butlletÍ - uab barcelona...del país, contraigo para con la provincia que v. e. tan dignamente...

BUTLLETÍDELS

MUSEUS D"ARTDE

BARCELONA

JUNTA DE MUSEUS

FEBRER -- 1932

JUNTA DE MUSEUS DEL GOVERN DEL GENGENERALITAT DES CATALUNYA

PRESIDENTS D'HONOR

President del Governc^e la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'Ajuntament

PRESIDENT EFECTIU

Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artistiques de Barcelona

VICE- PRESIDENTS

Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del Govem dels Generalitat

de Catalunya

Pere Comas i CalvetTinent d'Alcalde

President de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament

TRESORER

Ernest Ventós i CasadevallTinent d'Alcalde

COMPTADOR

Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat

VOCALS REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Joaquim Xirau i PalauRegidor-Sindic

Joaquim Pellicena i CamachoRegidor

Joan Baptista AtcherVocal tècnic

Ricard Opisso i SalaVocal tècnic

Pere Corominas i MontanyaDiputat

Pere Comas i CalvetDiputat

Jaume Bofill i MatasDiputat

Teresa Amatller i CrosVocal tècnic

Joan Rebull i Torroja.` Vocal tdcnic

VOCALS REPRESENTANTS DE LES ENTITATSARTÍSTIQUES

Comte de GüellPresident de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Fèli= Mestres i BorrellDirector de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts

Dr. Antoni Rubió i LluchRepresentant de t'Instintt d'Estudis Catalans

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artistiques de Barcelona

Lluís Masriera i RosésRepresentant de les entitats artistiques de Barcelona

Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques de Barcelona

VOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i MartíEx- Secretari de la junta

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General dels Museus d'Art

Joaquim Borralleras í GrasSecretari de la junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dels Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS

MUSEU DE LA CIUTADELLA. — AIqueologia iArt Medieval i Modern. Parc de la Ciutadella.

MUSEU DE BELLES ARTS. — Art Contempo-rani. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.

Durant el mes de febrer, tots els dies, inclúsels diumenges, de deu a una del matí i de tresa posta de sol, excepte els dilluns, destinat afesta del personal. S'exceptuen també les festesde caràcter oficial. En el cas que alguna d'aques-tes coincideixi en dilluns, la festa del personalpassa al dia següent.

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

Es publica cada mes.REDACCIÓ: Museu de la Ciutadella, Plaça

d'Armes del Parc de la Ciutadella. Tele-fon 13868.

DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.SECRETARI DE REDACCIÓ: P. Bohigas i Ta-

rragó.PREus: Subscripció: 24 pies. l'any. Núme-

ro solt: 2 pres. Número endarrerit: 3 pies.ADMINISTRACIÓ: I. G. Seix i Barral Ger-

mans, S. A. - Provença, 219- Telèfon 71671.

NÚM. 9 FEBRER 1932 VOLUM II

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

P UI3LICACIÚ DE LA JUNTA DE JIUSE US

NOTES PER A CONTRIBUIRA LA HISTORIA DEL QUA-DRE DE MARIÀ FORTUNYCONEGUT AMB EL NOM DE«BATALLA DE TETUAN»

Tot l'orientalisme de l'obra de Marià For-tuny, tan acusat en determinats moments dela seva vida, emana, com és sabut, de l'en

-càrrec que li féu la Diputació de Barcelonade fixar damunt la tela alguns episodis de laguerra d'Africa, que tant d'entusiasme haviadesvetllat a la península. Aquest encàrrec, queFortuny no arribà mai a complir en tots elsseus extrems, decidí en bona part la carrerade l'artista. «No podía sobrevenir en su vida— escriu Josep Ixart en el seu assaig biogràfi-co-crític Fortuny — accidente más favorableá su porvenir. Se diría que acaeció la rupturaentre España y el Imperio Marroquí para queel genio de Fortuny, apocado, perplejo, ahoga-do en atmósfera que no era la suya, hallaraal fin espacio, vasto espacio en que moverse,y saludara, bajo un cielo de fuego, á su ver-dadera musa: Africa.»

La idea d'enviar a l'Africa el jove pintor,que encara no feia dos anys era a Roma pen-sionat per la Diputació barcelonina, fou de-guda a una proposta de Duran i Bas. En elsactes de les sessions de la corporació provin-cial de Barcelona, consta que en la reunió deldia 30 de desembre de 1859 es va prendreel següent acord: «A consecuencia de unaproposición hecha por el Sr. Durán y Bas paraque la Diputación mande, á costas de la pro-vincia, al teatro de la guerra, un pintor queconsignara al lienzo los acontecimientos másmemorables de la gigantesca lucha que la na-

ción sostiene en desagravio de su honor ultra-jado por los Marruecos, se acordó que eljoven pintor D. Mariano Fortuny que la pro-vincia tiene pensionado en Roma y cuya pen-sión está por concluir, pase al Africa á desem-peñar tan honroso cometido, á cuyo fin se leavise confidencialmente el acuerdo de la Dipu-tación para que regresando á esta capital sepresente á recibir las correspondientes instruc-ciones para asegurar el buen éxito de aquel.»

Després d'un canvi de telegrames entre laDiputació i el seu pensionat, aquest va acceptari va venir a Barcelona pel primer vapor.

Sobre les condicions que el pintor dema-nava i que la Diputació li va atorgar, heus acíel que hom llegeix en el llibre d'actes de laDiputació de l'any 1860, corresponent a lareunió del dia 28 de gener:

«Habiendo llegado de Roma el pintor DonMariano Fortuny y puéstose a las órdenes dela Diputación para marchar al Africa, diosecuenta de la proposición por el mismo presen-tada que dice así. = «Excmo. Sor. = Reco-nocido á la paternal protección que V. E. seha servido dispensarme, inmediatamente quellegó á mis manos el grato aviso de V. E. mepuse en camino desde Roma y tengo el honorde presentarme con el objeto de recibir susórdenes é instrucciones y consagrarme contoda la fuerza de mi voluntad al satisfactoriodesempeño del cometido que V. E. se ha dig-nado confiarme. = Pensionado por V. E. esnutil que llame la preciosa atención de V. E.acerca del estado de mi fortuna, y por tantoque desgraciadamente carezco de recursos ma

-eriales con que llevar á cabo mi misión artís-tica. Si tuviese medios disponibles, mi profun-da gratitud á las bondades de V. E. y hastami orgullo y deseos de acreditar aquella, mehabrían impulsado al Africa y desde el teatrode los acontecimientos habria dicho á V. E.:mi escaso talento, mi genio (si es que de tal

33

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

me haya dotado la Providencia) , mis toscospinceles están dispuestos; solamente necesitolas órdenes de la Diputación. = Consideropues que V. E. no llevará á mal que formuleuna especie de compromiso artístico, acompa-ñado del presupuesto económico para que sesepa siempre la obligación que como buen hijodel país, contraigo para con la provincia queV. E. tan dignamente representa. = 1.°Desde luego me comprometo á partir para elteatro de la guerra de Africa y dedicarme áhacer los estudios que sean necesarios paratrasladar al lienzo los episodios de la gran

envía, llenar mi cometido, me atrevo á pro-poner que se me asignen cuarenta inil realesentregaderos á saber: de dos en dos mil realespor cada uno de los meses que me halle encampaña y los restantes hasta veinte y ochomil reales al hacer entrega de los cuatro gran-des lienzos, abonándoseme la parte proporcio-nal á cada uno de ellos á medida que losponga á manos de la Excma. Diputación, siasi lo reclamaren mis urgencias. = 4." = Losdoce mil reales restantes, para completar loscuarenta mil reales podrían hacerse efectivos alconcluir cada uno de los seis lienzos medianos

M. Fortuny. - « Platja de Marrocs », 1867. Aquarel'la

(Museu d'Art Contemporani, Barcelona)

lucha española y acontecimientos memorablesque sean dignos de transmitirse á la memoriade las generaciones venideras, á cuyo efecto ypara tener el correspondiente material formarélos apuntes, dibujos, bocetos del natural ydemás que mire necesarios, remitiéndolos perió-dicamente de quince en quince dias ó de mesen mes á la Excma. Diputación provincial. _2." = Luego de concluida la guerra, me obli-go, precedido un concienzudo exámen de ma-teriales y hecha por la Corporación provincialla elección de los asuntos, á pintar al óleocuatro grandes lienzos y seis medianos refe-rentes todos á episodios, acontecimientos y vis-tas de la guerra y sitios en que esta se harealizado. = 3." = Con el objeto de quepueda, de una manera desahogada para mi ydigna de la Corporación provincial que me

á razón de dos mil reales por lienzo. = 5.° _Debe calcularse que la guerra no durará másde tres meses, si empero (lo que Dios no per-mita) se prolongase por más tiempo, será fa-cultativo á la Corporación provincial darmesus órdenes para que regrese á Barcelona alobjeto de proceder á la ejecución de los cua-dros, ó disponer que continúe en el teatro dela guerra, sirviéndose abonarme en tal caso porcada uno de los meses extraordinarios de cam-paña dos inil reales que de ningun modo en-trarán en la cuenta de los cuarenta mil reales.= 6.° = La Excma. Diputación, en su clarojuicio, se hará cargo de que tendré necesidadde un criado que en el campamento cuide dela comida, equipaje, tienda y demás útilesconvenientes á mi persona y al desempeño demi cometido; se hará cargo de lo subido de

