Secretaria General

Albert Müller i Valentí, llicenciat en dret i secretari general accidental, per delegació segons resolució de 24 de setembre de 2012, C E R T I F I C O: Que en sessió Plenària de data 24 de setembre de 2012, es va aprovar, per unanimitat dels membres presents, l’acta de la sessió Plenària de data 27 de juliol de 2012, acta que es transcriu literalment continuació: “NÚM.: 12 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 24 de juliol de 2012 HORA: 18:10 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertrán i Bartomeu Salvador Lerma Timonel David Gómez Villar Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Dessirée García Roig Josep Durán Vázquez Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asunción García Cotillas Alex Mañas Ballesté SECRETARI GENERAL Juan Ignacio Soto Valle INTERVENTOR Julián Áamo Guijarro TRESORERA Lluïsa Osa Farré ORDRE DEL DIA

1 Lectura i aprovació, si s'escau, dels esborranys de les actes de les sessions anteriors, que van tenir lloc els dies 26 de juny i 6 de juliol de 2012.

Secretaria General

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2363 DICTAMEN. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Pla "Xarxa de Govern Local 2012-2013" i el seu protocol general aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona en sessió de 31-05-12.

3 AP-2012/2367 DICTAMEN. Aprovar l'ampliació de la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les funcions de gestió, liquidació i inspecció de determinats tributs locals.

4 AP-2012/2368 DICTAMEN. Aprovar la pròrroga pel termini d'any (del 01/09/2012 al 31/08/2013) del contracte de gestió del servei de conservació,manteniment i neteja zones verdes,arbrat i jardineres de Badalona.

5 AP-2012/2369 DICTAMEN. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament de 2012.

6 AP-2012/2370 DONAR COMTE. Donar compliment a la Llei 15/2010 de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials referits al 4rt tr. 2011 i 1r i 2n tr. 2012.

7 AP-2012/2371 DICTAMEN. Aprovar la desafectació del domini públic del bé municipal situalt al carrer Navata, 43.

8 AP-2012/2372 DICTAMEN. Aprovar la desafectació del domini públic del bé municipal Avgda. Martí Pujol, 86-88.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

9 AP-2012/2373 DICTAMEN. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona a l'any Europeu de l'Envelliment Actiu i de les Relacions Intergeneracionals.

10 AP-2012/2374 DICTAMEN. Declarar la vigència del Pla Director de Joventut Badalona Jove 2009-2011, aprovat per acord de Ple de 22-12-2009, i l'encàrrec al departament de Joventut de l'informe d'avaluació d'aquest instrument.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

11 AP-2012/2375 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità als carrers Francesc Macià i Sant Ignasi de Loiola.

12 AP-2012/2376 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona.

13 AP-2012/2377 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona. Fitxa A-2: Can Canyadó.

14 AP-2012/2378 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona. Fitxa F-3: Can Gusi.

15 AP-2012/2380 DICTAMEN. Aprovar la creació de Consell municipal assessor d'Urbanisme de Badalona.

16 AP-2012/2381 DICTAMEN. Aprovar inicialment l'avantprojecte d'Ordenança Municipal d'ocupació d'espais d'ús públic de Badalona.

17 Proposicions urgents. AP-2012/2404 Proposta. Resolució de les al·legacions presentades contra l'aprovació provisional de la modificació de l'annex XI, preus públics corresponents a diverses prestacions del servei municipal d'escoles bressol, i aprovació definitiva de les modificacions. 18 Torn obert de paraules AP-2012/2401 Mª Dolors Mauricio Juan, en rep. de l'Assemblea Nacional Catalana. Assumpte: Suport a la marxa cap a la Independència AP-2012/2402 Senyor Francesc Barriga Casellas, en representació de l'AAVV Coll i Pujol. Assumpte: Plaça Pompeu Fabra.

Secretaria General

AP-2012/2403 Senyor Lluís Casas Gurri, en rep. de Coordinadora d'entitats badalonines de cultura tradicional popular catalana. Assumpte: Defensa de la moció relativa a la Festa Major d'agost. 19 Mocions dels grups municipals AP-2012/2392 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit socialista de Catalunya, per promoure polítiques d'ocupació per a persones amb discapacitat. AP-2012/2393 MOCIO. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, de suport al model comercial urbà de proximitat i de rebuig a la proposta del Govern de l'Estat de liberalització dels horaris comercials. AP-2012/2394 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió, de suport a l'Associació Asssemblea Nacional Catalana i a la marxa cap a la independencia. AP-2012/2395 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, de rebuig a la instal.lació del Macrocomplex "EUROVEGAS" AP-2012/2397 Esmena a la totalitat presentada pel grup municipal Socialista a la moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunay Verds-Esquerra Unida i Alternativa, en relació a les mesures adoptades pel Govern de l'Estat sota la justificació de la reducció del dèficit públic. AP-2012/2399 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals Socialista i de Convergència i Unió, per reivindicar les Festes d'Agost com a patrimoni de Badalona. 20 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Abans de començar el Ple com és tradició guardaríem un minut de silenci per les dones que han estat víctimes de la violència de gènere i també aprofitaria en nom suposo de tot el Ple de donar el condol al regidor Jordi Subirana del grup de Convergència i Unió, per la mort aquest cap de setmana del seu pare. Senyor secretari , comencem amb el punt número 1. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1 Lectura i aprovació, si s'escau, dels esborranys de les actes de les sessions anteriors, que van tenir lloc els dies 26 de juny i 6 de juliol de 2012, les quals són aprovades per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2363 DICTAMEN. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Pla "Xarxa de Govern Local 2012-2013" i el seu protocol general aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona en sessió de 31-05-12. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Acord d’adhesió al Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” Òrgan que resol: Ple Interessats: Corporació municipal Núm. Expedient: 94/GEST-20/12 Antecedents Vist el Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, i el seu Protocol general, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió celebrada en data 31 de maig de 2012, publicat en el BOP de data 8 de juny de 2012, amb l’objectiu d’articular la seva cooperació amb els ens locals mitjançant plans i programes propis i establir el marc general i la metodologia d’implementació de les actuacions i dels recursos que es comprenguin en aquest pla. Els objectius del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” es desenvoluparan mitjançant el sistema de concertació, entès com a modalitat específica de relació entre governs locals de diversa naturalesa, concurrents en un mateix àmbit territorial, orientada a l’execució conjunta de polítiques públiques, d’acord amb els principis d’eficiència i economia de l’acció pública. El Pla respon a l’aspiració comuna dels governs locals de millorar en la qualitat dels serveis oferts a les respectives comunitats locals, amb voluntat de desplegament del treball en xarxa, que

Secretaria General

abasta un conjunt de formes organitzatives relacionals orientades a la col·laboració, sota els principis d’interdependència i col·laboració interadministrativa entre les parts concertants, oferint espais per a la millora de l’eficàcia, l’eficiència i l’aprofitament d’economies d’escala. Atès que, sense perjudici del que determina la Disposició transitòria segona del Protocol General del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” en el sentit que el “Catàleg 2012” i el seu corresponent règim de concertació, aprovat per la Diputació de Barcelona en el marc del Règim transitori del Protocol General 2008-2011 comporta la vigència de les sol·licituds presentades d’acord amb el règim aplicable al “Catàleg 2012” amb plenitud dels seus efectes, esdevé necessari per aplicació de la clàusula setze del Protocol General del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” l’adhesió prèvia a aquest Protocol per part d’aquest Ajuntament en els termes establerts a la clàusula cinquena del mateix com a requisit indispensable per a la concertació d’ajuts i la formalització de les actuacions derivades del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”. Fonaments jurídics Atesa la potestat d’autoorganització reconeguda als municipis per l’art. 4.1a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i l’art 8.1.a) del Text Refós de la Llei Municipal i de règim Local de Catalunya (TRLMRLC). Atesos els arts. 22.1 b) LRBRL, i 52.2 b) TRLMRLC i concordants, és competència de l’Ajuntament Ple l’adopció d’acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals, resultant d'aplicació la regla general, establerta pels arts. 47.1 LRBRL i 112.1 TRLMRLC, de majoria simple del membres presents a la sessió plenària que adopti l'acord. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions de l’article 82.2 de la pròpia norma, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió d’estudi, informe i consulta de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona al Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, i el seu Protocol general, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió celebrada en data 31 de maig de 2012, publicada en el BOP de data 8 de juny de 2012, amb la finalitat d’establir el marc general i la metodologia d’implementació de les actuacions i dels recursos que es comprenguin en aquest pla. SEGON. Facultar la Junta de Govern Local per a la tramitació dels acords necessaris per al desenvolupament del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, i el seu Protocol general. TERCER.- Notificar la present resolució a la Diputació de Barcelona i als departament i serveis de l’Ajuntament interessats. (.../...) RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 3 AP-2012/2367 DICTAMEN. Aprovar l'ampliació de la delegació a l'ORGT de la Diputació de Barcelona de les funcions de gestió, liquidació i inspecció de determinats tributs locals. Identificació de l’expedient Objecte: Ampliació de la delegació a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de les funcions de gestió, liquidació i inspecció de determinats tributs locals Òrgan competent: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Antecedents

Secretaria General

1. L’Ajuntament Ple, en la sessió realitzada el 31 de gener de 2012, va aprovar la delegació de competències a favor de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (en endavant, ORGT) de les facultats municipals de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs locals i altres ingressos de dret públic, inclosa la gestió i recaptació de multes de trànsit, que va ser finalment acceptada pel Ple de la Diputació de Barcelona el 23 de febrer de 2012. Mitjançant decret del president de l’Organisme de Gestió Tributària, ratificat pel Consell Directiu de l’ORGT en la seva sessió de 21 de març de 2012, es va crear la Unitat de Recaptació del Barcelonès i l’Oficina de Badalona. El 27 d’abril de 2012 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament va aprovar el protocol regulador de determinats aspectes operatius de la delegació, ja en funcionament. 2. Amb data 5 de juliol de 2012 la Tresoreria Municipal ha emès un informe en el qual exposa la necessitat d’ampliar les funcions municipals delegades a l’ORGT a d’altres ingressos de dret públic i, alhora, regular l’exercici de la delegació o les facultats que es reserva l’Ajuntament. Per a aquest efecte, la Tresoreria Municipal ha lliurat un model de delegació de competències predeterminat per l’ORGT i adaptat a les necessitats de l’Ajuntament de Badalona que aquí es plantegen, incorporat a l’expedient, que aquesta proposta de resolució recull en la seva fonamentació jurídica i part dispositiva. Fonaments jurídics 1. El Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (en endavant, TRLRHL), atribueix als municipis les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic, la titularitat dels quals els hi correspon. 2. La complexitat que la realització d'aquestes tasques comporta, i també, la seva rellevància dins del més ample àmbit de la Hisenda Local, aconsella en el moment present, la utilització de fórmules que permetin una eficaç i adequada execució i exercici de les potestats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació esmentades, dins dels sistemes que per a aquest fi preveu la normativa local aplicable. 3. L’article 87.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa, entre altres coses, que els municipis tenen dret a cooperar entre ells i amb altres ens públics per exercir llurs competències i, també, per complir tasques d’interès comú. 4. A l’expedient queden acreditades les causes per les quals s’aconsella no externalitzar el desenvolupament del projecte integral municipal i canalitzar les necessitats municipals a través de les fórmules de col·laboració interadministrativa en la modalitat de delegació, tal com l’Ajuntament ha aprovat darrerament quant a la delegació de les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de determinats ingressos de dret públic i les de gestió i recaptació de multes de circulació. 5. En aquest sentit, tenint en compte l’interès que representa per a aquesta corporació la gestió i la realització adequada de les funcions atribuïdes, i atès que la Diputació de Barcelona va crear en el seu dia un Organisme de Gestió Tributària que té com a missió específica realitzar les funcions de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs locals i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de les entitats locals de la província, es considera convenient procedir a la delegació d'aquestes a l'empara del que disposen els articles 7.1 i 8.4 del TRLRHL, l’article 106.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, l’article 116.1 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 8 b) del Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol. 6. D’acord amb l’article 47 h) de la Llei 7/1985 abans citada, la delegació voluntària de competències a altres administracions, com el cas que ens ocupa, és una decisió que ha de ser adoptada amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, per la qual cosa l’òrgan competent per aprovar aquesta resolució ha de ser l’Ajuntament Ple (art. 22.2 p). - improcedència de la seva exacció. - Notificació de baixa del bé immoble al cadastre

Secretaria General

- Notificació d’inscripció d’alteració de característiques cadastrals en el bé immoble - Concessió de pròrrogues en el termini de presentació de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana - Requeriments d’aportació de documentació, amb transcendència tributària. - Comunicacions i notificacions diverses necessàries per tramitar procediments verificació de dades - Comunicacions i notificacions diverses necessàries per tramitar procediments de control tributari. SEGON.- Ampliar la petició de col·laboració per part de la Diputació per a la realització de funcions de gestió tributària la competència de les quals sigui de l’Ajuntament, per tal que els serveis municipals puguin accedir a les aplicacions informàtiques desenvolupades per l’ORGT amb la finalitat d’obtenir les dades facilitades per la Direcció General del Notariat, en ordre a liquidar l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. TERCER.- L’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions, respecte d’alguns dels tributs o ingressos de dret públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques, o de distribució competencial dels serveis municipals, ho facin convenient. QUART.- L’Organisme de Gestió Tributària podrà realitzar altres actuacions de col·laboració en la gestió tributària desenvolupada per l’Ajuntament, prèvia petició d’aquest. En particular, es podrà posar a disposició dels serveis municipals les aplicacions informàtiques que puguin coadjuvar a la millora de la gestió dels ingressos de dret públic de Badalona. CINQUÈ.- L'Ajuntament podrà convenir amb l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, la realització d'actuacions de recaptació procedents, respecte a d'altres conceptes diferents dels assenyalats en aquest acord, amb subjecció als criteris emanats per la Junta de Govern de l'ORGT. SISÈ.- La delegació conferida de l’exercici de les competències descrites en aquest acord es regeix per les següents regles: Regla primera.- La delegació atorgada te caràcter general i una duració de dos anys a comptar des del dia 1 de gener de 2013. Tanmateix, el temps de durada de la delegació s'entendrà prorrogat tàcitament per períodes consecutius d'un any, si cap de les dues parts no comunica la seva decisió de donar-la per finida amb una antelació mínima de sis mesos. Regla segona.- L’exercici de les facultats delegades s’ajustarà als procediments, els tràmits i les mesures en general, relatives a la gestió tributària, que estableixen tant la Llei d’hisendes locals com la Llei general tributària i les seves normes de desplegament, així com a allò que s’estableix en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. En particular, pel que respecta a la recaptació, en període de pagament voluntari i en període executiu, s’aplicarà el Reglament general de recaptació i la normativa concordant. Regla tercera. Les facultats delegades seran exercides pels òrgans de la Diputació de Barcelona i del seu Organisme de Gestió Tributària, conforme el que disposen els Estatuts de l’Organisme de Gestió Tributària, el seu Reglament orgànic i l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, l'Ajuntament podrà emanar instruccions tècniques de caràcter general i recavar, en qualsevol moment informació sobre la gestió. Regla quarta.- L’Organisme de Gestió Tributària percebrà, com a compensació econòmica per les despeses que hagi d'atendre per portar a terme amb eficàcia la prestació del servei objecte de la delegació conferida, la taxa per la prestació de serveis i la realització d’activitats necessàries per a l’exercici de les funcions de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels

Secretaria General

ingressos de dret públic municipals, regulada en l’ordenança fiscal que estigui vigent en cada exercici. Regla cinquena.- L’Ajuntament podrà sol·licitar bestretes ordinàries a compte de la recaptació dels impostos sobre béns immobles i sobre activitats econòmiques, si aquests tributs figuren entre els tributs delegats. L’atorgament d’aquestes bestretes, llur quantia i condicions es regeix pels criteris que estableixi la Junta de Govern de l’Organisme de Gestió Tributària. En circumstàncies singulars, el president de l’ORGT podrà aprovar bestretes extraordinàries. En aquest supòsit, l’Ajuntament assumirà el cost financer que representi per a l’ORGT la disponibilitat de fons aliens. Regla sisena. L'aplicació comptable i les transferències de les quantitats recaptades per l’ORGT a l’ajuntament es regiran per les normes següents: 1. L’aplicació comptable, amb el detall de les quantitats recaptades per cada concepte d’ingrés, i la transferència de la recaptació la realitzarà l’ORGT a l’Ajuntament de forma quinzenal. 2. Els comunicats d’aplicació comptable detallaran les quantitats liquidades pels diversos conceptes, les anul·lacions de liquidacions i les devolucions d’ingressos indeguts aprovades dins el període quinzenal anterior, amb les especificacions necessàries per poder registrar les operacions resultants en la forma imposada per la Instrucció de comptabilitat de les corporacions locals. 3. L'Organisme de Gestió Tributària liquidarà i recaptarà, per delegació de l'Ajuntament, interessos de demora pel temps transcorregut des de la conclusió del període de pagament voluntari fins al moment en què tingui lloc el pagament del deute, al tipus d'interès establert a la normativa vigent. 4. L’import de la bestreta ordinària a què es refereix la regla cinquena serà abonada conjuntament amb la primera transferència del mes pel concepte de recaptació. 5. Pel que fa a la recaptació per l'Impost sobre activitats econòmiques, es transferirà a l’Ajuntament la part d'ingressos que corresponen a la quota tributària municipal, i la part corresponent al recàrrec provincial s'ingressarà directament al compte de la Diputació. Regla setena.- La Diputació de Barcelona tindrà, genèricament, les facultats i les obligacions que corresponen, segons la normativa vigent en aquesta matèria, al titular de la recaptació, i les exercirà o bé complirà a través de llur Organisme de Gestió Tributària. L'Organisme de Gestió Tributària rendirà els comptes a l’Ajuntament de la gestió recaptatòria en els terminis i segons les especificacions que conté el Reglament general de recaptació i llurs disposicions concordants. Regla vuitena.- A més de les obligacions establertes en la legislació vigent per als òrgans recaptadors, l'Organisme de Gestió Tributària assumeix per l’acceptació voluntària de la delegació realitzada per l’Ajuntament, les obligacions següents: a. Establir circuits de comunicació interadministrativa que puguin fer més efectiva la gestió de la recaptació executiva. b. Establir les vies d'informació continuada a l'Ajuntament, a fi que pugui tenir coneixement puntual i constant de l'estat de la recaptació. c. Oferir a través de la Seu electrònica els serveis previstos en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. d. Mantenir les oficines obertes al públic un mínim de 5 hores diàries. e. Portar la comptabilitat dels valors que estiguin en el seu poder i rendir el compte anual, justificat per la relació de deutors classificada per conceptes i exercicis, i tota l'altra documentació que resulta exigible per la normativa vigent en cada moment. Regla novena. La Diputació de Barcelona, a través del seu l'Organisme de Gestió Tributària, durant el temps de vigència de la delegació gaudirà dels drets següents: a. Percepció de les quantitats establertes en la regla quarta. b. Percepció dels contribuents de les costes que origina el procediment de constrenyiment, degudament justificades.

Secretaria General

c. Percepció de l’Ajuntament de les costes que origina el procediment executiu, degudament justificades, en els supòsits de baixes acordades per l’Ajuntament. d. Nomenament al seu càrrec del personal que calgui per a la gestió del servei. e. Aconseguir l'auxili de l'autoritat en els casos previstos en el Reglament General de Recaptació i en les disposicions concordants. f. Utilitzar el local que habiliti l’ajuntament per a l’exercici de les competències delegades, sempre que no sigui necessari o convenient que l’ORGT disposi d’un local propi, de propietat o de lloguer i sens perjudici de la contraprestació que l’Organisme de Gestió Tributària pugui convenir amb l’ajuntament per la utilització de les dependències municipals. Regla desena. L’Organisme de Gestió Tributària adoptarà les mesures necessàries per donar compliment a la normativa específica en matèria fiscal i tributària, a la de protecció de dades de caràcter personal, a la normativa sobre arxius i documents i a les especificacions contingudes en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals, la gestió dels quals ha estat delegada a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a les mesures de seguretat de les dades, aquest Organisme té implementades mesures de seguretat de nivell mig, tant pel que fa als fitxers propis que incorporen les dades derivades de les funcions delegades, com per aquelles dades respecte de les quals actua com encarregat del tractament de l’Ajuntament de Badalona. Pel que respecte a la normativa reguladora de l’administració electrònica i dels arxius i documents, l’Organisme de Gestió Tributària podrà procedir a la substitució de documents originals en suports físics per còpies electròniques de documents amb validesa d’originals i signats electrònicament. A més a més tots els documents generats per l’entitat local delegant i per l’ORGT, així com aquells presentats pels ciutadans, referits a l’exercici de la delegació -tant els de suport paper com els de suport electrònic i llurs copies- es podran destruir d’acord amb el que estableix la normativa d’arxius i documents, les taules d’avaluació i els acords de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Regla onzena. Son causes d'extinció de l’exercici de la delegació conferida, les següents: 1. El transcurs del termini de la vigència de la delegació o la no-pròrroga tàcita, d'acord amb allò que estableix la regla primera. 2. L'acord mutu entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. 3. L'incompliment de les regles de la delegació contingudes en l’acord. 4. Qualssevol altra causa prevista per la normativa vigent. SETÈ.- Per tal de col·laborar amb la realització de les funciones de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic que dugui a terme l’ORGT en base a l'ampliació de la delegació efectuada, l'Ajuntament es compromet a facilitar el suport material i humà necessari i a tal efecte procedirà a adscriure funcionalment un total de 7 funcionaris, que realitzaran les tasques derivades de les esmentades funcions en les dependències de l’Ajuntament. El Ple faculta a l’Alcaldia - Presidència per a tots aquells actes que siguin necessaris per a l’execució d’aquesta adscripció. Aquesta adscripció funcional tindrà caràcter voluntari i en cap cas implicarà pèrdua dels drets i garanties que tingui el/la funcionari/a en la Corporació, el vincle amb la qual no es veurà afectat, romanent d’alta i percebent les seves retribucions amb càrrec a l’Ajuntament de Badalona. La relació o catàleg de llocs de treball de l'ens local delegant reflectirà que aquest lloc te atribuït l'esmentada funció de col·laboració i cooperació i que els requisits del seu exercici (lloc, dependència, etc.) són els abans esmentats. Igualment la relació o catàleg indicarà les característiques pròpies que afectin a la dependència funcional dels assenyalats funcionaris/es. El personal adscrit funcionalment prestarà els seus serveis d’acord amb les directrius que, en relació a les funcions de gestió, inspecció i recaptació de tributs o altres ingressos de dret públic hagin estat objecte de delegació, dugui a terme l’ORGT. La gestió de les incidències de dit personal es portarà a terme de manera coordinada entre l’Ajuntament i l’ORGT, en els termes que es determinin.

Secretaria General

L'adscripció dels funcionaris indicats, quedarà sense efecte a partir del moment en què l'Ajuntament i/o l'ORGT decideixin denunciar la delegació de funcions de gestió i recaptació. Aquesta adscripció quedarà igualment sense efecte, quant l'ORGT consideri que l'efectiu no reuneix les condicions necessàries per realitzar les funcions encomanades o si així ho sol·licita voluntàriament el/la mateix/a funcionari/a. La compensació econòmica anual derivada d’aquesta cooperació i coordinació que ha de ser assumida per l’Organisme de Gestió Tributària, serà establerta per la seva Junta de Govern, a raó d’imports màxims a liquidar o mòduls per efectiu adscrit en funció del seu grup professional, que serà objecte d’actualització en els termes que també determinarà la Junta de Govern. Abans del dia 1 de desembre de cada any, l’Ajuntament haurà de remetre certificació a l’ORGT on s'expliciti el cost anual del període comprés entre gener i novembre, més la previsió teòrica del mes de desembre, del personal afectat, així com els períodes en què els funcionari/es no hagin prestat serveis, amb indicació de la causa, als efectes de practicar la corresponent regularització. El 50 per cent de la compensació econòmica serà abonada per l'ORGT en el mes de juny i el restant 50 per cent abans de finalitzar l'exercici, un cop l'ORGT hagi procedit a la seva verificació. En aquest exercici 2012 l'import a abonar per l'ORGT es prorratejarà a raó dels dies transcorreguts des de l'inici dels efectes de l'adscripció. Igualment es procedirà al prorrateig en el cas de finalització de l'adscripció. Els efectes de l'adscripció dels/les funcionaris/es indicades anteriorment s'estableixen a partir del dia següent al de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la delegació de funcions de gestió, inspecció i recaptació dels tributs o altres ingressos de dret públic que durà a terme l’ORGT. VUITÈ.- Notificar aquest acord de delegació a la Diputació de Barcelona, als efectes que, per la seva part, es procedeixi a l'acceptació de la delegació conferida. Un cop acceptades les delegacions la Diputació de Barcelona publicarà les delegacions, juntament amb la referència a llur acceptació, tant en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona com en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, també, en la seu electrònica de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 4 AP-2012/2368 DICTAMEN. Aprovar la pròrroga pel termini d'any (del 01/09/2012 al 31/08/2013) del contracte de gestió del servei de conservació, manteniment i neteja zones verdes,arbrat i jardineres de Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la pròrroga pel termini d’ un any (de l’ 01/09/2012 a 31/08/2013) del contracte de gestió del servei públic de conservació, manteniment integral i neteja de les zones verdes, arbrat i jardineres de Badalona Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Expedient: 1/OBR-1/12 Fets 1. En data 25 de juliol de 2006 l’ Ajuntament Ple va aprovar l’ adjudicació del contracte de gestió del servei públic de conservació, manteniment integral i neteja de les zones verdes, arbrat i jardineres de Badalona, a favor de la proposició presentada per l’ empresa Urbaser SA, amb CIF A79524054, per un període de 6 anys, prorrogable fins a un màxim de dos anys més i per un import de 14.368.560 € (a raó de 2.394.760 €/any), arran la proposta d’adjudicació efectuada per la Mesa de Contractació en sessió de data 5 de juliol de 2006. 2. En data 28 d’ agost de 2006 es formalitzà entre l’ Ajuntament de Badalona i Urbaser SA el contracte per a la prestació de dits serveis establint la clàusula segona d’ aquest contracte el que es transcriu literalment a continuació:

Secretaria General

“ Segona.- El contracte tindrà una vigència de 6 anys a comptar des de l’ endemà de la data d’acabament del contracte en vigor, o sigui, des de l’ 1 de setembre de 2006 a l’ 1 de setembre de 2012. Es podrà prorrogar la seva vigència pel termini màxim de dos anys, per períodes anyals, mitjançant mutu acord d’ ambdues parts, manifestada amb una antelació mínima d’ un mes abans de la seva finalització.” 3. En data 29 d’abril de 2008 l’ Ajuntament Ple aprovà, mitjançant resolució, la modificació del referit contracte per tal d’ incloure entre les seves prestacions, les d’escarda i sanejament d’escocells, l’ampliació en 4 mesos més del temps de poda per l’ augment constant i reiterat de fenòmes al·lèrgics experimentats els darrers anys i la incorporació de 160.000 m2 de solars que es trobaven degradats i poc cuidats, amb una freqüència de manteniment de 3 cops l’any. Aquesta modificació suposava un increment del preu del contracte en 1.633.336,00 € resultant un total de 16.001.896,00 € (14.368.560 + 1.633.336) i, en termes percentuals, un increment de l’11,37% respecte el preu primitiu del contracte. 4.En data 22 de maig de 2008 es va subscriure entre aquest Ajuntament i Urbaser SA, el document administratiu de formalització de l’ esmentada modificació contractual. 5. El preu pel qual es va adjudicar el contracte de referència ha sofert modificacions a l’ alça durant la seva vigència, no només derivades de l’ expedient de modificació contractual a què s’ha fet referència en el fet tercer d’ aquest document sinó també com a conseqüència de l’aplicació de la revisió de preus prevista a la clàusula 21 del plec de clàusules administratives i al capítol 4 del plec de prescripcions tècniques particulars reguladors d’aquest contracte així com també pel canvi del tipus impositiu de l’ Impost sobre el Valor Afegit. 6. En data 27 de gener de 2012 la Junta de Govern Local, per delegació de l’ Ajuntament Ple, va aprovar la modificació del contracte de referència als efectes de reajustar a la baixa el seu preu disminuint les prestacions de caràcter no essencial o complementàries que en constituien el seu objecte atenent el greu context de crisi econòmica en què estan immerses les administracions públiques i determinats canvis que es van produir en les circumstàncies d’execució del contracte, que van esdevenir amb posterioritat a la seva adjudicació i primera modificació i que van alterar el contingut de les prestacions contractuals inicialment pactades. Aquesta modificació es quantificà en 373.870,28 euros (en termes percentuals suposava una alteració a la baixa d’un 2,608 % aproximadament respecte al preu primitiu del contracte) i es concretà en la supressió de les prestacions de carácter no essencial o complementàries a l’ objecte de dit contracte, que es detallen a continuació: Ajust contracte 2012 Aportacions per campanyes -12.841,63 € Aportacions per control -145.192,91 € Millores pendents -78.065,08 € Manteniment fonts ornamentals -4.437,33 € Reducció prestacions (solars) -133.333,33 € Totals ajustaments prestacions 2012 -373.870,28 € 7. En data 15 de febrer de 2012 ambdues parts contractuals signaren un annex al contracte per a formalitzar la modificació del contracte a què s’ ha fet referència en el fet anterior. 8.En data 12 de juliol de 2012 ha tingut entrada en aquest Departament un informe tècnic emès en data 10 de juliol de 2012 pel cap del Servei de Medi Ambient i pel cap del Servei Jurídic i Administració General de l’ Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat mitjançant el qual insten la tramitació de la pròrroga del contracte de referència, de conformitat amb allò previst a la clàusula que s’ ha transcrit literalment al fet segon d’ aquest document i atenent l’ arribada imminent de la data de la seva finalització (31 d’ agost de 2012), pel termini d’ un any més, concretament pel període comprès de l’ 1 de setembre de 2012 al 31 d’ agost de 2013, ambdós dies inclosos, llevat que amb anterioritat a aquesta darrera data l’ Ajuntament procedeixi a la convocatòria d’ un nou procés de licitació. En aquest cas, el contracte s’ entendria prorrogat fins les 24 hores del dia en què es formalitzés el contracte resultant del procés d’ adjudicació.

Secretaria General

9. En la mateixa data, ambdues parts contractuals, d’ una banda, el cap del Servei Jurídic i Administració General d’ aquesta Àrea, per delegació de signatura del regidor al qual està adscrit el Servei i, d’ una altra, el Sr. Albert Manduley Bermejo, en nom i representació de l’empresa URBASER SA, segons apoderament de 29 de desembre de 2009 que figura en l’expedient administratiu de referència, han signat una compareixença als efectes de posar de manifest de forma expressa el seu interès a formalitzar la pròrroga esmentada, de mutu acord, pel període a què s’ ha fet abans referència, constituint la signatura d’aquest document el preavís a què feia referència la clàusula transcrita al fet segon i amb els mateixos termes, la clàusula vuitena del Plec de clàusules administratives particulars regulador d’ aquest contracte i d’ acord amb les mateixes condicions en què s’ està executant actualment el contracte, en els termes en què va quedar fixat amb la modificació contractual a què s’ ha fet referència en el fet sisè d’ aquest document. 10. De conformitat amb allò previst a l’ article 214 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’ aprovà el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se la pròrroga d’aquest contracte d’un acte de contingut econòmic per la corporació, l’expedient s’ha sotmès a informe previ de la Intervenció municipal. Fonaments jurídics 1. De conformitat amb les previsions de l’ apartat segon de la Disposició Transitòria Primera de la Llei 30/2007, de 30 d’ octubre, de contractes del sector públic, els contractes administratius adjudicats amb anterioritat a l’ entrada en vigor d’ aquesta Llei es regiran, quant als seus efectes, compliment i extinció, inclosa la seva duració i règim de pròrrogues, per la normativa anterior. Així, la normativa d’ aplicació en aquest expedient, instruït amb la finalitat d’ aprovar la pròrroga del contracte de gestió del servei públic de conservació, manteniment integral i neteja de les zones verdes, arbrat i jardineres de Badalona que s’ ha instat des del Departament municipal gestor d’aquest contracte mitjançant informe de data 10 de juliol de 2012, és el RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s’ aprovà el Text Refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (en endavant, TRLCAP) així com la resta de normativa prevista a la clàusula segona del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte de referència. 2. El contracte abans esmentat, respecte del qual s’ ha sol·licitat la tramitació de la pròrroga objecte d’ aquest document, és un contracte de gestió de serveis públics i la seva naturalesa és la de concessió administrativa per a la prestació d’ un servei destinat a la ciutadania en general, d’acord amb el que preveu l’ article 154 i següents del TRLCAP. 3. De conformitat amb allò previst a l’ article 25.2 d) i 26.1 b) de la Llei 7/1985, de 2 d’ abril, reguladora de les bases de règim local, la prestació dels serveis objecte d’ aquest contracte són d’obligada prestació per al municipi de Badalona. 4. D’acord amb el que disposa l’article 157 del TRLCAP, el contracte de gestió de serveis públics no pot tenir caràcter perpetu o indefinit, havent-se de fixar necessariament al Plec de clàusules administratives particulars la seva duració i la de les pròrrogues de que pugui ser objecte, sense que pugui excedir el termini total, incloses les pròrrogues, del termini de 25 anys en els contractes que comprenguin l’ explotació d’ un servei públic no relacionat amb la prestació de serveis sanitaris, com és el present supòsit. 5. En aquest sentit, la clàusula vuitena del Plec de clàusules administratives particulars regulador d’aquest contracte preveu el que es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “ El termini de vigència de la concessió serà de sis anys comptats des de l’ endemà de la data d’acabament del contracte en vigor, que es preveu a 1 de setembre de l’ any en curs, o la data de formalització del contracte si fos posterior. La vigència de la present concessió podrà prorrogar-se de forma expressa i de mutu acord entre les parts, fins a un màxim de dues anualitats més, per períodes anyals, essent, per tant, la durada màxima possible de 8 anys.

Secretaria General

El contractista haurà de prestar la seva conformitat, de forma expressa, a la proposta de pròrroga formulada pel servei tècnic corresponent, un mes abans de la finalització de la seva vigència inicial o de les seves pròrrogues. (...)” 6. La clàusula segona del contracte formalitzat entre aquest Ajuntament i l’ empresa Urbaser SA per a la prestació de dits serveis preveia també, de conformitat amb l’ exposat al fet segon d’ aquest document, el que es transcriu literalment a continuació: “Segona.- El contracte tindrà una vigència de 6 anys a comptar des de l’ endemà de la data d’acabament del contracte en vigor, o sigui, des de l’ 1 de setembre de 2006 a l’ 1 de setembre de 2012. Es podrà prorrogar la seva vigència pel termini màxim de dos anys, per períodes anyals, mitjançant mutu acord d’ ambdues parts, manifestada amb una antelació mínima d’ un mes abans de la seva finalització.” 7. Consta en l’ expedient administratiu de referència una compareixença – a què s’ ha fet referència en el fet novè d’ aquest document – on consta la voluntat expressa d’ ambdues parts contractuals a exercitar la primera de les pròrrogues permeses de conformitat amb allò previst als fonaments anteriors. 8. D’acord amb el que disposa la normativa de contractació en vigor, els plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte de referència, l’informe tècnic emès pel cap del Servei de Medi Ambient i pel cap del Servei Jurídic i Administració General de l’ Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i la compareixença signada pel contractista, és possible prorrogar el contracte pel termini d’ un any més (període 1/09/2012 a 31/08/2013) tenint en compte que la vigència inicial del contracte per un període de sis anys finalitza el proper 31/08/2012. 9. D’acord amb el que preveuen els articles 214 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se la pròrroga d’aquest contracte d’un acte de contingut econòmic per la corporació, l’expedient s’ha sotmès a informe previ de la Intervenció municipal, que ha estat emès en sentit favorable en data 16 de juliol de 2012. 10. La despesa que s’ estima que se’ n derivi d’aquesta pròrroga per a l’ exercici 2012, per un import de 909.281,84 euros, s’ haurà d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1710-21001 “Manteniment de zones verdes” del pressupost municipal vigent. Quant a la despesa que se’ n pugui derivar de la pròrroga per a l’ exercici econòmic 2013, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal corresponent a aquell exercici, per atendre el seu pagament, havent-se de donar compte d’aquest fet a la propera sessió que dugui a terme l’ Ajuntament Ple als efectes que es tingui en compte en el procés d’ elaboració i aprovació del pressupost corresponent a aquell exercici. En aquest sentit, cal posar de manifest que la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte de referència preveu que l’ Ajuntament ostenta la prerrogativa de modificar el contracte i/o suprimir els serveis que en constitueixen el seu objecte per raons d’ interès públic. Aquests ajustos o reduccions derivats de l’aplicació d’aquestes modificacions, en el seu cas, o la pròpia resolució del contracte per manca de consignació econòmica en el pressupost municipal de què es tracti, no donaran per si mateixos dret a indemnització al contractista, llevat, en aquest darrer cas, dels elements que s’ hagin adscrit a l’execució del contracte que restin pendents d’amortització, i que indefectiblement hagin de revertir a l’ Ajuntament, d’ acord amb la naturalesa i les condicions dels contractes i dels seus plecs de condicions tècniques i/o administratives. 11. De conformitat amb el cartipàs municipal vigent, és l’ Ajuntament Ple l’ òrgan competent per resoldre aquest expedient de contractació. 12. Per l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre de membres de la Corporació presents en el moment de la votació d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’ abril, reguladora de les bases de règim local. 13. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d'acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic

Secretaria General

de les entitats locals (ROFRJEL), previ l’ informe de l’ Intervenció Municipal a què s’ ha fet referència en el fonament novè d’ aquest document. 14. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Recursos Interns per tal que proposi previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, a l'Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- Aprovar la pròrroga de mutu acord del contracte de gestió del servei públic de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes, arbrat i jardineres de Badalona pel termini d’un any més (això és, de l’ 1 de setembre de 2012 al 31 d’ agost de 2013, ambdós dies inclosos), llevat que amb anterioritat a aquesta darrera data l’ Ajuntament procedeixi a la convocatòria d’un nou procés de licitació. En aquest darrer cas, el contracte s’ entendrà prorrogat fins les 24 hores del dia en què es formalitzés el contracte resultant del procés d’ adjudicació. SEGON.- Les condicions que es proposen per a regir la prestació dels serveis a què s’ ha fet referència en l’ acord precedent durant el termini de la pròrroga són les mateixes en què s’està executant actualment el contracte, en els termes en què va quedar fixat arran la darrera modificació contractual aprovada per la Junta de Govern Local en sessió de data 27 de gener de 2012, formalitzada amb el contractista el 15 de febrer de 2012. TERCER.- Aprovar i autoritzar la despesa que se’ n deriva d’ aquesta pròrroga per a l’ exercici 2012, que s’ ha estimat en un import de 909.281,84 euros (IVA inclòs al tipus del 18%), amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1710-21001 “Manteniment de zones verdes” del pressupost municipal vigent, amb el número d’ operació 33526. Quant a la despesa que se’ n pugui derivar de la pròrroga per a l’ exercici econòmic 2013, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal corresponent a aquell exercici, per atendre el seu pagament. En aquest sentit, cal posar de manifest que la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte de referència preveu que l’ Ajuntament ostenta la prerrogativa de modificar el contracte i/o suprimir els serveis que en constitueixen el seu objecte per raons d’interès públic. Els ajustos o reduccions derivats de l’aplicació d’ aquestes modificacions, en el seu cas, o la pròpia resolució del contracte per manca de consignació econòmica en el pressupost municipal de què es tracti, no donaran per si mateixos dret a indemnització al contractista, llevat, en aquest darrer cas, dels elements que s’ hagin adscrit a l’execució del contracte que restin pendents d’amortització, i que indefectiblement hagin de revertir a l’ Ajuntament, d’ acord amb la naturalesa i les condicions dels contractes i dels seus plecs de condicions tècniques i/o administratives. QUART.- Donar compte a l’ Ajuntament Ple del compromís de despesa aprovat en l’ acord precedent a efectes de la seva consideració en el procés d’ elaboració i aprovació del pressupost municipal corresponent a l’ exercici 2013. CINQUÈ.- Notificar aquesta resolució a l’empresa URBASER SA (CIF A79524054), i comunicar-la al cap del Servei de Medi Ambient i al cap del Servei Jurídic i Administració General de l’ Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat així com també a l’Intervenció Municipal. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa.

Secretaria General

5 AP-2012/2369 DICTAMEN. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament de 2012. Fets El/La el regidor d'Hisenda i Recursos Interns, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L’Interventor General ha informat la proposta presentada. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR les propostes de modificació del pressupost de l’Ajuntament 2012, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Transferències positives:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte

Import Exp.Sicap

010400-MC2012/000001

421-9331-21200 Edificis i altres construccions 10.000,00 201200000047

10.000,00 Transferències negatives:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Exp.Sicap

010400- 102-4910-21600 Equips per processos 10.000,00 20120000004

Secretaria General

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Exp.Sicap

MC2012/000001 d'informació-Contracte Arq.Te 7 10.000,00

SEGON.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipal segons el següent detall:

NÚM. PARTIDA

DESCRIPCIÓ CODI PROJECTE INCREMENTS

DISMINUCIONS

NÚM. PROPOSTA

221-4310-78000

Transferències capital a famílies i institucions

2011-003 20.400,00 201200000046

221-4310-62200049

Reforma mercat Maignón 160-2 20.400,00 201200000046

Total despeses 20.400,00 20.400,00

TERCER SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular. Vots en contra: 9, del grup municipal Socialista. Abstencions: 7, dels grups municipals Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 6 AP-2012/2370 DONAR COMTE. Donar compliment a la Llei 15/2010 de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials referits al 4rt tr. 2011 i 1r i 2n tr. 2012. INFORME D’INTERVENCIÓ Destinatari: Regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Promoció Econòmica per tal que doni compta al Ple. Tipus de document: Informe trimestral d’intervenció d’acord amb la Llei 15/2010 Òrgan que informa: L’Interventor General Expedient: 020817-GE-INF2012/57 Interessat: El Ple Municipal Objecte: Donar compliment a la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Període: 4t. trimestre 2011 , 1r. trimestre 2012 i 2n. Trimestre 2012 Vist el precedent els informe elaborats per la Tresoreria Municipal, en relació a l’article 4.3 de la Llei 15/2010. Vist l’article 5.4 de la Llei 15/2010, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que diu literalment: “5.4. La intervenció o òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat ha d’incorporar a l’informe trimestral al ple que regula l’article anterior una relació de les factures o els documents justificatius respecte als quals hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el dit registre i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o l’òrgan gestor n’hagi justificat l’absència de tramitació. El ple, en el termini de 15 dies comptats des del dia de la reunió en la qual tingui coneixement d’aquesta informació, ha de publicar un informe agregat de la relació de factures i documents que se li hagin presentat agrupant-los segons l’estat de tramitació.”

Secretaria General

Vist les dades que figuren en la comptabilitat, el registre de factures i d’acord amb els articles 4.3 i 5.4 mencionats anteriorment. INFORMO Que el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’està incomplint el termini de pagament fixat en la Llei 15/2010, referents al 4 trimestre 2011 i al 1r i 2n trimestre 2012 són: 4 Trimestre 2011

Ens Nombre

obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 1878 38.033.505,40 (1)IMSP 725 1.625.822.06 (1)IMPO 419 535.057,09 (1)PATRONAT DE LA MÚSICA 27 16.425,33 (1)MUSEU DE BADALONA 0 0,00 (1)

TOTAL 3.049 40.210.815,82 € 1. Veure annexos adjunts

1 Trimestre 2012

Ens Nombre

obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 1169 31.072.611,13 (1)IMSP 822 1.833.879,13 (1)IMPO 383 459.727,01 (1)PATRONAT DE LA MÚSICA 51 23.304,44 (1)MUSEU DE BADALONA 0 0,00 (1)

TOTAL 2.425 33.389.521,71 € 1. Veure annexos adjunts

2 Trimestre 2012

Ens Nombre

obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 428 5.171.996,02 (1)IMSP 251 878.027,59 (1)IMPO 482 531.655,21 (1)PATRONAT DE LA MÚSICA 19 7.993,01 (1)MUSEU DE BADALONA 0 0,00 (1)

TOTAL 1.180 6.589.671,83 € 2. Veure annexos adjunts Que les factures o documents justificatius respecte als quals han transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el registre de factures i no s’han tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o l’òrgan gestor n’hagi justificat l’absència de tramitació, referent al 4t trimestre 2011 i al 1r i 2n trimestres 2012, són:

4 Trimestre 2011

Secretaria General

Ens Nombre factures pendents

Quantia global de factures pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 83 466.206,93 (1)IMSP 0 0,00 IMPO 0 0,00 PATRONAT DE LA MÚSICA 0 0,00 MUSEU DE BADALONA 0 0,00

TOTAL 83 466.206,93 € (1)...Veure annexos adjunts

1 Trimestre 2012

Ens Nombre factures

pendents

Quantia global de factures pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 377 1.531.805,80 (1)IMSP 0 0,00 IMPO 0 0,00 PATRONAT DE LA MÚSICA 0 0,00 MUSEU DE BADALONA 0 0,00

TOTAL 377 1.531.805,80 € (1) Veure annexos adjunts

2 Trimestre 2012

Ens Nombre factures

pendents

Quantia global de factures pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 489 1.791.405,25 (1)IMSP 0 0,00 IMPO 4 56.365,71 PATRONAT DE LA MÚSICA 0 0,00 MUSEU DE BADALONA 0 0,00

TOTAL 493 1.847.770,96 € (1) Veure annexos adjunts

Que dels informes emesos per les diferents empreses municipals, el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’està incomplint el termini de pagament fixat en la Llei 15/2010, referent als trimestres del 2011 i al 1r i 2n trimestre de 2012, són:

Any 2011

1r, Trimestre 2011 2n. Trimestre 2011 3r. Trimestre 2011 4t. Trimestre 201

Ens

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Nombre obligacions pendents

Quantiaobligapend

ENGESTUR 209 1.196.694,02 227 694.154,13 248 905.224,83 192 307BADALONA SERVEIS ASSITENCIALS 3.772 4.670.893,94 3.797 4.563.197,54 3.633 4.353.461,01 3.359 4.160

REACTIVACIÓ BADALONA 34 37.857,72 20 20.724,10 30 51.841,21 46 40

Secretaria General

BADALONA COMUNICACIÓ 29 43.265,89 26 25.535,24 6 4.115,82 6 6

TOTAL 4.044 5.948.711,57 4.070 5.303.611,01 3.917 5.314.642,87 3.603 4.515

Veure annexos adjunts 1 Trimestre 2012

1r, Trimestre 2012

Ens

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

ENGESTUR 233 561.355,03 BADALONA SERVEIS ASSITENCIALS 4.100 5.233.513,89 REACTIVACIÓ BADALONA 37 65.206,39 BADALONA COMUNICACIÓ 30 19.493,91

BADALONA CULTURA 18 11.926,79

TOTAL 4.418 5.891.496,01 Veure annexos adjunts 2 Trimestre 2012

2n, Trimestre 2012

Ens

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

ENGESTUR 385 418.852,52 REACTIVACIÓ BADALONA 27 23.907,06 BADALONA COMUNICACIÓ 18 37.181,57

BADALONA CULTURA 57 72.556,07

TOTAL 487 552.497,22 € 7 AP-2012/2371 DICTAMEN. Aprovar la desafectació del domini públic del bé municipal situat al carrer Navata, 43. IDENTIFICACIÓ DE L’ EXPEDIENT Tema: Desafectació del domini públic de bé municipal. Situació: c/ Navata, 43 Tipus de resolució: Acord de l’Ajuntament Ple Núm. expedient: 87/VEND-2/12 INV: 36 FETS 1.- L’Ajuntament de Badalona és propietari de l’edifici situat al c/ Navata, 43, amb la següent descripció registral: “EDIFICIO COMERCIAL” sitio en Badalona, “Urbanización Lloreda”, frente a la calle Navata, donde le corresponde el número 43, compuesto de sótanos, planta baja, altillo comercial, piso primero, piso segundo y piso ático, cubierto de terrado, con patio detrás, cercado de paredes, comunicándose todas las plantas entre sí y destinadas a locales comerciales, lo edificado ocupa 99m² por planta, excepto el ático que ocupa 84m², construido sobre una porción de terreno de superficie 114m², iguales a mil diecisiete palmos treinta y cinco décimos de palmo cuadrados. Linda: al frente, Sur, seis metros, con la calle Navata; por la derecha entrando, Este, diecinueve metros, con el solar ciento veinticinco del vendedor; por la izquierda, Oeste, diecinueve metros,

Secretaria General

con el solar número ciento veintitrés del vendedor; y por el fondo, Norte, seis metros, con el solar número ciento ventiléis del vendedor. L’immoble esmentat va ser adquirit per concert directe per atendre un ús escolar segons l’acord de l’Ajuntament Ple de 31 d’agost de 1979. Referència Cadastral: UTM 5494812DF3859C0001XT Inscrit a nom de l’Ajuntament de Badalona al Registre de la Propietat núm. 2, segons la inscripció 7ª, de la finca 14.376, al foli 45, del tom 1869, de l’arxiu, llibre 866. Aquest bé es troba inscrit en l’arxiu proinventari amb el núm. 36 de l’epígraf I.2.a), i es troba qualificat urbanísticament de Sòl en zona de densificació urbana semiintensiva, clau 13b i es troba assignat a l’Àmbit d’Atenció a les Persones. 2.- L’esmentat immoble és un bé demanial bé d’acord amb l’art. 3 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/188, de 17 d’octubre per raó de la seva procedència ja que de conformitat amb l’acord de l’ajuntament Ple de data 31 d’agost de 1979 es va adquirir per ser destinat a escola i actualment es troba assignat a l’Àmbit d’Atenció a les Persones que l’està utilitzant provisionalment com a magatzem. 3.- Atès que l’estat de conservació de l’edifici és molt deficient i que necessitaria una forta inversió per tal d’adequar l’edifici. 4.-El 1r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns en data 3 de juliol d’enguany ha dictat una instrucció on diu que en el context actual de reducció de la disponibilitat pressupostària es fa necessària una reestructuració funcional dels immobles de l’Ajuntament destinada a la seva racionalització i optimització d’aquests i que es considera que l’edifici situat al c/ Navata, 43, si bé no és susceptible de ser utilitzat si que ho seria de generar un rendiment econòmic per a la Hisenda municipal, en cas de tenir la qualificació de bé patrimonial i de poder ser explotat d’acord amb el règim aplicable a aquest béns. 5.- El secretari general ha informat favorablement. FONAMENTS JURÍDICS 1.- L’art. 20 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/188, de 17 d’octubre, estableix que per alterar la qualificació jurídica dels béns municipals cal instruir un expedient, on se n’acrediti la seva oportunitat i legalitat, llevat que es tracti d’un dels supòsits previstos a l’article 24 del mateix Reglament, pel fet que la manca d’ús del bé no s’ha perllongat durant vint-i-cinc anys. En aquest cas l’oportunitat de la desafectació ve determinada per la intenció de l’Ajuntament d’alienar la finca ja que d’acord amb l’art. 7.1 de l’esmentat reglament els béns de domini públic són inalienables. 2.- D’acord amb l’art. 20.2 el mateix Reglament l’expedient l’expedient l’ha de resoldre el ple de l’ens local amb a la informació pública de 20 dies, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. 3.- Serà necessari informe previ del secretari al tractar-se d’una matèria per a la qual s’exigeix un quòrum de votació especial d’acord amb l’art. 179. 1. b) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’acord amb l’article 172 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals, no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari per tal que conforme a les previsions de l’article 82.2 del mateix reglament, el 1r. tinent d’alcalde i regidor de l'Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, segons Decret de 5 de juliol de 2011 de delegació de competències, adopti la següent proposta i l’elevi a l’Ajuntament Ple: Primer.- Alterar la qualificació jurídica de l’edifici situat c/ Navata, 43, desafectant-lo del domini i del servei públic, i qualificar-lo com a be patrimonial. Segon.- Sotmetre l'expedient d’alteració de la qualificació jurídica a informació publica pel termini de vint dies hàbils, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el BOP, per tal que puguin formular-se les al�legacions que s'estimin convenients amb el ben entès que si no es presenta cap al·legació al respecte quedarà definitivament aprovada la desafectació de l’esmentat be sense necessitat d’ulterior acord.

Secretaria General

Tercer.- Demanar al Registre de la Propietat l’anotació del canvi de qualificació jurídica de l’esmentat bé i de la seva qualificació jurídica com a bé patrimonial de l’edifici situat c/ Navata, 43. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent conforme a les previsions del Decret de delegació general de competències de 5 de juliol de 2011, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la comissió d’estudi, informe i consulta de l’àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat, si s’escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de Resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Badalona, Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 8 AP-2012/2372 DICTAMEN. Aprovar la desafectació del domini públic del bé municipal Avgda. Martí Pujol, 86-88. IDENTIFICACIÓ DE L’ EXPEDIENT Tema: Desafectació del domini públic de bé municipal. Situació: Avgda. Martí Pujol, 86-88 Tipus de resolució: Acord de l’Ajuntament Ple Núm. expedient: 88/VEND-3/12 INV: 10 FETS 1.- L’Ajuntament de Badalona és propietari de l’edifici situat a l’avgda. Martí Pujol, 86-88, conegut com “El Peix”, la plena propietat del qual va ser adquirida per compravenda d’acord amb l’escriptura atorgada davant del notari Antonio Francés y de Mateo de data 26 de febrer de 1968 amb núm. de protocol 401 i l’escriptura atorgada davant del notari José Batista Montero-Rios de data 24 de febrer de 1968 amb núm. de protocol 262. Aquest bé es troba inscrit en l’arxiu proinventari amb el núm. 10 de l’epígraf I.2.a),i es troba qualificat urbanísticament de Zona de nucli antic, clau 12 i es troba assignat a l’Àmbit d’Economia i Hisenda, Territori i Atenció a les Persones. L’esmentat edifici s’aixeca sobre la finca amb la referència cadastral UTM 7190913DF3879A0001LK i que està formada per les finques registrals 9230, 9231 i 9471 que es descriuen de la següent manera: Finca 9230 “CASA situada en Badalona, señalada de número 44 en la calle de Arnús. Consta de bajos y un piso con un pequeño patio detrás. Ocupa una superficie de cincuenta y seis metros y cincuenta centímetros. Linda: frente o Este, con dicha calle de Arnús; izquierda, saliendo o Norte, con la casa número cincuenta y dos de la misma calle; derecha o Sur, con la casa número cuarenta y seis de dicha vía, y por la espalda Poniente, con solar o porción de terreno perteneciente a Don Emilio Roig Raset y a su esposa Doña Juana Janés Rubetas.” En l’actualitat es fa constar que la casa no existeix, aquesta fou enderrocada per la construcció de l’edifici del qual més endavant es declara l’obra nova. Inscrit el domini d’aquesta finca a favor de l’Ajuntament de Badalona, al Registre de la propietat de Badalona núm. 1, inscripció 7ª, Foli 121, Tom 1012, Llibre 293. Finca 9231 “CASA número 46 de la calle de Arnús de Badalona. Consta de planta baja y un piso alto con cubierta de tejado y su patio al detrás; dotada de cuarto de pluma de agua de pie de la misma heredad denominada “Manso Soley” de dicho término municipal; su superficie aproximada de ciento setenta y siete metros ochenta y cinco decímetros cuadrados. Linda: por su frente, Este, con la nombrada calle de Arnús; izquierda, saliendo, Norte, con la casa número cuarenta y

Secretaria General

cuatro de la misma calle; derecha, Sur, con la casa número cuarenta y ocho y por la espalda, Oeste, con Avenida Martín Pujol.” En l’actualitat es fa constar que la casa no existeix, aquesta fou enderrocada per la construcció de l’edifici del qual més endavant es declara l’obra nova. Inscrit el domini d’aquesta finca a favor de l’Ajuntament de Badalona, al Registre de la propietat de Badalona núm. 1, inscripció 8ª, Foli 125, Tom 1012, Llibre 293. Finca 9471 “SOLAR en Badalona, con frente a la Avenida Martí Pujol, donde le corresponde el número 88, circuido de paredes; tiene la superficie de ciento diez metros ochenta centímetros cuadrados, formada por un ancho de cuatro metros cuarenta y cinco centímetros y fondo venticuatro metros noventa centímetros, LINDA: por su frente, Oeste, con la citada avenida Martín Pujol, espalda este con patio de la casa número cuarenta y cuatro de la calle Arnús, de la cual se segregó; derecha entrando Sur con patio de la casa número cuarenta y seis de la mencionada calle Arnús; y por la izquierda Norte con patio de la casa número cuarenta y dos de la misma calle.” Inscrit el domini d’aquesta finca a favor de l’Ajuntament de Badalona, al Registre de la propietat de Badalona núm. 1, inscripció 8ª, Foli 150, Tom 1020, Llibre 297. 2.- En data 25 de juny d’enguany el 1r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns va dictar un decret pel qual s’agrupaven les finques sobre les que s’aixeca l’edifici situat a l’avgda. Martí Pujol, 86-88 i es declarava l’obra nova que es troba pendent d’inscripció registral. 3.- L’esmentat immoble és un bé demanial bé d’acord amb l’art. 3 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/188, de 17 d’octubre per raó de la seva procedència ja que va ser adquirit per a ampliació del mercat Maignon i s’ha destinat fins a pocs anys a ampliació del mercat Maignón la planta baixa i soterrània mentre que la resta de plantes superiors es destinaven a dependències municipals i actualment es troba assignat a l’Àmbit d’Economia i Hisenda, Territori i Atenció a les Persones sent utilitzat en part com a arxiu municipal. 3.- Atès que l’estat de conservació de l’edifici és molt deficient i que necessitaria una forta inversió per tal d’adequar l’edifici. 4.-El 1r. tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns en data 3 de juliol d’enguany ha dictat una instrucció on diu que en el context actual de reducció de la disponibilitat pressupostària es fa necessària una reestructuració funcional dels immobles de l’Ajuntament destinada a la seva racionalització i optimització d’aquests i que es considera que l’edifici situat l’avgda. Martí Pujol, 86-88, si bé no és susceptible de ser utilitzat si que ho seria de generar un rendiment econòmic per a la Hisenda municipal, en cas de tenir la qualificació de bé patrimonial i de poder ser explotat d’acord amb el règim aplicable a aquest béns. 5.- El secretari general ha informat favorablement. FONAMENTS JURÍDICS 1.-L’art. 20 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/188, de 17 d’octubre, estableix que per alterar la qualificació jurídica dels béns municipals cal instruir un expedient, on se n’acrediti la seva oportunitat i legalitat, llevat que es tracti d’un dels supòsits previstos a l’article 24 del mateix Reglament, pel fet que la manca d’ús del bé no s’ha perllongat durant vint-i cinc anys. En aquest cas l’oportunitat de la desafectació ve determinada per la intenció de l’Ajuntament d’alienar la finca ja que d’acord amb l’art. 7.1 de l’esmentat reglament els béns de domini públic són inalienables. 2.-D’acord amb l’art. 20.2 el mateix Reglament l’expedient l’expedient l’ha de resoldre el ple de l’ens local amb a la informació pública de 20 dies, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. 3.- Serà necessari informe previ del secretari al tractar-se d’una matèria per a la qual s’exigeix un quòrum de votació especial d’acord amb l’art. 179. 1. b) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Secretaria General

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’acord amb l’article 172 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les entitats locals, no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari per tal que conforme a les previsions de l’article 82.2 del mateix reglament, el 1r. tinent d’alcalde i regidor de l'Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, segons Decret de 5 de juliol de 2011 de delegació de competències, adopti la següent proposta i l’elevi a l’Ajuntament Ple: Primer.- Alterar la qualificació jurídica de l’edifici situat a l’avgda. Martí Pujol, 86-88, conegut com “El Peix desafectant-lo del domini i del servei públic, i qualificar-lo com a be patrimonial. Segon.- Sotmetre l'expedient d’alteració de la qualificació jurídica a informació pública pel termini de vint dies hàbils, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el BOP, per tal que puguin formular-se les al�legacions que s’estimin convenients amb el ben entès que si no es presenta cap al·legació al respecte quedarà definitivament aprovada la desafectació de l’esmentat be sense necessitat d'ulterior acord. Tercer.- Demanar al Registre de la Propietat l’anotació del canvi de qualificació jurídica de l’esmentat bé i de la seva qualificació jurídica com a bé patrimonial de l’edifici situat a l’avgda. Martí Pujol, 86-88, conegut com “El Peix”. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent conforme a les previsions del Decret de delegació general de competències de 5 de juliol de 2011, i als efectes de l’article 123 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a la comissió d’estudi, informe i consulta de l’àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament Ple que resolgui de conformitat, si s’escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de Resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Votació. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

9 AP-2012/2373 DICTAMEN. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona a l'any Europeu de l'Envelliment Actiu i de les Relacions Intergeneracionals. Identificació de l’expedient Tipus d’acte: Acord. Adhesió de l’Ajuntament de Badalona a l’any Europeu

de l’Envelliment Actiu i de les Relacions Intergeneracionals Caràcter: Definitiu. Posa fi a la via administrativa. Òrgan competent: Ple Núm. Expedient: 12/DV-7/12 Vist l’informe tècnic que diu: “ANTECEDENTS L'Organització Mundial de la Salut (OMS 2002) ha definit l’envelliment actiu com "el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que aquestes envelleixen". Amb l’objectiu de promoure i sensibilitzar els diferents agents de la necessitat de fer accions i projectes que afavoreixen la qualitat de vida de les persones grans i la seva participació en la societat, el Parlament Europeu i el Consell Europa han declarat l’any 2012 l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions. CONSIDERACIONS El programa del departament de Ciutadania Dona i Gent Gran, a les seves línees programàtiques referides a les Persones Grans fixa com a objectiu “promoure el desenvolupament personal, social i la participació de les persones grans, des de la concepció de persones actives”, dotant-les d’espais que afavoreixin el desenvolupament d’activitats que fomentin la seva autonomia i la interrelació amb la comunitat.

