La se

va o

port

unita

t de f

utu

r

La nostra empentaEl teu comprom

ís

Voluntarisd’ahir i d’avui

Jul io l 2013JuJuJJJJJ llButlletí Obert 18n ú m .

Su

ma

ri Entrega de la creu de Sant Jordi a la fundadora del Gavina 3

Voluntaris al cor del Raval 5

El voluntariat en momentsde crisi 6

Les primeres voluntàries 7

Una declaració d’amor 8

Créixer amb el Gavina 11

Benvolguts amigues i amics,

El passat dia 6 de juny en el marc incomparable de la fàbrica Moritz,

vàrem voler celebrar amb totes i tots el voluntaris del Centre Obert

un sentit homenatge a aquelles persones que al llarg de la història

del “Gavina” heu anat deixant la vostra empremta personal i amb la

vostra contribució i esforç heu anat ajudant a assolir els objectius de

la nostra Fundació.

Gratitud va ser la paraula més emprada en aquell emotiu acte.

Gratitud per la forma de ser solidari i compromesa; gratitud per

l’altruisme que caracteritza al voluntari; gratitud per a la vostra

implicació amb la societat i amb la seva gent; gratitud per a la vostra

sensibilitat a les mancances dels més necessitats; gratitud perquè

amb la vostra actitud dinàmica , emprenedora i responsable assumiu

uns compromisos en benefi ci de la col·lectivitat i, en els nostre cas,

amb els infants, joves i famílies del Raval.

L’àmbit social ve caracteritzat per un objectiu comú que és el

benestar de les persones, contribuint a la millora de la seva qualitat

de vida. La tasca del voluntariat adquireix un especial relleu atesa la

vulnerabilitat dels col·lectius amb els quals es treballa en funcions

com l’acompanyament i l’aprenentatge d’hàbits i comportaments

que redunden, sens dubte, en el d’envolupament integral dels

infants i joves que ateneu, dues peces clau del voluntariat social i

que són eixos transversals en la resta de tasques i funcions que són

compartides amb extraordinària efi càcia pel personal directiu , tècnic

i assistencial del Gavina.

En uns moment especialment difícils per l’economia social, volem

agrair-vos i reconèixer públicament la vostra aportació al bé comú i al

benestar dels infants, joves i famílies d’un barri tan complex i ple de

contrastos com és el barri del Raval, ajudant a la seva cohesió social.

Hem d’aconseguir entre tots un món més just i solidari i exigir de

la classe política que respongui davant d’una situació d’emergència

on, molt sovint, els col·lectius més febles i vulnerables són els més

perjudicats.

Ed

ito

ria

l

Xavier Campà i de FerrerPresident de la Fundació

Fundació Joan Salvador Gavina 3

El passat 15 de maig la fundadora de la nostra entitat, la Sra. Concepció Mata i Fuentes, va ser reconeguda amb la creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona de mans de la Generalitat de Catalunya.

La distinció li va ser entregada al saló St. Jordi de la Generalitat de Catalunya pel seu treball a favor de les persones i les famílies en risc d’exclusió, a Catalunya i, durant dotz e anys, a Xile. La “Conxita”, com la coneix tothom, va ser fundar, l’any 1979, el Centre Obert Joan Salvador Gavina, el primer centre diürn d’atenció a infants de Catalunya, i que realitz a, des del barri barceloní del Raval, una tasca valuosa de suport als més desafavorits, i especialment als infants i als joves.Ella, però, no va estar sola. Al seu costat hi va haver un grup de persones que donaven el seu temps per poder fer realitat un somni. Els voluntaris han estat des del principi una part fonamental de la nostra entitat, i per a ells i el seu valor humà sempre hem pensat que calia retre’ls un homenatge.Aquest homenatge fi nalment ha arribat. El passat 6 de juny, a la sala de tancs de la fàbrica Moritz de Barcelona, vam poder reunir més de 80 voluntaris que han passat al llarg dels 34 anys d’història del Centre Obert Joan Salvador Gavina. No

Entrega de la creu de Sant Jordi a la fundadora del Gavina

Moment de la imposició del guardó de mans del President de la Generalitat de Catalunya el Sr. Artur Mas.

Els guardonats amb la Creu de Sant Jordi 2013.

Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui4

són tots els que en un moment o altre han compartit temps i habilitats amb infants, adolescents i joves per ajudar-los a créixer en una societat que per motius diversos els ha negat oportunitats. Tanmateix són representants de les més de 1000 persones que han estat molt més que un cop de mà per a la Fundació.L’acte va inciar-se amb una breu presentació feta per la periodista i locutora de ràdio Àngels Bronsoms que va donar pas a les paraules de l’actual directora de la Fundació, la Sra. Anna Castro, i de la responsable de l’Àrea de Voluntariat, la Sra. Àngels Carbonell.Acte seguit, vam poder escoltar els testimonis de voluntaris. Van començar la Mercè Mira i l’Alicia Vicens, voluntàries durants els anys vuitanta. A continuació va parlar en Josep Maria Bruguera, actualment voluntari de suport educatiu amb infants de 4 a 6 anys, i la Marina Gubau, una noia que amb 16 anys va tenir clar que volia ser voluntària al Gavina. Vam acabar escoltant

en Carlos Garmendia, que tot i viure a Bilbao, ens va enviar un petit vídeo amb els records que ell guarda del centre.L’acte va acabar amb les paraules del president de la Fundació, el Sr. Xavier Campà i de Ferrer i un vídeo recull d’imatges dels voluntaris d’ahir i d’avui que han passat per l’entitat. Abans, però, la Sra. Bronsoms va llegir el “Poema als voluntaris” de Miquel Martí i Pol amb l’acompanyament musical al piano de Víctor Oller.En aquest butlletí hem recollit alguns dels moments de la nit, així com les paraules que es van dir durant l’homenatge. Podeu veure el video i més imatges al nostre web:

www.centreobertgavina.org

Recepció dels voluntaris.

Presentació de l’acte d’homenatge feta per Àngels Bronsoms.

Fundació Joan Salvador Gavina 5

Voluntaris al cor del Raval

Ens omple de goig retrobar-nos en aquest acte d’homenatge que aplega els voluntaris d’ahir, d’avui i els que sempre heu estat presents al llarg de la història del Centre, gairebé des de la seva creació, sense defallir, sempre fi dels.Voldria fer una menció especial a la Conxita Mata, que no ens va poder acompanyar, donada la seva avançada edat i el seu delicat estat de salut. Però sabem que ens té en el seu pensament i ens porta en el seu cor.La Conxita va saber aglutinar al seu voltant un grup de voluntaris que de seguida es van entusiasmar amb la iniciativa que acabava de néixer en el cor de Raval: el Centre Obert Joan Salvador Gavina. I es van posar mans a l’obra.Hem caminat molt des d’aleshores...Gràcies a tots pel vostre compromís, que brolla de la plena llibertat per oferir tot el que sou, compartint els vostres coneixements, el vostre temps, les vostres mans.Gràcies per ajudar-nos a formar aquest equip que som tots plegats. A la Fundació,

els voluntaris sou presents en tots els àmbits.Gràcies per acollir amb alegria al que truca a la porta. Per escoltar amatentment. Per dibuixar somriures en el rostre dels infants. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels contes, les pinzellades de colors, la musicalitat de les paraules, les endevinalles de les matemàtiques. Per les tardes de pluja i de sol amb els jocs de taula, les activitats esportives. Gràcies, en defi nitiva, per commoure-us davant dels relats punyents del Raval i que us han portat al Gavina.I gràcies per remar colze a colze amb nosaltres, de vegades per mars de desencís, però sense perdre mai l’esperança que entre tots fem possible un món més just i ple d’oportunitats en aquesta gran aventura d’acompanyar en el camí de la seva vida a tants infants, joves i famílies.

Els voluntaris i voluntàries van omplir de velles i noves històries la Sala de tancs de la fàbrica Moritz de Barcelona on vam celebrar l’acte d’homenatge.