34

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D

'ART DE BARCELONA

Oo,o

eO

^, c

-a ó

O ^

:^ E

T 4

^ Q

ó ^

^ S

35


los precios de los comestibles y de los grandesgastos que ocasiona la movilidad continua deuna vida de campaña, de consiguiente esperoque se servirá atender á tal servicio, el cual con-siderándolo como gastos de representación po-drá fijarse en cuatro mil reales. = 7. 0 = Parael caso previsto en el N.° 5.° por gastos de cria

-do &c. podrán abonárseme ochocientos realesmensuales. = 8." = Suplico a la Excma. Di-putación extienda su protección y caballerosi-dad hasta á proveerme de un anteojo, unatienda de campaña, cuatro mantas de lanapara camas y abrigo de mi persona y criado,un par de sillas de tijera, una mesita y losdemás enseres que se crean puramente indis

-pensables. = Todo lo indicado en punto ásubvenciones, espero que V. E. no tomarácomo exijencias o condiciones que pretendaimponerle; son solamente meras indicacionesacerca de las cuales se servirá V. E. en sudecidido afan para protejer las artes, acordarlo que mejor estime; contando siempre con micompleta adhesión y reconocimiento. = Bar-celona 27 de Enero de 1860. = MarianoFortuny. »

»Después de detenidamente discutida fuéaceptada y aprobada por unanimidad, acor-dándose que por gastos ordinarios de repre-sentación se le entreguen antes de su partida4000 reales y que se le faciliten otros 1000reales para el equipo y 2000 reales para unamensualidad adelantada del haber convenido,poniendo al cuidado de la Comisión primera darlos pasos convenientes para el abono de dichos7000 reales y procurar el giro de los fondos áfavor de dicho Don Mariano Fortuny á finde que sin descuento lleguen á sus manos lasmensualidades de 2000 reales sucesivas, todos

estos gastos con cargo al capítulo de impre-vistos.

»Dióse cuenta de las minutas de las cartasde recomendación que el Cuerpo provincialpodría dirijir al Excmo. Sor. Conde de Lu-cena, Excmo. Sor. Conde de Almina, Excmo.Sor. Conde de Reus y Generales Ríos y Za-bala y habiendo sido aprobadas se acordó quefuese portador de ellas el mismo D. MarianoFortuny.

»Acordóse igualmente abonar los gastos queimportan las comunicaciones telegráficas diri-jidas a D. Mariano Fortuny para hacerlovenir de Roma, y el giro de 2000 reales quepor conducto de los S.S. Rahola de este Co-mercio se pusieron á su disposición en dichaciudad y de los cuales no hizo uso, por haberseembarcado antes de recibir la órden.

»Sin perjuicio de pasar una copia del con-venio al Excmo. Sor. Gobernador Civil, seacordó rogarle que se sirva interesarse con elExcmo. Sor. Capitán General para que tengaá bien facilitar cartas comendaticias al refe-rido D. Mariano Fortuny para el General enGefe del Ejército de Africa y expedírselas élmismo si lo considera oportuno.»

En la sessió del 6 de febrer es va donarcompte que «el gobierno civil remite cartas derecomendación para el pintor D. MarianoFortuny y aprueba el convenio verificado conel mismo». Però Fortuny ja s'havia embarcatel dia 2. Fets els preparatius necessaris i ambles lletres de recomanació a la butxaca, MariàFortuny se n'anà a Màlaga, en companyiade Jaume Escriu, també pintor, que més tardhavia d'ésser cunyat seu. Els dos companyss'embarcaren a Málaga en el Vasco Núñezde Balboa, on Fortuny féu la coneixença d'un

M. Fortuny. - -Obra coneguda per « Batalla de \Vad- Ras », que alguns historiadors confonguerenamb l'anomenada «Batalla de Tetuan»

36

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

M. Fortuny. Fragment del quadre «Batalla de Wad-Ras»

dibuixant francès, Charles Iriarte, qui desprésde la mort del pintor va escriure una llargabiografia seva a la revista L'Art, de París(1875) .

Fortuny arribà a l'estuari de Tetuan el 12de febrer i al cap de pocs dies al campamentde Prim, el qual va atorgar als dos pintorscatalans el permís d'entrar a Tetuan, sistemà-ticament denegat als no militars. Des del cam-pament de Tetuan, Prim va contestar a laDiputació de Barcelona en data del 15 defebrer acusant rebut de la lletra de presen-tació.

Per Iriarte sabem el gènere de vida queFortuny menava al campament. En atenció ala seva qualitat de compatriota de Prim, «eranatural, escriu Iriarte, que fos agregat a ladivisió del gran català, qui en aquella avinen-tesa menava una vida de príncep i al qualseguia una escorta de poetes, artistes i periodis-tes, els nostres companys a Africa, bornes quearribaren a ocupar més tard brillants posicions».No tot li eixia al principi a Fortuny a lamida del seus desitjos. Un altre biògraf seu,el baró Davillier, diu en el seu llibre avuiintrobable: Fortuny, sa vie, son muvre, sa

correspondance (Paris, Auguste Aubry, Ed.1875) : « Em contava el propi Fortuny que adesgrat de les seves nombroses lletres de reco

-manació, mancava de tot i que patia fam idormia a terra, quan va trobar alguns cata-lans, compatriotes seus, que li procuraren totseguit alguna comoditat. En eixir de Tetuan,va tornar al camp de Prim i va obtenir permísper a viure amb l'Estat Major, amb la qualcosa assolí moltes més facilitats per a tre-ballar. »

Concedim ara la paraula a Iriarte, el qualescriu: «Vivia Fortuny absort en una contem

-plació fecunda, atret a la vegada per mil epi-sodis brillants, pintorescos, imprevistos i dra-màtics que es realitzaven davant dels seus ulls.Deis fets Inés commovedors només en veial'aspecte exterior; l'ànima i la passió dels es-deveniments li escapaven, segons sembla, comper a donar-li lleure per a estudiar millor elsvestits i els caràcters. Amb infatigable activi-tat recorr ia els camps proveït d'una carpetaamb fulls de paper, d'una lleugera tinta neu-tra, on fixava amb extraordinària destresa,cuita- corrents i a peu, tot allò que veia, assenya-lant els relleus dels cossos per mitjà de taques

37


amb llapis blanc, i hom notava ja en els di-buixos precisió i factura hàbils, per bé que notinguessin la perfecció que més tard tinguerenles seves obres en el concepte anatòmic. En unad'aquestes avinenteses, única en el món per aun pintor, desplegà la seva activitat silenciosa.L'emperador actual de Marrocs havia arribata les planes de Bu-Seja o de Wad-Ras, en

del carrer, l'espectacle de la vida oriental, elsepisodis característics. Mentre estigué a Te-tuan va viure a l'aire lliure, ocupat en reunirles dades que un any més tard li serviren per apintar els primers quadres d'importància. Dela nostra casa es va limitar a copiar -ne el bellpati blanc, amb les parets plenes de rajolesblaves. Insisteixo en l'observació que la vida

M. Fortuny. - Cartó d'estudi per al quadre « La Batalla de Tetuan»

(Col'lecció de R. Bosch i Catarineu)

mig de la major sumptuositat, per a signar lapau. Tot oferia interès a Fortuny: els cavalls,els tipus marroquís, les teles dels vestits, lesarmes, l'estrany arreament de la guàrdia negra.Quan, després de quaranta o cinquanta pica-baralles, cinc grans combats i vuit batalles,entràrem vencedors a Tetuan, havent pres perassalt els dos campaments que defensaven laciutat, el general O'Donnell ens assenyalà alpoeta Alarcon i a mi un palau formós coml'Alhambra, per la qual cosa oferírem hospi-talitat a Fortuny; però aquest preferia la sor-didesa del barri jueu, les cavernes rares i en-negrides on es reunien els vençuts, la impressió

civil dels moros, els episodis pintorescos i elsquadres de costums feren a Fortuny molta mésimpressió que la guerra mateixa, tan interessanti plena d'emocions. A cada moment, la guerraoferia temes acabats baix tots els punts de mirai el pintor no en feia cas. Ens va semblar cosarara aleshores que ell no hi veiés res més ique solament triés les manifestacions d'un ca-ràcter merament pintoresc o que oferien un as-pecte rar, car era cert que només mirava lesescenes en el concepte dels efectes de llumsobre les teles i l'arquitectura, i que sobretotprestava atenció d'una manera especial a lesharmonies o contrastos de colors i de tons, en

38


els tipus i en els detalls que serveixen per aprecisar el carácter dels homes i de les coses.El cel, la natura i l'atmosfera parlaven a laseva intelligència més que no pas la guerra,tendència que importa esmentar, puix més en-davant haurem d'arribar a la conclusió que enel punt més brillant de la seva carrera i enmig de les seves creacions més venturoses, For-

Salvador Sampere i Miquel, en l'Alburndedicat a Fortuny que va prologar (MarianoFortuny, Alburn, Barcelona, 1880) , escriuque a l'Africa, Fortuny «no supo ver precisa-mente lo que tuvo encargo de estudiar, estoes, el lado heroico y poético de la lucha sos-tenida por España; allí no vió más que almarroquí de aceitunado o negro rostro envuel-

M. Fortuny. — Cartó d'estudi per al quadre «La Batalla de Tetuan»

(Col'iecció de R. Bosch i Catarineu)

tuny apareix dotat com mèrit principal d'unahabilitat de mans prodigiosa i d'una vista de-licadíssima. En les seves obres admira, peròno commou. Un fet de la seva carrera con-firma aquesta observació. A l'edat de la fla-marada i dels entusiasmes, el pintor assisteix auna campanya, única, potser, baix el punt devista del pintoresc; veu a cada instant dramessangonosos, escenes que són altres tants quadresatractívols i admirablement compostos, i tan-mateix l'únic record que hom troba d'aquestalluita consisteix en una tela, immensa, és ve-ritat, però pintada d'encàrrec i que deixaràsense acabar.»

to en blanco alquincel; al árabe perezoso ydesarrapado, encantador de serpientes; al semi-salvaje bereber corredor de la pólvora». Nos-altres direm, tanmateix, sense entrar ací en elterreny de la crítica, que allò que Fortuny vadescobrir a Marrocs i que hom pot considerarcom la gènesi del seu orientalisme, fou la llum,la veritat i un sentit de la realitat més agutque mai.

