,4 +0,1

50 m de fondària +1,1 +1,2 +0,3 +0,9 80 m de fondària +0,8 +0,4 +0,4 +0,5 Taula 24. Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu

La temperatura mitjana de l’aigua del mar durant l’estiu del 2014 ha estat molt semblant a la mitjana climàtica del període 1981 – 2010 en els nivells més propers a la superfície; així, ha resultat lleugerament més freda

que la mitjana climàtica en el nivell de superfície i lleugerament superior als 20 m de fondària. Ha estat en els

nivells de 50 m i 80 m quan l’anomalia ha estat clarament positiva, amb valors de +0,9 ºC i +0,5 ºC, respectivament.

A nivell mensual es pot veure com les anomalies van ser clarament positives durant el càlid mes de juny, tant

en superfície com a 20 m de fondària, mentre que a mesura que avançava l’estiu l’anomalia positiva va ser

menys marcada i fins i tot negativa en el cas dels 20 m, i lleugerament negativa i clarament negativa en els mesos de juliol i agost en superfície, amb anomalies de -0,1 ºC i -0,8 ºC, respectivament. A 50 m de fondària

les anomalies van ser clarament positives durant els mesos de juny i juliol, i lleugerament positives a l’agost. A 80 m de fondària la tendència va ser molt similar, amb anomalies positives tots tres mesos, però sobretot al

juny.

27

Tot seguit es mostren els gràfics amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu

(figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les

fondàries.

Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.