Secretaria General

També és contempla la perspectiva de transversalitat a les accions i la programació d’activitats intergeneracionals amb altres departaments municipals. CONCLUSIONS El departament de Ciutadania Dona i Gent Gran de l’Àrea de Cultura i Ciutadania proposa l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona a l’any europeu de l’envelliment actiu i de les relacions intergeneracionals per contribuir e impulsar politiques que afavoreixin programes i actuacions per promoure l’envelliment actiu i les relacions intergeneracionals.” Ricard Brotat i Jubert, cap del Servei Jurídic i Administratius de l’Àrea de Cultura i Ciutadania d’aquest Ajuntament, en relació a l’expedient de referència emet el següent Informe, Que té les següents, Consideracions jurídiques: Primera.- Vista la decisió núm. 940/2011/UE del Parlament Europeu i del Consell de 14 de setembre de 2011 sobre l’any europeu de l’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional. Segona. Vist l’article 147, apartat 1, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), la Unió ha de contribuir a un alt nivell d’ocupació mitjançant el foment de la cooperació entre els estats membres, així com donant suport i , en cas necessari, complementant les seves respectives actuacions. Tercera.- Vist l’article 153, apartat 1, del TFUE, la Unió ha de donar suport i completar l’acció dels Estats membres sobre les condicions de treball, la integració de les persones excloses del mercat laboral i la lluita contra l’exclusió social . Quarta.- Vist l’article 3, apartat 3, del Tractat de la Unió Europea, la Unió ha de combatre, entre altres coses, l’exclusió social i la discriminació, i ha de fomentar la justícia i protecció socials, la igualtat entre dones i homes i la solidaritat entre les generacions. Cinquena.- Vist l’article 174 del TFUE, es reconeix que algunes regions de la Unió pateixen desavantatges demogràfiques greus i permanents que poden afectar negativament el seu nivell de desenvolupament i requerir una atenció especial si la Unió vol assolir l’objectiu de cohesió econòmica, social i territorial. Sisena.- Vist l’article 25 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Unió reconeix i respecta el dret de les persones grans a portar una vida digna i independent i a participar en la vida social i cultural. Setena.- Vist l’article 50 de la Constitució Espanyola de 1978, que literalment diu: Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure. Vuitena.- Vist l’article 18 de l’estatut de Catalunya de 17 de juliol de 2006, que literalment diu: Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Proposta de resolució: En conseqüència i d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, la regidora de Cultura i Ciutadania proposa al Ple, l’adopció del següent: ACORD: Primer:

Secretaria General

Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Badalona a l’Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional" ("Any Europeu"). Amb la finalitat de promoure la vitalitat i la dignitat de les persones grans, l’objectiu general de l'Any Europeu és facilitar la creació a Europa d’una cultura de l’envelliment actiu, basada en una societat per a totes les edats. Segon: Els objectius d’aquest any són: 1. Sensibilitzar a la societat en general en relació a la importància de l’envelliment actiu i les seves diferents dimensions, i garantir que se li concedeix una posició prominent a les agendes polítiques. 2. Estimular el debat, l’intercanvi d’informació, i desenvolupar l’aprenentatge mutu per a promoure polítiques d’envelliment actiu, identificar i difondre les bones pràctiques i fomentar la cooperació i les sinèrgies. 3. Oferir un marc per assumir compromisos i realitzar accions concretes que permetin desenvolupar solucions, polítiques i estratègies a llarg termini innovadores. 4. Promoure activitats que serveixin per a lluitar contra la discriminació per raó d’edat, superar els estereotips relacionats amb l’edat i eliminar barreres, en particular en el que respecte a l’ocupació del temps lliure Tercer: NOTIFICAR aquesta adhesió a l’”Instituto de Mayores y Servicios Sociales” (IMSERSO), que és l’organisme coordinador de les adhesions i responsable del registre d’entitats associades a l’any europeu. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 10 AP-2012/2374 DICTAMEN. Declarar la vigència del Pla Director de Joventut Badalona Jove 2009-2011, aprovat per acord de Ple de 22-12-2009, i l'encàrrec al departament de Joventut de l'informe d'avaluació d'aquest instrument. “Antecedents 1. En data 24 de febrer de 2009 l’Ajuntament Ple va aprovar les fases de redacció del Pla Director de Joventut de Badalona i la creació dels seus òrgans de redacció. 2. L’Ajuntament Ple en sessió de data 22 de desembre de 2009, va aprovar el Pla Director de Joventut Badalona jove 2009-2011, document que concretava els instruments de planificació i intervenció estratègica en el municipi en matèria de joventut durant aquest període. La clàusula 5.2 Avaluació final d’aquest Pla estableix que “Finalment, al tancament de tot el període (acabat el 2011) es farà una avaluació final del Pla amb la publicació dels seus resultats. Aquesta avaluació la faran tant la Comissió Tècnica, com la Comissió Ciutadana de Seguiment i l’informe resultant s’elevarà a la Comissió Informativa.”. 3. En data 10 de juliol de 2012, el cap del departament de Joventut ha emès un informe tècnic segons el qual proposa en primer lloc, que l’òrgan competent declari la vigència del Pla Director de Joventut de Badalona 2009-2011, aprovat per acord de Ple de data 22 de desembre de 2009, fins l’aprovació del nou Pla Director de Joventut, ja que continuen vigents els seus objectius i la seva filosofia, així com els programes i activitats que contemplava, amb la finalitat, entre d’altres, de comptar amb un marc de planificació durant aquest període transitori, així com poder accedir a la convocatòria de subvencions promoguda pel Departament de Benestar i Família, Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i a altres possibles convocatòries de subvencions en la matèria. En segon lloc, proposa actualitzar els òrgans creats en data 24 de febrer de 2009 (Comissió Tècnica i Comissió Informativa Especial) per tal de portar a terme l’informe d’ avaluació de l’ actual Pla i endegar els tràmits adients per l’elaboració d’un nou Pla Director per tal d’ establir els instruments de planificació i intervenció estratègica en el territori dins del període 2013-2016. 4. En data 11 de juliol de 2012, el regidor d’Educació, Esports i Joventut ha resolt incoar expedient per procedir a l’aprovació de la declaració de vigència del Pla Local de Joventut

Secretaria General

2009-2011 fins la l’aprovació d’un nou Pla, així com per encarregar l’actualització de la composició dels òrgans de redacció per tal d’aprovar l’informe d’avaluació del Pla 2009-2011 que preveu la clàusula 5.2. Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 66.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, el municipi (TRLMRLC), per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons disposa l’article 71.1 del mateix cos legal, per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a, entre d’altres, l’educació, la cultura, la joventut i l'esport. 2. L’art. 10.1 en relació amb l’art. 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, expressa que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativa. A la seva vegada, la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de la administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en els seus art. 4.1.d) i 4.3, disposa que serà necessari que en el desenvolupament de les activitats de les administracions públiques es prestin la cooperació i l’assistència necessària. 3. En data 5 de juliol de 2012 es va publicar al DOGC l’Ordre BSF/2104/2012, de 2 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions als projectes d’activitats en l’àmbit de la joventut que els ens locals de Catalunya elaboren en el marc del Pla nacional de joventut, i s’obre la convocatòria per a l’any 2012, i el termini per a presentar les sol·licituds de subvencions finalitza el proper dia 25 de juliol de 2012. L’art. 3.1 de l’Annex 2 de l’Ordre BSF/2104/2012, disposa que és requisit específic que els ens locals que optin a aquestes subvencions han d’haver elaborat un Pla local de joventut que ha d’estar aprovat pel ple de l’ens local o per l’òrgan equivalent 4. L’article 57.3 LRJPAC en relació a l’eficàcia dels actes de les Administracions Públiques, estableix que es presumiran vàlids i produiran efectes des de la data en què es dictin, excepte que en ells es disposi el contrari; així mateix estableix que excepcionalment podrà es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en substitució d'actes anul lats, i, així mateix, quan produeixin efectes favorables a l'interessat, sempre que els supòsits de fet necessaris existeixin ja en la data a què es retrotregui l'eficàcia de l'acte i aquesta no lesioni drets o interessos legítims d'altres persones. 5. L’òrgan competent per l’aprovació d’aquesta resolució és l’Ajuntament Ple, a la vista que va ser aquest òrgan el que va aprovar el Pla Directorde Joventut Badalona jove 2009-2011 i atès el que disposa l’art. 3.1 de l’Annex 2 de l’Ordre BSF/2104/2012, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions als projectes d’activitats en l’àmbit de la joventut que els ens locals de Catalunya elaboren en el marc del Pla nacional de joventut. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.2 i 123 ROFRJEL, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- DECLARAR la vigència del Pla Director de Joventut Badalona Jove 2009-2011, aprovat per acord de Ple de data 25 de desembre de 2009 amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2012, actualment en fase d’avaluació, fins l’aprovació d’un nou Pla per al període 2013-2016, en els termes que estableix l’informe tècnic del cap del departament de Joventut de data 10 de juliol de l’antecedent tercer. SEGON.- ENCARREGAR al departament de Joventut del Servei d’Esports i Joventut de l’Ajuntament, l’elaboració de l’informe d’avaluació del Pla Director de Joventut Badalona Jove

Secretaria General

2009-2011 i la realització dels tràmits adients per actualitzar la composició dels òrgans de redacció d’aquest instrument de planificació creats per acord de Ple de data 24 de febrer de 2009, en concret la Comissió Tècnica i la Comissió Informativa Especial en la matèria, per tal d’aprovar l’informe d’avaluació; així com encarregar l’elaboració d’un informe per establir les fases de redacció i la temporalització indicativa dels treballs d’elaboració del nou Pla Director de Joventut per al període 2013-2016. SENYOR SERRANO: Hi ha una paraula lligada. SENYOR ALCALDE: És la que deu haver entrat aquesta mateixa tarda . SENYOR SERRANO: No, no, va entrar el divendres. SENYOR ALCALDE: D’acord, doncs aleshores quina seria la paraula, el nom de la persona, el senyor Ricard González Puig, tindria la paraula en relació a aquest punt de l’Ordre del Dia. SENYOR RICARD GONZALEZ PUIG: Bona tarda. El Consell de la Joventut de Badalona és la xarxa associativa d’entitats juvenils de la nostra ciutat, i aplega actualment més de 25 entitats culturals, educatives, polítiques i socials. L’any 2003 va reiniciar la seva activitat i cinc anys més tard, el juny del 2008 es a signar el protocol de l’Ajuntament on apareixia el següent paràgraf: “Que l’Ajuntament de Badalona creu que el principal instrument per arribar als nois joves de Badalona és el seu teixit associatiu juvenil i el Consell de Joventut la plataforma més representativa a la qual l’Ajuntament reconeix com interlocutor més vàlid en temes de joventut. Així doncs, és feina del Consell de Joventut opinar i posicionar-se sobre les polítiques de joventut que es desenvolupen des de l’administració local, reivindicar els posicionaments i demandes de les entitats juvenils de la ciutat, així com exigir al govern veritables processos participatius en l’elaboració dels documents que marcaran les polítiques de joventut del futur. Volem recordar també que tota aquesta feina i molta d’altra que fem, la fem sense comptar amb cap estructura tècnica, només a partir del voluntariat, sense cap local, equipament, ni cap subvenció pública. Sobre el Pla de la Joventut que s’extingeix i tal com està previst a la clàusula 5.2 del mateix, volem recalcar que no s’ha realitzat cap avaluació del mateix i en el cas que hagi estat així, s’ha fet d’esquena a la ciutadania i sense comptar amb el Consell de Joventut. Cal recalcar tal com s’havia fet amb anterioritat, que a l’actual Pla no hi consta indicadors d’avaluació, que fan difícil la seva avaluació i que només permeten algunes apreciacions subjectives del mateix. Sobre la resolució proposada pel regidor de Joventut volem destacar que arriba tard, arriba tard tenint en compte que des del Consell ja li havíem traspassat la necessitat de començar treballar sobre aquest tema a les reunions que varem fer amb el nou govern al setembre del 2011. D’altra banda, que la proposta d’aprovació del Pla Director de Joventut, els objectius, la filosofia i els programes i activitats del qual continuen vigent. Segons el regidor, arriba quan s’han aplicat ja retallades bastant sagnants en aquest àmbit, sobretot en el tema del badajoves o la supressió del mes de febrer del programa estudiem de nit. Malgrat aquest retard des del Consell considerem bastant positiu que el govern decideixi engegar aquest procés, però sobre el procés d’elaboració del Pla Director també volem dir algunes coses, tenint en compte que la valoració que ens feien del procés anterior era força negativa, sobretot perquè no responia a les expectatives de participació que enteníem des del Consell. Per això, instem a tenir en compte les errades comeses i no repetir-les, instem el govern a promoure un veritable procés participatiu, que consti dels espais i tempus necessaris perquè tots els agents implicats, comissions, entitats juvenils, joves no associats tinguin tota la informació i el temps necessari per treballar-la, i on els resultats d’aquest procés siguin vinculants, és a dir, que els acords presos fruïts del debat i la reflexió entre tots els agents es plasmin en aquest Pla Director i es portin a terme. Les polítiques de joventut, segons entenem nosaltres han de treballar els àmbits de la informació, la dinamització i l’oci, la promoció de l’associacionisme, la promoció de la participació, la promoció del lleure educatiu, la promoció de la creació, la mobilitat internacional, l’accés a l’ocupació, a l’habitatge, el suport a l’ensenyament, la mobilitat local intermunicipal, la salut i hàbits saludables entre d’altres. Cal recordar també que les polítiques de joventut, com qualsevol política pública requereixen d’un finançament adequat, d’una estructura mínima de personal qualificat per portar-les a terme, així com d’una xarxa d’equipaments descentralitzats del territori que arribi als i les joves de tots els

Secretaria General

barris. Al nostre entendre aquestes condicions ara mateix no es donen, i esperem que el govern les corregeixi i finalment i tal i com s’ha transmès amb anterioritat i en les reunions que es mantenen amb la regidoria de Joventut, el Consell com coordinador de l’entitat juvenil s’ofereix per poder coordinar i definir els aspectes participatius d’aquest procés, que creiem que no queden recollits a la resolució que es proposa. SENYOR ALCALDE: Ja està, moltes gràcies, alguna paraula, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí, bona tarda a tothom. Nosaltres davant d’aquest dictamen que es porta avui a aprovació aquí, i després d’escoltar la intervenció del representant del Consell de Joventut de Badalona, hem de dir que no hi votarem en contra i que ens abstindrem, ens abstindrem per tots els arguments que ha utilitzat en Ricard González, perquè entenem que és suficient, com perquè donar un vot de confiança per una banda, que en el proper Pla puguem partir d’una elaboració realment participativa, on sigui de veritat oberta i es reconegui i es recullin totes les propostes que ens han manifestat en nom del consell, però a la vegada tampoc hi estem, podem votar-hi a favor perquè hi ha tot aquest aspecte de mancances, de retard, que també ens ha citat. A part d’això, a part d’aquest posicionament de vot també aprofito per preguntar-li al regidor de Joventut com està en aquests moments el compliment dels acords que hem pres en aquest Ple, uns acords que hem pres una vegada en forma de moció i una altra vegada en forma de resolució, en un Ple extraordinari que es va fer per debatre la política de joventut. Uns acords que hi van haver, recordo, en un moment de forma molt sintètica que passaven pel manteniment aquest any del pressupost que hi havia en el 2011, manteniment dels casals juvenils i no retirar els recursos pel casal de badajoves i a signar convenis de col·laboració amb les entitats que participen en el badajoves. I per últim, mantenir també col·laboració per a les entitats que no estan a badajoves, però que tenen també uns locals que fins ara, doncs, tenien convenis de utilització. Per tant, jo crec que això és fonamental saber en aquests moments, des de la regidoria de joventut si s’està treballant en aquesta direcció. Si el Pla Director que es farà a partir de setembre es començarà a treballar, recollirà també aquest esperit i anirà en la direcció que marquen aquests acords presos dues vegades en aquest Ple, i li reclamem també, que de forma urgent es dirigeixi a les entitats afectades en aquests moments pel desenvolupament més tard o més d’hora d’aquests acords. Perquè se’ls ha de confirmar ja, la continuïtat a aquests casals, han de saber que des del govern municipal aplicant els acords presos en aquest Ple, doncs els confirmen la continuïtat. Hem de pensar que hi ha gent que té, està contractada i que per tant, necessita ja que li confirmin que a partir de setembre seguirà, els instituts de la ciutat que estan vinculats també a aquests programes, igualment necessiten saber que començaran el curs amb aquesta programació prevista. Per tant, nosaltres reclamem al regidor de Joventut que ja confirmin ben aviat a totes aquestes entitats, que saben que això es farà endavant, perquè així ho va aprovar el Ple;però que encara no se’ls ha comunicat. SENYOR ALCALDE: Gràcies, abans de passar, senyor Aniceto. SENYOR RAMÍREZ: Sí, bona tarda a tots. Bé, el grup municipal Socialista doncs també s’abstindrà en aquest dictamen i a l’igual que ha parlat també el representant del grup d’Iniciativa, doncs ens preocupa sobremanera la política de Joventut que s’està portant a terme aquest govern. Perquè després d’una moció en la qual es va aprovar doncs, donar suport a les entitats juvenils i mantenir en aquest sentit els convenis i prorrogar-los i posteriorment, es va celebrar un Ple on també per àmplia majoria de representants d’aquesta cambra, doncs es va aprovar donar suport a les entitats juvenils i prorrogar aquests convenis, doncs continuem igual, i no hi ha hagut cap resposta per part del govern, i això ens preocupa sobremanera. Per altra banda, creiem que hi ha una clara bel·ligerància també amb els joves que estan organitzats dintre la ciutat perquè amb un acte de la setmana passada, que l’entitat la Rotllana va celebrar a la Fundació Roca i Pi, l’Ajuntament, o el govern no estava, no hi va anar en representació de la ciutat, els únics que hi érem presents era el grup municipal Socialista. Un acte on hi havia en aquest sentit, una activitat internacional on més de 35 joves van venir a la ciutat de Mèxic, de Hong Kong, aquí també, que va venir algú de l’Estat Espanyol i l’Ajuntament, o sigui el govern, no hi era representat. Això ens preocupa perquè creiem que

Secretaria General

són actes bel·ligerants en contra de la joventut d’aquesta ciutat. Per tant, nosaltres ens abstindrem en aquest sentit. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, senyor Pera. SENYOR PERA: No, sumar-nos a les preguntes i consideracions que s’han fet en les intervencions prèvies, però en qualsevol cas, anunciar el vot favorable al dictamen. Creiem i ja ho varem dir en el Ple que específicament varem destinar a política de joventut, que l’arrencada que ha fet aquest govern municipal en política de joventut no ha estat bona, que correspon una rectificació. Per tant, volem veure, volem fer l’esforç de veure en aquest dictamen un gest de rectificació, en el sentit que una cosa que no prenien ni en consideració que era el Pla Director de Joventut, com a mínim el tinguin en compte, el considerin i sobre la base del diagnòstic d’aquest, n’elaborin un de nou, i apuntar-nos a les consideracions, que sigui participat, que s’escolti a tothom i demanar-los això, que aprofitin el Pla, que aprofitin l’elaboració del Pla per fer una rectificació de la línia que seguien, perquè jo crec, que és necessari. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Fernández. SENYOR FERNÁNDEZ: Bona tarda. Gràcies alcalde. Jo agraeixo el fet que Convergència i Unió voti favorablement i em sobte una mica que Iniciativa i el Partit socialista hi facin abstenció perquè al cap i a la fi, el que fem avui és el punt de partida, és engegar el procés per a l’aprovació del Pla Director, que ja es va explicar en la última reunió que varem tenir amb el Consell de la Joventut, que començaria a principi de curs, al setembre, ara el que fem és prorrogar l’antic Pla i encarregar un estudi per avaluar-lo i començar els tràmits per aprovar el nou, que segurament i hauran bastants novetats en diferència a l’elaboració de l’altre Pla. Hi haurà una comissió política com hi va haver a l’altra, una comissió on hi formaran part tots els grups municipals, una comissió tècnica com no pot ser d’una altra manera . Hi hauran més jornades de participació, hi haurà una taula, no només una jornada on s’escolti, sinó una taula de treball conjunta entre la regidoria i el Consell de la Joventut, com a ens que representa els joves d’aquesta ciutat. També jornades perquè aquells joves que no estan associats a cap associació, ni cap entitat juvenil puguin dir la seva. Jo crec que la voluntat de fer més participació, que a l’altra avaluació hi és i res més, la moció que es va aprovar i els acords del Ple extraordinari que es van prendre, estan en base, estan ara mateix estudiant-se legalment i econòmicament si són viables, i a partir d’aquí quan tinguem els resultats, s’informarà a les entitats i als grups municipals. SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies. No sé si, té un segon torn, si el vol utilitzar o si no és necessari. SENYOR RICARD GONZÁLEZ PUIG: Des del Consell celebrem que el regidor aposti per la participació a l’elaboració d’aquest Pla i en qualsevol cas estarem atents des del Consell com sempre estem, que així sigui i sobretot insistir en la necessitat d’avaluar el pla anterior amb totes les dificultats que això té i insistir també que a part de participatiu, aquest Pla ha de ser vinculant. És a dir, el que diguin els joves, no pot ser només escoltar i a veure què, si no que si procés hi ha un debat i una reflexió que sigui vinculant. En principi, això és tot. SENYOR ALCALDE: Doncs, molt bé, moltes gràcies. Perdó, vostè vol tornar a intervenir. SENYOR SAGUÉS: Només per dirigir-me també al senyor Juan Fernández perquè, reclamar-li i fer-li veure que aquest estudi legal i financer que diu que estan fent sobre els acords que varem prendre en el Ple, doncs que l’agilitzin i mirin de saber realment en què conclou aquest estudi perquè haurien de ser conscients de pensar allò que a vegades ens passa a l’administració, que a l’administració portem uns ritmes i treballem d’una determinada manera, que es fa difícil de conjuminar amb el ritme que porten les entitats o la societat civil, per dir-ho d’alguna manera. En aquest moment les entitats afectades per la resolució d’aquest estudi que estan fent, doncs necessiten saber concretament ja, la seva continuïtat per poder desenvolupar els seus projectes. Com he dit abans, hi ha persones que estan afectades per la seva continuïtat laboral, hi ha com he dit, instituts pendents de les seves programacions pel curs vinent, tenint en compte tots els programes que es desenvolupaven lligats amb aquests casals, etc... Per tant, hi ha tota una necessitat ciutadana que necessita saber com funcionarà l’any que ve, no, perdó el curs proper, a partir de setembre, però que no es pot improvisar de cop,

Secretaria General

sinó que el que es necessita és poder planificar una mica i amb això li reclamo que resolgui al més aviat possible aquest dubtes que li queden i ho faci arribar a les entitats afectades. SENYOR ALCALDE: Molt bé, si no hi ha cap internació més, passaríem a la votació. S’aprova amb els vots a favor de Convergència i Unió i el govern i les abstencions de la resta de grups. Moltes gràcies. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Abstencions: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i alternativa. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

11 AP-2012/2375 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità als carrers Francesc Macià i Sant Ignasi de Loiola. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació inicial la modificació del Pla General Metropolità entre el carrer Francesc Macià i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 10 de juliol de 2012 per la Cap del Departament de Planificació urbanística i Oficina del Pla, que reproduït literalment diu: “I N F O R M E El Servei d’Ordenació del Territori formula la Modificació de Pla general metropolità al carrer Francesc Macià i a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola segons l’ordre de incoació del Gerent de l’Àmbit de Territori per delegació de l’Alcalde de l’Ajuntament de Badalona. La present modificació del Pla general metropolità (d’ara en davant “PGM") es proposa amb l’objectiu de resoldre la situació d’estancament que existeix a l’entorn dels carrers Francesc Macià i Sant Ignasi de Loiola, que coincideixen amb el sector històricament més consolidat del barri del Progrés i donar resposta a les necessitats de renovació urbana del nou centre de la ciutat en continuïtat amb les transformacions que s’ estan duent a terme al voltant de la plaça Pompeu Fabra. Àmbit L’àmbit de la Modificació del PGM comprèn les illes amb front a l'avinguda del Marquès de Mont-roig, entre el carrer de la República Argentina i el carrer de Roger de Flor, a la plaça de Pep Ventura, i al carrer de Francesc Macià i les illes que donen front a l' avinguda de Sant Ignasi de Loiola, entre el carrer Francesc Macià - plaça de Pompeu Fabra i el carrer del Progrés. L’àmbit de la Modificació del PGM es delimita als plànols I.01- Emplaçament i .I02- Situació i té una superfície total de 62.134,25 m2. Objectiu La proposta de Modificació de PGM a la vora nord del barri del Progrés es concreta en els següents objectius generals: Ajustar l’amplada dels vials mantenint les alineacions existents. Redefinir l’ordenació dels fronts edificats de les zones de densificació urbana

semiintensiva (clau 13b) i de nucli antic (clau 12), mantenint l'edificabilitat potencial definida al planejament vigent.

Ordenar les illes senceres segons els criteris de profunditat de les Normes urbanístiques del PGM i regularitzar els fronts interiors d’illa.

Configurar espais lliures singulars que defineixin fites en la futura imatge urbana del vial recollint les singularitats d' edificis catalogats i la transformació de peces industrials.

Millorar les condicions urbanístiques per una renovació real de l’edificació que incentivi la construcció d’edificis plurifamiliars de façanes de dimensió major a la que es fixa com a mínima en el Pla general metropolità.

La secció actual dels vials que es proposa mantenir en aquesta modificació de PGM, s’ajusta a unes amplades mínimes de 18 m., al carrer de Francesc Macià, i de 12 m., a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola però es complementa amb els espais lliures confrontants de la plaça dels

Secretaria General

Països Catalans, la plaça de Pep Ventura, la plaça de Pompeu Fabra, la plaça de la Plana i la plaça del rector Rifé que permeten una utilització del carrer de manera més amable. En consonància amb aquest tipus de carrers, en el front de Francesc Macià es proposen dos espais singulars: la reculada de l’edificació creant un àmbit de pas públic major que la pròpia vorera del vial a l’illa del Castellet i una plaça a l’illa delimitada pel carrers de Sagunt, d'Alfons XII, de la Conquista i de Francesc Macià connectada amb el vial amb una planta baixa porxada de l’amplada total de la plaça. Antecedents urbanístics

El Pla general metropolità de 1976 va afectar les alineacions de la banda sud de l’esmentat tram de carrer amb un ample de 50 metres.

L’any 1991 l’Ajuntament elabora la Modificació puntual del PGM a l’avinguda del Marquès de Montroig i el carrer de Francesc Macià entre els carrers Cervantes i de Sant Ignasi de Loiola, amb la proposta de desafectar l’ample de vial de 50 metres definit en el PGM.

En data 2 d’agost de 1991, el Conseller de Política Territorial i obres públiques l’aprova amb dues prescripcions:

- Mantenir la reserva d’amplada de 50m de l’avinguda Marquès de Mont- roig en el tram comprès entre els carrers de Cervantes i Maria Auxiliadora

- Mantenir una amplada mínima de 30m pel carrer Francesc Macià entre els carrers de Maria Auxiliadora i de Sant Ignasi de Loiola garantint la seva execució i gestió mitjançant la renovació de l’edificació d’acord amb l’alternativa gràfica i d’actuacions annexes el present acord.

El 9 de setembre de 1991 (09/11/92) l’Ajuntament presenta recurs contenciós administratiu que és desestimat.

L’Ajuntament interposa recurs de cassació, el 14 de novembre de 1994 davant del Tribunal Superior de Justícia.

En data 13 de juliol de 1994, la Secció Segona de la Sala Contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta sentència i es publica al BOP el 14 de juliol de 1995 amb les següents consideracions:

- Dóna autonomia a l’Ajuntament per decidir sobre l’ample de vial que cregui més oportú donat que es considera una via de caràcter local.

- Qualsevol modificació que comporti augment de la població haurà d’anar acompanyada simultàniament de la previsió de més espais públics en proporció mínima de 5 m2 de sòl per habitant i l’equipament comunitari segons marca la llei.

En data 21 de desembre de 1999, es redacta un document de suspensió de llicències coincident amb l’àmbit del document de la Modificació puntual de

PGM a fi de donar-li sortida a la situació d’estancament que l’esmentada afectació generava.

En data 19 de desembre de 2000, el Ple municipal aprova sotmetre a informació pública l’estudi d’alternatives amb caràcter previ a la Modificació puntual del PGM al carrer de Francesc Macià i l’avinguda Marquès de Mont-roig entre els carrers de la República Argentina i de Sant Ignasi de Loiola.

En data 13 de febrer de 2004 s’aprova definitivament la Modificació puntual del PGM al carrer de Francesc Macià i l’avinguda Marquès de Mont-roig entre els carrers de la República Argentina i de Sant Ignasi de Loiola amb l’objectiu de reduir l’afectació d’eixamplament de vial de 50 a 30 metres.

Justificació de la proposta Vuit anys després de l’aprovació de la desafectació parcial del ample de vial, el sector no ha evolucionat i només a aconseguit mantenir l’estancament existent de renovació del teixit històric del barri. L’Ajuntament constatant aquest fet i recollint una demanda reiterada del veïns del sector proposa la desafectació del carrer Francesc Macià i el tram de les tres illes finals de Sant Ignasi

Secretaria General

de Loiola, properes a la plaça Pompeu Fabra, mantenint les caixes de vial actuals de 18 m. i 12 m mínims respectivament, suficient segons el seu caràcter de carrer de centre de ciutat que dona servei a la xarxa viaria local residencial i condueix al nou centre de la ciutat, que és la plaça Pompeu Fabra i la futura transformació de la rambla de Sant Joan en desenvolupament de l’ARE de la Estrella. La justificació de la desafectació per amplada de vial dels trams de vial delimitats rau en permetre una renovació de l’edificació sense les càrregues urbanístiques que fan diferir en el temps el procés i la voluntat de fomentar la xarxa viaria del centre per a ús del vianant i el transport públic, complementant l’aposta per els usos terciaris a l’entorn de la plaça Pompeu Fabra i la prolongació cap a Francesc Layret i carrer del Mar i la futura transformació de la rambla de Sant Joan. Els criteris viaris per al centre de la ciutat s’enfoquen a una voluntat d’eliminació del pas a través de vehicles, donada la presència d’un transport públic intens, tan en superfície com en subsòl, així com per les alternatives que té aquest sector de desviar el flux de trànsit -autopistes, els laterals consolidats, els aparcaments públics vinculats als laterals i les places, etc. Existeixen aparcaments propers que poden funcionar com dissuasoris per accedir el centre i en concret es donen les següents situacions, existents i futures: la creació de grans peces d’aparcament subterrani com la del futur Corte Inglés, que es recolza en els laterals (muntanya i mar) i les existents d’aparcament públic de les places Països Catalans, la Plana i Pompeu Fabra aquest últim accessible des de Martí Pujol La caixa de 18 metres permet la secció de voreres i calçada que s’adequa al caràcter de pas restringit de la plaça Pompeu Fabra i la nova urbanització prevista per a la Rambla de Sant Joan , que contindrà un important pas de la xarxa de bus, en sentit muntanya i en sentit mar, reduint el pas de vehicles a dos carrils per sentit. Descripció de la proposta La proposta de PGM es concreta en les següents accions: 1. Desafectació de vial als fronts de la banda mar de l’avinguda Marqués de Mont-roig , plaça de Pep Ventura, carrer Francesc Macià, des de República Argentina a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola, mantenint l’alineació actual existent. Queda modificada l’amplada definida en el planejament vigent de 30 m. proposant l’amplada actual existent, que té un mínim de 18 m. 2. No superar l’edificabilitat prevista en el planejament vigent, disminuint una planta d’alçada en el front de l’avinguda Marqués de Mont-roig , plaça de Pep Ventura i carrer Francesc Macià, des de República Argentina a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola. En caràcter general el front desafectat tindrà una alçada màxima reguladora de PB+3 i una profunditat edificable de 11 m. 3. Fixar estratègies de condicions d’edificació que permetin una transformació dels edificis amb façanes de major envergadura, fixant la façana mínima de 12 m. 4. A la illa delimitada per plaça de Pep Ventura i carrers Providència, d’Alfons XII i Roger de flor, (illa 2) qualificar de zona 18 – zona subjecta a ordenació segons volumetria específica, amb l’objectiu de configurar un edificació singular que permeti mantenir la peça catalogada de la Casa Agustí. i fixar un polígon d’actuació urbanística PAU -1 per garantitzar el adequat desenvolupament. Es manté el sostre previst en el planejament vigent. 5. Desafectació de vial de l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola des dels carrer de Francesc Macià – plaça de Pompeu Fabra a Progrés mantenint l’alineació actual existent. 6. No superar l’edificabilitat prevista en el planejament vigent al front de Sant Ignasi de Loiola ajustant el número de plantes fixades: - A l’illa 8, delimitada pels carrers Sant Ignasi de Loiola , Alfons XII, de la Lluna i Gifré, es proposa una edificació total de l’illa de PB+2 i el front del carrer Guifré de PB+3. - A l’illa 9, delimitada per Sant Ignasi de Loila, Guifré, de la Conquista, Progrés i plaça del Doctor Rifé, es proposa PB+3, tret del front al carrer Progrés que es manté PB +4 vigent. 1. Delimitar un àmbit per a la Modificació de PGM que permeti regularitzar les illes senceres, recalculant les fondàries edificables segons els criteris de les NNUU, tot fixant una única fondària per a les parts d’illa de diferents zona (13b -12). .

Secretaria General

2. Mantenir l’àmbit de zona 14b a l’illa delimitada pels carrers Sant Ignasi de Loiola, Conquista, d’Afons XII i Sagunt, (illa 5*) a desenvolupar segons Pla de millora urbana, que permet transformar els usos industrials obsolets en habitatges zona verda i equipament. Es manté el sostre previst en el planejament vigent, però ara es fixa la posició del sòls de cessió d’equipament i zona verda. Per l’equipament es fixa les seves condicions d’edificació. Conclusió El document que es presenta compleix amb les disposicions establertes en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i, per tant, res s’oposa a procedir amb la tramitació de la Modificació de Pla general metropolità al carrer Francesc Macià i l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola.” Vist l’informe subscrit en data 10 de juliol de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i que reproduït literalment diu el següent: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori de l’Àrea d’Urbanisme i Territori s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM al carrer Francesc Macià i a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola amb l’objectiu de resoldre la situació d’estancament que existeix a l’entorn d’aquests carrers, que coincideixen amb el sector històricament més consolidat del barri del Progrés i donar resposta a les necessitats de renovació urbana del nou centre de la ciutat en continuïtat amb les transformacions que s’ estan duent a terme al voltant de la plaça Pompeu Fabra. L’àmbit de la Modificació del PGM comprèn les illes amb front a l'avinguda del Marquès de Mont-roig, entre el carrer de la República Argentina i el carrer de Roger de Flor, a la plaça de Pep Ventura, i al carrer de Francesc Macià i les illes que donen front a l' avinguda de Sant Ignasi de Loiola, entre el carrer Francesc Macià - plaça de Pompeu Fabra i el carrer del Progrés. L’àmbit de la Modificació del PGM té una superfície total de 62.134,25 m2. Respecte de la proposta presentada, la Cap del Departament de Planificació urbanística i Oficina del Pla ha emès un informe en data 10 de juliol de 2012, en virtut del qual es concreten els objectius generals de la proposta:

Ajustar l’amplada dels vials mantenint les alineacions existents. Redefinir l’ordenació dels fronts edificats de les zones de densificació urbana

semiintensiva (clau 13b) i de nucli antic (clau 12), mantenint l'edificabilitat potencial definida al planejament vigent.

Ordenar les illes senceres segons els criteris de profunditat de les Normes urbanístiques del PGM i regularitzar els fronts interiors d’illa.

Configurar espais lliures singulars que defineixin fites en la futura imatge urbana del vial recollint les singularitats d' edificis catalogats i la transformació de peces industrials.

Millorar les condicions urbanístiques per una renovació real de l’edificació que incentivi la construcció d’edificis plurifamiliars de façanes de dimensió major a la que es fixa com a mínima en el Pla general metropolità.

Tanmateix, l’interès públic d’aquesta proposta es justifica en la conveniència de desafectar l’amplada del vial i mantenir la seva amplada actual de 18m, fonamentant aquesta desviació del trànsit a la seva posició estratègica. L’amplada de 30m generaria portar el trànsit al nucli de la ciutat, la qual cosa podria col·lapsar el centre. Així doncs, aquesta proposta té un objectiu social, desviar la intensitat viària a les vies paral·leles que tenen més capacitat i potenciar la intensitat de vianants i transport públic integrant els criteris de sostenibilitat ambiental. Així mateix, de conformitat amb el que estableixen l’article 4 de les NNUU del PGM i els articles 85 i 96 del TRLUC, l’instrument per a procedir al canvi de la classificació i qualificació d’un tipus determinat de sòl a un altre, és la Modificació del Pla General Metropolità. Finalment, s’informa que la proposta presentada compleix amb la normativa vigent d’aplicació. NORMATIVA D’APLICACIÓ

Secretaria General

Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 12/D5-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del D 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat II) de l’article 47.2 de la LRBRL i l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la modificació del Pla General Metropolità entre el carrer Francesc Macià i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació, període durant el qual podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. D’acord amb la Disposició addicional Desena del TRLUC, els terminis per a la tramitació i la resolució definitiva de les figures de planejament urbanístic establerts per aquesta Llei s’amplien en un mes, en cas que coincideixin totalment o parcialment amb el mes d’agost. SENYOR ALCALDE: Si bé, jo esperava, anem a veure. Aquesta és una proposta que jo crec que és de les segurament pel seu valor qualitatiu de les més importants que en els darrers, no només mesos, sinó segurament anys s’han portat en aquest Ajuntament en matèria d’Urbanisme i és la que fa referència que avui després de gairebé quaranta anys o més, seixanta anys estem donant resposta a una reivindicació històrica dels veïns del carrer Francesc Macià, Ignasi de Loiola. El que avui portem aquí, que és aquesta aprovació inicial per procedir a la desafectació total d’aquests dos carrers, no és fruït de la casualitat ni és fruït de la improvisació, és fruït d’una voluntat bàsicament de dues formacions polítiques, la que represento i Convergència i Unió que a l’inici de legislatura en una relació de propostes que varem consensuar, que teníem que dur a terme varem entendre que aquesta acció, la desafectació del carrer Francesc Macià, Ignasi de Loiola havia de ser una de les prioritats de l’acció de govern en aquesta legislatura. Hem trigat un any, però hem donat compliment i hem donat resposta a aquest compromís que varem adquirir ambdues formacions polítiques. Avui el que iniciem és més enllà de recollir aquesta reivindicació històrica de ciutat, com he dit dels

Secretaria General

veïns, el que fem és donar resposta a la necessitat de renovació urbana d’un tram molt important de la nostra ciutat. El que fem, és passar dels que inicialment fa 60 anys eren 50 metres d’afectació d’amplada del carrer,on a l’any 2004 va passar a 30 metres i que en aquest moments, vuit anys després i quan una part dels veïns ens consta que més enllà d’estar lluitant dia a dia la reivindicació, doncs una part, havien perdut tota esperança, he de dir que per a nosaltres, com a govern de la ciutat, és motiu molt especial de satisfacció. Badalona, un dels objectius d’aquest govern és convertir-la en una ciutat referent, jo sempre dic que Badalona és la tercera ciutat més gran de Catalunya i l’objectiu del govern és convertir-la en la tercera ciutat més important de Catalunya. La realitat que avui té Badalona, no és la mateixa realitat de fa 50 o 60 anys, per tant, no ens podem moure amb els mateixos paràmetres urbanístics i de planejament de ciutat de fa 50 o 60 anys. Potser, no ho discuteixo fa 50 anys, fa 30 anys tenia una lògica, potser tenia una lògica el fet que Francesc Macià fos de 50 metres d’amplada, avui ja fa alguns anys, no la té, però especialment avui. Vostès s’imaginen alguns de vostès s’imaginen que ampliéssim, o sigui mantinguéssim l’afectació de 30 metres a Francesc Macià amb el que això significaria d’amplitud, i també del que és la calçada per on circulen els vehicles, què passaria quan arribessin a la Plaça Pompeu Fabra. Hem convertit l’eix central de la nostra ciutat en un espai amable per als ciutadans, pels vianants, arribaríem a la contradicció si el que hi ha aprovat en aquests moments arribaríem a la contradicció de tenir una gran avinguda, una gran avinguda que acaba desembocant en un carrer d’una única, una, dues úniques vies de circulació per vehicles. Evidentment que la realitat que avui tenim no té res a veure amb la realitat urbanística de la nostra ciutat, avui res té a veure amb els plantejaments que es van fer en el seu dia i que s’han mantingut fins aquest moment. Per tant, dir que el que fem ara és iniciar un procés, un procés que estem confiats que l’última paraula la té la Generalitat de Catalunya, que creiem pel que hem parlat amb la Generalitat de Catalunya que anem amb la bona direcció i que si els elements ens acompanyen, la bona voluntat hi és, que puc donar fe que hi és per ambdues administracions. Jo crec que aquesta reivindicació històrica que duen a terme els veïns i el conjunt de la ciutat, perquè al final estem parlant d’una reivindicació des d’un punt de vista de la renovació urbana d’un espai central de la nostra ciutat. Estic convençut que en el termini no més enllà del primer semestre de l’any 2012, per tant, d’aquí a un any acabarà convertint-se en una realitat. Per tant, mostrar la satisfacció del govern, d’aquest alcalde, d’aquest acord que en el seu dia varem prendre, que convido, com no pot ser d’una altra manera i així els ho traslladat a la resta de grups municipals, que s’hi sumin amb aquesta proposta perquè significa un pas endavant per tornar la dignitat als veïns de la nostra ciutat afectats per l’afectació. Per tant, moltes gràcies donaríem la paraula, no sé si Iniciativa vol parlar, no? a Convergència i Unió, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Bé, bona tarda a tothom. També per manifestar la satisfacció del nostre grup perquè avui podem portar a aprovació d’aquest Plenari, aquesta aprovació inicial d’aquesta modificació puntual del Pla General Metropolità al carrer Francesc Macià i Sant Ignasi de Loiola, que és resumit la desafectació del carrer Francesc Macià. Dir que d’alguna manera forma part d’una aspiració em sembla que conjunta de totes les forces polítiques de la ciutat, que per les raons que sigui i aquesta és una espina clavada que crec que tots, tots els grups teníem fins avui, o tenim fins avui de no haver-ho pogut fer abans, perquè aquest realment era un compromís polític que va néixer l’any 2007 i suposo que abans, però almenys des de que jo estic en aquest Ajuntament, recordo clarament com tots plegats ens varem comprometre a treballar per aquesta desafectació l’any 2007. Ha estat ara, doncs quan ha estat possible per diverses circumstàncies portar aquesta aprovació al Ple, és cert el que diu l’alcalde, nosaltres fa un any ens varem comprometre amb la ciutat de Badalona a fer una oposició que intentaríem que fos útil als ciutadans de Badalona, i aquest és un dels acords que ens permet explicitar aquell compromís d’utilitat que varem prendre. Un acord que varem plantejar en el seu dia a la primera reunió que varem fer amb el nou govern de Badalona i amb el seu alcalde, una llista de diverses qüestions que nosaltres estàvem disposats com a grup de l’oposició a plantejar, a obrir, a debatre i acordar. Que per tant, ho faríem amb el govern com un full de ruta d’entesa amb nosaltres amb Convergència i Unió, agraeixo doncs, que el govern municipal acceptés

Secretaria General

doncs la possibilitat d’asseure’ns i de parlar no només d’aquest tema si no d’altres. En aquest sentit nosaltres no només plantegem que és bona aquesta afectació, si no que també plantegem que és bo que la ciutat estudiï no només la desafectació del carrer Francesc Macià sinó d’altres tipus d’afectacions que puguin ser susceptibles, doncs, també del mateix tràmit, perquè ens sembla que tot allò que no s’ha fet en els darrers 25, 30 o 40 anys val la pena revisar-ho. En aquest sentit hi ha més possibilitats de fer més estudis per a desafectar més plans urbanístics aprovats en algun dia en aquest Ajuntament, però en tot cas, avui el que volem és congratular-nos, felicitar-nos diguem d’haver pogut tirar endavant aquest aprovació, que estem segurs que la Generalitat de Catalunya en els tràmits posteriors doncs reblarà i li donarà el seu suport. Per tant, que entre els uns i els altres haguem fet, em sembla, justícia amb el veïnat del carrer Francesc Macià. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor falcó, senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, breument però a veure, vostè aquí parla que és una de les coses més importants que es portaran en aquest mandat, un dels temes urbanístics més importants, i aquest és un tema que porta molts anys donant voltes, massa, que no ha depès mai, ni depèn ara de l’Ajuntament de Badalona la seva resolució última, depèn de les lleis d’Urbanisme, depèn de les lleis de Catalunya i depèn de la Generalitat de Catalunya. Així ha estat en el passat i així és ara, i quan el govern anterior del qual també en formava part el senyor Falcó i h sap ben bé ens varem prendre aquesta tema seriosament per arreglar-ho i per solucionar-lo, ens varem trobar que hi havia diversos condicionants de la llei, que ens impedien arribar a la solució que ara s’està plantejant si no hi havia un consens per part dels veïns, imprescindible per poder plantejar una solució a la Generalitat. D’alguna manera donar-li una mica mastegat a la Generalitat, i una d’elles era que els veïns havien de consensuar i assumir que perdien l’edificabilitat de part dels seus edificis. Una de les possibilitats que hi havia sobre la taula, després els ho diré perquè ho tinc una mica per escrit amb dades, perquè no s’ha descobert ara la desafectació de Francesc Macià, ve de molt lluny, dic massa, però es va fer un avenç important en els darrers quatre anys. Una de les qüestions que havien de consensuar els veïns era passar de planta baixa més quatre a planta baixa més tres, aquesta era la primera i això o havien de consensuar tots,i aquí hi havia algú, que havia d’alguna manera perdre-hi, alguns havien de perdre possibilitats d’edificació. Jo entenc que en aquests moments tot ajuda, i en aquests moments més val un peix al cove de planta baixa més tres, que la hipotètica possibilitat d’una planta baixa més quatre. Per tant, entenc que potser ara és més fàcil que abans el consens, però les diferents reunions que varem tenir abans amb els veïns i en varem tenir més d’una, jo més d’una i els tècnics d’Urbanisme bastants, mai es va acabar d’arribar en aquest consens i amb l’advocada la senyora Ester Giró que els portava el tema, no sé si ara, però que abans els ho portava també hi havia, aquest era un dels problemes. Després n’hi havia un altre, que aquest ja és, solucionat aquest consens dels veïns el següent era que urbanísticament la llei havia d’admetre. La Generalitat havia d’admetre que aquí hi havia cinc mil metres de vial possibles posats a l’ordenació urbanística a Badalona, que havien de desaparèixer perquè si l’ampliació desapareixia i el carrer es mantenia divuit metres, que és el sensat i que és el lògic i que és evident que això ha de ser així. Però la llei anterior i la modificació del PGM dels anys 50, 60, 70 i l’última que varem fer nosaltres, l’Ajuntament de Badalona a l’any 94 va ser quan el que en principi era i venia d’una ampliació de Francesc Macià de 50 metres, l’última va ser, consultes fetes pel govern de Badalona l’any 94, que va ser quan es va passar, van dir 50 no, 30. Per tant, ara venim d’una ordenació de l’any 94 que marcava i això ho va fer el govern democràtic de la Generalitat de Catalunya, el senyor Solans, que era el que portava la Direcció General d’Urbanisme en el govern d’en Jordi Pujol. Per tant, no ens estem inventant res, això ha estat com ha estat, l’Ajuntament de Badalona durant molts anys ha intentat solucionar quelcom que requeria dues coses. Una, zones verdes que això en principi sembla que queda contemplat en el Pla tal qual està desaparició de cinc mil metres quadrats de vial i la voluntat dels veïns de perdre quelcom que tenien com a dret, i això fet així, donava la condició de tirar endavant el projecte i això a l’any 2009, els ho dic perquè tot té una història i convé saber-la i com a mínim que consti en Acta. Una de les propostes que nosaltres

Secretaria General

a la reunió de l’11 de novembre del 2009 els varem dir als veïns era, un, si no es vol augmentar l’edificabilitat no pot fer-se un front de planta baixa més quatre i els veïns, tots els veïns haurien d’assumir una pèrdua patrimonial respecte al que tenen avui en dia i a més a més a no tothom afectaria igual. I acabàvem dient, en qualsevol cas aquests aquests dos escenaris hi ha una pèrdua de cinc mil metres quadrats qualificats de viari sobre els quals caldria consultar prèviament a la Generalitat, i la Generalitat amb carta meva dirigida al senyor Pere Solà i Busquets. L’últim paràgraf amb data 26 de gener del 2010 li diem per tot l’exposat i amb independència d’altres consideracions que caldria tenir en compte, us sol·licito que ens informeu sobre la viabilitat tècnica de disminuir dins d’aquest àmbit la reserva de sòl pel sistema viari amb una pèrdua aproximada de cinc mil metres quadrats. Per tant, fetes aquestes consultes, tenint el consens dels veïns, doncs endavant Francesc Macià, ara això ve de lluny, i si aquest és el tema més important que es porta d’Urbanisme aquí, doncs està bé que es desencalli, queda a veure si no hi ha al·legacions i espero que no. també els ho dic, nosaltres votarem a favor, però atenció que això no s’ha acabat, Aquí hi ha molts veïns i moltes persones afectades i hi ha molts interessos, i atenció que no comencin a sortir al·legacions. Jo entenc que s’ha parlat amb la Gneerlaitat i que la Generalitat hi ha donat el seu placet en aquesta pèrdua de cinc metres quadrats, tenint en compte el que hi deu haver en un consens que suposo fet que aquí s’edifica planta baixa més tres, els problemes de la majoria dels veïns estan solventats, però això no deu voler dir que tot estigui fet. Però sí que nosaltres com a grup Socialista i com a continuïtat de tota la feina que en el passat varem fer, dir que celebraríem molt que això quan abans millor estigués solucionat. Per tant, gràcies a Convergència que ha empès això i el govern del Partit Popular si finalment se n’acaben sortint, penso que per a la ciutat, per Badalona i per la feina històrica que s’ha fet, seria una bona fita i sobretot per a tots els veïns que fan tants anys i tants anys que esperen poder fer i utilitzar casa seva, encara que allò que ens demanaven sempre, fer com la vorera de davant que hi ha planta baixa més sis, doncs no ho podran fer, ara ho ha dit vostè, doncs bé. Per tant, bé val més peix al cove com els deia abans, que no esperar la planta baixa més sis com la vorera del davant, que vaig bé i que tinguin molta sort en el procés que ara s’inicia. SENYOR ALCALDE: Sí gràcies senyor Serra, si no hi ha cap més paraula. Jo abans de concloure dir que agraeixo la felicitació que ha fet al grup de Convergència i Unió i al govern del Partit Popular, però permeti’m que li faci algunes matisacions que no puc compartir. En aquests moments no hi ha hagut cap reforma a les lleis urbanístiques que impedeixi, que haguessin impedit fa quatre o cinc anys dur a terme aquesta mateixa proposta, cap ni una, les lleis són les mateixes avui que fa quatre o cinc anys. Els veïns no perden edificabilitat, el que és la teoria del globus, permeti’m que els ho digui, tu tens un globus, si tu el globus l’aixafes des de dalt cap a baix, el globus el que fa és obrir-se lateralment, en aquest cas és el mateix, es perd una alçada, però es guanya capacitat per la part l’alçada que es perd, el volum es guanya per la part del darrera, es guanya horitzontalment per entendre’ns. Per tant, no hi ha una pèrdua d’edificabilitat,és cert, aquest és un tema que fa anys que anava donat voltes com vostè deia, doncs bé, aquí ens hem posat d’acord i allò que anava fent voltes ho hem parat i hem dit anem a afrontar-ho de debò, amb decisió i amb garanties i és el que estem fent. L’última modificació vostè ha fet referència a l’any 94, a l’any 94 i així es recull en el dictamen, hi ha una sentència de la Secció 2ª de la Sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que en relació a aquest tema diu les següents consideracions: 1. Donar autonomia a l’Ajuntament per decidir sobre l’ample vial que cregui més oportú donat que es considera una via de caràcter local. 2. Qualsevol modificació que comporti augment de la població haurà d’anar acompanyada simultàniament de la previsió de més espais públics en proporció mínima de cinc metres quadrats de sòl per habitant i equipament comunitari, segons marca la llei. Escolti’m, això és el que deia la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’any 94 i l’última modificació va ser aprovada definitivament com he dit abans a l’any 2004. Per tant, ha passat un temps més que raonable i nosaltres entenem que possiblement s’hagués pogut moure, no s’ha mogut pels motius que sigui. Jo no he dit en cap moment que això sigui l’operació urbanística més important d’aquesta legislatura, jo el que he dit és, que en els

Secretaria General

darrers anys segurament és una de les decisions des d’un punt de vista urbanístic més importants que hem pres. Vostès no ho veuen així, jo ho considero que sí i he especificat d’una forma molt concreta, pel valor qualitatiu que aquesta decisió té, a una de les principals vies d’entrada a la nostra ciutat, una de les vies que ens porta a l’eix central, en aquest ajuntament per posar un exemple, el que és indigne són les condicions que s’estan donant avui i això em sembla que hi podem coincidir, hi coincidim tots i és tenir en un carrer uns habitatges que estan a al banda de muntanya amb molta dignitat i a la banda costat mar uns habitatges que estan en estat de ruïna moltes i en una situació molt poc digne, i ho dic amb sinceritat. Per tant, té un valor qualitatiu important, segur que prendrem mesures i anem prenen mesures que potser afecten a més veïns i a més persones, però qualitativament entenem nosaltres i per això hem estat els dos grups polítics entenem nosaltres que té un valor i era un deute pendent, que entenem que tenia l’administració, l’Ajuntament de Badalona amb els veïns d’aquella zona, més enllà de la necessitat com he dit de renovació urbana. Per tant, felicitar-nos d’aquesta decisió tots plegats, el grup Socialista ja ha dit que votava el favor, el grup d’Iniciativa també a favor, per tant, s’aprova per unanimitat aquest dictamen i donar-los les gràcies pel que significa. Votació. El dictamen precedent dictamen s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 12 AP-2012/2376 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació provisional la modificació del Pla General Metropolità per a l’increment de densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 6 de juliol de 2012 pel cap del Departament del Servei d’Ordenació del Territori, que reproduït literalment diu: “Es proposa per la seva aprovació provisional la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona. Antecedents El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 27 de març de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona. L'esmentat acord es va publicar al diari El Periodico en data 23 d’abril de 2012 i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número en data 25 d'abril de 2012. En data 18 de maig de 2012 l’Alcalde ha adoptat la resolució d’ampliar en 15 dies el termini d’informació pública de l’aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona. L'esmentada resolució es va publicar al es va publicar al diari El Periodico i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 25 de maig de 2012. Objecte La Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona es planteja amb el doble objectiu de potenciar el desenvolupament del sector del Port de Badalona amb l’ampliació de l’oferta d’habitatges i facilitar l’aparició de tipologies més adequades a la nova dimensió de les unitats familiars i a les noves formes en que s’estructura la població. Tanmateix, la MPGM proposa la limitació dels usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes, una redistribució del sostre complementari previst al planejament vigent i un ajust de les condicions d'edificació del vol dels cossos sortints oberts. Àmbit Els terrenys inclosos en la Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona, estan situats als barris del Gorg i de la Mora i defineixen un sector de planejament amb una superfície total de 239.491,04 m² que

Secretaria General

afecta a les 17 illes qualificades de zona de remodelació pública (clau 14a-PB) i als sistemes compresos en sector del Port de Badalona. Iniciativa La Modificació del Pla general metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona es promou i tramita per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Planejament vigent Els antecedents del planejament urbanístic d’aplicació al sector són els següents: Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Modificació del Pla general metropolità del sector del Port. Data aprovació: 05/05/1998. Data publicació: 02/07/1998. Pla especial del Port. Data aprovació: 20/01/1999. Data publicació: 11/02/1999. Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port. Data aprovació: 17/10/2006. Data publicació: 14/12/2006. Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls

edificables del polígon A del Pla especial del Port de Badalona. Data aprovació: 19/10/2006. Data publicació: 21/02/2007. Pla especial urbanístic en l’àmbit de les illes 15 i 16 del polígon A del Port. Data aprovació: 19/10/2006. Data publicació: 19/01/2007. Planejament en tràmit Modificació puntual a l’illa 8 del Pla especial urbanístic per a la regulació d’usos i volumetria

dels sòls edificables del Sector del Port de Badalona. Data aprovació inicial: 2 de març de 2012 (BOP 28 de març de 2012). Data aprovació provisional: 26/06/2012. La Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port, aprovada definitivament a l’any 2006 va definir per al sector un sostre edificable màxim de 287.389,23 m² i un nombre màxim de 2.170 habitatges, que aplicats als 239.491,04 m² de superfície del sector representen una densitat de 90,61 habitatges per hectàrea. La ordenació vigent, que lògicament té efectes en el nombre d’habitatges que es construeixen a la ciutat, incideix també en la seva dimensió, impedint de fet l’edificació d’habitatges de reduïda dimensió, si no es vol renunciar a l’ús d’habitatge en una part de l’edificació. El planejament vigent defineix un àmbit de sòl corresponent al polígon A de 239.491,04 m², una edificabilitat màxima de 287.389,23 m² i un màxim de 2.170 habitatges. La zonificació urbanística vigent en el sector del Port que inclou els polígons A i B i una parcel·la qualificada d’equipaments, és la definida a la Modificació puntual del Pla general metropolità en el sector del Port, que qualifica els sòls de sistema general portuari (clau 1b-PB), sistema de serveis tècnics (clau 4), sistema viari (clau 5), sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b), sistema d’equipaments (clau 7b) i de zona de remodelació pública (clau 14a-PB). QUALIFICACIONS Clau Superfície m²Sistema general portuari (polígon A) 1b-PB 21.210,74 Serveis tècnics (polígon A) 4 689,03 Viari (polígon A) 5 72.898,70 Espais lliures públics (polígon A) 6b 69.510,06 Equipaments públics (polígon A) 7b 12.984,38 Sistema general portuari (polígon B) 1b-PB 94.481,96 Sistema general ferroviari (polígon B) 3 10.313,37 Equipaments públics 7b 148,79 TOTAL SISTEMES 282.237,03 Remodelació pública (polígon A) 14a-PB 62.198,13 TOTAL ZONES 62.198,13

Secretaria General

Descripció de la proposta D’una banda, la proposta que recull la Modificació de PGM consisteix en permetre que a la zona de remodelació pública (clau 14a-PB) del secor del Port de Badalona, el nombre màxim d’habitatges és el que resulta de dividir la superfície construïda de cada parcel·la pel mòdul de 95 m². Així mateix, la MPGM proposa una limitació dels usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, al canal i al moll de ponent. Aquesta proposta de limitació d'usos en planta baixa es complementa amb el repartiment del sostre d’ús complementari previst al planejament vigent, de forma homogènia a totes les illes del sector i proporcional al sostre total de les parcel·les qualificades de zona de remodelació pública (clau 14a-PB), equilibrant la concentració dels usos complementaris que estableix el planejament vigent a les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17. La proposta també planteja un ajust de les condicions d'edificació del vol dels cossos sortints oberts, ampliant el seu vol a 1,80 m i suprimint la limitació de l'amplada màxima a 1/3 de la longitud de la façana de les illes del marge esquerre del canal. Per tant, els aspectes que constitueixen estrictament una modificació del Pla General Metropolità es limiten a la modificació del nombre d’habitatges per parcel·la del sector del Port de Badalona que comporta l'increment de densitat, acompanyat de la corresponent ampliació de la superfície destinada a espais lliures públics per garantir el manteniment dels estàndards establerts a l’article 100.2 del TRLU i la redistribució proporcional al sostre total de cada parcel·la del sostre destinat a usos complementaris previst al planejament vigent. Justificació del compliment de la normativa urbanística Reserva de sòl per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics com a

conseqüència de l’increment de la densitat edificable (art. 100.2 TRLU) El planejament vigent defineix un sostre edificable total al sector del Port de 287.389,23 m², amb un màxim de 2.170 habitatges. La Modificació del PGM proposa un màxim de 3.000 habitatges al sector, resultants d'aplicar el mòdul d’un habitatge per cada 95 m² a la superfície edificable màxima de cada parcel·la. Considerant que la proposta comporta un increment de 830 habitatges i d’acord amb l’article 100.2 del TRLU, quan la modificació del planejament comporta l’augment de la densitat de l’ús residencial sense increment de l’edificabilitat, s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments de 10 m², com a mínim, per cada nou habitatge. Reserva per augment de densitat de l’ús residencial: 830 hab. x 10 m²/hab. = 8.300 m² Així mateix, reconeixent la urbanització prevista al Projecte executiu d’urbanització del polígon A del Port de Badalona, aprovat per la Junta de Govern Local en sessió de data 20 de juny de 2006 i en part ja executada, s’ha ampliat la qualificació dels espais lliures adjacents al Marge esquerra del canal i al Moll de ponent amb una superfície total de 8.820,50 m². Per tant, considerant l’increment de 8.820,50 m² de superfície destinada a espais lliures que proposa la MPGM, es dóna compliment a la reserva complementaria de terrenys de 8.300 m² per augment de densitat de l’ús residencial que es deriva de l’aplicació de l’article 100.2 del TRLU. Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat (art. 43 TRLU) La proposta de modificació del PGM comporta un increment de l’aprofitament urbanístic sense incrementar el sostre edificable previst al planejament vigent. Per tant, d'acord amb l’article 43 del TRLU, és d’aplicació el deure de cessió de sòl corresponent al 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. D'acord amb l'apartat 4 de la Disposició addicional 2 del TRLU, la MPGM determina que el compliment del deure de cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació es pot substituir per llur equivalent dinerari i que els propietaris poden complir el deure de pagament substitutori de les cessions, sense necessitat d’aplicar cap sistema ni modalitat d’actuació, en el moment d’atorgament de la llicència d’obra nova o de

Secretaria General

rehabilitació que habiliti una edificabilitat o densitat superior o l’establiment del nou ús atribuït per l’ordenació i com a condició prèvia a la concessió de la llicència. Al capítol C. Agenda i avaluació econòmica i financera, s'estima el valor total de les càrregues imputables a l’actuació corresponents a la cessió gratuïta del 10% de l'increment d'aprofitament. Sol·licitud d'informe als organismes afectats D'acord amb l'article 85.5 del TRLU s'ha sol·licitat informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials: ORGANISME

Data sortida Data recepció Data

resposta Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

20/03/2012 30/04/2012

- Direcció General de Ports, Aeroports i Costes - - Autoritat del Transport Metropolità 07/06/2012 ADIF Administrador d’Infraestructures Ferroviàries

20/03/2012

03/05/2012

22/05/2012

Ministerio de Fomento - Dirección General de Infraestructuras Ferroviarias

20/03/2012

03/05/2012

11/06/2012

En data 22 de maig de 2012 s’ha rebut un informe d'ADIF, on s'especifica que, sense perjudici de l'informe que ha d'emetre el Ministerio de Fomento i a la vista de la documentació aportada, s'informa favorablement l'aprovació de l'instrument de planejament, si bé condicionat a la incorporació de les següents prescripcions:

- En la Memoria y Normas Urbanísticas no se recogen las limitaciones a la propiedad de la zona de dominio público ferroviario, la zona de Protección y la Iínea límite de edificación, de acuerdo con la legislación sectorial ferroviaria vigente (LSF y RSF).

- En los planos de ordenación no se representa, con suficiente claridad, el Sistema General Ferroviario. La Zona de Dominio público no aparece representada por lo que se deberá tener en cuenta que comprende la zona de dominio público una franja de terreno de CINCO metros a cada lado de la arista exterior de la explanación ferroviaria. La Zona de Protección ferroviaria no aparece representada, por lo que se ha de tener en cuenta que ésta zona consiste en una franja de terreno delimitada, interiormente, por la zona de dominio público y exteriormente, por una Iínea paralela, situada a OCHO metros de la arista exterior de la explanación. La Iínea límite de edificación no aparece representada, por lo que se ha de tener en cuenta que en zona urbana la línea límite de edificación se debe situar a 20 metros de la arista exterior más próxima de la plataforma, medidos horizontalmente a partir de la arista exterior de la misma. (Orden FOM 223012005, de 6 de julio).

- Teniendo en cuenta que las edificaciones previstas en la zona colindante con el Sistema General Ferroviario son de carácter residencial, y que conforme a la Ley 3712003, de 17 de noviembre, de Ruido, ligado a las infraestructuras ferroviarias hay una franja afectada por una servidumbre acústica, entendemos que el planeamiento debería considerar la situación acústica actual, en lo relativo a ordenación de usos, así como la previsión de las medidas correctoras necesarias para garantizar los niveles objetivo de calidad acústica que sean de aplicación. Respecto a este último aspecto, la Ley 3912003, de 17 de noviembre, del Sector Ferroviario, en su Capítulo II, Artículo 15, Apartado 1, establece que: "Cualesquiera obras que se lleven a cabo en la zona de dominio público y en la zona de protección y que tengan por finalidad salvaguardar paisajes o construcciones o limitar el ruido que provoca el tránsito por las líneas ferroviarias serán costeadas por !os promotores de las mismas". De igual forma, la normativa de la MP debe poner de manifiesto la necesidad de que las edificaciones proyectadas en la zona de protección

Secretaria General

del ferrocarril, aporten obligatoriamente un estudio de ruidos y vibraciones previo a la concesión de las licencias de edificación.

