1

REPÀS D’ORTOGRAFIA

C2

CURS 2019-2020

CONSONANTISME

2

Material extret de:

Itineraris d’aprenentatge / Nivell Intermedi / Ortografia

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-

aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl5.htm

Podeu trobar més material a:

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-

aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53.htm

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl5.htmhttp://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl5.htmhttps://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53.htmhttps://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53.htm

3

Grafies B/V

Fitxa resum

El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es

pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar).

La b (be alta) i la v (ve baixa) es confonen en molts parlars catalans i per això ens convé

recordar algunes normes d’ortografia.

Escrivim b

a) darrere de m embolica, comboi

b) quan alterna amb el so p en

la mateixa família de paraules

llop, lloba

cub, cúbic

c) davant de l i r poble, arbre

Escrivim v

a) darrere de n invent, canvi

b) quan alterna amb el so u en

la mateixa família de paraules

hauré, havia

blau, blava

c) en les terminacions de

l’imperfet d’indicatiu dels

verbs de la primera conjugació

cant -ava, -aves, -ava, -àvem, -

àveu, -aven

Alternem b i v

a) en paraules que sonen igual

però tenen significat diferent baca, vaca

b) en els pseudoderivats, que

són paraules cultes que

provenen directament del llatí i

no pas del primitiu català

núvol, ennuvolat, nebulós

llavi, labial

I malgrat tot, sovint no tenim manera de saber amb quina de les dues grafies (b o v) s’ha

d’escriure un mot. En aquest cas, ens cal aprendre els mots de memòria, sobretot, quan

divergeixen respecte a altres llengües romàniques.

4

Activitat 1

Per quin motiu s’escriuen amb b els mots següents? Escriu la lletra corresponent al costat de cada paraula, segons quina és la norma que

segueixen.

a Perquè el so [b] va darrera de m.

b Perquè el so [b] alterna amb p amb paraules de la mateixa

família.

c Perquè el so [b] va davant de l o r.

a b c

rebre embolicar rebut ambiciós estrebada llobató blau sabia escombrar embafar pobre tomba

Activitat 2

Cerca paraules que continguin b i que pel sentit completin aquestes frases. Observa que sovint no coincideixen amb altres llengües romàniques, com el castellà o el

francès.

Tenia gana i va deixar el plat buit

.

No li agrada la botifarra

amb mongetes.

Li van rebentar

el globus amb l'agulla.

El tren va arribar

a les vuit en punt.

Després de travessar la plaça heu de . tombar

a la dreta.

Vol saber

tot el que ha passat.

Aquest peix no és per fregir, és per bullir

.

He buscat el llibre però no el puc trobar

.

5

Activitat 3

Per què s’escriuen amb v els mots següents? Escriu la lletra corresponent al costat de cada paraula, segons la norma que

segueixen.

a Perquè el so [b] va darrere de n.

b Perquè el so [b] alterna amb u amb paraules de la mateixa

família.

c Perquè el so [b] surt en una terminació d’imperfet

d’indicatiu d’un verb de la primera conjugació.

a b c

conversió blavor nevada envà comprava inversió bevia caminàvem enviament envelat estaven havia

Activitat 4

Cerca paraules que continguin v i que pel sentit completin aquestes frases.

Em falten diners, no m'han tornat bé el canvi

.

No vam poder veure

aquella pel·lícula.

Es va emprovar

les sabates i li anaven força bé.

Aquest aire fred m'ha tallat els llavis

.

A taula, hi falta un ganivet

.

És un envejós

, sempre vol el que jo tinc.

Hem punxat la roda, haurem de treure la de recanvi

.

No és pas un cavall

, que és una mula.

6

Activitat 5

Aparella les paraules que siguin de la mateixa família i classifica-les segons la

grafia. Escriu-les a la taula.

treball, governador, bullir, saviesa, trobada, enveja, veure, ganivet, trobar, canvi, emprovar,

barbut, abocar, gravat, tombar, saber, favera, esvelt, cavaller, arribar, buit, rebentar.

S’escriuen amb v S'escriuen amb b

govern governador treball

treballador

savi saviesa buidar buit

enveja

envejós bullir

bullit

veure vista barba

barbut

prova emprovar botifarra

botifarrer

canvi recanvi trobada

trobar

ganivet ganivetada tombant

tombar

gravat gravador

abocar abocador

fava favera rebentar

rebentaire

esvelt esveltesa

saber saberut

cavall cavaller arribar

arribada

Activitat 6

Tria la paraula adequada en cada frase.

Al prat hi ha una (baca / vaca) ___vaca______ vella que ha tingut un vedell.

No sé si podrem dur la bicicleta a la (baca / vaca) ________baca______ del cotxe.

En Jepet ja és massa (bell / vell) _______vell_____ per fer la caminada.

Has aconseguit uns (bells / vells) __________bells_____ poemes.

Jo per (beure / veure) ______beure_________ vull taronjada sense sucre.

M’agradaria (beure / veure) _______veure______ la casa de què em parles.

Vindràs al (ball / vall) _____ball_________ de la festa major?

Entre els dos rius s’hi estenia la (ball / vall) ________vall_________ dels Àngels.

Sempre juguen a fer (boles / voles) ________boles___ de fang.

7

L’aeroplà (bola / vola) _____vola______ per sobre el poble.

Li han embolicat el turmell amb una (bena / vena) ___bena__________.

L’han hagut de tornar a punxar perquè no li trobaven la (bena / vena)

___vena___________.

Activitat 7

Omple els buits amb b o v.

Qui ___beu massa, ___veu les coses dobles.

La ____bola del món _____vola per l’espai.

Aquest aparell fa el _____buit a ____vuit atmosferes.

Jo ___vull un pot de magnèsia de la que ____bull.

A__b_ís és un sinònim d’abisme.

A___vís és un sinònim d’anunci.

Activitat 8

Escriu en els buits següents b o v segons calgui.