Veiem, doncs, que Fortuny era un treba-llador incansable. De sobretaula, en els seusdies de convivència amb l'Estat Major, feiaapunts dels retrats dels generals per a repro-duir-los més tard en les obres que es pensava

^'I


poder pintar. El 4 de maig telegrafia a laDiputació de Barcelona dient que espera queel general Prim anoti els dibuixos que té fets,per a trametre'ls. (Afegeix en el telegramaque no té diners.)

L'estada de Fortuny a Marrocs va durartres mesos i mig, car la vigília del Corpusd'aquell any ja torna a ésser a Barcelona,després d'haver -se aturat a algunes ciutats dela península, especialment a Madrid.

Referent als croquis i apunts que el pintorva portar d'Africa, hi lia una comunicació dela Diputació de Barcelona al governador dela província, datada del 27 de juny de 1860,el text original de la qual no hem pogut en-cara trobar. Davillier (op. cit.) ens dóna unaversió francesa, que transcrivim literalment:«Le peintre Mariano Fortuny est heureusementde retour d'Afrique, après avoir recueilli, auprix de mille dangers et avet une constante etun zèle dignes de tous les éloges, des matériauxextrémement intéressants qu'il doit utiliser dansle travail que la Diputation lui a confié. VotreExcellence a vu 1'album de ses croquis, souve-nirs et impressions, et saura juger du grandpartí qu'il pourra tirer un jour de dessins trèssimples en apparence, mais qui reproduisentexactement les lieux oú se sont passés lesgrands faits d'armes accomplis par notre hé-roique armée, ainsi que les costumes, les typeset les mecurs de nos adversaires dans la guerred'Afrique.»

Charles Iriarte diu (op. cit.) , que un copFortuny tornà d'Africa «va reunir molts imolts documents a Barcelona mateix, compràuniformes i equips, féu croquis de soldats dediferents armes que havien pres part a l'acció,es va ocupar en reproduir els retrats dels per-sonatges que havien de figurar als primersplans, general Prim, mariscal O'Donnell, co-ronel Alaminos, general Ros de Olano, comted'Eu, i els oficials d'Estat Major; després,proveit de tot allò que creia necessari a laseva tasca, va tornar a Roma, on havia resoltexecutar-la».

Fortuny no anà a Roma directament desde Barcelona. Abans passà per París per aveure el quadre de la batalla de Smalha,d'Horaci Vernet. En la sessió del dia 5 dejuny de 1860, la Comissió primera de la Di-putació de Barcelona presentà un dictamen onhom llegeix, entre altres particulars: «Por loscuarenta mil reales valor de los cuadros al óleo

que ha de pintar D. Mariano Fortuny sobrela guerra de Africa; cinco mil reales que sele entregaron para manutención y salario deun criado, gastos de representación y equipajede campaña; seis mil reales por gastos de suvenida de Italia, é ida y vuelta de Africacon su criado; y cuatro mil reales que se pre-supuesta importarán los gastos de su viageartístico á París para estudiar los cuadros debatallas de la Argelia por Mr. HoracioVernet.»

El pintor devia fer alguna gestió perquè elseu viatge d'estudi no es limités a París, puixque la mateixa Diputació, el dia 9 de juliold'aquell any, va acordar que Fortuny, ambAntoni Peyra per company, fes un viatge dedos mesos per tal de visitar els museus d'artde París, Berlín, Munich, Brusselles, Milà iFlorència. No sabem si la Diputació revocàaquest acord. La cosa certa és que Fortunyes va atènyer a l'acord pres segons el dictamenreferit aprovat el dia 5 de juny i que, de pasper a Roma, anà a París, on féu una estadamolt breu, al sol objecte d'estudiar les obresd'Horaci Vernet.

Referent a aquesta anada a París, trobemal llibre d'actes de la Diputació de l'any 1860l'acord següent, pres en la sessió del 10 dejuliol: «De conformidad con lo propuesto ensus respectivos dictámenes por la Comisión pri-mera, se acordó formalizar una cuenta adicio-nal á la general del vestuario y remitir ambascon el saldo existente en metálico al Excmo.Sor. Gobernador Civil á los efectos de con-tabilidad: abonar al pintor D. Mariano For-tuny, sin que entren en la cuenta de los cua

-renta mil reales, valor de los cuadros que hade pintar, ocho mil reales, á saber, cuatro milreales en reintegro de los que gastó en suvenida de Italia y regreso de Africa, y cuatromil reales para sufragar los gastos de su viageá París para estudiar las obras de Mr. Hora-cio Vernet.»

De retorn a Roma, Fortuny es prepara atreballar amb els materials recollits a Marrocs.El pintor havia deixat l'àlbum a Barcelona,en poder de la Diputació, i aquesta acordàenviar-I'hi com es desprèn de l'acord següentpres en la sessió del dia 1 1 de desembre de1860: «De conformidad con lo propuesto porla Comisión primera, se acordó remitir al pin-tor Fortuny residente en Roma el álbum yefectos traídos de Africa, acompañándole un

40


M. Fortuny. Cartó d'estudi per al quadre «La Batalla de Tetuan»

(Col'lecció de R. Bosch i Catarineu)

poncho, un ros y pantalones y un traje de vo-luntario catalán, usados en la campaña.»

Segons ens manifesta el senyor Joan Ruiz iPorta, arxiver de la Generalitat, de la docu-mentació que obra en el seu arxiu es desprènque a precs de Fortuny, la Diputació de Bar-celona li va trametre a Roma, en data de1'1 1 de desembre de 1860 els efectes següents:Una capsa de colors i alguns pinzells; un uni-forme de voluntari català (barretina, faixa,pantalon, jaqueta, armilla, uns calçons, peücs,manta i espardenyes) ; dos pantalons, un «pon-cho», una casaqueta, dos jocs de polaines i unros, tot usat; una levita, un paletó, una capade goma impermeable, tres parells de mitges,dues camises i un mocador, tot d'ús de For-tuny; dos paquets de mangra; una gumia, unganivet de mont, un telescopi i una guitarramoresca; alguns llibres usats, la Història de laguerra d'Africa, sense relligar; diversos pa-pers i apunts i algunes fotografies; dos cas

-quets vells i diversos objectes morescos; dosxals àrabs, un d'ells blanc i l'altre llistat; unamanta, dues túniques, un barnús i un casquet;i en una caixa separada, una espingarda.

Passà un any i com que el pintor era escàsde notícies, trobem al llibre d'Actes de la

Diputació, l'acord següent, pres en la sessiópública del 3 de desembre de 1861 «Ha-biendo el Excmo. Sor. Gobernador civil lla-mado la atención de la Diputación acerca delos fondos facilitados al pintor D. MarianoFortuny de quien se ignora oficialmente el es-tado en que tiene los trabajos que sobre laguerra de Africa se le han confiado, se acordóque la Comisión primera examine el estado delasunto para con datos proponer lo que pro-ceda. »

Fortuny no devia tenir prou avengats elstreballs que li havien estat encomanats per apoder-ne donar una referència satisfactòria, iper tant el 14 de febrer de 1862 va enviar,des de Roma, al president de la corporacióprovincial el seu quadre L'Odalisca, dient-li:«Como una pequeña prueba de los trabajosque me propongo ejecutar sobre la guerra deAfrica, tengo el honor de ofrecer á V. E. elcuadro adjunto, una escena de costumbres enun interior marroquí. Si mi primer trabajo me-rece la aprobación de V. E. le ruego me hagala distinción de aceptarlo como una de las pe-queñas pinturas representando episodios de lagran guerra y colocarlo en el Museo Provincialcomo el primero ofrecido por un pintor cata-

41


lán. Le ruego al mismo tiempo me haga ob-tener algunos fondos para mi viaje á Africa,que me permitirá recoger detalles y documen-tarme para el gran cuadro que tengo ya abo-cetado y del que he tenido el gusto de remitiruna fotografía al director de la Academia,D. Claudio Lorenzale, mi querido y dignomaestro.»