En data 7 de juny de 2012 s’ha rebut un ofici de l'Autoritat del Transport Metropolità, on es comunica que un cop revisada la documentació Iliurada per l'Ajuntament de Badalona i d'acord amb el que s'inclou en I'apartat 10 "Mesures adoptades per facilitar I'assoliment d'una mobilitat sostenible" es considera que I'ATM no ha d'emetre informe. En data 11 de juny de 2012 s'ha rebut un informe de la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento es comunica que un cop revisada la documentació Iliurada i en l'Àmbit de les seves competències, es considera que no hi ha cap inconvenient per que es continuï amb la tramitació del document objecte de l'informe, si bé es considera necessari introduir amb caràcter vinculant i abans de la seva aprovació definitiva, les observacions que es descriuen a continuació: 5.1.- Debe tenerse en cuenta en la Memoria del Documento que el ferrocarril Barcelona-Massanés, R1 de cercanías, atraviesa el ámbito del "MPGM". 5.2.- Debe tenerse en cuenta, además, en la Normativa Urbanística, el carácter de sistema general ferroviario de la zona de dominio público aledaña al ferrocarril Barcelona- Massanés, R1 de cercanías, que atraviesa el ámbito del "MPGM' cuyo informe es requerido. 5.3.- Deben recogerse, además, en el planos de información 1-01 y en el plano de ordenación 0-01, y con precisión suficiente, tanto la superficie a considerar cómo sistema general ferroviario de la zona de afección del ferrocarril cómo las líneas delimitadoras de la Zona de Dominio Público, Zona de Protección y Línea Límite de Edificación, a lo largo de la línea convencional Barcelona-Massanés, de acuerdo con lo especificado tanto en la LSF como en su Reglamento, lo cual concuerda con lo expresado en el apartado 2.1 del presente informe. 5.4.- Por último, se deberá observar también por parte del Ayuntamiento de BADALONA, el contenido del informe que al respecto emita el ADIF. Informació pública S’han presentat un total de quatre al·legacions a la Modificació del PGM, totes elles dins del període d’informació pública:

NÚM. AL·LEGANT Data recepció

Núm. registre

1 Maria Vicente Serraclara Espais Urbanístics i Residencials, SL

25/05/2012

17.616

2 Francesc Navarro Moreno, assessor del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Badalona

01/06 /2012

18.544

3 Francisco José Diéguez Lorenzo FCC CONSTRUCCIÓN, SA

04/06/2012

18.170

4 Enrique Venancio Fillat Terres i Projectes, SLU

15/06/2012

20.767

Al·legació número 1 En data 25 de maig de 2012 i número de registre general d’entrada 17.616, Maria Vicente Serraclara, administradora única de la mercantil ESPAIS URBANÍSTICS I RESIDENCIALS, SL., formula les següents al·legacions i suggeriments: MODIFICACION PUNTUAL DEL P.G.M. PARA EL INCREMENTO DE LA DENSIDAD DE VlVlENDAS EN EL POLIGONO A DEL PUERTO DE BADALONA – MARZO 2012 A los efectos de enfocar el sentido de nuestra alegación hemos de partir de dos consideraciones: 1.- Dentro del documento de Modificación Puntual no se establece disposición alguna en relación con las edificabilidades y los usos permitidos en cada una de las islas, siendo por tanto de aplicación lo dispuesto en el art.-8 de la M.P. cuya redacción en tal supuesto hace remisión a los documentos Urbanísticos definitivamente aprobados y en vigor, que son los reseñados en el apartado segundo anterior. Por tanto, en el caso de las parcelas 15 y 16 hay que acudir a lo dispuesto en el Plan Especial Urbanístico en el ámbito de las islas 15-16 del Polígono "A" del Sector del Puerto de Badalona, art.- 5 de la Normativa del mismo.

Secretaria General

2.- Dispone el ultimo párrafo del art.- 11 "Usos en Planta Baja", Capitulo 2.-Desenvolupament de las Normas Urbanísticas de la Modificación puntual lo siguiente:"...Las parcelas 15 y 16 se regirán por el Plan Especial Urbanístico de las islas 15 y 16 del Polígono A del Sector del Puerto de Badalona". Es decir en un caso por remisión general dado el carácter supletorio de las disposiciones generales anteriormente aprobadas y en el otro por directa remisión, la situación de las parcelas 15 y 16 permanece inalterada. La puesta en relación de tales consideraciones con las normas urbanísticas lo que pone de manifiesto es el hecho de que en el ámbito de las parcelas 15 y 16 del Polígono 2-A, el régimen urbanístico previsto paras las edificabilidades y usos permitidos es distinto y discriminatorio respecto de la regulación general que se prevé para el resto del los ámbitos del Polígono 2, y por ende perjudicial a los intereses de los propietarios de tales parcelas, entre ellas la de propiedad de mi representada. Podemos decir que el polígono 2A es una isla con normativa discriminada dentro del espacio general normativo que representa el ámbito del Plan Especial del Puerto. Esta situación que ponemos de manifiesto viene provocada toda vez que al momento de la redacción del Plan Especial Urbanístico de las islas 15 y 16 del Polígono A del Sector del Puerto de Badalona, el redactor del documento y el propio Ayuntamiento con su aprobación, sin poder en este momento precisar las motivaciones que guiaron dicha actuación, dieron un contenido muy concreto a la redacción del articulo 5 de las Normas urbanísticas de dicho documento que superaba la interpretación y alcance de las normas urbanísticas de aplicación al ámbito de planeamiento en el que se encuentran incluidas y del que forman parte integrante las parcelas 15 y 16. En una clara descoordinación con el resto de la normativa dispuesta en los instrumentos de Planeamiento general aprobados definitivamente como son el Plan Especial del Puerto (art.- 43 de las Normas Urbanísticas publicadas en el DOG numero 4540 de 30 de Diciembre de 2.005 y del cual se acompaña fotocopia como Doc. Anexo NUMERO DOS), la Modificación del PGM y la modificación del Plan Especial de Puerto, el reseñado art.-5 previó un restrictivo y discriminatorio régimen para las edificabilidades y los usos permitidos concretando un denominado techo edificable conceptuado como complementario en el porcentaje del 25% (con carácter obligatorio) del total techo edificable para cada parcela y asignando a ese techo unos usos distintos de vivienda. Este régimen de conceptuación de edificabilidades y asignación de usos no se contempla en ninguna de las normativas urbanísticas aplicables al resto de parcelas del Polígono 2, documentos en los que en ningún caso se califica o define lo que en dicho articulo 5 se conceptúa de techo complementario, y por supuesto no le asigna un uso tan concreto excluyente y limitativo, que desde luego en el resto de los casos no se restringe ni limita (en todas las fichas de las parcelas se recoge que los usos serán los admitidos con carácter general para esta normativa). Este perjuicio es mas que palpable y rompe la justa distribución de beneficios y cargas al imponer a los propietarios de las parcelas 15 y 16 una restricción de sus derechos que se ha de entender como una mayor carga obligacional respecto a los demás miembros de la Comunidad reparcelatoria y por tanto desequilibrando el justo reparto de beneficios y cargas. Esta situación que en el documento de Modificación Puntual podría haberse subsanado, por ser documento con rango normativo suficiente para ello, y al menos tratar de equilibrar u homogeneizar las situaciones con el resto de propietarios evitando el agravio no solo no se ha hecho sino que, mientras que de forma razonable se adoptan determinaciones para el uso de planta baja en el resto de los ámbitos, racionalizando las ubicaciones para la disposición obligatoria del comercial-terciario, para el caso de las parcelas 15 y 16 se mantienen expresamente las determinaciones del Plan especial, agravándose aun mas la situación actual de discriminación. ALEGACION: Se solicita del Ayuntamiento que se recojan dentro del documento de Modificación Puntual del P.G.M. para el incremento de l densidad de viviendas en el polígono A del Puerto de Badalona las disposiciones normativas precisas a fin de modificar lo dispuesto en el art.- 5 de las Normas Urbanísticas Plan Especial Urbanístico de las islas 15 y 16 del Polígono A del Sector del Puerto de Badalona, eliminando el concepto de edificabilidad complementaria y los usos asignados a la misma de forma restrictiva, adecuando y homogeneizando tal normativa con respecto al

Secretaria General

tratamiento general contenido en el Plan Especial del Puerto y la Modificación Puntual del PGM acerca de: Edificabilidades. Se establecerá una edificabilidad máxima la cual no se podrá sobrepasar y no se configurará ningún régimen porcentual de asignación de edificabilidades en función de usos o categorías no previstas en el Plan Especial del Puerto, la Modificación del PGM o en la propia Modificación del Plan Especial de Puerto. Usos permitidos. En todas las parcelas según el Plan Especial serán los admitidos con carácter general par esta normativa, sin categorizar o predeterminar previamente. Concretar el uso en planta baja, de forma que se establezca una ubicación razonable y Iógica para la materialización de usos distintos de vivienda, o en sentido contrario, tal y como lo prevé la Modificación Puntual las ubicaciones donde estará prohibido expresamente la materialización del uso de vivienda. ESPACIO PUBLICO ENTRE PARCELAS 3 Y 4 DEL PROYECTO DE REPARCELACION MODIFICADO La morfología de las parcelas edificables resultantes en el polígono 2A previstas en la ordenación aprobada en los distintos instrumentos de planeamiento, y a diferencia del tratamiento dado en el resto de las parcelas del polígono 2, resulta ser una especie de barra sin espacio libre privado, es decir estrechas y alargadas, que hacen que para poder resolver la exigencia de la dotación de plazas de aparcamiento haya que diseñar unas plantas de parkings bajo rasante que han de prever una excavación hasta una planta sótano -3 en el mejor de los casos. Esta situación que describimos, que asimismo supone un agravio respecto a los demás miembros del polígono toda vez que los costes de excavación, cimentación, impermeabilización, muros, etc. representan un sobrecoste de ejecución de obra, no se contemplaron en su momento y en la ordenación aprobada se dispone entre las parcelas la existencia de una zona verde pública. SUGERENCIA: Sugerimos al Ayuntamiento la doble posibilidad, a contemplar en la modificación puntual en trámite, de: - Estratificar la propiedad de la zona verde pública, calificando el suelo bajo rasante como de

carácter patrimonial y con un uso previsto para parking de vehículos, manteniendo la calificación de demanial para el suelo y el vuelo de la zona verde pública

- Prever la posibilidad de una Concesión Administrativa para el destino de la superficie bajo rasante a parking de vehículos de las parcelas colindantes.

En relació a l'al·legació número 1 cal dir que el planejament vigent determina la obligatorietat de situar sostre d'usos complementaris (comercial-terciari) a les illes 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17. D'una banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 10, 11, 12, 13, 14 i 17, es dedueix per l'aplicació dels gàlibs definits a les fitxes normatives del Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del Pla especial del Port de Badalona. A les fitxes normatives es determina que les esmentades illes tenen unes plantes comercials i, en conseqüència, es dedueix que el sostre que no es situï dins el gàlib de les plantes pis, s'ha d'assignar a usos complementaris. D'altra banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 15 i 16 ve determinat a l'article 5. Edificabilitat màxima i usos de la normativa del Pla especial urbanístic en l’àmbit de les illes 15 i 16 del polígon A del Port. A l'illa 15 es defineix un sostre complementari de 4.291,75 m² i a la illa 16 un sostre de 3.648,03 m², equivalents al 25% del sostre total de cada illa. Atenent a l'al·legació presentada i considerant que la distribució dels usos complementaris previstos al planejament vigent imposa als propietaris de les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17 una major càrrega respecte a la resta de propietaris de la junta de compensació i, per tant, desequilibra el repartiment de beneficis i carregues, es proposa, un repartiment proporcional i homogeni dels usos complementaris a l'ús residencial, que quantifica i complementa la proposta de limitar els usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, el canal i el moll de ponent. S'estima parcialment l'al·legació número 1.

Secretaria General

Respecte al suggeriment de l'al·legació número 1, cal dir que s'incorpora a la normativa de la MPGM la possibilitat d'estratificar el subsòl dels espais lliures, amb l'ús d'aparcament i amb règim de concessió administrativa. S'estima parcialment el suggeriment de l'al·legació número 1. Al·legació número 2 En data 1 de juny de 2012 i número de registre general d’entrada 18.544, Francesc Navarro Moreno, assessor del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Badalona, formula les següents al·legacions: 1. La MPGM es formula amb un objectiu que no és propi La Modificació del PGM proposa un augment de 1.023 habitatges en el sector del Port de Badalona. On actualment el planejament preveu 2.170 habitatges es passa a 3.193 habitatges. Aquest augment de gairebé el 50% del nombre d'habitatges es fa sense augmentar I'edificabilitat, és a dir, en el mateix volum edificable previst per I'ordenació actual. Tal i com diu la memòria del document I'objectiu és fer habitatges més reduït, i de preu mes assequible. Cal dir que el mecanisme propi que té el planejament urbanístic per fomentar L’habitatge assequible és la reserva d’habitatge protegit, en modalitat de venda o de lloguer. En aquest cas, dels 1.023 nous habitatges previstos es preveu que només 6 seran protegits (pag. 42), és a dir un 0,006 %. El planejament urbanístic de caràcter puntual, com és aquest cas, no té capacitat per si mateix -ni és el seu objectiu- regular el preu de venda del producte immobiliari. Aquesta és una decisió del promotor, no del planificador. Durant el període 2008-2012 el preu dels habitatges a Badalona s’ha reduït aproximadament un 40% i es pot dir que el planejament urbanístic no ha tingut gairebé cap incidència en aquest fet. La previsió dels diferents organismes nacionals i internacionals és que el preu de I'habitatge encara s’hauria de reduir més, en part per I'efecte de les provisions amb que les entitats financeres hauran de fer front als seus actius immobiliaris. Amb aquest escenari resulta mot innocent pensar que el planejament urbanístic de caràcter puntual pot tenir cap incidència en I'establiment dels preus del mercat immobiliari. 2. No es fa cap reserva per a zones verdes ni equipaments per als nous residents El pla preveu que l'augment de densitat comportarà que hi visquin al sector 2.732 habitants més. En la memòria del document es calcula que per fer front a aquesta nova població farien falta més de 10.000 m² de nova zona verda i equipaments. Tanmateix no es proposa cap nou espai públic ni cap nova reserva d’equipaments per fer front a aquest augment de residents. Cal tenir en compte que aquest sector, per la seva pròpia configuració i posició urbana (entre el Pavelló Olímpic i el Port) esdevindrà un focus d’atracció per a part de la població no resident en el mateix àmbit. Per tant els espais públics seran utilitzats pels residents del sector mes els usuaris d’altres parts de la ciutat. En el cas dels equipaments encara és més greu, doncs la nova població prevista requerirà escoles, centres sanitaris, culturals, etc.. . En canvi, es justifica I'augment de densitat utilitzant un escreix de superfície de sol que els plans urbanístics anteriors van dotar de mes en el sector. Aquest sol esta totalment consolidat pel planejament i ha passat a ser de domini públic, de titularitat municipal. es precisament un sol necessari per no col·lapsar les necessitats d’espai públic que tindre la població resident i la no resident que previsiblement en faci us. Caldria dotar el sector de tes zones verdes i equipaments corresponents a la nova població prevista, independentment de si els plans anteriors van aprovisionar més sol públic de I'estrictament necessari per llei, precisament pequi aquest és un sector que tindrà usuaris locals i d’altres parts de la ciutat. 3. El pla genera unes plusvàlues gracies als sòls públics i I'Ajuntament no participa dels beneficis El pla calcula que l’augment de densitat (1.023 nous habitatges) suposarà una revalorització dels terrenys d'aproximadament 30.000.000 € (pag. 40). Aquest augment de valor és estrictament atribuïble a I'acció del planificador, ja que com s’indica en la memòria es tracta del valor residual dels solars. És a dir, el propietari actual d’una parcel·la qualsevol del Port, pel simple fet d'aprovar-se aquest Pla obté una plusvàlua automàtica del 15% del valor. Si es

Secretaria General

produeix una venta del solar tot just després d'aprovar-se el pla, sense haver intervingut encara cap promotor immobiliari ni haver-se posat cap totxo, el propietari inicial obté un 15% més del valor que obtindria venent la parcel·la avui. Aquest efecte del planejament té dos únics beneficiaris: el propietari que ven immediatament la seva parcel·la un cop aprovat el pla, o bé l'entitat financera que veu com el seu actiu s’ha revaloritzat un 15% sense haver-lo tocat. Tenint en compte que per poder compensar aquest augment de densitat s’ha utilitzat sòl públic consolidat qualificat de zones verdes i equipaments, cal reclamar que I'Administració pública obtingui un benefici econòmic de I'operació, i no només els propietaris dels solars. El pla proposa que 10.232 m² de sòl públic serveixin per justificar un augment de 30.000.000 € el valor d’aquestes parcel·les privades, sense que ['Ajuntament obtingui cap benefici. El valor d’aquesta zona verda, si I'Ajuntament I'hagués d'adquirir (per exemple expropiant) seria aproximadament de 10.000.000 €, utilitzant els valors i les dades del propi pla que es presenta. és a dir, si I'Ajuntament no facilités la seva zona verda, els propietaris del sector per poder fer aquest augment de densitat haurien d’aportar zona verda per valor de 10.000.000 €, que en aquest cas I'Ajuntament els regala de franc. El planificador pot quedar cobert amb la nova llei òmnibus pel que fa a I'augment de densitat que per altra banda està forçat al límit- però no davant el fet que les plusvàlues es generen amb l’aportació de sòl públic que ja està inscrit a nom de I'Ajuntament. En I'esperit de la llei òmnibus no trobem la lleugeresa amb la que en aquest expedient es disposa per al benefici estrictament privat d’un sol públic que ha costat tant de consolidar per a la ciutat. 4. La tipologia residencial El pla preveu 25.155 m² destinats a activitats no residencials (pàg. 36). Per tant els 3.193 habitatges totals s’han d’encabir en els 262.234 m² construïts restants. La tipologia mitjana d’habitatge serà doncs de 82 m² construïts, es a dir uns 60 m² útils. Com a mitjana es tracta d'un habitatge massa reduït, ja que el propi pla parla de previsions de 2'67 habitants per llar i d'acomodar els nous habitatges al treball en casa, cosa que requereix habitatges amb més espai, a més dels requeriments per més emmagatzematge que la societat actual necessita. Respecte a l'apartat 1 de l'al·legació número 2 cal aclarir que el document de la MPGM aprovat amb caràcter inicial no es propugna amb I'objectiu d'obtenir d'habitatge assequible. La MPGM es planteja amb el doble objectiu de potenciar el desenvolupament del sector del Port de Badalona amb l’ampliació de l’oferta d’habitatges i de facilitar l’aparició de tipologies més adequades a la nova dimensió de les unitats familiars i a les noves formes en què s’estructura la població. Així mateix, cal dir que a l'article 57.3 del TRLU s'especifica que els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació. La proposta de Modificació del PGM per l'augment de densitat no qualifica sostre d'ús residencial de nova implantació i, per tant, no correspon augmentar les reserves d'habitatge protegit per donar compliment a l'article 57.3 del TRLU. Es desestima l'apartat 1 de l'al·legació número 2. Respecte a l'apartat 2 de l'al·legació número 2 cal dir que l’entorn d’aquest sector de planejament forma part de l’estructura territorial del barris del Gorg i la Mora, reconeguda pel planejament vigent com a sòl urbà consolidat i amb continuïtat amb els espais lliures i equipaments públics provinents del desenvolupament de la Modificació del PGM sector turó d’en Caritg, la Modificació de PGM sector turó d’en Caritg i pavelló olímpic, la Modificació del PGM i el PERI del Gorg, la Modificació del PGM del sector denominat Cotonifici i les modificacions del PGM del sector de costa A-1 i del sector de costa A-3. Dins de l'àmbit del sector del Port, a la reserva d'equipaments situada al carrer d'Antoni Bori amb Progrés, amb un potencial de sostre edificable de 5.639 m², es preveu la ubicació d'un Centre d'Atenció Primària, mentre que a la reserva d'equipaments situada al carrer Tortosa amb Eduard Maristany, de 7.284 m² de superfície, es podria ubicar un CEIP o un IES de dues línies.

Secretaria General

Als sòls colindants al sector s’han anat desenvolupant diversos espais lliures públics, com ara la plaça del Centenari al turó d’en Caritg, la plaça de l'Enginyer Deulofeu, la plaça de la Regalèssia, la plaça del President Tarradellas, la plaça Joan Mirò , la plaça d'Ovidi Montllor, la plaça del Patí de Vela, la plaça del Vaixell Maria Assumpta i el passeig marítim. Així mateix, al sector s’han implantat diverses instal·lacions dotacionals com ara el Pavelló Municipal Olímpic, el centre cívic Nostra senyora de la Salut, l’equipament cultural i social de l’antic l'Escorxador Municipal, l'IES Enric Borràs, el CEIP Margarida Xirgu, el Màgic Badalona, la pista polisportiva Joaquim Ruyra, el parc esportiu de Pere Gol, el CAP del carrer General Weyler i l’Escola de vela. Tanmateix, analitzant les darreres operacions de transformació de teixit industrial a residencial, la MPGM a les illes compreses entre els carrers del Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent (Cotonifici), aprovada definitivament en data 13/11/2002 i la MPGM del sector de la Unió Vidriera, aprovada definitivament en data 20/09/2005, obtenim les següents dades: A la MPGM del sector Cotonifici es va preveure un màxim de 349 habitatges i una superfície d'equipaments de 3.246 m², el que representa un estàndard de 9,30 m² d'equipament per habitatge. Així mateix, a la MPGM del sector de la Unió Vidriera, es va preveure un màxim de 447 habitatges i una superfície d'equipaments de 1.441,86 m², del qual resulta un estàndard de 3,23 m² d'equipament per habitatge. Per tant, amb els 3.000 habitatges que planteja la proposta de MPGM, s'obté un estàndard de 4,38 m² d'equipament per habitatge, que es situa entre els estàndards de les darreres operacions de transformació urbanística de teixit industrial a residencial promogudes a la ciutat als anys 2002 (Cotonifici) i 2005 (Unió Vidriera). Respecte a la utilització de l'escreix de superfície de sol que els plans urbanístics anteriors van dotar de més en el sector, cal dir que la proposta que es presenta per la seva aprovació provisional, s'ha incorporat el reconeixement de la urbanització prevista al Projecte executiu d’urbanització del polígon A del Port de Badalona, aprovat per la Junta de Govern Local en sessió de data 20 de juny de 2006 i en part ja executada, ampliant la qualificació dels espais lliures adjacents al Marge esquerra del canal i al Moll de ponent amb una superfície total de 8.820,50 m². S'estima parcialment l'apartat 2 de l'al·legació número 2. Respecte a l'apartat 3 de l'al·legació número 2 cal dir que la proposta de modificació del PGM comporta un increment de l’aprofitament urbanístic sense incrementar el sostre edificable previst al planejament vigent i, per tant, d'acord amb l’article 43 del TRLU, és d’aplicació el deure de cessió de sòl corresponent al 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. Per clarificar que la proposta comporta la participació de l'Ajuntament en les plusvàlues generades per I'augment de densitat, s'ha incorporat al capítol C. Agenda i avaluació econòmica i financera l'estimació del valor total de les càrregues imputables a l’actuació corresponents a la cessió gratuïta del 10% de l'increment d'aprofitament. Així mateix, a la normativa s'especifica, d'acord amb l'apartat 4 de la Disposició addicional 2 del TRLU, que el compliment del deure de cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació es pot substituir per llur equivalent dinerari i que els propietaris poden complir el deure de pagament substitutori de les cessions, sense necessitat d’aplicar cap sistema ni modalitat d’actuació, en el moment d’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti una edificabilitat o densitat superior o l’establiment del nou ús atribuït per l’ordenació i com a condició prèvia a la concessió de la llicència. S'estima l'apartat 3 de l'al·legació número 2. Respecte a l'apartat 4 de l'al·legació número 2 cal dir que a la proposta de modificació del PGM que es presenta per la seva aprovació amb caràcter provisional, proposa un màxim de 3.000 habitatges al sector, resultants d'aplicar el mòdul d’un habitatge per cada 95 m² a la superfície edificable màxima de cada parcel·la, que representa un augment de 830 habitatges. S'estima l'apartat 4 de l'al·legació número 2. Al·legació número 3

Secretaria General

En data 4 de juny de 2012 i número de registre general d’entrada 18.710, Francisco José Diéguez Lorenzo en representació de la mercantil FCC CONSTRUCCION S.A., formula les següents al·legacions: AL-LEGACIO Nº 1: Modificació dels usos en planta baixa La normativa del Text Refós del Pla Especial urbanístic del Sector del Port de Badalona aprovada per la Comissió Territorial d’urbanisme en data 19 d’octubre del 2006, en el seu capítol 3: Condicions d’ús comunes a totes les subzones, article 13: Usos admesos, diu el següent: A menys que s'especifiqui el contrari a les condicions particulars de cada àmbit, els usos permesos seran el següents: Habitatge, residencial, comercial, oficines, cultural i religiós, sanitari, esportiu i aparcament. La normativa de la Modificació puntual del PGM per a I'increment de la densitat d'habitatges al Polígon A del Port de Badalona, aprovat inicialment i actualment en exposició pública, sense justificació fonamentada a la seva memòria, en el capítol 2, article 11 diu el següent: Article 11. Usos en planta baixa El front de les plantes baixes que donen al canal i espai lliure públic contigu (àmbits Dreta del Canal / illes 2, 4, 6, 8 i 1 O i Esquerra del Canal / illes 1, 3, 5, 7, 9), a la prolongació del carrer d'Eduard Maristany (àmbit Moll de Ponent /illes 11, 12, 13 i 14) i illa 9 de I' Esquerra del canal i al passeig Marítim (sector Nord del Port / illa 17) no s'admeten els usos d'habitatge i d' aparcament. Les parcel·les 15 i 16 es regiran pel Pla especial urbanístic de les illes 15 i 16 del polígon A del sector del Port de Badalona. Considerem que aquesta modificació no esta justificada i actua en perjudici de la propietat, ja que redueix les opcions dels usos en planta baixa. L'opció de tenir locals comercials en planta baixa ja era possible en la normativa del Pla Especial, per tant, aquest nou article més restrictiu, no aporta res ni millora la viabilitat de les promocions. Tanmateix, I'estat de la urbanització actualment, la inexistència del canal, etc, fa que aquesta zona, tot i tenir condició de solar no estigui consolidada. Per tant, fa inviable a dia d'avui preveure locals en planta baixa. No obstant, això no treu que quan la urbanització estigui consolidada, el canal es converteixi en un eix comercial i de lleure important per la ciutat. Per tant, considerem que el més coherent seria seguir mantenint els usos compatibles en planta baixa com estaven al Pla Especial. AL·LEGACIÓ Nº 2: Vol permès als cossos sortints oberts. La modificació puntual del Pla General Metropolita per a I'increment de la densitat d'habitatges al Polígon A del Port de Badalona, aprovat inicialment i actualment en exposició pública, sense justificació fonamentada a la seva memòria, en el capítol 3, article 12 diu el següent: Article 12. Cossos sortints En totes les illes i/o parcel·les es permet ultrapassar els gàlibs exteriors amb alineació obligatòria exclusivament a vials i espais lliures públics amb cossos sortints oberts (balcons) que no tindran un vol superior a 1,50 m. i es regiran pels articles 229 i 230 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolita. Es permeten cossos sortints tancats, semitancats i oberts en els fronts exteriors ultrapassant les alineacions amb caràcter de màxim. Degut a que I'amplada entre edificacions a canal és de 80 m i que el sistema d'ordenació d'aquesta zona és Volumetria específica segons configuració flexible, creiem oportú assimilar-lo l’art. 230 del PGM que parla del vol dels elements sortints en aquest tipus de zones i diu el següent: III. Tipus d'ordenació volumètrica especifica: 1. Els cossos sortints es limitaran a un vol màxim d'una desena part de la distancia entre alineacions d'edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,80m caldrà reduir el vol a aquesta dimensió màxima. Respecte a l'apartat 1 de l'al·legació número 3 cal dir que el planejament vigent determina la obligatorietat de situar sostre d'usos complementaris (comercial-terciari) a les illes 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17.

Secretaria General

D'una banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 10, 11, 12, 13, 14 i 17, es dedueix per l'aplicació dels gàlibs definits a les fitxes normatives del Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del Pla especial del Port de Badalona. A les fitxes normatives es determina que les esmentades illes tenen unes plantes comercials i, en conseqüència, es dedueix que el sostre que no es situï dins el gàlib de les plantes pis, s'ha d'assignar a usos complementaris. D'altra banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 15 i 16 ve determinat a l'article 5. Edificabilitat màxima i usos de la normativa del Pla especial urbanístic en l’àmbit de les illes 15 i 16 del polígon A del Port. A l'illa 15 es defineix un sostre complementari de 4.291,75 m² i a la illa 16 un sostre de 3.648,03 m², equivalents al 25% del sostre total de cada illa. Considerant la proposta de limitació d'usos en planta baixa presentada i considerant que la distribució dels usos complementaris previstos al planejament vigent ja imposa als propietaris de les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17 una major càrrega respecte a la resta de propietaris de la junta de compensació i, per tant, desequilibra el repartiment de beneficis i carregues, es proposa, un repartiment proporcional i homogeni dels usos complementaris a l'ús residencial, que quantifica i complementa la proposta de limitar els usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, el canal i el moll de ponent. Es desestima l'apartat 1 l'al·legació número 3. En relació a l'apartat 2 de l'al·legació número 3 cal dir que la nova proposta de la MPGM que es presenta per la seva aprovació provisional, s'amplia el vol dels cossos sortints oberts a 1,80 metres. S'estima l'apartat 2 de l'al·legació número 3. Al·legació número 4 En data 15 de juny 2012 i número de registre general d’entrada 20.767, Enrique Venancio Fillat, apoderat de la mercantil TERRES I PROJECTES, SL, formula les següents al·legacions: De la necessitat de desconsiderar la modificació de planejament exposada al públic a la llum del principi d’igualtat. Als efectes del present escrit d’al·legació cal partir de dues consideracions: I. El document de modificació de planejament general en exposició pública no es pronuncia en relació a les edificabilitats i els usos permesos a les diferents illes o parcel·les de l’àmbit que abasta, essent per tant aplicable el que disposa l’article 8 de llurs Normes Urbanístiques. En aquest supòsit, es fa remissió a les figures de planejament urbanístic definitivament aprovades i en vigor, amb caràcter supletori. Per tant, en el cas de les parcel·les 15 i 16, i en relació a llurs perímetres d’edificabilitat i usos permesos, cal acudir al que disposa l’article 5 de la Normativa del "Pla especial urbanístic en l’àmbit de les Illes 15-16 del Polígon "A" del sector del Port de Badalona". II. L’article 11 del planejament en exposició pública al·ludit determina en relació als usos en planta baixa que les parcel·les 15 i 16 es regiran pel "Pla especial urbanístic de les illes 15 i 16 del Polígon "A" del sector del Port de Badalona", contràriament al que s’estableix per la resta de parcel·la-les del polígon, per les quals la restricció queda definida per la no admissió dels usos d’habitatge i d’aparcament a aquells fronts amb una clara repercussió en l’estructura fonamental de l’àmbit, per formar part del canal o els seus espais lliures annexes. És a dir, que en primer terme per remissió general, donat el caràcter supletori de les disposicions generals anteriorment aprovades, i en segon terme per remissió directa i expressa, la situació de les parcel·la-les 15 i 16 roman inalterada en quan a la distribució dels usos en l’edificabilitat permesa. La posada en relació d’aquestes consideracions amb les normes urbanístiques té la voluntat de palesar que el règim urbanístic previst per les parcel·la-les 15 i 16 de continua al·lusió, en quan als permesos i llur seva intensitat, és diferent i discriminatori respecte de la regulació general que es preveu per a la resta de l'àmbit del Port de Badalona, i per tant perjudicial als interessos dels propietaris d’aquestes parcel·la-les, entre elles la de propietat de la meva representada. Es

Secretaria General

pot concloure que l’àmbit de l’illa "A-2" està discriminat dins de l’espai general normatiu en que s’emmarca. Aquesta situació que aquí es posa de manifest ve provocada pel fet que en el moment de la redacció del "Pla especial urbanístic de les illes 15 i 16 del Polígon "A" del sector del Port de Badalona", el redactor del document i el propi Ajuntament amb llur aprovació van conferir un contingut molt concret en relació a l’edificabilitat i els usos permesos a través de l’article 5 de les Normes urbanístiques d’aquest document, superant la interpretació i abast de les normes urbanístiques d’aplicació en aquest Àmbit del qual formen part integrant les parcel·la-les 15 i 16, i sense poder precisar en aquest moment les motivacions que van guiar aquesta actuació, ja que no queda suficientment justificat a la memòria del document. S’atribueix, per tant, a una descoordinació amb la resta de la normativa disposada en els instruments de planejament general aprovats definitivament, especialment amb el "Pla Especial del Port", (en el seu article 43, de definició de l'Àmbit de desenvolupament parcial VlI - Esquerra del Port"). El ressenyat article 5 va preveure un restrictiu i discriminatori règim per les edificabilitats i els usos permesos concretant un denominat sostre edificable conceptuat com complementari en el percentatge del 25% (amb caràcter obligatori) del total sostre edificable per a cada parcel·la i assignant a aquest sostre uns usos diferents dels d’habitatge. Aquest regim d’edificabilitats i assignació d’usos no es contempla a la normativa urbanística aplicable a la resta de parcel·les del polígon "A" del Port de Badalona, per les que en cap cas es qualifica o defineix un sostre complementari o equivalent, i per descomptat tampoc se li assigna un ús concret, excloent i limitador. Aquesta diferencia causa un clar perjudici pels propietaris de les parcel·la 15 i 16, ja que representa una major restricció respecte als altres membres de la comunitat reparcel·la-la sense que s’apreciï que l’ha motivada, ensems comporta una vulneració del principi d'equidistribució dels beneficis i les carregues derivades del planejament. Cal tenir present, en el sentit apuntat, que el criteri de manteniment de la justa distribució dels beneficis i les carregues derivades del planejament no és sinó la translació d’un principi general del Dret, quin és el principi d’igualtat. Així, la Sentencia del Tribunal Suprem de 18 de juliol de 1986 proclama que "el Derecho urbanístico se rige por los principios de igualdad ante la Ley (Sentencias de 25 de febrero de 1961 y 27 de enero de 1963) de reparto de cargas (Sentencia de 20 de marzo de 1962) y justa distribución de expectativas y beneficios (Sentencias de 7 de noviembre de 1977,31 de enero de 1980,16 de marzo y 8 de mayo de 1981)". L'esmentat principi d'igualtat s'ha de fer efectiu en totes les fases de l'actuació urbanística i, entre elles, la de planejament, tal i com s'exposa en la Sentencia de l'Alt Tribunal de 3 de gener de 1991, del següent tenor literal: "El planeamiento aspira no sólo a una transformación material de la ciudad por cuya virtud un "dibujo" se convierte en realidad, sino también a que ello tenga lugar con un reparto equitativo de las cargas y beneficios que de su ordenación se derivan, lo que es una exigencia y sobretodo una imposición constitucional -artículo 14-" Es podrà sostenir de contrari que l'examen del principi de justa distribució de beneficis i carregues derivats del planejament (reconegut actualment, amb caràcter general, a l'article 7 del DL 1/2005), és una qüestió pròpia de la fase d'execució o de gestió. Tanmateix, res impedeix que el compliment d'aquest principi pugui ésser examinat i valorat en la fase de planejament ja que en cas contrari, el debat en fase de gestió es trobarà viciat per la consolidació d'una restricció injustificada de l'aprofitament urbanístic, al seu torn vulneradora del principi d'igualtat. Així ho ha expressat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en reiterades sentencies com la núm. 1.338/2001, de 27 de desembre: "A su vez, debe indicarse que si bien es común el examen del principio de justa distribución de beneficios y cargas en materia de los instrumentos de gestión urbanística, "stricto sensu" considerados, nada imposibilita que pueda atenderse al mismo con ocasión de las figuras de planeamiento, máxime cuando éstas se pronuncian sobre instrumentos de gestión urbanística como en delimitaciones de Polígonos o de Unidades de Actuación,

Secretaria General

determinación de Sistemas de Actuación Urbanísticos, prescripciones en materia de cesiones obligatorias y gratuitas, entre otros, y sobre todo cuando ya a ese nivel constan elementos suficientemente acreditados como para poder estimar la vulneración de ese principio positivizado y sin necesidad de relegar su examen a actuaciones posteriores en sede de gestión urbanística". Dicho en otras palabras, no es que el principio de justa distribución de beneficios y cargas deba examinarse en todo caso y exclusivamente con ocasión de los instrumentos de gestión urbanística inferiores sino que tal principio está siempre presente en el ejercicio de todas las competencias urbanísticas -artículo 3.2 b) del Decreto Legislativo 1/1990 - y merece ser tenido en cuenta siempre, a no dudarlo como criterio de director y cardinal. Otra cosa es que si no consta su infracción en materia de planeamiento en nada se prejuzga su posible vulneración en materia de gestión o ejecución urbanística. Así, en materia de delimitación de Polígonos –artículo 167.2 b)-; de Unidades de Actuación -articulo 167.3-; en la de ejecución urbanística -artículo 174 para los sistemas de compensación o cooperación; articulo 182.2 para la innecesariedad de la reparcelación; artículo 147para la reparcelación; artículo 103 en sede de expropiación; artículo 129, para las pretensiones indemnizatorias, todos ellos del Decreto Legislativo 1/1990, entre otros-." En aquesta Iínia, i encara de forma més taxativa, s'ha manifestat la Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 2002/154 (Secció Tercera), la qual disposa el que segueix: "El debate se centra en decidir si con la delimitación acordada y teniendo en cuenta el ámbito sobre el que opera se viola el principio de justo reparto de cargas y beneficios (arts. 167.3 del TR de 1990 y art. 153 del Reglamento de Gestión Urbanística). Sostiene el actor que, de llevarse a ejecución la UA VIll denominada "Rec Comptal", en suelo urbano, industrial y completamente consolidado y en plena actividad, las edificaciones deberán ser derribadas lo que entraña unos costes inasumibles por los propietarios a menos que se actúe por expropiación, todo ello sin incluir las indemnizaciones a los arrendatarios lo que implica una desigualdad negativa entre cargas y beneficios que convierten a la UA en deficitaria por estar mal delimitada y con un Estudio Económico Financiero completamente inadecuado en el que ni siquiera se intenta justificar la viabilidad económica. Tal cuestión, que es la esencial planteada en esta litis tiene que determinarse por el resultado de la prueba practicada; y, ello es así, porque la desigualdad del planeamiento ha de encontrar compensación en la justa distribución de cargas y beneficios que de él se derivan, y para su virtualidad la jurisprudencia exige no sólo una restricción singular del aprovechamiento urbanístico sino también la imposibilidad de su distribución equitativa, es decir, cuando en la fase de ejecución del planeamiento se acredita la imposibilidad de la equidistribución de aquellas cargas y beneficios, lo que plantea el problema de los derechos de los propietarios ante la modificación de un planeamiento y distingue en qué momentos surgen derechos que sean susceptibles de sufrir lesión por aquella modificación, debiendo concretarse si nacen de la mera aprobación del planeamiento, como aquí ocurre, o si por el contrario es necesario que concurran otros presupuestos, considerando el Tribunal que de producirse una acreditación de la inviabilidad de una división poligonal o de unidades de actuación, en fase de planeamiento nada impide declarar su ilegalidad, al menos del instrumento urbanístico que ocasiona el perjuicio irreparable." Amb el document de modificació de planejament en tramitació s'obre l'oportunitat de rectificar aquesta situació discriminatòria al tractar-se d'un document amb rang normatiu suficient per a aquest fi. És possible l'esmena del greuge comparatiu existent i descrit en aquest escrit evitant que, mentre que de forma raonable s'adopten determinacions per a l'ús de les plantes baixes de la resta dels Àmbits de forma racional amb la disposició dels usos complementaris, pel cas de les parcel·les 15 i 16 es mantenen expressament les determinacions del "Pla especial urbanístic de les illes 15 i 16 del Polígon "A" del sector del Port de Badalona", agreujant-se per tant la situació actual de discriminació. Tot el qual s'exposa prenent compte d'allò que estableix l'article 119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, aplicable per remissió de l'article 89.6

Secretaria General

de la mateixa norma, a la vista del tràmit d'informació pública de la "Modificació del Pla general metropolità per a l'increment de densitat d'habitatges al polígon A del Port de Badalona" de referència, i un cop analitzat llur contingut substantiu, als efectes jurídics oportuns,1, en virtut del que s'ha manifestat, SOL·LICITA Que, tenint per presentat aquest escrit, es serveixi d’admetre’l i, en la seva virtut, es tinguin per formulades les al·legacions al document de "Modificació Puntual del PGM per l'increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona" i es plasmin les disposicions normatives necessàries per tal de modificar el que disposa l’article 5 de les normes urbanístiques "Pla especial urbanístic de les illes 15 i 16 del Polígon '2" del sector del Port de Badalona", eliminant el concepte d’edificabilitat complementària i els usos assignats a la mateixa. En aquest sentit, es proposa que: i. S’estableixi una edificabilitat màxima a la qual no es podrà sobrepassar, sense configurar cap règim percentual d’assignació d’edificabilitats en funció d’usos o categories no previstes al "Pla Especial del Port de Badalona", a la "Modificació del Pla General Metropolità del sector del Port" ni en la "Modificació Puntual del Pla General metropolita en el sector del Port". ii. Es permetin els "usos admesos" (segons defineix el "Pla Especial del Port de Badalona'), a totes les parcel·les amb caràcter general per aquesta normativa, sense categoria o predeterminació prèvia. iii. Es concreti l’ús en les plantes baixes de les parcel·la-les 15 i 16 de manera que s’estableixi una ubicació raonable i lògica per a la materialització d’usos diferents al d’habitatge, o en el sentit contrari i tal i com ho preveu la Modificació que ens ocupa, al plànol P.01 - Ús en plantes baixes", es determinin les ubicacions on estarà prohibit expressament la materialització de l’ús d’habitatge. En relació a l'al·legació número 4 cal dir que el planejament vigent determina la obligatorietat de situar sostre d'usos complementaris (comercial-terciari) a les illes 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17. D'una banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 10, 11, 12, 13, 14 i 17, es dedueix per l'aplicació dels gàlibs definits a les fitxes normatives del Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del Pla especial del Port de Badalona. A les fitxes normatives es determina que les esmentades illes tenen unes plantes comercials i, en conseqüència, es dedueix que el sostre que no es situï dins el gàlib de les plantes pis, s'ha d'assignar a usos complementaris. D'altra banda, el sostre d'usos complementaris corresponent a les illes 15 i 16 ve determinat a l'article 5. Edificabilitat màxima i usos de la normativa del Pla especial urbanístic en l’àmbit de les illes 15 i 16 del polígon A del Port. A l'illa 15 es defineix un sostre complementari de 4.291,75 m² i a la illa 16 un sostre de 3.648,03 m², equivalents al 25% del sostre total de cada illa. Considerant la proposta de limitació d'usos en planta baixa presentada i considerant que la distribució dels usos complementaris previstos al planejament vigent ja imposa als propietaris de les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17 una major càrrega respecte a la resta de propietaris de la junta de compensació i, per tant, desequilibra el repartiment de beneficis i carregues, es proposa, un repartiment proporcional i homogeni dels usos complementaris a l'ús residencial, que quantifica i complementa la proposta de limitar els usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, el canal i el moll de ponent. S'estima l'al·legació número 4. Conclusions D’una banda, en resposta a les prescripcions que s’especifiquen als informes emesos per ADIF i la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento, s’han incorporat al document aprovat amb caràcter inicial els següents aspectes:

- Al capítol A. Memòria es recull que el ferrocarril Barcelona-Massanes, R1 de rodalies, travessa l'àmbit de la MPGM, el seu caràcter de sistema general ferroviari. Al capítol B. Normativa s’inclouen les limitacions a la propietat de la zona de domini públic

Secretaria General

ferroviari, la zona de protecció i la Iínea límit d'edificació, d'acord amb la legislació sectorial ferroviària vigent.

- En els plànols d’informació i d’ordenació d'ordenació es representa el sistema general ferroviari, la zona de domini públic, la zona de protecció ferroviària i la Iínea límit d’edificació.

- D’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 15 de la Ley 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviario, s'incorporen a la Normativa de la MPGM els següents aspectes:

- Les obres que es duguin a terme a la zona de domini públic i a la zona de protecció i que tinguin per finalitat salvaguardar paisatges o construccions o limitar el soroll que provoca el trànsit per les línies ferroviàries seran costejades per els promotors de les mateixes.

- Les edificacions projectades a la zona de protecció del ferrocarril, aportaran obligatòriament un estudi de sorolls i vibracions previ a la concessió de les llicències d'edificació.

Així mateix, al document que es presenta per la seva aprovació provisional s’han incorporat d'ofici els següents aspectes:

- Considerant que la distribució dels usos complementaris previstos al planejament vigent imposa als propietaris de les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17 una major càrrega respecte a la resta de propietaris de la junta de compensació i, per tant, desequilibra el repartiment de beneficis i carregues, es proposa, un repartiment proporcional i homogeni dels usos complementaris a l'ús residencial, que quantifica i complementa la proposta de limitar els usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, el canal i el moll de ponent.

- S'ha incorporat al capítol A. Memòria i al capítol B. Normativa l'apartat Gestió on es determina que el compliment del deure de cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació.

- S’ha incorporat al capítol B. Normativa la possibilitat de permetre la ocupació del subsòl dels espais lliures públics (clau 6b) amb l'ús d'aparcament i amb règim de concessió administrativa.

- S'ha incorporat al capítol B. Normativa l'Annex 1: Nombre d’habitatges i sostre complementari per parcel·les i l'Annex 2: Fitxes paràmetres edificatoris detallats per illes.

- Al capítol C. Agenda i avaluació econòmica i financera, s'estima el valor total de les càrregues imputables a l’actuació corresponents a la cessió gratuïta del 10% de l'increment d'aprofitament.

- Al capítol E. Plànols, s’han incorporat els plànols de zonificació i usos en planta baixa previstos al planejament vigent i a la propostas, on es defineixen els ajustos introduïts al ampliar les qualificacions dels espais lliures adjacents al Marge esquerra del Canal i al Moll de Ponent.

- S’ha afegit l’Annex 2. Separata zones verdes, on es justifica l’ampliació del sistema d’espais lliures i zones verdes proposat.

D’acord amb l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, els canvis introduïts al document aprovat amb caràcter inicial en resposta als informes d’ADIF i de la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento, als apartats de les al·legacions que s’han estimat i d’ofici no es consideren canvis substancials. Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació la Modificació del Pla General Metropolità per a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona.” En data 10 de juliol de 2012 per part del Departament jurídic d’aquesta Àrea s’ha emès un informe que reproduït literalment diu:

Secretaria General

“PROPOSTA PRESENTADA En sessió de 27 de març de 2012 el Ple de l’Ajuntament va aprovar amb caràcter inicial la modificació del Pla general metropolità per a l’increment de densitat d’habitatges al poligon A del Port de Badalona, amb una superfície total de 239.491,04€ que afectes 17 illes qualificades de zona de remodelació pública (clau 14a-PB) i als sistemes compresos en el polígon A del Port. Mitjançant l’acord plenari d’aprovació inicial de la modificació del PGM al polígon A del Port, es va disposar l’obertura el termini d’un mes d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística, convocat mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número en data 25 d'abril de 2012, al diari Periodico en data 23 d’abril de 2012, al Teuler d’anuncia i a la pàgina web de l’Ajuntament. Durant el citat termini d’informació pública es van sol·licitar els informes del organisme afectats per aquesta modificació del pla general metropolità, de conformitat amb l’article 85.5 del TRLUC, i a la vista dels informes emesos, s’han incorporat a la proposta presentada per a la seva aprovació provisional, en resposta a les prescripcions que s’especifiquen als informes emesos per ADIF i la Dirección General de Ferrocarriles del Ministerio de Fomento, s’han incorporat al document aprovat amb caràcter inicial els següents aspectes:

- Al capítol A. Memòria es recull que el ferrocarril Barcelona-Massanes, R1 de rodalies, travessa l'àmbit de la MPGM, el seu caràcter de sistema general ferroviari. Al capítol B. Normativa s’inclouen les limitacions a la propietat de la zona de domini públic ferroviari, la zona de protecció i la Iínea límit d'edificació, d'acord amb la legislació sectorial ferroviària vigent.

- En els plànols d’informació i d’ordenació d'ordenació es representa el sistema general ferroviari, la zona de domini públic, la zona de protecció ferroviària i la Iínea límit d’edificació.

- D’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 15 de la Ley 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviario, s'incorporen a la Normativa de la MPGM els següents aspectes:

- Les obres que es duguin a terme a la zona de domini públic i a la zona de protecció i que tinguin per finalitat salvaguardar paisatges o construccions o limitar el soroll que provoca el trànsit per les línies ferroviàries seran costejades per els promotors de les mateixes.

- Les edificacions projectades a la zona de protecció del ferrocarril, aportaran obligatòriament un estudi de sorolls i vibracions previ a la concessió de les llicències d'edificació.

Així mateix, durant el tràmit d’informació pública es van presentar quatre escrits d’al·legacions, als quals s’ha donat resposta motivada mitjançant informe emès pel Cap del Servei d’Ordenació del Territori, d’acord amb el qual s’han incorporat les següents modificacions respecte el documenta aprovat amb caràcter inicial:

- Considerant que la distribució dels usos complementaris previstos al planejament vigent imposa als propietaris de les parcel·les 10, 11, 12, 13, 14 15, 16 i 17 una major càrrega respecte a la resta de propietaris de la junta de compensació i, per tant, desequilibra el repartiment de beneficis i carregues, es proposa, un repartiment proporcional i homogeni dels usos complementaris a l'ús residencial, que quantifica i complementa la proposta de limitar els usos d'habitatge i aparcament a les plantes baixes amb front al passeig marítim, el canal i el moll de ponent.

- S'ha incorporat al capítol A. Memòria i al capítol B. Normativa l'apartat Gestió on es determina que el compliment del deure de cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació.

- S’ha incorporat al capítol B. Normativa la possibilitat de permetre la ocupació del subsòl dels espais lliures públics (clau 6b) amb l'ús d'aparcament i amb règim de concessió administrativa.

Secretaria General

- S'ha incorporat al capítol B. Normativa l'Annex 1: Nombre d’habitatges i sostre complementari per parcel·les i l'Annex 2: Fitxes paràmetres edificatoris detallats per illes.

- Al capítol C. Agenda i avaluació econòmica i financera, s'estima el valor total de les càrregues imputables a l’actuació corresponents a la cessió gratuïta del 10% de l'increment d'aprofitament.

- Al capítol E. Plànols, s’han incorporat els plànols de zonificació i usos en planta baixa previstos al planejament vigent i a la propostas, on es defineixen els ajustos introduïts al ampliar les qualificacions dels espais lliures adjacents al Marge esquerra del Canal i al Moll de Ponent.

- S’ha afegit l’Annex 2. Separata zones verdes, on es justifiquen l’ampliació del sistema d’espais lliures i zones verdes proposat.

Aquestes modificacions no tenen la naturalesa de substancials, en els termes de l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006), en endavant RLUC. Analitzat el document, el cap del Servei d’Ordenació del Territori informa que compleix amb les determinacions del planejament d’ordre superior i el marc legal urbanístic i sectorial a què està subjecte. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012. A l’expedient administratiu 6/D 2-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica i financera. - Informe mediambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL), en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió informativa de l’Àmbit del Territori, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Resoldre les al·legacions presentades durant el termini de informació pública contra l’acord d’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona, en el sentit que s’indica i amb l’abast que es deixa constància en l’informe tècnic subscrit pel Cap del Servei d’Ordenació del Territori, el text del qual s’incorpora íntegrament en la part expositiva. SEGON.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació del Pla General Metropolità a l’increment de la densitat d’habitatges al polígon A del Port de Badalona, l’àmbit del qual es situa als barris del Gorg i de la Mora i defineixen un esctor de planejament que afecta 17 illes

Secretaria General

amb una superfície total de 239.491,04m²,. Aquesta actuació urbanística es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012, amb el benentès que els canvis introduïts a la memòria respecte el text aprovat inicialment no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006). TERCER.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, bé, comencen de menor a major, senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Molt bé, molt breu, bona tarda, ciutadans i ciutadanes presents i bona tarda regidors i regidores. Acabem de fer un debat sobre una matèria urbanística que és amb tot l’afecte dels ponents que m’heu precedit, hem estat potser massa complexos i jo crec que hem de fer un esforç quan parlem de planificació territorial que la gent ens entengui, i ho dic amb tot l’afecte i no era cap crítica política, però a vegades quan parlem d’urbanisme, nosaltres mateixos ho fem inintel·ligible per a molts dels regidors presents, inintel·ligible pels ciutadans presents i a vegades inintel·ligible per a la premsa que després ens telefona i ens diu, no sé què heu aprovat i no sé què heu defensat, perquè no he entès res, però no és una crítica. Ho dic perquè intentaré explicar el nostre posicionament d’una forma molt clara. Fa escassos mesos varem portar a debat en aquest Ple una proposta de modificació del PGM, o sigui d’allò que defineix com ha de ser territorialment el nostre municipi, que implicava que en el sector del port canal, que en el sector del canal de l’Avinguda del canal passéssim de 2.170 habitatges a 3.193 habitatges. En aquell Ple municipal nosaltres varem plantejar tres qüestions, tres objeccions,una que això no podia ser gratis, que la llei marcava mínims, però no màxims i que havíem de negociar amb els promotors privats perquè passar de poder construir 2.170 habitatges a 3.193 habitatges comporta un benefici pels promotors privats considerable i que aquí el sector públic, l’Ajuntament també havia de tenir els seus guanys, aquest era un del nostre plantejament. El nostre plantejament també va ser el tema dels espais lliures, zones verdes i equipaments, nosaltres hem discrepat històricament i és sabut amb el planejament del port canal. No podem admetre que la gent que l’aigua del canal sigui considerada com a zona verda, ens sembla que és un exercici de creativitat urbanística, que no és responsabilitat de vostès, es responsabilitat de tots els que van aprovar el planejament en el seu dia i ens preocupava també que aquest gairebé 1.009 habitatges no tinguessin els equipaments suficients. Tercer aspecte que varem senyalar en aquell Ple, el tema de l’habitatge públic, nosaltres en el planejament del port-canal sempre hem defensat i mai hem estat d’acord en què tot l’habitatge públic que s’ha de construir, que en aquest cas si no s’hagués concentrat en un lloc determinat seria el 30% per a cada promotor segons la legislació vigent. Però en aquest cas tot l’habitatge públic es va concentrar en unes pastilles que estan situats tocant la via fèrria i que són propietat d’Adif de l’administració d’infraestructures i ferrocarrils de l’Estat o sigui de la part pública. Aquests són els tres plantejaments que nosaltres varem fer, ens va sorprendre molt senyor alcalde que vostè seguís defensant en aquell Ple que això es podia fer sense cobrar un duro als promotors. Si em permet que el citi a vostè mateix, construir mil pisos nous sense que l’Ajuntament guanyi un duro és més propi d’una ciutat del tercer món que de la tercera ciutat de Catalunya, prefereixo unes frases seves d’aquest cap de setmana. Afortunadament al final de la sessió quan nosaltres varem acabar la nostra intervenció vostè ens va contestar, es pot consultar a l’Acta, deu n’hi do senyor Mañas, no varem entendre que volia dir ben bé allò, però al final de la sessió es va comprometre que obriria una taula de negociació amb els grups polítics per poder negociar aquest tema. D’allà on no havíem de cobrar ni un duro, d’allà on la llei ens permetia que ho féssim gratis, d’allà on això del 10% era una cosa que deien els d’Iniciativa. La gent d’esquerres que ja sabem com són i estan sempre en contra de la iniciativa privada, afortunadament avui portem un dictamen a aprovació on cobrarem el 10% de l’aprofitament urbanístic amb cash a l’Ajuntament dels promotors que s’acullin a aquest increment. Valorat si ho fes tothom a l’acollir-se pels mateixos serveis de

Secretaria General

l’Ajuntament en gairebé tres milions d’euros, menys mal que hi ha oposició, menys mal que els hi varem dir alguna cosa en aquell Ple i menys mal que ens miren els dictàmens, perquè si no haguéssim perdut una quantitat de diners considerables que m’imagino que li aniran molt bé al senyor regidor d’Hisenda per quadrar alguns comptes. Agraïm que se’ns hagi acceptat aquesta proposta, agraïm l’esperit de diàleg que hem tingut en les dues trobades, tant amb vostè com amb el gerent d’Urbanisme, però ens abstindrem en la votació del dictamen per un motiu principalment. Sí que és veritat que en temes d’espais lliures i d’equipaments ho hem vist sobre plànols, ens ho han explicat els serveis tècnics i potser no anem tant ajustats com nosaltres pensàvem o prevèiem en un inici, potser sí que hi ha equipaments suficients tant per poder col·locar equipaments d’assistència primària de salut com equipaments educatius, però el que sí que no podem votar-ho a favor senyor alcalde, és en coherència amb allò que hem defensat de l’habitatge públic. Estant al govern perquè ja presentàvem al·legacions quan el senyor López Guardiola era regidor d’Urbanisme en aquest aspecte estan a l’oposició, fent oposició al Partit Socialista i a Convergència i Unió, sent vostè alcalde mantenim el mateix criteri que on hi hagi una promoció privada a d’haver-hi habitatge públic. Li agraïm que ens hagi acceptat unes aportacions que signifiquen ni més ni menys poder ingressar tres milions d’euros a l’Ajuntament, però ens abstindrem en aquest dictamen. SENYOR ALCALDE: Molt bé, entenc que és una abstenció positiva, oi que sí, me n’alegro, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ. Sí, bona tarda. Moltes de les coses que són els arguments pels quals nosaltres votarem a favor els ha expressat el representant d’Iniciativa, però jo crec que és important que els ciutadans i el Ple Municipal entenguin que aquesta ciutat s’ha de governar i que arriben dictàmens en aquest Ple que necessiten la majoria absoluta i que el discurs que feia el nostre predecessor en la paraula, el grup d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i alternativa està molt bé, però si nosaltres no el votem a favor, aquest dictamen no tira endavant. Per tant, el votarem a favor, i el votarem a favor exactament pels mateixos motius que Iniciativa ha explicat, perquè també el nostre grup va anar a les reunions que es varen fer per parlar d’aquesta qüestió. També per coherència, el nostre grup en l’anterior mandat conjuntament amb la resta del govern municipal va plantejar obertament la necessitat de reestudiar les densitats d’habitatges del Gorg, per fer possible que tiressin endavant promocions urbanístiques. La primera vegada que varem discutir sobre aquest tema en aquest Ple , a nosaltres ens va sorprendre molt l’intercanvi de papers entre qui era govern i ara és oposició, i qui era oposició i ara és govern, perquè realment els qui en un moment hi estaven a favor, ara passaven a estar-hi en contra, i els qui hi estaven en contra ara hi estaven definitivament a favor. En tot cas, nosaltres sempre hem estat en la mateixa posició, la ciutat necessita fer aquest desenvolupament urbanístic, la ciutat necessita tirar endavant aquest Pla del Gorg d’una vegada per a totes. La ciutat ja volia, o els grups municipals que governaven en el passat, ja volien fer una revisió de les densitats per fer possible que aquests habitatges que l’anterior Pla General Metropolità preveia en mòduls de 130 metres quadrats per habitatge, doncs es disminuïssin aquests metres quadrats perquè en sortissin més i al final doncs hi haguessin més possibilitats que la iniciativa privada engegués en tot aquest sector. Va arribar en aquest Ple una proposta que efectivament com diu el senyor Mañas contenia doncs una proposta que no ens acabava d’agradar tampoc, però amb la qual no hi estàvem en contra, simplement la volíem negociar. I com ha quedat la qüestió finalment, doncs que una proposta que preveien gairebé més de mil habitatges més en aquest sector, ha quedat en 800 i ha quedat en un mòdul de 95 metres quadrats per habitatge, quan abans era de 130. Per tant, la nostra posició és una posició diguem d’equilibri entre jo crec dues caricatures, els qui han venut aquest projecte com una mena de Marinaa d’Or “ciudad de vacaciones” de molts i molts habitatges i els qui han defensat al contrari, que es convertiria tot això en una mena d’habitatges del governador, d’habitatges de 40 metres, no, ni una cosa ni l’altra. Jo crec que la proposta que es porta avui a aprovació amb aquest 10% d’aprofitament mig que a més a més l’Ajuntament ingressa, que no li servirà al senyor Ramón Riera si no només per pagar deutes pendents. Per tant, que ningú s’esperi que puguem fer alguna cosa nova, aquests diners van

Secretaria General

per politiques de sòl i habitatge i en aquest cas nosaltres, l’Ajuntament de Badalona té uns deutes importants d’expropiacions que s’han de pagar perquè ja hi ha sentències judicials fermes. Per tant, suposo que aquests diners això i no pas a fer cap cosa nova, però en tot cas el cobrar diguem aquests tres milions anirà molt bé, però sobretot el que a nosaltres ens sembla és que el món ideal no existeix, que aquesta és una reflexió que aquesta ciutat havia de fer, que les coses les fem i després les hem de poder canviar, sempre que sigui amb rigor, sempre que sigui pensant amb l’interès general, sempre que sigui pensat el que a Badalona li interessa en aquests moments i en aquests moments a Badalona i a l’Ajuntament de Badalona li interessa molt poder desencallar aquesta operació urbanística al Gorg. Per tant, nosaltres hi donarem suport perquè ens sembla que va en la línia del què ja pensàvem en el passat, no ens hem mogut pas massa dels nostres posicionaments o gens vaja, dels nostres posicionaments de sempre, que en aquest tema i en tots, sempre són el de asseure’s, parlar, discutir,però si una cosa realment està bé i és pragmàtica i toca de peus a terra, doncs donar-hi suport. Per tant, nosaltres avui perquè aquest dictamen pugui tirar endavant, el votarem a favor. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, bé, sort que l’he felicitat abans, perquè després de la renyada que m’ha fet,. Ara n el felicitaré massa perquè bé, abans el que portaven era un projecte que com li he dit venia de molt lluny i per això estava una mica bé. Aquest que porten avui, aquest que porten avui per més que vagi donat lliçons, aquest que porten avui, avui ha agafat forma i avui comença a agafar forma, però l’agafa perquè permeti-m’ho no perquè haguem negociat si no perquè el PSC entre d’altres també Fomento de Construcciones y Contratas i no sé qui més varen presentar unes quantes al·legacions. Nosaltres varem presentar al·legacions de fons, quatre en concret i de les quatre ens n’accepten tres, vol dir que el dictamen que vostès van portar aquí el 27 de març, fa quatre mesos ha canviat radicalment respecte al que porten avui, radicalment, sobretot perquè ves per on, estava tan ben fet el que van portar el mes de març encara que també Convergència els el votés abans i ara, estava tan ben fet, que es van oblidar que tenien dret que l’Ajuntament tingués dret si se’m permet de tres milions d’euros. Quan un porta una modificació de PGM amb aprovació inicial i porten aquí i després amb el que en el dictamen i a la proposta que després es veu, resulta que es dóna un benefici abans de la modificació de dos-cents quatre milions i després de la modificació de dos-cents trenta-quatre milions i això ho admet el mateix govern que ho porta aquí i diu no, és que aquests trenta milions de diferència són tots per les promotores privades que vagin tirant això a mesura que vagin desenvolupant, si fan això, això és anti-urbanisme, on és l’interès, on era l’interès públic el 27 de març quan van portar aquí aquest projecte. On estaven els vuit mil metres quadrats que en aquell moment havien de ser deu mil de zones verdes i equipaments i que avui són vuit mil perquè hem passat de mil cents pisos a vuit-cents. També han trobat ara la zona verda que legalment havia d’acompanyar aquesta modificació de PGM i també s’incorpora perquè les al·legacions que presenta el Partit dels Socialistes de Catalunya ho posa a la segona dels punts, i també ens dóna la raó i també ens ho admeten. Per tant, ens admeten que s’havien oblidat tres milions d’euros, que s’havien oblidat vuit mil i escaig de metres quadrats de zona verda, que havien posat uns mòduls respecte del pis que feien que aquells mil cent pisos, que vostès posaven de més era molt i molt i molt, i és veritat que nosaltres volíem de més densitat per tirar endavant aquest projecte, però eren mil cent pisos sobre dos mil, un 50% més de pisos, no era fer més densitat, era atapeir a tope i encara que pensem que vuit cents continuen sent molts. De tota manera també els dic, com que el projecte aquest també volem que tot això tiri endavant i donat que legalment en zona verda i que l’aprofitament i per tant, el patrimoni de la ciutat està salvaguardat perquè cobrarem a mesura que hipotèticament es vagin fent els pisos fins a tres milions d’euros. Nosaltres això ho votarem a favor, no abstindrem, ho votarem a favor, però i així encara pensem, que segurament en aquesta zona hi ha massa densitat, que vuit-cents pisos més que haguessin pogut fer-ne una mica menys. Però bé, però el cas, és que en el seu conjunt i tenint en compte que aquí hi ha l’aprofitament que necessitava i que volia la ciutat, valia la pena fer-ho, i per tant, en principi tal qual està, ja ens va bé, ja ens va bé. Ara també els dic, una de les qüestions que hi ha i que

Secretaria General

justificaven en aquest Ple en el seu moment, quan ho van portar en el mes de març era que aquest augment de la densitat faria que baixessin els pisos, i que per tant, a més pisos baixaria més i que això faria els habitatges més assequible, etc. etc. Per això els dic que el projecte tal qual els varen presentar no estava massa ben lligat, perquè la justificació que fer més pisos faria baixar els preus, i que una modificació de PGM és el que fa baixar o el que condiciona i mou els preus dels pisos, jo crec que és bastant discutible. Escolti’m sense modificacions de PGM, els preus dels pisos en els últims tres anys han baixat més d’un 40% i no ha calgut fer cap modificació de PGM. Per tant, parlar que des de l’Ajuntament per justificar una operació urbanística com la que es posava de base en aquell moment, perquè tot sortia d’aquí, s’havia de fer més assequible i per tant, fèiem mil cent pisos més, home, i ens deixàvem les zones verdes, l’aprofitament urbanístic i els equipaments i tot ens ho deixàvem pel camí. Home, jo crec que en aquell moment tal com ho varen portar això estava molt mal presentat i molt mal portat, i era motiu de retirada. En aquell moment Convergència hi va votar a favor i el va deixar passar, però és igual. S’ha arreglat després perquè per llei s’havia d’arreglar i això s’ha fet gràcies a les al·legacions que hem presentat nosaltres que s’han de contestar, això no és un suggeriment o un consell, quan es presenten al·legacions un partir polític que fa oposició ha de presentar al·legacions en els projectes en el quals no hi està d’acord, perquè ha de quedar per escrit quina és la seva proposta. Això és el que han fet, de les quatre propostes, tres ens les han acceptat i la que no ens accepten és aquesta, la filosòfica, que les modificacions del PGM són les fan baixar els preus dels pisos, però a les que realment són de fons, la més de fons de totes és que aquí hi havia passàvem de dos-cents quatre milions a dos-cents trenta-quatre milions, per a les promotores hi havia un guany de trenta milions i l’Ajuntament no havia posat el 10% que per llei li tocava posar, com a mínim ara està posat. Per tant, a partir d’aquí a nosaltres ens sembla que per a la ciutat, pel projecte i pel que representa tot el desenvolupament del Gorg, doncs tant de bo tiri endavant, també els ho dic, ara aquesta vegada no el felicito, al contrari, crec que el varen portar el mes de març, va ser realment anti-urbanisme “puro i duro SENYOR ALCALDE; Moltes gràcies, dir que home, que avui s’està donant una situació ben estranya, i és que el grup Socialista ens ha votat a favor de dos dictàmens prou importants per al desenvolupament de la ciutat, però jo en lloc de dir estic molt content que ens hagin votat i agrair a tothom, doncs haig d’acabar contestant-li, perquè dóna una mica la impressió que es veuen una mica forçats, i dir, no podem posar-nos en contra d’aquests dictàmens, però direm una sèrie de qüestions. Miri, primera qüestió, el grup Socialista no ha presentat cap al·legació, aquí ha presentat una al·legació la senyora Maria Vicente Serraclara, el senyor Francesc Navarro Moreno, el senyor Francisco-José Díez.. SENYOR SERRA: I qui és el senyor Francesc Navarro. SENYOR ALCALDE: Puc acabar, i el senyor Enrique Venancio. Jo busco aquestes quatre persones, aquí tinc el cartipàs municipal, jo busco aquestes quatre persones, si formen part d’algun grup i jo no veig que aquestes quatre persones formin... SENYOR SERRA: Que no llegeix l’Acta del Ple. SENYOR ALCALDE: Escolti’m senyor Serra. SENYOR SERRA. Senyor Francesc Navarro Moreno, en nom i representació del grup Socialista, en nom i representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, ho posa a l’Ordre del Dia. SENYOR ALCALDE: Escolti, el senyor Francesc Navarro Moreno, no és membre del grup municipal Socialista, serà assessor del grup municipal Socialista, però escolti’m, el grup municipal Socialista està format per vostè i per aquests nou regidors. Per tant, primera matisació, que li vull deixar a la taula, el grup Socialista no ha presentat cap al·legació, també els dic una cosa, quan nosaltres estàvem a l’oposició les al·legacions les presentàvem nosaltres, no les fèiem presentar a les assessores, també els ho dic, escolti’m... SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, senyor Serra. SENYOR SERRA: Escolti, i que importa qui ho presenta, o què es presenta, si presentant-ho l’assessor ens n’accepta quatre.