«És curiós que a l'edat de cinquanta-cinc anys em tro_b_ i amb la ploma a les mans

escri_v_ int una història. Em pregunto quina mena d'història serà un cop aca_b_ ada, si

és que mai arri_b_ o a la fi del _v_ iatge. He fet un munt de coses durant la me_v_a

_v_ida, que em sem_b_la molt llarga, potser perquè _v_ aig començar a tre_b_allar quan

era molt jo_v_e. A l'edat en què els altres nens ana_v_en a escola, jo ja em guanya_v_a

la vida fent de comerciant a la _v_ ella colònia. Des de lla_v_ ors he estat comerciant,

caçador, soldat i miner, i malgrat tot només fa _v_uit mesos que he fet la me_v_a _b_ossa.

»

H. Rider Haggard, Les mines del rei Salomó

Activitat 9

Practica les grafies b i v omplint els buits d’aquestes frases.

Li han comprat un ca_v_all de cartró.

El _v_uit ve després del set i a_b_ans del nou.

M'ha picat una a_b_ella.

Farem el _v_iatge amb _v_aixell.

8

Els nois eren _b_essons.

Li agrada_v_en molt les fa_v_es.

Cal go_v_ernar amb justícia.

Vam entrar a la co_v_a a les fosques.

Posa-li una _b_ena ben estreta.

Cada dia perd més ca_b_ells.

La ca_b_ana era al bell mig de la _v_all.

Tenia _b_ona _v_eu.

El camió va _b_olcar.

El tre_b_all que faig és difícil.

Parlà_v_em d'una di_v_initat grega.

Els nú_v_ols han tapat el sol.

Va retro_b_ar els _v_ells amics.

Les _v_inyes ja eren _v_erdes.

Activitat 10

Omple els buits amb la lletra escaient (b/v).

Les artèries i les _v_enes. El cotó fluix i les __b_enes.

Aca_b_a d’arri_b_ar l’ad_v_ocat.

L’a__v_i camina amunt i a_v_all tot a_v_orrit.

Els sa_v_is __v_iuen als nú_v_ols.

Ha__v_ent dinat tenia els lla_v__is molt _v_ermells.

El go_v__ern va a_v_ortar la insurrecció.

Els _b__ascos no solen pas ser co_v__ards.

Si _v__oleu apro_v_ar el curs, us heu d’espa_v_ilar.

Amb l’Este_v_e ens escri_v_im so_v_int.

Se m’ha re_b_entat la roda.

9

Grafies S/SS/C/Ç/Z. Fitxa resum

Imprimeix

Regla general de l’ortografia de les esses:

1. el so sonor s’escriu: - z a principi de mot i entre consonant i vocal (zero, onze)

- s entre vocals (casa)

2. el so sord s’escriu: - s a principi de mot, entre consonant i vocal, a fi de mot (senyor, dansar, pas)

- ss entre vocals (possible)

- ç davant a, o, u, i a fi de mot (raça, cançó, forçut, feliç)

- c davant e i i (felices, felicitat)

- la essa sorda s’articula sense vibració de les cordes vocals:

passar, dolça, cinema...

- la essa sonora s’articula fent vibrar les cordes vocals:

zebra, catorze, coses, pinzell...

És important que distingeixis aquests dos sons, ja que les normes ortogràfiques

s’apliquen segons el so que representem.

Activitat 1

Escolta les frases següents. Tot seguit, escriu les paraules que contenen alguna

grafia en negreta a la columna corresponent segons el so que representen.

Quinze i cinc fan vint.

Era especialista en art bizantí.

No et mostris tan escèptic.

La sala d'actes era pleníssima.

Hem de trossejar els ossos perquè els puguin rosegar els gossos.

Ho tractarem a la comissió.

És de les coses que més m'han impressionat.

Farem una prometença.

javascript:window.print()

10

Podria ser que vinguéssiu amb nosaltres.

És molt forçut i audaç.

essa sorda essa sonora

cinc

quinze

especialista

bizantí

escèptic

rosegar

sala

coses

pleníssima

nosaltres

trossejar

ossos

gossos

comissió

impressionant

prometença

ser

vinguéssiu

forçut

Activitat 2

Classifica les paraules següent segons el so, sord o sonor, de la essa. Si la essa es

pronuncia sorda, indica-ho amb [S] i, si és sonora, amb [Z].

rossa, cançó, aspecte, sopa, civisme, zero, gos, anglesos, quinze, forçut, avisar, ànsia,

alzina, plaça, tros, suro, poesia, selecció, cent, tercer, casar, dolç, zoo, places

essa sorda essa sonora

rossa zero cançó quinze aspecte avisar sopa alzina civisme zoo gos anglesos forçut poesia ànsia casar plaça tros suro selecció cent tercer dolç places

11

Ortografia de la essa sonora

Acaba de completar el quadre de l’ortografia de la essa sonora amb les paraules

anteriors.

Normes ortogràfiques de la essa sonora

inici de mot

entre consonant i

vocal entre vocals a final de mot

S No n'hi ha cap cas.

No n'hi ha gaires

casos.

trànsit, enfonsar

-poesia

-casar

-avisar

-anglesos

No n'hi ha cap cas.

Z -

zero

-zoo

-quinze

-alzina

N'hi ha pocs casos.

bizantí, ozó No n'hi ha cap cas.

Observa que la essa sonora es pot escriure s o z

Z a principi de paraula i després de consonant.

S entre vocals.

Compte!

Hi ha paraules que tenen essa sonora i que s’escriuen amb s rere consonant, són les

compostes amb –fons–, –dins– i –trans–, per exemple: enfonsar, endinsar i transacció.

Hi ha paraules que se solen pronunciar malament: es diuen sordes i en canvi són sonores. Per

exemple: cohesió, entusiasme, lesió, països, paràsit, zona...

Hi ha paraules que es formen amb el sufix –esa, diferent de –essa, el qual indica una qualitat

física o moral, per exemple: feblesa, fluïdesa...

12

Activitat 3

Totes aquestes paraules tenen el so de essa sonora (la de brusa, zero, etc.).

