Cent anys d’escoles d’estiuEnguany celebrem el centenari de

l’Escola d’Estiu. Com sempre pas-sa, aquest any també és el centena-

ri de moltes més coses que es van produ-ir l’any 1914: per exemple, la creació de la Mancomunitat o l’inici de la primera guerra civil europea, altrament anomenada Gran Guerra, altrament dita Primera Guer-ra Mundial, etc.

Sabem que la commemoració que ens afecta de més a prop, la de l’Escola d’Es-tiu, és més aviat humil i aparentment poc important al costat d’aquells altres esde-veniments històrics abans esmentats. Ho és tant, d’aparentment poc rellevant, que a vegades ens passa desapercebut fins i tot a

nosaltres mateixos. A més, no seria estrany que per a alguns la notícia del centenari hagués estat una sorpresa, una descoberta. Probablement per a alguns, o molts, l’Es-cola d’Estiu havia nascut a finals del fran-quisme, quan el professorat es va implicar amb força en la recuperació de la democrà-cia i de l’autogovern.

Doncs no és així. L’Escola d’Estiu va néi-xer el 1914, i enguany ha fet 100 anys. Ha arribat l’hora de reivindicar la importància d’aquesta efemèride i de contextualitzar-la en el seu marc històric.

Generalment s’accepta que la decadència de l’ús de la llengua catalana comença el

1714. Anem a pams: és cert que a partir de la Nova Planta la nostra llengua catalana és foragitada de l’administració pública. O més exactament, de l’administració reial, perquè malgrat la derrota durant tot el se-gle XVIII, la correspondència privada dels que saben llegir i escriure, i els documents jurídics de dret civil es continuen fent en català, probablement perquè els notaris i els particulars no saben fer-ho d’una altra manera. Fins al punt que, a finals del segle XVIII, Francisco de Zamora, en el seu Di-ario de los viajes hechos en Cataluña, reco-neix que a la mateixa ciutat de Barcelona la majoria de la població no sap castellà.

Segueix a la pàgina 2

Núm. 15 Primavera 2014Butlletí informatiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats

en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Agendadel Col·legi

Un pas més en la internacionalització: projecte a la Xina Pàgina 4-5

L'aula d'anglès del Col·legi

Cursos intensius d'anglès al juliol

Pàgina 15

Curs d'informàtica de l'Escola d'Estiu del 1985. ElEna Ramon

41 edició de l'Escola d'EstiuA partir del 30 de juny

2

{EDITORIAL}

Durant el seu primer segle de vi-gència, la Nova Planta no havia aconseguit fer “el efecto sin que se note el cuidado”, com es prete-nia. La introducció del castellà no es produeix fi ns al segle XIX, jus-tament –o precisament– de mane-ra paral·lela a la Renaixença. A fi nals d’aquest segle els catalans ja han articulat un discurs de re-sistència nacional que desembo-ca en la Solidaritat Catalana del 1906, quan tots els partits catalans units guanyen arreu llevat de dues petites curcumscripcions.

No és casual que poc després es produeixi la Setmana Tràgica, que semblava destinada a espantar la burgesia i apartar-la de l’avant-guarda del moviment catalanista. En el perpetu avançament en dent de serra que hem tingut, el 1909 es produeix un retrocés, que és aparent i de poca durada, perquè el 1914 el govern espanyol acaba cedint i acceptant la Mancomuni-tat.

Com diu la mateixa paraula, la Mancomunitat era simplement la unió de les quatre diputacions ca-talanes, sense cap més suplement pressupostari que la unió dels seus quatre pressupostos. Era, de totes maneres, un avenç important, per-què fi ns aleshores Catalunya no existia, només existien les provín-cies de Girona. Lleida, Tarragona

i Barcelona, que no tenien entre si cap més relació que la que podien tenir, per exemple, amb Burgoss. Aquella unió de les quatre dipu-tacions, sense pressupost i, per descomptat, sense competències en educació, va posar en marxa l’obra de fi xació de la llengua de Pompeu Fabra i va impulsar les escoles d’estiu, que s’havien de fer naturalment a l’estiu perquè durant el curs els professors depe-nien del Ministeri.

Tot el que ara som ho devem a la llavor plantada en aquella època. La crisi actual i l’envestida recen-tralitzadora en curs, que repre-senta un retrocés en l’etern avenç en dent de serra al qual ja estem acostumats, sembla que poden fer mal. Ens en fan, és clar, però la reacció serà, una vegada més, una avenç encara més gran. I perquè aquest pas endavant tingui l’èxit que desitgem i el país es mereix, ens tornen a fer falta les escoles d’estiu. Malauradament, ara amb un suport econòmic més aviat minso.

Ara al professorat li torna a tocar portar el pes fort del seu fi nança-ment. S’està fent. I a l’Adminis-tració li toca impulsar la iniciati-va dels mestres i donar-li suport econòmic fi ns on sigui possible. També s’està fent. Una vegada més, doncs, ens en sortirem.

Cent anys d’escoles d’estiu

Ara fa cent anys, el 1914, va tenir lloc la primera Escola d’Estiu de Catalunya, que va néixer amb l’objectiu de posar al dia de les darreres novetats pedagògiques els mestres catalans.

Aquell mateix any, es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. Eladi Homs, vocal tècnic i secretari del Consell d’Investigació Pedagògica, després Consell de Pedagogia, fou el fundador i director de la primera Escola d’Estiu.

Per a Eladi Homs, la peça clau de la renovació pedagògica era la formació dels mestres. Uns mestres que s’acostessin a les ex-periències dels infants, que estiguessin convençuts que només s’aprèn pensant i no pas que volguessin ensenyar a pensar a partir de pensaments fets.

Ell deia, i va deixar escrit el 1912, que el mestre a l’antiga instru-eix, pren els materials del llibre, i amb ells vesteix d’una manera més o menys vistosa la ment del nen, i que, en canvi, la seva aspiració era el mestre jardiner que veu en el nen una multitud de forces latents, de magnífi ques fl ors i fruits d’humanitat, si es donen a la seva ment les condicions necessàries de nutrició i des-envolupament.

Enguany volem commemorar, amb diverses activitats arreu del territori, aquest centenari d’un gran valor històric per a l’educa-ció del nostre país, per la importància que al llarg dels anys ha tingut l’Escola d’Estiu per a la formació dels nostres mestres, formació que ha revertit, indiscutiblement, en la millora de la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge dels nostres alumnes.

La rellevància de la commemoració rau en el fet que, en un món tan canviant com el nostre, l’Escola d’Estiu es continua adreçant, des de les diferents comarques catalanes, als mestres que volen avançar en la seva formació per tal de millorar la qualitat de la seva feina, desig que comparteixen amb els mestres d’aquella primera Escola d’Estiu del 1914.

Haver sabut mantenir viva la inquietud pedagògica de moltes ge-neracions de mestres que al llarg de tots aquests anys han acudit a l’Escola d’Estiu per refrescar el seu “saber fer de mestre”, po-sant-se en contacte directe amb les noves idees i maneres d’ense-nyar, és un mèrit dels col·lectius de docents que des del Departa-ment d’Ensenyament es vol reconèixer i agrair.

I, alhora que els donem les gràcies pel seu compromís amb l’edu-cació dels nostres infants i joves, els encoratgem a continuar avançant per aquest camí de renovació pedagògica que no és altre que el camí de la qualitat de l’ensenyament.

Per molts anys!

Irene Rigau i OliverConsellera d’Ensenyament

Cent anys d’Escola d’Estiu: 100 anys de compromís dels mestres amb Catalunya

CeNT ANYS D'eSCOleS D'eSTiU 2

FiNAl De CUrS De lA UNiVerSiTAT SÈNiOr 3

UN PAS MÉS eN lA iNTerNACiONAliTZACiÓ 4

CArleS DUArTe reP el PreMi rAMON FUSTer 5

41A eSCOlA D'eSTiU De SeCUNDÀriA 7

CUrSOS D'ANglÈS i UNiVerSiTAT SÈNiOr 15

eNTreViSTA 16Norbert Bilbeny

Edició: Col·legi Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i en Ciències de Catalunya

Consell editorial: Josefi na Cambra, Jesús Bonals, Francesc Danés i M. Dolors Martí

Director de publicacions: Francesc Danés

Direcció tècnica: Agnès Creus

Direcció editorial: Lídia Fernàndez Torrell

Coordinació pedagògica: Montse Renom

Publicitat: Gemma Ràfols

Impressió: Wolters Kluwer España

Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007, BarcelonaTel. 93 3170428

Dibuix de Perich publicat al núm. 2 del Butlletí del Col·legi el 1970

3

AGENDA DEL COL·LEGI{DESTAQUEM}

Final de curs de la Universitat SèniorAquest maig s'acaba la segona edició d'aquesta activitat que el Col·legi ofereix als llicenciats majors de 55 anys que vulguin aprofitar el temps lliure per aprendre i divertir-se alhoraPer saber de primera mà quina acollida tenen els cursos, hem demanat a quatre participants que ens facin saber l'opinió que els mereix aquesta iniciativa responent a quatre preguntes. Les seves respostes ens poden ajudar a acabar de dissenyar aquesta nova oferta formativa, que volem consolidar i ampliar de cara al futur.

1. Per què t’has inscrit en aquesta activitat? 2. Què t’ha interessat més del curs que estàs fent i per què?3. Aquesta experiència t’ha permès establir noves relacions personals?4. T’agradaria que el Col·legi organitzés cursos sobre altres temes, a més dels actuals? Quins?

1. Sempre he tingut interès en el coneixe-ment de la cultura clàssica: Grècia i Roma. L’art, la vida, els mites, i sobretot la filoso-fia. L’estudi dels corrents filosòfics sobre l’home i la natura que ens resulten tan vi-gents en el pensament actual.

Considero molt important que s’hi incloguin sortides pràctiques per enriquir els concep-tes estudiats.

2. Per una banda, perquè es tracta d’un curs impartit per un professor amb gran saviesa i profund coneixement del tema, cosa que em motiva a reflexionar i aprofundir en l’estudi del món clàssic. I per l’altra, perquè tant la durada com l’horari em semblen adequats.

3. Crec que entre tots els participants en el curs s’ha creat molt bon clima de convivèn-cia i d’intercanvi d’opinions. Segurament la coincidència de l’interès per la cultura clàs-sica propicia aquesta bona relació.

4. Història de la música, filosofia clàssica i contemporània, i fotografia: tècnica i pràc-tica.

1. Havia fet un parell de cursos d’hivern amb en Joan Astorch i la Carolina Camañes i m’havien resultat molt estimulants. Quan es va inaugurar la Universitat Sènior l’any 2012, m’acabava de jubilar. M’hi vaig apun-tar ràpidament. Semblava feta a mida!