Secretaria General

SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, anem a veure, primera qüestió de formes que té una importància de formes, però quan el Partit Popular estava a l’oposició, el Partit Popular no feia presentar al·legacions als seus assessors, el Partit Popular donava la cara i les presentava el portaveu, o un regidor o el propi president de grup. Dit això, miri, a mi em sembla que el que han fet i ara em poso més seriós, el que vostès han fet, a mi em sembla que és una tremenda deslleialtat, però una deslleialtat amb el govern, una deslleialtat amb la resta dels grups municipals. Per què, i ho explicava el senyor Mañas, en el Ple quan varem fer l’aprovació inicial i ara parlaré de les aprovacions, el governs es va comprometre a dialogar i a trobar un punt d’acord per a l’aprovació provisional. Hem fet dues reunions tots els grups polítics junts, un representant de cada grup polític de la que ha vingut vostè, on entre tots, entre el grup de Convergència i Unió, el grup d’Iniciativa per Catalunya, el grup del Partit Popular i el grup del Partit Socialista varem acordar com aniria el dictamen a l’aprovació provisional i vostès van sortir del despatx i van dir, nosaltres els acords que hem pres tots ens els fem nostres, els presentem com si fos una cosa nostra i els altres els deixem, permeti’m l’expressió penjats. Escolti’m el que avui portem a aprovació aquí neix fruït de les dues trobades que hem tingut amb tots els grups polítics, i tots els grups polítics han tingut l’honradesa, permeti’m que li digui, de dir, escolta, això és el que acordem, això és el que portarem al Ple i vostès s’han desmarcat i han presentat un full, com si, una al·legació con si això fos iniciativa de tots vostès, quan no és així. Per tant, a mi em sembla que aquesta actitud és una tremenda deslleialtat envers tots els grups polítics aquí representants que varem acordar el que avui portem avui. Tercera qüestió que volia plantejar, mirin, al final perquè ho entengui tothom, abans que una mesura pugui tenir vigència ha de passar diferents fases i diferents fases on es poden modificar les propostes. Nosaltres varem presentar inicialment i ho varem dir des del primer dia, una proposta oberta a què la parléssim i la milloréssim entre tots i del què es tractava és això, que al final hi hagi un consens, i dir, escolta anem a millorar en aquest aspecte o anem a millorar en l’altre, i ara ens queda doncs una altra fase que ha de ser l’aprovació definitiva que la Generalitat ha de mirar, etc..., però escolti’m, d’això es tracta, que en base a les propostes anar millorant el projecte. I ho ha dit el senyor Falcó, el que avui estem fent és donar més possibilitats perquè la zona del Gorg pugui desenvolupar-se, la zona del Gorg i de la Façana Marítima, per què, perquè en lloc de tenir els solars, aquells descampats que és una imatge desoladora amb uns requisits urbanístics que fan inviable el desenvolupament en aquella zona urbanística, el desenvolupament urbanístic, doncs el que fan és ajustar ala nova realitat al que ha de créixer allà, i dir; escolti, no anem a pisos de 130 m2 sinó ara anem a pisos de 95 m2, per què, perquè és molt més fàcil vendre pisos de 95 m2 que de 135, això ho entén tothom, perquè un pis de 130 m2 o de 135 m2 té un preu més elevat que un pis de 90 m2, i la tendència en aquests moments és la d’anar en aquest tipus de mesures. Doncs bé, si nosaltres fa tres mesos, no haguéssim portat la proposta que vostès van votar en contra i que va tenir el suport de Convergència i Unió amb tot el que varem dir, anem a plantejar, però anem a donar el primer pas, anem a donar el primer pas per desenvolupar aquest projecte i després ja farem, doncs si no ho haguéssim fet així en aquests moments no estaríem podent aprovar provisionalment aquesta proposta i donant possibilitats de desenvolupar la zona del gorg i de façana Marítima. Per tant, les coses en la seva justa mesura, escolti aquí no es tracta d’apuntar-se els tantos ningú, aquí el que hi ha, és que hi ha un govern que pren iniciatives, que en aquest cas hi ha una proposta que de forma consensuada per a tothom, en el meu despatx el senyor Serra, el senyor Falcó i el senyor Mañas, varem decidir que havia d’anar en aquesta línia I és el que hem fet. Mirin, a mi em sembla que no és poca cosa, en aquest Ple del mes de juliol portem dos projectes urbanístic que deu n’hi do, el que hem passat abans, Francesc Macià encallat no sé quants anys, el desenvolupament, la modificació de les densitats de façana marítima i del Gorg, que també sis o set anys o vuit, parats els solars i està com està, només cal passejar per veure-ho. Per tant, escolti’m justícia i aquí mèrits per a qui li correspon, que en aquest cas, torno a dir, més enllà de la votació d’Iniciativa per Catalunya, que jo li demanaria que fes una reflexió en la votació, més enllà d’aquesta, la voluntat i l’actitud ha estat positiva per part de tothom...

Secretaria General

SENYOR SERRA: Jo vull aclarir... SENYOR ALCALDE: Esperi, esperi senyor Serra, a veure si hi ha més paraules de menor a major, i si no li dono la paraula. SENYOR SERRA. El senyor Falcó ja la té la paraula, està parlant pel mòbil. SENYOR ALCALDE: El senyor Falcó, tampoc, senyor Serra. SENYOR SERRA. D’acord, gràcies. Més que res per aclarir això que les coses en el seus justos termes. Doncs miri, jo li explicaré perquè és clar, em sap greu que vostè aquí ens faci veure com si ens aprofitéssim d’alguna cosa, sap? La primera, per ordre de les coses que ha dit,la primera diu, és que jo no veig al Partit Socialista per enlloc, miri a l’Acta del Ple d’avui, al·legacions, primer hi ha Maria Vicente Serraclara i a sota hi ha l’empresa que representa, Espais Urbanístics i Residencials, la segona, presentada l’1 de juny, Francesc Navarro Moreno, assessor del grup municipal Socialista a l’Ajuntament de Badalona. Escolti’m, el grup municipal Socialista a l’Ajuntament de Badalona, no som només els nou regidors, som totes les persones que en representació del grup poden anar i presentar al·legacions. Surt un nom que és qui físicament va a portar les coses, i va ens sembla a nosaltres, no que li sembla a vostè. Per tant, que vostè comenci aquesta intervenció dient que no veu cap al·legació del Partit Socialista, doncs d’entrada ja demostra el greu que li sap, el greu que li sap haver d’acceptar tot el que li hem posat en aquest paper. Perquè em diu, un paper presentat, no escolti, quatre fulls d’al·legacions, quatre fulls d’al·legacions que estaven ja posades i escrites el dia en què vostès el senyor Mañas en concret, en el mig d’una Informativa d’Urbanisme els va dir, divendres s’acaba el termini de presentació d’al·legacions, si no feu una altra reunió que vareu fer en mig de la Setmana Santa se us acaben, senyor Mañas, no m’equivoco, oi? se us acaba el temps. Per tant, llavors vostè, i això li va haver de dir el senyor Mañas, en una reunió preparatòria del Ple de fa dos mesos, llavors vostè va dir, a sí allargaré el termini d’al·legacions, llavors van allargar el termini d’al·legacions 15 dies, però nosaltres aquestes al·legacions ja les teníem fetes i a punt de presentar. Per tant, i també els vaig, nosaltres presentarem al·legacions i els ho vaig dir a la reunió del seu despatx, presentarem al·legacions perquè estan fetes i perquè és la manera, i ho he dit abans i ho dic ara, que un Partit polític que està a l’oposició ho té per marcar la seva posició amb temes com aquests. Sobretot en temes com aquest que la proposta inicial el que fa és saltar-se la llei, saltar-se la llei, i no defensar els interessos de la ciutat de Badalona. Vostè aquí, en aquest paper, si vol que li traiem papers, en el paper que vostès presenten modificació del Pla General Metropolità, de març del 2012 a la pàgina 39 ho diu, nova ordenació, per una banda ingressos de capital i en el cas d’alienar el sòl urbanitzat, la nova ordenació prevista es podrien obtenir uns 234’42 milions. D’aquest 234’42 que es podien obtenir l’Ajuntament renunciava al seu 10%, això ho deien vostès en els seus papers, i perquè això es corregís, no es corregeix de paraula en un despatx en reunions fora de termini, convocades vinga va que et dono 15 dies més per fer, es fa marcant la llei i es fa presentant al·legacions, i així ho hem fet. Les al·legacions del PSC, són igual del PSC si les presenta l’assessor, com si les presenta la secretària senyor Albiol, perquè són nostres i en aquest cas són les que defensen la llei i per això les han hagut d’acceptar. I com que les accepten, no tenim massa més remei que votar a favor, però votem a favor perquè la ciutat de Badalona té incorporat en el dictamen que avui s’aprova allò que es seu i allò que sempre havia d’haver estat aquí per legalitat, que és que els drets urbanístics i els beneficis urbanístics d’aquesta ampliació de pisos en el port, no són cent per cent pels promotors, hi ha un part que és de la ciutat i és el 10% que és el que toca per llei, i això ja hi havia d’haver anat d’entrada, i això no hi anava, per més que li costi reconèixer-ho. Això no hi anava, igual que tampoc hi anaven eles zones verdes, per tant, tal qual estava el dictamen en el primer moment la Generalitat mai hagués aprovat aquest projecte, mai l’hagués aprovat. Per tant, no ens vulgui ara venir a dir que tot això que ens ha dit, escolti, ja està bé, si li votem a favor i a sobre encara ens està fent trampes dient que nosaltres no presentem al·legacions, és que tot plegat, de veritat que no l’entenc,per u dia que li votem a favor, a sobre ens diu que no ho hem presentat nosaltres. Reconegui que es van equivocar i que gràcies a aquestes al·legacions han hagut de posar-ho i

Secretaria General

fer-ho bé, que és del què es tracta, i l’important és que aquest dictamen ara està ben fet i ara l’aprovarà la Generalitat no?, doncs ja està que més volem. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra vostè ha utilitzat la paraula que ens varem saltar la llei, miri jo li dic una cosa, si quan jo estava a l’oposició, jo hagués detectat que el govern es saltava la llei, els hagués portat al Jutjat. SENYOR SERRA: Parlem d’al·legacions. SENYOR ALCALDE: No, però vostè ha dit, saltar-se la llei, entengui’m, ja m’entén. Bé, jo dic, que escolti, si jo veig que el govern es salta la llei... SENYOR SERRANO: Rebutgi les al·legacions. SENYOR ALCALDE: Jo he escoltat atentament. Jo dic que si jo veig que el govern es salta la llei, el porto al Jutjat, així de clar. Segona qüestió i li torni a repetir, però si jo me n’alegro que vostès hagin presentat al·legacions i que hagin votat a favor, ho dic de debò, perquè crec que és un acte de responsabilitat, ara bé em sembla una cte de deslleialtat envers Iniciativa, Convergència i Unió i Partit Popular, perquè el que acordem allà surt corrents del despatx, es posen a escriure i ho presenten ells, així ha anat la cosa. SENYOR SERRA: Que estava escrit de molt abans, home. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra, aleshores, escolti’m, és cert que s’acabava el termini de presentar al·legacions i un grup, va demanar el grup d’Iniciativa per Catalunya, va demanar ampliar-ho i faltaria més, com que era la voluntat arribar a un acord, doncs s’amplien, però miri, n és que hagués passat el temps i no els havíem convocat, m’han passat aquí el calendari i això es va aprovar el mes de març. Nosaltres el dia 3 d’abril, per tant, menys d’una setmana varem convocar la primera reunió i la segona va ser el trenta de maig, per tant, la primera reunió es va convocar doncs si el Ple va ser el dia 28 o 29, doncs 3 o 4 dies després. Per tant, posem les coses en la justa mesura. Escolti’m, al final aquí el que importa és que aquest és un bon projecte, una bona iniciativa per a Badalona, una bona iniciativa pel Gorg per la Façana Marítima i pel desenvolupament econòmic de la nostra ciutat, i evidentment també per a l’Ajuntament, i el que ens hem de felicitar és que hagi aprovat sense cap posicionament en contra, amb el vot a favor del Partit Socialista, Convergència i Unió i l’abstenció d’Iniciativa per Cataluanay Verds-Esquerra Unida i Alternativa i amb el vot a favor del govern. Per tant, moltes gràcies i seguiríem avançant. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 24, dels grups municipals del Partit Popular, Socialista i Convergència i Unió. Abstencions: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa. 13 AP-2012/2377 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona. Fitxa A-2: Can Canyadó. Per part de Planejament Urbanístic s’instrueix l’expedient administratiu que té per objecte tramitar l’aprovació provisional de la modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa A-2 (Can Canyadó). En data 3 de juliol de 2012 la cap del Departament de Planificació i Oficina del Pla, ha emès un informe tècnic que reproduït literalment diu: “La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 27 d’abril de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació Pla Especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit de la fitxa A-2 (Can Canyadó). L’acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del ia 25 de maig de 2012 i en el diari El Periódicco el dia 26 de maig de 2012. Així mateix ha estat exposat en el Tauler d’Anuncis Oficials i l’expedient s’ha pogut consultar al departament de Plànol de la Ciutat de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament i a la web de de l’Ajuntament.

Secretaria General

Durant el preceptiu termini d’exposició pública no s’ha presentat cap al·legació. En data 9 de maig es va enviar l’expedient al Departament de Cultura. Antecedents La proposta es planteja amb l’acord de la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Badalona de la sessió de 30 de març que considera favorable l’ajust dels àmbits de protecció de la Fitxa A -2 i en relació a l’expedient de transformació d’ús de les naus del carrer Jaume Ribó, que planteja la substitució de les naus per un edifici de nova planta. La voluntat de modificar l’àmbit de la fitxa A-2 és va comunicar en l’entrevista amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el dia 23 de març i es va comentar les justificació, vinculada a la realitat consolidada de l’entorn i les dates dels planejaments precedents i successiu, com a tret principal la existència d’un fragment de l’edificació industrial, dins de l’àmbit de catalogació de Be Cultural d’interès Nacional de la Masia fortificada. Descripció del Pla especial Objecte El present document té per objecte la modificació puntual del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit de la fitxa A-2. En concret, es proposa la modificació dels dos àmbits de protecció de la fitxa A-2, (Can Canyadó), per tal de possibilitar una ordenació coherent a la realitat física de l’entorn, revitalitzant usos i mantenint viu el conjunt, mitjançant les accions següents: - Ajustar l’àmbit A, de protecció del bé catalogat, ampliant-lo amb la preexistència de basa que pertanyia als terrenys originals de la finca rural, a tocar de l’ amfiteatre construït dins de la zona verda i desvincular la franja de naus industrials existents dins d’aquest àmbit. - Definir un nou àmbit B, d’entorn extern al bé catalogat, mantenint dins d’aquest entorn l’espai de zona verda contigua i desvincular d’aquest àmbit les edificacions perimetrals consolidades de l’illa, habitatges i naus industrials. Àmbit L’àmbit de planejament correspon als terrenys que són compresos en l’àmbit d’entorn de la fitxa del Catàleg de la Masia de Can Canyadó, dins de l’illa delimitada pels carrers de Jaume Ribó, d’ Occitània, de Pompeu Fabra i d’Eduard Marquina. Justificació de la proposta El planejament derivat del Pla general metropolità ha consolidat en aquest entorn l’ús industrial i el residencial, convertint l’illa que ens ocupa en frontissa entre les zones de caràcter residencial i les de caràcter industrial. El conjunt catalogat de Can Canyadó està qualificat d’equipament públic com a centre cívic dins de l’illa al servei dels residents, obrint-se cap a la banda on es concentren els edificis d’habitatge, les escoles, i els parcs. Al nord -est del conjunt s’estén el polígon industrial, que té un funcionament i organització completament aliè a la zona residencial. El Pla especial de protecció es va redactar, amb l’objectiu de rescatar, valorar, i preservar els valors del municipi, plasmats en determinats béns repartits per tota la seva extensió. En el cas que ens ocupa, analitzat l’estat actual del conjunt i l’àmbit protegit, es creu oportú desvincular de l’àmbit de protecció A les naus que parcialment s’inclouen en el conjunt de la masia, les quals no tenen res a veure quant a època ni tipus d’edificació i tampoc a ús. L’àmbit A de protecció és totalment incoherent, donat que les naus van ser construïdes l’any 1972, i constitueixen parcel·les independents de la del Mas. A l’any 1972 la construcció de les naus van delimitar el límit físic que protegia l’àmbit històric de la residencia rural del sector industrial en creixement del barri de Canyadó. Considerar la protecció que es troba en la fitxa vigent d’una part del conjunt de naus construïdes unitàriament al 1972, delimitant l’àmbit sense seguir la lògica estructural de les naus no és coherent des de la filosofia del Catàleg. Les naus es construïren amb anterioritat a la redacció del Pla Especial del Protecció del Patrimoni i l’àmbit complet històric de màxima

Secretaria General

protecció hauria de correspondre únicament a la masia fortificada, als terrenys lliures al voltant de la masia i als edificis rurals complementaris. No es pot considerar que la franja de naus industrials que es troben incorporades a l’àmbit de màxima protecció que delimita el Pla especial de Protecció del Patrimoni de iniciativa municipal siguin objecte de la mateixa protecció que té el conjunt de la Masia fortificada, que té també, catalogació de Be Cultural de Interès Nacional, segons el decret del “Ministerio de Educación Nacional” de l’any 49 de “protección de castillos espanyoles”. Descripció de la proposta L’àmbit A de protecció proposat s’adapta a la finca actual d’espais que corresponen als terrenys de la masia de Can Canyadó, inscrit a nom de l’ Ajuntament. S’ha extret de l’àmbit el fragment d’edificació industrial del carrer Jaume Ribó i s’ha ampliat la delimitació al sud-oest que recull l’antiga bassa. Es proposa un àmbit B de protecció d’entorn tal i com es grafia al plànol P.01 que correspon a la Fitxa A-2 proposada. Engloba l’entorn no edificat corresponent al parc que s’enfronta a l’àmbit del Mas Canyadó i no es consideren com a tal la part nord ocupada per les naus industrials que donen front als carrers de Jaume Ribó i d’Occitània i la part sud ocupada pels edificis d’habitatge que donen front a Eduard Marquina i a Jaume Ribó. Conclusió S’informa que el document que es presenta compleix amb les disposicions establertes en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, les seves modificacions segons la Llei 3/2112, de 22 de febrer, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i, per tant, res s’oposa a prosseguir la tramitació de Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit de la Fitxa A-2 (Can Canyadó).” En data 5 de juliol de 2012 per part del Departament jurídic d’aquesta Àrea s’ha emès un informe que reproduït literalment diu: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic es va redactar la proposta de modificació del Pla Especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona, a l’àmbit d’entorn de la fitxa del Catàleg de la Masia de Can Canyadó, dins de l’illa delimitada pels carrers Jaume Ribó, d’Occitània, de Pompeu Fabra i d’Eduard Marquina. Aquesta proposta té per objecte rescatar, valorar i preservar els valors del Municipi. En aquest sentit, la proposta presentada proposava la descatalogació parcial del conjunt edificat definit a la fitxa A-2, atesa la incongruència d’algunes de les parts protegides, la seva inconnexió amb l’element de la masia i la inviabilitat de mantenir-los en el futur donat els seu estat estructural i l’existència de materials no permesos actualment en els edificis. A la vegada es proposa la transformació d’ús, d’industrial a comercial, de les naus que s’inclouen a l’àmbit per tal d’afavorir un entorn més amable. La proposta de modificació de la fitxa A-2 i descatalogació parcial presentada va ésser admesa favorablement per la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Badalona, mitjançant acord de 30 de març de 2012. La Junta de Govern Local, en la sessió de data 27 d’abril de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa A-2 (Can Canyadó). L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 25 de maig de 2012, al diari El Periódico el 26 de maig de 2012, al Tauler d’anuncis oficials i a la web de l’Ajuntament de Badalona. Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions al text aprovat amb caràcter inicial. En data 3 de juliol de 2012 la Cap del Departament de Planificació i Oficina del Pla ha emès un informe mitjançant el qual s’informa favorablement la proposta, per tal que es prossegueixi la tramitació de l’expedient.

Secretaria General

Així mateix, la documentació presentada compleix les condicions bàsiques que determina el planejament d’ordre superior i la legislació urbanística a que està subjecta per prosseguir amb la seva tramitació. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquest Pla Especial urbanístic d’iniciativa pública es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 9 de les ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya del 2010, modificat per la Llei 3/2012 (TRLUC). A l’expedient administratiu 10/A6-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic consten les determinacions establertes a l’article 67 del TRLUC, en concordança amb l’article 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Així mateix, s’ha donat compliment a l’article 96 del TRLUC disposa que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL), en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió informativa de l’Àmbit del Territori, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa A-2 (Can Canyadó). Aquesta figura derivada de planejament urbanístic es formula per iniciativa pública i es tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 9 de les ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya del 2010, modificat per la Llei 3/2012 (TRLUC). SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 14 AP-2012/2378 DICTAMEN. Aprovació provisional de la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona. Fitxa F-3: Can Gusi. Per part de Planejament Urbanístic s’instrueix l’expedient administratiu que té per objecte tramitar l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3. En data 6 de juliol de 2012 l’arquitecta adscrita al Departament de Planejament, ha emès un informe tècnic que reproduït literalment diu: “La Junta de Govern Local, en la sessió de data 13 d’abril de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3.

Secretaria General

L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 2 de maig de 2012, al diari El Periódico el 26 de abril de 2012, al Tauler d’anuncis oficials i a la web de l’Ajuntament de Badalona. Objecte El present document té per objecte la modificació puntual del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3. En concret, es proposa la descatalogació parcial d’alguns elements edificats que no posseeixen especials valors historicoartístics i arquitectònics per tal de procedir al seu enderroc parcial i possibilitar la nova ordenació del recinte, actualitzant i millorant la funcionalitat, així com la qualitat edificada del conjunt. Àmbit L’àmbit de planejament correspon a la finca propietat de la Fundació Roca i Pi, on actualment es desenvolupen les tasques d’assistència geriàtrica. La finca està situada a l’avinguda Martí i Pujol, núm. 654 de Badalona i està delimitada per l’avinguda Martí i Pujol i els carrers John Lennon, Edith Piaff i la plaça de Joaquim Torrents i Lladó. Antecedents Les edificacions que formen part de les finques que integren l’àmbit de planejament es van catalogar a la fitxa F-3 del Pla especial de Patrimoni de Badalona, aprovat per la Corporació Metropolitana de Barcelona el 27 de juliol de 1984. El conjunt fou catalogat com a tipologia F, edificis tipus II. Aquesta classificació es refereix a aquells edificis que, malgrat no estar en perfecte estat de conservació o no tenir un valor notablement destacat, són susceptibles de poder ésser rehabilitats o de constituir unes fites representatives de la història i de la identificació de la ciutat. L’àmbit que ens ocupa té com a planejament vigent:

- El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976 i publicat al BOP el 17 de juliol de 1976.

- Pla especial de Patrimoni Historicoartístic de Badalona, aprovat definitivament el 27 de setembre de 1984 i publicat al BOP el 29 d’octubre de 1984.

- Pla especial de Can Gusi, aprovat definitivament el 18 de desembre de 1986 i publicat al BOP el 22 de gener de 1987.

- Estudi de detall pel desenvolupament del projecte de reforma i ampliació de la Residència d’avis Llegat Roca i Pi, aprovat el 26 d’abril de 1989 i publicat al BOP el 25 de maig de 1989, redactat pels arquitectes A. Poch i J. Moliner.

- Pla especial de modificació de la fitxa F-3 del Catàleg de Patrimoni, aprovat el 18 de juliol de 1990 i publicat al DOGC l’1 d’octubre de 1990. (Fitxa vigent)

Justificació de la proposta La Propietat va plantejar a l’Ajuntament de Badalona, i a l’emparament de l’article 9 de les ordenances del Pla especial de Protecció de Patrimoni, la possibilitat de descatalogació parcial del conjunt edificat definit a la fitxa F-3, atès la manca de valor d’algunes de les parts protegides i la inviabilitat de mantenir-los, donat que calia actualitzar usos. La dicotomia entre la salvaguarda de l’element físic heretat i la necessària transformació d’aquest per adaptar-se als nous usos està present en totes les intervencions sobre un element de Patrimoni arquitectònic. El just equilibri entre el present i el passat és el millor procediment per actuar-hi. Per aquest motiu, la proposta que es presenta determina l’actualització de la volumetria dels edificis que conformen el conjunt protegit, mantenint les tipologies arquitectòniques més característiques i enderrocant parcialment alguna de les parts (aquelles sense especials valors historicoartístics o arquitectònics), per donar pas a una nova edificació que permetrà l’actualització funcional del conjunt. Aquesta nova edificació respecta la configuració del conjunt, i s’integra en composició i materials. Atès els antecedents exposats i la proposta que presenta la Propietat respecte a la modificació del Pla especial de referència, s’ha de posar de manifest que la redacció d’aquesta figura de

Secretaria General

planejament representa la creació d’una eina necessària per a permetre l’actualització i ampliació del conjunt edificat. La proposta de modificació de la fitxa F-3 i descatalogació parcial presentada per la Propietat va ésser admesa favorablement per la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Badalona, mitjançant acord de data 30 d’abril de 2012. Descripció de la proposta Es proposa una modificació de la fitxa F-3 del Catàleg de Patrimoni, concretant-se en la descatalogació parcial de certs elements que no posseeixen especials valors arquitectònics o històricoartístics. (Aquests elements queden documentats fotogràficament en el present Planejament, a l’annex 2). L’àmbit A de protecció proposat coincideix amb el vigent, tot i que la realitat física inclosa dins d’aquest àmbit s’ajusta a les determinacions que proposa el PEU per l’ordenació del recinte de la Fundació llegat Roca i Pi situada a l’avinguda Martí i Pujol 654 de Badalona. Es proposa un àmbit B de protecció, d’entorn, tal i com es grafia al plànol de l’annex 4, de la fitxa proposada. Compositivament, i quant a materials emprats, les noves edificacions hauran de plantejar-se en continuïtat serena amb el conjunt existent. Les alçades reguladores màximes de les edificacions seran de:

- 5,00 m per al nou cos d’ampliació , i els edificis 2, 3 i 4, amb PB i PB+ soterrani pel cos d’ampliació. - 7,00 m per l’edifici de la capella, amb PB+1. - 8,00 m per l’edifici ampliat dels anys 90.

La protecció proposada pel conjunt s’incorpora a la Fitxa normativa F3 del Pla especial de Protecció del Patrimoni Historicoartístic de Badalona en l’Annex 4 del Planejament que ens ocupa. Les parts parcialment enderrocades es “remataran” amb les peces procedents de l’enderroc, per tal d’integrar les intervencions, respectant els materials existents. Conclusió Vista la proposta inicial i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, informo favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3.” En data 6 de juliol de 2012 per part del Departament jurídic d’aquesta Àrea s’ha emès un informe que reproduït literalment diu: “PROPOSTA PRESENTADA Per part de la propietat de la finca de l’avinguda Martí i Pujol núm. 654 (Fundació Roca i Pi), a l’empara de l’article 9 de les ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, es va proposar la descatalogació parcial del conjunt edificat definit a la fitxa F-3, atesa la maca de valor d’algunes de les parts protegides i la inviabilitat de mantenir-les, davant la necessitat d’actualitzar els usos de la finca. La proposta presentada determinava l’actualització de la volumetria dels edificis que conformen el conjunt protegit, mantenint les tipologies arquitectòniques més característiques i enderrocant parcialment alguna de les parts, per donar pas a una nova edificació que permetrà l’actualització funcional del conjunt. La Junta de Govern Local, en la sessió de data 13 d’abril de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 2 de maig de 2012, al diari El Periódico el 26 de abril de 2012, al Tauler d’anuncis oficials i a la web de l’Ajuntament de Badalona. Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions al text aprovat amb caràcter inicial.

Secretaria General

En data 6 de juliol de 2011 l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual s’informa favorablement la proposta, per tal que es prossegueixi la tramitació de l’expedient. Tanmateix, la documentació presentada compleix les condicions bàsiques que determina el planejament d’ordre superior i la legislació urbanística a que està subjecta per prosseguir amb la seva tramitació. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació puntual de Pla Especial urbanístic d’iniciativa privada es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 9 de les ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya del 2010, modificat per la Llei 3/2012, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 9/A5-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic consten les determinacions establertes a l’article 67 del TRLUC, en concordança amb l’article 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. Així mateix, s’ha donat compliment a l’article 96 del TRLUC disposa que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. D’acord amb l’article 85.5 del TRLUC es va sol·licitar durant el tràmit d’informació pública informe als organismes afectats per raó de llurs competències. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió informativa de l’Àmbit del Territori, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació el Pla Especial de protecció del Patrimoni historicoartístic, arqueològic, arquitectònic, típic, paisatgístic i tradicional de Badalona a l’àmbit establert a la fitxa F-3. Aquesta figura derivada de planejament urbanístic es formula per iniciativa privada i es tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 9 de les ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya del 2010, modificat per la Llei 3/2012 (TRLUC). SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 15 AP-2012/2380 DICTAMEN. Aprovar la creació de Consell municipal assessor d'Urbanisme de Badalona. El dictamen precedent es va retirar. 16 AP-2012/2381 DICTAMEN. Aprovar inicialment l'avantprojecte d'Ordenança Municipal d'ocupació d'espais d'ús públic de Badalona. Vist l’expedient iniciat per la conveniència d’aprovar una nova Ordenança municipal d’Ocupació d’espais d’ús públic.

Secretaria General

Atès que segons l’Acta obrant a l’expedient, l’esmentada Comissió en la seva reunió celebrada el dia 21 de juny de 2012 va considerar finalitzada la tasca de redacció i dóna per unanimitat el vistiplau el text que ara es proposa aprovar inicialment. Atès que el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès en data 2 de juliol de 2012, l’informe jurídic que transcrit diu literalment: “INFORME JURÍDIC que s’emet per part del Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme en relació a la procedència d’aprovar amb caràcter inicial el text de l’avantprojecte de la nova Ordenança municipal d’Ocupació d’espais d’ús públic a Badalona. I. ANTECEDENTS Primer.- El passat 26 de juliol de 2011, en la reunió celebrada per la Comissió encarregada de l’estudi de la modificació del text de la vigent Ordenança sobre instal·lacions a l’espai públic es va acordar que es constituiria una nova Comissió d’estudi encarregada de la redacció i aprovació del text d’una nova Ordenança d’ocupació d’espais públics. Segon.- La vigent Ordenança sobre instal·lacions a l’espai públic va ser aprovada l’any 1997, i des d’aquella data, s’han introduït diverses modificacions al text reglamentari. Tanmateix, i atesa la proliferació de nous i diferents usos sobre l’espai comú, es considera convenient redactar una nova Ordenança que reguli l’ocupació d’espais d’ús públic de Badalona, amb la finalitat d’incidir en aquells àmbits de la realitat ciutadana diària que es manifesten amb la utilització i aprofitament del sòl de la via pública. L’objectiu d’aquesta nova regulació és l’ordenació dels diferents usos que puguin fer-se de l’espai públic, en particular, dels usos que suposin l’aprofitament especial, o l’ús privatiu del mateix, amb la finalitat d’aconseguir una major protecció de l’ús comú de l’espai públic, que no és un altre que aquell que correspongui per igual i de forma indistinta a totes les persones, i que es realitzi conforme a la pròpia naturalesa dels béns, als actes de la seva afectació a l’ús públic i a les disposicions que resultin d’aplicació, generalment ordenances municipals que contemplen les més bàsiques normes d’educació i de convivència ciutadana. Tercer.- En data 4 de maig de 2012 l’Alcalde va signar un decret mitjançant el qual es nomenaven els membres de la Comissió d’estudi encarregada de la redacció de l’avantprojecte de la nova Ordenança d’ocupació d’espais d’ús públic. Quart.- La Comissió, previs els treballs tècnics de reflexió i d’elaboració d’un document per facilitar el treball, una vegada constituïda, va mantenir la sessió de treball el dia 21 de juny de 2012, en la qual es va acordar per tots els assistents procedir a la seva aprovació inicial pel Ple de l’Ajuntament, tal i com es deixa constància a l’acta corresponent i que consta en l’expedient. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La potestat reglamentària local, és la primera de les potestats administratives que l’article 4 de la LRBRL atribueix als ajuntaments, que es materialitza en el poder de produir dins l’esfera de les seves competències i com a expressió de l’autonomia garantida constitucionalment, normes jurídiques vàlides i eficaces a l’ordenament jurídic general, i que són d’aplicació directa d’acord amb els principis de competència i jerarquia, com a mitjà per intervenir en l’activitat del ciutadans, conforme amb el que preveu l’art. 84 de la LRBRL i el 236 de la LLMRLC. Aquest procediment s’ha d’ajustar als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència amb les finalitats que justifiquen la potestat i el respecte a la llibertat individual, potestat que es concreta preeminentment com a manifestació prototípica de la potestat normativa local bàsicament en la producció d’ordenances que són disposicions de caràcter general de valor i eficàcia reglamentàries Segona.- Pel que fa al procediment legalment establert per a l’aprovació de les ordenances locals, superada la fase d’elaboració de l’avantprojecte, se’n exigeix l’aprovació inicial, amb la conseqüent informació pública de l’expedient, d’acord amb allò previst als l’articles 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL), 236.1 del text refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya (LMRLC) aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, 178 del TRLMRLC i als articles 61 i 62 del Decret 179/1995, ROAS.

Secretaria General

Tercera.- L’article 49.c) de la LRBRL, l’art. 178.1.c) de la LMRLC i l’art. 65.1 del ROAS disposen que les ordenances s’entendran aprovades definitivament amb caràcter automàtic si no són objecte de cap reclamació, al·legació o suggeriment amb motiu del tràmit d’informació pública. Pel contrari, en el cas que es presentin reclamacions o al·legacions, seguint el que preveu l’art. 64 del ROAS, s’hauran de trametre a la Comissió Informativa que correspongui o que es constitueixi a aquest efecte, la qual n’ha de proposar l’estimació o desestimació total o parcial i formular la proposta d’aprovació de l’ordenança i s’han de resoldre de forma raonada pel Ple en el mateix acord d’aprovació. Quarta.- La potestat d’aprovació d’ordenances municipals es reconeix a la llei, i està atribuïda al Ple de la Corporació, amb caràcter indelegable, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 22.4 de les LRBRL i en relació amb l’article 52.2.d del TRLMRLC, acord que, conforme l’article 114.1 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació, sense que calguin quòrums qualificats. III. CONCLUSIONS Per tot l’exposat, caldria proposar al Ple l’adopció de l’acord següent: Únic.- Aprovar inicialment l’avantprojecte d’Ordenança municipal d’ocupació d’espais d’ús públic de Badalona que ha estat redactat per la Comissió designada per aquest Ajuntament i que s’ajuntarà a l’acord. Això no obstant, es sotmet aquest informe a qualsevol altre criteri millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió informativa de l’Àmbit del Territori, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Aprovar inicialment l’avantprojecte d’Ordenança municipal d’ocupació d’espais d’ús públic de Badalona que ha estat redactat per la Comissió designada per aquest Ajuntament, i que té el següent tenor literal: “ORDENANÇA D’OCUPACIÓ D’ESPAIS D’ÚS PÚBLIC EXPOSICIÓ DE MOTIUS El ràpid creixement de la població de Badalona suposa reflexionar sobre la ciutat com un espai comú on conflueixen interessos i factors molt diversos. El fet de compartir un sistema urbà fa que aquest mateix sistema, el teixit social, la vida ciutadana, adquireixi cada cop més elements comuns. Avui, més que mai, la via pública es un bé escàs sotmès a un ús intensiu, a un desgast considerable. És per una altra banda, l’element col·lectiu més evident i ostensible de la societat urbana. I precisament, el fet que la civilització urbana sotmeti la via pública a una tensió constant, fa que l’Administració pública hagi d’exercir un control i vigilància intensius. L’harmonia, la qualitat i l’equilibri d’aquest espai comú és una responsabilitat compartida entre l’Administració i la ciutadania. La finalitat d’aquesta ordenança és incidir en aquells àmbits de la realitat ciutadana diària que es manifesten amb la utilització i aprofitament del sòl, subsòl i vol de la via pública, atès que la seva repercussió pot generar una alteració d’allò que socialment s’accepta com a convivència ciutadana i que es tradueix en la no necessitat de causar danys, brutícia o mal ús de les vies i espais públics, els seus elements estructurals i el mobiliari urbà, entenent un mal ús tota activitat contrària a la finalitat normal a la qual està destinat un bé, si bé en la present ordenança es refereix a les diferents modalitats d’ús que es pot fer de la via pública. L’Ajuntament de Badalona és competent per elaborar la present ordenança que sanciona l’exercici de totes aquelles conductes contràries a allò disposat en el seu articulat atès que suposen un ús contrari a la llei de conformitat amb l’article 84 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que habilita a les corporacions locals a intervenir l’activitat dels ciutadans a través d’ordenances, bans, llicències i/o ordres individuals. Així, la present ordenança regula el règim jurídic a què ha de sotmetre’s determinats usos o aprofitaments que per part d’una persona física o jurídica pot fer a l’espai públic de la ciutat de Badalona, de conformitat amb allò disposat en el Reglament de patrimoni i la Llei de Patrimoni de les Administracions Públiques, considerant aquest espai, com el conjunt de les

Secretaria General

diferents vies i espais del domini municipal, així com d’altres espais existents en el terme municipal que, corresponent al domini d’altres administracions públiques o a la titularitat privada, es trobin afectats a l’ús públic de la ciutadania en general. L’objectiu de la regulació és la conseqüència de la més clara i senzilla ordenació dels diferents usos que puguin fer-se de l’espai públic, en particular dels usos que suposin l’aprofitament especial, o l’ús privatiu del mateix, amb la finalitat d’aconseguir una major protecció de l’ús comú de l’espai públic, que no és un altre que aquell que correspongui per igual i de forma indistinta a totes les persones, i que es realitzi conforme a la pròpia naturalesa dels béns, als actes de la seva afectació a l’ús públic i a les disposicions que resultin d’aplicació, generalment ordenances municipals que contemplen les més bàsiques normes d’educació i de convivència ciutadana. La normativa que es proposa pretén ser breu, concisa i clara en la seva formulació. S’articula sobre les novetats que en la gestió dels béns d’ús públic introdueix la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, i sobre el principi rector de què tot ús, especial o privatiu, que es realitzi en vies o espais públics de Badalona ha de comptar de forma prèvia amb el pertinent títol habilitant o autorització municipal, d’acord amb allò previst en l’article 84 de l’esmentada llei, ja que és el titular d’aquests béns que, a banda d’estar afectats legalment a l’ús comú general són de la seva responsabilitat en quant a la seva conservació i manteniment. La intervenció en espais d’ús públic no municipal es fonamenta en les competències atribuïdes al municipi en matèria de règim local així com en diferent normativa sectorial i en la pròpia situació de fet d’aquests espais d’ús públic, el manteniment i ús de les quals l’ha de vetllar aquesta administració municipal. L’abast d’aquesta normativa ha de limitar-se a establir el règim jurídic bàsic de cada utilització, en particular el relatiu al procediment d’obtenció de les respectives autoritzacions, ja que el contingut pròpiament jurídic de cada autorització es concretarà en el condicionat a que es subjecti cada tipus d’autorització, com és lògic i natural en una matèria eminentment discrecional, per raó de les múltiples circumstàncies de tot tipus que han d’ésser tingudes en compte en cada moment. En tot cas, l’activitat discrecional pot sotmetre’s, en certa mesura, a determinats criteris, que hauran d’ésser considerats en la ponderació dels interessos privats i públics concurrents en cada aprofitament i aquests criteris no poden ser altres que: els beneficis que per la Ciutat de Badalona puguin resultar en el aspecte econòmic, en la projecció de la ciutat i en la millora de les condicions de les vies i espais públics, beneficis que si bé depenen en principi de la magnitud i transcendència de l’activitat es presenten en tots els casos; l’afectació que l’activitat o aprofitament suposi per a la ciutadania i llur relació amb els beneficis; els recursos municipals implicats per l’activitat o ús, recursos entre els quals es troba l’espai públic de Badalona; les experiències anteriors amb les persones sol·licitants; el temps de duració de l’ocupació i el seu horari pretès i l’opinió de les diferents àrees i serveis municipals. Aquests criteris s’han de considerar en tots els casos a l’hora de decidir l’autorització o denegació de les sol·licituds. Tanmateix, gran part dels aprofitaments de l’espai públic, atès el seu caràcter habitual o normal, i per tant susceptible de ser sotmès a una regulació exhaustiva i detallada –terrasses, contenidors, etc-, es poden subjectar a decisions certament reglades, és a dir, subjectes als paràmetres normatius que establiran de forma prèvia i clara el resultat de la decisió municipal, sens perjudici d’haver de considerar les circumstàncies especials de tot tipus que concorrin a l’hora de resoldre cada una de les sol·licituds. L’Ordenança s’estructura en: un apartat de Disposicions generals, quatre Títols, una Disposició derogatòria i una Disposició final. Els Títols I i II de l’Ordenança regulen els temes relacionats amb l’ús especial i privatiu per realitzar activitats comercials i lucratives amb l’ocupació de la via pública amb instal·lacions de caràcter permanent o temporal i per realitzar una ocupació habitual, temporal o ocasional. Tanmateix, es regulen al Títol III altres tipus d’ocupació temporal de la via pública amb activitats no comercials, com ara els contenidors de runes i les tanques provisionals d’obres. El Títol IV regula el règim sancionador amb els principis i garanties que informen la normativa d’aquest caràcter que contempla la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

Secretaria General

administracions públiques i del procediment administratiu comú i habilita a la Policia Local, en exercici del privilegi de la potestat d’autotutela a requerir directament a l’infractor i procedir a la retirada de la instal·lació i inclús procedir al seu comís quan suposi un greu trastorn que atempti contra l’interès públic i/o la seguretat ciutadana. Finalment, cal assenyalar que l’Ordenança s’ha elaborat en consonància amb el que estableix la Directiva de Serveis 2006/123/CE relativa a la llibertat d’establiment i de prestació de serveis. Així que es respecten els principis i directrius de la Directiva i de la normativa interna que es projecta per a la transposició d’aquella. Es manté la mecànica autoritzant d’acord amb allò establert a als articles 6 i 84 de la Llei de Patrimoni de les Administracions Públiques, així com el silenci administratiu negatiu, d’acord amb el que estableix la modificació de l’article 43 de la Llei 30/1992 que realitza la “Llei Òmnibus”. DISPOSICIONS COMUNS Article 1. Objecte L’objecte de la present ordenança és la regulació de totes aquelles instal·lacions, ja siguin de titularitat pública o privada, que s’ubiquen en l’espai destinat a ús públic, com carrers, places, platja, zones forestals, etc., tant de domini públic com privat. L’ordenança serà aplicable a tots els espais d’ús públic amb independència de la seva titularitat. La condició d’ús públic vindrà determinada tant per la situació de fet com pel planejament vigent. Article 2. Definicions Als efectes d’aquesta ordenança, s’entén per: a) Via pública: els béns de domini públic afectes a l’ús públic d’acord amb la normativa reguladora, com són els carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques d’aprofitament o utilització general. b) Ús o ocupació de la via pública: la utilització o aprofitament que tota persona física o jurídica pot fer de la via pública. c) Ocupació habitual: la que es realitza periòdica o habitualment en un mateix lloc i per una mateixa activitat de forma continuada o no. d) Ocupació temporal: la que es realitza anualment per temporada. e) Ocupació ocasional: la que es realitza esporàdicament. f) Instal·lacions fixes: aquelles situades de forma permanent a la via pública. g) Instal·lacions temporals: aquelles que el seu temps d’ocupació no superi un any natural. h) Terrassa: espai degudament autoritzat i senyalitzat, ubicat en un lloc obert i lliure d’edificació, en domini públic o terreny privat d’ús públic, on s’ubiquen taules, cadires, para- sols i d’altres (estufes, enllumenat, etc) per a ús públic i annexes a un establiment d’hostaleria, restauració o similar situat en planta baixa. i) Mobiliari: tots aquells objectes utilitzats per la instal·lació de les terrasses, com són taules, cadires, estufes, jardineres, mapares, para-sols i d’altres similars. j) Mobiliari auxiliar: aquell que té caràcter complementari a l’activitat de terrassa, com el cablejat elèctric amb focus, cablejat per ordinador i d’altres similars. K) Establiment d’hostaleria, restauració o assimilat: els compresos al catàleg que recull l’Annex I del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives de Catalunya, aprovat pel Decret 11/2010, de 31 d’agost en desplegament de la Llei 11/2009 de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, en especial: - Restaurants. - Bars. - Bar- restaurant. l) Vetllador: Les terrasses que compten amb proteccions fixes a la coberta. m) Contenidors de runes: recipients normalitzats, inclosos els de material tèxtil, especialment dissenyats per a ésser carregats i descarregats sobre vehicles de transport especial i destinats a la recollida de runes i enderrocs. Podran ser de tres tipus: Especials: són aquells de capacitat superior a 5 m3 o que necessitin de transport especial per ser retirats.

Secretaria General

Normals: de capacitat no superior a 5 m 3 que poden ser transportats amb normalitat sobre vehicles. Sacs tèxtils: són els contenidors fabricats amb material tèxtil o flexible de capacitat no superior a 1 m3, transportables sobre vehicles. n) Tanca provisional d’obres: tancat destinat a protegir als usuaris de la via pública dels possibles despreniments o caigudes d’objectes que es produeixin en les obres de construcció, reforma o enderroc d’edificis. o) Element sortint sobre façana: qualsevol element o cos situat sobre les façanes dels edificis que sobresurti del seu pla i/o que es situï, total o parcialment, sobre el vol de la via pública. p) Vorera: part lateral d’un carrer, generalment més alta que la calçada, que es destina al pas de la gent que va a peu. q) Vorada: filera de pedres, de maons, etc, que formen la vora o el marge d’una vorera, andana o voravia d’una calçada, etc. r) Venda no sedentària: tindrà la consideració de venda no sedentària la realitzada pels comerciants fora d’un establiment comercial de manera habitual, ocasional, periòdica o continuada en els llocs prèviament autoritzats i en instal·lacions desmuntables o transportables. Article 3 Modalitats d’ús de la via pública 1. L’ús comú general: és el que pot exercir lliurement qualsevol ciutadà sense que es requereixi una qualificació específica, utilitzant la via pública d’acord amb la seva naturalesa. 2. L’ús comú especial: és aquell en el qual concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d’ús o d’altres similars com és el cas de taquilles, aparadors, vetlladors, mercats periòdics, rases pel pas d’instal·lacions, guals i altres similars. 3. L’ús privatiu: és el constituït per l’ocupació directa o immediata d’una porció de domini públic, de manera que limiti o exclogui la utilització per part dels altres interessats com els quioscos, les instal·lacions fixes i altres similars. Article 4 Tipus d’autorització 1. Llicència: L’ús comú especial i l’ús privatiu que no comporta la transformació o modificació del domini públic està supeditat a l’obtenció de llicència municipal d’ocupació temporal. L’atorgament de la llicència es regirà per la normativa general d’aplicació, les regles d’aquesta secció i, en el seu cas, per les condicions particulars regulades en aquesta ordenança per a cada tipus d’ocupació de la via pública. Les llicències s’atorgaran a precari i sense perjudici de tercers, no creen cap dret subjectiu i s’han d’entendre com temporals, precàries i revocables per raons d’interès públic amb respecte als principis de publicitat i lliure concurrència. 2. Concessió: L’ús privatiu de la via pública que comporta la transformació o modificació del domini públic en requerir obres, ancoratge o cimentacions, resten subjectes a concessió administrativa d’acord amb la normativa aplicable. No obstant, es podran subjectar a llicència altres instal·lacions urbanes que ocupin de manera limitada l’espai públic i que siguin fàcilment desmuntables. Article 5 Cessament En qualsevol cas, els usos hauran de cessar sense dret a indemnització quan l’Ajuntament així ho acordi prèvia tramitació d’expedient contradictori. Article 6 Localització L’ajuntament establirà anualment els llocs que puguin ésser objecte d’ús o d’ocupació, així com el nombre màxim de cada modalitat d’ús. Article 7 Usos prohibits En qualsevol cas es prohibeix expressament: a) Exercir a la via pública les modalitats d’ús comú especial o privatiu sense llicència prèvia municipal o sense complir les condicions de la llicència o sense concessió administrativa en el seu cas. b) Ocupar la via pública amb activitats, instal·lacions o usos diferents dels autoritzats per aquesta ordenança o contravenint les seves disposicions.

Secretaria General

No obstant, en casos puntuals i singulars es podran autoritzar usos diferents als descrits en aquesta ordenança quan concorrin circumstàncies d’interès públic o oportunitat, tot respectant els criteris generals exposats en aquest document. c) La venda ambulant en tot el terme municipal llevat de fires, festes commemoratives o tradicionals i exposicions artesanals de celebració periòdica regular. d) La instal·lació de caravanes, habitatges ambulants o similars, a no ser que es col·loquin en el marc d’una ocupació temporal autoritzada. e) Fer qualsevol tipus de plantació a la via pública. Article 8 Transmissibilitat de les llicències d’ocupació 1. Les llicències d’ocupació de la via pública seran transmissibles llevat que el nombre de les que es puguin atorgar es trobi limitat, o quan s’hagin concedit tenint en compte les característiques particulars del subjecte autoritzat de conformitat amb la normativa aplicable. 2. En cap cas es podran atorgar llicències que siguin complementàries d’altres quan l’activitat principal no disposi de la corresponent autorització. Article 9 Horari L’horari vindrà determinat en la resolució dictada per l’òrgan municipal competent per a l’atorgament específic de cada tipus d’ocupació. Article 10 Sol·licitud Amb la sol·licitud de la llicència s’haurà d’acompanyar: a) Indicació de durada i intensitat de l’ocupació. b) Plànol de situació amb indicació de l’espai a ocupar. c) La documentació que aquesta ordenança determini en la regulació específica de cada tipus d’ocupació. d) Qualsevol altra documentació que l’Ajuntament determini quan concorrin circumstàncies especials que així ho requereixin. Article 11 Fiança S’exigirà fiança, que es podrà actualitzar periòdicament per adequar-la als preus vigents en cada moment, com a garantia dels possibles danys que s’hagin produït a conseqüència de l’exercici de l’activitat que es desenvolupi. En qualsevol cas, les despeses originades pels danys provocats amb motiu de l’ús comú especial i l’ús privatiu de la via pública seran a càrrec del titular de la llicència o de qui els hagi produït si l’activitat es desenvolupava sense llicència. La valoració es farà segons les ordenances fiscals i, en el seu defecte, segons els preus normals de mercat. Article 12 Responsabilitat de les persones autoritzades Respondran directament, sens perjudici de les responsabilitats solidàries o subsidiàries que s’estableixin en la regulació particular de cada activitat, instal·lació o ocupació, dels danys que amb motiu de la seva utilització de l’espai públic es derivin per aquest. La quantificació dels danys serà determinada per l’Ajuntament i, en cas de no arribar la seva cobertura les fiances o assegurances exigides, es realitzarà la diferència pel procediment de constrenyiment, prèvia intimació de pagament amb l’assenyalament del corresponent termini, que serà d’un mes a comptar des del dia següent a la seva notificació. Tanmateix, respondran directament dels danys que amb motiu de la utilització de l’espai públic s’efectuïn en béns privats o en les persones, i s’exigirà per la seva cobertura la corresponent pòlissa de responsabilitat civil i l’acreditació de la seva contractació amb caràcter previ a la retirada de la llicència. L’acció de responsabilitat que eventualment s’interposi contra l’Ajuntament, serà resolta per l’òrgan municipal competent prèvia audiència de la persona autoritzada. Article 13 Causes per la pèrdua de les llicències Les llicències quedaran sense efecte per: 1) Caducitat: a. Per incompliment de les condicions a les quals estiguin subordinades.

Secretaria General

b. Per manca de pagament de les taxes o preus públics que estableixin les ordenances fiscals. c. Per compliment del període de vigència. 2) Revocació: a. Quan desapareguin les circumstàncies que van motivar l’atorgament. b. Quan sobresurtin d’altres que, d’haver existit en el moment de concessió de la llicència, haurien justificat la denegació. c. En aplicació del règim sancionador previst en aquesta ordenança. d. Per fer transmissions de titularitat no autoritzables o no autoritzades. 3) Anul·lació quan s’hagi atorgat erròniament. 4) Renúncia del titular. Article 14 Obligacions de titular Una vegada extingida una llicència el titular haurà de: a) Posar fi a l’ocupació. b) Retirar les instal·lacions de la via pública c) Reposar o reparar, en el seu cas, els elements urbanístics modificats o deteriorats per l’ús de l’ocupació. Si el titular no compleix el que disposa aquest article l’Administració portarà a terme els treballs necessaris a càrrec del titular. Article 15 Compliment d’altra normativa Tant les llicències com les concessions s’atorguen amb independència de l’acompliment de qualsevol altra norma, ordenança, disposició o legislació aplicable i no eximeix al sol·licitant de l’obtenció de les autoritzacions que siguin necessàries. TÍTOL I. DISPOSICIONS PER A LES INSTAL·LACIONS FIXES Article 16 Tipus A títol enunciatiu, es consideren instal·lacions situades de forma permanent en els béns de domini públic municipal les que limiten o exclouen la total utilització de l’espai pels altres interessats les següents: - Quioscos de diaris, revistes, llaminadures, flors i similars. - Quioscos de venda de loteria (ONCE). - Cabines de telèfon. - Bústies de correus. La present Ordenança serà d’aplicació complementària en el cas dels quioscos de venda de diaris, revistes i publicacions periòdiques, flors i llaminadures, a la vigent Ordenança reguladora de les autoritzacions per la venda de diaris, revistes i publicacions periòdiques mitjançant quioscos de caràcter fix a la via pública (BOPB 22/3/2002). Article 17 Ús de l’espai En cap cas les instal·lacions a la via pública causaran perjudici a l’ús propi de l’espai que es pretén ocupar i a la utilització d’espais i elements destinats a altres usos com guals, terrasses, casetes d’instal·lacions, passos de vianants, accessos per disminuïts, etc. Tampoc dificultarà ni disminuirà la visualització sobre la circulació, activitats realitzades sobre domini privat com comerços o similars i edificis d’interès general. Article 18 Condicions 1. Les instal·lacions emplaçades a la via pública s’han de subjectar, si escau, als models aprovats per l’Ajuntament i a les normes establertes en el plec de condicions de l’autorització que correspongui. 2. Les instal·lacions han de constituir ocasió o motiu de contribució al servei públic i l’ornamentació urbana, mitjançant la dignitat especial que han de revestir en llur presentació i materials constructius, en la lluminositat o en la prestació d’utilitat general o bé per les instal·lacions especials addicionals que continguin. 3. En cap cas es podrà ampliar el perímetre de l’ús concedit mitjançant la col·locació de caixes, cavallets o altres elements sustentables per a l’exhibició de productes. En cas d’incompliment, a més de la corresponent sanció, els serveis municipals retiraran els

Secretaria General

esmentats elements a càrrec del concessionari o titular de la llicència d’ocupació de la via pública. 4. El cessament de l’aprofitament de la via pública, sigui quina sigui la causa que el motiva, obliga els titulars a presentar a l’Administració municipal, abans que acabi el termini permès, l’oportuna declaració de baixa. 5. Qualsevol cessió, arrendament o traspàs de l’establiment, tant entre vius com per causa de mort, entre família o sense cap tipus de parentiu, cal que compti amb el coneixement i la conformitat de l’Ajuntament, a fi que el nou propietari, el qual ha de reunir les condicions exigides per tal de ser titular de la concessió o de la llicència d’ocupació de la via pública, n’obtingui la necessària autorització. Altrament, s’entén que el nou beneficiari n’efectua l’aprofitament sense la preceptiva llicència municipal o títol amb les conseqüències correponents, ja que es considera que l’anterior propietari ha renunciat tàcitament al dret que l’assistia. Article 19 Quioscos de gelats i publicacions 1. Les instal·lacions emplaçades a la via pública poden ser de gelats, de publicacions, de flors, de cupons de l’ONCE, de material pirotècnic o de qualsevol altre tipus que l’Ajuntament acordi. 2. Els quioscos de gelats estan destinats a servir al públic begudes d’ús normal al mercat, gelats i comestibles envasats que no requereixen condimentació prèvia immediata. Han de complir els requisits de caràcter higiènic- sanitari i de consum que dicti l’autoritat municipal. 3. Els quioscos de publicacions tenen com a fi la venda de revistes i diaris nacionals i estrangers i, excepcionalment, de llibres, vídeos, DVD i flors i llaminadures. Es poden classificar en diferents categories segons els llocs d’instal·lació i la classe o tipus de publicacions que constitueixi el seu fi, a l’efecte de fixar el corresponent cànon de concessió o preu públic per ocupació de la via pública. Article 20 Concurrència de sol·licitants En el cas que hi hagi diversos sol·licitants de la mateixa ocupació de la via pública, es resoldrà tenint en compte els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència, i els altres mèrits o requisits que es recullin als plecs de condicions o bases de la convocatòria. Article 21 Horari L’horari permès per a les activitats i ocupacions de la via pública detallades en aquest capítol es determinarà en l’autorització i s’establirà d’acord amb l’informe tècnic que emetin els serveis municipals que valoraran l’especificitat de cada lloc concret. Article 22 Ús de l’arbrat i les instal·lacions de l’enllumenat públic Amb motiu de fires, festes tradicionals i altres esdeveniments de relleu es pot autoritzar els propietaris o titulars d’establiments, sempre que tinguin l’informe favorable dels serveis municipals, perquè utilitzin l’arbrat i les instal·lacions de l’enllumenat públic per sostenir ornaments elèctrics, sota les condicions següents: a) No es poden tallar branques ni clavar claus als arbres. b) Els elements sostenidors han d’anar damunt de fusta o suro de prou amplada, recolzats a l’arbre mitjançant un cos tou (goma, cautxú o lona de prou gruix). Els lligams s’han de fer sobre aquest mateix cos tou. c) Els cables han d’anar a l’alçada mínima de 3 metres. d) Les instal·lacions i els ornaments s’han de col·locar de manera que no dificultin o impedeixin la vista dels habitatges pròxims. e) Acabada la utilització, s’han de tallar els lligams que s’hagin fet i retirar els materials emprats amb càrrec a les persones responsables de la sol·licitud. TÍTOL II. DISPOSICIONS PER A VENDA NO SEDENTÀRIA Secció I. Ús comú especial de la via pública conseqüència d'activitats que s'hi realitzin o d'instal·lacions situades en llocs de domini privat que determinin una intensitat d'utilització superior a la normal Article 23 Tipus Es consideren inclosos en aquesta modalitat els usos o les activitats següents:

Secretaria General

1. Taulells i taules destinats a la venda de gelats, begudes i productes similars que, sense sortir de la línia de façana estiguin en comunicació directa amb la via pública. 2. Taulells de bars, cafès i establiments similars amb un front a la via pública, que permetin l'expedició directa de consumicions al públic col·locat a les voreres. Resten inclosos els tamborets que s’hi puguin col·locar. 3. Taquilles de venda de bitllets per a espectacles de totes classes que donin directament a la via pública. 4. Aparells de venda automàtica o altres elements col·locats a dins de locals però amb comunicació directa amb la via pública. Article 24 Horari 1. En els supòsits d'ús comú especial als quals es refereix l'article anterior, s'entendrà que l'atorgament de la llicència municipal per a l'exercici de les respectives activitats principals no autoritza per a la realització dels esmentats usos especials. 2. Aquests usos o activitats no es podran dur a terme des de les 22.00 h a les 8.00 h, independentment de l'horari autoritzat per a l'activitat principal. Aquest horari podrà ser singularment ampliable en atenció a les circumstàncies concurrents al cas. Correspon al titular de l'activitat introduir els elements necessaris perquè els aparells de venda automàtica i els altres a què es refereix el punt 4 de l'article anterior siguin inutilitzables fora de l’horari autoritzat. Article 25 Localització Aquest tipus d’instal·lacions no s’autoritzaran si destorben o dificulten el normal funcionament de la via pública. En cap cas s’autoritzaran en voreres d’una amplada inferior a 2,40 metres. Secció II. Ús comú especial de la via pública que revesteix intensitat o quan l'ocupació de la via pública és temporal: Article 26 Classificació Als efectes d’aquesta Ordenança, resten inclosos, a títol enunciatiu, el següents: 1) Elements sortints: tendals, marquesines, aparadors i elements similars. 2) Elements fora d'establiments tipus bar, bar- restaurants o restaurants. 3) Activitats comercials, de serveis i d’oci 4) Instal·lacions temporals per a fires i festes tradicionals i de temporada. 5) Ocupacions derivades d'obres. Article 27 Tipus d’ocupació Es consideren tres modalitats d’ocupació de la via pública per a venda amb instal·lacions temporals o venda no sedentària: Ocupació habitual: És la que es realitza periòdica o habitualment en un mateix lloc i per una mateixa activitat de forma continuada o no. Ocupació temporal: És la que es realitza anualment per temporada. Ocupació ocasional: És aquella que es fa esporàdicament. Les llicències Article 28. Actes subjectes a llicència Les activitats, l'aprofitament i les instal·lacions que representin ús especial o privatiu del domini públic estan subjectes a llicència d’ocupació temporal que origina una situació de possessió precària, essencialment revocable per raons d’interès públic, i amb dret a indemnització, si s’escau. L'ocupació comprèn tant el sòl com l'espai elevat. Article 29 Naturalesa de les llicències Les llicències compreses a l'article anterior tenen el següent règim: 1. Quant a les seves instal·lacions: a) Seran permanents aquelles que per la seva naturalesa no permeten el desplaçament o desmuntatge i la seva naturalesa va lligada a una duració de llicència no determinada. b) Temporals les que no concorren en les circumstàncies del punt anterior. 2. Quant a la duració de la llicència poden ser: a) Temporals: són aquelles que s’atorguen per un període de temps determinat.