Omple’n els buits amb s o z.

ca__s_a _z_ero on_z_e col_z_e

co__s_a _z_oo po__s_ar al__z_ina

__z_eta no_s_a esmor_z_ar __z_odíac

__z_ona co__s_ir ba_s_e de_s_embre

fra__s_e __z_ebra belle__s_a ga_s__os

Activitat 4

En els mots formats amb les partícules fons, dins i trans no es compleix la norma

ortogràfica de la essa sonora, ja que s'articulen amb el so sonor [z] però s’escriuen amb

s. Fixa’t en la diferència entre:

pensament --> so sord [s]

transitar --> so sonor [z]

Classifica les paraules següents segons el so. Escriu-les a la columna corresponent.

enfonsament, compensar, endinsar, transacció, ansiar, intransigents, dansarina, transatlàntic,

amansir, transeünt

so [s] so [z]

compensar

enfonsament

ansiar

endinsar

dansarina

transacció

amansir

inntransigent

transatlàntic

transeünt

13

Activitat 5

Totes les lletres que manquen en les frases següents representen el fonema de essa

sonora. Llegeix les frases en veu alta mirant de pronunciar totes les paraules

correctament. Al mateix temps, vés-hi posant les lletres escaients (s o z).

La Su__s_anna em manifestà la seva adhe_s__ió.

Li faran una anàli_s__i per veure si pot re__s_istir l’anestè_s__ia.

Els aran__z_els que es paguen en les duanes dels paï__s_os d’À_s__ia.

La so_s__a càustica és corro__s_iva.

La cri_s__i es deu a la seva de__s_ídia.

La deci__s_ió depèn del superior ecle__s_iàstic de la diòce__s_i.

Us dic per enè_s__ima vegada que modereu el vostre entu__s_iasme.

Un epi__s_odi digne de figurar en la ga__s_eta periodística.

Ortografia de la essa sorda

Quines lletres poden representar el so de la essa sorda? Comprova-ho tu mateix. Les

paraules que hi ha en negreta a continuació es pronuncien amb el so sord de la essa.

rossa, quinze, poesia, forçut, selecció, avisar, aspecte, cent, sopa, ànsia, tercer, civisme,

alzina, casar, zero, plaça, dolç, salat, gos, tros, zoo, anglesos, suro, places

Completa els buits del quadre següent amb aquestes paraules i tindràs un esquema

de l’ortografia de la essa sorda amb exemples.

Normes ortogràfiques de la essa sorda

inici de mot entre consonant i

vocal entre vocals a final de mot

S

suro

selecció

aspecte

ànsia

No n'hi ha gaires

casos.

sobresortir

gos

tros

SS No n'hi ha cap cas. No n'hi ha cap cas. No n'hi ha cap cas.

C No n'hi ha cap cas.

Davant de a, o, u.

forçut

cançó

Davant de a, o, u.

plaça dolç

Ç Davant de e, i.

cent

Davant de e, i.

tercer

Davant de e, i.

places

No n'hi ha cap cas.

14

Activitat 6

Posa la lletra que calgui en els buits de cada frase: s, ss, c, ç.

Tingues en compte que totes les paraules contenen el so d’essa sorda.

Farem arrò_s__ a la ca_ss__ola.

Aquell to__ss_ut es mereix un a__ss_ot.

El nen s’ha disfre_ss__at de Pierrot.

El pasti_ss__er i el carni_ss__er s’esbatu_ss__aven.

Quines corredi__ss_es feien aquells minyons enjoga__ss_ats!

La carba_ss__a és una hortali_ss__a.

La comte__ss_a tenia dots de poete__ss_a.

La pu__ç_a s’ha posat sobre la pin_ç__a.

En sentir això, es posà com un eri_ç__ó.

Aquest ganivet té la punta escap_ç__ada.

Aquesta dona té una llengua d’escur_ç__ó.

Activitat 7

Tots els espais buits d’aquestes paraules tenen el so de essa sorda. Posa-hi la grafia

qui hi correspongui.

Va descan_s__ar en un banc de la pla_ç__a.

Té el vi__c_i de posar _s__empre el na_s__ a tot arreu.

Ens va a__ss_egurar que la notí_c__ia era __c_erta.

Aquest pastí_s__ és ma__ss_a dol_ç__.

Ha relliscat amb el gla_ç__ i s’ha fet mal al bra_ç__.

A l’amanida no hi havia ni __c_eba ni en__c_iam.

Vaig comprar un tro__s_ de llu__ç_ a la peixateria.

Va defen_s__ar la ne_c__e__ss_itat del comer__ç_ amb Suï_ss__a.

A Terra__ss_a tenen l’esperan__ç_a de trobar solu_c__ions.

15

Escriure a la pi_ss__arra li costa un gran esfor_ç___.

Ha ven__ç_ut perquè és el corredor mé_s__ velo_ç__.

Prefixos i sufixos

Hi ha paraules que tenen el so d’essa sorda i que s’escriuen amb una sola essa entre

vocals (normalment, les compostes).

Per exemple les que comencen amb,

a–(negació), auto–, contra–, eco–, entre–, psico–, sobre–, sota-

asimetria, autoservei, ecosistema, entresòl, psicosocial, sobresostre, sotasignat

Observa que quan el prefix a– significa negació hem d'escriure as– (amb una sola

essa). En canvi amb el prefix a- en altres contextos doblem la s i escrivim ass-.

Observa i compara els casos següents:

asimetria assenyalar asexual assemblar-se

Activitat 8

Recorda que el prefix a- quan significa negació s’escriu amb una sola essa. En canvi,

s’escriu amb dues en els altres casos.

Comprova-ho en els mots següents classificant-los segons la grafia i el significat del

prefix. Torna a escriure’ls en la columna corresponent.

assaltar, asimètric, asèptic, assegurar, asexual, assenyalar, asserenar, asèpal, asemàntic,

asincrònic, assecar, assemblar-se

s'escriuen amb SS s'escriuen amb S

(significat negatiu)

assaltar

asimètric

assegurar

asèptic

assenyalar

asexual

asserenar

asèpal

assecar

asemàntic

assemblar-se

asincrònic

16

Activitat 9

Classifica les paraules següents segons la grafia.

ressec, antisemita, sobresaltar, pressentir, resseguir, entresuat, antesala, sobresortir,

contrasenya, autosuficient, antisèptic, pressuposar, ultrasò

s'escriuen amb SS s'escriuen amb S

ressec

antisemita

pressentir

sobresaltar

resseguir

entresuat

pressuposar

antesala

sobrsortir

contrasenya

autosuficient

antisèptic

ultrasò

Quins són els prefixos que no doblen la s?