No comentarem aquí el fet que Fortunyenviés L'Odalisca « como una pequeña prue-ba» dels treballs que es proposava realitzar«sobre la guerra de Africa» i que preguésque fos acceptat «como una de las pequeñaspinturas representando episodios de la granguerra» ; farem notar només que envia unafotografia de l'esbós del quadre que pensapintar i que demana ésser subvencionat per atornar a Marrocs. El primer d'aquests fets ésconfirmat pel crític de la Revista de Cataluña,Greogio Amado Larrosa, el qual en comentarl'exposició de les obres trameses per Fortunydes de Roma, en 1862, remarca que a mésde les obres originals i de les diverses còpiesde pintors antics, Fortuny havia enviat: «Dosfotografías de dos bocetos, el primero de labatalla de Wad-Ras (1) , y el segundo, deRamón Berenguer III cuando fué á defenderen e1 juicio de Dios á la emperatriz de Ale-mania.»

ALFONS MASERAS(Acabará)

t. Fosaiisv degué concebre i esbossar diversos croquis refe-rutts a episodis de la guerra d'Africat al menvs, dos, car aqui elcritic d'art de la a Revista de Cataluña » parla clarament d'ttn bocetde la batalla de Wad-Ras, episodi distint de la batalla de Tetuan,Aquest esbós, exposat pel febrer de 1862 a la Sala de la Diputacióde Rarcelona, pot ésser el que reprodueix Morid Fortuny y de nta-drazo, fill de l'il-lustre rensenc, en I'dibum aFortunv, t83S-1874»,publicat darrerament (193 t ) a Mili per Luigi Alfieri, i que conté dosretrats i cinquanta reproduccions. En aquest álbum soni reprodueixun cartó que, segons es diu alli, representa la batalla de Wad - Ras iasisteis al Museu de Madrid. La reproducció és inserida a la mateixaplana de la gran tela «Expugnació del campament marroquí per lestropes espanyoles el 1 de febrer de t8óoa. Hom pot comparar, doncs,davant d'aquestes dues reproduccions els dos episodis distints segonsla visió que en va tenir l'artista. la hem vist que Fortuny va contreureel compromis de pintar diverses obres representant episodis de laguerra d'Africa. No és estrany que fes un esbós d'mt quadre sobrela batalla de Wad-Ras. La batalla de Tetuan va tenir lloc el dia 4de febrer, mentre que la de Wad-Ras, que posi fi a la guerra bis-p:uto-marroqui, tingué lloc el 23 de març. Notem que Fortuny nohavia encant arr ibat a Marrocs quan fou lliurada la primera i que, encanvi, pogué ésser espectador de la segona. Bis biògrafs i crítics deFortuny han confós sovint aquests dos episodis i han donat errada-ment al quadre de la «Expugnación el nom de aBatalla de Wad-Ras»,cons ho fa, entre altres, Sampere i Miquel. En canvi, Miquel i Badia,que per encárrec de la Diputació de Barcelona pronunció l'elogi fti-nebre de Fortuny durant una cerimónia oficial que tingué lloc aBarcelona a honor de l'il-lustre pintor, diu clarament que la tela re-cuperada en s 87ç per la Diputació representa, no la batallado Wad-Ras, sinó l'«Expngnació del campament marroquí per les tropesespanyoles el 4 de febrer de t8óo», aixó és, la batalla de Tetuan.A l'autoritat de Miquel i Badia ens atenint, doncs, per a aquest en-tren,, en el curs d'aquestes q otes, i pot molt bé ésser que ArpadoLarrosa parli en realitat de l'esbós de I'uuExpugnació», donant-liequivocadament el titol de .Batalla de Wad -Ram.

FRAGMENTS

D'UN RETAULE D'AGER

Procedents de les col-leccions Batlló isense cap rastre de filiació topogràfica, exis-teixen al Museu de la Ciutadella tres peces es-cultòriques que revelen un íntim parentiu isemblen haver format part d'un retaule depedra de les darreries del segle xlv. Són dosrelleus quadrangulars, amb representació delNaixement i de la Presentació al temple, iuna estàtua de la Verge, asseguda. Conser-ven, especialment els relleus, una policromiaviva que ajuda a donar-los un aspecte d'ico-nografia popular que ja el treball escultòric

Fig. 1.—«La Verge». Imatge de pedra que existeix alMuseu de la Ciutadella i que degué ésser l'estàtua central

del retaule d'Ager

42


Fig. 2. — «Nativitat ». Relleu de pedra policromada que existeix al Museu de laCiutadella i procedeix del retaule d'Ager

per si sol els feia prendre. Això ja diu quel'estil és bast i la composició rutinària. L'in-terès que tenen els prové no pas del valorartístic, sinó de llur significació documentalen la història del nostre art gòtic i de lluringenuitat gairebé infantil en transportar a lapedra tota l'expressió d'una estampa po-pular.

La imatge de la Verge és d'una rusticitatextremada, tota ella feixuga, i més que as-seguda sembla ajupida (fig. 1) . La testa ésmassissa i de faccions exagerades, amb elsulls ovals vorejats simètricament. Duu coronaflorejada molt decantada cap enrera i possadadamunt d'una base de grans perles molt sor-tides. La simplicitat del mantell acusa l'es-tretor d'espatlles i fa destacar el fermall rodódecorat amb una rosa oberta i aplanada. Lesmans no solament massa grosses, sinó mons-truoses, sostenen, la dreta, un pom de rosesbadades germanes de la del fermall, i l'es-querra, l'Infant que juga amb un ocell, alqual agafa per les ales. La testa de l'Infantno arriba a trencar la forma esfèrica si noés pels rulls repartits simètricament.

Els dos relleus reprodueixen els trets Inés ca-racterístics de la imatge, i ofereixen la par-

ticularitat d'estar mancats de la decoració ar-quitectònica que sol acompanyar els compar-timents dels retaules de pedra. A la partalta, dos escuts bessons llueixen per totsenyal la rosa oberta de cinc fulles que hemvist a la imatge de la Mare de Déu. Lesfigures dels dos relleus presenten una defor-mació ben simptomàtica, que podríem anome-nar frontalitat dels peus; estiguin de fronto de costat, tots el personatges deixen veure,per sota de les llargues vestidures, les puntesagudes dels peus girades cap endavant.

En el relleu del Naixement (fig. 2) , laVerge, asseguda, acaricia amb la mà dreta latesta de l'Infant ajagut damunt la menjadorade l'establia, mentre el bou i la mula, ambgrosses sogues al coll, apareixen a segonterme encabits amb prou esforç dins l'àmbitdel cobert que abriga l'escena. Sant Josep,està assegut part de fora del cobert, en migd'un paisatge rocós, on pasturen uns bens guar-dats per un pastor i un rabadà que es-guarden l'establia admirats del prodigi. Unaltre personatge pren part a la composició:és una dona agenollada a un extrem de lamenjadora on jeu el Nadó, les robes del qualtoca amb la mà dreta. Aquesta figura, motiu

43


gairebé central de l'escena representada, deuésser la dona a qui al•ludeixen sovint els evan-gelistes apòcrifs i singularment el de la In-fància de Jesús del pseudo-Matheu, quanparla de la llevadora Salomé, a qui fou asse-cada la mà amb què volia cerciorar-se del mis-teri esdevingut, i fou guarida només en tocarles robes de l'Infant acabat de néixer. Tot facreure que l'escultor intentà de representar elmoment d'aquest miracle: l'actitud de Maria,

evangelis apòcrifs i sobretot aquest de la In-fància de Jesús. Tot l'art de l'època n'estàimpregnat i la literatura hi troba també so-vint una font d'inspiració. Verdaguer mateixno se'n pogué sostreure i els féu reflorir enel seu llibre Jesús infant.

El segon relleu, dedicat a l'escena de laPresentació al temple (fig. 3) , té una com

-posició més sòbria i una simetria clara i sen-zilla. Ocupa el centre del relleu un altar en-

Fig. 3. - « Presentació al temple». Relleu de pedra policromada que existeix alMuseu de la Ciutadella i procedeix del retaule d'Ager

la passivitat de Josep, l'expectació dels pas-tors i l'àngel que apareix per damunt de lateulada, i que, segons la mateixa relació, ad-vertí a la incrèdula malaventurada el camí delseu guariment. Una altra narració, compresaaixí mateix dins el nucli dels evangelis apò-crifs, reprèn aquesta llegenda i li dóna un tombde molta major grandesa quan diu que ladona que ha comparegut a la santa cova ésEva, que volia ésser testimoni de la deslliu-ranga de la Humanitat desviada, pel seu pecat,dels camins del Paradís.

No és gens d'estrany de trobar una re-presentació semblant en una obra catalanadel segle XIV. Eren populars aleshores els

drapat amb un tabernacle al damunt, quedues llànties iluminen. A una banda, tressacerdots del temple, el primer dels quals ésel vell Simeó que ha rebut l'Infant i el sostéamb les mans cobertes d'un drap, per majorrespecte. A l'altra banda, la Verge, i darre-ra seu, Josep i un tercer personatge, segu r a-ment la profetessa Anna. Sant Josep portala cistelleta dels dos colomins, i va abillat,així com en l'altre relleu, a la manera delsburgesos contemporanis de l'artista: cota ambesclavina i «portelles», i caperó que li abrigala testa.