2. L’aspecte més interessant d’aquest curs és que et fa revisar els coneixements adquirits als 20 anys ara que en tens 60. M’agraden les afirmacions rotundes d’en Joan –“Això és gòtic? No!”– que et porten a anar al concepte que inspira l’obra; els matisos de la Carolina, que t’explica les categories d’àngels i el seu simbolisme, per exemple. I quan divergeixen en la valoració d’algun artista i t’aporten els seus arguments... En definitiva, et fan prendre consciència de la part activa que tens com a espectador.

3. He ampliat força les meves relacions per-sonals. En alguns casos perquè he retrobat antics companys de facultat; en d'altres, perquè alguns de nosaltres compartim altres cursos i, per tant, força interessos.

4. De moment no trobo a faltar cap altre curs.Haurem d’anar pensant en alguna am-pliació per d’aquí dos anys, quan la primera generació de sèniors completem el cicle...

1. Fa temps que volia ampliar coneixements sobre història de la música. Ara he trobat el temps per fer-ho. El plantejament que es fa és molt interessant. Els continguts s’acosten al que seria història del llenguatge musical.

2. El curs d’ història de la música és com una descoberta d'un nou llenguatge, estem veient com la música creix i es desenvolupa a mesura que passen els segles. A Història de l’art gaudeixo molt a les classes.

3. Sí, especialment a les classes d’història de la música. Segurament perquè el grup és més petit.

4. Estaria bé que el curs d’Història de l’art, que es fa en 4 anys, es complementés amb un curs d’història de l’art clàssic. Roma i Grècia no es poden deixar de fer. De fet, constantment a les classes hi ha referències d’aquestes èpoques.

Per complementar la història de la música, també fóra interessant fer un curs de la his-tòria de l’òpera.

Fins i tot, es podria oferir un altre curs d’his-tòria de la música en què les audicions fossin el centre del temari, seria una bona opció.

1. De formació científica, les humanitats han sigut sempre “una passió oculta”, però poc conreada per manca de temps. I heus ací que arriben del bracet la jubilació i el temps.

2. El perquè? La passió oculta. El què? Diria el qui i el com. A Literatura universal el qui és Sam Abrams i el com és el seu verb pre-cís i dicció hipnòtica, que transmet pensa-ments, reflexions i conceptes rigorosos. La classe esdevé una sala de dissecció anatò-mica on, amb precisió quirúrgica, esbudella el fet literari i trinxa prejudicis. A Història de l’art tenim la Carolina Camañes i el Joan Astorch. Ella ens embruixa amb el beurat-ge de la seva mirada profunda sobre l'obra d'art i la paraula ardent per abastar-la. El Joan esperona, desvetlla, provoca, sacseja, trenca, enganxa, relaciona, contextualitza, per ubicar-nos en el moment històric de la creació l'obra d'art o per analitzar-la amb contundència. Ambdós formen els platets d'una balança equilibrada i de bona pesada.

3. Si, no gaires, però.

4. Història de la filosofia, història de la cièn-cia i la tecnologia i un curs sobre astrofísica i cosmologia a nivell divulgatiu.

Mercè AlbaigèsCultura clàssicaProfessor: Joan Alberich

Natàlia CamíHistòria de l'artProfessors: Joan Astorch i Carolina Camañes

Pilar FleckHistòria de la músicaProfessors: Jordi Parramon i Maria I. Colantuono

Joaquim LaplanaLiteratura universalProfessor: Sam AbramsI també Història de l'art

Un professor amb un profund coneixement del tema, cosa que em motiva a reflexionar i aprofundir en l’estudi del món clàssic

Els professors et fan prendre consciència de la part activa que tens com a espectador.

El curs d’ història de la música és com una descoberta d'un nou llenguatge

La classe esdevé una sala de dissecció anatòmica on el professor esbudella el fet literari i trinxa prejudicis

4

AGENDA DEL COL·LEGI{CRÒNICA}

El nostre Col·legi té una llarga tradició en l’organització d’activitats en el camp de la inter-nacionalització i

la cooperació educativa. Fidels a la finalitat recollida al nostres es-tatuts de vetllar per la millora de l’ensenyament, una de les nostres prioritats és satisfer la demanda de la societat que la formació de les noves generacions inclogui una visió internacional i oberta a altres llengües i cultures.

Aquestes activitats, especialment en l’àmbit europeu, són ben co-negudes, i seria molt prolix fer-ne l’enumeració. En aquesta línia, el Col·legi va detectar fa un temps l’interès dels ciutadans d’alguns països emergents de fer estades educatives als centres de Barce-lona, amb la finalitat d’obrir-se a altres cultures, superar les rigide-ses dels seus respectius sistemes educatius, i fins i tot obrir la porta a una posterior realització d’estu-dis universitaris a Catalunya. El primer país en què s’ha posat de manifest aquest interès ha estat la Xina, de manera que de moment el projecte que tenim la intenció de desenvolupar es limita a aquest

país, sense que això vulgui dir que més endavant no es pugui ampliar a d’altres.

Durant el primer semestre del 2013 vam exposar el projecte a unes vint escoles que es caracte-ritzen per la bona sintonia amb el Col·legi, tant pel que fa als

titulars del centre com al profes-sorat col·legiat que hi treballa, i la iniciativa va obtenir una molt bona acollida. Cal aclarir, abans que tot, que una primera selecció de centres feta amb els criteris abans esmentats no representa cap voluntat d’exclusió d’altres que hi puguin estar interessats i

que compleixin els requisits ne-cessaris.

Les estades educatives abans es-mentades no constitueixen l’únic objectiu d’aquesta iniciativa. En aquest sentit, estem treballant en un projecte d’estada d’un grup de formadors del professorat de

l’East China Normal University, de Xangai, que s’han mostrat in-teressats en un programa de l’àrea de ciències que serà impartit per professors del nostres cursos de formació del professorat.

Per donar cobertura aquestes activitats, el dia 26 de juny es va signar a Hangzhou una carta d’intencions. Durant la visita a la Xina per a la signatura d’aquesta carta, la delegació del Col·legi va realitzar un programa molt intens de visites a una vintena de cen-tres interessats, amb sessions de treball a cadascuna d’ells amb el professorat i amb els responsa-bles educatius dels ajuntaments. També vam visitar l’ambaixador d’Espanya a Pequín, la conselle-ra d’educació de l’ambaixada, i el cònsol general a Xangai. Tots ells van expressar el seu suport al projecte.

Com a primer pas d'aquest projec-te, dos professors del Centre Di-dàctic de Ciències Experimentals han estat convidats a impartir un curs a l'esmentada Universitat de Xangai.

Divuit escoles xineses signen un conveni d’agermanament amb divuit escoles catalanes

El 24 de novembre, una delegació de les escoles xineses van visitar Catalunya per conèixer les esco-les catalanes que participen en el projecte i signar un conveni d’agermanament.

L’endemà es va oferir als direc-tors de les escoles xineses l’opor-tunitat de conèixer personalment els centres amb què s’havien agermanat el dia anterior. Amb aquest objectiu, el Col·legi va organitzar cinc grups perquè els representants xinesos, acompa-nyats de membres de la junta de govern i el personal de la nostra organització, visitessin els centres escolars.

La visita es va cloure amb un acte al saló del Tinell de l’Ajuntament, on vam ser rebuts pel regidor d’Ensenyament, Gerard Ardanuy.

Pere Virgili

D'esquerra a dreta: Ricard Pol, director de Betània Patmos; Antoni Arasanz, assessor de la consellera d'Ensenyament; Josefina Cambra, degana; Hu Xin, director de la Zhejiang Provincial People's Association for Friendship with Foreign Countries; Ou Jian Hong, cònsol adjunta de la Xina a Barcelona, i Liling Qi, directora de Qimeng Global. Pere Virgili

Un pas més en la internacionalització: projecte a la XinaEl Col·legi, que va detectar fa temps l’interès dels ciutadans d’alguns països emergents per fer estades educatives als centres de Barcelona, ha posat en marxa un projecte d'aquestes característiques a la Xina, que ja està començant a donar els primers fruits

Pere Virgili

El conseller Santi Vila entrega el diploma del premi a Carles Duarte

5

{CRÒNICA}

El 26 d'abril va arribar un primer grup d'estudiants de HangzhouArran d’aquesta visita s’han posat en marxa diversos projectes i el dia 27 d’abril va arribar un pri-mer grup de 16 alumnes i 3 pro-fessors de l’Escola Greentown de Hangzhou, que van fer una estada de dues setmanes a l’Escola Betà-nia Patmos de Barcelona.

En el marc d’aquesta iniciativa també s’han pogut oferir als nos-tres col·legiats dues places de professor d’espanyol a centres xinesos.

Amb aquestes breus pinzellades volem informar d’una iniciativa que, com d’altres que el Col·legi ha posat en marxa els darrers anys, s’inscriu en la necessitat d’impulsar les nostres activitats i potenciar l’instrument col·legial més que centenari de què dispo-sem, que ha demostrat al llarg de la seva existència la seva utilitat al servei de la societat, els docents i els professionals de la cultura.

E 20 de març va tenir lloc a la sala d’actes del Col·legi el lliu-rament del Pre-mi Ramon Fus-

ter i Rabés –màxim guardó del Col·legi– al col·legiat Carles Duarte i Montserrat. Presidien l’acte la degana, Josefina Cambra, i el conseller de Territori i Soste-nibilitat, Santi Vila.

En la glossa que el vicedegà Francesc Danés va fer de Car-les Duarte es van posar de ma-nifest els mèrits que justificaven l’atorgament del premi, com ara el seu treball com a lingüista en la formulació, precisió i proposta de fixació del llenguatge administra-tiu i jurídic català en un moment en què s’imposava poder disposar d’aquest llenguatge d’especialitat –actualitzat i útil– per estrictes raons de funcionalitat operativa en els organismes públics, univer-sitats, etc.

Es destacava també la seva apor-tació filològica en aspectes de diacronia de la llengua, gramàti-ca històrica, història de la llen-gua, estudis etimològics, etc., tendència a la qual el van de-cantar la coneixença personal i la col·laboració durant deu anys

amb l’il·lustre filòleg Joan Coro-mines.

En feia constar igualment la seva activitat política exercint durant més de vint anys diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, com a president de la Sectorial de Cultura de Convergència i com a director general de Difusió o se-cretari general de la Presidència. S’hi destacava la seva il·lusió i la seva passió per la política amb l’exercici de virtuts indispen-sables en els càrrecs públics de responsabilitat: la humilitat i la prudència.