Activitat 10

Busca i escriu dos mots més per a cada terminació. Observa com respresenten el so

de la essa. Possible solució:

–missor transmissor emissor

remissor

–pressor repressor compressor

impressor

–assa donassa manassa

maregassa

–issa massissa premissa

abcissa

–essa baronessa mestressa

comtessa

–ança esperança venjança

enyorança

–ença defallença sofrença

temença

17

Activitat 11

Dins d’una mateixa família de paraules, la ç alterna amb c o ç, segons la vocal que

dugui darrere (braç – braçada – bracet), i la s, amb ss o s, segons que el so sigui sord o

sonor (ros – rossos // país – països).

Tenint en compte que aquests dos grups de grafies no es poden barrejar i d’acord

amb la lletra en negreta de cada paraula, completa les sèries següents tot tornant a

escriure les paraules següents.

llaç lla_c_et

lla_ç_ada

venciment ven_ç_ut

vèn_c_er

nas na_ss_os

na_ss_et

anglès angle_s_os

angle_s_es

gras gra_ss_onet

gra_ss_es

força for_c_ejar

for_ç_ut

gris gri_s_or

gri_s_es

espès espe_ss_or

espe_ss_idor

casa ca_s_ona

ca_s_eta

arròs arro_ss_ar

arro_ss_aire

glaç gla_ç_ons

gla_ç_ar

plaça pla_c_es

pla_c_eta

rus Rú_ss_ia

ru_ss_os

Activitat 12

Passa al plural aquestes frases.

El congrés d'esports ja ha començat. Els congressos d’esports ja han començat.

Aquest jugador té un nas molt gros. Aquests jugadors tenen uns nassos molt grossos.

L'àrbitre no pot estar mai confós. Els àrbitres no poden estar més confosos.

És un tros de terreny que va molt bé per córrer. Són uns trossos de terrenys que van

molt bé per córrer.

El pagès no té oportunitat de fer esport. Els pagesos no tenen oportunitat de fer esport.

Aquell jugador hi tenia un interès ocult. Aquells jugadors hi tenien uns interessos ocults.

18

Activitat 13

Omple els buits de les paraules següents amb la grafia adequada: s, ss, c, ç, z.

De_s__a les __c_intes a la cap_s__a.

Va acon__s_eguir l’èxit dalt del trape_z__i.

Ja hem re_s__olt el problema.

Escur__ç_a el lla_ç__.

Després de dinar __c_igrons, sovint té __s_inglot.

Di__ss_abte, a l’al_ç__ada del pa_ss__eig, el van multar per excés de velo__c_itat.

Endre_ç__a els pin__z_ells després de pintar.

El ro_s__er que és al costat de l’al__z_ina té les fulles d’un to gri_s__enc.

La cri_s__i de la comi_ss__ió la va entu_s_iasmar.

19

Grafies R/RR. Fitxa resum

En català els sons vibrants poden ser simples (suaus) o bé múltiples (forts), segons la

posició en què apareguin dins del mot.

L’únic so vibrant que presenta alguna dificultat quant a la grafia és el de la r múltiple (o

forta), perquè es pot representar de dues maneres diferents: amb r i amb rr. Per això ens

convé recordar les següents normes:

Per representar la r múltiple:

Escrivim r

a) a començament de mot ratolí, rinoceront

b) després de consonant somriure, enrabiat

c) en mots compostos i amb prefix, encara que la r estigui

entre vocals

autoretrat, contrarestar

Escrivim rr

a) entre vocals arribar, corrent

De vegades a final de mot la grafia r és muda.

Tenen r muda a final de paraula:

a) tots els infinitius

(tret els de la segona conjugació, que acaben en –re)

vibrar, témer, sortir,

però: caure, moure, viure

b) tots els mots acabats amb els sufixos de derivació -ar, -er, -

or

bestiar, alzinar, fuster, femer,

llavor, blavor

c) tots els mots que tenen derivats en què la r es pronuncia por (poruc), clar (claror),

segur (seguretat)

Algunes formes verbals es pronuncien igual però s’escriuen diferent. Cal distingir, per

exemple, les formes de tercera persona singular del perfet simple de les del perfet

perifràstic: cantà va cantar, patí patir.

20

Activitat 1

Omple amb r o rr els buits de les paraules següents. Després, fes-ne tres columnes

segons que la r soni suau, forta o bé que no es vegi clar si és suau o forta.

enr

abiat, car

tes, amor

, pomer

a,

llebr

e, vor

era,

rata, cend

ra, a

rtista, co

rreu, ma

r,

carr

etó, per

a, r

omàntic

r suau r forta r dubtosa

pomera

enrabiat

cartes

llebre

rata

amor

vorera

correu

artista

cendra

carretó

mar

pera

romàntic

Activitat 2

Posa r o rr en els espais en blanc.

En __R_amon som__r_eia a totes ho_r__es.

És un busca-__r_aons: no hi en__r_aonis gaire.

El cant dels g__r_ills és mono__r_im.

Picasso es va fer un auto__r_etrat.

Els _r__eaccionaris p__r_epa_r_aven la cont_r__a__r_evolució.

Sè_r__um antibiòtic.

El penja-_r__obes del __r_ebedor.

S’ha en_r_iquit __r_àpidament.

Mirarem de contra__r_estar aquest ambient anti_r__eligiós.

21

Activitat 3

Completa els espais amb r, en els casos en què calgui.

Es considerava un bon ballado_r_.

El sabate__r_ li va fe__r_ unes sabates.

Els pirates van troba_r__ un treso_r__.

Van beure___ un refresc.

Van recórre_r__ tots els carre_r__s.

Passaràs molta po_r__.

Van sorti_r__ a caça__r_ un porc

sengla__r__.

Ahi__r_ no vaig ana_r__ a l'institut.