Secretaria General

b) Indefinides: són aquelles que no estan sotmeses a un període de temps determinat. En ambdós casos les llicències estan sotmeses a revocació per raons d’interès públic o per modificació del planejament o ordenances municipals. Article 30 Ús L’ús de la via pública o les activitats que s’hi facin, de caràcter pacífic i sense instal·lació requeriran llicència. No disposar de llicència suposarà la suspensió de l’activitat i formulació de denúncia com a inici d’expedient sancionador. La policia municipal confiscarà el material com a mesura cautelar que garanteixi l’efectivitat de la multa. Article 31 Contingut de la sol·licitud de llicència 1. Les llicències s’hauran de formular, si s’escau, en imprès oficial corresponent dirigit a la Unitat d’Ocupació de la Via Pública i signat per l'interessat o per la persona que legalment el representi, amb les següents indicacions: a) Dades de l'interessat. Quan es tracti d'una persona física: nom, cognoms, domicili, fotocòpia del DNI i telèfon. Quan es tracti d'una persona jurídica: raó social, domicili, fotocòpia del NIF i telèfon i, si s’escau, circumstàncies personals. b) Dades del representant (a emplenar si qui firma actua en representació de l'interessat i/o entitat jurídica): nom i cognoms, domicili, fotocòpia del DNI i telèfon i, si és necessari, circumstàncies personals. c) Situació del lloc pel qual se sol·licita la llicència d’ús especial o privatiu de la via pública amb indicació del nom del carrer i del número. d) Duració de la llicència, data prevista d’inici i de finalització o bé un període de temps. e) Superfície d’ocupació de la via pública que se sol·licita, indicant en un plànol o croquis a escala l’espai sol·licitat. Pel cas d’esser un espais de difícil ubicació caldrà aportar un plànol de situació. f) Quan el sol·licitant sigui una entitat sense ànim de lucre s’haurà d’aportar la documentació que ho acrediti, així com el número del Registre Municipal d’Entitats. g) Les altres circumstàncies que, segons l’objecte de la llicència sol·licitada, s’estableixin en aquesta Ordenança o en l'imprès oficial. h) Lloc i data. 2. Excepte en els casos expressament exceptuats, les sol·licituds de la llicència es presentaran al Registre General de l'Ajuntament situat a la planta baixa de l’edifici municipal del Viver (Unitat d’informació Territorial) la Plaça Assemblea de Catalunya, 9-11, previ dipòsit de l'import de les taxes, els preus públics i fiances que neixen de l’ús, l’activitat o el servei sol·licitat. 3. Les sol·licituds de llicència hauran d’anar acompanyades dels documents que, segons la naturalesa de la llicència, es determinin en aquesta Ordenança o a l'imprès oficial. Article 32. Assegurances i fiances 1. Prèviament a la concessió de llicències, l'Ajuntament podrà exigir la formalització d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys a tercers que es poguessin ocasionar, amb una durada que coincideixi amb l’activitat que es desenvoluparà, en els casos en què la naturalesa de l’ús així ho aconselli. 2. L'Administració també podrà exigir el dipòsit d’una fiança o un aval bancari que garanteixi el compliment de les obligacions esmentades en aquesta Ordenança i les de la llicència, i el pagament de la indemnització que correspongui a l'Ajuntament pel danys ( danys al sòl, mobiliari urbà i neteja de la superfície ocupada) que, a conseqüència dels usos autoritzats, es puguin ocasionar en béns de domini públic, fins i tot en els arbres, encara que només afectin el seu creixement natural o els produeixin un retardament biològic. 3. La cancel·lació de la garantia s’efectuarà un cop s’hagi acabat l’activitat, s’hagin retirat completament tots els elements, i els serveis tècnics hagin comprovat la correcta execució de l’aprofitament. En el cas que hi puguin haver defectes ocults (rases etc.) es determinarà un termini per garantir la supressió d’aquests possibles defectes. Article 33. Normes de general aplicació

Secretaria General

1. L’ocupació de la via pública ha de garantir un pas mínim per a vianants que s’establirà depenent del tipus de via, l’afluència de vianants i altres aspectes que incideixen en l’ús general de la via pública. Les instal·lacions situades en espais d’ús públic hauran de complir, amb caràcter general, el següents aspectes: a) En voreres: caldrà deixar una amplada de, com a mínim 1,5 metres per la circulació de vianants. b) En cap cas s’atorgaran autoritzacions per les instal·lacions en vies obertes al trànsit rodat. 2. La possible incidència negativa en la convivència ciutadana del sector, les molèsties i l'incompliment de condicions de llicències anteriors seran motiu per denegar la llicència municipal. 3. Les instal·lacions que sobrevolin la calçada hauran d’estar situades a una altura mínima de 5 metres. Article 34. Condicions generals d’atorgament de les llicències Els titulars de les llicències han de complir obligatòriament les condicions següents: 1. El titular de la llicència ha d’assumir totes les responsabilitats derivades per danys i perjudicis causats directament o indirectament a l'Ajuntament o a tercers, per l’obra, la instal·lació o el funcionament dels seus mitjans mecànics, dins o fora de la via pública. 2. La llicència es concedeix únicament per a allò que afecta la competència municipal, llevat el dret de propietat, i sense perjudici de tercers o l’obtenció d’autorització d’altres administracions si fos el cas. No podrà ser invocada per eliminar o disminuir responsabilitat civil o penal en què incorri el beneficiari en l’exercici de les seves activitats. 3. L’interessa’t haurà d’abonar les taxes i/o els preus públics per a l’obtenció de la llicència d’ocupació de via pública, mitjançant autoliquidació o la corresponent notificació prèvia que li serà adreçada. Així mateix, i amb caràcter previ a l’exercici de la llicència, haurà de dipositar la fiança a que fa referència l’article 34.2. 4. La llicència haurà d’estar en un lloc visible i a disposició dels agents de l’autoritat municipal i dels serveis tècnics municipals. Les instruccions que es puguin dictar complementàries de les que figurin a la llicència orientades al compliment del seu contingut hauran de ser executades puntualment. 5. Per ocupar la calçada serà indispensable sol·licitar llicència a la Guàrdia Urbana, i en cas que calgui prohibir l’estacionament de vehicles, s’hauran de col·locar els senyals de prohibició amb tres dies d'antel·lació d’acord amb les indicacions que assenyalin els serveis tècnics municipals. 6. Extingida la llicència el titular haurà de: a) Posar fi a l’ús o ocupació. b) Retirar les instal·lacions i/o els elements de la seva propietat situats a la via pública. c) Reposar, o si fos el cas, reparar els elements de la via pública afectats directament o indirectament per l’ús autoritzat al seu estat inicial, i reparar, si s’escau, els danys causats, prèvia autorització municipal i sota la inspecció dels serveis tècnics municipals competents. 7. S’hauran de prendre totes les mesures de precaució, protecció, seguretat i senyalització que facin al cas, amb enllumenat a les hores nocturnes si fos necessari. 8. L'incompliment de les ordenances municipals vigents o de qualsevol de les condicions de la llicència, en provocaran la caducitat immediata amb independència de l’aplicació de les sancions pertinents. 9. La manca o defecte de reposició en els casos tant de terminació normal com de caducitat, o el defecte de reparació dels danys causats, habilitaran l'Ajuntament per actuar subsidiàriament per compte del titular de la llicència. Article 35. Supressió de barreres arquitectòniques Els titulars de totes aquelles llicències d’ocupació de la via pública que comportin obres que afectin encreuament de carrer amb voreres o afectin passos de vianants senyalitzats i que no disposin de rebaixos adaptats a l'actual normativa d’accessibilitat, els hauran de construir d’acord amb les condicions de la llicència i la normativa vigent d’accessibilitat. Article 36. Instal·lacions i activitats en sòls o béns de domini públic municipal sense llicència

Secretaria General

Els usos i les activitats sense llicència sobre sòl o béns d’ús o domini públic municipal seran impedits per l'Ajuntament, i correspondrà a l’autor la retirada del material o els elements utilitzats o instal·lats, amb repercussió a l'interessat de les despeses ocasionades per l’actuació subsidiària de l'Ajuntament, a més de la imposició de les sancions que corresponguin i la reclamació, si s’escau, de la indemnització per danys i perjudicis. En el cas que l’activitat o l’ús fossin autoritzables d’acord amb la normativa vigent i per raons d’interès general o perill fos convenient realitzar-la sense esperar a l’obtenció de la llicència, el titular haurà de sol·licitar permís d’urgència i els serveis tècnics municipals valoraran la veracitat i la necessitat de continuar l’activitat o l’ús. Article 37. Ocupació de la via pública per motiu d’urgència L’ocupació de la via pública urgent derivada de la necessitat d’evitar danys a persones o coses s’efectuarà prèvia sol·licitud per urgència de llicència municipal a l'Àrea de Via Pública i Mobilitat durant les hores d’atenció al públic (Unitat d’Informació Territorial) o bé mitjançant un avís telefònic a la Policia Municipal. En aquest últim cas, l’endemà s’haurà de sol·licitar formalment l’ocupació realitzada. Secció III Elements fora d’establiments comercials permanents Subsecció I: Elements d’establiments tipus bar, bar restaurant o restaurant Article 38. Autorització d’ús d’un espai de sòl públic mitjançant terrasses Es podran autoritzar la instal·lació de terrasses per tal d’ocupar, de forma temporal, un espai de sòl, ja sigui en via pública o en sòl de titularitat privada d’ús públic, amb instal·lacions i/o elements annexos a un establiment. Les autoritzacions de terrasses només es concediran a aquells establiments d’hostaleria i assimilats degudament legalitzats, sense que puguin tenir un dret preexistent a la seva instal·lació, atès el caràcter inalienable i imprescriptible del domini públic i el caràcter discrecional de totes aquestes autoritzacions, es refereriran a sòls de domini públic o a espais de titularitat privada d’ús públic, i tindran un caràcter provisional, és a dir, es mantindran exclusivament quan es mantinguin les circumstàncies que es van tenir en compte per el seu atorgament, i no n’apareguin de noves que impedeixin el seu manteniment, sens perjudici de l’ús comú o de l’interès general referit al concret ús de l’espai públic afectat. En conseqüència, la suspensió temporal o definitiva de la terrassa per raons d’interès públic preferent no donarà lloc a cap indemnització, sens perjudici de què es pugui sol·licitar la part proporcional de les taxes que per la utilització del domini públic hagueren estat cobrades. No es concediran autoritzacions per a la instal·lació de terrasses amb cobertes estables en espais de propietat privada i ús públic, ja que això implicaria un augment de l’edificabilitat i l’aprofitament lucratiu corresponent a la parcel·la. Article 39. Elements a instal·lar Únicament es permetrà la instal·lació de taules, cadires, para-sols i tendals, proteccions laterals o paravents o similars. Tots aquests elements hauran d’ésser desmuntables. Article 40 Titular de la sol·licitud Poden sol·licitar la instal·lació de terrasses els titulars dels establiments de restauració que hagin estat prèviament intervinguts per l’Ajuntament, mitjançant la submissió a llicència municipal, a comunicació prèvia o declaració de responsable, segons en cada cas correspongui, i s’adeqüin als requeriments que s’hi estableixin. Pel fet de considerar que les ocupacions autoritzades a la via pública per a la col·locació de taules, cadires, para-sols i tendals formen una unitat d’explotació amb el local al qual serveixen, les sancions derivades de la legislació sobre espectacles públics i activitats recreatives comeses en aquest espai afectaran, des del punt de vista sancionador, el local principal. De la mateixa manera, les sancions que comportin suspensió o tancament de l’activitat principal s’entendran també referits a l’activitat d’ocupació a l’espai públic autoritzada. Article 41. Espais a ocupar 1. En el cas de voreres adossades a les façanes, l’autorització permetrà l’ocupació del tram de sòl situat davant del propi establiment. Podrà ésser ocupat el tram corresponent a l’establiment del veí contigu, prèvia autorització escrita del seu titular, legalment instal·lat.

Secretaria General

2. En els cas de passeigs centrals, l’autorització permetrà l’ocupació del tram de sòl situat davant del propi establiment. Excepcionalment es podrà autoritzar una ocupació longitudinal major quan, l’esmentada ocupació sigui compatible amb els usos existents. 3. No s’autoritzarà cap ocupació davant entrades d’immobles ni de sortides d’emergència. 4. En qualsevol cas es respectaran els arbres, els escossells, els parterres, el mobiliari urbà i els seus accessos i els passos de vianants. Si el sol·licitant considera necessària la retirada de qualsevol element del mobiliari urbà caldrà que ho notifiqui juntament amb la sol·licitud de llicència d’ocupació i, en tot cas, seran els serveis tècnics municipals el que ho realitzaran, previ pagament de la taxa corresponent. 5. Si la instal·lació de la terrassa es sol·licita en una plaça, l’Ajuntament determinarà quina serà la superfície màxima a ocupar i el lloc concret on s’ha de col·locar. 6. Si en una zona concreta hi ha instal·lats diferents establiments que sol·licitin col·locar llurs terrasses, l’Ajuntament distribuirà l’espai en funció de la superfície demandada, la superfície que es pot ocupar i la situació de cadascun dels establiments i garantirà espai lliure suficient per al trànsit dels vianants. 7. En cap cas es podran aprovar llicències o concessions d’ocupació a l’espai públic quan els seus emplaçaments impliquin un obstacle pel lliure trànsit de vianants i vehicles. Article 42. Durada de l’autorització Les persones interessades podran sol·licitar l’autorització d’ocupació d’espais d’ús públic per a la instal·lació de terrasses pel termini que creguin convenient, que en cap cas podrà ser superior a l’any natural. Article 43. Muntatge i desmuntatge L’ocupació del sòl per a la realització del muntatge i desmuntatge de les instal·lacions podrà començar com a màxim el mateix dia en que s’ha obtingut l’autorització, no abans, i podrà finalitzar, com a màxim, un dia després del període autoritzat. Article 44. Instal·lació 1. L’ocupació no perjudicarà els drets dels vianants i veïns, i haurà de deixar lliure com a mínim un pas de 1,5 metres. 2. Tampoc afectarà a: a) els descans dels veïns. b) L’amplada mínima de la vorera per instal·lar la terrassa serà de 2,40 metres. 3. Qualsevol instal·lació elèctrica a les terrasses, inclosa la instal·lació d’enllumenat, haurà de complir el Reglament electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries que li són d’aplicació. No es permetrà la instal·lació provisional de cap conductor elèctric en superfície. No es permetrà la instal·lació de cap element elèctric que pugui suposar un perill o entorpir el pas de vianants o usuaris de les terrasses, ni element aeri que pugui generar impacte visual negatiu. Article 45. Ús Els usos en les terrasses seran els admesos en l’Ordenança dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics (BOPB núm. 280 data 23/11/2005). No s’admetrà la instal·lació de terrasses als establiments tals com: bar musical, cafès cantant i cafès concert, sales de festa, discoteques, sales de ball, etc... En les terrasses no s’admetrà la instal·lació de cap tipus de font acústica (musical, ambiental, etc...) ni la música en viu, llevat de zones que per a les seves especials característiques d’emplaçament i l’entorn ho permetin. Article 46. Horaris 1. L’horari de muntatge i funcionament de les terrasses vindrà determinat, anualment, per Decret de l’Alcalde. Tanmateix, horari serà fixat a les disposicions de la llicència. 2. En tot cas, el desallotjament de les instal·lacions i retirada dels elements, no ancorats, de la via pública s’haurà de realitzar en un termini de 30 minuts des de la finalització de l’horari de funcionament. Aquesta tasca s’haurà de fer de manera que no generi sorolls ni molèsties.

Secretaria General

3. No es podrà ocupar la via pública amb piles de cadires, taules, para-sols, etc, o qualsevol altre element auxiliar de la terrassa. Article 47. Instal·lacions La instal·lació de terrasses complirà amb les normatives generals d’ocupació de la via pública, de supressió de barreres arquitectòniques, i s’ajustaran a les següents condicions: 1. Els para- sols i cobertes dels vetlladors hauran d’ésser de material tèxtil o similar suportats per elements lleugers totalment desmuntables. Els vetlladors quan estiguin en voreres compliran les condicions següents: a) La instal·lació ha de garantir, en tot cas, un itinerari de vianants permanent de 1,50 metres mínims d’amplada respecte de la façana, lliure d’obstacles. Aquest itinerari mínim es modularà segons les següents amplades de voreres: - De 2,40m. a 4m., es mantindrà l’itinerari lliure de 1,50 m. L’amplada de la terrassa serà des de 60 cm. fins a 2, 20 m. - De 4,01m. a 5m., es mantindrà l’itinerari lliure de 2,00 m. L’amplada de la terrassa serà fins a 2, 70 m. - De 5,01m. a 6,50m., es mantindrà l’itinerari lliure de 2,50 m. L’amplada de la terrassa serà fins a 2, 90 m. - Més de 6,51m., es mantindrà l’itinerari lliure de 3,00 m. L’amplada de la terrassa serà fins a 4, 50 m. b) Es situaran separats de la façana a 30 cm de la part externa de la vorada. En voreres on no es permeti l’estacionament en la calçada, serà obligatòria la instal·lació d’una tanca de protecció. En els casos de calçades on es permeti l’estacionament en bateria, els vetlladors s’hauran de situar a 40cm. de la vorada. Quan l’estacionament sigui en bateria, s’hauran de situar a 60 cm. de la vorada. c) Es considerarà espai lliure pel pas de vianants el que quedi lliure un cop descomptada la superfície que per qualsevol causa o obstacle no sigui apte pel trànsit. En el cas dels carrers amb jardins, la vorera mínima es comptarà des de la façana fins al jardí i/o parterre. d) En places, parcs i espais lliures, s’ubicaran de manera que quedin integrats en l’entorn del lloc que ocupin i de manera que la superfície ocupada no dificulti l’ús de l’espai lliure. e) En carrers de vianants, es podrà ocupar una franja d’amplada màxima ¼ de l’amplada del carrer a cada banda i tot respectant la façana. La seva ubicació es fixarà en cada cas d’acord amb el disseny del carrer. Els carrers sense sortida, als efectes de la present ordenança, tindran la consideració de carrers de vianants. f) Si, per circumstàncies excepcionals degudament argumentades, fos convenient la ubicació de la terrassa o vetllador a la banda de la façana de l’establiment, es podrà autoritzar, d’acord amb el disseny i les condicions que proposi la Unitat d’Ocupació de la Via Pública, respectant, igualment, l’amplada dels itineraris de vianants en funció de les amplades de les voreres senyalades en l’apartat a). g) Les terrasses es podran cobrir amb para- sols de materials i colors adients, que es col·locaran a una alçada d’entre 2 i 3,5 metres sempre i quan no causin perjudici, com pot ésser el de tapar la visualització a altres locals, activitats, habitatges, etc., o d’espais de marcat interès paisatgístic o arquitectònic. h) S’entén per para- sols aquelles instal·lacions desmuntables de material flexible col·locades sobre un sol peu dret, destinades a protegir del sol i dels elements atmosfèrics. No s’admet la instal·lació de tendals, llevat dels col·locats sobre façana. i) L’espai a ocupar es senyalitzarà o limitarà de la forma en què l’Ajuntament acordi. j) L’Ajuntament podrà exigir, en espais singulars i d’acurada urbanització, que el mobiliari a instal·lar com taules, cadires, para-sols, tendals, etc. s’ajusti a condicions d’estètica i qualitat prefixades per l’Ajuntament.

Secretaria General

k) En qualsevol cas no s’ocasionarà perjudici greu a l’ús propi de l’espai que es pretén ocupar ni la utilització d’espais o elements destinats a un altre ús, com guals, quioscos, casetes d’instal·lacions, passos de vianants, i persones amb mobilitat reduïda, etc. 2. Les taules, les cadires i altres elements auxiliars de les terrasses que s’instal·lin a la via pública o que es vegin des d’aquesta, han d’harmonitzar entre si i amb l’entorn en el cromatisme, els materials, el disseny i la il·luminació. La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip en els coixins o les fundes de les cadires. 3. L’Ajuntament, previ pagament de la taxa corresponent, senyalitzarà el perímetre de les terrasses i dels vetlladors sobre la vorera o espai públic, és farà marcant els angles de la cantonada amb pintura blanca. 4. La part més baixa del para-sol tindrà una alçada mínima de 2,20 metres i màxima de 2,30 metres, el perímetre del para-sol no podrà dur afegit cap tipus de faldó. 5. Els para-sols seran de colors llisos clars, no estaran permesos els estampats ni les franges. 6. Resten prohibides les tarimes a les terrasses, amb excepció d’aquelles localitzacions, en les quals el Planejament sectorial així ho contempli. 7. La superfície ocupada per la instal·lació es podrà delimitar per proteccions laterals o paravents. Aquestes proteccions laterals hauran d’ésser mòbils, transparents o transllúcides, sempre adequats a l’entorn. La seva idoneïtat quedarà subjecta al vist-i-plau de la unitat administrativa competent. No es podrà sobrepassar l’amplada autoritzada de la instal·lació corresponent, i la seva alçada no serà inferior a un (1) metre, ni superior a 1,55 m. S’instal·laran aixecats un mínim de 5cm. del paviment per tal de facilitar la neteja. 8. No es podran instal·lar elements auxiliars, com ara jardineres, per limitar l’espai de la terrassa. 9. Les instal·lacions a la Rambla, al Passeig Marítim i a Dalt de la Vila es regiran per les següents prescripcions: a). A l’espai públic de la Rambla de Badalona i del Passeig Marítim el mobiliari hostaler s’ajustarà a les condicions específiques següents, que seran prevalents a les establertes genèricament per a les instal·lacions temporals a la present ordenança. TAULES - Material: alumini polit i anoditzat i/o fusta tropical tractada o envernissada. - També s’autoritzen els models tradicionals de forja i marbre. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, autoritzant en tot cas la inscripció del nom i/o logotip de l’establiment, per a la seva identificació. CADIRES - Material: alumini polit i anoditzat, trenat de ràfia o plastificat i/o fusta tropical tractada o envernissada. El trenat, els coixins i/o les fundes de les cadires poden ser del color corporatiu de l’establiment. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip en els coixins o les fundes de les cadires. PARASOLS - Material: estructura d’alumini color plata o lacat blanc i lona de teixit amb tractament hidròfug - Forma quadrada de 2,50x2,50 m, 3,00x3,00 m, ó 4,00x4,00 m, en funció de cada cas. - Color Lona: blanc o blanc trencat (RAL 9001, 9003, 9010, 9016, 1013, 1015) - Fixació a paviment mitjançant base d’encastament. - S’autoritza la unió dels para-sols per mitjà de canals de lona del mateix color. - El vol no sobrepassarà l’espai de concessió de cada terrassa. - Alçada mínima de pas sota el para-sol de 2,20m. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip.

Secretaria General

- Els elements d’il·luminació, preferiblement de LEDs, s’instal·laran a l’estructura dels para-sols. L’alimentació es realitzarà exclusivament a través de la línia prevista des del quadre d’enllumenat públic. PARAVENTS - Delimitaran l’ocupació que correspongui a la concessió administrativa de cada establiment en els laterals i el fons. El front de la ocupació restarà sempre lliure per l’accés a la terrassa des de la Rambla i/o Passeig Marítim. En cas de no col·locar paravents laterals l’àmbit d’ocupació es limitarà amb passamans d’acer inoxidable. - Material: estructura d’alumini lacat color gris fosa i vidre transparent de seguretat. - Paraments opacs inferiors de color gris fosa o vidre (0,50 m d’alçada) i superiors de vidre transparent de seguretat (1,00 m d’alçada). - S’instal·laran aixecats un mínim de 5 cm del paviment per tal de facilitar la neteja. - Mides: 1,50 - 1,55 m d’alçada. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip en una superfície màxima del 15% del vidre. b). Regulació especifica relativa al Nucli històric de Dalt de la Vila, delimitat per l’avinguda del President Companys, la Via Augusta, l’avinguda de Martí i Pujol i el carrer de Sant Josep i d’en Rosés: TAULES - Material: alumini polit i anoditzat i/o fusta tropical tractada o envernissada. - També s’autoritzen els models tradicionals de forja i marbre. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, autoritzant en tot cas la inscripció del nom i/o logotip de l’establiment, per a la seva identificació. CADIRES - Material: alumini polit i anoditzat, trenat de ràfia o plastificat i/o fusta tropical tractada o envernissada. El trenat pot ser del color corporatiu de l’establiment. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip en els coixins o les fundes de les cadires. PARASOLS - Material: estructura d’alumini color plata o lacat blanc i lona de teixit amb tractament hidròfug - Fixació a paviment mitjançant base d’encastament. - S’autoritza la unió dels para-sols per mitjà de canals de lona del mateix color. - El vol no sobrepassarà l’espai de concessió de cada terrassa. - Alçada mínima de pas sota el para-sol de 2,20m. - La publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció del nom de l’establiment i/o el seu logotip. - Els elements d’il·luminació, preferiblement de LEDs, s’instal·laran a l’estructura dels para-sols. L’alimentació es realitzarà exclusivament a través de la línia prevista des del quadre d’enllumenat públic. PARAVENTS

- Amb l’excepció dels espais públics qualificats de vial de vianants (clau 5v), s’admet la instal·lació de proteccions laterals o paravents per delimitar la superfície ocupada per la instal·lació de cada establiment (en el fons).

- Material: estructura d’alumini lacat color gris fosa i vidre transparent de seguretat. - Paraments opacs inferiors de color gris o vidre (0,50 m d’alçada) i superiors de vidre

transparent de seguretat (1,00 m d’alçada). - S’instal·laran aixecats un mínim de 5 cm del paviment per tal de facilitar la neteja. - Mides: 1,50-1,55 m d’alçada. - LA publicitat de marques comercials queda prohibida, només s’autoritza la inscripció

del nom de l’establiment i/o el seu logotip en una superfície màxima de l 15% del vidre.

ELEMENTS AUXILIARS

Secretaria General

En espais amb pendent s’admet la col·locació d’elements auxiliars per anivellar les taules, cadires i para-sols. Aquests elements seran desmuntables i es col·locaran exclusivament dins de l’horari autoritzat de funcionament de la terrassa. COLORS

- D’acord amb l’article 16 de l’Ordenança per al tractament de les façanes i carta de colors del barri de Dalt de la Vila de Badalona, els colors permesos per a para-sols, protectors de cadires i coixins seran els establerts per als complements en el model contemporani.

Color ACC§ RGB§

6 F2.05.65 187 / 183 / 176

7 F4.12.65 187 / 176 / 154

8 F2.10.70 208 / 197 / 177

9 F2.06.84 240 / 234 / 223

10 F6.09.86 247 / 234 / 208

15 E4.30.75 253 / 202 / 131

17 U0.10.70 194 / 199 / 233

18 P0.10.70 152 / 196 / 192

Article 48. Documentació La petició d’autorització d’ús d’un espai de sòl en la via pública mitjançant terrasses s’haurà de formular mitjançant instància oficial al registre general (Unitat d’Informació Territorial) adjuntant la documentació: - Nom, cognom, adreça i dades del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. - Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. - Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar, número de mòduls de terrassa, constituïts per una taula i cadires cada un d’ells, a instal·lar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència de la terrassa. - Tipus de terrassa a instal·lar: amb para-sols o de muntatge obert amb tendals. En aquest segon cas s’hauria d’aportar plànol de planta i secció, a escala 1:50 o 1:20, de la terrassa. En ambdós casos: memòria descriptiva dels materials, textures i colors a emprar. - En el cas de preveure una coberta fixa, s’haurà d’aportar un projecte tècnic visat de la instal·lació pretesa. En tot cas, els interessats que ho considerin oportú, podran presentar una avanç projecte de la coberta de la terrassa, en el que hi consti el corresponent croquis descriptiu de la instal·lació, amb indicació de les mesures de l’ocupació, planta i alçat i la seva relació amb l’espai públic afectat, els seus serveis i circumstàncies, i el corresponent muntatge fotogràfic descriptiu de la instal·lació pretesa. La decisió del tècnic municipal al respecte es traslladarà a l’interessat, a fi i efecte que pugui confeccionar el projecte definitiu d’acord amb les indicacions municipals, evitant així treballs i despeses innecessàries. - Fixació de la durada de l’ocupació.

Secretaria General

- Document de compromís de finalització del desmuntatge de la totalitat de la instal·lació i de reposició dels elements del mobiliari urbà afectats, en el dia següent al darrer dia del període autoritzat. - Indicació de les dades de la llicència d’obertura de l’establiment/ comunicació prèvia de l’activitat. - Fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar les taules i cadires. - Pel cas que es vulguin instal·lar estufes d’exterior, caldrà aportar: certificat d’homologació del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, assegurança que cobreixi els danys que puguin ocasionar les estufes, contracte de manteniment de les estufes amb empreses especialitzades. (les estufes, en tot cas, hauran de ser de baix consum, respectant la sostenibilitat del medi ambient). Article 49. Renovació La renovació de la llicència o pròrroga serà automàtica amb les característiques previstes en la llicència inicial. En anys successius el titular de la mateixa rebrà al domicili fiscal, la notificació de pagament de la taxa per la renovació. En cas de produir-se un canvi de titularitat o característiques de la terrassa s’haurà de comunicar a la Unitat d’Ocupació de la Via Pública i fer el tràmit com una nova llicència. En qualsevol cas, podrà desistir de la mateixa, amb un període d’antelació de 15 dies de l’inici del període concret de la instal·lació de la terrassa que tingués autoritzat. Article 50. Condicions generals de la llicència: - Les autoritzacions es concediran a precari, sense perjudici de tercers i sempre que la instal·lació i l’ús es facin d’acord amb els criteris d’actuació que s’assenyalin, així com amb les ordenances municipals i disposicions que siguin d’aplicació. - Els para- sols, tendals, etc estaran inclosos en el total de la superfície autoritzada. - El mobiliari de la terrassa sols ocuparà la via pública durant els límits de l’horari i temporada autoritzats. - El titular de la llicència retirarà tots els elements annexos a la terrassa, suports de para-sols etc..., que puguin ésser obstacle per a la circulació dels vianants. - L’Ajuntament assenyalarà, amb càrrec al titular de la llicència, amb pintura blanca, el perímetre dins del qual ha de quedar instal·lada la terrassa. Restarà obligat a conservar la senyalització així com a renovar la pintura quan sigui necessari i, en tot cas, quan l’Administració li requereixi, posant molta cura, especialment en el marcatge dels angles. - Les autoritzacions de temporada d’estiu es marcaran amb una línia blanca discontinua de 5cm. d’ample i les autoritzacions anuals es marcaran amb una línia blanca contínua de 5cm d’amplada. - La llicència d’ocupació temporal de l’espai públic s’haurà de col·locar en un lloc visible i restarà en tot moment a disposició de dels agents de l’autoritat municipal i dels serveis tècnics municipals. Article 51. Vigència de la llicència La manca de pagament de tributs s’entendrà com a renúncia expressa a la llicència concedida, comportant la no renovació de la mateixa de manera automàtica per part de l’administració. En el cas que el titular estigui interessat en obtenir una altra llicència amb posterioritat a l’impagament esmentat caldrà tramitar-la com si d’una nova llicència es tractés. Les autoritzacions es concediran a precari, sense perjudici de tercers i sempre que la instal·lació i l’ús es facin d’acord amb els criteris assenyalats en aquesta ordenança. La llicència quedarà sense efecte per finalització del termini pel qual fou concedida o per renúncia expressa o tàcita de l’exercici de l’ocupació autoritzada. L’incompliment de les condicions d’autorització de la llicència comportarà la seva caducitat. L’Ajuntament podrà revocar la llicència atorgada per causes justificades d’interès públic o per incompliment de qualsevol de les condicions de la llicència. Article 52 Anul·lació de la llicència L’autorització quedarà anul·lada per:

Secretaria General

- Manca de conservació de la senyalització de la terrassa o higiene i neteja en la terrassa i en la seva zona d’influència. - Per l’ús indegut de la terrassa. - Per modificació de les circumstàncies en raó de les quals va ésser atorgada l’autorització. Subsecció II: Elements sortints: tendals i para- sols Article 53 Condicions d’atorgament de llicència El missatge publicitari difós mitjançant aquests suports, correspondrà únicament a la denominació genèrica de l’edifici, establiment o local que es tracti. El material, color, textura i forma no trencarà la composició de façana de l’edifici que es tracti i no produirà efectes discordants sobre l’entorn. Únicament serà admissible la instal·lació de tendals i para- sols en les situacions següents: a) En façanes d’edificis. b) En els espais autoritzats per col·locar vetlladors i terrasses En ambdós casos s’estarà al que disposa aquesta ordenança al respecte de les condicions. Secció IV Instal·lacions annexes a comerços Article 54 Classificació Llevat de les parades que s’ubiquin en els mercats periòdics, únicament s’admetran les instal·lacions de venda annexes a comerços següents: a) Exposició i venda fruites, verdures o diaris. b) Neveres per a la venda de gelats. c) Jocs infantils annexos a comerços. d) Pissarres Informatives. Article 55 Localització 1. Les instal·lacions d’exposició i venda de fruites, verdures i diaris no es situaran sobre voreres d’amplada inferior a 2,40 metres o si dificulten o destorben l’ús propi de la via pública. No podran sobresortir més de 40 cm del pla de façana, ni ocupar una longitud de façana major de la corresponent al local expositor. 2. Les neveres de venda de gelats no es situaran en voreres d’amplada inferior a 2,40 metres, es col·locaran en els forats d’accés als locals de forma que la venda es realitzi des de l’interior i, en tot cas, no sobresortiran més de 40 cm del pla de façana. 3. Es podran col·locar jocs infantils de poca grandària en voreres de més de 2,40 metres d’amplada sense que sobresurtin més de 60 cm del pla de façana i es situaran enfront del tram de façana corresponent al local. Article 56 Sol·licitud La petició d’autorització d’ocupació de l’espai públic mitjançant les instal·lacions esmentades en aquesta secció, s’haurà de formular mitjançant instància oficial a la Unitat d’Informació Territorial, adjuntant la següent documentació: o Nom, cognoms, adreça i còpia del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència de la terrassa. o Croquis acotat de l’emplaçament. o Indicació de les dades de la llicència d’obertura de l’establiment /comunicació prèvia de l’activitat. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar l’element Secció V Instal·lacions comercials independents a comerços Article 57 Classificació

Secretaria General

Únicament s’admetran, llevat de les que s’ubiquen en l’àmbit de mercats, fires o festes, els quioscos de venda no sedentària següents: a) Gelats b) Castanyes, moniatos i altres aliments. c) Flors i llibres. d) Remolcs alimentaris. Article 58 Quioscos de venda de gelats El model tipus de quiosc a instal·lar serà obligatòriament el que l’Ajuntament acordi. Els seran d’aplicació les disposicions sobre quioscos fixos (Ordenança reguladora de les autoritzacions per la venda de diaris, revistes i publicacions periòdiques, flors i llaminadures mitjançant quioscos de caràcter fix a la via pública, BOPB 22/3/2002). Les sol·licituds d’autorització d’ocupació de l’espai públic hauran d’ anar acompanyades de la següent documentació: o Nom, cognom, adreça i dades del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència de la instal·lació. o Croquis acotat de l’emplaçament o en pretén instal·lar el quiosc. o Indicació de les dades de la llicència d’obertura de l’establiment /comunicació prèvia de l’activitat. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar. o Pòlissa subscrita amb l’empresa subministradora d’energia elèctrica corresponent al subministrament específic de la instal·lació. o Certificat que les instal·lacions de les escomeses elèctriques s’ajusten al vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i a la Instrucció Complementària MIBT027. o Pòlissa de responsabilitat civil. Article 59 Quioscos de venda de castanyes, moniatos i altres aliments Els quioscos destinats a la venda de castanyes, moniatos i altres aliments s’instal·laran preferentment durant la temporada d’hivern. La seva ubicació serà tal que no causaran molèsties als ocupants dels habitatges i locals propers. El model tipus a instal·lar serà obligatòriament el que l’Ajuntament acordi i els seran d’aplicació les disposicions sobre quioscos fixos. Les sol·licituds d’autorització d’ocupació de l’espai públic hauran d’anar acompanyades de la següent documentació: o Nom, cognom, adreça i dades del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència de la terrassa. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar. o Certificat de formació de manipulador d’aliments. o Pòlissa de responsabilitat civil. o Certificat de la companyia del Gas. Article 60 Remolcs alimentaris

Secretaria General

Les sol·licituds d’autorització d’ocupació de l’espai públic per instal·lar un remolc alimentari hauran d’anar acompanyades de la següent documentació: o Nom, cognom, adreça i còpia del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. o Croquis acotat de l’emplaçament del remolc. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar el remolc. o Pòlissa subscrita amb l’empresa subministradora d’energia elèctrica corresponent al subministrament específic de la instal·lació. o Certificat que les instal·lacions de les escomeses elèctriques s’ajusten al vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i a la Instrucció Complementària MIBT027. o Certificat de la companyia del Gas. o Fitxa tècnica del remolc. o Certificat de formació de manipulador d’aliments. o Pòlissa de responsabilitat civil. o Les xurreries i quioscos també portaran autorització dels possibles afectats quan interfereixin la visualització d’aparadors, accessos a locals o edificis o altres casos similars. El termini màxim d’ocupació de l’espai públic mitjançant la instal·lació d’un remolc alimentari serà de 48 hores, transcorregut el qual, s’haurà de procedir a la seva retirada. Article 61 Paredes de venda de flors i/o llibres Les parades destinades a la venda de flors i/o llibres durant la Diada de Sant Jordi, Dia de la Mare, Tots Sants i similars s’hauran de sol·licitar com a mínim amb una antel·lació d’un mes abans de la data de l’ocupació desitjada, més enllà d’aquesta data, no s’acceptaran a tràmit cap sol·licitud. El període d’inici per presentar les sol·licituds començarà dos mesos abans de la data senyalada per aquesta activitat. La seva ubicació serà tal que no causaran molèsties als ocupants dels habitatges i locals propers. La vigència de les llicències de la Diada de Sant Jordi i del Dia de la Mare serà dins de les 24 hores senyalades per a l’ocasió. Les sol·licituds d’autorització d’ocupació de l’espai públic hauran d’anar acompanyades de la següent documentació: o Nom, cognom, adreça i còpia del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència de les instal·lacions. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar. TÍTOL III. DISPOSICIONS PER A L’OCUPACIÓ TEMPORAL AMB ACTIVITATS NO COMERCIALS Article 62 Concepte Aquest capítol regula aquelles activitats quina finalitat inicial o principal no és comercial encara que dins del seu àmbit es realitzi algun tipus de venda no sedentària. Secció I Activitats lúdiques i/o recreatives Article 63 Classificació Es poden autoritzar els següents tipus d’activitats lúdiques i/o recreatives. a) Envelats i/o espais acotats per a la celebració de revetlles, festes tradicionals, balls, concerts, representacions, exposicions i actes anàlegs.

Secretaria General

b) Circs. c) Atraccions de fira. d) Curses i proves esportives. e) Cercaviles, desfilades i comitives amb motiu d’actes tradicionals, culturals o festius. f) Altres similars. Les activitats enumerades en els apartats a, d i e de l’article anterior s’autoritzaran únicament si es fan amb motiu de celebracions tradicionals o col·lectives o que tinguin especial incidència sobre algun sector de la població. Article 64 Localització Els espais de sòl públic per a la instal·lació dels circs i fires d’atraccions restaran subjectes a la supervisió i adequació per part de l’ajuntament que, en tot cas, podrà recomanar un altre espai diferent al sol·licitat, per raons de disponibilitat, superfície, etc. Es tindrà en compte l’espai ocupat per les instal·lacions annexes com caravanes, gàbies o guinguetes. Article 65 Atraccions de fira Les atraccions de fira s’autoritzaran únicament en el marc de fires o celebracions. No obstant es podran admetre la instal·lació d’aquelles atraccions que tradicionalment s’han instal·lat a la ciutat o aquelles que ho facin sobre terrenys sense urbanitzar, amb una durada màxima de 30 dies. Les sol·licituds d’ocupació hauran d’anar acompanyades de la següent documentació: o Nom, cognom, adreça i copia del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracta de persones físiques i, quan el sol·licitant sigui persona jurídica, dades del número d’identificació fiscal. o Quan el signant actuï per representació, nom, cognom, adreça, dades del document nacional d’identitat i qualitat en què obra el signant. o Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, amb indicació de la superfície a ocupar. En el plànol s’haurà d’assenyalar el conjunt del mobiliari urbà que pogués existir en la zona d’influència. o Croquis acotat de l’emplaçament de l’atracció. o Una fotografia de l’emplaçament on es vol instal·lar l’atracció. o Pòlissa subscrita amb l’empresa subministradora d’energia elèctrica corresponent al subministrament específic de la instal·lació. o Certificat que les instal·lacions de les escomeses elèctriques s’ajusten al vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i a la Instrucció Complementària MIBT027. o Contracte de l’assegurança que cobreix el risc de responsabilitat civil. o Rebut pagat de la pòlissa de responsabilitat civil. o Certificat de formació de manipulador d’aliments (en parades de venda de productes alimentaris). o Certificació tècnica preceptiva emesa pel facultatiu habilitat conforme el muntatge i el funcionament de les atraccions electromecàniques compleixen les condicions de seguretat establertes a la Llei 1/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i al Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives (Decret 112/2010, de 31 d’agost) , i sobre el compliment de les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques, totes les atraccions electromecàniques o no, certificació que acrediti el bon funcionament sobre el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, des del punt de connexió fins a l’atracció, inclusiu en el cas de grups electrògens fent-li saber que si no ho fa així per causes que li siguin imputables la llicència quedarà resolta i sense efecte (si l’aparell és electromecànic). Secció II Tanques provisionals d’obres Article 66 Concepte 1. Aquesta secció regula l’ocupació de via pública que es podrà fer mitjançant tanques de protecció d’obres i les condicions que hauran de complir.

Secretaria General

2. Es podrà autoritzar la col·locació de tanques provisionals d’obres en front de finques on s’hagin d’executar obres de construcció, reforma o demolició d’edificacions amb llicència municipal en què, per les característiques dels treballs a realitzar, existeixi risc de caigudes de materials o objectes sobre la via pública. Article 67 Tipus Les tanques provisionals d’obres seran de 2 metres d’alçària com a mínim i de materials que ofereixin seguretat i conservació decorosa, com ara rajoles, taules o panells prefabricats. Estan prohibides les tanques d’engraellat metàl·lic amb peu de formigó. Article 68 Criteris d’ubicació 1. Per a la determinació de l’espai ocupable amb tanques provisionals d’obres es seguiran els criteris següents: El màxim espai que es podrà ocupar amb la tanca de precaució estarà en proporció a l’amplària de la vorera o del carrer; però en cap cas no podrà avançar-se més de 3 metres comptats des de la línia de façana, ni sobrepassar els dos terços de la vorera, ni deixar espai lliure de vorera inferior a 0,90 metres. A les voreres de menys d’1,40 metres d’ample es permetrà l’establiment de tanques, amb un sortint màxim de 0,50 metres només en casos d’obra de nova planta fins a la realització de la coberta de la planta baixa, o fins que s’arribi a l’altura mínima assenyalada per a les plantes baixes de cada zona; i d’obres de reforma que afectin la façana de la planta baixa. Durant l’execució de la resta d’obres en el primer cas, quan les de reforma no afectin la part indicada, o quan es tracti d’addició de pisos, la tanca serà substituïda per una protecció volada o sobre peus drets. A les voreres on es situïn guals de vianants que no siguin del tipus deprimit en cantonada, caldrà deixar una amplada lliure mínima de pas d’1,20 m entre la tanca de protecció d’obres i el gual. La mateixa amplada mínima caldrà justificar davant dels pals informatius de les parades de transport públic. A les voreres on es situïn quioscs de venda comercial, marquesines obertes amb informació de les parades, contenidors d’escombreries o locutoris amb tres telèfons, caldrà deixar una amplada lliure mínima de pas d’1,50 m entre la tanca de protecció d’obres i aquests elements urbans. 2. Per a la determinació de l’espai ocupable amb bastides es seguiran els criteris següents: El màxim espai que es podrà ocupar amb la bastida haurà de deixar un ample de vorera lliure mai inferior a 0,90 metres i amb una alçada igual o superior a 2,10 metres. 3. En casos en què, a judici de l’Ajuntament, es donin circumstàncies especials d’espai reduït, alt risc o d’altres, es podran exigir solucions o mides de caràcter extraordinari. Article 69 Condicions de les tanques Les tanques portaran senyalització lluminosa durant la nit en cada extrem o angle. Les bastides s’hauran de senyalitzar i protegir mitjançant barrats estables i continuats que restin il·luminats tota la nit. Tindran un nivell d’il·luminació mínima de 10 lux per advertir de la presència d’obstacles o desnivells. Article 70 Termini 1. Les tanques provisionals d’obres es retiraran una vegada hagi conclòs l’obra o estigui aturada per termini superior a un mes. 2. L’Ajuntament podrà ordenar la seva retirada si fos innecessari el seu manteniment per haver desaparegut les circumstàncies de perillositat que van originar la seva instal·lació encara que les obres no hagin acabat. Secció III Contenidors de runes Article 71 Classificació Els contenidors de runes podran ser de tres tipus: 1. Especials 2. Normals 3. Sacs tèxtils Article 72 Condicions de col·locació

Secretaria General

Únicament s’admetrà la col·locació de contenidors per l’abocament de runes produïdes per obres de construcció, reforma o enderrocs d’edificacions i serà condició indispensable que el sol·licitant disposi de llicència municipal d’obres. A tal efecte s’haurà de presentar conjuntament amb la sol·licitud de llicència de col·locació del contenidor una còpia de la llicència municipal d’obres. Article 73 Termini La durada màxima de la llicència serà de quinze dies i transcorregut aquest termini, s’haurà de retirar el contenidor, encara que no estigui ple. Article 74 Estètica dels contenidors Els contenidors tindran unes condicions mínimes de qualitat i estètica i hauran d’estar identificats, per a la qual cosa tindran retolat en el seu exterior, en un lloc i forma que sigui visible, el nom i telèfon del propietari o empresa responsable. Article 75 Responsabilitat És responsabilitat del titular de la llicència mantenir, en tot moment, neta de runes o materials la superfície ocupada i el seu entorn. A tal efecte, els contenidors, una vegada plens, es taparan amb materials que impedeixin l’abocament del seu contingut i es retiraran el més aviat possible. Article 76 Incompliment L’incompliment de les disposicions dels articles anteriors o la col·locació de contenidors sense llicència municipal, habilitarà a l’Ajuntament a retirar el contenidor i netejar la via pública subsidiàriament amb imputació de les despeses al titular de la llicència o responsable de l’ocupació, amb independència de l’aplicació del règim disciplinari previst en aquesta ordenança. Article 77 Condicions dels contenidors 1. Els contenidors especials s’autoritzaran només excepcionalment en casos degudament justificats en amplis espais lliures o zones sense urbanitzar. 2. Els contenidors normals i els sacs tèxtils hauran de complir les condicions següents: - Es situaran preferentment davant l’obra a la qual serveixin, o tant a prop seu com fos possible. - En voreres d’amplada superior a 3 metres hauran de deixar lliure pel pas de vianants, al menys el 50% de l’amplada. - Respectaran l’espai de la via pública amb ús específic propi, com passos de vianants, sortides de metro, parades d’autobusos, guals, reserves d’estacionament, espais reservats per a vetlladors, parades de mercats, etc. i les tapes de serveis públics. - Quan es situïn sobre calçades es col·locaran preferentment en espais destinats a estacionament de vehicles, separats 20 cm de la vorada i en cap cas dificultaran o impediran la normal circulació de vehicles. - En qualsevol cas, es situaran de forma que el seu costat més llarg es situï en la mateixa direcció que el trànsit. D’aquesta manera, resta expressament prohibit: - la col·locació de contenidors o sacs metàl·lics sobre voreres o en illes de vianants. - la col·locació de contenidors en voreres de menys de 3 metres d’amplada. - la col·locació de contenidors o sacs en zones d’estacionament prohibit. - en carrers o zones exclusivament de vianants, en les que no poden passar vehicles sense autorització (carrers de Mar, Sta. Madrona, la Salut, Pérez Galdós, Rambla, Passeig Marítim i similars) - en zones de reserva d’estacionament, encara que siguin de la mateixa obra. - en guals autoritzats. - sobre tapes d’accés a serveis públics, clots d’arbres i similars. - en calçades, a menys de 20 cm de la vorera. - en calçades d’un sol sentit si no resten lliures 2,75 m pel pas de vehicles. - en calçades de doble sentit de marxa si no resten lliures 6 m pel pas de vehicles. - en zones blaves, ocupant més d’una plaça.

Secretaria General

Es regulen els horaris de la següent manera: - Els sacs i contenidors no poden restar a la via pública els diumenges i festius. - Els dissabtes i vigílies s’hauran de retirar abans de les 18.00 h. - No es podran col·locar abans de les 7.00 h del matí. - En illes de vianants s’hauran de retirar abans de les 17.00 h. - En zones amb horari de càrrega i descàrrega, s’hauran de col·locar o retirar dins d’aquest horari. Tot el no especificat en aquesta secció es regirà pel que disposa l’ordenança de neteja. TÍTOL IV INSPECCIÓ I RÈGIM SANCIONADOR Article 78. Inspeccions 1. Amb independència de les facultats inspectores que legalment té atribuïdes la Policia Local, i de conformitat amb el que disposa la legislació vigent, el personal dels serveis municipals designats per a la realització de les inspeccions i comprovacions previstes en aquesta Ordenança tindrà la consideració d’agent de l’autoritat. 2. Les persones subjectes al compliment d’aquesta Ordenança estan obligades a prestar tota la seva col·laboració als inspectors a què es refereix aquest article, a fi de permetre la realització de les corresponents inspeccions i comprovacions. 3. El personal en funcions d’inspecció tindrà, entre altres, les següents facultats: a) Accedir, prèvia identificació i sense notificació prèvia, a les instal·lacions o àmbits subjectes a inspecció. b) Requerir informació i procedir als exàmens i controls necessaris que asseguren el compliment de les disposicions vigents i de les condicions de les autoritzacions, llicències o permisos. c) Comprovar l’existència i posada al dia de la documentació exigible. d) Requerir, en l’exercici de les seves funcions, l’auxili dels cossos i forces de seguretat autonòmiques i locals. Article 79 Procediment sancionador Aquest procediment administratiu sancionador s’ajustarà a les regles i als principis generals que estableix el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; al procediment sancionador establert en la corresponent legislació sectorial i, supletòriament, al Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya i, supletòriament, el Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, per qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora. Article 80 Definició i classificació de les infraccions 1. Constitueixen infracció administrativa els fets o conductes, per acció o omissió, que impliquin l'incompliment o la vulneració, total o parcial, de les disposicions i prohibicions que s’estableixen en aquesta Ordenança, com també aquelles altres que estiguin tipificades a la normativa sectorial aplicable, ja sigui estatal, autonòmica o local, sense perjudici que els preceptes d’aquesta Ordenança puguin contribuir a una correcta identificació de les conductes i a una determinació més precisa de les sancions, introduint les corresponents especificacions i graduacions. 2. No obstant això, les infraccions i les sancions tipificades en la mateixa, són aplicables en defecte de regulació per la legislació sectorial aplicable, ja sigui estatal, autonòmica o local. Article 81 Infraccions lleus Es consideraran faltes lleus les infraccions de les normes d’aquesta Ordenança que s’indiquen a continuació i a títol enunciatiu: 1. - D’incompliment de l’horari d’inici o tancament de l’activitat en menys de mitja hora. 2. - La producció de sorolls durant les tasques de muntatge i desmuntatge de la terrassa. 3. - L’ocupació de major superfície de la autoritzada o la col · locació de major nombre de taules o cadires de les autoritzades, sempre que l’excés no superi el 10% de la superfície o del nombre dels elements autoritzats -taules i cadires- .

Secretaria General

4. - El deteriorament lleu o la falta de neteja de les instal·lacions que conformen la terrassa autoritzada. 5. - La falta de neteja de l’espai públic on s’ubiqui la terrassa autoritzada, i les seves proximitats, tant durant el seu funcionament com al final de la mateixa. 6. - La manca d’exposició en lloc visible per a la clientela, veïnatge i agents de l’autoritat del document acreditatiu de l’autorització municipal. 7. - La col·locació o emplaçament de la terrassa de forma diferent de l'autoritzada. 8.- El deteriorament lleu dels elements de mobiliari i ornamentals urbans annexos o confrontants l’establiment, produïts com a conseqüència de l’activitat objecte de llicència. 9. - Dipositar aplecs, envasos o efectes de qualsevol classe al costat de les instal·lacions i l’apilament de taules i cadires o qualsevol altre element a la via pública, durant el funcionament de la terrassa. 10.- Ocupar un espai superior al 10% a l’autoritza’t per a l’exposició, jocs infantils annexos a comerços com neveres per a la venda de gelats. 11. - Ocupar un espai superior al 10% a l’autoritza’t per a les instal·lacions comercials independents a comerços de l’article 64. 12. - Ocupar un espai superior al 10% a l’autoritza’t per a les activitats relacionades en l’article 71. 13. - La col·locació de contenidors que no tinguin els preceptius dades identificatives que són preceptius. 14. - La col·locació del contenidor en espai diferent de l’autoritza’t de forma diferent de d’autoritzada, sempre que no s’entorpeixi el trànsit de vianants i l’accessibilitat i mobilitat de la ciutadania. 15. - La col · locació de contenidors que es troben en mal estat estructural, de pintura i de neteja. 16. - La falta de comunicació preceptiva i prèvia de la col·locació d’un contenidor a l’empara d’una autorització o llicència de vigència anual. 17. - Sobrepassar la capacitat del contenidor, superant pla superior del mateix. 18. - No tapar els contenidors quan sigui obligatori 19. - No mantenir en condicions de neteja l’espai públic pròxim al contenidor, així com no deixar el mateix en perfectes condicions de neteja un cop retirat el contenidor. 20. - Realitzar les tasques d’abocament a contenidor embrutant la via pública o quan les condicions de vent provoquin molèsties als transeünts. 21. - No procedir a la seva retirada quan estiguin plens. 22. - Abocar runes de diferent naturalesa a d’autoritzada. 23. - La generació de danys per l’espai o els béns públics, en ocasió de la utilització especial o privativa, estigui o no autoritzada, quan aquests no superin els 3000 euros. 24. - La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents o personal funcionari en el compliment de les seves funcions, així com el subministrament d’informació inexacta. 25. - El traspàs, subarrendament o cessió del lloc de venda sense comptar amb la deguda autorització municipal. 26. - Deteriorament de les instal·lacions i elements materials de les activitats. Article 82 Infraccions Greus Es consideren faltes greus les infraccions que suposin: 1. - La reiteració en la comissió de tres faltes lleus en els dotze mesos anteriors. 2. - L’ocupació de major superfície de la autoritzada, o la col · locació de major nombre de taules i cadires de les autoritzades, sempre que l’excés no excedeixi del 30% de la superfície o elements autoritzats. 3. - El deteriorament greu dels elements del mobiliari i ornamentals annexos o confrontants a l’establiment, quan es produeixin com a conseqüència de l’activitat objecte de la llicència o concessió, sempre que no constitueixin falta lleu o molt greu.

Secretaria General

4. - La no retirada del mobiliari de l’exterior, un cop finalitzat la jornada laboral, en els termes establerts en aquesta ordenança. 5. - La instal·lació de taules, cadires, para-sols, tendals, etc. que continguin publicitat. 6. - La instal·lació de qualsevol tipus de cartells, tanques publicitàries o altres elements de reclam, així com qualsevol altre element que tot i no ser publicitari, com ara mampares, jardineres, testos, barrils i similars, no estiguin expressament autoritzats. 7. - La col · locació i / o utilització de mobiliari diferent de l’autoritza’t. 8. - La col · locació d’elements que impedeixin o dificultin l’accés a edificis, locals comercials o de serveis; pas de vianants degudament senyalitzats, sortides d'emergències i entrades de vehicles autoritzats per aquest Ajuntament, així com la visibilitat dels senyals de circulació. 9. - L'ocupació de les boques de reg, els hidrants, registres de clavegueram, parades de transport públic, centres de transformació i arquetes de registre dels serveis públics de manera que impedeixi la seva utilització immediata pels serveis públics. 10. - L’incompliment de les condicions específiques que s’hagin contemplat en l’atorgament de l’autorització. 11. - La col · locació a la terrassa d’aparells o equips amplificadors o reproductors de imatge, so o vibracions acústiques. 12. - La celebració d’actuacions musicals sense autorització municipal. 13. - La producció de molèsties als veïns i veïnes o transeünts, reiterades i acreditades, derivades del funcionament de la instal·lació. 14. - Incomplir les obligacions, les instruccions o els requeriments rebuts per part dels inspectors o agents de l’autoritat competents. 15. - Realitzar connexions elèctriques aèries. 16. - Ocultació, manipulació o falsedat de les dades o de la documentació aportada amb la intenció d’obtenir l’autorització. 17. - La no exhibició del document de llicència o un altre relacionat a qualsevol agent de la policia local o del servei d’inspecció que ho requereixi. 18. - L'incompliment de l’horari d’inici o de tancament en més de mitja hora i menys d’una hora. 19. - Ocupar un espai diferent o superior al 10% i inferior al 30% de l’autoritza’t per a l’exposició, jocs infantils, annexos a comerços com neveres per a la venda de gelats. 20. - Ocupar un espai diferent o superior al 10% i inferior al 30% de l’autoritza’t per a les instal·lacions comercials independents a comerços de l’article 64. 21. - Ocupar un espai diferent o superior al 10% i inferior al 30% de l’autoritza’t per a les activitats relacionades en l’article 71. 22. - El dipòsit en els contenidors de residus sòlids urbans de materials tòxics o perillosos. 23. - Instal·lar sense llicència municipal o sense ajustar-se a les condicions de la mateixa de totes les activitats que així ho requereixin segons el que disposa aquestes ordenances. 24. - L'incompliment d’ordres municipals sobre correcció de deficiències advertides en la instal·lació. 25. - La manca de manteniment de les condicions d’estabilitat i seguretat de les instal·lacions. 26. - La col·locació de contenidors o de sacs de runes sense la preceptiva llicència municipal. 27. - No procedir a la retirada del contenidor o sac tèxtil al final del termini pel que es va atorgar la llicència. 28. - La generació de danys en l’espai o els béns públics, en ocasió de la utilització especial o privativa, estigui o no autoritzada, quan aquests no superin els 6000 euros. Article. - 83 Infraccions molt greus Es consideraran faltes molt greus les infraccions que suposin: 1. - La reiteració d’actes que hagin donat lloc a la imposició de sancions greus en els dotze mesos anteriors o durant la vigència de l’autorització. 2. - Ocupar o desenvolupar a la via pública activitats no contemplades en aquesta Ordenança.

Secretaria General

3. - Ocupar o desenvolupar a la via pública activitats prohibides relacionades en l’article 7 d’aquesta Ordenança. 4. - La instal·lació de llocs sense llicència i / o la manca del pagament dels drets i taxes corresponents. 5. - L’ocupació de major superfície de la autoritzada, o la col · locació de major nombre de taules i cadires de les autoritzades, sempre que l’excés superi el 30% de la superfície o elements autoritzats. 6. - La instal·lació d’una terrassa sense tenir la preceptiva llicència municipal i amb possibilitat de legalitzar, per ajustar-se a les condicions d’acord amb les que es concedeixen aquest tipus d’instal·lacions. 7. - La instal·lació d’una terrassa sense tenir la preceptiva llicència municipal i sense possibilitat de legalitzar, per no ajustar-se a les condicions d’acord amb les que es concedeixen aquest tipus d’instal·lacions o no complir l’espai públic utilitzat amb els requisits establerts. 8. - La instal·lació d'una terrassa per un període de temps diferent de l’autoritza’t. 9. - La falta de respecte, mitjançant injúries, ofenses o amenaces a inspectors / es i Agents de la Policia Local. 10. - No desmuntar les instal·lacions, un cop acabat el període de vigència de la llicència o quan fos requerit per l’autoritat municipal. 11. - L'incompliment de l’ordre de suspensió immediata de la instal·lació quan d’això es derivi una pertorbació rellevant de la convivència que afecti de manera greu, immediata i directa a la tranquil·litat o a l’exercici de drets legítims d’altres persones, al normal desenvolupament d’activitats de tota mena conformes amb la normativa aplicable o la salubritat o ornaments públics, o quan amb això s’impedeixi o obstrueixi l’ús o funcionament d’un servei públic o suposi un deteriorament greu d’equipaments, infraestructures, instal·lacions de serveis públics, espais públics o qualsevol de les seves instal·lacions. 12. - L'incompliment de l’horari d’inici o de tancament en més d’una hora, quan se’n derivi una pertorbació rellevant de la convivència que afecti de manera greu, immediata i directa a la tranquil·litat o a l’exercici de drets legítims d’altres persones , el normal desenvolupament d’activitats de tota classe conformes amb la normativa aplicable. 13. - La generació de danys per l’espai o els béns públics, en ocasió de la utilització especial o privativa, estigui o no autoritzada, quan aquests superin els 6000 euros. 14. - La generació de danys per a les persones, en ocasió de la utilització especial o privativa, estigui o no autoritzada. 15. - L’ocupació de l’espai públic o la realització d’activitats en el mateix, sense comptar amb la preceptiva autorització municipal. 16. - La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents o funcionaris / es en el compliment de les seves funcions, així com el subministrament d’informació inexacta, quan aquestes conductes constitueixin una segona reiteració d’una altra anterior produïda en el mateix any natural. 17. - El subministrament de documentació manipulada o falsa. 18. - La desatenció d’un segon requeriment documentat realitzat pel Servei d'Inspecció de l'Espai Públic o per la Policia municipal amb vista a corregir el desenvolupament de les utilitzacions autoritzades. 19. - La realització d’activitats o ocupacions no autoritzades en ocasió de les utilitzacions autoritzades, quan aquestes activitats o ocupacions tinguin caràcter econòmic o hagin estat expressament denegades o prohibides en la corresponent autorització. 20. - La inexactitud, falsedat o omissió de qualsevol dada, manifestació o document que acompanyi o s’incorpori a una declaració responsable o comunicació prèvia, o la no presentació davant aquest Ajuntament de la declaració responsable o comunicació prèvia quan així sigui necessària, que en tot cas determinaran la interrupció de l’exercici de l’activitat o utilització afectada.