Es va parlar també de la defensa que Carles Duarte ha fet al llarg de la seva vida de la necessitat de compromís indefugible de la so-cietat civil –el compromís indivi-dual i col·lectiu– en la vertebració del país, més enllà de les respon-sabilitats que pertoquen a les ins-titucions públiques o al poder po-lític. En aquest sentit s’adduïa el seu exemple de compromís actiu des de diverses entitats del país, singularment la seva llarga trajec-tòria com a director de la Funda-ció Lluís Carulla.

En valorava la seva tasca poèti-ca exercida al llarg de tota una vida com una pulsió expressiva

necessària, com una forma de co-neixement, com una manera com-moguda de mirar al món, com un intent de comprendre i interpretar el batec últim de l’univers, el que hem viscut, el que vivim, l’impuls de persistir.

En destacava també el seu paper com a traductor de poesia i rap-sode, alhora que es valorava el predicament de què ha gaudit la seva obra, que ha estat objecte de traducció a diverses llengües.

La degana, que va obrir l’acte, va voler agrair la llarga col·laboració de Carles Duarte amb el Col·legi, sobretot com a professor en tas-ques de formació del professorat.

Va tancar l’acte el Conseller Santi Vila, que va voler destacar la ge-nerositat amb què Carles Duarte s’havia mogut en l’acció política, amb la mirada posada en els grans reptes que el país tenia plantejats més enllà de la estricta militància política o ideològica.

Carles Duarte va agrair el premi perquè, recordant Ramon Fuster, fèiem justícia al primer degà del Col·legi de l’època democràtica, a un gran pedagog i a un patriota. També per la seva afinitat amb el Col·legi després de trenta anys de formar-ne part com a col·legiat. Va destacar, finalment, que si al-guna obra es podia reconèixer en qualsevol dels àmbits on ha treba-llat, es devia a la col·laboració de molta gent, sovint anònima, que li ha fet costat incondicionalment.

Carles Duarte rep el Premi Ramon FusterVa presidir l'acte el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila

{PUBLICITAT}

6

7

AGENDA DEL COL·LEGI{PROGRAMA}

41a Escola d'Estiu de Secundària

Activitats del 30 de juny al 25 de juliol del 2014

Quota d'inscripció: 65 € per a col·legiats; 95 € per a no col·legiats

Inscripció: A partir del 22 d'abril

Conferència inaugural a càrrec de Jordi Casassas,Enric Prat de la Riba i la seva generació de creadors inquietsDimecres 18 de juny a les 19 h

Els cursos estan reconeguts dintre del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament (en tràmit)

{PROGRAMA}

8

ORIENTACIÓ I GESTIÓ

143000 Entrenar per emprendre: conèixer-se, idear, explicar, treballar en equip i planificarEl curs vol fer una aproxima-ció a la necessitat d’educar amb una visió emprenedora i dóna una gran bateria de propostes i eines per facilitar als docents la seva activitat docent.PROFESSORAT: Maria BatetDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)Amb la col·laboració d'Editorial Vi-cenç Vives

143001 Millorem les relacions famílies/escolaLa planificació, realització i avaluació de la relació fa-mílies/escola és una respon-sabilitat de l’equip directiu del centre. Cal ser conscient de tots els aspectes i perso-nes implicats per fer-ne una programació conscient, amb sentit (en la línia del PEC) i enriquidora (o minimitzadora de conflictes). El curs dóna criteris i estratègies per plani-ficar aquesta relació.PROFESSORAT: Anna RamisDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143002 Aprenentatge significatiu i emprenedoria (semipresencial)¿Preparem realment els nos-tres alumnes per a allò que s’espera d’ells quan hagin d’entrar en el món laboral, global i plurilingüe? A partir d’una reflexió sobre la me-todologia emprada a l’aula, introduirem l’aprenentatge basat en projectes o resolució de problemes.

Curs adreçat al professorat de qualsevol matèria amb conei-xements d’anglès, atès que molta documentació serà en aquesta llengua

PROFESSORAT: Rosa PérezDIES: De l'1 al 18 de juliolSessió presencial dia 1 de juliol de 12 a 15 h. Total: 30 hores

143003 Programar i avaluar per competències. L'estat de la qüestióEl curs pretén donar una visió sintètica de la feina docent de programació i avaluació utilit-zant les competències curricu-lars. A més, s'establiran con-ceptes bàsics per a la gestió d'aquests aspectes en l'activitat quotidiana del professorat. PROFESSORAT: Cipriano OlmosDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143004 Direcció de treballs de recercaEls treballs de recerca són un repte per a tot alumne, ja que són textos d'una complexitat molt superior a qualsevol pro-jecte que hagin fet fins aquell moment. Les dificultats que aquest tipus de treball presen-ten van més enllà de la recerca mateixa i molt sovint tenen a veure amb el procés d'escrip-tura i estructuració del text. En aquest curs aprendrem un seguit d'eines valuoses per fa-cilitar la redacció dels treballs de recerca als nostres alumnes.PROFESSORAT: Carla GràciaDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143005 Autoritat sense autoritarisme. Per una gestió positiva de l’aulaÉs possible millorar la gestió de l’aula i, al mateix temps, potenciar un bon clima, tot mantenint la convivència i el benestar comú. Com aconse-guir un comportament desitjat dels joves, sense recórrer a l’autoritarisme. PROFESSORAT: Roger LlopartDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143006 Eines de mediació

per a la gestió i transformació dels conflictes quotidiansEl curs ofereix l’obtenció d’eines emprades pels profes-sionals de la mediació per po-der utilitzar-les per gestionar adequadament els conflictes interpersonals que trobem en la nostra vida quotidiana i en tots els seus àmbits: familiar, social i professional.PROFESSORAT: Núria SoléDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143007 Tutoria: l'entrevista i recursos de control emocionalRecursos que té la tutoria per atendre la singularitat de l'alumnat. Principis bàsics per a l'eficàcia tutorial. La salut del docent i l'atenció i orienta-ció de l'alumnat.PROFESSORAT: Joan Riart i Anna SomsDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143008 Coaching per a docents. Eines per aplicar a l'aula i la tutoriaAquest curs és una introducció al coaching i la seva aplicabi-litat en l'àmbit docent, ja sigui en el dia a dia a l'aula, en el tracte amb l'alumnat, en les entrevistes amb les famílies, etc.PROFESSORAT: Francesc SedóDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143009 Evolució dels valors en la societat catalana i en els i les jovesEs farà una introducció al que s’entén per valors, i es comen-tarà l’evolució dels valors en la societat catalana (en el marc de les societats occidentals) en el decurs de les darreres tres dècades i en l’actualitat. El nucli del curs, però, consistirà

a esbrinar com aquesta evolu-ció dels valors ha afectat les actituds dels joves catalans i en una anàlisi crítica de la si-tuació en què ens trobem avui dia.PROFESSORAT: Lluís SáezDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)Amb la col·laboració de Fundació Lluís Carulla

143011 L’orientació professional com a procés per maximitzar el potencial de les personesL’orientació professional és un dels pilars de l’estratègia eu-ropea 2020. L’orientació pro-fessional és l’eina per ajudar les persones a maximitzar el seu potencial i aconseguir su-perar les transicions que faran al llarg de la seva trajectòria vital. La figura de l’orientador professional és cabdal per acompanyar les persones en aquest procés i les institucions educatives en la definició del seu projecte d’orientació de centre. En aquest curs trobaràs eines i criteris per orientar vocacionalment i professional-ment al teu alumnat.PROFESSORAT: Neus Bosch, Mont-serrat Oliveras, Olga VallsDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)Amb la col·laboració d’Educaweb

ÈTICA I FILOSOFIA

143100 La Filosofia 3/18 a secundària: escoltar, parlar i escriureEl curs busca mostrar com la filosofia 3/18 pot ser una eina per aconseguir un alumnat de secundària crític, creatiu i curós (en el sentit ètic del ter-me). El curs presenta el pro-jecte de currículum de Filo-sofia 3/18 per a la secundària, en concret el programa de lògica per al primer cicle i èti-ca per al segon. D'altra banda, analitza els grans eixos me-todològics del projecte: el di-àleg filosòfic, la creació de la comunitat de recerca, un nou paper del mestre i el treball de les habilitats de pensament.

PROFESSORAT: Jordi NomenDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143101 Filosofia dels drets humans¿Els drets humans només te-nen d’universal el fet que no es respecten enlloc? En tot cas, el seu aprenentatge està incorporat a diverses assigna-tures de secundària i batxille-rat (educació per a la ciutada-nia, ètica, etc.). El curs oferirà una actualització de coneixe-ments per al professorat des d’una perspectiva filosòfica. PROFESSORAT: Ramon AlcoberroDIES: De l'1 al 4 de juliol HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores (in-closa l’activitat complementària transversal)

LLENGUA I LITERATURA

143200 La lectura vertical: com estimular l'alumne a la lecturaLa lectura vertical: no és lectura ràpida, no és un co-mentari de text, no és l'estudi d'una novel·la, no és crítica literària. És un trencaclosques: visualitzar el procés de creació literària. És un joc: entendre el camí seguit per l'escriptor. És un repte: resoldre el text estu-diat amb un esquema final. És un mètode: descobrir el gruix del teixit literari. Aquest curs està adreçat a docents que im-parteixen cursos a nois i noies a partir dels 12 anys.PROFESSORAT: Zeneida SardàDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143201 Curs de redacció en catalàCurs per repassar, reforçar i aprofundir els elements gra-maticals i estilístics més im-portants i útils a l’hora d’es-criure –i a partir d’aquí també parlar– correctament en català estàndard. Vol ser un curs eminentment pràctic de cara a treballar la redacció a la classe de llengua.