Totes les figures del dos relleus acusen latècnica que ja havíem trobat a l'estàtua de

44

BU

TL

LE

TÍ D

EL

S M

US

EU

S D

AR

T D

E B

AR

CE

LO

NA

itiIiiII I!!U!IiUIPIiJIMI

!■

ÌII

45


Fig. 4. «Salutació de l'Angel i Presentació al temple». Relleus del retaulede la Mare de Déu, d'Albesa

Fig. 5. - « Epifania i Nativitat». Relleus del retaule de la Mare de Déu, d'Albesa

46


la Mare de Déu. Sempre la mateixa rusti-citat ingènua, el mateix convencionalisme enels ulls, als cabells, a les actituds; les ma-

dada útil; en aquest cas, la rosa sembla mésun element de decoració que un veritable se-nyal heràldic personal o local. Es l'estil de

Fig. 6.— «Nativitat». Relleu de pedra existent al Museu del Seminari de Lleida,

de procedència incerta

teixes desproporcions del cos i especialmentde les mans.

Al Museu, com dèiem, no existeixen indi-cis de quina pogués haver estat la procedèn-cia local de les tres escultures abans d'in-gressar a la collecció Batlló. Són, doncs, lesobres mateixes les que ens hauran d'esclariraquesta qüestió.

Els escuts del relleus no ens donen cap

l'escultura el que ens porta la primera cla-rícia, perquè ens obliga tot seguit a considerarles obres del Museu emparentades dins una

vasta família d'e3cultures produïdes, vers lafi del segle xiv, a Lleida i als voltants deLleida i conservades encara a lloc o en col-leccions particulars amb indicació certa deprocedència. Albesa, Cubells, Torrebesses,Tàrrega, el Museu del Seminari de Lleida

47


Fig. 7.— «Epifania». Fragment d'un relleu de pedra policromada conservat alMuseu del Seminari de Lleida, procedent del retaule d'Ager

amb procedència de Çaidí, la collecció Plan-díura, amb procedència d'Albalat del Cinca,ofereixen les peces més característiques d'unnucli escultòric que hem procurat d'estudiaren un altre lloc (1) i que té com a nota domi-nant la industrialització dels retaules de pedrai de l'escultura en general, i la minva con-seqüent de la seva valoració artística.

Un exemple típic d'aquesta escola de de-cadència el dóna la duplicació de relleus quearriben a semblar produits en sèrie, per talde proveir amb més facilitat i més economiauna clientela apressada.

El retaule d'Albesa (figs. 4 i 5) , dedicata la vida de Jesús i de la Verge, semblahaver tingut altres dues rèpliques. D'unad'elles en tenim un vestigi al Museu del Se-minari de Lleida, on és conservat un relleude la Nativitat, de procedència incerta (figu-ra 6) , que reprodueix exactament el relleucorresponent del retaule d'Albesa. Una altrarèplica ben clara és la dels dos relleus delMuseu de la Ciutadella, calcats, així mateix,del retaule d'Albesa.

Al Museu del Seminari de Lleida hi ha

t <,Els retaules de pedra a Catalunya», a picot d'aparèixer dirsla sirie «Mon,,,,, enta Catalonil,,.

també un fragment d'un relleu de l'Epifa-nia (fig. 7) , de tan justa equivalència ambels dos relleus de Barcelona, que cal supo-sar-los parts d'una mateixa obra. L'estil, latècnica, les proporcions són sempre iguals enel fragment de Lleida i en els relleus de Bar-celona. L'única divergència prové del diferentestat de conservació, perquè mentre els relleusde Barcelona mantenen l'aspecte originari, elfragment de Lleida ha estat desfregat a la in-tempèrie.

Conèixer la procedència del fragment deLleida serà tant, doncs, com conèixer la delselements de la col•lecció Batlló de Barcelona.El fragment de Lleida prové d'Ager. El re-collí de les runes de l'antiga col•legiata elnostre amic mossèn Laureà Soler, i ell fouqui el dugué al Museu del Seminari de Lleida.Així, doncs, cal suposar que els relleus i l'es-tàtua del Museu de la Ciutadella poden éssertambé provinents d'Ager.

Ager havia tingut, si més no, dos retaulesde pedra contemporanis: un dedicat a santLluc evangelista i un altre a la Verge. Delprimer es conserven alguns fragments al Mu-seu del Seminari de Lleida, però no en pos-seim cap descripció antiga. Del segon, en

48


canvi, tenim una indicació del pare Villanue-va (1) , qui el veié l'any 1806 i el volgué des-criure en cercar arguments per a la cronologiade l'església de Sant Pere.

Segons l'autor del Vio ge literario, l'esglé-sia subterrània de la collegiata d'Ager, co-neguda amb el nom de Santa Maria la Vella,tenia Faltar en un intercoluinni, separat delsmurs. «Consiste en un retablo de piedra co-mún — diu el pare Villanueva —, donde al-rededor del nicho principal hay cuatro peque-ños relieves de la Anunciación, Nacimiento,Epifanía y Presentación; falta allí la imagende piedra de Nuestra Señora, que está en lasacristía de arriba.» El pare Villanueva, aqui altres vegades havíem comprovat poca se-guretat en la cronologia artística, suposa queel retaule de la Verge era obra del segle xiii.Es cert que no insisteix gaire en aquesta qües-tió i que l'única cosa que l'interessava enaquest cas era fer constar que el retaule eramolt més modern que l'arquitectura del temple,i que, per tant, no podia allegar-se l'existèn-cia de l'altar dedicat a la Verge per a deduirla primitiva dedicació del temple, que ellsuposava del segle ix.

Si agrupem els dos relleus i la imatge delMuseu de la Ciutadella amb el fragment delMuseu de Lleida (fig. 8) , podem dir que gai

-rebé hem arribat a reconstruir el retaule deSanta Maria la Vella d'Ager. El relleu quemanca el podem suplir amb tota facilitat, per-què en coneixem el tema, gràcies a la descrip-ció del pare Villanueva, i en tenim una rèplicaal retaule d'Albesa. Diu el pare Villanuevaque el retaule d'Ager estava compost nomésde quatre relleus petits, tal com les reduidesdimensions de la capella exigien. Aquesta ma-teixa limitació del lloc explica l'anomalia quepresenten els relleus de Barcelona, despro-veïts de la decoració arquitectònica que inva-riablement acompanyen els relleus dels retau-les de pedra del segle xiv. Els relleus parionsdel retaule d'Albesa i el del Museu del Se-minari de Lleida reprodueixen l'escultura delsrelleus d'Ager, però, no havent tingut aquellacondicionament forçat pel lloc d'emplaça-ment, despleguen d'una manera normal l'orna-mentació d'arquacions, rosetons i fullatges queels relleus d'Ager semblen enyorar.

A. DURAN I SANTPERE

^. JAIME VILLANUEVA, «Viage literario a las iglesias de España(València, iSas), Ix, pics. 131 i 134.

MUSEU DEL TEATRE

L ' ESCENOGRAFIA CATALANA

La Junta de Museus de Barcelona, dedi-carà unes sales del Palau Nacional de Mont

-juic — que serà destinat a Museu d'Art Con-temporani — a l'exhibició definitiva de l'Es-cenografia Catalana.

La iniciativa no pot ésser més encertada.Es filla de l'alt coneixement dels valors posi-tius del nostre renaixement artístic i cultural,i serà la consagració d'una de les nostres mo-dalitats més típiques i meravelloses. Aquestacord va involucrat amb el de donar hostatgeadequat als nombrosos materials de tota menaque constitueixen el fons, molt considerable,del Museu del Teatre: els teatrinos, i decora-cions planes originals seran, doncs, instal.lats aMontjuic; i els demés materials, àdhuc elsmanuscrits i tota la bibliografia, tornaran al'Escola d'Art Dramàtic de la Generalitat deCatalunya, adequadament instal.lada al carrerd'Elisabets sota la magistral direcció d'AdriàGual. D'aquesta sortosa manera el Museu delTeatre assolirà la principal de les seves fina-litats: que és la d'estar en contacte amb elpúblic estudiós.

L'escenografia barcelonina és, sens capmena de dubte, la manifestació artística mésdestacada de Catalunya i la més complexa.Parlo de la Catalunya renaixentista, de ladels nostres temps.

Quan sigui realitzada l'exhibició que esproposa la Junta de Museus al Palau Nacio-nal de Montjuïc, quedará demostrada defini-tivament aquesta afirmació.

Mentre això es realitza, acontentem-nos ambuna brevíssima excursió histórica: serà com unavant-goút...

Els precursors. — Ferran Galli-Bibbienavingué a Barcelona l'any 1700. Al comen-çament del segle xviii tenien un gran prestigia les principals corts d'Europa les audàciesescenogràfiques de dues eminències italianíssi-mes: Giovanni Servandoni, florentí (1 695-

47


1765) i Ferran Galli-Bibbiena, bolonyès(1657-1743), aquest últim de gran «potenciacreadora, fuga artística y nueva escuela am-pulosa, con líneas en extremo movidas y ator-mentadas muchas de ellas á fuerza de apro-ximar la distancia en sus operaciones perspec-tivas, pero llenas de una elegancia, grandezay fastuosidad encantadoras», segons les pa-raules de Soler i Rovirosa.