Ens trobarem al monesti_r___.

Van caure___ al mig del carre_r___.

M'ha donat una flo_r__.

Fa molta xafogo_r__.

El carrete_r__ va dur-nos a la ciutat.

Tira la cendra al cendre_r__.

No és segu_r__ que vingui amb vosaltres.

Activitat 4

Omple els espais buits amb r, si cal, o bé accentua la vocal corresponent.

Et fa po_r__ pertànye_r__ a la comissió d’hono__r_.

Els bombe_r__s van arriba_r__ els prime__r_s on havia

caigut l’avió.

El perruque__r_ del meu carre__r_ m’ha regalat un ram de

flo_r__s.

El venedo_r__ es va deixar l’encenedo_r__ sobre el llum de

but à.

Va posa_r__ com a condició anar al vag _ó__ dels no

fumado__r_s.

22

Grafies P/B, T/D, C/G. Fitxa resum

A fi de mot les consonants p/b, t/d i c/g perden la distinció i tenen el mateix so [p], [t],

[k].

Recorda les normes següents:

Després de vocal o diftong tònics s'escriu p,

t, c P: sap, cap, llop...

T: pot, paret, salut, buit...

C: plec, abric, pessic...

Excepcions: B: tub, cub, club...

D: sud, fred, fluid, -etud, -itud...

G: pedagog, mag...

Després de vocal àtona o de consonant

s'escriu la mateixa lletra que apareix en els

derivats.

B o P: àrab, llamp, verb, esquerp...

T o D: ràpid, esvelt, sord, sort...

C o G: fang, llarg, clàssic, arc...

Excepcions: C: ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec,

llòbrec, mànec, préssec, fàstic

Enmig de mot cal recordar els grups següent

ab- abdomen, absent, abstreure... apte i aptitud

ob- objecte, obscur, obtús... optar, òptic, òptim

sub- subjecte, subjuntiu, submergir, subministrar,

submissió, subscriure, substància, subtil...

cap- capdavall, capçal, capficar, capgirar, captar,

captivar...

cabdal, cabdell

i cabdill.

ad- addició, adjacent, adjectiu, adjudicar, adjunt,

admirar, adquirir, adscriure, adverbi, advocat...

atles, atlàntic, atleta,

atmosfera, atzar

23

Activitat 1

Omple els buits de les paraules següents amb les grafies p o b segons convingui.

calb

esquer

esquerp

serp

corb

talp

tub

verb

club

adob

equip

tip

Carib

cop

cub

clip

Activitat 2

Omple els buits amb t o d.

En Conra_d__ va visitar Belgra_d__ Bagda_d_ i el Txa_d_.

L’Alfre_d__ és molt resistent al fre_d__

En Davi_d__ ha abocat el líqui_d__.

Latitu_d__ nor_d__ o latitu_d__ su_d__?

Aquest infan_t__ es fa un embolic entre el suman__d_ i el

dividen_d__:

L’encarrega_t__ de la seguretat_t__ és un covar_d__.

Necessites un pebro_t__ver_d__.

Rere la pare_t__ hi havia molta quietu_d__.

Activitat 3

Omple els buits amb c o g.

Un ma_g__ il·lusionista.

El color gro_c__.

Castellar de n'Hu __g_ és un municipi del Berguedà.

Esten_c__ la roba en un llo_c__ massa llòbre_c__.

No compren_c__ per què haig de pagar un recàrre_c__.

El càve__c_ és una eina semblant a l’aixada.

L’abri_c__ del meu ami__c_ és massa llar_g__.

24

Activitat 4

Omple els buits de les paraules següents amb p, b, t, d, c o g.

du_b_te

a_d_verbi

o_p_ció

a_t_mosfera

o_p_tar

a_d_ministrar

a_p_te

a_d_vertir

dissa_b_te

a_d_quisició

ado_p_ció

ò_p_tica

o_b_tenir

o_b_sequi

a_t_zar

su_b_terrani

a_d_jectiu

su_b_mergir

25

Grafies M, N, NY

Els fonemes nasals /m/ i /n/ es distingeixen perfectament a començament o a final de

paraula, com en mas/nas, cama/cana, fam/fan... Però és fàcil confondre aquests sons

quan van davant de consonants, com passa en els mots company o immens.

Per tal d’escriure bé aquests sons, cal tenir en compte les normes següents:

Escrivim m: Escrivim n:

• davant de b, p i m

ombra, company, immens, etc.

• davant de f:

compostos de amfi- (amfiteatre, amfibi,

amfitrió...), circum- (circumferència...); i en

els

mots àmfora, èmfasi, nimfa, etc.

• davant de v:

En mots com tramvia i circumval.lació.

• en els mots compostos següents:

benparlat, enmig, tanmateix.

• davant de f:

prefixos:

con- (confessar)

en- (enfilar, enfornar...)

in- (infinit, inflor,...)

• davant de v:

En la majoria de paraules:

canvi, convenient, invent, enveja...

Davant de n s’escriu m o n segons la pronúncia.

Així: columna, innecessari, ennegrir, tennis, ennuvolar, annex, gimnàstica, etc.

Activitat 1

Completa les frases que tens a continuació amb la paraula adequada de la llista

següent. Fixa't que totes compleixin les regles anteriors.

envolta, també, convertit, embalum, combat, triomfen,

combinació

El color també

pot estar carregat de simbolisme.

La pintura és una combinació

de formes en un espai concret.

El dibuix no demana tant embalum

com altres tècniques

pictòriques.

Alguns artesans han convertit

molts objectes quotidians en

veritables obres d'art.

Molts pintors triomfen

després de la seva mort.

La pintura és una mostra de tot allò que ens envolta

.

M'agrada molt el quadre «El combat

de les amazones» de

Rubens.