Anna CastroDirectora de la Fundació

Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui6

El voluntariat en moments de crisi

Des de la Fundació estem molt contents d’haver organitz at aquesta trobada per tots vosaltres, pels voluntaris de ja fa uns quants anys, amb els que no hem coincidit en el temps però que sé de vosaltres pel que m’han explicat, i pels voluntaris més recents.Al llarg dels 11 anys que he treballat al Gavina, he tingut l’oportunitat de tenir llargues converses amb tots aquells que us heu acostat a l’entitat amb el desig de col·laborar. D’aquestes converses, dels moments de trobada que hem tingut i de tot allò que els educadors i professionals m’han transmès sobre vosaltres he après moltes coses.La primera és que per ser voluntari hi ha d’haver una commoció interna, a un se li han de remoure les entranyes al veure el patiment de l’altre. Molts de vosaltres m’heu dit “estic cansat de veure a les

notícies com de malament està el món i he decidit actuar”.He après que per ser voluntari un ha d’estar obert a descobrir i conèixer el món interior de l’altre i després regular les pròpies emocions. En més d’una ocasió m’heu explicat com és de difícil veure les mancances dels infants i no poder cobrir-les a l’instant. Quan arribem a descobrir el món interior de l’altre, quan podem regular les pròpies emocions i arribem a aquesta connexió, aportem la nostra presència. Una presència pacient, silenciosa... ser voluntari és posar en moviment el millor de l’essència de cada un de vosaltres.He observat també i sobretot en els darrers anys, la gran preocupació per la situació actual de crisi, crisi no només econòmica, sinó també de consciència social i de models. Davant d’això us acosteu al Gavina preocupats però amb el desig d’embrutar-vos les mans, d’implicar-vos en el procés de canvi. Quan xerrem, a les entrevistes sempre us dic i ara repeteixo: no patiu, hi ha esperança, jo la veig aquí dia a dia.Crec que ara, més que mai, necessitem la voluntat de servir per poder sostenir el món del futur. Hem de treballar tots junts, cada un des de la seva professió, des del que sap fer, hem de treballar tots junts perquè puguem arribar a una nova humanitat.No sabem cap a on anem, tanmateix sí sabem on som, el que és segur és que si donem un pas endavant com a voluntaris, un pas ferm, no a mitges o amb por, la humanitat el dóna.

Àngels CarbonellCap de l’Àrea de Voluntariatde la Fundació

Un moment de la projecció del video d’homenatge als voluntaris.

Fundació Joan Salvador Gavina 7

Amb motiu d’aquesta celebració, l’Àngels ens va demanar que parléssim de la nostra experiència com a voluntàries en el centre. Podríem estar molt temps explicant coses, però hem cregut convenient recordar el que ens va portar a ser-ho.Ja fa uns quants anys que vam conèixer la Conxita. Concretament va ser en una xerrada sobre el voluntariat que va organitzar el col·legi Sant Ignasi de Sarrià. Van ser vàries les persones que van parlar en representació de diferents entitats. Totes semblaven molt interessants, però quan la Conxita Mata, en una exposició molt emotiva, ens va explicar el que era i el què volia ser el Centre Obert Joan Salvador Gavina, vam saber on volíem anar. Ens va seduir com no ho havien fets els altres ponents l’entusiasme i la generositat d’aquella dona.

Una vegada presa la decisió vam anar al centre sense saber exactament què faríem. Estàvem disposades a fer tot el que fos necessari, erem més joves, i certament les feines van ser diverses durant els anys que vam estar aquí. Acompanyar mares, nens i nenes als metges, als logopedes o a veure els professors; atendre els infants a les dutxes, fer el que podiem amb el reforç escolar, preparar fi res (ja fos per Nadal o per Sant Ponç), fi ns i tot vam netejar el local del col·legi “Drassanes”perquè s’havia d’utilitz ar temporalment per a les activitats d’estiu mentre feien obres als locals del centre.Veníem sempre amb molta il·lusió, mai va ser una obligació. L’Alicia i jo coincidim en que l’aportació nostra al “Gavina” no ha estat res comparada amb el que ell ens ha aportat a nosaltres. Sobretot ens ha ajudat a entendre moltes realitats de les persones que al llarg dels anys hem anat coneixent.Amb l’afecte i la bona relació amb les altres voluntàries, la feina va ser molt més fàcil. Encara avui ens veiem alguns de nosaltres de tant en tant. La veritat és que van ser uns anys molt bonics i quan ho vam deixar, ho vam fer amb molta pena.Ens agrada pensar que la llavor plantada per la Conxita continua donant els fruits que ella va destacar en aquella presentació i tant necessaris en aquests moments. Però desitgem, sobretot, que el “Joan Salvador Gavina” tingui vida per molts anys amb l’ajuda dels voluntaris, que fent la feina desinteressadament col·laboren ajudant a moltes famílies que confien en el centre.