Amb motiu de les noces de l'arxiduc Carlesd'Austria — el primer Carles III d'Espanya— amb la gentil Isabel Cristina de Brunswich-

de ópera y músicas, á expensas del Rey», se-gons diu Feliu de la Peña. Moltes de lesdecoracions de Ferran Galli-Bibbiena i sosdeixebles foren reproduïdes després per son fillJosep quan el 1 712 se n'anà a Itàlia. Laque reproduim d'un gravat de l'època (i queJosep Galli-Bibbiena utilitzà en una festa tea-tral amb motiu d'unes noces d'un príncep dePolònia i electoral de Saxònia) és, amb lleusvariants, la mateixa que «inventà» el seu parea la Casa Llotja de Barcelona per a l'úl-tima escena de l'òpera Dafne, original del

Ferran i Josep Galli-Bibbiena. - Decoració per a l'òpera de la Casa Llotja del Mar,en la que hi treballà Antoni Viladomat, 1709

Wolffenbuttel (1708), fou encarregat FerranGalli-Bibbiena de la representació escènica idel decorat de les festes teatrals que es cele-braren en el gran saló de la Casa Llotja delMar. Galli-Bibbiena tingué com a deixebles icollaboradors a Antoni Viladomat i el seu fillJosep Galli-Bibbiena.

Les representacions epitalàmiques tinguerentan gran èxit, que aquell mateix any de 1 708(el dia 24 de desembre) el Consell dels Vintacordà (segons Antoni de Capmany) «destinaruna sala de la Lonja á la representación deóperas para divertimiento del Señor Archidu-que de Austria». Des d'últims de gener de1709 fins la Quaresma (que aquell any co-mençava el 13 de febrer) «pasóse en fiesta

baró Emmanuele d'Astorga. (V. Sir GeorgesGrove.)

Aquesta fou la primera òpera represen-tada a Barcelona: ens referim a autor co-negut. Es va estrenar a Viena el 1705 iaquí el 1709.

L'insigne Antoni Viladomat deu ésser con-siderat com el progenitor de l'escenografia ca-talana.

De Viladomat aprengueren els recursos d'unart complex i meticulós els seus deixebles ger-mans Manuel i Francesc Tramullas, que triom-faren en els decorats de les ¿peres Siroe, reide Pèrsia, Andròmaca i Lúcio Papirio: elsseus noms figuren impresos als llibrets d'aques-tes òperes.

50


Josep Planella. — Claustre pseudo- romànic per al Liceu de Montessió, 1840

Josep Planella. --Palau neoromà per al Liceu de Montessio, 1842

II

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

L'infanlamenl. — La llavor havia caiguten solc fecund.

L'evolució neoromana que regnava arreudel món, fou importada a Barcelona directa,ment d'Itàlia pels escenògrafs d'aquella nacióCesare Carnevali i Josep i Francesc Lucini.Carnevali i Josep Lucini (el més gran de laseva dinastia) assoliren veritables triomfs pin-tant per al Teatre de la Santa Creu, i for-maren escola, essent sos deixebles FrancescLucini, Josep i Pau Rigalt, i com a eminència

Cambon i Thierry foren els que més s'acos-taren a Ciceri.

Philastre vingué a Barcelona (1846) unany abans de la inauguració del Liceu. Ambell vingué Cambon i el seu deixeble FèlixCagé, qui va convertir-se en un perfecte bar-celoní: aquí es va casar, i aquí nasqué safilla Elvira.

Abans d'obrir -se el Liceu, ('orientació ro-màntica Havia estat introduida al Teatre dela Santa Creu per un tal Penne, escenògraf

Soler i Fovirosa. De la Terra al Sol. Quadre 1, 18...

— relativa — Bonaventura Planella (1772-1844).

Pau Rigalt tenia una manera excessivamentmeticulosa, molt personal.

Malgrat l'entusiasme artístic de tots ells, laseva obra fou rotllada per la invasió romànticaque venia pel cantó de França. Aquesta fou ini-ciada a Fontainebleau per Pierre Ciceri (1 782-1868) , el qual, a desgrat d'haver estat deixe-ble de Degotti, sabé alleugerir -se a temps del'embalum de convencionalismes imperants ique, secundat pels Riquier, Daguerre, Desple-chin, Thierry, Sechan, Philastre i Cambon,acabaren d'imposar la seva modalitat ar-tística.

apreciable que arribà amb una companyiacoreogràfica de la que era maquinista songermà, Lluís Llucià. Penne fou qui creà alspintors catalans Josep Planella i Corominas(fill de Bonaventura) , i els associats Sert iMalató i Lluís Bru.

De tots ells, Josep Planella fou el de méstremp i el més fecund. Pintà per al Liceude Montessió (1840-1847) , per al Teatre de laSanta Creu, per al Circ Barcelonès, Romea,Varietats, Apolo (carrer de Tallers) , Calde-ron, Tirso (a Sant Gaietà) , Jovellanos, Zar-zuela (més tarcl Espanyol) , Novetats, Olim-po, Odeon, i assortí de decorat de repertori elsteatres de Girona, Palma de Mallorca, Valls,

52


Tarragona, Alacant, Mataró, Arenys de MarVilafranca del Penedès.Per al Teatre de la Santa Creu, solament,

Josep Planella pintà desde 1848 fins a 1881.La seva última obra fou el decorat per a l'òperaLo schiavo sirio. Morí confinat en una modestadependència municipal de Barcelona, deixantobres didàctiques de relatiu mèrit.

Quan Henri Philastre vingué a aquesta ciu-tat, ja tenia categoria de mestre, puix haviaaconseguit grans triomfs no sols a París sinóa varis departamenis francesos. Aquí estigué

en l'escola catalana, puix a la seva influènciamagistral deu gran part del que arribà a ésserSoler i Rovirosa. Cambon morí a París el20 d'octubre de 1875.

La pubertat. — S'anava accentuant la fe-cunda facultat de l'escola barcelonina per ala reproducció. En l'itinerari rapidíssim queanem fent, comença amb Fèlix Cagé aquestaaptitud. Encara que nat a París (1820)Cagé es compenetrà tan íntimament amb lescoses barcelonines, que cal considerar-lo comun dels nostres. Moltes de les teles produïdes

Maurici Vilomara. — « Locutori de Sant Sulpici, a París ». Quadre 11 de l'acte I1I deManen, de Massenet (l'obra mestra de l'escenografia catalana de teló curt)

molt poc temps; en 1848 anà a Madrid a pre-parar la inauguració del «Teatro Real» (19 no-vembre 1850) i pintà unes quaranta decora-cions de poca mida per al teatret particulard'Isabel II, que un incendi destruí en 1867.Philastre no tingué temps d'influir directamenten l'escenografia catalana.

Eusebi Lucini i Biderman, fill de Barcelo-na, pintà més a Madrid que aquí.

Carles Antoni Cambon, un dels més gransartistes de l'escenografia francesa, autor, ambPhilastre, del sostre del Liceu que va destruirl'incendi del 61 (però no del teló de boca,que era original de Fèlix Cagé) , tampoc pintàmoltes obres per al nostre escenari; però influí

per Cagé des de 1847 al 1860 foren des-truïdes per l'incendi ; i per la mateixa mà iper Sachetti (un italià educat a París) repo-sades a l'escenari del Liceu del 61 al 67en què Cagé se n'anà a França i Bèlgica.Quan Cagé tornà de Brusselles era ja unaruina, i no pas pels anys... Morí a Barcelonael 2 de juny de 1869.

El pare de Marià Carreras anava a mit-ges amb Dietas a l'empresa de l'Odeon, iell, Marià, feia de pintor de la naixent es-cena catalana. Home de teatre, tenia mésd'empresari que d'artista. Mes Carreras fouqui ensinistrà a Soler i Rovirosa i a Balles

-ter a servir-se de la bronja-grossa i de la

53


Fèlix Urgellés. —El Crepuscle dels Déus. Acte I1, 1901

Ros i Güell. — Esbós per a L'estudiant insòlit

54


Salvador Alarma. — Parsifal. «Dardi de Klingsor ». Acte 11, quadre II, 1914

Oleguer ]unyent. —Parsifal. «El Sant Graal». Acte 1, 1914

(Fotografia presa durant un assaig

55


bateria de tons. Pintà per a Sabadell, Mata-ró, per a 1'Odeon i per al Liceu: primer ajudatper Ballester, després tot sol i, finalment,ajudat per Maurici Vilomara.

Marià Carreras morí a Barcelona el diaprimer de març de 1888.

Francesc Pla i Vila, per atzars de la vida,fou un d'aquells catalans que emigren de Bar-celona i van a deixar a Madrid el millor imés assaonat de la seva producció. Teniagrans condicions d'inventiva i una excepcio-nal imaginació: pintà quelcom per al Circ

La figura excelsa de Francesc Soler iRovirosa té el privilegi d'agegantar -se ambels anys. Tota la seva obra, d'una visió me-ravellosa, d'una segura perfecció estructurali d'una poesia exquisida i refinada, serà sem-pre l'aristocràcia de l'escenografia catalana.

De les nombrosíssimes obres que deixà So-ler (1836-1900) potser la millor fou l'úl-tima: Tristany i Isolda, ço que vol dir queSoler i Rovircsa no envellí mai.

EI màxim esplendor. — El màxim esplen-dor de l'escenografia catalana és l'època de

Lluis Masriera. — L'Ombrel -la Japonesa

(Estudi Masriera)

Barcelonès i cinc òperes per al Liceu. Pla(1830-1887) fou un neguitós d'aspiracionsinsaciables: Muñoz Morillejo diu d'ell que«ha sido el más independiente y perfecto de losescenógrafos».