26

Activitat 2

Escriu dues paraules al costat de cada exemple que comencin pel prefix indicat

davant de f.

con–: confeccionar conferència confessar

en–: enfora enfilar

enfortir

in–: infern Infermera inferior

Activitat 3

D’acord amb l'esquema que hem donat per a f, omple els buits de les paraules

següents amb m o n.

in

fància sam

faina en

filar am

fibi

desin

fectar descon

fiar triom

f in

finit

sim

fonia con

fondre desen

feinat in

ferior

con

ferència am

fiteatre nim

fa en

fonsar

recon

fortar xam

frà àn

fora circu

m

ferència

en

febrat in

flar con

fitura en

focar

Activitat 4

Omple els buits dels verbs següents amb m o n i completa les frases que trobaràs a

continuació tot canviant, si cal, la forma de l’infinitiu:

in

vertir, com

batre, em

bellir, en

vellir,

dese n

volupar, em

boirar-se, em

benar, con

venir,

in

vitar.

Et convé

llegir per millorar l’ortografia.

M’ha invitat

a la festa d'inauguració, però tinc un altre compromís.

Si invertim

els diners en accions, traurem molts beneficis.

Els homes envelleixen

més ràpidament que les dones.

Cada Nadal la Maria embelleix

la casa.

Si no fas bondat, t’hauré (de/d’) embenar

tota la cama.

Els científics hauran (de/d’) desenvolupar

fàrmacs per combatre

la grip aviària.

27

La plana de Vic (es/s’) emboira

molt fàcilment.

Activitat 5

Omple els espais buits amb les grafies m, n, mp.

El mes de nove__m_bre ca__n_iaré el cotxe.

És i__m_mens el valor del seu i__n_vent.

Ja fa te_mp__s que es vol co__m_prar un ti_m__bal.

El seu i_m_permeable és d’una qualitat i__m_millorable.

Els ca_mp__s de blat eren al costat de la carretera.

Aquella qüestió tan i__m_portant va ser el tema de co__n_versa.

Té molta e__n_veja del teu premi i diu que és i_m__merescut.

És i__m_possible que esco_m_bri la sala amb tan poc te_mp_s.

És un noi i__m_madur per co_m_prendre un problema tan co_m_plicat.

Grafies G/J, TX/IG, TG/TJ X/IX

La x

La lletra x pot representar tres sons diferents:

xarop taxi examen

El so de la x de xarop no existeix en castellà, però sí en francès: chat, chauffeur, etc. En

anglès s'escriu sh: Shakespeare, flash, etc. En italià sc o sci: scemo, Sciacca, etc.

El so de la x de taxi equival al so de ks.

En canvi, el d’examen, equival més aviat a gz, és sonor.

28

1. La grafia de la x amb el so de xarop

S’escriu x

a principi de mot:

xarop, xifra, xuclar,

xarampió,Xina...

darrere de consonant:

punxar, torxa, bolxevic, Elx...

darrere de i o de u semivocal:

guix, clixé, bixest, Flix,

disbauxa....

S’escriu ix

darrere de les vocals a, e, o

i u : baixar, calaix, eixam,

reixa, peix, boix, gruix,

Cuixà...

2. La grafia de la x amb el so de taxi

Representem el so [ks] amb la grafia x en qualsevol

posició.

entre vocals: asfixiar, luxe, màxim, oxigen, sexual, etc.

entre vocal i consonant: excel.lent, excepció, excés,

excedència, etc.

a fi de mot: annex, apèndix, fix, índex, prefix...

3. La grafia de la x amb el so d’examen

Trobem aquest so sonor [gz] en la partícula ex- davant de vocal o de h:

exagerar, exòtic, existir, exhumar, exhalar, exhibir,

exhaurir...

Compte!

• Atenció a la grafia i a la pronúncia dels mots següents. En castellà s’escriuen amb x i en

català amb s: estendre, estranger, estrany, esplanada, espoliar...

• No confonguis els termes següents:

Excedir i excés: Es va excedir en les seves compres. Va comprar en excés.

Accedir i accés: Per accedir al recinte cal estar acreditat. Cal tenir accés.

29

Activitat 1

Escriu les paraules següents a la casella que els correspongui segons el so de la x:

disbauxa, exercici, luxe, màxim exèrcit, existir, exhibir, pixar, caixa, eixut, conèixer, això,

asfixiar, bruixes, seixanta, oxigen, sexual, xauxa, annex

xarop taxi examen

disbauxa bruixes seixanta

pixar caixa eixut conèixer

això xauxa

asfixiar luxe màxim oxigen

sexual annex

exercici exèrcit existir

exhibir

Activitat 2

Completa les paraules següents amb ix o x.

e_ix__erit __x_errar __x_iprer mar_x__a _x__iular ba__ix_

e__ix_ugar reba__ix_ar ru__ix_at __x_uclar madu_ix__a gru__ix_ut

bru_ix__a pe_ix__ a_ix__afar _x__oc pun__x_a ango_ix__a

La g i la j

Escrivim g davant de e, i i j davant de a, o, u. gegant, rajar, jove, ajut, girafa, ginesta

Compte!

Hi ha unes quantes paraules en què s’escriu j davant de e:

els termes que porten els grups –jecc i –ject: injecció, projectar, subjecte...

el verb jeure: jec, jeus, jeu...

els mots: jerarquia, jeràrquic, jeroglífic, Jeroni, jersei, majestat, majestuós..

noms hebreus: Jesús(i jesuïta...), Jeremies, Jerusalem, Jericó, etc.

30

Activitat 3

Posa g o j en els espais en blanc:

Sant _J__eroni _j__eia damunt la terra nua i men_j__ava molt poc.

El met_g__e va donar una in__j_ecció al malalt.

Els canon_g__es pro__j_ectaven de fer obres en la ma_j__estuosa catedral.

L’ob_j__ecte el viat_g__e era visitar __J_erusalem.

Vora el mar__g_e vàrem trobar una moneda d’ar__g_ent d’ori_g_en ibèric.

La tra_j_ectòria de la sa_g_eta.

Els _j__eroglífics e_g__ipcis.

En Ful_g_enci s’ha fet _j__esuïta.

Pel ra__j_ar, no t’hi amoïnis, pit_j__or seria que no ra_g__és.

Els le_g__isladors estudiaven un pro_j__ecte de llei.

Trempat com un _g__ín_j_ol.

Una __g_irafa _g_eperuda.