Secretaria General

21. - Les accions o omissions constitutives de conductes obstruccionistes als treballs de control, investigació o sanció dels agents de la policia municipal, inspectors de l’espai públic i poders públics en l’exercici de les seves funcions competencials per al compliment de la present Ordenança. Article. - 84 Graduació general de les sancions Les sancions tipificades en aquesta Ordenança que no tinguin regulació de la seva graduació en la normativa sectorial aplicable es graduaran tenint en compte el seu caràcter molt greu, greu o lleu, que serà determinat en funció dels criteris següents, els quals podran ser valorats conjuntament o separadament: a) L’afectació al medi ambient o la salut de les persones. b) L’alteració social a causa del fet infractor. c) La possibilitat de restabliment de la realitat fàctica. d) El fet que l’objecte de la infracció sigui o no legalitzable. e) El benefici derivat de l’activitat infractora. f) El grau de malícia o intencionalitat de l'infractor. g) El grau de participació en el fet per títol diferent de l'anterior. h) La capacitat econòmica de l'infractor. i) La reiteració per cometre infraccions del mateix tipus. Article 85 Sancions 1. Les infraccions lleus se sancionaran amb multes mínimes de 60,00 euros i fins a un import màxim de 600,00 euros. 2. Les infraccions greus se sancionaran amb multes de 600,01 euros fins 900,00 euros. 3. Les infraccions molt greus se sancionaran amb multes de 900,01 euros fins a 1.500 euros. Article 86 Sancions accessòries En infraccions molt greus: 1. Suspensió temporal o revocació definitiva de la llicència o autorització municipal. 2. Confiscació, comís de béns o objectes. 3. Tancament d’establiments. 4. Suspensió temporal de l’activitat. 5. Precinte de focus emissors. En infraccions greus: 1. Suspensió material de l’activitat. 2. Precinte de focus emissors. Article 87 Acumulació de sancions 1. Iniciat un procediment sancionador per dues o més infraccions entre les quals hi hagi relació causa-efecte, s’imposarà només la sanció que resulti més elevada. 2. Quan no es doni la relació causa-efecte a què es refereix el paràgraf anterior, a les persones responsables de dues o més infraccions se’ls imposaran les sancions corresponents a cadascuna de les infraccions comeses. 3. La declaració de responsabilitat i la imposició de la corresponent sanció administrativa són compatibles amb el següent: a) L'exigència a l'infractor de la reposició de la situació alterada pel mateix al seu estat originari. L'Ajuntament podrà realitzar subsidiàriament els treballs que, segons aquesta Ordenança, hagin d’efectuar les persones responsables, amb càrrec a aquestes de les despeses originades pels esmentats treballs, degudament justificats. No obstant podrà liquidar provisionalment abans de l’execució, a compte de la liquidació definitiva. b) La possible responsabilitat civil de la persona sancionada. c) La corresponent indemnització que se’ls pugui exigir pels danys i perjudicis causats. Article 88 Prescripció d’infraccions i sancions Les infraccions i sancions tipificades en aquesta ordenança que no tinguin un termini específic de prescripció en la normativa sectorial aplicable prescriuen:

Secretaria General

Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes lleus a l’any. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s’hagués comès. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador, es reprèn el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des del dia següent a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessa’t, del procediment d’execució, tornant a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor. Article 89 Via de constrenyiment Les quantitats en concepte de multes que es deguin a l'Ajuntament, tant per les sancions imposades com per qualsevol altre concepte, podran exigir-se per via de constrenyiment. Article 90 Mesures Cautelars Des de la incoació de l’expedient sancionador, l’òrgan administratiu competent per a resoldre’l podrà adoptar d’ofici, i sempre de manera motivada, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui decidir-se. Aquestes mesures podran ser aixecades o modificades durant la tramitació del procediment. En cap cas es podran adoptar mesures cautelars que puguin provocar perjudicis de difícil o impossible reparació als interessats o que impliquin conculcació de drets emparats per les lleis. Article 91 Responsabilitats generals Seran responsables i sancionades les persones físiques o jurídiques que incompleixin qualsevol de les infraccions previstes en aquesta ordenança encara que hagin estat comeses de manera negligent. Cas que el compliment de qualsevol de les obligacions previstes en aquesta ordenança correspongués a més d’una persona conjuntament respondran de manera solidària de les infraccions que puguin cometre i de les sancions que els hi puguin ser imposades. Les responsabilitats administratives que se’n derivin del procediment sancionador seran compatibles amb la exigència a l’infractor o infractors de la reposició de la situació alterada a l’estat originari i de la mateixa manera amb la indemnització pels danys i perjudicis irrogats, que podran ser determinats per l’òrgan competent. Article 92 Reconeixement de responsabilitat Una vegada incoat el procediment sancionador, el pressumpte infractor té el dret de reconèixer la seva responsabilitat en els fets que se li imputen, en quin cas l’òrgan competent resoldrà d’immediat l’expedient amb la resolució que s’escaigui. Article 93 Procediment abreujat En el cas d’infraccions que puguin qualificar-se de lleus, si es tracta d’infraccions flagrants i els fets han estat recollits en una acta o bé denunciats per l’autoritat, es podrà seguir el procediment abreujat que descriu aquest article. Després de formular-se l’acord d’incoació de l’expedient, l’instructor designat dictarà la oportuna proposta de resolució que serà notificada a l’interessat, amb l’obertura d’un període de 10 dies per tal de que proposi les proves o presenti les al·legacions que consideri adequades per a la defensa dels seus interessos. Transcorregut aquest termini i l’eventual pràctica de prova, l’instructor traslladarà l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queda derogada l’Ordenança sobre instal·lacions a l’espai públic (BOP núm. 81 de 4.04.97), així com qualsevol altra disposició d’igual o inferior rang que es contradigui amb aquesta Ordenança.

Secretaria General

SEGON.- Sotmetre aquest acord a un període d’informació pública de trenta dies i en el cas que durant aquest termini no es presenti cap reclamació o al·legació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu i es procedirà d’ofici a trametre l’Ordenança a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i ressenya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i entrarà en vigor transcorreguts 15 dies hàbils després d’haver-se tramès i publicat íntegrament. DISPOSICIÓ FINAL Primera. Els dubtes que plantegi la interpretació d’aquesta ordenança o els casos no previstos en la mateixa seran resolts per l’Ajuntament seguint criteris de màxim respecte a l’ús comú de la via pública similars als descrits en aquest document. Segona. De conformitat amb el que estableix l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de règim local, en relació amb el que preveu l’article 65.2 del mateix cos legal, aquesta Ordenança entrarà en vigor als 15 dies de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província. Tanmateix, s’atorga un període de 18 mesos a tots els titular de llicències d’ocupació vigents en el moment de la seva entrada en vigor, per tal de poder adaptar la seva situació ala nova normativa.” SENYOR ALCALDE: Aquí entenc que aquest és un tema que s’ha treballat amb tothom i per tant... SENYOR SERRANO: Abstenció. SENYOR ALCALDE.: Però si els hem acceptat els suggeriments que han fet.. Senyor Serrano: Ens podem abstenir senyor alcalde? SENYOR ALCALDE: Faltaria més. SENYOR SERRANO: Quan canviï la LLei Bases de Règim Local igual no puc, però avui en dia encara sí. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano s’absté, oi, m’ha dit, segur, segur s’absté. SENYOR SERRANO: Que m’està vacil·lant. SENYOR ALCALDE: Li estic preguntant, s’absté?. SENYOR SERRANO: Sí, sí. SENYOR ALCALDE: El grup d’Iniciativa per catalaunya. SENYORA ASUNCIÓN GARCÍA: Nosaltres ens abstindrem perquè volem fer al·legacions. SENYOR ALCALDE: I Convergència i Unió, abstenció. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 17 Proposicions urgents. AP-2012/2404 Proposta. Resolució de les al·legacions presentades contra l'aprovació provisional de la modificació de l'annex XI, preus públics corresponents a diverses prestacions del servei municipal d'escoles bressol, i aprovació definitiva de les modificacions. Identificació de l’expedient Tipus de resolució : Resolució de les al·legacions presentades dins del termini

d’exposició pública contra l’aprovació provisional de la modificació de l’annex XI, preus públics corresponents a les diverses prestacions del servei municipal d’escoles bressol, per acord del Ple en sessió de data 15.06.2012, i aprovació definitiva de les modificacions.

Òrgan que resol: Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa

Secretaria General

Núm. expedient: 350/ORD-4/12 RESOLUCIÓ Fets 1. El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 15 de juny de 2012, va aprovar provisionalment la modificació del text i tarifes de preus públics fixats per les diverses prestacions del servei municipal d’escoles bressol, annex XI de la vigent Ordenança general reguladora dels preus públics. 2. L’esmentat acord es va publicar al BOPB en data 18.06.2012, en un dels diaris de major difusió el 23.06.2012, i va estar exposat al públic per tal que els interessats presentessin al·legacions i suggeriments, entre els dies 19.06.12 i 23.07.12, ambdós inclosos, en el Tauler d’anuncis municipal. 3. Dins del termini d’exposició publica, en data 23.07.2012, el Grup Municipal d’ICV-EUiA ha presentat al·legacions en relació amb l’aprovació provisional de la modificació de l’annex XI de preus públics corresponents a les diverses prestacions del servei municipal d’escoles bressol, en el sentit següent: Primera.- Deixar sense efecte l’increment aprovat de forma provisional que fixa el preu públic del servei d’escolarització en 176,55 euros mensuals i cobrir aquesta despesa amb diners de la partida 321-3201-48972 del pressupost vigent. Segona.- Incloure a l’expedient la proposta de modificació de pressupost per fer front a la part de l’increment del dèficit del 2012 amb la partida 321-3201-48972 del pressupost vigent, en relació a l’informe de la Intervenció Municipal que figura a l’expedient, en virtut del qual es diu que la proposta produirà un dèficit pressupostari que no es preveu com es cobrirà.. Tercera.- Incloure un pla complementari de beques i ajuts que garanteixi que ningú hagi de renunciar al servei d’escola bressol per motius econòmics, així com iniciar l’estudi per presentar i aprovar en properes convocatòries un nou model de preus públics basat en la tarificació social. Fonaments de dret 1. D’acord amb el que disposa l’article 49 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local ((LRBRL) 178.1.c del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) l’article 17.3 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) i 65.1 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprovà el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS) transcorregut el període d’exposició pública i audiència dels interessats obert en relació amb l’aprovació inicial de les ordenances municipals o de la seva modificació, la corporació municipal ha de resoldre de forma raonada les reclamacions i suggeriments que s’haguessin presentat dins de l’esmentat termini, i aprovar definitivament el que sigui més adient. 2. Quant al fons de les al·legacions presentades, en el seu conjunt, no es suporten en cap tipus d’impediment o infracció normativa de fons ni de procediment que impedeixi la seva aprovació definitiva, sinó en criteris d’oportunitat que són competència del govern municipal. 3. Pel que fa a les peticions generals que incorporen les al·legacions presentades en el que suposen propostes de modificació pressupostaria, a part de que responen a criteris d’oportunitat, que com hem indicat més amunt són competència de l’acció de govern, s’han de considerar, en aquest punt de tramitació de l’expedient inadmissibles i impròpies o inadients, si tenim en compte que aquelles propostes de modificació pressupostària, tenen el seu curs legal en els corresponents expedients d’aprovació i/o modificació dels pressupostos municipals que tenen una tramitació específica i reglada a aquests efectes. Per altra banda, quant a l’objecció formulada en aquest expedient per la Intervenció municipal incorporada a l’expedient en data 14 de juny de 2012, el plenari municipal, en el tràmit d’aprovació inicial ja s’hi va pronunciar expressament, en data 15 de juny de 2012, indicant (acord sisè de la proposta inicial) que “l’Ajuntament Ple adoptarà les mesures que en dret corresponguin per tal d’esmenar els desajustos que deriven de la implantació d’aquest acord”, cosa que evidentment haurà de fer en el curs del o dels expedients que en el seu cas correspongui.

Secretaria General

Únicament reiterar, pel que fa a aquesta qüestió que, tal i com ja deia l’acord d’aprovació inicial de 15 de juny de 2012, esmentat, que l’article 44.2 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que quan existeixin raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus públics per sota del límit previst en l’article 44.1. En aquests casos haurien de consignar-se en els pressupostos de l’entitat les dotacions oportunes per a la cobertura de la diferència resultant si l’hagués. De les pròpies al·legacions presentades es dedueixen clarament, a part de las que ja figuren a l’expedient les raons d’interès públic que motiven l’aprovació inicial indicada. En qualsevol cas cal considerar que les modificacions proposades en aquest expedient són expressió de les facultats que atorga la llei al municipi en aquesta matèria i que consten en l’expedient els informes/o memòries econòmics que justifiquen els preus proposats, i que les al·legacions formulades, tal i com ja hem indicat més amunt, ni contradiuen ni qüestionen en cap moment. Finalment, cal assenyalar, respecte a la invocació d’incloure a l’expedient un “pla complementari de beques i ajudes que garanteixi que ningú hagi de renunciar al servei d’escola bressol per motius econòmics”, a part de que responent, tal i com ja hem reiterat, a criteris d’oportunitat, que com hem indicat més amunt són competència de l’acció de govern, que la seva implantació, no farien més que engrandir el dèficit pressupostari al que hem fet referència més amunt, i allunyar aquesta corporació, en una despesa no essencial, dels objectius d’ajust que la situació econòmica actual demanda. 4. L’òrgan competent per adoptar acords de modificació de l’Ordenança general reguladora de preus públics, és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1. de la LRBRL i 26.4 de la LRJPAC. 5. Conforme a les previsions dels articles 112 i 82 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l’alcalde pot ordenar, per raons d’urgència degudament motivada, la inclusió en l’odre del dia d’assumptes que no figurin en la convocatòria de la sessió. De conformitat amb el que preveu l’ article 83 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL) en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL, de sotmetre’s la proposta de resolució directament al Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. En aquest supòsit la presentació de l’al·legació dintre del últim dia per fer-ho i la necessitat d’aprovació definitiva d’aquest acord pel plenari municipal, que es el darrer ordinari que es durà a terme abans de les vacances d’estiu, per tal que el preu pugui estar plenament vigent abans de l’inici del proper curs escolar, justifiquen sobradament les raons d’urgència que motiven la presentació al plenari que s’ha de dur a terme avui mateix, per al seu debat i aprovació, si escau. 6. El procediment d’aprovació de les modificacions proposades de la vigent ordenança serà l'establert a l’article 49 i 70 de la LRBRL, esmentada. 7. Per a l’adopció d’aquest acord, serà necessari l’informe previ de l’interventor d’acord amb el que disposa l’article 214 i ss del reiterat TRLRHL aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març, 8. Un cop adoptat aquest acord definitiu, haurà de publicar-se, (al igual que els provisionals elevats automàticament a aquesta categoria a l’empara de les previsions de l’article 49.c de la reiterada LRBRL i el text de les seves modificacions) en el Butlletí Oficial de la Província i en el Tauler d’anuncis de la corporació, conforme el que preveu l’article 70.2 de la pròpia LRBRL. A tenor de les previsions de l’article 66.1 del ROAS, caldrà publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del BOP en que s’hagi publicat íntegrament el text de la modificació definitivament aprovada.

Secretaria General

Conforme al que preveu l’article 70.2 de la LRBRL, aquesta modificació no entrarà en vigor, fins que s’hagi publicat íntegrament el seu text en el butlletí oficial indicat i no hagi transcorregut íntegrament el termini previst a l’article 65.2 de la pròpia LRBRL, en relació amb les facultats que la llei atorga a l’Administració de l’Estat i/o de les Comunitats Autònomes en aquests procediments. 9. L’article 10.2 de la Llei del Parlament de Catalunya 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística,I el reglament per a l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Badalona, preveuen que, malgrat que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial, i entre d’altres, de l’administració local, l’administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin un testimoni traduït al castellà de tot allò que els afecti. 10. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor d’Hisenda i Recursos Interns per tal que, amb l’informe previ de l’interventor general municipal, que elevi al Ple, l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- DESESTIMAR les al·legacions presentades pel Grup Municipal d’ICV-EUiA en relació amb l’aprovació provisional de la modificació de l’annex XI de preus públics corresponents a les diverses prestacions del servei municipal d’escoles bressol, d’acord amb els raonaments exposats als antecedents i fonaments de dret precedents i APROVAR DEFINITIVAMENT les esmentades modificacions en el sentit següent, tot reiterant que conforme al punt sisè de l’acord d’aprovació inicial d’aquestes modificacions de 15 de juny de 2012, “l’Ajuntament Ple adoptarà les mesures que en dret corresponguin per tal d’esmenar els desajustos que deriven de la implantació d’aquest acord”: XI. Preu públic corresponent a les diverses prestacions del servei municipal d’escoles bressol. - Preu públic mensual del servei d’escolarització: distribució alíquota en onze mensualitats de la part del cost del servei que suporten els usuaris 176,55 EUR - Acollida o perllongació de l’horari dels alumnes de 8 a 9h o de 17 a 18 h. Quota mensual corresponent a un ús continuat 42,60 EUR - Acollida o perllongació de l’horari dels alumnes de 8 a 9h o de 17 a 18 h. Quota diària corresponent a un ús esporàdic 7,40 EUR - Servei de menjador de 12 a 15 hores, amb dinar i berenar Quota mensual corresponent a un ús continuat 126,70 EUR - Servei de menjador de 12 a 15 hores, amb dinar i berenar Quota diària corresponent a un esporàdic 7,90 EUR SEGON.- NOTIFICAR-LA als interessats i PUBLICAR-LA en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, en la forma reglamentàriament prevista, i publicar la referència del BOPB en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. TERCER.- ORDENAR la traducció al castellà del text íntegre de la ordenança municipal afectada per aquesta resolució, per a la seva difusió entre les persones interessades que ho requereixin. La Intervenció Municipal informa que dóna conformitat a l’anterior proposta de resolució als efectes que preveuen els articles 214 i concordants del TRLRHL, reiterant a tots els efectes l’informe emès per aquesta Intervenció en data 14 de juny de 2012. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a l’alcalde que elevi a l’Ajuntament Ple l’adopció dels acords referenciats. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 82.3 del Reglament d’ organització,

Secretaria General

funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament, i, atenent raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal n’ordeno la seva inclusió en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’ Ajuntament ple que es dugui a terme, pel seu debat i aprovació, si escau, prèvia declaració d’urgència. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYOR SAGUÉS: Hem de votar primer la urgència, no? SENYOR ALCALDE: Nosaltres ens abstindríem. Com que és el tema d’urgència, evidentment que la iniciativa del govern, el propi govern no la pot votar en contra, per tant, a favor de la urgència. SENYOR SAGUÉS: En contra, nosaltres no canviem el vot. SENYOR SERRANO. Vostè està segur que vota en contra o a favor. SENYOR ALCALDE: En aquesta vida hi ha poques coses segures. SENYOR SERRANO: Doncs que farà vostè. SENYOR ALCALDE: Nosaltres ja hem fet el nostre posicionament, vinga senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Nosaltres en contra. SENYOR ALCALDE: Ara votaríem el dictamen. SENYOR SAGUÉS: El dictamen també el votem en contra i bé per una banda una certa sorpresa per la velocitat en què han estat respostes aquestes al·legacions que varem presentar ahir mateix i que avui ja s’han resolt i es porten a aprovació al Ple, però sobretot lamentar que es pugui aprovar aquesta desestimació de les nostres al·legacions perquè recordem-ho per la gent que està present aquí, es tracta de les al·legacions que hem presentat contra l’aprovació provisional de l’apujada de taxes i de preus públics per a les escoles públiques, perdó per a les escoles bressol públiques, que representen una apujada aproximada de més de 50 euros al mes per aquelles famílies que vulguin portar els seus fils a l’escola bressol el curs vinent. És un preu que ja de per si diguem que ja no era barat, estàvem parlant d’uns preus de 122 euros aproximadament al mes, passen ara gairebé a 177. Per tant, entenem que una de les funcions que ha de tenir qualsevol servei públic, que és ser plenament accessible per a les persones més necessitades. En aquest cas no ho serà i estem convençuts per desgràcia, que moltes famílies que necessiten portar els fills a l’escola bressol no ho adoren fer per motius econòmics. També ens queixàvem a les al·legacions que no hi havia a l’aprovació provisional d’aquests preus públics, no hi ha havia un acompanyament d’un pla d’ajuts i beques que permetés també afrontar d’alguna manera aquestes dificultats que segur que s’hi trobaran moltes persones. Això tampoc es resolt i també demanaven a les al·legacions que s’iniciessin els estudis per poder presentar pel proper curs i per altres també, en d’altres serveis que no siguin només el d’escoles bressol, un projecte de tarifació social que s’adeqüi més a la realitat de la societat alhora de fer pagar preus i taxes públiques, de manera que hi hagi una graduació en funció de la renda. Tot això es desestima i per tant, nosaltres entenem que és una desgràcia per a la ciutat, que es veurà molta gent perjudicada i esperem que aquest prejudici que farà que molta gent no pugi portar el seus fills a l’escola bressol, no acabi derivant també que no s’omplin totes les places que estiguin en oferta i que a partir d’aquí, encara en alguna ment privilegiada se li acudeixi pensar que és que potser no hi ha necessitat d’escola bressol pública i vulgui pensar en tancar o en reduir qualitat traient educadores i traient d’altres elements que puguin ser també d’un model educatiu públic molt important que semblava consolidat a Catalunya i a la nostra ciutat. Per tant, ens preocupa molt això que avui aprovem amb aquesta super urgència i veurem si d’aquí a pocs mesos no han de tornar-ne a parlar d’una manera encara amb més preocupació que ara. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Nosaltres votarem en contra i no volem repetir el debat que es va produir quan van presentar vostès aquestes ordenances, però en tot cas, veiem que van en una direcció d’una injustícia social, perquè una cosa és haver de tocar les tarifes i una altra cosa és que no hi hagi hagut i perdonin la reiteració la tarifació. És a dir, no tenien en compte vostès les

Secretaria General

persones que utilitzaran aquest servei, ni la renda, ni el patrimoni, ni tan sols subvencions i ajudes. Per tant, nosaltres ens sembla una injustícia social profunda, i per tant, votarem en contra. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, escolti’m el govern no li agrada haver de prendre aquesta mesura d’apujar 50 euros les quotes, però ja ho varem explicar, quina és la circumstància que s’està donant, que una plaça d’escola bressol municipal es paga per tres parts, una part la paguen els pares, una altra part l’Ajuntament i una altra part la paga la Generalitat de Catalunya. La part que li correspon a l’Ajuntament el que nosaltres aportem aquest any és més que l’any passat, o sigui l’Ajuntament de Badalona aportarà més diners que l’any passat, per què, perquè hi ha una de les parts, en aquest cas la Generalitat de Catalunya que aporta menys. Això no permet l’equilibri i significa que l’Ajuntament ha d’aportar més diners i que els pares han d’aportar-ne més, també per cobrir aquesta part que es deixa d’aportar. Aleshores, nosaltres com Ajuntament podem assumir una part, però no la podem assumir tota, però el missatge que ha de quedar molt clar perquè és cert, és que en moments de crisi, en moments on avui la situació econòmica és pitjor que fa set mesos o que fa un any, l’Ajuntament per les escoles bressol aportarà més que l’any passat. Aquesta és una dada important, el debat ja el varem fer com apuntava el senyor Serrano en el Ple de l’aprovació inicial i per tant, jo el que sí que els dic, és que és una decisió que no ens agrada, però que com dic, no tenim altra remie. Per tant, la portaríem a votació, vots a favor de Convergència i Unió, Partit Popular i vots en contra dels Socialistes i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Ara passaríem al torn de paraules, la primera paraula la té la senyora Mª Dolors Mauricio, en representació de l’Assemblea Nacional Catalana en suport a la Marxa cap a la Independència. Hi ha una moció relacionada que presenta el grup de Convergència i Unió, de suport a aquesta Assemblea. Jo els demanaria una cosa i és, a mi em sembla molt bé que vinguin a presentar, a fer mocions és legítim, però el que no em sembla tan bé és que pengin una pancarta al balcó de l’Ajuntament, això no em sembla tant bé... SENYORA Mª DOLORS MAURICIO: Al balcó de l’Ajuntament? SENYOR ALCALDE: Sí, la foto amb les persones que estan reunides a baix donat suport han penjat en el balcó de l’Ajuntament una pancarta, a mi em sembla que, vostès han demanat la paraula se’ls ha donat i bé, jo el que demanaria. SENYORA Mª DOLORS MAURICIO: Sí, ho faré arribar cap problema. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Votació de la urgència de la proposta. La urgència de la proposta s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i de Convergència i Unió. Vots en contra: 12, dels grups municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió Vots en contra: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 18 Torn obert de paraules AP-2012/2401 Mª Dolors Mauricio Juan, en rep. de l'Assemblea Nacional Catalana. Assumpte: Suport a la marxa cap a la Independència SENYORA Mª DOLORS MAURICIO: Bona tarda a tothom, senyores i senyors regidors, ciutadans i ciutadanes. En primer lloc els voldria dir, que no els parlo en nom de cap formació política, res en el meu ànim es mou per cap interès que no sigui el d’un futur millor per a la nostra gent, pel nostre país, la nostra nació que construïm dia rere dia, amb l’esforç col·lectiu i el compromís cívic. Els parlo en nom i representació de l’Assembla Nacional Catalana, que a la nostra ciutat pren el nom de Badalona per la Independència. A l’assemblea tots hi som a títol personal, no hi ha representants ni de partits, ni de cap altra organització política, sindical,

Secretaria General

social, cívica o de cap altra mena. Ningú ens representa més enllà de sí mateix, entre nosaltres però, hi ha gent de tots els colors i de tots els àmbits socials i ideològics del país, que abasten des de la dreta fins l’esquerra, des de les elits intel·lectuals, econòmiques i socials fins la gent més planera i senzilla. No hi ha orígens que ens distingeixin entre nosaltres, siguem d’on siguem, perquè no és en els orígens ni nacionals ni socials on rau la nostra unitat, sinó la voluntat comuna que ens aplega per construir junts el futur. Nosaltres som gent d’aquest país catalans i catalanes que han pres decididament el camí cap a la plena llibertat, ho fem des de la responsabilitat i el compromís de voler ser allò que entre tots decidim i mirem endavant, tan lluny com els nostres esperits abasten i no duen en l’ànim cap rancúnia ni ressentiment envers ningú. Nosaltres no som un moviment en contra de res, nosaltres som un moviment cap el futur, a favor de Catalunya i del nostre dret a ser reconeguts com nació lliure, entre les nacions lliures d’aquest món. Perquè necessitem les eines d’un estat propi per forjar el nostre destí en l’exercici de la plena llibertat, que ens permeti construir aquell millor futur que anhelem per a les noves generacions. Ja sabem que la independència no és la panacea que ho resoldrà tot, però està clar que avui representa l’opció més sòlida i viable per a Catalunya, encara més, allò que ja no és admissible ni suportable és la dependència d’un altre estat que actuï d’intermediari entre nosaltres i el món, però que a més prohibeixi l’exercici democràtic de l’autodeterminació. Això comporta una complicació afegida a la greu situació actual, amb la crisi econòmica, el descrèdit de les institucions i el malestar social que se’n deriva. Amb l’estat propi optimitzarem el treball, el sacrifici i la capacitat d’acollida que tenim decidirem a què i a qui dedicarem els esforços construint un país prosper, que vetlli pel benestar dels ciutadans i ciutadanes, per la seva cultura i la seva llibertat, sense un poder imposat i de mentalitat colonialista que ens espolia i ens empobreixi com a persones i com a poble. Avui els presentem una moció que demana valentia i compromís, sabem que els acords que proposem són purament simbòlics, però no per això són menys importants. Els demanem que donin suport al nostre moviment, en tant que representants democràtics de la nostra ciutat els reclamen el sentit de país i de servei al poble. Tots nosaltres sabem, vostès saben, tothom a Catalunya sap que això no pot seguir així, que Catalunya no pot seguir suportant la feixuga càrrega que suposa la dependència d’un estat, que ni ens estima, ni ens protegeix, ni ens respecta. Un estat que no només ens és aliè, si no que es comporta fins i tot de forma hostil i que a més és un exemple de ineficàcia i de mala gestió. Ja no és una qüestió de reivindicació nacional, es tracta simplement d’una qüestió de pura supervivència, reclamem el seu sentit de responsabilitat davant les generacions actuals i sobretot les que ens segueixen. Els demanem que se sumin a la reivindicació popular que creix dia a dia i que ja no té aturador, signin amb nosaltres el compromís de futur amb el nostre país i ajudin-nos a fer de la llibertat un ús responsable, cívic i patriòtic, entenen la pàtria com el bé comú a què tota nació lliure té el dret i l’obligació de protegir. No trigarà molt que se’ls demanarà a tots vostès, que siguin dignes representants del poble que els ha escollit, i que a me´s enllà dels seus posicionaments de partit sàpiguen trobar en el fons del seu sentit del deure, la decisió més encertada. Ara només els demanem un petit esforç simbòlic davant uns actes cívics que pretenen empènyer en la direcció cap on bufen els vents de la història. Petits actes simbòlics que ens han d’acompanyar durant el camí que ens porta cap a l’exercici de la plena llibertat i la construcció d’una Catalunya econòmicament pròspera, socialment justa i nacionalment lliure. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies. Jo aclarir una cosa, m’han aclarit que no és el col·lectiu que vostè representa i per tant, reconec que no són vostès el col·lectiu que avui representa els que han penjat la pancarta. Per tant, que quedi constància d’aquesta matisació. Aleshores, jo si els sembla el que faria és llegir la part dispositiva de la moció i si hi ha algun grup que vulgui intervenir, doncs que ho faci. AP-2012/2394 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió, de suport a l'Associació Asssemblea Nacional Catalana i a la marxa cap a la independencia. Entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya es constata un ascens continuat de l’opció independentista que manifesta de manera ben clara un sentiment cada vegada més arrelat i

Secretaria General

compartit. El poble català està essent cada dia més i més maltractat per part de l’Estat espanyol, el qual no ens protegeix, ni ens respecta, menystenint la nostra llengua i la nostra cultura, i ens ofega econòmicament. Com a conseqüència d’aquest tracte discriminatori i injust, la crisi afecta de manera especialment greu els nostres joves i les persones més febles i indefenses de la nostra societat, i hipoteca les generacions futures. Com a regidors i regidores, que experimentem de manera ben viva el maltractament infringit per l’Estat espanyol a les nostres institucions municipals, tenim el deure de vetllar pel benestar dels nostres conciutadans i pel de les generacions futures. Per tot això, els grups sotasignants proposen al Ple l’adopció dels següents ACORDS Primer.- Donar suport a l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA que té com a objectiu principal treballar per tal de fer possible l’exercici del dret a l’autodeterminació. Segon.- Donar suport a la MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA, promoguda per l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, així com a tots als actes que, amb motiu d’aquesta Marxa, es faran durant l’estiu arreu del país, amb la finalitat de convidar tots els ciutadans a formar part de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. Tercer.- Donar suport especialment als actes que l’organització territorial de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA a Badalona (Badalona per la Independència), organitzin en el marc territorial de la nostra ciutat. Quart.- Posar en coneixement d’aquests acords a l’organització territorial de l`ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA a Badalona (Badalona per la Independència) i al Parlament de Catalunya. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Falcó, que vostè l’han presentada, vol intervenir. SENYOR FALCÓ: Sí, molt breument, el nostre grup municipal ha volgut doncs ser el vehicle a través del qual l’Assemblea Nacional Catalana pogués presentar i portar aquesta proposta al nostre Ple municipal, el nostre grup municipal hi votarà a favor, no volem segrestar, ni disminuir, ni prendre el protagonisme a les paraules que ens ha fet avui la representant de l’Assemblea Nacional Catalana, la Mª Dolors Mauricio. Per tant, no volem afegir més arguments perquè compartim el fons del què s’expressa en les seves paraules, i per tant, també votarem afirmativament aquesta moció. SENYOR ALCALDE: Gràcies, alguna paraula més, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí amb la mateixa línia de brevetat perquè creiem que a vegades el millor és quan hi ha una intervenció del públic doncs el millor és si hi estem d’acord és poder reafirmar el que s’ha dit, només manifestar que el posicionament de la nostra coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa sempre ha estat ara i del tronc comú del que venim, que és el PSUC, que aquests dies precisament s’està celebrant l’aniversari. Sempre hem estat a favor del dret de l’autodeterminació dels pobles i les nacions, que per a nosaltres Catalunya és una nació i que en aquest sentit per tant, defensem ara i hem defensat abans el dret de l’autodeterminació, un dret que avui en dia potser és més conegut com el dret a decidir, que és el mateix. A nosaltres ens agrada poder decidir sobre el futur de Catalunya com a nació i també ens agradaria poder decidir per exemple sobre les retallades que apliquen els governs d’Espanya i de Catalunya, i ens agradaria poder fer un referèndum per valorar quina és la política que està portant en aquests moments el govern del Partit Popular a Espanya també. Per tant, dret a decidir tot el que faci falta, dret d’autodeterminació nacional també i per tant, en aquest cas, suport en aquesta moció hi votarem a favor i suport també a les accions que es puguin portar al davant des de l’Assemblea Nacional Catalana. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Durán. SENYOR DURÁN: Hola bona tarda. Abans de fer el posicionament voldria recordar a l’alcalde que posar pancartes és un acte normal en democràcia i recordar-li també que quan ell no era l’alcalde de la ciutat, sinó que era el líder de l’oposició el seu partit col·locava més d’una vegada pancartes en edificis municipals. Per tant, m’ha semblat fora de to, molt bé després la rectificació, però com que suposo que és un altre col·lectiu el que ha situat la pancarta ja

Secretaria General

m’avanço a la reprimenda que li pot venir després a aquest col·lectiu. Recordi-se’n vostè de quan vostè i el seu partit ho feien. Amb referència a la moció dir que el PSC veu amb simpatia qualsevol moviment que cohesioni les persones en pro d’un objectiu comú i ho defensi democràticament, és en aquest sentit que no ens sentim aliens a aquest moviment que vol un major autogovern per Catalunya. Tanmateix, el projecte del PSC com tothom sap, no és la creació d’un nou estat, sinó el desenvolupament, ni l’encaix dins d’una Espanya federal, per això va ser impulsor del nou Estatut de Catalunya que va votar majoritàriament el poble de Catalunya, no compartim la sentència del Tribunal Constitucional i varem exigir al Govern d’Espanya des del primer moment que busqui fórmules per aplicar l’Estatut en la seva integritat. Entenem però, que la tasca de decidir el full de ruta del país és el Parlament de Catalunya i dels partits polítics que ja estan representats per la voluntat popular. Creiem que Convergència i Unió, no hauria d’haver portat aquesta moció al Ple, si no el seu grup parlamentari i el govern de Catalunya, o és que necessita Convergència marcar el perfil sobiranista i que no es noti tant el seu suport aquí i al Parlament el Partit Popular. És el respecte a l’Assemblea Nacional Catalana i al que representa de moviment ciutadà, des del respecte pel nostre projecte federal d’estat diametralment oposat al centralisme ranci i anacrònic del Partit Popular i entenem que són decisions més pròpies del Parlament, el PSC s’abstindrà en aquesta moció. SENYOR ALCALDE: Gràcies, hi ha alguna intervenció més. Vostè voldria fer una segona intervenció, hi té dret si vol, si no,no. SENYORA Mª DOLORS MAURICIO: Sí, curteta. A veure, més que res vull agrair-los pel fet que ens hagin escoltat que si més no, mostra una maduresa democràtica i de respecte dels altres, pensin com nosaltres o no. Per tant, gràcies a tothom. Ara ja saben que per l’Assemblea Nacional Catalana la data ja està fixada, l’objectiu és inamovible, ens farem escoltar, explicarem, argumentarem les nostres idees arreu. Des de la nostra visió sempre positiva i integradora que ens identifica, és per això, que aquest és un moment per gaudir del camí que ja es dibuixa cada vegada més definit i compartit per més gent, que es unir en el nostre projecte. Esperem o esperàvem que avui aquest Ple decidís, decideixi que Badalona ens acompanya oficialment, que el mateix la ciutat decidirà, però els hi esperem a tots. I per acabar voldria recitar una estrofa d’una cançó de l’Anna Roig mot adient en funció dels resultats, és curt. “bon dia senyora tímida, bon dia senyora por, bon dia la vergonyosa, la que fa com si no hi fos, lliga, tapa, amaga els somnis, aquí comença un dia més. Això és la vida, això és l’insomni o ets algú o no ets res. Visca Catalunya i moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, doncs jo crec que els posicionaments han quedat clars per part dels grups, evidentment doncs que nosaltres no fa falta arguments, perquè coneixen quin és el nostre posicionament respecte a aquesta qüestió. Per tant, no entraríem en el debat i tan sols recordar al Partit Socialista, el Partit Popular fa molts anys que no penja pancartes a la ciutat, molts anys, i si alguna vegada n’ha penjat mai n’ha penjat en un edifici municipal i menys en un edifici municipal i menys en el balcó de l’Ajuntament. Dit això, escolti’m, aquesta no és la qüestió que ens porta ara aquí, ens porta una moció que ha presentat el grup de Convergència i Unió donant suport a un moviment, els posicionaments han quedat clars. Vots a favor del grup de Convergència i Unió, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, abstenció del Partit dels Socialistes i vot en contra del Partit Popular. Per tant, la moció queda rebutjada. Gràcies, passaríem a la següent paraula que és el senyor Francesc Barriga Casellas, en representació de l’AA.VV. de Coll i Pujol. Assumpte: Plaça Pompeu Fabra. Votació. La moció precedent no es va aprovar. Vots a favor: 7, dels grups municipals de Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular Abstencions: 9, del grup municipal Socialista.

Secretaria General

AP-2012/2402 Senyor Francesc Barriga Casellas, en representació de l'AAVV Coll i Pujol. Assumpte: Plaça Pompeu Fabra. SENYOR FRANCESC BARRIGA: Bona tarda a tothom i moltes gràcies. Bé, ens tornem a veure aquí, ja saben que només vinc quan em trepitgen l’ull de poll. Des de final de 2011 perquè ho sàpiguen tots vostès hi ha un rum-rum sobre la Plaça Pompeu Fabra i deixi’m afegir i alcalde Xifré i solament pel seu enjardinament, si no pel tema del tall de circulació del carrer Ignasi de Loiola direcció Coll i Pujol. Però no va ser fins ahir que varem tenir una reunió on el tema era segons se’ns va dir, que les mares que porten els seus fills a les escoles creen embús al trànsit i se’ns demanava la nostra opinió d’obrir provisionalment el trànsit, aquest trocet de final d’agost a final de setembre. Al respecte volem dir en aquest Ple i els que hi ha de públic, el següent, el Departament d’Urbanisme a la mateixa reunió, perdó en l’anterior reunió els volem felicitar perquè han fet bé la seva feina, inicialment varem quedar que mantindrien obert mentre duressin les obres, un carril sempre, però això implicava perllongar les obres deu mesos i per tant, varen decidir tallar-ho en bon criteri perquè duressin com a molt 4 mesos. Les escoles comencen el dia 12 i 13 de setembre i segons Urbanisme el 24 de setembre restarà asfaltat i obert al trànsit, bé ja sabem que aquestes coses a vegades, hi ha algun dia més, però bé, ens varen confirmar això. Obrir al trànsit una zona catalogada com a 6b en la modificació del planejament que va fer l’antic govern municipal, parcs i jardins de nova creació de caràcter local, ha costat molt d’aconseguir-ho per a la ciutat, i és al nostre entendre crear un conflicte i donar facilitats als vehicles en detriment de perdre espai per a les persones, com vostè ha dit senyor alcalde, al començament de tot amb el tema de Francesc Macià. Ara tenim acostumats als conductors, són quatre dies amb el traçat actual, a no ser i volem pensar bé, que hi hagi un fi ocult que sigui obrir-lo per a sempre i fer la prova, no ho sabem. La Plaça Pompeu Fabra, alcalde Xifre potser no és la que tots voldríem, però ara la tenim i molts conciutadans grans i petits la gaudeixin, ha costat diners i patiments personals i encara tenen alguns temes i demandes pendents de resoldre, però el que no volem és anar enrere. Caldrà també estar amatents en un futur no massa llunyà a fi de no perdre la petita plaça de l’alcalde Xifré amb uns arbres impressionants que tenim a la ciutat. No tenim idea del cost que pot representar, habilitar i minimitzar els possibles accidents, així com reposar i reparar el material malmès que pugui costar l’obrir provisionalment aquest raconet . Vull recordar tothom per si no es passegen pel nostre barri, que a data d’avui si giren el carrer Anselm Clavé en direcció a Coll i Pujol, els vehicles que hi passen han malmès i trencat el paviment. També aprofito per recordar que és la sintonia de la resta del barri, ara vostès pretenen tallar-li i crear realment un cul de sac, en una plaça que porta el nom d’un alcalde de la nostra ciutat, ser que en va ser tres dies i que el varen afusellar, però bé, això és una altra història. I a sobre gastar-nos un altre grapat de diners, que com es diu contínuament no tenim per malgastar. Els diferents consistoris no s’han gastat un euro en fer inversions en millores al barri, tan sols al carrer Porvenir i a la Plaça Pompeu Fabra, alcalde Xifré, que és una plaça de ciutat. Ens diuen que ara el que cal és obrir el pas als vehicles motoritzats en pro d’evitar embussos, mirin aquest barri fa anys que ha patit i patirà el trànsit molt alt, amb una total condescendència. Busos i vehicles que es salten els semàfors de l’Avinguda Martí Pujol amb tota impunitat, i un dia tindrem una desgràcia. No es respecta l’única zona 30 que tenim, un passos zebra perillosos, amb cap senyal lluminosa, això sí, es posen multes als vehicles que han de girar els carrers Jaume Solà i Santa Bàrbara i han de trepitjar el carril bus, quan tothom sap que no hi ha espai per posicionar-te i fer el gir i no entorpir la circulació dels autobusos o dels vehicles i més quan molts de cops tenim dos o més autobusos enganxats i em sembla que la normativa municipal en algun article diu que no poden anar dos autobusos seguits. Suportem pol·lució amb sorolls, autopista, recordi’n, Ventura Gassol, antics plens i de gasos importants, però aquí seguim amb la mateixa història, en lloc de pacificar i educar, apa, donem facilitats al que realment al barri de Coll i Pujol és el cul de sac de Badalona, senyor alcalde i ara més que mai. Nosaltres no venim aquí a dir que no volem cap compromís, que no acceptem cap responsabilitat, no, no és això, demanem buscar entre tots i dic entre tots i vostè ho sap, alternatives, que no passin per trinxar una plaça. Suportem i suportarem la nostra quota de molèsties d’unes obres que són de ciutat, cal recordar-ho, però

Secretaria General

no acceptem que l’única alternativa passi per perdre i malmetre un tant important d’una plaça que ha significat guanyar espais per a les persones, per damunt dels vehicles. Miri, nosaltres no hem canviat, vostè ho sap, seguim amb els mateixos tretzes de fa molts anys, però ens dóna la sensació que la Casa gran encara se segueix construint l’edifici per la teulada, que se segueix improvisant. Encara no tenim un pla de mobilitat, miri, posin sentit comú i no obrin aquest pas a la circulació. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Motes gràcies, ara no sé si hi ha grups que volen prendre la paraula sobre aquest tema, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí, bona tarda de nou i una altra vegada també doncs afegir-nos i sumar-nos a la intervenció que hem tingut aquí del senyor Francesc Garriga en aquest cas, en nom de l’AA.VV. de Coll i Pujol. Ara tenim aquesta proposta que sembla que hi ha del govern municipal d’obrir de forma provisional un pas al mig d’una plaça, de la Plaça Pompeu Fabra, Pompeu Fabra alcalde Xifré, creiem que significa posar en qüestió dos models. Un model és aquell que considera que la ciutat el prioritari són els vehicles, i un altre model és dels que considerem que al contrari, que la prioritat són les persones i que és molt important de mica en mica anar guanyant espai als vehicles, anar guanyant espais públics d’ús públic per a les persones, siguin persones grans, siguin nens petits, siguin persones de mitjana edat, és igual. La plaça Pompeu Fabra una de les virtuts que per a nosaltres té, és que és un espai gran i és un espai que s’ha guanyat també al que abans podia ser una zona de domini del vehicle, i en aquest cas ara dominen les persones. Creiem que això s’ha de preservar, i s’ha de preservar i en aquest cas estem per tant en contra que es pugui obrir un pas encara que pugui ser de caràcter provisional i també amb els dubtes que manifestava el vicepresident de l’AA.VV en el sentit que no fos que comences sent provisional i s’acabés consolidant. Per tant, el nostre posicionament és contrari que es faci això i també a la vegada és positiva o favorable a poder parlar d’alternatives. Estem convençuts que per solventar aquestes problemàtiques hi poden haver altres alternatives, es podria senyalitzar de manera que molts vehicles quan arriben al tram ja proper a Coll i Pujol sàpiguen que podrien, mentre durin les obres a Rambla Sant Joan tinguin diverses alternatives. Una és girar Coll i Pujol amunt, l’altra podria ser Guixeres, l’altra que pugui ser Saragossa, indicar-ho ja amb temps perquè depèn de la zona on cada vehicle, les persones que van amb vehicle es pretenguin desplaçar, amb temps puguin ja preveure com ho faran. D’aquesta manera diversifiquen l’accés, l’increment de trànsit que es pot donar al diversifiquem amb diverses alternatives i creiem que podem solucionar perquè no es doni el cas que a sobre carregui alguna altra via de la ciutat que tampoc seria positiu. En definitiva, busquem alternatives que n’hi ha d’haver, segona, defensem aquesta plaça com espai públic d’ús de les persones i tinguem en compte també un element que crec que també l’ha citat el senyor Barriga, que és el paviment que hi ha en aquests moments a la Plaça Pompeu Fabra, alcalde Xifré, que és un paviment pensat per a les persones, no per a vehicles. Sabem que si comencessin a passar-hi cotxes es podria malmetre, per tant, hi ha molts arguments, moltíssims, el fonamental de tot, i del que se’n deriva tot és aquell de prioritzar les persones per davant, dels vehicles. Per tant, els demanem també reflexió davant d’aquesta decisió i consens per trobar alguna alternativa. SENYOR RIERA: Moltes gràcies senyor Sagués, té la paraula el grup de Convergència i Unió. SENYORA RIERA: Moltes gràcies, des del grup de Convergència i Unió, intentarà ser breu, però estem d’acord doncs amb la intervenció que han fet els veïns i en aquest sentit els donem suport. És a dir, no veiem clar el fet d’obrir ni que sigui provisionalment el trànsit de vehicles per a la plaça Pompeu Fabra, a més a més, tenim molts dubtes que el paviment pugui resistir el pas de vehicles, estem parlant de vehicles lleugers, ja no parlaria en cap cas de vehicles pesats, i si es compleixen les previsions que han dit d’Urbanisme estem parlant de 8 dies laborables. Per tant, creiem que podem buscar altres alternatives, poden avisar convenientment la gent, podem suportar algun embús de trànsit puntualment 8 dies i no fer aquesta obertura i no jugar-nos-la de tenir una reparació considerable. A més a més, també aprofitaria per fer un prec, que és que es va crear una comissió de veïns i amb el govern amb el qual es parlaven tots aquests temes, varem tenir una reunió uns dies abans i al cap d’un

Secretaria General

parell de dies surt aquesta opció de la qual arriba infomraicó per una altra banda. Per tant, si s’ha creat aquesta comissió i és el lloc on es va acordar que es parlarien aquests temes doncs que es parlin aquí, que s’anunciïn amb el temps suficient i que es busqui el consens, per tant, per part nostra el que li demanaríem al govern és que reconsideri la seva postura. SENYOR RIERA: Gràcies senyora Rius, té la paraula el grup Socialista. SENYOR SERRA: Sí breument, nosaltres també d’aquesta proposta que fa el govern doncs ens hem assabentat aquests darrers dies i bàsicament després de sentir la intervenció del senyor Barriga que a més a més, ha fet palès una de les contradiccions del govern, que ell també la caçat al vol quan aquí es presentava el tema de Francesc Macià com el paradigma del nou urbanisme badaloní. Es parlava, vostè s’imagina que vinguin els vehicles i que llavors arribin a una plaça per 30 metres i que arribin a la Plaça Pompeu Fabra, que textualment ha dit el senyor Garcia Albiol, que és un espai amable pels ciutadans i que llavors arribaríem a la contradicció de fer-los arribar per Francesc Macià a la plaça, tal i qual. Doncs bé, ara la plaça aquesta que fa un moment servia per justificar que Francesc Macià havia de mantenir 13 metres o 18 d’amplada, doncs ara resulta que la pots tornar a creuar com es creuava abans, pujant per Sant Ignasi de Loiola, tirant cap amunt i després girant pel carrer Rector, perquè no només és anar cap amunt sinó tornar a posar tot el transit pel carrer Rector, tornar a carregar Martí Pujol, etc. etc. Per tant, jo crec que això és absolutament contradictori amb el que s’ha aprovat fins ara, per exemple de Francesc Macià, és contradictori també amb totes les obres que s’han fet fins ara, perquè clar es va tallar en els darrers dos, tres anys, Creu, Anselm Clavé, Baldomer Solà, Saragossa, Vull dir que en tota aquella zona hi ha hagut obres moltes vegades i models durant molt temps, Baldomer Solà, 9 mesos com a mínim varen estar, per tant, ja hi ha un enrenou, ja hi ha hagut una experiència de moure’s per allà en mig d’unes obres, que han servit de millora del barri d’una manera clara. En el cas d’aquest espai que queda entre la plaça Pompeu Fabra i alcalde Xifré sempre, quan varem fer el projecte i ho recordo molt bé hi havia una comissió, que aquesta sí que es reunia , es parlava i debatia en la qual hi havia l’AA.VV. de Coll i Pujol,la del Centre etc. etc... i sempre aquest tema va quedar clar que allò no es recuperava, que un cop s’acabessin les obres s’havia acabat la continuïtat de Sant Ignasi de Loiola cap amunt, cap a Coll i Pujol. Per tant, des del primer moment hi va haver aquet projecte sobre la taula, tothom el va acceptar, crec que funciona bé, que no ha estat cap enrenou per a la ciutat, malgrat les obres que hi puguin haver ara a Rambla Sant Joan, però les obres com totes passaran, més enrenou hi va haver a Baldomer Solà simultani amb Anselm Clavé, que allò que que va ser un bon pollastre. Per tant, jo entenc que en principi res obliga a tornar passar els cotxe per allà on passaven abans i que es va canviar per fer-ho, com ha dit el senyor Garcia Albiol, un espai més amable. Per tant, jo entenc que aquest govern hauria de tirar enrere aquesta proposta i de passada els preguntaré, que hi havia uns bancs a la Plaça alcalde Xifré nosaltres hi varem posar uns bancs a sobre, a la banda de la gespa. Dos en concret que estaven sota l’ombra dels pollancres i de la palmera, un lloc molt agradable il’altre dia vaig veure que ja no hi havia bancs, no sé que deu haver passat, no sé si hi anaven immigrants, però el cas és que han desaparegut els dos bancs que estaven allà, que per cert els varem posar a l’ombra, vull dir, que estaven en un lloc molt bonic i molt ben d’allò. Doncs ara crec que aquella zona que es va fer amb molt d’afecte, doncs estaria bé que tiressin endavant. D’altra banda, ja que estem parlant de la Pompeu Fabra, també estaria bé que traiessin el pal del llum que fan servir per posar el cavallitos i que ho posen entremig de l’olivera. Home, respectin l’olivera, si volen posar el pal del llum entremig per utilitzar quan posen els cavallitos i els autos de xoc allà temporalment, que no sé que hi fan allà, però bé, quan veuen un buit que s’ha d’aprofitar es veu. Però aquell espai es buit i el varem deixar buit perquè allà hi havia d’anar l’edifici recordeu bé, en el seu moment, no sé algun dia hi haurà algun edifici, espero que sí, però per no destruir res varem deixar un espai net, buit que serveix per a trobades de gegants, i a vegades per posar cavallitos o provisionalment autos de xoc i xurreries. Però home, almenys respectin l’olivera, no li posin el cable del llum per allà sobre que es trenca, i si pot ser i podem de passada a més de passar cotxes, tornar a posar aquells dos bancs, doncs estaria bé, anaven bé, quedaven bonics i la gent s’hi asseia.

Secretaria General

SENYOR ALCALDE: molt bé, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Sí, bona tarda. SENYOR ALCALDE: Perdó, ja hem detectat en diverses ocasions que hi ha persones aquí que es dediquen a xiular quan intervé el govern, adverteixo que si hi torna a haver un xiular, com que tenim detectades les persones que estan xiulant, doncs les convidarem a sortir de la Sala. Gràcies, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Sí, bona tarda. Des que es van iniciar les obres de la Rambla Sant Joan en els primers dies que es van iniciar sobretot en el mes de juny, es va localitzar un gran embús sobretot en els horaris escolars d’Ignasi de Loiola que els obligaven anar per Baldomer Solà fins obligatòriament fins al carrer Saragossa. Per tant, el que havíem pensat abans que tornés a passar en els primers dies de setembre és provisionalment donar-li una sortida als vehicles d’Ignasi de Loiola només als turismes, perquè tota la gent que anés cap a la zona nord poguessin sortir per Coll i Pujol mentre que els industrials i els autobusos continuarien fins al carrer Saragossa que era l’única via. Creuar una de les quatre o eliminar una de les quatre vies d’accés per important de la ciutat mar-muntanya com la rambla Sant Joan, encara que sigui per un mes, el mes de setembre tornarà a provocar grans problemes de transit d’embusos i consum de temps i diners. Possiblement més que el que es pugin gastar en els danys que puguin ocasionar que els cotxes lleugers, mai autobusos ni cotxes pesats, passin per la part d’alcalde Xifré. Era una proposta que nosaltres teníem, és una proposta que varem fer arribar al districte i a l’AA.VV en una reunió que varem tenir crec que el dilluns i que els veïns avui es manifesten que hi estan en contra, i pel que veig tots els grups municipals també hi estan en contra. Per tant, com que els grups municipals encara que no sigui un tema de votació majoritàriament opinen que hi estan en contra, demanarem als veïns que tornin a fer els taps de dues hores perquè els grups municipals de l’oposició hi estan en contra. No hi ha problema, buscarem una altra solució de fer-los pujar pel carrer Guixeras perquè vagin una altra vegada al cul de sac de Rambla de Sant Joan, que està tallada, es veu que el senyor no ho ha tingut en compte al fer la proposta i tornarem a posar cartells dient que se’n vagin fins tot el carrer Indústria fins al carrer Saragossa i el carrer Cervantes, per poder pujar pel lateral i es tornin a trobar amb tot l’embús en el lateral de l’autopista a l’altura del carrer Saragossa i estem mitja hora almenys parats. Per tant, una provisionalitat de 15-20 dies que varem dir, que era provisional que li donaríem per escrit i que si s’ocasionava algun dany, automàticament seria reparat i és una garantia que se li donava per escrit, sembla que hi ha el dubte que sigui aspecte definitiu de circulació. per tornar a remodelar l’espai que també se li va dir a la representant de l’associació que la normativa actual permetia de manera provisional precisament prendre aquest tipus de mesures. Per tant, no era cap il·legalitat, no obstant això, com que la majoria de grups municipals veuen malament la proposta del govern, nosaltres no tenim cap problema que quan hi hagi embussos tornarem a informar que n s’obre la via en tot cas, perquè les obres si duren fins a finals de setembre doncs ens fastiguegem tots una mica. L’alternativa que vostè d’alguna manera com a veí proposa, els grups municipals també opinen que s’han de respectar, el govern no té cap més interès que respectar el que diu la majoria. Ja ho explicarem en tot cas als veïns, o si és una alternativa ja ho plantejarem, però deixarem molt clar de qui és la responsabilitat. SENYOR ALCALDE. Té la paraula, sí, sí, endavant, té la paraula, té el segon torn. SENYOR BARRIGA:Senyor Jurado, l’únic que li vull dir, és que nosaltres estem disposats a parlar perquè li he dit si m’ha escoltat, i a trobar alternatives. El que no és de rebut perquè estan tenint el mateix vici que tenien d’altres governs municipals, que les coses les presenten d’avui per demà en època de vacances, fa temps, quants anys fa, quant temps fa que les obres de Rambla de Sant Joan sabíem tots que s’havien de començar, quan temps fa que els tècnics comencen i han previst les alternatives? SENYOR JURADO: Vostè sap que la proposta era deixar un carril obert, que no s’ha pogut deixar per fer més curt l’espai d’obres deu mesos, veritat? SENYOR BARRIGA: Exactament. SENYOR JURADO: Ho ha dit abans.