Joan Ballester i Ayguals de Izco (1837-1868) va viure poc, però va sentir intensa-ment: compartia amb Soler i Rovirosa lavida, les aspiracions i els anhels. Tenia divuitanys quan es va posar a treballar amb Ma-rià Carreras, i fou sa primera obra el gransaló del segon acte de La Traviala (25 d'oc-tubre 1855) ; pintà molt per a Lluís Olona(Principal, 1860) i ens va deixar al Liceuel famós «manzanillo» del final de L'Afri-cana, que va ésser copiat per Desplechin, deParís. Els decorats d'aquesta òpera de Mé-yerbeer, Els Hugonots i Dinorah foren (i sónencara) les obres mestres de Ballester.

la vida de Soler; però no per ell sol, sinóper coincidir amb Maurici Vilomara, Salva-dor Alarma i l'Oleguer Junyent, per ésserl'època de Josep Calvo i Verdonces, el granperspectivista i el gran tècnic.

Des dels temps en què Soler pintava elsdecorats de Les cent donzelles i d'El moro13enani floriren a l'entorn del mestre una muniód'artistes selectes que ennobliren l'escena bar-celon : na, tals com Vilomara, Alarma, Mo-ragas (Miquel) , Sebastià Carreras, FèlixUrgellés de Tovar, Oleguer Junyent, LluísMasriera, Adrià Gual, Morales, Castells,Brunet i Pous, Ros i Güell i molts d'altres.Entre tots han secundat l'obra de Soler, senseigualar-la; però, completant -la, almenys en ungrau de relativitat...

Els citats i d'altres, molts d'altres, gent es-tudiosa i activa, han produït, i estan produint,

56


Josep Castells. —La Dolores. Acte 1. Liceu, 1916

molt belles coses; però l'obra de Soler quedaper damunt de totes amb grandesa sobirana.El segueix de prop Vilomara; de més lluny,Alarma i Junyent; de molt més lluny, elsaltres.

... Orientats ara per aquest brevíssim i lleuapunt cronològic, en un proper article tracta

-rem de donar una idea del que serà l'exhibicióde l'escenografia catalana en el Palau Nacio-nal de Montjuïc, coneixent, com coneixem, elselements originals, teatrinos, decoracions planesi projectes de perspectiva escènica que sónpropietat de la Junta de Museus.

MARC-JESÚS BERTRANConservador del \tusen del Teatre

UNA NOVA OBRA D'ENFRANCESC MASRIERA AL

MUSEUEls hereus d'En Joan Puig d'Abària han

dipositat al nostre Museu d'Art Contempora-ni un magnífic retrat de la senyora donya Clo-tilde d'Abària, marquesa de Llanos, deguta la mà del que fou gran artista pintor i

joier barceloní En Francesc Masriera (1842-1902).

El nostre Museu té ja algunes obres im-portants d'aquest meritíssim artista, ben re-presentatives de la modalitat i de la seva es-cola artística, com el Retrat de l'esposa delpintor, En presència del Senyor i el Retrat dela mare política del pintor (que és un cap d'es-tudi meravellós) , les quals junt amb el retratde la marquesa de Llanos donaran la mésexacta impressió de la gran qualitat de retra-tista elegant i correcte que fou el pintor Fran-cesc Masriera.

Indubtablement que el Museu d'Art Con-temporani de Barcelona no podria ésser com-plet si no hi estava ben representada aquestadinastia de grans artistes que porten el cognomMasriera i que floreixen amb esclat a tota lasegona meitat del segle xix fins als nostres dies.

Deixebles de l'Escola de Llotja i del mestreEn Josep Serra i Porson (1824-1910) , elsgermans Josep i Francesc Masriera, a la ve-gada que al perfeccionament de la joieria, esdedicaven amb tota l'ànima d'artistes al con-reu de la pintura. Passaren després a Itàlia,on encara se sentia la influència neoclàssica.

No obstant, els Masriera, tant En Josepamb el paisatge (del que en fou gran mestre)com En Francesc amb la figura i el retrat, es

57


Francesc Masriera. — Retrat de senyora

58


sentiren atrets per altres viaranys i escoles,llavors més modernes: les de Haer i MartíAlsina amb el paisatge i les tradicions delsMadrazo, Fortuny i Rosales amb la figura.

De la fervorosa adoració que sentien elsnostres Masriera pels dos últims grans pintors,n'és exemple el magnífic edifici-taller que bas-tiren al carrer de Bailen, on com homenatgeals esmentats mestres de la pintura, aixecarena l'entrada les estàtues de Fortuny i de Ro-sales, les primeres que es dedicaven a tan gransartistes.

En Francesc Masriera fou el retratista fa-mós d'una època postfortunyiana: encara ambEn A. Caba es partiren a casa nostra la pre-ponderància del retrat per a les famílies acomo-dades i aristocràtiques. Sens dubte que, encaraque de la mateixa edat, ambdós artistes es di-ferenciaven molt per llurs escoles.

En Masriera retratista sentia més aquellafrívola fastuositat senyorial tan agradable a lafeminitat per les tonalitats nacrerines rossen-ques i grises que recordaven les d'En Fortunyi que aquest havia emprat a Goya per a pintarels nuvis de La Vicaria.

Les delicades qualitats de les sedes, velluts,pells, plomes i flors que donaven a les figuresun atractiu imponderable, eren l'encant de lageneració amb la que va conviure En Fran-cesc Masriera, l'escola preciosista del qual se-guiren alguns altres artistes com En TomàsMoragues i En Romà Ribera.

El retrat que de la marquesa de Llanos entraavui al nostre Museu d'Art Contemporani, té,doncs, totes aquelles magnífiques qualitats deles bones pintures d'En Masriera. És una grantela que amida 2 ` 24 X 1 ` 75, a l'oli, ambfons fosc, decorat amb un gran gerro orientalamb flors i metalls daurats, i al costat unparavent japonès, també de tons foscos. Sobreaquest fons destaca majestuós el retrat de lamarquesa de Llanos. La figura és de grandà-ria natural, asseguda en un silló i vestida deblanc, amb gran luxe, roba de seda, pells ipuntes Richelieu al coll, flors a la mà i coixíde seda pels peus.

L'habilitat i el bon gust de l'artista són allípletòricament abocats. La qualitat de les se-des mostren una vegada més les grans quali-tats artístiques del pintor Francesc Masriera.

ESTEVE BATLLEConservador del Museu d'Art Contemporani

MONTSERRAT VIST PELSPINTORS CATALANS

El Monestir de Montserrat, en celebrarl'any darrer solemnials Festes Jubilars com

-memoradores de la seva fundació feta perl'abat Oliva l'any 1031 i de la proclamacióde la Mare de Déu allí venerada per Patronade Catalunya l'any 1881, va incloure en eldens programa de festes religioses i culturalsun concurs de pintura, dibuix i gravat sotael lema «Montserrat vist pels pintors catalans»,amb aquesta llista de recompenses: PremiMadona Bruna, ofert pel Monestir a la millorpintura de paisatge montserratí, 10.000 pesse-tes. — Premi Abat Oliva, ofert per FrancescCambó a la millor pintura del Montserrat his-tòric, 10.000 pessetes. — Premi MontserratPatxot Rabell, ofert per Rafael Patxot ala millor pintura del Montserrat llegendari,10.000 pessetes. — Premi Sant Jordi, ofertper la Diputació de Barcelona, 2.500 pesse-tes. — Premi Ciutat Comtal, ofert per l'Ajun-tament de Barcelona, 5.000 pessetes. — Pre-mi Santa Cecília, ofert pel restaurador de laCapella romànica, 4.000 pessetes. — PremiLlobregat, ofert per un devot del Monestir,1.500 pessetes. — Premi Pedralbes, ofert pelcomte de Güell i marquès de Comillas, 1.500pessetes. — Premi Marquesa de Tamarit, ofertpel marquès de Tamarit, 1.000 pessetes. -Premi Vall Mal, ofert per la Companyia del'Aeri de Montserrat, 2.500 pessetes. — Pre-mi Parsifal, ofert per l'Aeri de Montserrat aSant Jeroni, 1.000 pessetes. — Premi Escola-nia de Montserrat, ofert per Josep-Maria Crei-xell, 1.000 pessetes. El Comitè d'honor esti-gué constituït pels senyors Rdm. P. Abat deMontserrat (president) , Josep Puig i Cada-falch, Delegat de Cultura de l'Ajuntament deBarcelona, Conseller de Cultura de la Dipu-tació Provincial, President del Círcol Ar-tístic, President del Círcol Artístic de SantLluc, Joaquim Cabot i Rovira i Ramon Grau-pera i Garrigó (secretari) . El Jurat admissori qualificador fou integrat pels senyors: DomPere Celestí Gusi (O. S. B., conservador dela Pinacoteca del Monestir, president) , Joa-

quim Folch i Torres (director dels Museus deBarcelona) , Manuel Trens (prevere, conserva-

dor del Museu Diocesà de Barcelona) , RafaelBenet (crític d'Art) , Carles Capdevila (crític

d'Art) , Marius Gifreda (crític d'Art) , Josep-

59


Maria Junoy (crític d'Art) i Cèsar Martinell(arquitecte, secretari) . Els treballs organitza-dors del concurs i d'exposició de les obrespresentades han anat a càrrec del Círcol Ar-tístic de Sant Lluc.