Les primeres voluntàries

Mercè Mira i Alicia Vicens explicant la seva experiència al Gavina.

Mercè Mira i Alícia VicensVoluntàries

Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui8

Avui dimecres toca Gavina. Baixo les escales de casa tot pensant com estaran el meus nens, quin conte llegirem, quins treballs de reforç els ha preparat la “Patri” per aquesta tarda... De sobte, al vestíbul em trobo amb la Rosita.La Rosita és una senyora d’uns cinquanta anys que cada tarda, de dilluns a divendres, ve a visitar la Carme, una veïna meva que, des de fa uns quants anys, les persianes dels ulls se l’hi han anat tancant progressivament -o regressivament- degut a una retinosi fulminant. Viu sola i no té cap familiar que la pugui ajudar. Alguna bona persona més li dóna un cop de mà en tot el que pot. I la Rosita, cada dia, li llegeix en veu alta llibres i revistes per tal que la Carme, que té setanta anys, enfonsada en la negror física i psíquica, tingui una mica de “llum” per poder seguir vivint sense perdre’s defi nitivament dins del pou del desànim.

Hi penso molt en aquestes dues persones. Una que es dóna plenament i l’altre que allarga la mà i espera... espera amb il·lusió el consol que apaivagarà la seva cruel mancança.Pujo per la placeta, camí del metro, i em ve a la memòria en Claudi, aquest noi fi ll d’un amic, que als seus 18 anys ha “descobert” que hi ha altres nois i noies joves com ell que no han estat agraciats per la natura, o la vida. Ell ja els havia vist, amb cadira de rodes o sense, i amb l’expressió innocent i angèlica d’aquelles persones que, tot hi fent-se grans, no evolucionen intel·lectualment. No s’ho va pensar gaire i ara, dedica un dels dos dies del cap de setmana a acompanyar un grup de disminuïts psíquics a fer activitats per la ciutat. I quan parles amb ell, s’emociona explicant lo agraïts que són, lo tendres que són... les seves mirades dolces...I, tot d’un plegat, penso amb altres persones que conec i que s’han lliurat de ple a

Una declaració d’amor

Emotiu aplaudiment a la sentida intervenció de Josep Maria Bruguera, voluntari de suport educatiu des de l’any 2005.

Fundació Joan Salvador Gavina 9

tasques voluntàries. Persones discretes i senzilles que no alcen la veu, ni conten el que fan, ni tan sols li donen importància... Persones que, tal com diu Martí i Pol:

Com cada dia, avui tambéEstimaré tot de gent que no conecI els parlaré en veu baixa, tendrament,I els diré tot els versos que he après a la nit.

Són el senyor Alfred, que sempre que pot visita els hospitals on hi ha nens i nenes amb malalties llargues i incertes. Els fa jocs de mans i ells s’ho passen d’allò més bé i, per uns moments, obliden la fragilitat de la seva existència.I l’amic Ignasi, advocat de professió, que dedica moltes hores del seu temps a assessorar gratuïtament persones i col·lectius amb difi cultats o sense recursos econòmics. I la Núria, que malgrat la seva minsa pensió, passa una petita quantitat de diners cada mes a una parella sense feina i amb dos fi lls petits.Totes aquestes persones creuen que el vincle entre els éssers humans ha d’anar més enllà de les relacions cíviques, educades

i correctes. Són persones que practiquen la solidaritat, sense teoritz ar, prescindint moltes vegades de coses millors que els pot oferir la vida. Allarguen la mà sense esperar res a canvi. Ho fan perquè estimen...Quan arribo al Gavina i veig la quantitat de temps que voluntàries i voluntaris dediquen als nens i nenes, nois i noies d’aquesta institució... És com si una llum d’esperança il·luminés la trista realitat que avui ens ofereix la nostra societat. I quan constato la gran dedicació que educadors i personal tenen envers aquest “nostre” projecte dedicant-hi temps i esforços... llavors m’adono que ells també assumeixen la seva part de voluntariat, que el seu amor als nens i nenes, nois i noies, transforma la seva feina en una veritable dedicació altruista. En defi nitiva, amics meus, tot es pot resumir en una sola paraula: Estimar.Aquesta és la meva declaració d’amor... Us estimo, Rosita, Claudi, Alfred... Us estimo, Ignasi, Núria... Us estimo, gent del Gavina. Us estimo pel vostre amor als infants. Vosaltres feu realitat allò que aquella gran persona, Don Bosco, deia i feia: “Infl uirem

Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui10

positivament en els nens i nenes si participem de les seves alegries” i continuava “la millor manera de fer bons als infants és estimar-los i fer-los feliços”.I per acabar, us voldria dir una cosa: quan vinc al Gavina em sento feliç. Feliç d’estar amb els infants i feliç de compartir amb els companys i companyes educadors i voluntaris aquesta gran simbiosi d’amistat i de solidaritat desinteressada.Hi ha un sentit poema musical de la Carole King que expressa d’una manera molt afortunada aquests sentiments:

Si et sents trist i embullati necessites una mà.Si les coses, les coses no et roden bétanca els ulls i pensa en mi...Que pres seré aquí...Com un raig de llum...Dins la teva foscor.Digues sols el meu nom, i on vulgui que estigui...Vindré!

Vindré de seguida a fer-te costat.Primavera, estiu o Tardor.Tan sols has de fer, dir-ho, I vindré de cop...Si la boira t’envolta i els núvols tapen el cel...I si un vent fred del nord...Sembla gelar-te el cor...Saps del cert que tens un amic.

Doncs sí, un cant al despreniment, un himne a la solidaritat, una manera d’entendre que si l’altre et necessita, ser-hi abans que et cridin.Aquest és, aquest ha de ser, el quadern de viatge de tots aquells que posem el nostre granet de sorra participant en les tasques socials i educatives del Centre Obert Joan Salvador Gavina.

Josep Maria BrugueraVoluntari de suport educatiu

Un moment de la projecció del video d’homenatge als voluntaris.

Fundació Joan Salvador Gavina 11

Vaig conèixer Gavina ara fa uns 5 anys, a través d’una bona amiga. Vaig estar dos estius de voluntària al casal, el primer any amb la Maribel a Orenetes, i el segon amb l’Esther a Tibidabo. Des de llavors, he estat anant al casal un dia a la setmana durant el curs.Sempre m’havia atret el món de l’educació no formal, i el Gavina va ser la meva primera experiència en aquest camp. Suposo que per això, per mi va ser tant important agafar un paper més aviat d’observadora, sobretot al principi. Crec que aquesta va ser una etapa molt fonamental, i en la que vaig aprendre molt de tothom. Tant pel fet de veure tantes maneres de fer de tants educadors com per experimentar el meu tracte amb els nois i noies, com per sorprendre’m de les infinites capacitats de cadascun d’ells.

De fet, tot i que cada vegada he anat prenent una actitud més participativa i fluida, mai he deixat de mirar-me des de fora les coses que passen al voltant. Sovint són coses que valen molt la pena!Una de les coses que crec que m’enganxa més és el fet de que em sorprenguin constantment. El fet que dins la rutina, no hi hagi cap mena de rutina. Per mi, aquesta tarda a la setmana al casal és una mena de respir, de pausa, on, d’alguna manera, em sento com una nena una altra vegada. Sempre m’hi he sentit molt còmoda!A més, penso que la manera de fer és molt encertada, molt propera i molt dinàmica. És molt fàcil trobar el teu espai i disfrutar del dels altres. I això, encara que costi de creure, no és tan fàcil de trobar…Espero no caure en cap tòpic si dic que la del voluntari del Gavina és una feina molt recompensant, en molts diferents nivells. Acompanyes a l’hora que t’acompanyen, i això, normalment, agrada!La veritat és que espero poder seguir acompanyant i sent acompanyada d’aquesta manera durant molt més temps!

Créixer amb el Gavina

La Marina Gubau explicant com va arribar al Centre Obert Joan Salvador Gavina.

Marina GubauVoluntària del projecte de lleure

L’acte d’homenatge als voluntaris ha comptat amb la col·laboració de:

i el suport de:

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