31

La tx i la ig

Fixa’t en les paraules següents:

txec, batxillerat, butxaca, cotxe, botxí, rajar, ragés, ragi, rajolí, maig, passeig, passejar,

lleig, lletja, lletjor, boig, boja, bogeria

S’escriu tx: S’escriu ig

a principi de paraula:

txec, txapela...

enmig de paraula:

batxillerat, butxaca, cotxe, fletxa...

a final de paraula quan hi ha la mateixa

grafia tx en els derivats:

capritx (encapritxar)

cartutx (cartutxera)

despatx (despatxar)

a final de paraula quan alterna en els

derivats amb les grafies j/g o tj/tg:

passeig (passejar)

bateig (batejos)

boig (bogeria)

lleig (lletja)

Activitat 4

Escriu en els buits ig o tx.

Enm_ig__ de l’assa__ig__ es van fondre els ploms.

Aquell polític no dissimulava el seu enu_ig__ pel resultat del sonde__ig__.

Va agafar un empa__tx_ de sardines en escabe_tx__.

Aquell capvespre a Andra_tx__ l’horitzó era del tot ro_ig__.

Les fortes ra_tx__es de vent entraven per les escle_tx__es de la casa.

Activitat 5

Posa ig, tx, g, j,tg–, tj– en els espais buits:

cartu__tx_era ra__j_ola estiue_ig___

bo_tx__ins ro_j__os bo__g_eria

balance_ig___ ba__tx__illerat pu_ig__

32

cartu_tx__ sabota_tg__e ve_ig__

capu_tx__í bo_j__a ma__ig_

corre__g_ir hosta_tg__e fle__tx_a

ha_ig__ despa__tx__ rebu_tj__a

tempte_ig__ Garro__tx_a mo__tx_illa

corre_tg__es aco__tx_ar-se fe__tg_e

_x_ec esprima__tx_at homena_tj__ar

fu_ig__ rello_tg__e mi_g__

bro_tx_a co_tx__e ro_j_a

Activitat 6

Omple els buits del text següent amb la grafia adequada: s, x, ix, g, j, tj, tg, tx, ig.

Una tarda del mes de març la idea de la _j_ustícia em preocupava i simultàniament em

passe_j__ ava amb el meu amic Vinyals per Saint James Park. El meu amic Vinyals es trobava a

Londres per perfeccionar la seva habilitat de dentista, però de fet ja tenia el títol i podia

impunement i científicament posar i treure que_ix__als. Era un home que estava al corrent de

les coses de darrera hora, _j_ove, dolç i enraonat, que portava un bigoti retallat. Caminàvem,

ara un pas, ara un altre, per davant la re_ix__a que tanca el clos del llac.

Tot d’una Vinyals s’aturà i quedà absort davant d’un considerable espectacle. En efecte: més

enllà de la re__ix_a hi havia un pingüí que, immòbil sobre l’herba plan_x_ada, obria i tancava

el seu bec monstruós, a_ix_ afat i llarg. Ens aturàrem davant la bèstia e_s_ tranya i veiérem

astorats que el pingüí acabava d’empaitar un pardal amb un cop de bec i que l’estava posant a

punt de solfa per men_j_ar-se’l. Obria i tancava l’embut llargarut i dur del seu bec, i el pardal,

sota la pressió, anava agafant una forma e x__traplana. Els passants s’aturaren i contemplaven

ango_ix_ ats el singular espectacle. L’animal treballà, potser, dos minuts. Amb l’ull ro_g_enc i

àvid anà fent la feina, i no semblà pas tenir en compte la presència dels seus espectadors.

Potser si li haguessin volgut prendre la presa s’hi hauria tornat... El cas és que quan considerà

que el pardal era prou tou allargà el coll i l’engolí de cop, sense pensar-s’hi.

Josep Pla, La vida amarga

33

Activitat 7

Posa j, tj,g, tg o el dígraf ig segons calgui.

La font ra_j__a molt.

La font fa un bon ra_ig__.

No cal que ra_g__i més.

Cada dia ens passe_g__em.

Cada dia anem a passe_ig__.

Cada dia anem a passe_j__ar..

Aquells dos germans tenen atacs de bo__g_eria: són bo__j_os

Jo no desi_tj__o res.

Tu tampoc no desi__tg_es res.

Nosaltres, doncs, no tenim cap desi_g__.

Posició mi_tj__ana..

Paret mi__tg_era.

Som a mi_g__ camí.

34

Grafies L, L•L, LL. Fitxa resum

Alguns mots que comencen per al–, col– i il– porten ela geminada (l·l):

al·leluia, al·lèrgia, al·lucinació...

col·laborar, col·lecció, col·legi, col·lisió...

il·legal, il·lògic, il·lusió...

També en porten els mots:

cel·la, novel·la, passarel·la..., que acaben en –el·la, i

goril·la, tranquil·la, til·la..., que acaben en –il·la.

També escrivim ela geminada (l·l) en alguns mots cultes emparentats amb altres mots

populars que duen ll.

Exemples: corall / coral·lí

Finalment, hi ha algunes parelles de mots que tenen significat diferent segons duguin l·l o no.

Exemples: vil·la (torre) / vila (ciutat petita)

Activitat 1

Emplena els buits amb la grafia que calgui (l, ll, l·l).

L’Alícia per fi havia en_ll_ estit la nove_l·l_a. Durant l’estiu, a la vi..l·l..a Roseta de

Maspons hi regnava la so_l_itud i la tranqui_l·l_itat de les finques indianes. Havia vaci

_l·l_at bastant abans d’anar-hi. Via Roseta era molt gran i estava força deteriorada, les insta

_l·l_acions de llum i aigua eren molt vees, i temia quedar-se sense e_l_ectricitat en algun

moment... però el que li recava més eren els patis i les dues casetes mig enrunades, eren el

_ll_egat de la rebe_l·l_ió dels campero_l_s. Ara, però, al final de l’estiu se sentia molt

contenta i i_l·l_usionada: no només podia posar fi a la co_l·l_ecció de nove_l·l_es que li

havien encarregat, sinó que se sentia part de la conste_l·l_ació familiar de la via Roseta,

caminava per la passaré_l·l_a dels estels nocturns, i havia après a _ll_egir, com quan anava

al co_l·l_egi, el rastre infa_l·l_ible de la pròpia història.