Secretaria General

SENYOR BARRIGA: Sí senyor. SENYOR JURADO: Doncs aleshores en vista a aquesta actitud és quan s’ha decidit adoptar l’altra per fer més curt el termini d’obres, dic jo, no? SENYOR BARRIGA: A veure, és igual, és igual, ja li permeto, ja li permeto , no hi ha cap problema, ni sóc polític jo i ell també ell ho és, però ja li permeto, és igual, és igual. Miri, senyor Jurado em sembla molt bé, nosaltres sempre hem estat pel diàleg, l’única alternativa que se’ns va presentar era aquesta o aquesta, punt, potser n’hi ha d’altres, no?, doncs miri, a l’igual que durant dos anys varem suportar Francesc Macià tancat al trànsit podem suportar nou dies el trànsit i si no els recomanem públicament que la gent vagi a peu, que farem salut. Caram, jo vaig a peu i li vaig dir l’altre dia, jo vaig a peu des de casa meva fins al tunel del tiempo, el Passeig de la Salut, hi vaig a peu, vaig i torno, faci sol o plogui vaig a peu, i procuro anar sempre a peu, i no sóc ecologista, sóc un ciutadà normal que voto el partit que em sembla que defensa més els interessos de tothom, d’acord. Tothom ho sap, aleshores jo parlo amb tothom, he parlat amb vostès també, senyors del Partit Popular, i vostè ho saben, jo rebo com a associació de veïns tothom i personalment a tothom amb els braços oberts, no m’he tancat mai. Per tant, jo l’únic que prego és, ens ha costat una plaça molts de calers, molts de sacrificis, no la malmeten, no tenim calers, i un sacrifici de 9 dies, miri, li diré més, suposo que es cobra un impost per a la benzina que va al dellonsis, doncs miri, que la gent s’ho estalviï. Ja no m’allargo més, nosaltres estem disposats a asseure’ns i a buscar solucions, no ens tanquem, però parlem-ne. SENYOR ALCALDE: D’acord, moltes gràcies, alguna paraula més sobre aquesta qüestió. No, d’acord, doncs si ja està. Alguna vegada pot fer alguna única intervenció si vol. SENYOR SAGUÉS: Sí, sí, li agraeixo, no, no veig que hi ha una bona voluntat especial en moments que... SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués que només quan hi ha un torn de precs i preguntes, ja l’he vist jo a vostè que ha estat ràpid. De fet en els precs i preguntes dels veïns. SENYOR SAGUÉS: De fet, ja que he començat vol dir que podria acabar SENYOR ALCALDE: Jo crec que el seu posicionament ha quedat molt clar. Gràcies senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Llàstima, ha vingut d’un pèl. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, estem parlant d’un tema molt important, a vostè li consta que la voluntat del govern és amb el que respecta al seu barri, però també a tots, és a dialogar, no fa massa, fa una setmana varem estar reunits a l’associació, si el mes d’abril fa unes setmanes i bé, jo crec que és el que pertoca. Anem a veure, jo com alcalde i vostès entendran, jo no puc permetre que la ciutat entri en un caos absolut de trànsit, nosaltres podem fer totes les campanyes de sensibilització que vulguem. Jo crec que són necessàries cap a la utilització del servei públic, del transport públic o d’anar caminant, però hi ha una realitat i és que una realitat immediata i és que el mes de setembre el volum de vehicles augmentarà i especialment amb aquelles arteries que són eixos centrals de la ciutat, doncs perquè la gent comença a treballar un altre cop, perquè hi ha el nois que han d’anar a l’escola, etc...Nosaltres no podem permetre el fet que la ciutat entri en un caos circulatori durant 24 dies. Dit això, si hem de tornar a asseure’ns per part del govern i explicar i veure si hi ha alguna alternativa que sigui raonable, jo no tinc cap tipus de problema i és més demano al regidor que s’assegui amb el districte i amb l’associació, a veure si hi ha alguna alternativa, però pel que sembla l’alternativa que no generi caos a tota la ciutat, no existeix, però si hi ha alguna alternativa mirem-ho. Apuntava el regidor, és cert, segurament estem prenent la mesura que menys dolenta perquè és dolent travessar la plaça, evidentment que sí, però segurament és la mesura menys dolenta i menys lesiva pel conjunt de ciutadans de Badalona. Si s’ha de dur a terme i hi ha algun tipus perquè passen els cotxe d’algun tipus de desperfecte durant aquest 24 dies, doncs hi ha el compromís de forma immediata d’arreglar-ho, de forma immediata, però sí que amb una visió una mica més global per part de tots, com a mínim nosaltres l’hem de tenir com a govern, sí que no podem, havent-hi una alternativa, existint una alternativa no podem convertir la ciutat en un caos de trànsit. Per tant, jo si que demano al regidor de Via Pública i a la Guàrdia Urbana que

Secretaria General

s’asseguin amb el districte i amb vostès mirar si existeix una alternativa, i si existeix una alternativa, bé, sense cap tipus de problema que la podríem tirar endavant, però ha d’existir i ha de ser realista des d’un punt de vista de no generar un problema global de circulació en aquella part de la ciutat. Moltes gràcies. Ara hi hauria una altra paraula del senyor LLuis Casas Gurri, en rep. de la coordinadora d’entitats badalonines de cultura tradicional catalana, assumpte, defensa de la moció de la Festa Major d’agost. Abans de donar-li la paraula hi ha una moció que el que faríem és llegir la part dispositiva, i després intervé vostè . S’ha de votar la urgència de la moció a favor tots. Per tant, la urgència queda aprovada. AP-2012/2399 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals Socialista i de Convergència i Unió, per reivindicar les Festes d'Agost com a patrimoni de Badalona. El passat dimecres 17 de juliol l’Ajuntament de Badalona va anunciar a través de la premsa que la Festa Major d’Agost quedaria reduïda a la mínima expressió: castells de focs i sardanes. Les entitats de Cultura Tradicional i Popular agrupades dins la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular Catalana (COENBACU TRAPOCA), expressem el nostre malestar atesos els següents punts: La Festa Major és patrimoni de la societat de Badalona i l’Ajuntament hauria de fer de pal

de paller. �És una decisió unilateral per part del govern municipal. Les entitats involucrades no hem

rebut cap comunicació prèvia. �És una falta de consideració i respecte a la dedicació, hores i esforços cap a les entitats

que fem possible aquesta festa. �En cap moment s’ha valorat com fer una festa major més austera. �És una sentència a mort a la cultura de la ciutat i a una tradició centenària. Davant d’aquesta decisió del govern municipal del Partit Popular, els Grups Municipal Socialista i del de CiU, a instàncies de la Coordinadora, com a entitat que té com a finalitat fomentar la cultura tradicional i popular catalana, i que treballa per la nostra ciutat, demana al Ple Municipal l’aprovació dels següents acords: ACORDS 1.-Que l’Ajuntament de Badalona reconeix la Festa Major d’Agost com a patrimoni de la ciutat i vetllarà per la seva celebració, consolidació i projecció de futur. 2.- Que es mantinguin els compromisos contrets per la Regidoria de Cultura amb les colles en les reunions prèvies de preparació de la Festa Major. 3.- Que es facilitin tots els permisos necessaris per tal que les colles i entitats de la ciutat puguin realitzar els seus actes de Festa Major. 4.-Que l’Ajuntament de Badalona, en no ser l’únic actor de la Festa Major, ha de comptar a la presa de decisions amb totes les entitats i colles que participen itenen voluntat de prendre part a la Festa Major. Votació de la urgència de la moció. La urgència de la moció s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. SENYOR ALCALDE: Abans de cedir-li la paraula com que em sembla que el col·lectiu que vostè representa sí que és el responsable del què ha penjat la pancarta li demanaria en els termes que ho he demanat abans, que llibertat absoluta per poder fer aquelles reclamacions que es creguin oportunes, però intentem en un futur evitar doncs, utilitzar la façana de l’Ajuntament per aquestes reivindicacions. Gràcies. AP-2012/2403 Senyor Lluís Casas Gurri, en rep. de Coordinadora d'entitats badalonines de cultura tradicional popular catalana. Assumpte: Defensa de la moció relativa a la Festa Major d'agost. SENYOR LLUÍS CASAS: De fet abans d’intervenir jo no em volia amagar, evidentment som

Secretaria General

nosaltres, sí que entenc que toca el discurs aquí, no deixa de ser una altra forma d’expressió, però entenem que tampoc pertoca. Bé, en qualsevol cas, il·lustríssim senyor alcalde, senyor regidor si regidores de l’Ajuntament de Badalona i públic present, de fet bona tarda a tothom. El meu nom és Lluís Casas i vinc aquí com a president de la coordinadora d’entitats juvenils de cultura tradicional i popular catalana, la qual està integrada per un total de 13 entitats, Diables de Badalona, Castellers de Badalona, Capoltis de LLefià, Bufons del Foc, La Bossa Verda, el Círcol Catòlic, la Confraria de Snat Anastasi, l’Esbart Sant Jordi, Badalona Bèsties de Foc, Badalona Sardanista, Bastoners de Canyet, Colla Gegantera de la Jungfrau Colla de la Moixiganga de Badalona. En primer lloc voldria agrair tant als grups municipals, del Partit dels Socialistes de Badalona, com a Convergència i Unió haver presentat la moció redactada que varem presentar des de la coordinadora i així com també agrair al grup municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, la defensa que en fa de la moció. De fet el motiu pel qual estic aquí i és que he vingut en nom de moltes entitats de la nostra ciutat, és per defensar la celebració de la Festa Major d’agost de Badalona, una tradició centenària que deu la seva importància al seu caràcter popular. No hem d’oblidar que és la gent de Badalona, juntament amb les seves entitats i amb el suport de l’Ajuntament, qui fa possible aquesta festa. Aquest any però aquest govern ha decidit unilateralment sense cap comunicació prèvia reduir la Festa Major d’Agost a la mínima expressió castells de foc i sardanes, es prescindeix de la majora d’actes de cultura tradicional i popular i les entitats que ja hi estàvem treballant conjuntament amb la regidoria de Cultura ens n’hem hagut d’assabentar per la premsa. Els que estem en aquest Sala i també els que estem a fora sabem que no és una qüestió de diners, perquè de fet el que nosaltres plantegem és, quin sentit té no deixar actuar les colles que ho fan de forma gratuïta, quan de fet el seu pressupost es basa en material fungible com podria ser la pirotècnia. Si realment el problema són els diners, perquè no hi ha hagut cap tipus de voluntat de parlar amb les entitats per trobar una alternativa més austera, la supressió de la Festa Major és u fet excepcional segons ens diuen, però també crea un precedent i més si s’ha dit decidit unilateralment des del govern municipal. Per tal d’assegurar la seva realització, en aquesta moció demanem a l’Ajuntament de Badalona que reconegui la Festa Major d’agost, com patrimoni de la ciutat i que vetlli per a la seva celebració consolidació i projecció de futur. A més en consideració amb les hores invertides pels membres de les colles i entitats participants de manera desinteressada, sol·licitem que es mantinguin els compromisos contrets per la regidoria de Cultura amb les colles en les reunions prèvies de preparació de la festa d’agost. Exigim, que es facilitin tots els permisos necessaris per tal que les colles puguin realitzar els seus actes de Festa Major, també volem que l’Ajuntament de Badalona al no ser l’únic actor de la Festa Major, compti amb la presa de decisions amb totes les entitats i colles que hi participen i tenen voluntat de prendre-hi part, per evitar sobretot una altra situació com aquesta. Finalment volem anunciar que, davant aquesta decisió del govern municipal del Partit Popular, la coordinadora que és una entitat que té com a finalitat fomentar la cultura tradicional i popular catalana i que treballa per a la nostra ciutat, juntament amb la colla de geganters de Badalona, el Consell de Joventut i la Coordinadora Popular de Festes de Maig, diu que sí, que sí que hi haurà Festa Major d’Agost, amb la participació de tots tal i com estava prevista. SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies. Començaríem amb, hem llegit ja la part dispositiva i per tant començaríem, Iniciativa vol parlar o no fa falta. La moció l’ha presentada Socialistes i Convergència i Unió, per tant, parli senyor Falcó o els socialistes, qui vol primer, posin-se d’acord vostès. SENYOR DURÁN: És que a veure, una prèvia, és que Iniciativa per Catalunya no ha pogut presentar no per voluntat, si no perquè ja n’havia presentat tres més, és una qüestió reglamentària. Per tant, em sembla que podríem fer... SENYOR ALCALDE: Escolti, no hi ha problema, qui vol començar dels qui la presenten. SENYOR SAGUÉS: Jo, i aquesta vegada ja no tanco el micròfon. Començo, doncs, agraint al senyor Durán i al senyor Falcó que, avui és un Ple d’agraïments, tot i que a vegades es comença amb agraïments i s’acaba després a bufetades, verbals, que ha passat dues o tres vegades que hem començat contents pel consens, però després ens hem, o s’han llençat

Secretaria General

encara diverses coses, en fi, aparquem al tema i anem al que és la qüestió d’aquesta moció, que com s’ha dit ben bé, nosaltres també era voluntat presentar-la d’inici, però per la normativa que tenim doncs només se’ns poden presentar tres i ja les teníem. Això no vol dir que no tinguem també ganes de sumar-nos-hi i de donar suport a la demanda que ens presenta el senyor Lluís en nom de la coordinadora. Aquí hi ha dos aspectes, jo crec, almenys des del nostre punt de vista, dos aspectes de crítica a fer al govern. Un és la manera en què entenen la participació ciutadana, que per a nosaltres és absolutament, vaja, no és participació ciutadana és una manera d’actuar quan és obligació, quan tenim una normativa que diu que s’ha de fer, doncs hi anem i els ho expliquem o els ho diem i si ho agafen, ho agafen i si no fora. Això i no ho dic en aquest cas només és una cosa que es ve repetint durant aquest any que portem de govern del Partit Popular on es fa palès constantment, sempre que hi ha alguna qüestió que s’hauria, es podria consensuar, es podria acordar amb el veïnat, doncs ens trobem amb aquesta manera de fer. En aquest cas és flagrant, no? es decideix unilateralment, dir, es suspenen determinats actes de la Festa Major sense entrar a parlar-ne, ni veure si hi ha possibilitats de fer-ho d’una altra manera, ni discutir, ni debatre quins són els que s’haurien de fer, si se n’ha de deixar fer algun, etc. amb un grup de persones, un grup d’entitats que com se’ns ha dit estan, hi col·laboren des de fa anys i a més a més, estan disposades a parlar-ne i a veure de quina manera es pot fer. Per tant, aquest és un element important de crítica cap al govern. I l’altra és al no tenir clar també que són a vegades elements referencials de tradició ciutadana. En aquests moments estem parlant de la Festa Major d’agost, la festa major històrica de la nostra ciutat, una festa major que amb el temps va evolucionar, va tenir aquells moments de gran plenitud amb tres envelats a la rambla, que m’explicava la mare. Tot això va anar desapareixent perquè la societat va anar evolucionant i va arribar un moment en què varem tenir les Festes de Maig, que de fet es van convertir amb la gran festa de la ciutat, però sempre mantenint la Festa Major d’agost, al voltant del dia 15 com un fet històric tradicional de la nostra ciutat. Això és important tenir-ho en compte alhora de prendre decisions i en moments com aquests de retallades econòmiques per totes bandes, no es pot anar amb aquesta lleugeresa de dir, això forta i pim pam s’ha acabat com si parléssim de no sé què. Estem parlant de la festa Major, estem parlant d’unes entitats i això requereix doncs diàleg, requereix converses i cerca de consens i veure com ho fem. Això és el que reclamen nosaltres des d’aquí, que es faci d’aquesta manera, les tradicions són importants per una ciutat que nosaltres volem ser com diem, constantment tots ens omplim la boca sempre de la ciutat, de la tercera ciutat de Catalunya, una ciutat que la volem cohesionada socialment etc. És important tenir elements de referència i és important també tenir tradicions que venen de lluny i que el fet que siguin tradicions no vol dir que s’hagi de ser immobilista. S’hi poden anar incorporant novetats, la societat va canviant i la nostra Badalona ha canviat molt i en els últims anys molt de pressa. Hem de ser oberts, hem d’estar disposats a modificar les coses, però sempre no oblidem també d’on venim, qui som i aquestes tradicions. Aquestes mateixes entitats que ens estan parlant, que ens ha citat, ens parla per exemple de colles de diables que són ja tradicionals de la ciutat, però en canvi no les podem qualificar d’històriques, en el seu dia varen aparèixer, en el seu dia es varen integrar i formen part ja també de la tradició local. Per tant, oberts al canvi, però respectuosos amb el passat, respectuosos amb la tradició i jo reclamo al govern, que crec que encara hi som a temps que s’assegui a parlar amb les entitats que avui representa aquí el senyor Lluís Casas. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Si, breument, jo puc entendre que el govern no tingui facilitat per trobar tants diners com en d’altres hi havia anant a crèdit o a dèficit, és clar, per fer festes de tota mena i a tot arreu, però n estem parlant de festes de tota mena i a tot arreu, si no que estem parlant de la Festa Major de Badalona, la que es feia abans dels ajuntaments democràtics, la que té una tradició centenària a la ciutat, un valor que nosaltres creiem que cal preservar. Jo quan se’m va comunicar que es decidia estalviar aquests 50.000 mil euros vaig pensar, que eren no pas els que es poguessin dedicar ales entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat, si no els que es podien dedicar doncs jo què sé a llogar una orquestra, una actuació musical o qualsevol

Secretaria General

altra de les mòltes coses que en una festa de maig per exemple es fan. Però en cap cas vaig pensar que això tingués, o que en rebessin les conseqüències les entitats de cultura popular i tradicional i reconec el meu error, pensava que no en rebrien les conseqüències, però sembla que sí. Sembla que sí, però, jo sí que els he de dir que entenen que cal estalviar, em sembla que en quest cas vostès han pres una decisió segurament massa precipitada o poc reflexiva. Jo voldria demanar a l’alcalde, que entengués aquestes paraules, amb la voluntat que ell mateix lideri la solució d’aquet problema, perquè aquest problema que s’ha generat té o pot tenir, si no ho aconseguim doncs escolta, no ho haurem aconseguit, però pot tenir una solució més o menys raonable. Ens diuen la gent de les entitats que el seu pressupost el que ells gasten per fer tot el que fan durant la Festa Major d’agost, no arriba als 6.000 euros, o es mou al voltant dels 6.000 euros. Per tant, no estem parlant de 50.000 euros, estem parlant de 5 o 6 mil euros, ja sé que tampoc els tenim, ni 5 ni 6, bé no els tenim per segons què, i no vull entrar a valorar algunes de les decisions que ha pres el govern municipal darrerament, que crec que són errònies, però que en tot cas com que vull fer una intervenció que ajudi a trobar una solució, prefereixo estalviar-me-les. Sí que crec alcalde que tenim l’oportunitat, com a mínim l’oportunitat, no sé si h aconseguirem o no aconseguirem, però en tot cas nosaltres des de la nostra responsabilitat, per exemple a la Diputació ho intentarem. Intentarem esgarrapar aquests diners perquè les entitats de cultura popular i tradicional puguin fer allò que tenien previst fer, comprar pólvora o comprar les coses que necessiten per fer el mínim, per poder tirar endavant la festa a Badalona. Ho intentarem a través de la Diputació i estic segur que allà on vostès també hi tenen responsabilitats i a més a més, importants igual que nosaltres, doncs estic segur que si ens movem i hi posem interès és possible que aquest episodi el puguem arreglar. Repeteixo, nosaltres entenem que una festa major tal i com s’havia concebut en altres anys, segurament no es pot fer, critiquem, que ens ha semblat que en aquesta ocasió hi ha hagut poca agilitat,poca imaginació, o fins i tot poc compromís de trobar una solució. Creiem que la solució hi pot ser, que tampoc és res del altre món intentar anar a esgarrapa aquests cinc mil o sis mil o quatre mil euros, el que sigui, però que com a mínim aquest Ple podria decidir i l’alcalde es podria comprometre a ajudar-nos. Nosaltres ho farem per part nostra amb la nostra capacitat dins de la Diputació de Barcelona, doncs intentar esgarrapar aquests diners. Si ho fem conjuntament i hi anem conjuntament, doncs tenim més possibilitats i al final aquí no és una qüestió de partidismes, ni de política, ni de medalles, si no de mirar de garantir que aquest mínim, que fan les entitats, que d’altra banda tots sabem i crec que hem de reconèixer que treballen per a la ciutat d’una manera altruista, desinteressada o millor dit interessada. Sobretot en mantenir una certa cohesió, una certa identitat de ciutat, doncs, que això ho hem de mirar de preservar. Jo estic segur que en aquest compromís que nosaltres agafem avui s’hi sumarà, espero el govern municipal com no podia ser d’una altra manera. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, senyor Durán. SENYOR DURÁN: Sí, bona tarda de nou. Com ja s’ha dit aquesta moció és fruït de la petició que fa la coordinadora de cultura popular i tradicional als diversos grups polítics.. Jo intentarà també, tenia preparada una intervenció molt dura perquè vaig passar de la sorpresa a la indignació en el moment que em vaig assabentar de quina era la decisió que prenia el govern. Però en ares d’aquest consens i d’intentar solventar el problema que tenim i que realment el govern rectifiqui, trobi la solució per tirar endavant el què es demana, que no és més que aquells acords que ja es tenien presos amb la regidoria de Cultura i que tenen a veure amb les entitats de cultura popular i tradicional. Intentaré rebaixar un a mica el to de la meva indignació i el to de la meva sorpresa, però tot i així, sí que vull dir-li senyor Albiol, que abans vostè parlava de formes, sap que les formes són importants i és important la forma, però més importants són quan estem parlant d’un munt de persones organitzades per fer festa. No és de rebut que no se’ls informi mentre feien les reunions en les quals hi podia haver alguna mena de retallada o de suspensió de la festa. No és de rebut, com ha dit el senyor Lluís Casas que se n’assabentin per una nota de premsa, no és de rebut. Jo crec que això, el que hauria de fer, és que el seu govern demani disculpes públiques a les entitats. Jo no sé si és per desconeixement, intento creure que sí o per mala fe, però en tot cas jo crec que amb un munt de persones que es

Secretaria General

deixen tantes hores per treballar per a la ciutat, per fer caliu, per fer cohesió, el que se li mereix és un respecte. Per tant, han fallat amb les formes, però és que jo crec que han fallat en el fons, l’Ajuntament no pot suspendre les festes, ha decidit suspendre les festes, aquesta parla de la concessió de festes que tenen vostès, no?. L’Ajuntament ordena de dalt a baix, ordeno i mando, però és que no és així, la festa surt de la ciutadania, s’organitza conjuntament amb la ciutadania i l’Ajuntament el que fa és consensuar amb ells i veure quins són els recursos públics que s’hi ha d’abocar. Sí, sí, recursos públics que s’hi ha d’abocar, però la festa no és només lúdica, no és fer quatre focs d’artifici i tots cap a casa corrents, no, no, la festa és una forma de fer ciutat, és una forma de participar, és una forma de cohesionar la ciutat, és una forma de guardar i conservar les tradicions. S’ha parlat que és la més antiga de la ciutat, i clar, vostè deia ara, s’ha de pagar, home sí, s’ha de pagar, però dels 50.000 euros que la nota de premsa parlava de 50.000 euros en dos dies, ho posen allà com dient, quin escàndol. Dels 50.000 euros ho deia el senyor Falcó, no fan cap desglossament a la nota de premsa, impacten amb els 50.000 euros i bé, és que es gastaven 50.000 euros en dos dies, però en què ens ho gastàvem, només 8.000 en focs, que seran els tercers focs que farem en un any i sembla que és que les colles de cultura popular siguin tan egoistes que volen 42.000 euros per tirar endavant les seves activitats, no és això, no és això. Les colles posen moltes hores a la festa, es canvien les vacances, es queden sense vacances, treballen de forma voluntària i hi posen diners i els avancen moltíssimes vegades, perquè l’Ajuntament, no ara, i abans, a vegades no paguem quan toca, a vegades no paguem quan toca. Per tant, dir que ens estalviem 40.000 euros, home, en què ens ho estalviem, ja s’ha dit, les colles de cultura popular i tradicional i parlo de memòria de quan era jo regidor de Cultura, i d’això fa més de 8 hores, ens gastàvem 6.000 euros. Aquests 6.000 euros és menys de la meitat que vostè s’ha gastat en algunes inauguracions, 12.000 euros de patrocini i tinc el conveni es varen gastar en els focs de la inauguració del Passeig Marítim, 12.000 euros, en uns focs quan resulta que va ser al juny i el maig havíem fet la pirotècnia de maig, i ara resulta que no hi ha 6.000 euros de patrocini per això. Encara estic esperant que em digui la pantalla de la Roja quan va costar en patrocini. Vull dir, això que vol dir, que aquí al darrera no hi ha única i exclusivament una qüestió d’austeritat econòmica, que podem compartir, si no també hi ha al darrera un model de festa. Un model de festa en el qual les colles hi participen, la ciutat es cohesiona i sembla que vostès aquests tema no els acaba d’agradar. I l’última, que ningú ho ha dit, i jo ho vull dir, a veure, es diu que es suspenen la gran majoria d’actes de la festa i resulta que per la web municipal ens assabenten en una línia que faran una fira, una fira més, una fira marinera, just coincidim amb les festes d’agost, quan resulta si no ho tinc malentès serem seu del campionat mundial de l’embarcació X35 a final d’agost. S’hagués pogut col·locar si es vol fer una fira marinera més, una fira més a la ciutat, s’hagués pogut col·locar aquesta fira coincidint amb la gent que està interessada precisament amb el món nàutic, doncs no, ja li dic senyor Albiol sembla que li feia nosa la festa tal i com estava, sembla que li fa nosa a vegades la participació i les entitats. Jo dic com els altres grups, rectifiqui senyor Albiol, demani disculpes a les entitats, votin a favor d’aquesta moció i tirin endavant els actes de cultura popular i tradicional, que hi guanyarà la ciutat, les colles i la imatge de l’Ajuntament de Badalona i del seu govern. SENYOR ALCALDE: Molt bé senyor Durán. Ara té la paraula la senyora Montserrat Salgado, la regidora. SENYORA MONTSERRAT SALGADO: Bé, bona tarda, gràcies alcalde. Jo vull fer constar que aquest govern reconeix les Festes d’Agost com acte simbòlic de gran interès i a part que es considera part de la història cultural de la nostra ciutat. Independentment d’això, que bé, no és menysprear en absolut les entitats de la nostra ciutat, les entitats de cultura popular. Penso que tots som conscients de la situació en la qual estem vivint,és una situació excepcional i hem de prendre mesures excepcionals, o sigui, això no és un de “por vida” que les festes d’agost s’eliminin del calendari anual de festes. Jo volia fer menció que fa escassament tres mesos varem tenir unes Festes de Maig molt dignes amb una implicació d’un 70% de les entiats culturals de Badalona, amb un suport tant econòmic com institucional del govern actual, del Partit Popular, i penso que no hi ha hagut cap problema fins al moment, d’acord?. No és una

Secretaria General

decisió lògicament de no valorar les entitats, és única i estrictament econòmica, si que lògicament, doncs be, sempre hi ha el factor aquest que ningú ha anomenat, però que tots hem entès, o sigui que ha estat un factor que totes les intervencions dels tres grups penso que “a buen entendedor pocas palabras bastan”. Però bé, l’Àrea de Cultura també ha assolit aquest any eliminar els Carnestoltes també va tenir repercussió mediàtica negativament, el cinema a la fresca tampoc es fa i bé, no és que menyspreem les festes d’agost, si no que escassament fa tres mesos repeteixo hem tingut unes grans festes de Maig, amb una implicació total de les entitat. Llavors jo penso que bé, el cost de la participació de les entitats, que això l’alcalde va demanar el desglossament total, puja exactament senyor Durán 7.100 euros, ens hem cenyit 7.100, els focs són 8.000 euros perquè hi ha un conveni que és un tres per dos, perquè aquest govern va negociar per a la inauguració del Passeig Marítim, que lògicament van ser gratuïts, un tres per dos perdó, i els 12.000 euros de patrocini com vostè deia, o sigui, nosaltres ja intentem que ens patrocinin i també ho hem intentat que ens patrocinin la festa d’agost. Hem parlat amb Diputació, hem intentat buscar patrocinis perquè aquesta eina la utilitzem molt aquest govern,però clar, dóna la casualitat que el patrocinador tria on vol posar ,on vol invertir els seus diners, en quin producte, sí senyor Durán. Lògicament una festa d’agost, el 15 d’agost, que per molta crisi que hi hagi, no està tota la població a Badalona, doncs bé, el patrocinador considera que és molt més mediàtic i més visible la construcció del dimoni i la inauguració del Passeig Marítim. Jo sentin-t’ho molt és el que puc argumentar. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, tindria si vol un segon torn, si no fa falta, no. SENYOR LLUÍS CASAS: Bé, a veure de fet, no em pertoca a mi dir d’on han de sortir els diners i tot això, el que sí, vull dir, reitero una vegada més una mica i més per res per fer veure com ha anat el procés. És a dir, ara farà una setmana era migdia, seguia treballant i em va arribar per dos mitjans diferents de premsa la decisió, llavors jo com a persona responsable, que estava treballant conjuntament amb els tècnics de Cultura de cara al mes d’agost, la primera reacicó va ser de sorpresa, és a dir, no és possible que estigui passant això. Quan ja va començar a sortir més d’una vegada als mitjans, lògicament un ja es preocupa, després d’això bàsicament es tracta d’agafar el telèfon i telefonar amb la conseqüent va ser la confirmació que tot això havia anat així. Realment no sé com dir-ho, però el tema de les formes i la forma de decidir i de plantejar la festa, penso que no és l’adequada, reitero, no sé qui ho ha dit, però en el fons dir que bàsicament no és l’ajuntament qui decideix les festes, si no que les festes són del poble i això ha de quedar clar, i no volia afegir res més. SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies. Hi ha alguna intervenció més sobre aquesta qüestió si no, abans de passar a la votació jo sí que volia fer un parell de puntualitzacions. La primera, que em sembla que aquest govern amb un any que portem al davant ha demostrat la seva absoluta sensibilitat envers les entitats de cultura popular. Jo crec que no pot haver-hi cap queixa, potser hem comès errors, a mi em sembla que no pot haver-hi cap tipus de queixa quan s’han plantejat tant per part de les entitats com per part del propi govern. Iniciatives, projectes, actes, s’han pogut realitzar i hi ha hagut tot l’ajut i tota la col·laboració per part del govern, segur que tot és millorable, però a mi em sembla que no hi ha cap tipus de queixa respecte l’actitud, les formes i la implicació del govern al llarg d’aquests anys. Jo crec que la prova més evident han estat, ja va ser l’any passat, l’any passat ens va venir tot rodat la veritat, però aquest any han estat les festes de maig on les entitats de cultura popular, especialment el primer cap de setmana. Bé, les Festes de Maig com a tal duren un cap de setmana, després són les dels barris no, però les Festes de Maig han tingut un paper central absolut, com ha de ser. L’actitud del govern sempre ha estat al costat d’aquestes entitats, jo vull recordar que hi va haver un accident els darrers dies en algunes de les actuacions que es feien i que el govern ha estat al costat i que no hi hagut cap tipus de problema. Per tant, aquest és un aspecte que jo vull que quedi molt clar, perquè no voldria com aquí s’ha fet, que això es traslladés a una interpretació política, es pot estar d’acord o no amb la decisió, però no hi ha un rere fons polític, com no hi ha estat al llarg d’aquest any. És cert, que les entitats venen treballant amb l’Àrea de Cultura des de fa temps, preparant primer les Festes de Maig i ara es preparaven les festes d’agost, i que ha estat una sorpresa, però ha estat una sorpresa per vosaltres, ha estat una

Secretaria General

sorpresa per l’Àrea de Cultura i ho he de dir en defensa de l’àrea de Cultura, però el que passa és que la situació econòmica avui no és la mateixa que fa tres mesos, i la de fa tres mesos no és la mateixa de sis. La situació econòmica ens obliga a adoptar unes mesures que possiblement tres mesos enrere no hauríem adoptat i la immediatesa de la situació econòmica ens obliga a prendre aquest tipus de mesures que no ens agrada, que evidentment no ens agrada. Hi ha un aspecte que jo crec que és important, és cert, les festes són les festes de tots, no és la festa de l’Ajuntament, és la festa de tots, però l’Ajuntament hi té una participació important, des d’un punt de vista logístic i des d’un punt de vista econòmic, la logística costa diners i determinades accions també en costen. Això què vol dir, que podem organitzar doncs una ballada dels gegants, per dir alguna cosa, a Via Augusta, estic posant un exemple i home, això és gratuït, no és gratuït perquè nosaltres ens obliguem a tallar els carrers amb la Guàrdia Urbana, més enllà el tema dels voluntaris i aquests guàrdies cobren unes hores que van sumant. Per tant, ho hem d’analitzar, ho hem d’analitzar tot plegar, ho hem d’analitzar dins de la situació global. Jo com alcalde mantinc, em sembla que hi va haver una reunió ara fa uns dies amb l’Àrea de Cultura. Jo mantinc un aspecte que em sembla que és el que els hem traslladat; és tota aquella activitat que no costi diners, nosaltres hi donem suport faltaria més, però no podem gastar en aquests moment un euro en aquest tipus de festes, perquè i aquí s’ha equivocat la regidora del govern. La Montse Salgado s’ha equivocat, diu, tots som conscients de la situació econòmica, no tots som conscients de la situació econòmica, en aquesta Sala n’hi ha alguns que no en són i si en són fan veure que no en són. Per tant, no són conscients, però escolti’m estem en una situació dramàtica, que avui per Internet, si mires per Internet s’està dient que Catalunya serà intervinguda, que València ha estat intervinguda fa una setmana, que Múrcia fa tres dies que estan intervinguts. Al país n sabem el què passarà, que els ajuntaments estem en una situació dramàtica, que no sabem si podem pagar les nòmines de determinats organismes autònoms, les nòmines de final d’aquest mes, perquè els diners que ens han d’arribar no ens arriben i no tenim diners per pagar la nòmina. Jo no els estic parlant d’una cosa que me l’estic inventant, és que no tenim diners per pagar la nòmina de determinats organismes autònoms que si no ens paga qui ens ha de pagar, no es podran pagar. Mirin si la situació és greu, mirin si la situació és greu i jo els demanaria una mica, senyor Durán, una mica que no vagi resant cada moment que jo vaig parlant, després tindrà una altra intervenció... SENYOR DURÁN: Jo resar ho feia a la Plaça Camerón. SENYOR ALCALDE: Tindrà una altra intervenció, però possiblement si les coses s’haguessin gestionat d’una altra manera en el passat més immediat, potser no ens trobaríem en aquesta situació, perquè clar, perquè vostè ha tret, escolti la fira, escolti’m la fira immobiliària no ha costat un duro a l’ajuntament, ni un sol euro, ni un sol euro. La fira de vehicles no ha costat ni un sol euro, quan dic ni un sol euro és ni un sol euro, la fira que es celebra aquest cap de setmana de la marina, n costa ni un sol euro. Escolti, vostè, vostès poden anar dient el que vulguin i fer bullir l’olla com vulguin, la inauguració del Passeig Marítim que tant els va doldre no li va costar a l’Ajuntament ni un sol euro, ni un sol euro. Els adverteixo la cavalcada dels Reis serà copatrocinada per privats i per tant, si quan governaven vostès costava deu ara la farem nosaltres i costarà cinc, igual que el tema del dimoni. Jo sé que quan hi va haver la cremada del dimoni, el dimoni a vostès van estar criticant que el dimoni tenia un espònsor, per què, perquè vostès feien el fàcil, quan costa el dimoni 25.000 euros, 25.000 euros dels impostos de tots els ciutadans. Què hem nosaltres aquest any, cremada del dimoni no teníem diners hem anat a buscar un espònsor i ens ha pagat els 25.000 euros per muntar el dimoni, que hem hagut de posar un anunci a baix,sí, i l’any que ve ho tornarem a fer i ho tornarem a fer, perquè escolti’m, perquè ens hem de buscar la vida perquè no hi ha diners, perquè no hi ha diners, a veure si ho entenen tots plegats. Escolti el tema de la Roja, que vostè ha dit de la pantalla, així que ho ha dit tan graciós, escolti’m aquesta pantalla no ens ha costat ni un duro, és més, l’empresa que va posar la pantalla, que ha posat tanques, a part de deixar la pantalla està pagant una quantitat molt important de diners a l’Ajuntament de contractes de lloguer. Miri, jo només els diré una cosa quan vostès governaven i si hi ha algú que té algun dubte li trec la

Secretaria General

informació, els documents, quan vostès governaven en concepte d’ingressos per tanques publicitàries a la ciutat era aproximadament d’uns 30.000 euros, de totes les tanques el que diuen de les tanques, ara amb el que nosaltres estem fent el concepte d’ingressos per tanques per a l’Ajuntament serà de dos-cents mil euros... SENYOR DURÁN. Està ple Badalona, destini sis mil. SENYOR ALCALDE: Escolti 200.000 euros contra 30.000 són dues formes de gestionar, aleshores al concret, per cert, que Sabadell també ha retallat les festes, amb l’alcalde socialista, senyor Bustos... SENYOR DURÁN: Jo no estic parlant de Sabadell, jo estic parlant de 6.000 euros per a les festes de cultura popular. SENYOR ALCALDE: Senyor Durán, puc parlar, em deixa sense que m’interrompi, d’acord? puc parlar. Jo només els dic que vaig veure aquest cap de setmana que a Sabadell han suspès una part molt important de les festes. Aleshores, jo els dic, el fil del qual apuntava el senyor Falcó, escolti si a la Diputació, si el que necessitem són 6.000 euros i som capaços de treure’ls de la Diputació endavant, ja li dic que sí, ja li dic que sí. Nosaltres no podem gastar més, però a partir d’aquí, a partir d’aquí, evidentment escolti, hem intentat trobar algun patrocinador, pel mes d’agost no ha estat possible, per què, doncs perquè l’impacte que pugi tenir no ho han cregut interessant, ho van creure per les Festes de Maig i no ho han cregut per ara i ho creuen per la Cavalcada de Reis, per exemple. Escolti’m si a través de la Diputació con deia el senyor Falcó som capaços d’esgarrapar 6.000 euros i que ens els donin i si triguen dos mesos, doncs triguem dos mesos en pagar, escolti, que no hi ha cap tipus de problema, al contrari, al contrari. Nosaltres el que no podem fer en aquests moments és assumir una despesa que no estem en condicions de pagar, per tant, em sembla que aniríem en la mateixa, jo crec que coincidim en gairebé tot, n’hi ha alguns que el que volen és dir, mira s’ha de gastar i altres diem doncs gastarem si el tenim o si l’aconseguim i si l’aconseguim seguirem amb la mateixa dinàmica. Jo li dic tant de bo alguns analistes no s’equivoquin, tant de bo alguns analistes no s’equivoquin i diuen que la recuperació pot venir a l’any 2013 i si la recuperació ve a l’any 2013, evidentment doncs que tornarem a fer unes festes d’agost amb el màxim esplendor possible, com crec que amb la participació important de vostès ho hem fet també a les festes de Maig i com crec que ho varem fer a la Cavalcada de Reis d’ara fa un any. Escolti’m al final serà el component econòmic el que acabarà marcant les polítiques, però no tan sols en política cultural si no en general, escolti’m una cosa i els adverteixo a tots,vull dir, o aconseguim canviar una mica el context, la dinàmica que portem ara o haurem d’haver-hi ajustos generals i evidentment, doncs també afectaran les Festes de Maig de l’any que ve, esperem que no sigui així, esperem que no sigui així i que alguns analistes no són equivoquin i comencen a remuntar, però avui per avui la situació és aquesta. Per tant, agrair-li el to de la seva... en té dos, bé si vol dir alguna cosa, però mot breu, molt breu. SENYOR LLUÍS CASAS: A veure hi ha hagut moltes coses, vull dir, per ser ràpid. Si nosaltres o sigui, el que explicava la regidora que és ben bé el que ens va dir,és a dir, del pressupost que hi havia passàvem a zero, que és normal que ens movem o ens interessem per allò que creiem, vull dir, que és la nostra funció, la finalitat i evidentment ens mourem. Agraeixo si realment hi ha alguna forma, nosaltres no ens hem tancat mai a res, és a dir, nosaltres vull dir que ens podem avenir, podem estar treballat com de fet ja fèiem. El que ens motiva a portar-nos aquí; home, decisions ràpides i a més a més que de cop i volta t’adones que si no s’hagués muntat tota aquesta història en el Ple, la gent a fora, etc. etc... aquesta possible cosa de la Diputació, doncs possiblement s’hagués suprimit directament i sense veure un euro. Llavors és una mica el tema de, em sembla que hem fet les coses malament, és a dir, primer hi ha un problema, l’entenem, nosaltres havíem fet una valoració de Festes de Maig, i preparàvem la d’agost, penso que en aquell moment era l’adequat parlar diguéssim de pressupost, no es va dir res i es donava per fet el de l’any passat. Jo entenc que les coses canvien el que passa que llavors comença aquí una setmana frenètica i bastant estrambòtica si se’m permet dir, bàsicament on sí que podem mantenir alguna cosa per part de l’Ajuntament o no, clar llavors jo crec que tot això ho hem fet una mica a l’inrevés de com pertocaria, i ja està.

Secretaria General

SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies, a veure si com capaços entre tots plegats. També li dic una cosa, la voluntat d’aquest govern no era esperar una setmana abans de les festes per avisar-los, per dir, ara no tenim diners no els hem aconseguit, ara ho suspenem, no. Ho varem voler dir amb temps, doncs segurament si ho haguéssim dit abans, una altra forma, possiblement hagués estat encara més encertat, però el que varem voler i va ser decisió de l’alcalde, dir, escolta, anem a avisar-ho amb temps de què no podem anar amb aquesta dinàmica. A partir d’aquí si trobem alguna solució en la línia apuntada doncs farem tot el que puguem. Per tant, escolti’m, vostès volen mantenir la moció, nosaltres la moció no la podem votar, jo els demanaria que en la línia d’un cert acord qu ehem pogut aconseguir que es retirés la moció, que fem les gestions pertinents i si després no s’aconsegueix sempre estan a temps de tornar-la a presentar. SENYOR DURÁN: Senyor alcalde és que no sé té a veure retirar la moció amb aconseguir la solució, mantenim la moció perquè el que fa, és una defensa de la fest ai de la Festa Major d’agost. SENYOR ALCALDE: D’acord, doncs fem una cosa i que consti a l’Acta, mantenim la moció per fer una defensa de les festes d’agost i el que significa, però jo els dic que els compromisos econòmics que demana aprovar aquesta moció més enllà del que d’allò, no tenim disponibilitat econòmica. Nosaltres votem els punts que fan referència, estaríem d’acord i ho dic i no sé si es pot votar... SENYOR SERRANO: Això no es pot fer, la moció és la moció perquè la presentem nosaltres i volem que es voti en el seu conjunt. SENYOR ALCALDE: No té la paraula el senyor Serrano. Jo li dic que com que aquí fem les coses seriosament, intentem fer-les seriosament, els estic dient que nosaltres no podem assumir una despesa que no tenim, escolti’m i si no fem una cosa, fem una recol·lecta entre tots i traiem... SENYOR DURÁN: No parlem de recol·lectes. SENYOR ALCALDE: Fem una recol·lecta entre tots o començo a canviar partides, és que anem a veure, a reduir partides, una mica de responsabilitat per part de tothom. Escolti, els diners no hi són, per tant, per moltes mocions que aprovem cada Ple si no hi ha disponibilitat econòmica, no els podem inventar, ni tenim la màquina de fabricar diners i per molt que demanin que gastem, no tenim els diners per gastar. A veure si s’entén i els bancs no donen diners i a partir d’aquí escolti’m, aprovem el que vostè vulguin, el senyor Falcó m’ha demanat la paraula, estem ja en l’últim torn, els demano la màxima brevetat. SENYOR FALCÓ: Bé, jo hem pensava que no estàvem ni a l’últim torn i que els havia esgotat, per tant... SENYOR ALCALDE: Sí, sí, perdó, vull dir que s’ha esgotat. SENYOR FALCÓ: En tot cas és deferència de l’alcalde donar la paraula ara en aquest segon torn, perquè jo crec que fa falta, perquè la seva intervenció, a mi no m’ha de convèncer de com estem com a país, com a Estat i com a finances municipals, als altres no. Jo el que he trobat a faltar de les seves paraules, hi estic d’acord, vostès poden votar el punt 1 i no votar el punt 2 i votar el punt 3 i votar el punt 4, a mi això m’és indiferent perquè al final la moció és important. Però el més important és que trobem una solució, jo el que proposo i és el que nosaltres farem amb la nostra responsabilitat a la Diputació, però estaria bé que l’alcalde en lloc de dir, si ho aconseguim, ens digués, jo em moure, jo trucaré per telèfon, igual que hi trucaré jo, igual que hi anirem nosaltres, que l’alcalde digui, j trucaré per telèfon al president de la Diputació, el Partit Popular porta la responsabilitat de Cultura a la Diputació, 5.000 euros o 6.000 euros els traurem. Jo crec que això és el que hauria de fer l’alcalde i després renyar-nos a tots i explicar que estem arruïnats i que no tenim un duro i que segons què no ho podem fer, però a mi no m’ha de convèncer perquè jo ja ho sé que estem com estem, jo això ja ho sé. Però de la mateixa manera que ho sé, jo no sóc un radical en res, li dic, és possible si ens ajuda, és possible esgarrapar aquests diners, és possible... SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó.

Secretaria General

SENYOR FALCÓ: Ara, vostè no ha dit en cap m oment, escolta’m m’hi comprometo, jo també ho treballaré, no, ens ha deixat una mica sols al mig del mar, bé si se’n surten aquests de Convergència, doncs mira, potser ho farem. No, jo el que vull és escolti, la moció és el menys important, el més important és que vostè digui igual que dient nosaltres, escolta’m ho intentarem, ho intentarem i això és el que he trobat a faltar de la seva intervenció, que en el seu conjunt puc arribar a compartir en les formes potser no, en el fons el puc arribar a compartir, però jo el que crec, és que la solució que portem, home, si anem junts tenim més possibilitat d’èxit, que si només hi anem nosaltres i nosaltres hi anirem i si no és a través de Cultura, serà a través de Presidència de la Diputació, però crec alcalde, que a més a més, vaja que falta com a mínim adquirir el compromís qu en vol dir aconseguir-ho, vol dir intentar-ho. SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó, segurament no m’he expressat bé, o no del tot com jo volia, evidentment que quan jo he dit que és una iniciativa i a veure si ens en sortim, m’estic referint que en funció de la responsabilitat que nosaltres tenim dins del govern de la Diputació doncs l’alcalde personalment s’implicarà que això sigui així. Si no ho he expressat amb aquesta claredat o vostè no ho ha entès, doncs ho lamento, però és el fet, evidentment que sí. Senyor Sagués molt breu. SENYOR SAGUÉS: Doncs encara queden temes. Bé ràpid, a part de tot, tot el discurs econòmic que ens ha fet el senyor alcalde, si som conscients o no de la realitat que hi ha, però a mi em sembla que també o es confon o ens vol confondre, una de dues, però no només parlàvem de diners avui aquí, parlàvem d’altres coses... SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués perdoni, hem tingut les dues intervencions, li demano una intervenció molt breu. SENYOR SAGUÉS: És la segona meva, jo no n’he fet dues, només n’he fet una jo, bé és igual si tampoc cal. SENYOR ALCALDE: Bé, però jo ja he tancat, li demano molta brevetat. SENYOR SAGUÉS: Jo el que li demano a vostè és que s’assegui a parlar amb les entitats, que posi enginy i ganes com ha posat per trobar solucions econòmiques a d’altres aspectes que hem viscut a la ciutat darrerament, a les que vostè li ha donat prou importància i prou valor com per bellugar-se i per buscar solucions, i en canvi en aquest cas senzillament s’ha limitat a dir, es suspèn la Festa Major. Aquesta és la gran diferència i des del nostre punt de vista és la gran crítica que li fem, encara és a temps a rectificar. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués. Aleshores passaríem si els sembla ala votació. Primer retiren la moció? no, molt bé, doncs nosaltres votarem en contra deixant molt clar que subscrivim el punt núm. 1 i el núm. 3 i en una part important el punt núm. 4. Per tant, s’aprova entenc amb els vots dels tres grups i amb el vot en contra del govern. Gràcies i ens posarem a treballar tots plegats. Passaríem, ja no hi ha més paraules, passaríem al torn de mocions. Votació de la moció. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. 19 Mocions dels grups municipals AP-2012/2392 MOCIÓ. Moció presentada pels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit socialista de Catalunya, per promoure polítiques d'ocupació per a persones amb discapacitat. En la situació actual de crisi, i davant el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012, que redueix un 57% les partides en Polítiques Actives d’Ocupació, aquest Ajuntament considera prioritari promoure accions de protecció per als col·lectius més vulnerables, entre les quals es troben les persones amb discapacitat i/o trastorn mental amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball. Aquestes accions de protecció tenen per objectiu la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament dels seus drets com a qualsevol altre ciutadà. En particular, els Serveis d’inserció laboral a l’empresa ordinària i els Centres Especials de Treball,

Secretaria General

han estat l’instrument fonamental d’inserció de treballadors amb discapacitat i/o trastorn mental amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball. Per aquesta raó, aquest Ajuntament: Manifesta el reconeixement de la tasca realitzada pels Centres Especials de Treball i els Serveis d’inserció a l’empresa ordinària per a la integració al mercat de treball dels col·lectius amb especials dificultats i considera que aquesta tasca és imprescindible en l’àmbit municipal per a l’exercici del dret al treball d’aquest col·lectiu. 1. Insta al Govern de l’Estat a dotar el finançament establert normativament, incorporant

criteris de discriminació positiva per als col·lectius amb discapacitat i/o trastorn mental amb especials dificultats d’inserció al mercat de treball.

2. Insta al Govern de la Generalitat a complementar i administrar els recursos necessaris per garantir el finançament dels Centres Especials de Treball i els Serveis d’inserció a l’empresa ordinària, d’acord amb criteris de discriminació positiva, i segons la moció aprovada per unanimitat al Parlament en la sessió del 22 de desembre de 2011.

3. Urgeix a la creació d’un Pla català de polítiques actives per a les persones amb discapacitat, que contempli un model global que asseguri la continuïtat dels Serveis d’inserció laboral a la empresa ordinària, amb eines com el treball amb suport, i dels Centres especials de Treball, aprovada de forma consensuada amb el sector.

Per tot això, els grups sotasignants proposen al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Manifestar la imprescindibilitat de què l’Estat aporti els recursos econòmics suficients per a

donar compliment a allò que dicta la normativa en concepte de subvencions, a través d’una carta a la Ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez.

2. Potenciar clàusules socials en la contractació pública d’aquest mateix Ajuntament que permetin una discriminació positiva en la compra de serveis i productes que produeix el Tercer Sector i de manera especial els Centres Especials de Treball. Anualment farà pública una quota de reserva en aquest concepte.

3. Establir un sistema de seguiment que permeti conèixer els contractes realitzats a partir de les clàusules socials i de manera especials els contractes reservats als Centres Especials de Treball.

SENYOR ALCALDE: Molt bé, aquesta és una moció que en sembla que votaríem tots plegats junt i per tant, a mi em sembla que si n hi ha cap intervenció, la votaríem de forma unànime. SENYORA BOTEY: A mi sí que m’agradaria fer una intervenció i a més a més en aquest cas, permeti’m que ens felicitem tots plegats perquè encara que el senyor secretari ha llegit la moció, jo volia deixar molt clar i molt palès, que el que estàvem parlant era sobre les polítiques ocupacionals de gent amb discapacitat, és a dir, de persones discapacitades amb una discapacitat física, psíquica o trastorn mental. El que estava molt clar és que és imprescindible, en aquest cas veig que ho hem aconseguit, demanar el govern de l’estat, que aquestes retallades que sembla que és una paraula retallada que la comencem a incloure en el nostre vocabulari i a mi m’agradaria extreure-la d’una vegada del nostre vocabulari perquè l’estem fent massa quotidiana. Darrera de les retallades hi ha persones i en aquest cas, en el cas dels discapacitat tenir clar que tenim 11.000 persones a Catalunya en perill de perdre el seu lloc de treball, que aquí a Badalona tenim una Fundació que en la legislatura anterior varem fundar entre tots plegats, que s’anomena Badalona Capaç, que aglutina a dues empreses, un centre especial de treball i un centre ocupacional com són, Caltor i Cointegra i que si això que acabem de votar a favor i que jo torno a dir que em congratulo, n hagués estat així 600 llocs de treball haurien estat en perill. Per tant, penso que en aquest cas i després del debat que hem tingut durant tota la sessió d’avui, doncs val la pena que tots plegats ens felicitem. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Breument també, nosaltres votem a favor i mantenim aquesta unanimitat amb la moció que hi ha aquí, en aquests moments a la taula, tot i que si fos exclusivament nostra l’hauríem fet diferent i hauríem incorporat als acords un punt que en aquests moments m’agradaria llegir-lo que està. No forma part dels acords però que està en un punt que s’insta,

Secretaria General

igual com s’insta al Govern de l’Estat a dotar del finançament establert, també s’insta el govern de la Generalitat a complementar i a administrar els recursos necessaris per garantir el finançament dels centres especials de treball i els serveis d’inserció a l’empresa ordinària, d’acord amb criteris de discriminació positiva i segons la moció aprovada per unanimitat al Parlament en la sessió del 22 de desembre de 2011. Això no forma part dels acords,però sí que forma part de la moció i bé, tot i que nosaltres ho haguéssim posat d’una altra manera, és suficient també com perquè ens hi puguem sumar i votem a favor i també amb sumo al reconeixement que fem de forma especial que ha fet la representant del Partit Socialista en els ens de centre especials de treball de la nostra ciutat que depenen també d’aquesta Fundació Badalona Capaç. SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: si, breument , nosaltres aquest punt d’Iniciativa que està a l apart expositiva creiem que no havia d’estar a la dispositiva a la dels acords, perquè la Generalitat durant dos anys ha estat sufragant-la aquesta complementarietat perquè l’Estat no ha aportat els diners que pertocava, però en aquest moment dos anys després, doncs per les circumstàncies que tots coneixem, no ho pot fer més. Jo crec que en el fons de la qüestió,més enllà de si aconseguim o no aconseguim que el govern passi aquests diners que francament difícil ho tenim, el que hem de fer avui com a Ple és fer costat a la gent de Fundació Badalona Capaç, de la gent de Caltor a la tradició que Badalona en els centres especials de treball i mirar de garantir que no caiguin. Ami em sembla que aquest és el compromís que hauríem d’intentar prendre en un moment tant delicat com l’actual. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, senyor Riera. SENYOR RIERA: Gràcies senyor alcalde. bé, nosaltres hem votat a favor d’aquesta moció perquè creiem tal com s’ha dit aquí, que aquest és el camí i això és el que s’ha de fer. Però he volgut intervenir només per dir-li, perquè quedi pales, perquè en política es veu que si les coses es fan i no es diuen, no serveixen de gaire cosa. I és que nosaltres, una de les entitats que la senyora Botey ha esmentat a principis d’aquest any, final de l’any passat li varem facilitar des de la Diputació 6.000 euros, calladets, calladets, sense soroll perquè poguessin funcionar. Per tant, sí que estem en una línia i per tant, quan hi ha mocions que són en un sentit positiu per ajudar aquells col·lectius necessitats nosaltres som sensibles i demostren que ”el camino se demuestra andando”. SENYOR ALCALDE: Gràcies, per tant, entenc que després d’aquesta moció que votem de forma unànime, el que toca és felicitar-nos, fer aquesta reivindicació i esperar que sigui factible. Per tant, queda aprovada. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. AP-2012/2393 MOCIO. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, de suport al model comercial urbà de proximitat i de rebuig a la proposta del Govern de l'Estat de liberalització dels horaris comercials. Atès que el Govern de l’estat del PP s’ha mostrat partidari de modificar profundament l’actual legislació comercial mitjançant un Real decret llei, de compliment obligatori per totes les comunitats autònomes, vulnerant així les competències plenes de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que atorga al Govern de la Generalitat les competències en matèria d’ordenació comercial. Atès que el decret anunciat, amb el paraigües d’una pretesa liberalització en matèria d’horaris comercials i de promoció de les vendes, condueix inexorablement cap a la destrucció del model comercial de proximitat de la nostra ciutat. Atès que la proposta del decret llei pretén modificar la vigent Llei de comerç de Catalunya augmentant fins a 90 hores setmanals d’obertura dels comerços i permet que els establiments comercials de qualsevol activitat, fins a 300m2, obrin tots el dies, inclosos diumenges i festius.

Secretaria General

Atès que el decret també modifica la normativa catalana sobre les rebaixes, deixant en mans dels comerciants individualment la determinació de fer períodes de rebaixes , un fet que dificultarà, i molt, la competència entre els comerços de proximitat i els comerços, cadenes i grans superfícies comercials, ja que les possibilitats de disposar de mercaderies per part de les grans superfícies és fàcilment al seu abast, encara que sigui reduint la qualitat dels productes. Atès que el decret que vol imposar el Govern Central del PP serveix als interessos de les grans empreses comercials per tal de decantar el consum cap a determinats formats que tenen una posició dominant en detriment del petit i mitjà comerç urbà. Atès que la desregulació dels horaris comercials, lluny de crear ocupació de qualitat, es destruirà milers de llocs de treball al teixit comercial de proximitat. La desaparició dels nuclis i eixos comercials urbans comportarà I 'aparició de nous problemes als municipis catalans, com el trencament de la cohesió social i la inseguretat ciutadana que se’n derivi. Atès que la desregulació dels horaris comercials dificultarà i impossibilitarà de facto la conciliació de la vida laboral i personal tant d’autònoms com de treballadors i treballadores del sector. Atès que l’activitat turística no pot ser utilitzada com a excusa, per l’obertura generalitzada, ni tots els dies de l’any, ni els diumenges i festius, per part dels comerços de qualsevol tipus i mida ubicats en una zona turística. Atès que els sindicats CCOO i UGT i les entitats patronals del sector del comerç, Confederació del Comerç de Catalunya, PIMEC Comerç, CEDAC, ABC de Catalunya i COCAM han signat un manifest en defensa del model comercial per mostrar el rebuig a la proposta de Real decret llei del Govern de l’Estat. El Grup d’ICV-EUiA proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Rebutjar l’aprovació d’aquest Real Decret llei del Govern de l’Estat que pretén degradar el model de comerç de proximitat majoritari a la nostra ciutat perjudicant al comerç minorista i l’equilibri comercial necessari. SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat a rebutjar el Real decret llei que vol aprovar el Govern de l’Estat i a qualsevol incursió sobre les competències pròpies en matèria d’ordenació comercial per tal de garantir la viabilitat del model comercial urbà de proximitat. TERCER.- Traslladar aquesta moció al Departament d’Empresa i Ocupació, al conjunt de grups parlamentaris al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats, així com als sindicats CCOO i UGT, les entitats patronals del sector del comerç, Confederació del Comerç de Catalunya, PIMEC Comerç, CEDAC, ABC de Catalunya,COCAM i a les associacions de comerciants de Badalona. SENYOR ALCALDE: Gràcies; hi ha alguna intervenció aquí. SENYOR MAÑAS: Sí, i amb molta rapidesa. Per què presentem aquesta moció de forma separada de l’altra moció que presentem també de rebuig a les mesures del Decret 20/2012, que va aprovar el govern de l’Estat, doncs perquè Badalona segurament el tema de les grans superfícies comercials i de la liberalització d’horaris comercials, té una transcendència també local molt important. No estem parlant només d’un tema de política general, estem parlant de liberalització comercial en una de les ciutats de l’estat Espanyol que té el percentatge de metres quadrats més elevat per habitant de grans superfícies comercials. Quan estem parlant de liberalització d’horaris comercials estem parlant de morfologia de la ciutat, estem parlant de seguretat ciutadana, estem parlant també de destrucció de milers de llocs de treball i de precarització de possibles llocs de treball, que ens prometen, com també ens prometen possibles llocs de treball en d’altres operacions com maco casinos que en parlarem més endavant. La liberalització d’horaris comercials i de promoció de les vendes com vostès ho camufles, només pot fer que degradar el model de comerç de proximitat de la nostra ciutat, perjudicant el comerç minorista i l’equilibri comercial necessari. A més a més, el Reial Decret que vostès van aprovar vulnera l’Estatut de Catalunya, que reconeix la competència plena de la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació comercial i de regulació dels seus horaris. La liberalització d’horaris comercials no ha creat ocupació estable i de qualitat a cap país del món, destruirà milers de llocs de treball segons estudis de la Confederació de Comerç de Catalunya.

Secretaria General

En aquesta darrera crisi a l’Estat Espanyol s’han destruït 130.000 mil llocs de treball en el petit comerç de proximitat, estic parlant de dades de l’Estat Espanyol i no de Catalunya. Estem parlant d’un sector, el de les grans superfícies comercials, on el 72% de les persones ocupades són dones i on el treball és fonamentalment precari i temporal. Per tant, seré breu i ja finalitzo, estem parlant d’un decret de liberalització d’horaris que pot canviar radicalment l’aspecte dels carrers de la nostra ciutat, que pot destruir llocs de treball a la nostra ciutat, i que a més a més, com es reflectirà, jo crec en la votació avui en aquest Ple, no té el consens de la majoria de les forces polítiques del nostre país. Jo crec que avui demostrarem amb aquesta votació qui estem amb aquells que aixequen i baixen la persiana cada dia per aixecar el país i qui estan amb els especuladors financers, que cada dia s’aixequen per destruir l’economia del nostre país. SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó, a veure amb qui està vostè. SENYOR FALCÓ: Sorprenentment amb Iniciativa, és una cosa, és una cosa que, avui hem votat dues vegades junts, vull dir que, tant lluny, tant lluny no estarem. A vegades estem més lluny per estètica que per altres raons, però en tot cas, aquest és un problema d’Iniciativa, no nostra. Bé, jo no sóc, no comparteixo algunes de les coses que ha dit el representant d’Iniciativa, però sí que comparteixo aquesta moció en el seu contingut, compartim vaja, perquè bé, no “por mucho madrugar amanece más temprano” si em permeten aquesta frase que resumeix una mica el sentit del per què nosaltres creiem que una liberalització d’horaris comercials doncs no és bona. Primer ho creiem perquè allà on s’han aplicat, un dels arguments per afegir-ne algun a la moció que avui es presenta, un dels argument era que baixaven els preus i que per tant, el consum era més fàcil i més assequible per a tothom i aquests dies estava llegint uns informes fets des de gent prou entesa, que reblaven en el cas de la comunitat de Madrid, com no s’havia produït pas un descens de preus si no al contrari, una inflació de preus. Per tant, un altre argument a favor de mantenir un model comercial català, ja prou tocat, però que en tot cas bé, em sembla que és el nostre, que ens l’hem sabut defensar, que com es diu doncs aquest decret llei envaeix competències de la Generalitat, però no només per això, si no per altres raons. Un decret d’aquestes característiques que nosaltres considerem que no és urgent, hagués hagut de tramitar-se amb debat parlamentari a Madrid com avantprojecte de llei i després com projecte de llei. Per tant, al no ser mesures urgents com d’altres que sí que s’han pogut prendre i que nosaltres podem arribar a entendre, encara que potser no a compartir. En el cas de la liberalització d’horaris comercials no hi ha urgència que justifiqui, que calgui canviar el model que entre tots hem consensuat. Sobretot perquè en aquest moment avui de dilluns a dissabte els comerços de Catalunya poden obrir de 7 del matí a 10 de la nit, dotze hores ininterrompudes, després obren les que volen, però de poder, avui a Catalunya es poden obrir de dilluns a dissabte 12 hores cada dia. I aquest decret el que pretén, és que no només obrin 12 hores sinó que n’obrin 15. Per tant, no sé potser podran obrir a les 4 del matí o podran tancar a la una de la nit, però en tot cas, em sembla que és absolutament una desproporció que no ajudarà diguem que es vengui més. És el que deia una mica al principi de la meva intervenció, en tot cas, aquí estem fent costat a la Confederació de Comerç de Catalunya, a la PIMEC, a la Patronal dels Supermercats i només tenim al davant o en contra la Patronal de les grans superfícies, que és la que realment defensa doncs aquesta liberalització. Tampoc crec que no hem comptat suficientment que obrir 15 hores cada dia o obrir quan es vulgui implica també uns costos que a nivell d’ajuntament, doncs els ajuntament potser no poden assumir perquè els haurien de comptar, que costen més hores de policia, que costen més hores d’enllumenat, que costen més hores de neteja. Tot això, tal com estem en aquest moments a les finances públiques i les locals especialment, també s’ha de poder calibrar que vol dir la ciutat oberta tantes i tantes hores. Per tant, des de diferents punts de vista intuïm, vaja, que aquest és un decret llei equivocat, que no servirà per vendre més, ni per salvar més comerços ans al contrari i que després intueix un greuge respecte a altres treballadors d’aquest país, perquè de la mateixa manera que pretenem anar a comprar quan vulguem, alguns potser voldrien i potser hauríem de donar-los la raó, poder anar a segellar un paper a l’Ajuntament quan volguessin, poder anar al metge quan volguessin, poder anar a qualsevol tipus de lloc a

Secretaria General

l’hora que volguessin i aquest no és el model que entre tots hem construït. Per tant, des d’aquest punt de vista tampoc doncs no hi podem suport i no ens hi hem afegit perquè teníem tres altres mocions a les quals sí que ens hi havíem adherit, però en tot cas, la volutnat és de donar-hi suport. SENYOR ALCALDE: Gràcies, endavant senyora Dessirée. SENYHORA DESSIRÉE GARCIA: Bé, bona nit a tothom. Nosaltres com a grup Socialista i que ens hem adherit a la moció, òbviament estem en contra del què tenim davant que és aquest nou decretazo del Partit Popular. En aquest sentit i subscrivint també tots els arguments que s’han dit aquí, j no per repetir-me, sí que vull incidir en el tema de la desigualtat entre les grans superfícies i el petit comerç, o sigui això de la solució única per a tothom, sigues igual o no competeixes amb les mateixes condicions. Creiem que és un tarannà que precisament no aconseguirà, ni augmentarà competitivitat, ni crear més llocs de treball si no que al contrari, com també s’ha dit crearà més precarització laboral i amb una cosa que no s’ha dit aquí, que és la conciliació laboral , de la vida laboral i familiar de les persones que hi treballen, tant dels autònoms i autònomes que lluiten cada dia, com dels seus assalariats. Creiem que realment el que aporta aquest tipus de model és eliminar el nostre model de comerç de proximitat, que és fonamental per a les nostres ciutats perquè com diu el mateix text de la moció, les vertebra, les cohesiona, les dinamitza. Per tant, pels serveis que ofereixen i no només en temes de productes, la mesura que adoptat el govern de Rajoy és fer ”oidos sordos” a la realitat perquè és que a és a més a Catalunya, el nostre teixit productiu té un 95% de petita i mitjana empresa. Per tant, nosaltres creiem que quan tu legisles per una minoria, doncs òbviament no obtindràs mai els efectes que estàs dient que vols obtenir. Ja s’ha dit aquí també que a més a més, és un reial decret contra el que ja públicament hi estan en contra associacions de comerciants de Catalunya, sindicats, Pimec Comerç. Per tant, el mateix govern de la Generalitat sap que hi ha una invasió competencial, llàstima que el Govern de la Generalitat no defensi altres competències com la formació per aturats que també doncs el govern de l’estat se n’encarrega d’envair. Però en tot cas, aquest és un altre motiu més, que demostra que realment el teixit i el pols del nostre comerç doncs no es troba mai, ni es podrà trobar representat amb una llei d’aquestes característiques. Això i aquest malestar també el podem veure aquí, a la nostra ciutat, no només pel que pugui influir aquest Reial decret si no que jo crec que des de la regidoria de Comerç que a més a més, en aquest any la veritat és que se li ha vist una molt escassa activitat o quasi inexistent. A més a més, considerem des del nostre grup que ha estat descohesionadora i poc coordinada i poc consensuada, nosaltres ho podem veure amb el malestar que les entitats de la nostra ciutat tenen per exemple amb una gran superfície i un rumor que sembla que no és rumor, com pot ser la instal·lació i aquí ja s’ha debatut en anteriors plens, la instal·lació de diversos locals de l’empresa Mercadona, per exemple. És ben sabut que hi ha un malestar per part dels comerciants, de les associacions de comerciants, de fet fins i tot varen fer una roda de premsa, una nota de premsa per fer públic el seu malestar, la gestió del govern en aquest sentit considerem que ha estat nefasta, perquè ni tan sols ha aconseguit que en el polígon de Can Ribó es pugui aprovar per iniciar una de les construccions de Mercadonas. Per tant, com podem veure les tensions que es creen davant decisions errònies de polítiques de grans superfícies, quan el que tenim és un petit comerç, genera precisament tot aquest malestar. A més a més, considerem que hi ha una descoordinació, el tema de les fires no ha anat conjuntament, hi ha una manca de criteris alhora de cedir o no espais perquè puguin fer les seves accions les pròpies associacions. Tot això ho dic perquè com podem veure un decretazo o una política municipal, doncs va molt en consonància en un únic estil, que en el fons és l’estil del Partit Popular, ho he dit altres vegades, sense consens, ni informació, ni comunicació a les entitats implicades, que en aquest cas són les associacions de comerciants, però podríem dir que són les associacions culturals, les juvenils o mares i pares implicats en serveis que reben. Per tant, nosaltres també creiem que no tindrem el consens de tots els grups en aquesta moció, però si que creiem que el Partit Popular aquí, a Badalona tindria l’oportunitat aprovant aquesta moció de donar suport el model de comerç de proximitat que tenim a la nostra ciutat. De donar suport als nostres comerciants que donen vida als barris, que

Secretaria General

els dinamitzen i que també els cohesionen. Votar en contra de la moció serà demostrar un cop més que el Partit Popular de Badalona no deixa de ser el Partit Popular de Madrid, el Partit Popular de les destralades en drets socials, el Partit Popular de les retallades i que està desmantellant l’estat de benestar, com he dit, nosaltres hi votarem a favor. SENYOR ALCALDE: Senyora Rosa Bertrán. SENYORA BERTRÁN: Sí, gràcies senyor alcalde. Bé senyors regidors i regidores de l’oposició sóc conscients que no seré pas jo qui us convenci dels criteris que ha seguit el govern central en redactar aquest decret llei 20/2012 i que fa referència a la lliberalització d’horaris comercials, però sí que vull aprofitar l’avinentesa de tenir la paraula en aquest Ple, per reflectir quina és l’opinió d’aquest govern i que comparteix plenament aquesta llei. El Reial Decret Llei 20/2012 de 13 de juliol, que aplica mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat recull en el seu títol cinquè un conjunt de mesures urgents i de caràcter lliberalitzador en l’àmbit de la distribució comercial i en el foment de l’activitat en el sector exterior. Pel que fa a l’àmbit de la distribució comercial es modifica el règim vigent, introduint una major flexibilització d’horaris i d’obertura comercial en diumenges i festius, en consonància amb un seguit de recomanacions d’organismes internacionals que ens venen manats com poden ser des del fons Monetari Internacional des de l’Organització per a la Cooperació i desenvolupament econòmic. Estem convençuts que l’ampliació d’horaris comercials tindrà efectes positius sobre la productivitat i l’eficiència en la distribució minorista. A ningú se li escapa que la situació econòmica actual que es viu és excepcional i per tant, ens haurem de plantejar la necessitat d’aplicar mesures excepcionals i de canviar models que podrien funcionar molt millor en aquests moments. Està comprovat que un percentatge força alt de les compres que es realitzen en aquest país són per impuls, la qual dada ens posa sobre la taula que durant les hores de tancament dels comerços, es deixa de perdre una quantitat important de facturació, i per tant, de fabricació. Potser és aquesta la fabricació la que ens donaria activitat que necessiten moltes empreses en aquest moment per tenir viabilitat, o simplement per subsistir. Actualment s’està identificant el turisme com una font d’ingressos important per aquest país, tots ens n’omplint la boca, però en realitat què estem fent, quina mesura tangible estem aplicant per treure rèdit d’aquesta possibilitat. Si només ens limitem a pensar que volem que ens vinguin turistes a la ciutat, capitalistes i que vinguin a gastar molts diners no avançarem. Jo penso que estaria bé fer alguna cosa concreta, aquest fet s’ha d’aprofitar per activar al màxim el consum del nostre comerç. Aquesta nova llei que ens parla de llibertats i d’eliminar restriccions no ens està parlant en cap cas de prohibicions, voldria deixar molt clar, que aquesta llei no obliga a tenir obert ni 90 hores setmanals, ni els festius de tot l’any. Aquesta llei el que ens està donant, està facilitant la llibertat de cada un dels comerciants de fer el que cregui convenient dins dels seus àmbits. Igual que el Partit Popular els partits que vostès estan representant s’abanderen sota els signes de la llibertat, per què ara aquesta negativa en aplicar aquesta llei. El Partit Popular posa a disposició del comerç la possibilitat de decidir quins són els horaris més avantatjosos a cada tipus d’establiment, ja sigui per la situació geogràfica, com pel tipus de producte que es venen en cada un dels comerços. Com vostès justifiquen aquesta negativa a aplicar la normativa, a aplicar la nova llei esgrimint els arguments de la conciliació familiar. Suposo que no han parat atenció en què hi ha milers de persones que no poden treballar per manca d’oportunitats i aquestes sí que són persones que o poden conciliar a vida familiar, bàsicament per la manca de recursos i estic parlant de recursos molt bàsics. La cohesió social que també n’han parlat de la que tant ens agrada parlar-ne també a tots, es basa en la llibertat, en la iniciativa privada i en la possibilitat d’endegar un projecte de vida. La cohesió social no es defensa impedint per llei la llibertat comercial dels empresaris de cadascun dels sectors. Després hi ha els més afortunats, en aquest cas jo diria que són gent que tampoc concilien la vida familiar, perquè tenen el privilegi, en aquest cas tenen el privilegi de tenir una feina els diumenges i com són els i les, aquí m’haureu de permetre seré una mica extensa, però m’està bé anomenar-ho, perquè potser no en som conscients, metges, infermers, bombers, jutges, policies, conductors de transport, pastissers, forners, taxistes, personal de