41a Escola d'EstiuJuliol 2014

9

{PROGRAMA}PROFESSORAT: Jordi PortavellaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143202 La creació de projectes digitals a l'aula de llengua (semipresencial)Curs per conèixer i potenciar l'ús d'eines digitals per a la creació de projectes a l'aula. Analitzar i reflexionar sobre els seus avantatges a nivell metodològic i com això es reflecteix en la motivació de l'alumne. Com utilitzar l'ava-luació en línia.PROFESSORAT: Mònica Castanyer i Montse ParadedaDIES: De l'1 al 18 de juliolSessió presencial de l'1 al 4 de juliol de 16 a 19 h. Total: 30 hores (el curs inclou 18 hores de treball en línia)PLACES LIMITADES: 18SUPLEMENT:12 euros

143203 Interferències en el catalàConèixer els tipus d’interfe-rències produïdes en el català (principalment del castellà, però també de l’anglès) i dis-posar dels criteris i dels recur-sos (en línia o en paper) per evitar-les.PROFESSORAT: Joan AbrilDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores (incloses 3 hores de treball on line a través de la plataforma Moodle)

143204 Lectures de batxillerat de llengua i literatura catalanes (curs 2014-2015)El curs tractarà de les lectures obligatòries de les assignatu-res de Llengua catalana i de Literatura catalana que s'im-parteixen al batxillerat durant el curs 2014-2015. Es donaran eines al professorat perquè pugui treballar didàcticament cadascun dels títols.PROFESSORAT: Anton Carbonell, Enric Falguera, Antoni Isarch, Josep CampsCOORDINADOR: Josep CampsDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 15 h. Total: 30 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143205 Perfils lectors. Com gestionar la lectura diversa a secundàriaAbordarem els diferents gène-res narratius, alguns d’especial dificultat lectora i explicarem con introduir-hi l’alumnat d’educació secundària. Dedi-carem tres sessions als gèneres narratius i una a la poesia.

PROFESSORAT: Josep-Francesc Del-gado i Júlia Ferrer

DIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143206 El joc de la poesia El curs presentarà un ampli ventall de recursos per tre-ballar la poesia catalana i castellana. Repassarem els principals trets, gèneres i te-mes de la poesia i, sobretot, practicarem la seva creació i manipulació (recitació, drama-tització...).PROFESSORAT: Josep MercadéDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143207 La influència de la literatura en la mitologia i l'artEn aquest curs analitzarem com la mitologia clàssica for-ma part de la nostra cultura i com el coneixement d’aques-tes narracions fabuloses ens aporta un coneixement previ necessari per comprendre millor obres literàries i artís-tiques.PROFESSORAT: Ana ValeroDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143208 L’emoció extrema de l’inefable: Ramon Llull (mística I) semipresencialEl Llibre d’amic e amat cons-titueix el moment culminant de la mística en llengua catala-na. Un punt màxim que, para-doxalment, se situa gairebé als orígens d’aquesta literatura. El curs proposa una aproxima-ció a la figura excepcional de Ramon Llull, just abans de la commemoració del setè cente-nari de la seva mort, que posi de manifest la tensió existent entre l’activitat incansable que va marcar la seva biografia i la temptació constant que la via contemplativa va exercir en el personatge.

Curs de 12 hores presencials més 18 hores de treball on line. PROFESSORAT: Joan SantanachDIES: Sessions presencials de l'1 al 4 de juliol de 8.30 a 11.30 h i treball on line amb data màxima de lliurament del 14 de juliol. Total: 30 hores

143209 Walt Whitman, un referent de la modernitatAquest any, per primera ve-

gada en la història de la lite-ratura catalana, s’ha traduït al català íntegrament Les fulles d’herba de Walt Whitman. Whitman va convertir la cre-ació d’aquest poema en el centre de la seva vida. Al seu llit de mort, el 1892, va donar els darrers retocs a la versió definitiva d'aquesta obra. PROFESSORAT: Sam AbramsDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143210 Joan Vinyoli, una lectura (1914-2014)Curs orientat a oferir una proposta de lectura atenta als temes i els recursos més signi-ficatius de l’autor.PROFESSORAT: Ferran GadeaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143211 Manuel de Pedrolo, molt més que el Mecanoscrit del segon origen quaranta anys desprésCurs per conèixer l’autor Ma-nuel de Pedrolo, l’abast de la seva obra i les seves caracte-rístiques principals. Es presen-taran les eines per treballar la poesia visual i els llibres Tra-jecte final i Mecanoscrit del segon origen, la novel·la de ciència-ficció més llegida pels joves catalans al llarg de di-verses dècades i que enguany celebra el 40è aniversari de la seva publicació.PROFESSORAT: Anna M. MorenoDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143212 Lecturas prescriptivas de bachilleratoAnàlisi literària de les lectu-res prescriptives de literatura castellana de batxillerat i propostes didàctiques per tre-ballar-les a classe.PROFESSORAT: Joan Estruch, Fran-cesc Reina, Fèlix López, Marcos Vicente, Lola TresserrasCOORDINADOR: Joan EstruchDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 15 h. Total: 30 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143213 Las competencias lingüísticas: estrategias y recursos para la clase de lenguaDesde la reflexión compartida hasta la concreción de propu-

estas para aplicar en el aula. Las cuatro sesiones del curso se corresponden con diversos aspectos de la enseñanza de la lengua y tienen una orienta-ción práctica.

El curs s’adreça al professorat de l’àmbit de llengües en ge-neral.PROFESSORAT: Francisca EzquerraDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)Amb la col·laboració d'Editorial Bar-canova

143214 Confesiones de las mujeres de DiosA partir de la evaluación de la literatura mística de los siglos de Oro, analizaremos la auto-biografía y la lírica de escri-toras religiosas. Este anàlisis nos llevará a cuestionarnos los límites entre los géneros. Analizaremos el sentido que tuvo esa escritura en la rica y compleja vida de las autoras valoradas. PROFESSORAT: Blanca BravoDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143215 La emoción extrema de lo inefable: San Juan de la Cruz (mística II) (semipresencial)Juan de la Cruz es el poeta castellano más hondo; quizá el más alto, también. Su poesía, de una sencillez desarmante, preñada de símbolos plurisig-nificativos, revela la emoción extrema del alma vacía de sí, encendida en un fuego amoro-so que la colma, la transfigura. San Juan verbaliza lo indeci-ble. Cada poema suyo es un milagro.PROFESSORAT: Noemí Montetes-MairalDIES: Sessions presencials de l'1 al 4 de juliol de 12 a 15 h. més treball on line data màxima de lliurament del 14 de juliol. Total: 30 hores

143216 Don Quijote, Barcelona y Roque GuinartEl próximo año se celebrará el cuarto centenario de la pu-blicación de la segunda parte del Quijote. El curso pretende repasar algunos datos biográfi-cos de Cervantes y su entorno histórico para poder analizar con mayor profundidad la intención del autor al mos-trar los personajes. El curso finalizará con una visita a los espacios más emblemáticos de la ciudad relacionados con la estancia de Cervantes o don Quijote, así como a la sala cervantina de la Biblioteca de

Catalunya.PROFESSORAT: Isabel M. RogerDIES: Del 30 de juny al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

143217 Advertising and Persuasive texts in English Language LearningLa publicitat, i per extensió el llenguatge persuasiu, consti-tueix una font àmplia i diversa de mostres reals i motivadores per a l’aprenentatge de l’an-glès com a llengua estrangera. Aquest curs es proposa pre-sentar amb exemples escrits, orals, audiovisuals i multimo-dals la diversitat d’activitats que es poden fer a l’assignatu-ra d’anglès amb anuncis breus i amb alguns altres tipus de textos persuasius. La llengua vehicular del curs és l’anglès.PROFESSORAT: Patrick Zabalbe-ascoaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143218 Teaching culture in the English classroom successfully (on line)Curs on line sobre els con-ceptes bàsics relacionats amb la introducció de la cultura dintre de l’ensenyament de la llengua anglesa (el xoc cultu-ral, la comunicació no verbal, els malentesos culturals), els temes culturals a tractar, les diverses tendències i tècniques per integrar els continguts culturals al programa, idees d’activitats pràctiques per a la classe i alguns aspectes significatius de la cultura an-glosaxona. El curs s’impartirà en anglès.PROFESSORAT: Rosa M. CanoDIES: De l'1 al 18 de juliol. Total: 30 hores

143219 Inspire students to learn by arousing their curiosity to read all text typesHow reading helps students to learn. The importance of cultural awareness. The latest research findings. How to te-ach vocabulary. The relations-hip between a sound and its corresponding written letter: phonics and writing. Compre-hension and reading.PROFESSORAT: Andrea TolveDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143222 Entendre et raconter

{PROGRAMA}

10

des histoires en classe de langueInitiation au conte sous 2 aspects diiférents: d'un coté, les activités liées au conte en classe de langue et, de l'autre, réflexion sur l'acte de conter et apprentissage de techniques du conte afin de conter en pu-blic. A la fin du stage, le pro-fesseur a découvert la variété et spécificité du conte et peut commencer à "raconter" par lui-même en classe.PROFESSORAT: Catherine FavretDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143223 Enseigner par le théâtre: le théâtre comme outil péda-gogique en langue vivanteTaller de teatre per millorar les competències orals i escrites a la classe de llengua estrangera amb els nostres alumnes. La llengua vehicular serà el fran-cès, tot i que la metodologia es pot aplicar a l’aprenentatge de qualsevol altra llengua es-trangera.PROFESSORAT: Catherine SaintjeanDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

CIÈNCIES SOCIALS

143300 Prejudicis i evolució humanaL'evolució humana és una d'aquelles disciplines que so-vint no s'explica a batxillerat ni a l’ESO per causes diver-ses. La més flagrant, però, és que els nostres llibres de text mostren massa sovint contin-guts erronis i farcits dels pre-judicis dels científics locals. Durant aquest curs es pretén pal·liar aquest problema do-nant un enfocament general i clar de l'evolució humana per tal de poder-la explicar d’una manera simple i entenedora a l’aula.

Curs d'utilitat per al professo-rat de ciències experimentals.PROFESSORAT: David RabadàDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143301 Arqueologia urbana: Barcelona sota terraBarcelona compta amb un ric i extens patrimoni arqueològic que va des de la prehistò-ria fins a l’època industrial.