35

Activitat 2

Escriu el mot que correspongui a la definició. Tots comencen amb el prefix de

negació il-.

No conforme, contrari a la llei: il·legal

No damnificat:il·lès

Sense límits:il·limitat

No legítim:il·legítim

Que no observa les regles

de la lògica:il·lògic

Que no pot ser legalitzat:il·legalitzable

No lícit:il·lícit

No liberal:il·liberal

Activitat 3

Escriu al costat dels mots següents un sinònim escrit amb l·l.

senyoreta damisel·la

conversa col·loqui

solar, porció parcel·la

aparició, visió al·lucinació

atractiu, estímul al·licient

referència al·lusió

moll de l'os medul·la

Activitat 4

Relaciona amb la terminació que correspongui i torna a escriure el mot sencer:

EL·LA / ELA IL·LA / ILA

aquar...el·la...

gor...il·la.....

Ad...ela..

post..il·la.....

t...ela...

espav..ila...

varic...el·la...

tranqu..il·la....

paral·l.ela......

clorof...il·la...

Compost..el·la...

f...ila...

mortad..el·la.....

pap...il·la....

cand...ela....

l...ila......

36

carav.el·la......

pup...il·la....

passar...el·la....

esqu...ela...

Activitat 5

Amb aquestes paraules, completa l’esquema següent:

mil·límetre, il·lustre, alegria, colador, il·lusió, al·licient, al·lucinar, col·laborar,

colomar, il·legal, miler, col·lisió, colonització, al·lusió, il·luminar, il·limitat, milió,

mil·lenari, color, col·lecció, il·legítim, mil·lèsim, col·locar, al·lèrgic, colònia, col·lectiu,

il·lès, columna, mil·leni, il·lògic, col·loqui, il·lícit, col·lapse

paraules començades per al-:

amb l·l amb l

paraules començades per col-:

amb l·l amb l

paraules començades per il-:

amb l·l amb l

paraules començades per mil-:

amb l·l amb l

37

Apòstrof

Quan el nom següent comença per vocal, l’article masculí el i l’article femení la

adopten la forma l’ (l’amic, l’oreneta, l’hotel), tot i que en alguns casos, no (el iogurt, la

universitat).

Recorda les normes de l’apòstrof:

el + so vocàlic = l'

la l’aire, l’aigua, l’home, l’11,

l’OTAN

- Apostrofem els mots que comencen per un so vocàlic (vocal, hac, sigles, números...).

- No apostrofem, però, els articles que determinen un substantiu que comença per vocal

o h si aquesta lletra representa un so de consonant:

el hall, el holding, el iogurt, el iode...

Excepcions:

la + (h) i

àtones = la (sense apostrofar) (h) u

la universitat, la humanitat, la imaginació... però l’ungla,

l’illa

- No apostrofem l’article femení la davant de paraules que comencen per i, u àtones.

la + noms de lletra

la essa, la ema....

la + casos de confusió

la ira, la anormalitat

- Si hi pot haver confusió, com per exemple amb els substantius que comencen pel

prefix de negació a-, no s’apostrofa. Tampoc s’apostrofa, per tradició la forma:

la una (quan es refereix a l’hora)

Vols fer activitats per practicar l’apòstrof? A continuació te’n proposem algunes.

Activitat 1

Tria la forma de l’article que els correspon als substantius següents.

L’ hidroavió

L’UNICEF

38

L’heura

La imaginació

L’herba

L’ocell

La humanitat

El iogurt

La una

L’Ignasi

L’illa

L’asimetria

La essa

El iode

L’IPC

La hiena

La Isabel

39

Articles. Contraccions

Les formes masculines de l’article és contreuen amb les preposicions per, de, a, per a i

la partícula ca.

de + el (s) = del (dels) el taller del mecànic

per + el (s) = pel (pels) passegen pels boscos

a + el (s) = al (als) juguen al parc

per a + el (s) = per al (per als) pel·lícules per als

nens

ca (a casa de) + el (s) = cal (cals) són a cal metge

ca + en = can són a can Josep

És important que recordis que si l’article s’ha d’apostrofar no es fa la contracció.

Per exemple:

El taller del mecànic i el despatx de l’advocat.

Passegen pel boscos i per l’hort.

Juguen al parc i a l’habitació.

Pel·lícules per al nen i per a l’infant.

Han anat a cal metge i a ca l’infermer.

Activitat 3

Completa les frases següents amb els articles i les preposicions corresponents.

Eldia dotze

delmes que ve, anirem

d'excursió

alsAlps.

Treu els

llibres de l'

armari i posa'ls

a latauleta

denit.

L'avi

delsmeus amics escolta sempre

lesnotícies

a laràdio.

Pelseu sant,

a l'Àngel li regalarem un disc.

Havien perdut l'

orientació i anaven molt espantats

pelsboscos i

per lesmuntanyes.

Es va ensorrar la torre de de l'

església.

Ho he copiat a l'

índex.

Dóna-ho a la

Isabel.

El pitjor mal de la

humanitat.

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl15/icl15_01.htmhttp://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl19/icl19.htm

40

Era un gran defensor de l'

idioma.

Activitat 4

Esmena, si cal, les incorreccions que trobaràs en les frases següents.

El Emili és amic meu.

L'Emili...

L’Immaculada és amiga meva.

La Immaculada

Vaig a comprar a cal adroguer.

a ca l'adroguer

Marxem en direcció cap el nord.

cap al nord

Porto un regal per els parents.

per als

No ens veurem fins el retorn.

f ins al

Anem plegats fins al estadi.

f ins a l'estadi

No ens hem vist desde el gener.

des del gener

No plou des del hivern.

des de l'hivern

Abans d'el març ja estarà llest.

del març

Després del èxit, gairebé no em saluda.

de l'èxit...

No he passat mai per El Papiol.

pel Papiol

Farem una visita a El Pla del Penedès.

al Pla del P