Secretaria General

premsa, tant de rotatives com de venda en quioscos, floristes, empleats del sector de la restauració, que per cert és molt nombrós, hosteleria, museus, teatres... SENYOR ALCALDE: Jo crec que no falta que els relacioni tots. SENYOR BERTRÁN: Bé la llista podria ser molt llarga, però bé crec que ja és prou significativa, per algun moment se’ls ha passat pel cap que algun d’aquest llocs de treball, que he anomenat pugi provocar un greuge cap un altre sector determinat. Ni per un moment ens plantegem que cap d’aquests sectors se’ls hagi de respectar el descans dominical, aleshores perquè aquesta defensa acarnissada cap un model de comerç català, de què parlem quan parlem de model de comerç català. Potser pensem que el model de comerç català és millor que el de qualsevol altra ciutat del món, molts altres països de la euro zona ja han alliberat els seus horaris amb uns bons balanços. Ressaltaré models comercials com els de Londres, París, Berlín també perquè no el de Nova York, molta gent agafa l’avió per anar-hi a comprar en caps de setmana, a tots ens agrada quan viatgem a ciutats, trobar-nos la ciutat en funcionament i no pas amb les persianes abaixades. És veritat que el comerç és el millor que pot tenir una ciutat, doncs, defensem-lo, però no pas obligar-lo a tancar si el propi interessat no ho vol. Establir nexes entre la liberalització d’horaris comercials i la desaparició d’eixos comercials urbans,és menysprear el comerç de proximitat de Catalunya. si creuen que tenir oberts determinats establiments ha de provocar un daltabaix en el sector, potser és perquè pensen que els que obrin tindran molta feina, doncs aleshores que tothom s’afegeixi a la festa, perquè d’això es tracta, de tenir molta feina i de vendre molt. Si pel contrari el que pensen és que no val la pena perquè no hi haurà la feina suficient, doncs aleshores potser deixem-nos de preocupar que el temps sempre acaba posant les coses al seu lloc i cada un decidirà que és el millor per a la seva economia. El millor que pot tenir el comerç és la competència és l’únic ímput que l’obliga a millorar, senyors de l’oposició acabaré la meva intervenció utilitzant una frase del Quim Monzó, que va sortir per cert a la Vanguardia fa uns dies, i que diu que, “ faríem bé ens treure’ns la bena dels ulls per poder veure que el món ideal en el que creuen viure ja no existeix, i que com més aviat entenguin que s’han de posar les piles abans tiraran endavant els qui lluitin per sortir endavant”.Senyors regidors, no és de rebut establir la presumpció que un govern sotmet la llei al serveis els interessos d’un sector, en detriment dels interessos d’altres, i és per això que el Partit Popular votarà en contra d’aquesta moció presentada per Iniciativa i Partit Socialista. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyora Bertrán. SENYOR MAÑAS: Un segon, només per dir, senyora Bertrán que no li rebato els arguments entre altres aspectes perquè m’ha tocat tots els dimonis,FMI, capitalistes,però només una cosa sisplau no torni a dir en aquest Ple que molta gent agafa l’avió per anar a Nova York els caps de setmana a comprar, (la senyora Bertrán parla però no se sent) val, però jo no sóc conscient que molta gent. SENYORA BERTRAN: No és ningú dels que estem aquí, però és un fet. SENYOR MAÑAS: No, perquè ja queda clar per qui legislen. SENYOR ALCALDE: Molt bé, em sembla que els posicionaments ja han quedat clars, per tant, aniríem a la votació. Vots a favor de la moció, Iniciativa, Socialistes i Convergència i Unió i en contra el govern, per tant, queda aprovada la moció amb els vots en contra del govern. Votació. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Cataluanya Verds-Esquerrra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. AP-2012/2395 MOCIÓ. Moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, de rebuig a la instal.lació del Macrocomplex "EUROVEGAS". Atès que el passat mes de novembre, els conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, van viatjar a Las Vegas (USA) per tractar

Secretaria General

amb el Sr. Adelson propietari del grup inversor “Las Vegas Sands Corporation” la possible instal·lació a Catalunya d’un complex d’oci que tindria 12 “ressorts” amb 36.000 habitacions, sis casinos, 50.000 places de restauració, teatres, camps de golf i zones per a convencions. Atès que segons s’ha explicat públicament pel Govern de Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha ofert a l’empresa “Las Vegas Sand Corporation”, de forma unilateral, un total de 800 hectàrees del delta del Llobregat, entre Viladecans i Cornellà de Llobregat per instal·lar aquest complex d’oci vinculat a la indústria del joc conegut col·loquialment com “Eurovegas”. Atès que la possible ubicació d’aquest projecte cada cop té l’oposició de sensibilitats més diverses. Fet que es reflecteix en el Manifest “Per un desenvolupament de qualitat. No al model que representa Eurovegas”, impulsat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, o en el qüestionament públic de sindicats com UGT, CCOO, i CGT, i en resolucions i escrits d’entitats com Unió de Pagesos, el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i d’altres entitats socials i sindicals, que han alertat de l’impacte social i territorial negatius que representa. Atès que l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), l'Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) han presentat un manifest conjunt on alerten de l’impacte social i territorial negatius que representa el projecte Eurovegas i el rebutgen frontalment. Atès que en aquest manifest, al qual també s'ha adherit l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), les associacions d’urbanistes defensen la legitimitat de l’ordenament jurídic i el planejament territorial i urbanístic vigent, i alerten que Eurovegas crearia un precedent en el tractament de les singularitats en l'ordenació del territori en futurs projectes. Atès que amb les dades que s’han facilitat, el projecte d’Eurovegas produiria una afectació greu i irreversible de la recàrrega dels aqüífers del delta, una de les reserves d’aigua més estratègiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i una alteració dels aiguamolls, que es troben protegits per la Unió Europea. Atès que la implantació d’Eurovegas suposaria l’eliminació de la producció agrícola d’una de les zones més fèrtils de Catalunya i suposaria l’eliminació quasi total de la zona sud del Parc Agrari del Baix Llobregat on treballen prop d’un miler de pagesos. Atès que davant de la crisi energètica resulta primordial disposar d’agricultura i ramaderia propera a les conurbacions metropolitanes, i el Delta del Llobregat és un enclavament estratègic per a la seguretat alimentària. Atès que la implantació d’Eurovegas requereix la modificació de la legislació vigent per introduir excepcionalitats rellevants, en concret, s’afectaria com a mínim: la normativa laboral, d’estrangeria, de la seguretat social, de protecció del menor, de protecció de la salut, dels jocs d’atzar, de la tributació local, dels espectacles, urbanisme, espais naturals i equipaments comercials. Atès que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de basar el seu model de creixement i ocupació en la formació qualificada dels treballadors/es i el valor afegit, dinamitzant el teixit empresarial mitjançant la recerca, la investigació i desenvolupament en nova tecnologia, tal i com preveu el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Atès que l’oferiment dels terrenys per part de la Generalitat trenca el consens entre les diverses administracions (Generalitat, Diputació, Corporació i Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Consell Comarcal i el conjunt dels Ajuntaments), establert en els últims 30 anys per l’equilibri territorial, i en que en el Baix Llobregat es tradueix en una relació harmònica entre les zones residencials, industrials, forestals, agrícoles i fluvials. Atès que el projecte requereix de més d’un miler d’expropiacions, ja que es tracta de terrenys, molts d’ells dedicats a l’agricultura, de petites dimensions i molt repartits entre múltiples propietaris. Atès que l’empresa Las Vegas Sands Corporation ja ha expressat la seva negativa a comprar directament cap tipus de terreny i que exigeix que sigui la Generalitat i els Ajuntaments qui expropiïn i posin a la seva disposició un sòl reclassificat a urbanitzable que tindria un valor de milers de milions d’euros. Per tot l’exposat, el grup municipal ICV-EUIA-EPM proposa al proper ple els següents:

Secretaria General

ACORDS PRIMER.- QÜESTIONAR al Govern de la Generalitat de Catalunya per la manca d’informació fidedigna i oficial oferta als ajuntaments afectats sobre un complex que, cas de ser construït empitjorarà radicalment les perspectives econòmiques, socials i de vida de la comarca del Baix Llobregat, i per extensió, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. SEGON.- REBUTJAR la possibilitat que a la comarca del Baix Llobregat o a qualsevol altre indret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per extensió de Catalunya es desenvolupi el macrocomplex d’hotels, casinos i espectacles anomenat “Eurovegas” per ser un projecte fonamentat en “privilegis excepcionals” que s’ofereixen al capital estranger per a dur a terme activitats d’oci i de joc, quan els emprenedors/es i empreses i comerços del nostre país hi estan mancats i mancades dels suports necessaris dels Governs Català i de l’Estat Espanyol per a dur a terme activitats productives, tant agrícoles com industrials. TERCER.- INSTAR el Govern de la Generalitat a què abandoni qualsevol proposta que afavoreixi la implantació d’aquest tipus d’instal·lacions a Catalunya. QUART.- INSTAR la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els seus municipis a impulsar i desenvolupar el Parc Agrari del Baix Llobregat i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per tal que el model econòmic que superi l’actual crisi es basi en la recerca, la innovació, l’educació, la formació i la capacitació de qualitat en els diversos sectors productius. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquests acords al President de la Generalitat de Catalunya, al Conseller d’Economia i Coneixement, al Conseller de Territori i Sostenibilitat, als Grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, al Director de l’INCASOL, als i les membres del Parc Agrari del Baix Llobregat, al President del Consell Comarcal del Baix Llobregat i als Alcaldes i Alcaldesses de la comarca del Baix Llobregat. SENYOR ALCALDE: Gràcies , senyora Asun. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: Bona nit a totes les ciutadanes i ciutadans que encara ens acompanyen, regidores, regidors i alcalde. Crec que arriba una moció que ja no hi estarem tan d’acord tots els grups com fins ara, o amb la majoria de grups, perquè en aquesta ja comencem a expressar molt el model social diferent que tenim. Vull dir que les autoritats politiques de Catalunya i de Madrid amb els seus presidents al capdavant i empresaris d’acompanyament ens estan oferint un espectacle gens edificant, amb un esforços dignes de millors causes s’estan dedicant a posar catifes i a retre homenatge a las Vegas & Corporation, que com ha explicat aquest darrers dies en el New York Times, representa les pitjors maneres del capitalisme. Per què aquest servilisme, siguem clars el que proposen Adelson i Cia. És que se’ls creï una illa de cessió legal, un territori al marge de la legislació del país on es pagui menys al fisc, els treballadors tinguin menys drets, s’aconsegueixin excepcions de tota mena i es suspenguin lleis com la del tabac. I tot això per què, per fer una gran inversió on les xifres milionàries i promeses d’ocupació pugen i baixen amb gran alegria, en la qual jugarà un paper central un sector, el del joc, els efectes contaminants socials del qual pel que fa a generar patologies addictives i de model anticultural són perfectament coneguts. Evidentment, l’operació despertarà de nou l’especulació immobiliària en el territori escollit i en el seu entorn i posarà en qüestió per complet el desenvolupament equilibrat de zones tan sensibles com l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Inicialment l’aposta va ser presentada com un manà de diners i treball, ara resulta que els diens no són tants i que com era previsible condiciones la posta en marxa del negoci que li siguin finançats com a mínim dos terços de la inversió. Però el més greu encara d’aquest assumpte és la manca de projecte de fons que transmet, se’ns està dient que cal canviar de model productiu, que cal anar a una economia de valor afegit, basada en l’educació, en l’esforç i en la creativitat, que l’única carta de futur és la qualitat. I una part massa determinant de la pelítica i de l’empresariat espanyol es dediquen a engalanar el paisatge per fer entrar en carrossa un projecte que ens torna al sector immobiliari i les seves bombolles, que es fonamenta en la quimera del negoci fàcil i que és un focus reconegut d’atracció de trames i diners des de la negror dels seus orígens i de la sorgidesa de les clavegueres. El més sospitós d’aquest cas, és que la ciutadania té la informació extremadament limitada i esviaixada. Sabem que visites i afalacs,però no sabem res concret, ni dels plans d’Eurovegas, que és com es

Secretaria General

coneix el macoprojecte ni de les concessions que s’estan fent perquè ells ho han dit molt clar, volem que canviï la legalitat, la seva única legalitat és el benefici i el lucre empresarial. Ara que tant es parla de cessió de sobirania anem a transferir la sobirania a las Vegas, vull tancar la meva intervenció amb les conclusions de la carta que uns dels més prestigiosos científics catalans, aquells que gaudeixen dels projectes finançats pel Consell Europeu de Recerca han dirigit recentment al conseller Mas Colell, diuen:”Es tracta d’un projecte que promou un model de creixement miop, basat en el turisme de baixa qualitat i l’especulació immobiliària, un model fracassat i que no augura un futur prosper a Catalunya. El desenvolupament del projecte requeriria la modificació de lleis i normatives en una demostració de subordinació dels interessos generals als particulars. Insòlita en una societat democràtica. Finalment el projecte comporta la destrucció d’un lloc d’interès natural, ecològic i agrícola singular, i ha despertat l’alarma de molts científics naturalistes arreu del món. Que un espai sigui ofert a la voracitat de l’especulació immobiliària seria simplement inimaginable en qualsevol altra societat desenvolupada d’Europa. El projecte d’Eurovegas és aliè tant a la tradició industrial i comercial de Catalunya com a la dinàmica d’aquelles societats avançades i democràtiques de les qual la recerca i la ciència són pilars fonamentals. Ens allunya radicalment del camí de desenvolupament econòmic i social que aquestes societats han adoptat”. Ells diuen això i jo ho comparteixo totalment. SENYOR ALCALDE: Gràcies, hi ha alguna intervenció en aquest tema, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Podem intervenir, no? sembla que li sàpiga greu, ja sé que és tard, però i sé que a més a més aquest tema no és propi de Badalona. Em pensava que era una moció en contra d’Eurovegas a Badalona, però no, és en contra d’Eurovegas a Catalunya, i els arguments, ja els hem escoltat tantes vegades que no són nous; però en tot cas, sí que quedi constància en l’Acta del Ple d’algunes de les coses que s’han dit, que evidentment nosaltres no compartim, i ja saben que nosaltres aquesta la moció la votarem en contra, perquè no ens agrada posar el carro davant dels bous. Per tant, estem discutint d’una cosa que n tenim la qual cosa és extraordinària, no? si normalment als polítics ja ens diuen que parlem de coses que a vegades no existeixen o que són molt etèries, doncs imagini’s parlar de coses que encara no tenim confirmades. Però en tot cas, clar, quan es diu els diners no són tant, deia la portaveu d’ Esquerra Unida i Alternativa i d’Iniciativa per Catalunya Verds, no són tant, home, jo dues-centes trenta mil pessetes d’inversió, que són mil sis-cents milions d’euros, home, jo solts ara mateix no els porto, però també, però no són tant, mil sis-cents milions d’euros no és tant. I s’exclama que s’haurà de finançar,clar, haurà d’anar als bancs com qualsevol emprenedor,haurà d’anar als bancs a buscar la resta dos mil quatre-cents milions d’euros, total una inversió de cinc mil milions d’euros en aquest moment a Catalunya. Algú pot pensar que això està malament i que és un mal projecte i que ens enfonsarà com a país, però suposo que és algú que on ha vist, o que no sap, o que no veu, o que no viu les dades terribles des del quart trimestre del 2008 menys 460 mil llocs de treball, una taxa d’atur que s’ha triplicat d’uns 6’6 a un 22’02 per cent, un producte interior brut que ha baixat un 18% des de l’any 2008, només per donar tres dades, però en podria donar unes quantes més. Per tant, hi ha qui critica aquest model, o en tot cas aquesta inversió, però ho acostumen a fer sempre els qui viuen del pressupost públic i això està bé, però en tot cas, els qui viuen del pressupost públic es dediquen a criticar les inversions que des del món privat facilitant que es pugi viure, en un sector públic potent i emergent. En aquest moment Catalunya no està diguem per tirar coets, no estem per tirar enrere segons quin tipus d’inversions, i sobretot no estem per aquesta manca de confiança en nosaltres mateixos que es desprèn de la defensa de la moció per part d’Iniciativa per Catalunya, com si nosaltres no fóssim capaços d’entomar una inversió d’aquestes característiques, com si nosaltres no fóssim capaços de fer un projecte ben fet. Em recorda una mica el mateix el mateix argument que fa 20 anys va utilitzar aquesta mateixa formació política a Port Aventura, que també havia de ser un gran desastre, havia d’ocupar un espai natural molt important i en aquell moment no sé si s’agafava una carxofa amb la mà, però es deuria agafar no sé, un calçot o el que sigui. Bé, la realitat és la que és i aquell és un projecte que no és incompatible amb els parcs biomèdics, que no és incompatible amb la

Secretaria General

investigació de primer nivell que es fa a Catalunya, que no és incompatible amb el sincrotró alba si no que forma part d’un país que té un model econòmic diferenciat i diferent. Exclamar-se d’un casino en un país que té tres casinos i que juga quatre mil milions d’euros cada any en joc, home, es com donar ingenuïtat que nosaltres no ens creiem. També es diu que és un gran espai natural, però la llei, la llei diu, que bé, que deu ser un espai important, segur que té el seu valor sobretot el valor pels pagesos, que molts d’ells estan esperant poder vendre doncs les seves propietats evidentment a un projecte d’aquestes característiques, però que en tot cas no afecta zones de pla especial d’interès natural, no afecta xarxa natura 2000, no afecta zones d’especial protecció d’aus lesepa Per tant, que no afecta res del què tots plegats hem considerat que sí, que era essencial en el medi ambient, i es caricaturitza dient que això serà un gran casino i prou, i el gran casino és almenys, és el 4% del conjunt d’un possible projecte que no tenim, que tant de bo puguem tenir. Perquè ens sembla que és molt més que això, és aconseguir que tots els responsables d’una gran multinacional que vengui a tot el món es trobin a Barcelona durant uns quants dies, es aconseguir un gran centre de convencions que li doni a Barcelona una capacitat de competir amb d’altres ciutats i capitals importants del món. En aquest sentit nosaltres estem segurs que és un projecte potent, que és un projecte bo, que és un projecte que si ens l’emportem doncs serà bo pel país, que el sabrem condir bé, que no hi haurà res de tot això que es diu, que hi haurà, si no que serem capaços de fer un projecte interessant pel país, per trobar feina, perquè la gent treballi i perquè aquests que des del món públic sempre es queixen del què fan els privats, doncs ho puguin continuar fent perquè necessitem els ingressos d’aquest tipus d’inversions per poder continuar mantenint una administració. En tot cas, nosaltres no volem avançar què passarà, no ho sabem, sabem que estem en competició amb la capital de l’Estat, però en tot cas, sí que votarem en contra d’aquesta moció i esperem i confiem que serem capaços doncs d’emportar-nos una inversió que afavorirà Catalunya, que afavorirà en aquest cas aquella part del Baix Llobregat i que en tot cas, jo crec, nosaltres creiem que serà bona pel país en aquest moments. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Gràcies senyor alcalde. En primer lloc volem començar donant les gràcies al senyor Falcó perquè des del seu posicionament privilegiat en aquest moment a la política de Catalunya doncs ens ha pogut explicar coses sobre Eurovegas, que els mortals de ciutat i de poble doncs no coneixem i que el seu govern no explica. Tots som conscients que estem immersos en una crisi econòmica sense precedents, això em sembla que no tenim discussió i amb la taxa d’atur més alta dels darrers anys, prop de 700.000 persones no tenen feina a Catalunya, per això els socialistes en principi no estem en contra d’un projecte com el d’Eurovegas, però també afirmem categòricament, que n podem acceptar-lo a qualsevol, preu. Qui promou la iniciativa del projecte objecte d’aquesta moció no és el món local, és el govern de la Generalitat, qui ha iniciat i portat tot el pes de les negociacions i els oferiments de territori sense cap participació dels ajuntaments afectats. El projecte d’Eurovegas no és un projecte impulsat, ni participat des del món local, que és el que ens interessa o ens ha d’interessar als que estem en aquest nivell de la política, com els que estem en aquest Ple. Les decisions sobre aquest projecte d’inversió no són ni seran adoptades pels municipis afectats, si no pel seu contingut hauran de ser tractades i aprovades pel Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats. Els socialistes catalans defensem un model econòmic basat en una economia del valor afegit, capdavantera tecnològicament, amb una indústria potent i forta per competir en un mercat global, però també apostem per un turisme de qualitat i divers, però amb valor afegit per a Catalunya i la nostra economia. Però a dia d’avui el govern de CiU no ha detallat en què consisteix Eurovegas i sense tenir el detall del projecte qualsevol posicionament és una mena d’especulació. Per aquest no votarem en contra, però tampoc a favor de la moció i abstindrem, però que quedi clar que no acceptarem un projecte com aquest a qualsevol preu, cal que qui vulgui invertir a Catalunya ho faci amb les mateixes regles de joc que les nostres empreses. Des del PSC donarem la benvinguda a projectes que generin llocs de treball i riquesa, però direm no a projectes que generin illes de drets, al marge de la nostra legalitat vigent amb insolidaritat fiscal i abús ambiental. El govern de Convergència ha d’explicar clarament les

Secretaria General

condicions que ha posat sobre la taula la persona i els que volen invertir en aquest complex a Catalunya. Cal transparència i informació per poder decidir, cal estudiar totes les propostes d’inversió i cal que qualsevol projecte d’inversió respecti les lleis i els marcs vigents de les relacions laborals, la seguretat, la protecció de la salut i la infància, la qualitat medi ambiental i els valors que ens identifiquen com a societat. Ens cal estar especialment atents i aprofitar totes les oportunitats, que és que es presenti per posar en valor el nostre territori, però aquestes no poden ser a qualsevol preu. Sense tenir el detall del projecte qualsevol posicionament, insisteixo, és una mera especulació i no un posicionament argumentat. Per tant, nosaltres no especularem i er això ens abstindrem de la votació d’aquesta moció fins a conèixer, esperem en un futur pròxim doncs, que hi ha seriosament i quina és la concreció d’aquesta proposta. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies hi ha alguna intervenció més, no. Doncs passaríem a la votació, vots a favor de la moció Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, abstenció del Partit Socialista i vots en contra de Convergència i Unió i el Partit Popular. Per tant, la moció queda rebutjada. Passaríem a l’última moció que està presentada pel grup municipal d’Iniciativa per Cataluanya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, en relació a les mesures adoptades pel Govern de l’estat sota la justificació de reducció del dèficit públic. Votació. La moció precedent no s'aprova . Vots a favor: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Abstencions: 9, del grup municipal Socialista. SENYOR SECRETARI: Primer hi ha una esmena i s’ha de votar la urgència de l’esmena a la totalitat. SENYOR ALCALDE: Qui presenta l’esmena SENYOR SECRETARI: Els mateixos grups . SENYOR ALCALDE: Vostès mateixos s’esmenen. Ho presenta Iniciativa i vostès esmenen, d’acord. Vots a favor de la urgència, Iniciativa, Socialistes, Convergència i Unió, vots en contra del Partit Popular. Per tant, s’aprova la urgència. I ara llegiríem la part dispositiva de la moció. AP-2012/2397 MOCIÓ. Moció preentada pel grup municipal d’ICV-EUiA, en relació a les mesures adoptades pel govern de l’Estat sota la justificació de la reducció del dèficit públic. Atès que el Pla de retallades i de mesures “excepcionals” presentat pel president del Govern de l’Estat davant el Congrés dels Diputats, responent a les exigències plantejades pel memoràndum aprovat per l’ ECOFIN el dia 10 de juliol passat, és una agressió sense precedents als drets del conjunt de la ciutadania i molt especialment als treballadors i treballadores, en actiu o a l’atur, als que tenen una ocupació pública o cobren una pensió. Atès que aquestes mesures es sumen a d’altres mesures com la reforma laboral i la reforma sanitària que el Govern ha impulsat i el Congrès ha aprovat, amb el suport del PP i la complicitat de CiU, i que ja implicaven una precarització i una pèrdua de benestar d’una majoria social. Atès que aquestes mesures es sumaran també en el cas de Catalunya a la política de retallades en el sector públic i d’increment de taxes com l’euro per recepta, que està aplicant el Govern de la Generalitat. Atès que el Govern del PP ha negociat un Rescat al sistema bancari espanyol i acceptat les condicions imposades pel Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea (Ecofin) i ha interpretat les 32 imposicions plantejades en clau de decisions especialment lesives per a la majoria de la ciutadania.

Secretaria General

Atès l’opacitat i falta de transparència per part del Govern espanyol respecte a les condicions del rescat del sistema bancari espanyol i sobre les diferents mesures i reformes previstes en un futur proper. Atès que les mesures impulsades ara pel Govern de l’Estat es justifiquen en el marc del compliment de l’article 135 de la Constitució Espanyola que es va modificar al setembre de 2011 a iniciativa del Govern presidit per Rodríguez Zapatero, en tràmit d’urgència i amb el consens del dos partits majoritaris de l’arc parlamentari PSOE i PP. Modificació que estableix el concepte d’estabilitat pressupostària introduint la prioritat absoluta de pagament del deute públic i els interessos. Atès que totes les mesures adoptades responen a la voluntat de posar per sobre de tot els compromisos de pagament del deute públic, que considerem il·legítim en una part significativa perquè no es va emetre per les necessitats de l'Estat sinó per donar suport al deute de les institucions financeres privades. Lluny de ser una sortida cap endavant de la crisi és una regressió econòmica i social i significa una involució democràtica. Atès que la política de mesures d’ajust de la despesa i reducció del dèficit públic, iniciades al maig de 2010 pel govern del PSOE i que s’han anat aprofundint fins a dia d’avui pels ocupants de la Moncloa, ni han creat ocupació ni han servit per sortir de la crisi, més aviat l’han aprofundit. Aquestes mesures, juntament amb les reformes laborals i d’altres reformes com la sanitària, únicament han provocat retallades en el sector públic i han causat l’empobriment i la precarietat de milions de persones, que han vist baixar ostensiblement el seu poder adquisitiu i la seva protecció social per part de l’Estat. Atès que el Consell de Ministres de 13 de juliol ha aprovat un primer paquet de mesures que implicarà una vintena de lleis en els àmbits de les administracions públiques, tributari, d'ocupació i Seguretat Social, de liberalització de l'economia, de la unitat de mercat, energètic, de competitivitat i d'educació. Atès que aquestes mesures es califiquen d’inevitables i excepcionals apel·lant a la solidaritat de tothom, però per contra no es contempla cap mesura que impliqui un compromís solidari de les rentes més altes i els sectors socials amb més recursos econòmics i patrimonials. Atès que aquestes mesures recauen sobre els de sempre, sobre els sectors més vulnerables, sobre els treballadors i treballadores en actiu o a l’atur, sobre els pensionistes, i tornen a incidir sobre les polítiques públiques fent-les cada cop més febles i limitades. Atès que aquesta política fiscal i pressupostària del Govern més que augmentar ingresos el que farà és augmentar desigualtats, assestant un cop dur a les prestacions i drets dels sectors més febles i amb això està aconseguint empobrir la immensa majoria de la societat espanyola. Atès que s'està substituint despeses en educació, sanitat i serveis socials per alimentar l'especulació al voltant del deute públic i així acabar amb el pacte social que redistribuïa les despeses per part de l'Estat per evitar el creixement de les desigualtats entre rics i pobres. Atès que tot apunta que aquestes mesures no serviran més que per conduir-nos cap a la ruïna econòmica i el desastre social i medioambiental, a més d'atemptar contra l'autogovern. Recentralització, privatització i retallades socials són les receptes del Govern central i això farà que els ciutadans paguin amb els seus drets socials i amb els seus impostos els excessos del sector privat i financer. Atès que el PP va prometre a les eleccions generals un programa contrari a les mesures que està aplicant, fet que significa un frau democràtic. El PP va prometre crear ocupació i només ha provocat més atur; va dir que no tocaria les prestacions socials i ha anunciat que les baixa; va dir que no tocaria el poder adquisitiu dels pensionistes i el torna a baixar; va dir que abaixaria els impostos i ha apujat els que afecten als sectors populars, inclòs l’IVA, després d'anunciar una amnistia fiscal als grans defraudadors/es. Atès que la nova pujada de l'IVA colpeja més a les classes més desfavorides, perquè es tracta d'un impost que paguem tota la ciutadania sense tenir en compte les diferencies econòmiques, quotidianament i de forma directa i immediata.

Secretaria General

Atès que amb aquesta mesura es debilita el consum, i per tant s'agreuja la crisi econòmica i es perjudica l'ocupació, i alhora es posa contra les cordes a les petites empreses i els autònoms amb la pèrdua del poder adquisitiu d’importants sectors de la ciutadania. Atès que es redueix la prestació per desocupació i es dificulta l'accés a altres prestacions quan aquelles ja no es perceben. Atès que les retallades en les retribucions dels empleats públics constitueixen una mesura injusta, que busca la seva culpabilització i una aplicació fàcil de la reducció de despesa pública. Atacant als empleats públics es contribueix al desballestament de l'Estat i amb ell al retrocés dels drets i llibertats democràtiques. Atès que es torna a traslladar la responsabilitat del deute públic als Ajuntaments administracions locals i el Govern central vol limitar els drets de representació democràtica en un intent de traslladar a la població la idea que la democràcia és cara. Els ajuntaments, la institució democràtica més propera a la ciutadania no poden ser debilitats competencialment i pressupostàriament perquè llavors la democràcia perd sentit i qualitat. Atès que el govern de l’Estat no afronta la modernització dels governs locals i el que fa es retallar competències i finançament als Ajuntaments empenyent a la recentralització de competències cap a les Diputacions Provincials, que són organismes no escollits de manera directa per la ciutadania, amb el retrocés democràtic que això suposa. L'objectiu de la reforma de l’administració local no és l'eficiència sinó retallar la democràcia i els serveis públics. Les mesures proposades pel govern porten directament a la privatització o desaparició de serveis públics fonamentals com escoles bressol municipals, beques, atenció domiciliària, lluita contra violència masclista.... Atès que les noves retallades i l’increment dels impostos plantejat tindrà conseqüències sobre l'economia local, sobre el comerç local, sobre les possibilitats de molts terrassencs i terrassenques per poder arribar a final de mes i sobre els propis serveis municipals que es veuran amb la necessitat d'abordar les necessitats de la pèrdua de poder adquisitiu dels sectors més vulnerables. Atès que davant mesures excepcionals no és suficient que els governs apel·lin al sacrifici de la ciutadania i a la seva responsabilitat sense més, sinó que es fa necessari un aprofundiment democràtic i una corresponsabilitat de la ciutadania en els afers públics i en les decisions que determinaran a curt i mig termini el seu futur com a societat. És per tot això que el Grup Municipal d’ICV-EUiA-EPM proposa al Ple de l’Ajuntament els següents: ACORDS Primer.- Rebutjar el paquet de mesures econòmiques, fiscals i normatives anunciades pel govern i que representen un atemptat als drets dels sectors més febles de la societat i produiran l’empobriment de la immensa majoria de la nostra societat. Segon.- Demanar al Govern de l’Estat a retirar les mesures aprovades al Consell de Ministres de 13 de juliol del 2012. Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a que realitzi una auditoria sobre el deute públic i una renegociació del mateix i els seus interessos, perquè es tregui el deute i els interessos il·legítims que provenen del deute privat i de la banca i que està pagant el conjunt de la societat espanyola. Quart- Reclamar al Govern de l’Estat que convoqui un referèndum perquè el conjunt de la ciutadania es posicioni sobre les condicions del rescat a la banca i el memoràndum, així com sobre les mesures pel seu compliment, decidides pel Govern de l’Estat. Cinquè.- Instar al Govern de l’Estat a derogar la Llei d’Estabilitat Pressupostària i a modificar l’article 135 de la Constitució Espanyola en relació a l’Estabilitat Pressupostària i el deute públic, que va ser legislat sense consultar a la ciutadania en referèndum. Sisè.- Demanar al Govern de l’Estat l'ellaboraració d’un nou paquet de mesures econòmiques i fiscals, que augmentin els ingressos públics a través de la lluita efectiva contra el frau fiscal, amb major esforç de les rendes econòmiques i patrimonials més altes, amb nova tributació per les SICAV i per les transaccions financeres i d’altres mesures que no afectin el poder adquisitiu

Secretaria General

de la majoria de la ciutadania i puguin garantir el manteniment dels serveis públics i la protecció social dels sectors més vulnerables. Setè.- Traslladar els anteriors acords al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Congrés i el Senat i als Grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. AP-2012/2397 Esmena a la totalitat presentada pel grup municipal Socialista a la moció presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunay Verds-Esquerra Unida i Alternativa, en relació a les mesures adoptades pel Govern de l'Estat sota la justificació de la reducció del dèficit públic. “Davant de l’agressió a les persones en situció involuntària d'atur, a les treballadores i treballadors públics, a l'economia i a la democràcia, La Constitució Espanyola diu en el TÍTOL PRELIMINAR, Article 1a: 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat. El nou paquet de mesures d'ajust pressupostari i pujada d'impostos presentades pel president del Govern, Mariano Rajoy, constitueixen per a CCOO i UGT una agressió sense precedents, no ja als drets de les i els treballadors, a les persones involuntàriament desocupades, a les persones dependents o les i els empleats públics, sinó als fonaments que van fer possible la Constitució. Amb les 32 mesures, exigències plantejades en el memoràndum aprovat pel ECOFIN el 10 de juliol, es posa en evidència la il · legitimitat democràtica de l'actual govern de PP encapçalat per Mariano Rajoy, posant en perill el nostre Model d'Estat, Social i de Dret, seguint els dictats dels Poders Econòmics que són els que els dissenyen les lleis que posteriorment a manera de Decret ens anuncien cada setmana, lleis que, únicament tindrien legitimitat si són confirmades a través del vot. A poc a poc es van descobrint les veritables condicions del rescat financer. Aquest nou pla de retallades ataca principalment a les capes socials més desfavorides, aprofundirà en l'empobriment de les classes mitjanes del país, incrementarà el cost dels contractes públics, posaran en perill la viabilitat financera de les administracions locals i amb això la reducció de serveis a la ciutadania. Amb la derogació de la Llei de la Dependència es perdran milers de llocs de treball, penalitzant amb això a les famílies que serveixen de suport a les persones amb especials dificultats socials, perpètua el rol de la dona com a responsable de la cura de la família el que farà molt més difícil la seva incorporació al mercat laboral en igualtat de condicions que li permeti assolir la seva pròpia autonomia. La reforma de l'Administració Local no té com a objectiu l'eficiència d'aquesta, sinó limitar la democràcia participativa suprimint competències. Planteja la privatització i mercantilització de determinats serveis públics com escoles bressol, beques, atenció domiciliària, etc., O de la desaparició d'altres com la lluita contra les diferents violències... Els sindicats fem responsables al Govern del PP encapçalat per Mariano Rajoy de la ruptura del model de convivència que garanteixen les prestacions per desocupació, la Llei de la Dependència o les pensions. La rebaixa de dos punts en les cotitzacions empresarials (un punt el 2013 i un altre a 2014) representa uns 5.000 milions d'ingressos menys a la Seguretat Social posant en perill la Sostenibilitat del Sistema de Pensions. Els sindicats denunciem el caràcter profundament ideològic d'aquest nou paquet de retallades i de mentir a l'electorat ja que cap moment ni durant la campanya electoral ni en la seva etapa d'oposició a l'anterior govern va parlar de pujar impostos, ni de l'amnistia fiscal als defraudadors i estafadors d'aquest país. La nova pujada de l'IVA, impost que paga el conjunt de la ciutadania per igual independentment de les seves rendes, colpeja de manera molt especial a les capes més desfavorides socialment i econòmicament, contraient el consum i agreujant la crisi per la qual travessa l'economia local.

Secretaria General

El Govern és conscient que les mesures plantejades, igual que les anteriorment aplicades, són contraproduents en termes econòmics que no promouen el consum o la inversió sinó tot el contrari, accentuaran la recessió econòmica per la que travessem i amb això l'augment de l'atur a la nostra ciutat, agreujant la crisi del nostre teixit local empresarial que es basa principalment en el comerç de proximitat, de petites i mitjanes empreses, o un nombre considerable d'autònoms. El Govern del PP, responsabilitza a les persones aturades, moltes d'elles involuntàriament, en reduir el cobrament de les prestacions del 60% al 50% a partir del sisè mes, argumenta per a això l'estímul a la recerca d'una feina i sinó "que es fotin"!! ACORDS 1.- Sol · licitar al Govern Central la retirada del conjunt de mesures lesives als drets i llibertats de la classe treballadora i al conjunt de la ciutadania. 2. - Sol · licitar un referèndum al conjunt de la ciutadania sobre les últimes decisions preses pel Govern central, com a exercici democràtic i sobirà del poble. 3. - Sol · licitar a l'Executiu central que si no creu convenient convocar a la ciutadania per aquest motiu, dimiteixi i convoqui eleccions anticipades. 4. - Reclamar al Govern de l'Estat la retirada de l'amnistia fiscal proposada en els pressupostos generals de l'Estat per 2012 per la seva ineficàcia i profunda injustícia respecte a la gran majoria de les i els ciutadans que compleixen honestament amb les obligacions tributàries. 5. - Instar el Govern de l'Estat a fer una autèntica reforma fiscal progressiva, on qui més tingui més pagui i on els capitals financers i especulatius tributin proporcionalment en funció dels guanys igual que les rendes del treball. A l'establiment d'un impost sobre totes les Transaccions Financeres (ITF), a l'eliminació efectiva i real dels paradisos fiscals i centres offshore, de l'evasió fiscal, al blanqueig i el frau fiscal en general. 6. - Impuls d'una Banca Pública al servei de l'economia productiva, que centri esforços en el cambio de model productiu basat en projectes I + D + I, l'impuls de l'economia social, de les energies renovables, la renovació i l'eficiència tecnològica i energètica, de sectors vinculats al benestar de les persones ia la cohesió social. 7. - Traslladar aquests acords al president del Govern, al Ministeri d'Economia, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, i del Parlament de Catalunya, als sindicats CCOO i UGT nacionals i territorials, a la CONFAVC i a la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona.” SENYOR ALCALDE: Molt bé, el grup Socialista primer, perquè com que hem votat l’esmena. SENYOR SERRANO. Avui presentem aquesta moció al Ple a demanda dels sindicats majoritaris del nostre país, però amb total conformitat amb el seu contingut. El Consell de Ministres del passat dia 13 va aprovar el que és sense cap tipus de dubte la major retallada social de la història de la democràcia. Es tracta d’una retallada de caràcter ideològic que es remet contra la majoria de la ciutadania, contra els treballadors i contra els més desafavorits, que bloqueja els interessos i privilegis d’una minoria i que agreujarà encara més la situació de la nostra economia. Aquest decret és una esmena a la totalitat dels pressupostos que el mateix Partit Popular va aprovar només fa un mes, i ho fa un govern que passarà a la història per ser el responsable de la més gran estafa democràtica de la història del nostre país, per ser un govern que aplica unes polítiques que no tenen res a veure amb el programa amb el que es va presentar a les eleccions. El Partit Popular va accedir al govern dient que no apujaria els impostos, que no hi hauria copagament que no abaratiria l’acomiadament, que no tocaria l’atur, que reimplantaria el desgravament per habitatge, que no hi hauria més sacrificis pels funcionaris. Bé, ara sabem en què han quedat totes aquestes paraules i no es poden escudar en la herència rebuda, el dia que el senyor Mariano Rajoy va accedir al govern la prima de risc estava a 311 ahir va tancar-la a 634 més del doble, en sis mesos el govern del Partit Popular s’ha convertit en un autèntic risc per sí mateix, per a tots els ciutadans del nostre país. El govern del Partit Popular ha optat per criminalitzar els aturats i els castiga reduint les prestacions per desocupació, el govern del Partit Popular ha optat per criminalitzar els empleats

Secretaria General

públics i el castiga amb una nova reducció salarial. El govern ha optat per criminalitzar les persones depenents i els castiga reduint la prestació, el mateix govern que fa una amnistia fiscal, que premia i protegeix els grans defraudadors. És el mateix govern que redueix les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, mesures totes aquestes injustes i incoherents, tan injusta i incoherent com l’apujada de l’iVA que agreujarà la situació de moltes famílies alhora que contraurà encara més l’economia, i no pensem que amb el consum de les d’aquestes persones que viatgen a Nova York a comprar roba els afecti l’apujada de tres punts o deu punts de l’IVA. Una apujada salvatge molt més dura i brutal que la que va provocar que el grup municipal del Partit Popular presentés fa poc més de dos anys una moció en aquest Ple contrària a qualsevol apujada de l’IVA. On estan avui aquests propòsits, segurament en el mateix lloc que el programa electoral del Partit Popular, o les promeses incomplertes del seu president. No voldria acabar sense fer esment de la reforma de l’administració local, inclosa dins del paquet de mesures, una reforma que suposa un greu retrocés democràtic, un atac a l’autonomia local i que no representa un estalvi real pels municipis. Com ja varem dir els nostres representants en la discussió parlamentària, el Decret llei s’oblida dels aturats i dels dependents. No ens en sortirem de la crisi matxacant a impostos a la classe mitjana i als treballadors, no sortirem de la crisi i retallant salvatgement els salaris dels empleats públics i l’ocupació pública no sortirem de la crisi. No creixerem i no es crearà ocupació, amb aquestes mesures l’únic que s’aconseguirà és més injustícies i més patiments pels més desafavorits i el manteniment de l’estatuts per aquells que més tenen. Senyor alcalde: Molt bé, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí, primer aclarir que nosaltres havíem presentat una moció en aquest sentit i que posteriorment va arribar una proposta de moció unitària provinent dels sindicats que presentaven a tots els ajuntaments de la comarca i per tant, la varem assumir, varem renunciar a la nostra i varem assumir la que venia de les organitzacions sindicals i per això avui aquest mecanisme de la urgència per canviar una moció per l’altra, perquè ens hi sentim també absolutament identificats. Ens hi sentim absolutament identificats amb la moció, amb la part que ha llegit el senyor secretari i també amb la intervenció que ha fet el senyor Serrano que ha entrat a tocar pràcticament tots els punts d’aquestes mesures antisocials, que ha aprovat el govern del Partit Popular. M’agradaria afegir-hi alguna cosa, només alguna cosa perquè crec que s’ha dit tot, gairebé tot, i és que aquestes mesures són il·legítimes, són unes mesures que no tenen cap justificació democràtica, ni es poden sustentar amb cap base democràtica per poder-les aplicar, perquè no es van presentar, ningú, ni en cap partit es va presentar a les eleccions dient que faria això. Per tant, fer això en aquests moments després de no haver-ho dit, si no fins i tot haver dit al contrari em sembla que és injustificable i deslegitima qualsevol mesura que es pugui prendre. Davant d’això només queda una actuació honesta que seria sotmetre-ho a referèndum i preguntar si la població està d’acord amb això que està fent, perquè no és pel que el van votar la majoria de gent qu eh va fer. Aquest és un tema molt; molt important, un altre tema també que fa referència a la Llei de bases de règim local, que totes aquestes mesures que prenen també de treure competències als ajuntaments i d’homogeneïtzar i de provincialitzar, diguem una altra vegada, el territori de l’Estat Espanyol són unes mesures que s’han pres absolutament només tenint en compte la famosa Llei d’estabilitat pressupostària i no han tingut en compte les persones afectades per aquest canvi de competències municipals que tenen sobre la taula, i que volen imposar-nos. Han pensat tots els serveis que estan donant els ajuntaments, com es donaran a partir d’ara. Han pensat totes les persones que reben aquests servies com es trobaran, com els afectarà, i han pensat també amb tots els treballadors i treballadores públics d’aquests ajuntaments que ara estan treballant en els serveis que deixarà de prestar els ajuntaments si s’apliquen aquestes mesures. Què passarà amb tot això, això servirà d’alguna cosa per reactivar l’economia, d’alguna cosa servirà per reactivar l’economia. La resposta la tenen ja quants als pocs dies d’haver aprovat aquestes mesures els donen els que teòricament els hi fan les mesures per a ells, que són aquests famosos mercats i la troica i el gran poder i el gran capital que domina en aquests moments el món, que els diuen, han fet tot això, però els seguim prement, han de fer més, no serveix de

Secretaria General

res, les primes s’apugen, el dèficit no s’arregla, etc. etc.. Per tant, són unes mesures que està clar que una vegada rere l’altra totes les que ha pres tant el Govern de Catalunya, com el Govern de l’estat Espanyol ens demostren que no serveixen pel que es pretenen i que a més a més, en les van qualificant constantment d’inevitables i de què no hi solució i que no es pot fer una altra cosa, i això no va acompanyat de cap mesura fiscal progressiva, progressista, que afronti realment, que pagui més qui més té, que posi mesures contra el frau fiscal de veritat, que hi hagin mesures no només estatals sinó internacionals per perseguir el frau fiscal, per acotar a tota Europa les gran fortunes, per posar taxes en els moviments de capital que hi pugui haver. Això, si anessin acompanyades de mesures d’aquest tipus, encara podrien tenir algun mínim de credibilitat, però és que només estan prement, només estan perseguint, només estan retallant els serveis públics, els treballadors públics i perjudicant fins i tot, ara ja han arribat a les persones, treballadors i treballadores que estan en atur, retallant-los tant la prestació com la durada d’aquesta prestació. Per tant, són unes mesures que exclusivament tenen un objectiu, només pretenen desmuntar un estat de benestar social en el qual hem viscut durant uns anys. Acabar amb un pacte que hi havia entre el capital i les forces del treball podríem dir-ho d’alguna manera, entre el liberalisme i els sectors més progressistes on podíem compartir un model de societat perquè hi havia uns drets que s’havien estès prou, en una gran majoria de la població. En aquests moments estan posant punt i final a aquesta situació i veurem on ens portaran perquè estem convençuts que aquest paquet de mesures brutal que va aprovar el consell de Ministres, no és l’últim en vindran més, en vindran més i veurem fins on arribaran. Per això, lògicament votem a favor d’aquesta moció. SENYOR ALCALDE: Molt bé, no sé Convergència i Unió vol dir algun cosa, s’abstenen? d’acord doncs. Aleshores, per tant, ja han quedat clars els punts de vista. Dir-los una cosa, ens hem passat una hora i mitja debatent sobre temes que l’Ajuntament hi té competència i poder de decisió, portem no sé quan de temps debatent qüestions que són importants, però que ja es debaten on li correspon, que és el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya, el Senat. Jo només els vull dir, que tenen la llibertat de presentar les mocions que creguin, faltaria més, pe`ro que aquest govern es negarà a entrar en debats sobre qüestions que ja es debaten a les institucions pertinents. Per tant, abstenció de Convergència i Unió, vots a favor del Partit Socialista i d’Iniciativa, vots en contra del govern del Partit Popular. Queda aprovada la moció per un vot. Hauríem acabat les mocions, passaríem al torn de precs i preguntes. Hi ha algun prec, alguna pregunta. Votació de la urgència de l’esmena. La urgència de l’esmena s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unio i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Votació de l’esmena. La moció precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 12, dels grups municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. 25 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Hem acabat les mocions, passaríem al torn de precs i preguntes, hi ha algun prec, alguna pregunta. SENYOR MAÑAS: Molta rapidesa senyor Albiol, em vaig reunir amb l’entitat i m’ho varen comentar s’ha compromès amb el club de futbol Pere Gol, que inicien les obres el mes de novembre o el mes de setembre i que el mes de desembre estan inaugurant el camp de futbol. Això ho afirmen ells m’ho han afirmat en una reunió, ho afirmen per Internet que el desembre poden inaugurar el camp de futbol, com que no hi ha pressupost d’inversions aprovat, que nosaltres sapiguem, m’agradaria preguntar-li com pretén entomar aquesta obra que ha promès

Secretaria General

de posar gespa al camp de futbol del Pere Gol i quin és el calendari exacte que ha promès perquè hi ha moltes famílies que s’estan cridant a engany i poden acusar-lo a vostè d’haver-los enganyat. SENYOR ALCALDE: Doncs per això està vostè senyor Mañas, per intentar que ningú se’n porti engany, per això està vostè, miri... SENYOR MAÑAS: Jo estic fent preguntes com a regidor de l’oposició només. SENYOR ALCALDE: Però com que jo li dic, i per això està vostè, doncs per vetllar perquè ningú es porti l’engany. Miri, aquest alcalde normalment quan es compromet amb les coses, intenta complir-les i jo li dic que durant el mes de setembre-octubre a finals d’aquest molt probablement començaran setembre-octubre-novembre podrien començar les obres de posar gespa al camp de futbol Pere Gol i aixó serà, no sé si estarà acabat al desembre o el mes de gener o febrer, però així serà. Aquest és un govern que té molta imaginació, que té moltes ganes de treballar, tenim pocs diners, però aquesta necessitat esportiva nosaltres la complirem i quan posem mans a l’obra, vostè serà el primer en conèixer-ho. SENYOR MAÑAS: Qui ho paga això? SENYOR ALCALDE: Vostè no pateixi que ho pagarem i es farà, quan ho tinguem, ja li he dit, però escolti, hi ha moltes maneres, quan ho tinguem clar, ja li transmetrem, però sí que li dic que al llarg d’aquest any molt probablement començaran les obres. El senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, una petita referència al que ara s’ha contestat. A mi em dóna la sensació i escolto, jo ho celebraré si es fa un camp de gespa i tal, i en fem tants, doncs seguirem contribuint a tot allò que avui l’alcalde ens explicava, en el to aquell de renyar, doncs que no acabàvem d’entendre, podem continuar contribuint a fer creure a la gent que les coses continuen igual, però les coses no continuen igual. Jo no sé d’on sortirà aquesta inversió, en tot cas ja ens ho explicaran, a mi no em preocupa més del normal, però sí que em dóna la sensació, que no és això el que volia dir, però en tot cas aprofito que estem en l’últim Ple abans de l’estiu per dir-li al govern municipal, que em fa l’efecte, tinc la impressió, tinc la percepció í començo a tenir la convicció que hi ha una greu confusió en les prioritats del què li cal a Badalona. Ho dic només perquè s’aprofiti el mes d’agost per pensar-hi una mica, nosaltres en tot cas ho farem. En relació a la pregunta que els volia fer, té a veure amb tota una llista que nosaltres hem preguntat i vostès no han respòs que comença, Doncs primer feia una certa gràcia, ara comença ja ser una falta de respecte bastant notable, sobretot cap el grup municipal que quan estava en el govern responia a tot allò que se li preguntava. Ho responia de manera em sembla notable, notòria i llarga i plena de detalls, fins i tot a vegades massa detalls, aquí h ha dos fulls, fa uns mesos li vaig ensenyar un full, avui n’hi ha dos. En tot cas, hi ha qüestió que ens agradaria conèixer, no està aquí, però ja li havíem preguntat sobre la mateixa en un altre Ple, que és avui ens han dit que en relació a l’antena del carrer Guifré 360 s’hi està treballant, s’està ampliant ens diu la veïna que avui ens acompanya aquí, qu en ha demanat la paraula, però que en tot cas m’ha telefonat aquest migdia i jo li he dit, escolta, vina al final del Ple, que jo ho preguntaré. És veritat que s’està ampliant aquest antena, nosaltres volíem saber si estava ja en procés de legalització, si estava legalitzada, però el que ens diuen és que fins i tot s’està ampliant. Voldríem saber una mica d’informació atenent que el 3 de juliol varem preguntat sobre aquest tema i no se’ns ha respòs, però en tot cas, saber si això que ens diuen, que és que s’està ampliant aquesta antena, doncs si és així, i si compleix en tot cas la legalitat, si s’estan fent els mesuraments, una mica això. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, abans de passar la paraula al senyor Gracia en relació a aquesta última qüestió dir que el que vostè apunta en relació que no se li han contestat algunes preguntes, l’únic que li puc dir, és que li demano disculpes, que té raó, que suposo jo després d’haver advertit una vegada i que no s’ha fet, vol dir que alguns regidors tenen molta feina, que no tenen temps de contestar, com és la seva obligació, les preguntes que presenta el govern. Per tant, j estic segur que els regidors abans de marxar de vacances contestaran totes les preguntes que estan pendents de la seva àrea. Ara el senyor Gracia que doni l’argument.

Secretaria General

SENYOR GRACIA: Hola bona nit. Veïns, veïnes, regidors, regidores, respecte a les dues qüestions o tres, respecte a les tres preguntes que m’ha fet, la primera és que l’antena no s’ha legalitzat, per tant la resolució ferma d’aturada de funcionament segueix sent ferma. La segona pregunta que m’ha fet es si s’estava ampliant la informació que jo tinc d’aquest mateix mati dels propis tècnics, és que no s’està ampliant, hem enviat la Guàrdia Urbana a veure que estava esdevenint. I la tercera pregunta, el que estava esdevenint eren unes tasques de manteniment de les quals s’han obert Acta i veurem quines decisions es prenen al respecte. SENYORA DEL PÚBLIC: Hi ha dues denúncies. SENYOR ALCALDE: Sisplau és que SENYORA DEL PÚBLIC: Hi ha denúncies als Mossos d’Esquadra i a la Guàrdia Urbana, estan pujant a dalt i estan posant més coses. SENYOR ALCALDE: Jo el que conec és que ara... SENYORA DEL PÚBLIC: Aquesta setmana treballaran fins el dijous. SENYOR ALCALDE: Jo el que conec és el que diu el... bé el regidor, per tant, demà, fem-li una segona volta i veiem el que hi ha, però anem a veure si la Guàrdia Urbana ha estat allà i ho han estat mirant doncs, escolta, no costa res anar-hi demà, una segona vegada i es mira bé. SENYOR GRACIA: De fet senyor alcalde està documentat perquè hi ha una Acta de la Guàrdia Urbana i uns seients que van fer del què han vist. SENYOR ALCALDE: Farem arribar la còpia de l’acta als veïns, però a part demà ho tornem a mirar una altra vegada. El senyor Lara. SENYOR LARA: Bona nit, jo insisteixo en el mateix, tenia la mateixa pregunta, però jo el que demano és, primer havíem demanat mirar els expedients també del tema de les antenes, bé, encara tinc, porto dos mesos i mig o tres i encara no se m’ha dit a mi que hi pugui anar. Un altre tema és el relacionat amb el tema aquest d’aquesta senyora que també , la senyora Emília ens ha telefonat a nosaltres molt preocupada perquè m’ha dit a més, que hi ha gent que s’està posant malalta amb aquest tema. Jo penso que si tenim un expedient obert, si no té permisos i tal el que s’ha de fer, és no permetre que aquesta gent faci aquestes feines i per altra part, el que demano també és que si tenim una Acta de la Guàrdia Urbana del cas, de les actuacions que ha fet avui que les porti i sabrem com s’ha actuat realment. Per altra part jo també dic una cosa, a mi m’agradaria, hi ha regidors i és veritat que fan resposta també als temes que els preguntem, però d’altres no responen i clar al final també hi ha respostes senyor alcalde, que de veritat és que són, sí, no, no, sí, bé, però és quan dic això jo també he de dir una cosa que fèiem nosaltres, almenys jo tinc aquesta constància des de Via Pública que jo hi era, responia totes les preguntes sense excepció i atenia també els regidors que venien amb preguntes. Jo el que demano és això, alcalde i sobretot donem resposta al tema de les antenes, si no tenen permisos, almenys paralitzar-los, no deixar que treballin. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Lara. En relació al tema de les antenes nosaltres estem actuant, com no podia ser d’una altra forma, més enllà que ens agradi més o menys d’acord amb la legalitat com em sembla que actuaven vostès quan estaven en el govern, que hi havia antenes que no eren legals i oi que no hi anava la Guàrdia Urbana i les arrancava i se les emportava perquè legalment n es pot fer, doncs estem fent el mateix i aquesta antena en concret ve de l’acció de quan vostès estaven governant, si no m’equivoco. SENYOR GRACIA: Un exemple clar és la de Lloreda, que van trigar cinc anys en poder-la retirar fins que no hi va haver sentència judicial no van poder tallar la llum, no podem entrar en una propietat privada. SENYOR LARA: Això li explicava jo senyor regidor quan va començar vostè i vostè va dir que un mes farien el que nosaltres no havíem fet en cinc anys. SENYOR ALCALDE: Senyor Lara, escolti. SENYOR GRACIA: Obrir l’expedent que no estava obert, ni el de Guifré, ni el de... SENYOR ALCALDE: Senyor Gracia, no li he donat la paraula. Ha quedat clar el tema de les antenes. Per cert, vostè com qualsevol regidor d’aquest Ajuntament té dret a accedir a la informació, si la petició és de forma correcta, em sembla que fins i tot de forma automàtica als 5 o 6 dies, o 15 dies no sé quant és, automàticament pot accedir a la informació, a aquesta i a la

Secretaria General

que vostè consideri oportú i si vol veure l’Acta , ja dic que es faci arribar l’Acta aquesta de la Guàrdia Urbana al senyor Lara, igual que a les veïnes. En relació al tema de les respostes per escrit, jo ja he dit el que havia de dir, i em sembla que tothom ho ha entès i no hi haurà cap tipus de problema. Sí que li dic senyor Lara, no recordo el seu cas, si vostè ho diu, així ha estat, no?, però home, respondre preguntes de l’oposició anem après al llarg dels darrers anys, no dic que sigui el seu cas però la metodologia hem apresa i en alguns casos com està dient la regidora encara estem esperant que se’ns doni la resposta d’aleshores, no dic que sigui el seu cas. Per tant, senyor Sagués digui’m. SENYOR SAGUÉS: Una pregunta que també té a veure ambo respostes per escrit, d’entrada, que al mes de maig vaig preguntar, en el Ple amb vaig dirigir a vostè senyor alcalde per si era vostè mateix o algun altre regidor qui havia de contestar, preguntant-li per uns mòduls que jo els vaig qualificar de barracots. Se’n recordarà que varem tenir un petit debat sobre aquest tema dels mòduls instal·lats a l’Hospital Municipal a la zona de l’antiga escola Jungfrau, que s’havien començat a desmuntar i s’havien quedat allà a mitges i vaig preguntar a què es devia que s’hagués fet que aquesta gestió hagués quedat a mitges, si és que com es deia s’havia quedat sense pressupost o que no se sabia qui ho havia de pagar. En aquests moments ja no hi són i m’agradaria saber, que em va contestar vostè, que em va dir vostè que ens contestarien per escrit i no h varen fer. Aleshores els ho pregunto ara una altra vegada, saber com ha estat aquesta gestió, al final com s’ha finançat si és que es va aturar perquè no h havia diners. I la segona part que va lligada, és el mateix, que jo també vaig dir que es deia que aquests mòduls havien d’anar a Sant Roc per fer la futura Comissaria que s’havia d’instal·lar allà a la Plaça dels Andes, aquí ens va contestar que no, textualment va dir, que per una comissaria segur que no seran, ara s’han instal·lat allà uns mòduls a la Plaça dels Andes, que no ho puc afirmar al cent per cent, però havent-los vist a mi em sembla que són els que hi havia a l’Hospital a la zona aquesta de la Jungfrau. Si hi ha l’adhesiu això jo no ho he pogut veure, però vaja, havent-los vis dic, em sembla que són aquells. Per tant, m’agradaria que em confirmés si ho són i si ho són, que em doni alguna explicació raonable que vostè hagués afirmat aquí el mes de maig que segur, que per una comissaria no serien i són per una comissaria, o sigui que hem de fer és cas a la rumorologia que ens pugui arribar de no sé qui, que et diu, que diuen, que pensen, que no el que ens afirmi l’alcalde en un Ple. Per tnat, m’agradaria que ens donés alguna explicació de la primera i la segona part. SENYOR ALCALDE: Molt bé, senyor Jurado. SENYOR JURADO: Sí, senyor Sagués. Comissaria és el lloc on hi ha un comissari,això ja està passat de moda. Per tant, parli vostè amb propietat, si és una oficina d’atenció al públic de Guàrdia Urbana, ho serà, però comissaria és on hi ha un comissari, això ve de l’època franquista, vostè ja ho hagués hagut d’oblidar-ho. Per tant, escolti,miri vostè, no hi ha cap comissari allà, per tant, l’alcalde no el va enganyar, no hi haurà comissaris a la comissaria de Sant Roc com vostè preveu. Per tant, sí, són els mòduls que hi havia a la Jungfrau s’han hagut de retirar, uns aniran, una part crec que sis o set no me’n recordo ara bé, serà una oficina d’atenció ciutadana de Guàrdia Urbana i també de Mossos a la Plaça dels Andes a la zona del polígon sud, i d’altres possiblement i és una proposta que encara no està aprovada, però ja li dic, perquè no tinc problemes, és possiblement per posar-los a la zona marítima per eliminar les barraques que ara hi ha, que és bastant impresentable com està allà la Guàrdia Urbana i els serveis d’emergències. Per tant, possiblement també els vegi, efectivament són aquells que hi havia a l’Hospital estaven en desús i abans de tirar-los els hem aprofitat. A l’Hospital crec que n’hi havia 11 senyor Serra, 11 mòduls i crec que n’hem utilitzat 6 o 7. Per tant, jo espero que dintre de 10 o 15 dies que entri en servei l’oficina d’atenció de Guàrdia Urbana a la zona sud i vostè hi estarà convidat, però no hi haurà comissari. SENYOR ALCALDE.: Molt bé, alguna pregunta més, digui’m. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: Jo, igual ja està arreglat perquè fa uns dies, n ho sé, si és que sí tots ens anirem tothom contents. M’havien comentat qu ela Plaça Salvador Allende i a la Plaça las Palmeres, és que me n’he recordat quan hem parlat dels bancs d’aquí de Pompeu Fabra, doncs també havien tret bancs, bastants, alguns amb l’excusa que l’estaven arreglant i

Secretaria General

altres no se sap l’excusa i després alguna cistella de bàsquet, que bé els nanos dels barris també els agrada jugar i suposo que també l’estaven arreglant. M’agradaria saber si els bancs ja hi són, s’han arreglat i la cistella de bàsquet també, sobretot ara a l’estiu, que la gent surt i li agrada asseure’s. SENYOR ALCALDE: Qui contesta això, el senyor Gracia. SENYOR LERMA: Els bancs que estan retirats de Salvador Allende i de les Palmeres ha estat a petició dels veïns, quan vostè vulgui li dono les firmes. Les cistelles a estat a petició dels veïns perquè per la nit es feien grups de botellons i no deixaven dormir al veïnat. Quan vostè vulgui, jo li dono les firmes. SENYOR ALCALDE: Molt bé, moltes gràcies. SENYOR HERNÁN: Com que s’està parlant i està tan de moda, bona tarda a tots i a totes. Com que està tan de moda la paraula banc, a mi també m’agradaria fer-li una pregunta al senyor Lerma. S’han retirat uns bancs al carrer Quevedo..., per ser més exacte, també és el mateix cas que ara ha estat citant. SENYOR LERMA: Els bancs del carrer Quevedo van ser arrancats... SENYOR HERNÀN: Puc, molt breu. SENYOR ALCALDE: Molt breu. SENYOR HERNÁN: Ja sap vostè que jo sóc breu, no fa falta dir-ho, perdoni’m vostè senyor Lerma, no el vull contradir, però jo vaig veure com els treien membres de la brigada municipal. SENYOR LERMA: A la Plaça Quevedo, al carrer Quevedo es van retirar cinc bancs, també tinc les firmes per quan vostè les vulgui veure, se’n van retirar 5 i la setmana anterior en van arrencar tres i com que era dissabte, que no hi havia brigada, la Guàrdia Urbana els va retirar, se’ls va emportar la Guàrdia Urbana i ara estem esperant que vingui la brigada i els tornin a posar. Els mateixos que van arrencar perquè si els deixàvem allà es perdrien. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs jo crec que ha quedat aclarit. SENYOR LERMA: Senyor Pablo que jo l’escolto a vostè, a l’anterior legislatura li vaig fer moltes preguntes i no me’n va contestar ni una. SENYOR ALCALDE: Molt bé, senyor Lerma ja ha quedat clar, vinga, no hi ha cap pregunta més. Molt bé, gràcies i que tinguin unes bones vacances. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-dues hores i cinc minuts, de la qual com secretari general, dono fe.” I perquè així consti, estenc la present certificació a Badalona a 7 de febrer de 2013. Vist i plau Xavier Garcia Albiol Albert Müller i Valentí ALCALDE SECRETARI GENERAL ACC.