Al llarg de 4.000 anys més, nous i sorprenents testimonis d’ocupació a la plana barcelo-nina han aparegut als nostres carrers, parcs i jardins. Esque-lets, monedes, inscripcions, vaixells i fòssils urbans són alguns dels tresors que desco-brirem en aquest curs teòric i pràctic.PROFESSORAT: Victòria MedinaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143302 Tres-cents anys de món clàssic: què, qui i com. El Tricentenari del món clàssicVeure la intensa relació que ha tingut Catalunya amb el món clàssic, com ha viscut el nostre país aquest corrent de pensament, com ha evoluci-onat l’estudi del món clàssic en els darrers tres-cents anys, les persones que n’han estat protagonistes, les institucions públiques i privades que s’han creat a partir del món clàssic al llarg d’aquest període histò-ric que enguany rememorem, el Tricentenari.PROFESSORAT: Montserrat TudelaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143303 La ciutat i l’arqui-tectura al llarg del tempsApropament a diversos mo-ments històrics des de l’an-tiguitat fins l’edat mitjana a través de l’anàlisi de l’urba-nisme i l’arquitectura. L’estudi de models de cultures permet visualitzar aspectes tan relle-vants com qüestions conceptu-als i ideològiques, localització de les ciutats, coneixement de l’entorn, aprofitament de re-cursos naturals i recursos tèc-nics i organització del treball. Lògicament aspectes estilís-tics, tendències iconogràfiques o ús de l’urbanisme i l’arqui-tectura com a eines polítiques son altres temes que poden sortir durant les classes.PROFESSORAT: Joan GarciaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143304 Petit paisatge de la història de Barcelona i fotografiaAprofundir en les possibilitats tècniques del mòbil, les apli-cacions, compartir les imat-ges i editar un visionat. Tot això són eines per potenciar l’observació en els alumnes, al mateix temps que redesco-

brim la història de Barcelona a través de petits paisatges i detalls quotidians que confe-reixen caràcter a la ciutat: les oques de la catedral, el torn dels orfes de la casa de la Mi-sericòrdia, botigues emblemà-tiques, etc.PROFESSORAT: Amparo FernándezDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)

143305 Viure i fer viure la ciutat. Identitat, patrimoni i ciutadaniaCurs per treballar el patrimoni com a valor educatiu. Es farà a través d’una única sessió teòrica a l’aula amb propostes d’activitats escolars. Les altres sessions seran d’observació de l’entorn i es faran trepitjant la ciutat. PROFESSORAT: Núria CasasDIES: Del 30 de juny al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

143306 Temes d'història econòmica (Història 2n de batxillerat)L’actual currículum d’Histò-ria de 2n de batxillerat inclou diversos continguts d’història econòmica importants per entendre el desenvolupament històric de Catalunya i el con-junt d’Espanya. El curs pretén donar eines al professorat per entendre la complexitat de les qüestions econòmiques, que requereixen també conceptes tècnics no habituals en la for-mació del professorat d’His-tòria. PROFESSORAT: Felip de VicenteDIES: Del 30 de juny al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores

143307 Reflexions sobre Europa. Una altra visió de la històriaLa complexitat de la societat mediàtica d’avui dia força a fer una reflexió sobre el que significa el continent europeu com a origen del que entenem com a cultura occidental. El curs proposa una visió pano-ràmica i transversal del que ha estat un sistema de valors i tradicions, tot fent una anàlisi dels períodes històrics essenci-als en la construcció d’Europa com a concepte. PROFESSORAT: Enric PuigDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143308 Pau Casals.

De la pau al testimoniatge. El compromís com a valorEstudi de Pau Casals per poder-lo presentar pedagògi-cament a l’alumnat. Coneixe-ment dels recursos didàctics disponibles.PROFESSORAT: Josep M. FiguerasDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)LLOC: CDL

143309 Els símbols, les al·legories i el misteri en la història de l’art (II part)Les obres d’art estan plenes de missatges amagats. El co-neixement de la simbologia, un codi quasi oblidat, ens els mostra i ens fa comprendre les obres en tota la seva rea-litat. El curs complementa el de l’estiu del 2013, però està obert igualment a nous parti-cipants perquè s’hi tractaran noves obres.PROFESSORAT: Carolina CamañesDIES: De l'1 al 4 de juliol.HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)LLOC: CDL

143310 L'època de GoyaUs proposem un recorregut per la vida i obra de Goya com a excusa per profunditzar en la història de l’Espanya de finals del segle XVIII i principis del segle XX: la monarquia de Carles IV, la invasió francesa, la Guerra del Francès i el re-torn dels Borbons amb Ferran VII.PROFESSORAT: Joan AstorchDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total:15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)LLOC: CDL

143311 Art contemporani i cultura visual del món actualCurs d’introducció als llen-guatges de l'art contemporani des d'una perspectiva cultural oberta i transversal, cercant les interrelacions entre cultura visual, literatura i cinema, navegant entre les manifesta-cions artístiques més recents i els seus orígens avantguar-distes.PROFESSORAT: Helena RotésDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores (inclosa visita al MAC-BA el 4 de juliol de 16 a 19 h)

143312 Dels procediments a

les competències en geografiaDes dels continguts de la ge-ografia, tant d’ESO com de batxillerat, treballarem de ma-nera pràctica quatre compe-tències que estan íntimament relacionades amb aquesta matèria: la competència en anàlisi i interpretació de fets geogràfics; en la gestió i el tractament de la informació; la competència espacial dels fenòmens; la competència de coneixement i interacció amb el món. Facilitarem una sèrie de procediments de treball gràfic, digitals, cartogràfics i de treball de camp.PROFESSORAT: Jaume Busquets. Joan M. Serra, Adolf CucalaDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. To-tal:15 hores (inclosa l’activitat com-plementària transversal)Amb la col·laboració d'Editorial Bar-canova

CIÈNCIES EXPERIMENTALS

143400 Experimentar la ciència del nostre entornCurs experimental per a pro-fessors amb capacitat de gau-dir de totes les dimensions de l'activitat científica. Curs inte-grador dels diferents vessants de la ciència: física, química, biologia i geologia.PROFESSORAT: Josep M. Valls, Mar-ta SeguraDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)LLOC: Escola Pia de Nostra Senyo-ra. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143401 Experiments que utilitzen el mòbil, amb la tauleta i materials casolansEs plantegen diferents activi-tats pràctiques de física i de química que es resolen amb material de laboratori i amb les aplicacions de descàrrega gratuïta que es poden tenir en un smartphone o en una tauleta. També es proporcio-naran eines per usar diferents simulacions tant de física com de química i es veurà de quina manera es poden implementar en cursos de l’ESO i del bat-xillerat.PROFESSORAT: Josep Corominas, Fina GuitartDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)LLOC: CESIRE, Avda. Drassanes, 10 PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143402

11

{PROGRAMA}Descobrint la biologia al laboratoriMostrar recursos experimen-tals per motivar la curiositat dels alumnes, ajudant de for-ma atractiva al seu aprenen-tatge en camps de la biologia propis de l'ESO.PROFESSORAT: Montse Montagut, Sandra HolgadoDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)LLOC: Escola Pia de Nostra Senyo-ra. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143403 Portem el laboratori a l’aulaCurs de ciència experimental adreçat a professors que pu-guin preparar els seus kits per fer tota mena d'experiències a l'aula sense necessitat d'anar al laboratori.PROFESSORAT: Josep M. Valls, Mar-ta SeguraDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)LLOC: Escola Pia de Nostra Senyo-ra. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143405 La cuina com a recurs per a les ciències experimentals (on line)Apropar els conceptes fona-mentals presents en els cur-rículums de les matèries de ciències experimentals mitjan-çant l’observació i estudi dels diferents processos culinaris (senzills) que l’alumne pot experimentar a casa seva usant la cuina i els productes ali-mentaris quotidians.PROFESSORAT: Roser Roca, Imma RosDIES: De l'1 al 18 de juliol. Total: 30 hores

143406 Com gestionar els laboratoris docents (on line)Risc químic i biològic. Emma-gatzematge i estocs. Els nous pictogrames. Relació entre els vells i nous pictogrames. Fit-xes de seguretat. Substitució de productes. Informatització de l'inventari de productes. Gestió dels residus. Normativa del Departament d'Ensenya-ment. Estudi de casos.PROFESSORAT: Imma RosDIES: De l'1 al 18 de juliol. Total: 30 hores

143407 Com apropar la recerca sobre el

VIH/sida a l'aula i fomentar alhora la prevencióEs tracta del 6è curs d’Xplore Health adreçat a professorat de secundària, organitzat conjuntament per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració del Col-legi. En aquesta edició es facilitaran recursos per l’aula dels portals educatius euro-peus Xplore Health (www.xplorehealth.eu) i IrsiCaixa divulgació (www.irsicaixa.es/divulgacio). PROFESSORAT: Rosina Malagrida, Lluís Pagès, Javier Martínez-Picado, Marcel Costa, Miquel Nistal, Josep Santaló.DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 10 a 13 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)LLOC: CosmoCaixa

143408 Aprenent geologia amb treball pràcticPràctiques amb minerals i roques i les seves aplicacions. Treballarem perfils i mapes topogràfics, d’una banda, i de l’altra, treballarem el mapa ge-ològic i els talls geològics. Re-cursos TIC per treballar amb els diferents tipus de mapes. PROFESSORAT: Flavia Crespán, Sandra HolgadoDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)LLOC: Escola Pia de Nostra Senyo-ra. Diputació, 277PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143409 Astronomia pràctica i experimentalAmb l'ajuda de simulacions, maquetes i aparells senzills és possible fer una astronomia molt pràctica i atractiva per als educadors i per als alumnes. També visitarem l'Observatori Astronòmic del parc del Gar-raf, assistirem a una sessió de planetari i farem observació del cel a ull nu i amb telesco-pi.PROFESSORAT: Carles Schnabel i Rat ParelladaDIES: De l'1 de juny al 4 de juliol. HORARI: de l'1 al 3 de juliol, de 16 a 19 h; 4 de juliol, de 18 a 23 h. To-tal: 15 hores (el dia 4, de 20 a 23h a l'Observatori Astronòmic del Parc del Garraf).