Respongueren a la convocatòria nombrososautors amb un total de tres centes tretze pm-

Dintre la secció de pintura, el premi Ma-dona Bruna l'obtingué Iu Pascual; el premiAbal Oliva, Francesc Domingo; el premiMontserrat Paixot Rabel!, Alfred Sisquella;el premi Ciutat Comtal, Joan Serra; el premiSanta Cecília, Pere Daura; el premi Llobre-

gat, Emili Bosch-Roger; el premi Marquesa

Francesc Domingo. — Premi Abal Olivo

tures, estant exposades conjuntament amb ellesvint-i-sis obres pictòriques que no concursaven;d'aquestes darreres setze eren de Joaquim Mir,una de Rossend Julià Carrau, dues d'EmiliPascual d'Amigó, una de Joan Mauri i Es-padaler, una de Joan Domènech Martí, duesde Mimí Trallero de Torrens, una d'AntoniSolà Borrell i tres de Pilar Solanellas. Entredibuixos, boixos, litografies i aiguaforts devint-i-dos autors concursants, ascendí a centsetanta vuit el nombre d'obres presentades.

de Tamarit, Ferran Callicó; el premi VallMal, Pere Pruna; el premi Parsifal, CarmelDavalillo; el premi Escolania de Montserrat,Ramon de Capmany, i el premi Sant Jeroni(ofert posteriorment a la publicació de les ba-ses) , Emili Grau-Sala. Dintre la secció dedibuix, gravat al boix, litografia i aiguafort:el premi Sant Jordi fou concedit a AntoniVila -Arrufat; el premi Pedralbes a Enric-C.Ricart, i els premis Cavall Bernat i Degotalls(donats una vegada s'havia ja fet públic el

60


cartell foren respectivament atorgats a Eva-rist Mora i Montserrat Casanova.

Les pintures, dibuixos i gravats de totamena varen exposar-se a Montserrat, assistinta l'acte inaugural, com a representant de laJunta de Museus, el vocal-tinent d'alcaldede Barcelona Casimir Giralt i Bullich. Pos-

El concurs «Montserrat vist pels artistes ca-talans» pot dir -se que impulsà un gran nombredels nostres pintors a mesurar les pròpies forcesal costat dels companys. Personalitats de reco

-neguda competència dins diferents sectors del'ambient artísticament conservador de Cata-lunya, com Alexandre de Cabanyes, Agapit

Alfred Sisquella. - Premi Montserrat Patxot Rafell

teriorment s'han mostrat al públic barceloníen el Palau de les Arts Decoratives, elsmesos de desembre de 1931 i gener de1932.

El Círcol Artístic de Sant Lluc homenatjàels artistes premiats amb un sopar de simpatiaa l'Hotel Orient el dia 4 de desembrede 1931, on s'acoplaren nombrosos admira-clors.

x ^ ^

Casas Abarca, Joan Colom, Francesc d'A.Galí Fabra, Oleguer Junyent, Lluís Masriera,Iu Pascual i Darius Vilàs, volgueren ésserconsiderades en el mateix nivell de tria quealtres personalitats que han arribat tot just a lamaduresa, cony Emili Bosch - Roger, Ferran

Callicó, Francesc Canyellas Balagueró, Ra-

mon de Capmany, Pere Crèixams Picó, Car-

mel Davalillo Artigas, Francesc Domingo,

A. Figueras, Jacint Olivé, P. Prat i Ubach,

Joan Serra, Alfred Sisquella Oriol i Francesc

61


Vidal-Gomà, i àdhuc no menysprearen el veï-natge dels joves nou vinguts, com Joan Com

-meleran, Valeni Corberó, Pere Daura, JosepGausacbs, Emili Grau-Sala, Albert JunyentQuinquer, Alfred Opisso, Josep Perrin i Mi-quel Villà. El Jurat va premiar, equànime,

i litografies, s'honorà en el veredicte l'agudanetedat d'Enric Ricart, la probitat compositivad'Antoni Vila, les negrors misterioses dels di-buixos al boix de Montserrat Casanova i lafineta entonació d'Evarist Mora. Prat i Ubach,notable a 1'ensems com a pintor i com a di-

lu Pascual. — Premi Madona Bruna

artistes ben significats de totes les tendències.Concedint el premi Madona Bruna a Iu Pas-cual consagrà plenament la seva ponderadapintura detallista, però volgué que restessin enel mateix pla de recompenses les pintures decaràcter més sintètic que enviaren al concursDomingo i Sisquella. Respecte als altres pre-mis, el Jurat sapigué veure la deu franca depintura líquida que sobreïx dels joiosos paisat-ges de Pere Daura i àdhuc el personal lirismeingenu de l'evocador de la vida vuitcentistacatalana, Emili Grau-Sala. No entrarem, però,en el veredicte ni la vibrant pasta joiosa de lesobres de Villà, ni la simple encarnació de lasolitud montserratina que representa la tela deGausaclis amb els turons a plena altura i ambmagnífica nuesa; artistes aquests dos d'una per-manent i viva jovenesa.

En la secció de dibuixos, aiguaforts, boixos

buixant, no va obtenir el sufragi pel seu bonicrecull cl'anotacions.

JOSEP F. RÀFOLSConservador del Museu de Reproduccions

AVÍS

Els set números del BUTLLETÍ publicatsclurant l'any passat es poden relligar amb ta-pes expressament confeccionades. Preu 5 pes-se les.

Si els exemplars estan en bon estat es can-vien a l'acte, a les oficines del Museu de laCiutadella, per un volum relligat, mitjançantl'abonament de la quantitat indicada.

El volum complet es ven a les llibreries alpreu de 25 pessetes.

62

1' 131C 13IDANCUAL

PINTURA DECORATIVA

^SFECIAL1`C

Mallorca, 2 pe

Telèfon 707 Jis a TTMUS

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

II A,Passeig de Gràcia, 68 - TeleT \ iy C

BARCELONA

• e, ^,,,®a tt,á^c1/leca

MARCS I GRAVATS°vá

Gaspar EsE;S G ó'aoActualment importantíssima ¡i4

millors paisatgistes cal Q^ '. •.1' ^Q .

Passeig de Gràcia, 34 - Te çvh%v,^^S '

BARCELONA 15

X11.1: 1t 1 1: hN

^TA1,1:\1:11\11ANTIGUITATS

Plaça de : a^( Abans Plaço\.°. s .'• : ^^

BARCELOL ^^ os

IC

,r.

^ ^ESPFClgl^iOVl1^P ;IONS D'ART

iy4 _ Diputació, 271Telèfon 16217

15 cENT^ os BARCELONA

ANTIGUITATSDECORACIÓ

f.. HOMAR

Q DA, 415349

^y cv5 vOS_ ONA

Ni A IA AHAROJl\11V. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern dels

ESPECIALMOVU millors artistes

MH 11' ,,^ , IpP 'ATS - MOTLLURES

15 CÉNTIMO

Rambla ae C,atalunya, n.° 29

Telèfon 15677

.II/:111I;u iuelsMESTRE EBENISTA1 TAPISSER DECORADOR

MOBLES 1 OBJECTES D'ART,^ ú FANTASIA

••;f51

ID^ \LLERS 1 EXPOSICIO:

e Gràcia, n.° 361S CF.NTINO3

'èfon 16825

Furic Tarra90Nogue

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Consell d 1 .,Nnr, núm. 283Telèfon 14345 : BARCELONA

'i ®1 ®11'rt°Í'

S-A

BOQUERIA, n.° 2(cantonada Rambla )Telèfon 16647

P h10Ylt

'I

SASTRERIA °j, BEN IMas -ERTASecció especial per a confecció

d'uniformes de tota mena

La vida i l'obrade Soler iR ovirosa

per

FELIU ELIES

Amb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 iI•lustracions,també en fototípia, intercalades en

el text, que conté ademés el

Catàleg de l'obra del gran. escenògraf

EDICIÓ LIMITADA, D'EXEMPLARS NUMERATS

0

^p^G1ALA{^^y

D. p \p s llibreries de Catalunya

Ft a als editors

1.: ^` •, i^ AL GERMANS, S. A.

p = 0 +- BARCELONAa ;_ a^3 , (ÉnT1T4Os

Treballs fotogràfics= CLIXÉS=REPRODUCCIONSAMPLIACIONS

Est4019c11Gc!•Hia lis

oye

X54 ^ Y^.

Q o 5^ 1. erTeodor B, ^ s ,, , ,

0 ETe oe 5 ctit^"os1

Filia ^.

MUNTATGE D'EXPOSI-

CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EM BALATGE

D'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880

Tallers, n.ó6 : BARCELONA : Telèfon 15276

dIrisficilleria C nhihumVIDRIERES ARTÍSTIQUES GRAN PREMI

1 DE TOTES CLASSES Bar elo ,I1929 a^onal

CRISTALLSMI RAIçSp A ^ ^

GRA^r r ^0MOTLt '"MARC^P ; ; Voab .

0',`5 CERTj' osETC.

1►! Central: Ronda de Sant Antoni, 56

Telèfon n.° 22035

I. G. S»IS I BARRAL GERM6., S. A. - PROVBNçe, 219 - BARCELONA

butlletÍ - uab barcelona...del país, contraigo para con la provincia que v. e. tan dignamente...

Documents