143410 La conca lacustre de Banyoles: un àmbit per aprendre geologiaEl curs consta de dues sessi-ons teòriques i d’una sortida de camp a Banyoles. En la primera sessió teòrica, que es realitzarà abans de fer la sor-tida de camp, s’analitzaran els materials didàctics. En aquesta

primera sessió es procurarà or-ganitzar la logística de la sorti-da, que serà un dissabte matí i tarda. La segona sessió teòrica serà després de la sortida de camp i s’hi posaran en pràcti-ca els materials didàctics. PROFESSORAT: Josep Marlés, Sal-vador SarquellaDIES: 4 de juliol i 7 de juliol, de 16 a 19 h. Al Col·legi de Llicenciats. Rambla de Catalunya, 8 Dissabte 5 de juliol tot el dia Total: 15 horesSUPLEMENT: 10 euros (Assegu-rança)NOTA: Les despeses del viatge a Banyoles serà en cotxes particulars a càrrec dels participants

143411 Desenvolupament i aplicació de continguts competencials en ciènciesCurs per aprendre a desen-volupar, aplicar i avaluar continguts competencials en ciències. PROFESSORAT: Josep Marlés, Sara MoyaDIES: De l'1 al 4 de juliol.HORARI: de 12 a 15 h. Total:15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)Amb la col·laboració d’Editorial BarcanovaLlOC: Escola Frederic Mistral- Tèc-nic Eulàlia. Pere II de Montcada, 8PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143412 Recorreguts geològics, ambientals, geogràfics i culturals pels voltants de Limoux i CarcassonaEs tracta d’un curs de reco-neixement sobre el terreny dels principals caràcters de la terra occitana situada entre Axat, Quillan, Limox/Limous i Carcassona, íntimament lligada al nostre país, des de diferents punts de mira: geo-lògics, geogràfics, ambientals, culturals, històrics... Aquest reconeixement, que ens haurà de servir per conèixer millor les arrels de la nostra terra, es farà mitjançant un conjunt de recorreguts.PROFESSORAT: Josep M. Mata, Jau-me VilaltellaDIES: Del 7 al 10 de juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. Informació: mata@emrn.upc.es 609540706NOTA: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viatge i l'allotjament seran a càrrec dels participants

143413 Recorreguts geològics, ambientals, geogràfics i culturals per la comarca de l'Alt Urgell

Es tracta d’un curs de reco-neixement de camp realitzat totalment sobre el terreny. En aquest curset, tal com s’ha anat fent els darrers anys, la idea es conèixer els Pirineus pas a pas. Així, aquest curs ens haurà de servir per co-nèixer millor les arrels de la nostra terra i es farà mitjan-çant un conjunt de recorreguts de caire geològic, geogràfic i també cultural. En aquesta ocasió, el curs se centrarà a la comarca de l’Alt Urgell i la base d’operacions se situarà a Montferrer.PROFESSORAT: Josep M. Mata, Jau-me VilaltellaDIES: Del 12 al 16 de juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (assegu-rança)CURS DE CAMP. Informació: mata@emrn.upc.es 609540706NOTA: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viatge i l'allotjament seran a càrrec dels participants

143414 Geologia de la Noguera Pallaresa a partir dels recursos didàctics de l’entornEs preveu fer un recorregut trans-versal a la serralada Pirinenca des de la zona axial fins a la depressió de l’Ebre. Es treballaran els as-pectes més rellevants de cada un dels emplaçaments a partir de l’ús de diferents metodologies, amb la finalitat d’apropar i facilitar l’apre-nentatge de la geologia. Observa-rem les característiques tectòni-ques, els materials, els temps geo-lògics, els usos miners, els riscos, la geomorfologia glacial, etc.

PROFESSORAT: Irene BordaDIES: Del 17 al 20 de Juliol. Total 30 h. SUPLEMENT: 10 euros (Assegu-rança)CURS DE CAMP. Informació: ibor-da@xtec.cat, 66 30 47 777

NOTA: Cal portar calçat adequat i roba d'abric. Les despeses del viatge, entrades a museus i l'allot-jament seran a càrrec dels partici-pants.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

143500 L’avaluació de les matemàtiques i les ciències a PISA PISA és un referent mundial per avaluar l’assoliment de la competència matemàtica, la científica i la resolució de problemes que va molt més enllà dels rànquings. Què en podem aprendre? Com hem d’interpretar-ne els resultats? Com podem millorar-ne els resultats? Com podem fer problemes competencials a l’estil PISA? En aquest curs donarem resposta a aquestes preguntes.PROFESSORAT: Llorenç RosellóDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l’activitat complemen-tària transversal)

143501 Com les TIC t’ajudaran a un millor assoliment de les destreses matemàtiquesEn aquest curs pretenem dotar el docent d’instruments per al seguiment del rendiment dels alumnes mitjançant les TIC, de manera que pugui eliminar temps de correcció a classe per dedicar-lo al suport indi-vidualitzat dels alumnes. Així, amb l’ús adequat i racional d’un entorn d’aprenentatge dotat d’intel·ligència artificial, podrà distribuir feines auto-adaptatives (un mateix exer-cici que s’adapta al nivell de l’alumne) i dedicar més temps lectiu a l’assoliment de les competències bàsiques.PROFESSORAT: Alexandre Domín-guezDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT:10 eurosAmb la col·laboració de Matgran

APRENENTATGE AMB TECNOLOGIES DIGITALS

143700 Puc ser un docent 2.0? (on line) L’objectiu del curs és intro-duir l’alumne en el món 2.0. És a dir, a partir de diferents aplicacions aprendrà a: crear, modificar i gestionar pàgines web, blogs, app web; distingir una imatge que té propietari d’una que no en té i elaborar una galeria privada.PROFESSORAT: Montse Aragonès, Pau FerrerDIES: De l'1 al 18 de juliolTotal: 30 hores

143701 Serveis Google aplicats a l'educació (on line)Amb Google podreu comuni-car-vos, disposar en qualsevol lloc dels vostres documents, gestionar el vostre temps, rebre notícies, organitzar fo-tografies i vídeos, elaborar documents diversos de manera col·laborativa, tenir la vostra pàgina web (o la del grup clas-se, o la del centre), expressar les vostres opinions o publicar les vostres experiències en un blog, compartir documents... Només necessiteu un ordina-dor connectat a internet i un navegador. Res més. Aprendre a utilitzar els espais de Google és molt fàcil, ja ho veureu!PROFESSORAT: Xavier Suñé i Irene MartínezDIES: De l'1 al 18 de juliolTotal: 30 hores

{PUBLICITAT}

12

143702 Moodle 2 a l'aula (on line)Quins canvis ens suposarà passar a Moodle 2? Quins avantatges? De quina manera en podem treure més profit? Com podem organitzar de manera eficaç els recursos? Com planificar i dur a terme activitats? Com engrescar l’alumnat a participar-hi? Com fer el seguiment i avaluar el seu treball? Podem facilitar que l’alumnat sigui conscient del seu progrés? L’objectiu d’aquest curs és donar respos-ta a totes aquestes preguntes i, en fer-ho, millorar les aules virtuals per adaptar-les al nou Moodle.PROFESSORAT: Xavier Suñé i Irene MartínezDIES: De l'1 al 18 de juliolTotal: 30 hores

143703 E-tàctic: recursos i estratègies TAC-TIC a l'aula (on line)Facilitar al docent recursos TIC per a l'aula, sigui com a material de suport per al pro-fessor, per a l'alumne o per al canvi metodològic.PROFESSORAT: Miquel FernàndezDIES: De l'1 al 18 de juliolTotal: 30 hores

143704 Usos educatius de Prezi, una eina original i creativa per elaborar presentacions multimèdia (on line)Prezi és una fascinant apli-cació 2.0 que permet crear presentacions amb moviment que resulten molt originals i creatives. En les presentacions elaborades amb Prezi podem incloure imatges, vídeos, text, enllaços, etc. A més, es tracta d’una eina ideal per al treball en grup ja que permet l’edició simultània per diversos usu-aris.PROFESSORAT: Antoni Alberich DIES: De l'1 al 18 de juliolTotal: 30 hores

143705 Desenvolupament d’un blog professional amb WordpressWordpress és una de les plataformes blog-web CMS (content management system) més populars entre els gestors de continguts. De progra-mari lliure i gratuït, permet adaptar-se a les necessitats particulars dels professionals de forma simple i intuïtiva. En el cas de docents i formadors, permet treballar de forma

constructiva amb els alumnes i usuaris a través de les diverses publicacions i articles que fa-cilita l’administrador del blog. PROFESSORAT: Marc CarmonaDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l’activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 18SUPLEMENT:10 euros

MÚSICA

143800 Curs d’introducció a la música medievalEl curs es proposa presentar en una perspectiva interdisci-plinària els repertoris monò-dics medievals en relació al seu context històric, litúrgic o cortesà, popular o aristocrà-tic. Un recorregut que oferirà l’oportunitat d’apropar-se a la producció musical, analitzada no com a fenomen aïllat sinó com a part integrant de la història de l’art, de la litúrgia, de la societat i de la cultura medieval. PROFESSORAT: Maria I. Colantuono DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat comple-mentària transversal)

143801 Formes barroques i gèneres romàntics a la música del segle XXAprofundiment, amb audici-ons comentades, en la reelabo-ració que molts compositors del segle xx van fer de la tra-dició barroca i romàntica, tot desmarcant-se de les avant-guardes.PROFESSORAT: Jordi Parramon DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)

143802 Estils vocals en el cant modernEn aquest curs coneixeràs les bases de què ha de partir una tècnica vocal sòlida per cantar i aprendràs alguns dels recursos propis dels següents estils: pop-rock, jazz, R&B i teatre musical. Com a curs d’iniciació al cant modern, la dinàmica girarà al voltant d’audicions musicals i exerci-cis pràctics.PROFESSORAT: Ricard Miranda DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)LLOC: Gershwin Vocal Studio, Jo-vellanos, 9, pral. 2n (cantonada Pelai).

EINES DE MILLORA PERSONAL I ALTRES

143900 El treball de les emocions a través del cosCurs pràctic, vivencial i reflexiu en què, a partir de diferents propostes de treball corporal, es pretén millorar la consciència i l’autoconeixe-ment personal, a fi d’identifi-car i gestionar eficaçment les pròpies emocions i la comuni-cació amb l'altre. Curs orientat a potenciar la salut del docent.Nota: Cal portar roba còmoda, mitjons i aïllant o tovallola per esti-rar-se a terra.PROFESSORAT: Ester Bach DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

143901 La veu i el cos per a una comunicació eficaçCurs destinat a millorar el coneixement de la pròpia veu. Molt recomanable per pre-venir problemes vocals i per aprofitar al màxim els recursos comunicatius de cada persona. Es treballa a partir del cos, la col·locació i la respiració, ja que són aspectes decisius per transmetre el missatge a l’alumnat. Curs orientat a po-tenciar la salut del docent.PROFESSORAT: Quim Casas i Sergi Font DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

143902 Motivar-nos i eliminar el mal d'esquenaSabrem quins són els mecanis-mes reals que alteren la nostra postura i, en conseqüència, fan treballar el cos en posicions extremes que al final del dia es tradueixen en dolor. Quan la causa és l’estrès també s’ha de tenir en compte i es pot saber amb una exploració funcional. Analitzarem quin paper té el sistema emocional en les lesions i dolors físics. Curs orientat a potenciar la salut del docent.PROFESSORAT: Ana Velázquez, J. Antonio Fanlo DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

133903

El ioga educa: salut, gestió de l’estrès i comunicació emocionalEn aquest curs podrem expe-rimentar eines pràctiques que el ioga ens ofereix per incor-porar a la nostra vida quotidi-ana personal, a les aules i en diversos entorns educatius. Farem activitats per aprendre a equilibrar la salut mental i corporal, per gestionar l’estrès i per comunicar-nos emocio-nalment d’una manera asser-tiva, afavorint l’aprenentatge i el creixement integral. Els participants han de portar roba còmoda, aïllant i mitjons.PROFESSORAT: Lídia SerraDIES: Del 30 de juny al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 hores PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

143904 Una mirada crítica als mitjans de comunicació de massaLa influència dels mitjans de comunicació en el coneixe-ment de la realitat és innega-ble. Tot i això, sovint se'ns presenten com a fets el que en realitat són discursos constru-ïts per un emissor concret que té uns objectius determinats (a vegades explícits, però sovint ocults). Els joves, per la seva poca experiència, poden ser especialment vulnerables a aquest tipus de manipulaci-ons, i fer-los adonar d'aquesta realitat és la millor garantia per formar ciutadans lliures i crítics amb el seu entorn. A través del coneixement del funcionament dels discursos en els diferents mitjans de co-municació, serem més capaços d'advertir les seves possibles manipulacions.PROFESSORAT: Albert Folk i Carla GràciaDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat comple-mentària transversal)

143905 Afinitats i correspondències entre cinema i pinturaConsideracions al voltant de les formes de visibilitat de les imatges a través de les peculi-aritats i similituds entre obres pictòriques i fílmiques. Els co-mentaris i anàlisis s’exposaran a partir de les obres apuntades en el programa. En cada sessió s’exposarà el marc teòric des del qual s’ha fet l’estudi de les obres indicades.PROFESSORAT: Mercè CollDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)

143906 Introducció al teatre a l’aula (amb autors clàssics)És una petita introducció al teatre per conèixer i saber on trobar les eines per treballar amb els alumnes. És una petita introducció al teatre de forma lúdica i ràpida, amb textos d’autors clàssics, intentant oferir un tastet del diferents llenguatges dramàtics: natura-lisme, simbolisme, expressi-onisme, teatre èpic, surrealis-me, absurd i realisme màgic.PROFESSORAT: Rebeca GonzálezDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 16 a 19 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal) PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

INTERNIVELLS: INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

143010 Signes d'alerta a l'aula (internivells)És important reconèixer, en els alumnes, signes que ens alertin de possibles trastorns que poden esdevenir dificul-tats d’aprenentatge. Us pre-sentem eines pràctiques per descobrir-los, gestionar-los i dur a terme les tasques opor-tunes de prevenció, suport i/o derivació.PROFESSORAT: Esperança Benai-ges, Elisenda PeradejordiDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)

143224 El conte, una eina educativa (internivells)El món dels contes esdevindrà el centre d’interès d’aquest taller, on veurem i viurem d’una manera molt pràctica com trobem en els contes una eina molt bona per utilitzar a l’aula de forma pedagògica, lúdica o socialitzadora, alhora que gaudirem de l’art d’expli-car contes.PROFESSORAT: Moi AznarDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 ho-res (inclosa l'activitat complemen-tària transversal)

143225 Amb la paraula cantada, l'ús didàctic de les cançons (primària i secundària)Amb aquest curs, es pretenen treballar de manera pràctica les possibilitats que la cançó

13

AGENDA DEL COL·LEGI{PROGRAMA}(popular i d’autor) i la dis-cografia existent (en català i en altres llengües) tenen de cara a la didàctica de diferents assignatures: especialment, llengua i literatura catalanes (dialectes, construccions sintàctiques, formes cultes i populars, història de la poesia catalana a través de la musi-cació de poetes…) i llengües estrangeres, però també his-tòria, medi ambient i altres matèries. PROFESSORAT: Miquel PujadóDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat com-plementària transversal)

143226 Eines per a la lectura en veu alta (primària i secundària)Curs per dotar el professorat d'eines i recursos per millorar la lectura en veu alta dels seus alumnes, amb l'objectiu de fo-mentar aquest hàbit i aconse-guir que assoleixin una bona competència lectora.PROFESSORAT: Eva M. LluchDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat com-plementària transversal)

143227 Elaboració de materials didàctics en AICLE /CLIL (primària i secundària)El curs constarà de dues parts. En la primera, s’introduirà a l’alumnat en el marc teòric de l’enfocament AICLE (apre-nentatge integrat de contin-guts i llengua estrangera) i, en la segona, es donaran pautes per elaborar materials i estra-tègies per aconseguir bones pràctiques educatives seguint aquesta metodologia.PROFESSORAT: Oscar Altide, Car-me FloritDIES: De l'1 al 4 de juliol. HORARI: de 8.30 a 11.30 h. + treball on line. Total 15 hores (in-closa l'activitat complementària transversal)

143415 Treball amb microscopi i aïllament de microorganismes d’entorns propersCurs en què es presentaran les tècniques bàsiques de treball amb la lupa binocular i el microscopi escolar i la realit-zació de preparacions. Es farà especial èmfasi en la manera d’obtenir microorganismes a partir de l’entorn proper, estudiar-los i mantenir-los a l’aula. PROFESSORAT: Xavier MuñozDIES: De l'1 al 4 de juliol

HORARI: de 8.30 a 11.30 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat com-plementària transversal)LLOC: Escola Pia de Sant Antoni, Rda. St. Pau 72PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 15 euros

143907 Descobreix el poder de l’expressió dramàtica a l’aula (primària)Descobrirem com l’expressió dramàtica pot convertir-se en una potent eina educativa. El teatre, vist des d’aquesta pers-pectiva, millora les habilitats expressives i emocionals dels infants i reforça el treball en equip. Oferirem recursos per introduir el teatre a la nostra classe. El curs bàsicament pràctic per viure tot el que ens aporta l’art dramàtic. Adreçat a mestres de primària. PROFESSORAT: Sandra Gómez (La Caputxeta)DIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros

143908 Posem nom als sons: viure, comprendre i integrar la música a la vida de l’aula d’infantilViurem diverses experiències musicals estimulants a través de les cançons, les danses, les obres musicals, els poemes, els contes, les obres d’art, l’experimentació instrumen-tal i la creació. A través del llenguatge visual, el corporal i l’oral, expressarem els ele-ments musicals més rellevants en les obres per conèixer-les millor, poder-ne parlar i fer que esdevinguin significatives tant per a la comunicació del grup com per a la vida perso-nal de cada infant. PROFESSORAT: Adrià Garcia, Ivet DomínguezDIES: De l'1 al 4 de juliolHORARI: de 12 a 15 h. Total: 15 hores (inclosa l'activitat comple-mentària transversal)PLACES LIMITADES: 20SUPLEMENT: 10 euros Hi haurà dues activitats de temàtica transversal que complementaran els nos-

tres cursos. Es tracta d'espais de coneixement i debat, de temàtica transversal i d'interès per al professorat de diferents matèries.

Les activitats tindran lloc el dia 30 de juny de 16 a 19 h. Es podrà escollir entre dues temàtiques:

La competència digital, desplegament i presentació d’experiències de centres (lloc: Escola Joan Pelegrí) La competència cientificotècnica, desplegament i presentació d’experiències de centres (lloc: Col·legi de Llicenciats)

MOLT IMPORTANT: Cal assistir a una de les dues activitats per obtenir el certifi-cat en els cursos en què això s’indiqui en el programa.

Activitats complementàries transversals

InscripcióA partir del 22 d'abril

Quota d'inscripció: 65 € per a col·legiats; 95 € per a no col·legiats

La quota inclou tots els cursos que vulgueu fer, sempre que no coincideixin en dies i horari; si els cursos són on line, només se'n pot fer 1 com a màxim. Hi ha alguns cursos que tenen suplement, tal com s’indica en el programa.

Els suplements són en concepte de: places limitades, utilització d’aula d'informática o ús de materials de laboratori.

La inscripció es pot fer:

per internet: http://www.cdl.cat (pagament amb VISA)

personalment (pagament en efectiu, amb xec o amb VISA) a les nostres oficines (Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007 Barcelona; tel. 933170428; secretaria@cdl.cat.

Inscripció fins al 27 de juny, mentre hi hagi places disponibles.

Un cop feta la inscripció, no es retornarà l'import de la matrícula.

Si un curs no arriba al mínim establert d’inscrits, s’haurà d’anul·lar. Només en aquest cas es retornarà l’import de la matrícula.

Lloc: Escola Joan Pelegrí. Consell de Cent, 14. Barcelona (hi ha alguns cursos que es fan en altres ubicacions; consulteu la programació).

Reconeixement: Els cursos estan reconeguts dintre del Pla de Formació Perma-nent del Departament d’Ensenyament (en tràmit). Cal assistir al 80% d’hores per obtenir el certificat.

Conferència inaugural

Jordi Casassas, Catedràtic d'Història Contemporània (UB)

Enric Prat de la Riba i la seva generació de creadors inquiets

Dimecres 18 de juny a les 19 h. Sala Ramon Fuster del Col·legi

Promoció especialSi encara no us heu col·legiat i us voleu inscriure a l'Escola d'Estiu, de l'1 de maig al 30 de juny podeu col·legiar-vos sense abonar els 94 € dels drets d’inscripció. Així doncs, només hauríeu de pagar la quota col·legial corresponent al segon semestre del 2014, 47 €.

{PUBLICITAT}

14

SabadellProfessional

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO.T’abonem el 10% de la tevaquota de col·legiat*.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 2.300comissions de devolució dels la targeta de crèdit i de oficines al teu servei.d’administració i teus rebuts dèbit per titular imanteniment. domèstics principals, autoritzat.

fins a un màxim de20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és elmateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem unareunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El Compte Expansió PRO requereix la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 700euros. S’exclouen els ingressos que provenen de comptes oberts al grup Banc Sabadell a nom del mateix titular. Si tens entre 18 i25 anys, no cal domiciliar cap ingrés periòdic.*Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada.Co

ndic

ions

revi

sabl

esen

func

ióde

l’evo

luci

óde

lmer

cat.

S’ap

licar

anle

squ

ees

tigui

nen

vigo

ralb

anc

enel

mom

entd

ela

form

alitz

ació

.

El banc de les millors empreses. I el teu.

AHEEEHAPEGPMNMMMCKFGBLKCAPAHEEEHABNFFFNBPFCFGJPEGEOJCJDNPAPBNFFFNBHABCNNFOBLPOOIPDIPDKLDNANDINEFFKBOLHLACFODAJDMBDDLJLANMCODEPDGNILPJCABCLFPGHIFIDIIMKOOIHGKMDDLDBDFCENIIBBFPEOJFBKGCIFOCCFFBOPJPMCBIJMFFFNFEPLFPIDBBCHDCIOOBAAHFHAEMPGAPBBBPAPIBDOHMEJDMJOBHHAEGEHGIHJGHHHHHHHPHHPPPHHPPHPPPHPHPHPHPPHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

15

{PROGRAMA}

142210 Anglès essencial bàsic (A1). Part I

142211 Anglès essencial preintermedi (A2). Part I

142212 Anglès essencial intermedi (B1). Part I

142213 Anglès avançat (B2/C1). Conversa

142214 Anglès essencial basic (A1). Part II

142215 Anglès essencial preintermedi (A2). Part II

142216 Anglès essencial intermedi (B1). Part II

Tots els cursos tenen una durada de dues setmanes, durant la primera quinzena o la segona quinzena (es pot escollir). Amb la part I i la part II teniu el curs sencer.

Les classes tindran lloc cada dia al matí:Matí: de 10 a 14 h; tarda: de 16 a 20 h.

PREU per curs per a col·legiats, 200 euros; no col·legiats, 250 eurosPLACES LIMITADES: 15Total: 40 h.Coordinador: Martin Delaney

Pagament fraccionat dels cursos: El carnet col·legial amb funcionalitats financeres permet fraccionar els pagaments dels cursos. Per a més informació truqueu-nos al 933170428.

IX ESCUELA DE VERANO CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DE DOCTORES Y LICENCIADOS EN FILOSOFÍA Y LETRAS Y EN CIENCIASALMAGRO 2014

Estas Jornadas son una buena ocasión para consolidar la formación, mejorar la práctica docente y disfrutar de tres días de convivencia entre profesores de toda España en el marco de la ciudad de Almagro y su Festival de Teatro Clásico

Debatiremos con especialistas procedentes de todo el territorio español en torno al tema de esta nueva edición de la Escuela de Veranol del Consejo General, enfocado siempre desde el punto de vista del profesorado.

EL HÁBITO DE LA LECTURAUn enfoque multidisciplinarDel 7 al 9 de julio de 2014

Del 8 al 10 de julio de 2013 Más información: www.consejogeneralcdl.es

Cursos intensius d'anglès al juliol Activitat adreçada a col·legiats en diferents col·legis professionals i

a titulats universitaris sense col·legiació majors de 55 anys.

Oferim la possibilitat de gaudir del coneixement des d’una perspectiva cultural de nivell universitari. La docència anirà a càrrec d’experts en cadascun dels àmbits.

Es podrà optar a participar en un o més cursos. S’impartiran dues hores per setmana al llarg de tot el curs acadèmic.

Cursos 2014-2015

Cultura clàssica. Joan AlberichHistòria de la música. Jordi ParramonHistòria de l'art. Joan Astorch i Carolina CamañesLiteratura universal. Sam Abrams

Dijous 29 de maig, a les 18 h, acte de cloenda del curs i presentació del programa del curs vinent al Col·legi.

Màster de mediació i gestió col·laborativa de conflictesEspecialitats: Mediació familiar, Mediació ciutadana i en organitzacions, i Mediació civil i mercantil

Nova edició durant el curs 2014-2015

Direcció: Carlos Villagrasa Alcaide, professor titular de Dret Civil i magistrat, i Anna Vall Rius, mediadora i directora de Logos MediaCoordinació: Toni Rius Carbonell, conflictòleg, mediador i counsellor

Universitat Sènior

AGENDA DEL COL·LEGI

16

{L'ENTREVISTA}

Pregunta. ¿Es defineix com a fi-lòsof?Resposta. Com a professor de fi-losofia i com a aspirant a filòsof. La filosofia és més que res una aspiració, l’aspiració a la saviesa.

P. Quan tenia l’edat oportuna, ¿què el va portar a decantar-se per la filosofia?R. L’edat oportuna per a mi va ser la infantesa. Aleshores em feia preguntes i en feia. Era un infant pensatiu. Ja no sóc infant, però vull ser com un infant i continuo considerant-me pensatiu, no sé si pensador. Vaig fer el batxillerat de ciències per poder fer Medicina però, quan va arribar el moment d’entrar a la facultat, m’ho vaig repensar i vaig anar a Filosofia i Lletres que se’n deia llavors.

P. ¿Hi ha algun filòsof o filòsofs de qui es consideri deutor?R. Potser Kant és el que més m’ha influït, però això quan jo ja era professor. Amb qui més m’identifico –i això sempre és relatiu– és amb Spinoza; la seva figura i la manera de ser rigorosa i conseqüent sempre han estat un exemple. I de jove, Plató, i tam-bé Nietzsche, Freud, Marx... La filosofia analítica, més propera a la matemàtica, també m’ha influït de cara a l’estudi del llenguatge. Però ara estic en una fase en què tots els filòsofs i filòsofes m’in-teressen, tots tenen un element d’originalitat, d'aportació, i cada vegada relativitzo més la ubicació en l’espai, en el temps, i l’idioma.

P. ¿S’ha tornat més eclèctic amb l’edat?R. Sí. Però continuo sent racio-nalista. La raó per damunt de tot. Valoro molt els sentiments, les emocions. Però en últim terme crec que l'ésser humà ha d’optar per la racionalitat. Les emocions no ens ajuden a prendre la millor opció.

P. Vostè dóna molta importància al concepte d’ètica de la ciutada-nia. ¿En què consisteix?R. De fet, és una redundància. Encara que visquis isolat a la muntanya, la mentalitat moral, les inquietuds ètiques, no deixen de ser de persona urbanitzada, que està o es creu civilitzada. Di-guem-ho simplement així: ètica. La meva orientació, des de fa uns quinze anys aproximadament, va cap a la relació entre l’ètica i la di-versitat cultural dintre de la ciutat. La meva idea de fons és que l’èti-ca no pot continuar estant feta a la mida de la mentalitat europea, es-trictament racionalista. I això que abans he dit que era racionalista, però el desafiament de la raó és obrir-se i fer-se permeable a totes les aportacions. La meva orienta-ció és la d’una ètica intercultural,

que tingui en compte la pluralitat.

P. La percepció de la gent és que estem en un mal moment des del punt de vista ètic: corrupció, crisi de valors... ¿Hi està d’acord?R. Aquesta percepció s’ha tingut sempre en un moment o altre. Des d'una perspectiva ètica sempre estem travessant una crisi o altra. Si mirem la història, veurem que aquesta sensació de crisi és fre-qüent.

P. Però ara no hi ha més corrupció que en altres èpoques.R. No. En la història de les nacio-nalitats, de les dinasties, dels cen-tres de poder, de l’administració pública... de corrupció n’hi ha ha-gut sempre. No vull dir que això serveixi de consol, ni de lluny. Ho dic per evitar visions catastrofis-tes. Jo crec que ara l’amenaça no ve tant de la corrupció com de les amenaces planetàries.

P. ¿Quines són aquestes amena-ces planetàries?R. Medi ambient, demogra-fia, drets humans, conflictes per l’energia i pels recursos... Aquest és el problema: allò que ens està portant a una situació cada ve-

gada més evident de risc, però la majoria no fem res per aturar-ho. En un món més racional, més ètic, contribuiríem a impedir-ho. Tot ve d’una minoria d’éssers humans amb molta cobdícia, i aquesta cobdícia ens porta cap a un món que cada vegada està més en situació de risc. Aquest risc ha existit sempre, però com que ara els nostres mitjans són més po-derosos i devastadors que mai, el risc també és més alt. Crec que cal una societat humana que d’una vegada busqui vies per a un go-vern mundial, de compromís amb els drets humans. Per mi la gran preocupació ètica hauria de ser la manca de racionalitat d’aquest món. Crec que el nostre món és més irracional que mai, tot i ser més racional que mai en molts as-pectes. I hi ha individus que per la posició que ocupen i el poder que tenen s’haurien de comprometre i ser exemplars. I no són raonables. Ho estem veient en el cas del nos-tre país i Europa. Estem governats des d’un altre país amb unes polí-tiques econòmiques que ens por-ten cap a un ensorrament.

P. ¿Li sembla suficient el tracta-ment de la filosofia al currículum de secundària, sobretot ara que te-nim la perspectiva de la llei Wert? R. Crec que hauríem de rectificar. La llei Wert és un retrocés. Hem d’evitar una visió economicista de la ciència i el coneixement, que és la que té el Sr. Wert i la que te-nen grups de poder, també al món acadèmic i universitari, perquè no permet que es formin ciutadans madurs, crítics. I ara ens cal més que mai el sentit crític?

P. ¿I les assignatures de filosofia ajuden a adquirir aquet esperit crític?R. Sí, però les hauríem de millo-rar. La filosofia viu del seu pas-sat, però també viu del present i del futur. Hauríem de fer alguna transformació dels continguts i les formes com hem ensenyat la filosofia fins ara al batxillerat. Caldria introduir una visió més dinàmica, més propera a la soci-etat, més a l’abast de l’estudiant. Que no hagi de memoritzar tant, sinó implicar-se en un procés de debat, de conversa. Hem de saber convertir l’ensenyament de la fi-losofia en una activitat filosòfica.

P. ¿Quin argument donaria vostè per aconsellar-li a algú que estudiï filosofia com a carrera univesità-ria?R. Sobretot l’hi aconsellaria per orientar-se com a persona i com a professional. Tanmateix pot fer de la filosofia la seva sortida pro-fessional: a la docència, la inves-tigació, el món cultural, el món cívic i polític. Sempre cal algú que tingui capacitat per abstraure, analitzar, saber-se expressar, or-denar les idees. Si la filosofia s’ha estudiat d’una manera motivada i rigorosa a la Facultat, aquell noi o noia se’n sortirà en la seva profes-sió, però sobretot en la seva vida.

“La meva orientació, des de fa uns quinze anys, va cap a la relació entre l’ètica i la diversitat cultural dintre de la ciutat”

“Crec que el nostre món és més irracional que mai, tot i ser més racional que mai en molts aspectes.”

“Estem governats des d’un altre país amb unes polítiques econòmiques que ens porten cap a un ensorrament”

"Hauríem de fer alguna transformació dels continguts i les formes com hem ensenyat la filosofia fins ara al batxillerat. Caldria introduir una visió més dinàmica, més propera a la societat, més a l’abast de l’estudiant"

Degà de la Facultat de Filosofia des del 2011, té una llarga trajectòria com a professor i catedràtic universitari, i ha publicat nombrosos llibres i articles periodístics. La seva especialitat és l'ètica però es defineix sobretot com a racionalista: creu que les emocions no ens ajuden a prendre la millor opció

“Hem de saber convertir l’ensenyament de la filosofia en una activitat filosòfica”

Norbert Bilbeny

Norbert Bilbeny