calendari 2010 - bifidusproduccions.com · st. daniel st. nicanor. st. antoni abad st. francesc de...

CALENDARI 2010Imatges inèdites de Berga dels anys 50 i 60 | Fons JOSEP DESEURASRàdio Berga

Gràcies, un any mésUn any més, Ràdio Berga us felicita les festes i us desitja un bon any nou amb un petit regal. És aquest calendari, que repartim bústia per bústia a totes les llars de Berga. Aquesta vegada, creiem que les imatges que l’il·lustren són una petita joia i un gran descobriment. Són obra d’un dels fotògrafs més incansables que ha tingut mai la ciutat de Berga i, segura-ment, un dels seus testimonis més destacats durant la segona meitat del segle XX: Josep Deseuras. El seu fons de 153.000 negatius té un valor periodístic col·lossal. Ens explica com eren Berga i els berguedans durant una època de-terminada, i què va pas-sar en aquesta ciutat en les dures dècades del franquisme. Que en gaudiu, i que gaudiu també de la música, la informació i l’entreteniment de Rà-dio Berga un any més.

Fermí Riu. Coordinador de Ràdio Berga

Foto de portada Menjant cotons de sucre al

Vall, durant les festes de la Patum, el 31 de maig del 1959.

Josep Deseuras

Testimoni d’una èpocaNascut a La Coma (Solsonès), Deseu-

ras va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a

Berga després de tornar de l’exili, l’any 1948. Va fer de reporter per a l’Ajuntament i, com a tal, va ser

testimoni de bona part dels actes públics de la ciutat. Tenia dos grans

interessos: els paisatges de mun-tanya i el reportatge ciutadà. No li

agradaven les persones estàtiques, buscava escenes en moviment,

seguint les línies de Cartier-Bresson i Francesc Català-Roca.

Xavier Pedrals i Costa Director de l’Arxiu

Comarcal del Berguedà

Josep Deseuras va néixer el 1918, a La Coma, al Solsonès. Resident a Berga, la seva afecció a la fotografia es va consolidar als anys trenta. Passada la guerra civil, recuperà l’afecció l’any 1948, a partir del seu retorn després del seu exi-li a França. Al país veí, va comprar de segona mà una Coronet. Aviat va fer el pas d’afeccionat a professional. Començà el 1953 amb una Baldinette.

La seva formació va ser autodidacta, el van ajudar una colla de publicacions i diverses revistes de especialitzades, però el factor bàsic sempre va ser l’experiència que anava adquirint amb els anys.

La seva producció majoritària ha estat dedicada a dos temes: el reportatge ciutadà i familiar (actes, celebracions, festes, casaments, comunions...) i el paisatge, que donava sortida a la seva atracció per la natura.

Pel que respecta al reportatge ciutadà, des del seu inici com a professional, Deseuras sempre va sortir al carrer. Va fer innombrables fotos familiars: ba-tejos, casaments, comunions... També va fer la major part de les fotografies d’actes oficials d’aquells anys, per la qual cosa va ser considerat el reporter de l’Ajuntament. En conjunt, les seves fotos d’aquells anys reflectiren una gran vitalitat en festes i celebracions ciutadanes, també el trànsit d’alts càrrecs del règim, com el mateix Franco, a Berga.

En aquest àmbit del reportatge, va seguir l’obra de Cartier-Bresson, per les imatges captades al vol. El considera una mica mestre de tots els fotògrafs de la seva època. En una línia similar, situa l’obra de Francesc Català-Roca. Deseuras el considerava molt innovador en el món del reportatge a Cata-lunya. Ell seguia una línia similar. Coneixia Català-Roca personalment, els havia presentat Josep M. de Martín, fotògraf, a més de pintor, molt amic seu, i de qui recollí molts consells d’art en general i de composició en particular. Inquiet i renovador, no el va influenciar la moda de crear imatges molt contrastades i granulades. Era un altre concepte de la imatge, contava el que veia el fotògraf, no pas la realitat tal com era. Mai no li va agradar la foto d’estudi, ni les persones en actitud estàtica, sempre va preferir la gent al natural, en la seva vida quotidiana o en el curs de les activitats i festes populars.

Un altre pol de la seva activitat va ser el paisatge i, en concret, el paisatge muntanyenc. Declarava fa uns anys: “sempre he estat a la muntanya, com a excursionista, com a contrabandista, com a maqui i com a fotògraf”. En aquest aspecte, es poden observar en la seva obra dues línies clarament marcades: com a artista, buscava el detall, els jocs de llum, la proximitat; com a professional, estava condicionat pel gust de la gent i solia fer imatges panoràmiques en què calia cuidar la visió de conjunt, ser més clàssic i convencional.

Va conèixer la tradició paisatgística americana. Els americans aconseguien la definició, des de llocs a tocar de la càmera fins a l’infinit, destacant la grandiositat dels seus paisatges. Deseuras preferí les obertures de diafrag-ma mitjanes que li permetien ressaltar aquell aspecte que desitjava, no tot el conjunt. Tardor, primavera i hivern, eren, per aquest ordre, les seves èpoques preferides.

Per a Deseuras, “la naturalesa té una harmonia total, tot està en consonàn-cia, un home, una vaca o una ovella ja ho espatllen”. La natura és intem-poral; l’home i els animals, no, trenquen aquesta intemporalitat. Als seus paisatges, mai no hi ha presència humana, animal o tècnica, la natura que s’hi reflecteix és alterosa, d’alta muntanya, amb poca presència de l’horitzó,

lluny de la placidesa de les planúries. Aquesta norma, la va trencar sols en obres d’encàrrec i comercials on va incloure persones i animals per seguir el gust popular.

Amb la jubilació, va poder treballar de manera més lliure, aprofundir més en els detalls. Aleshores, va desenvolupar el seu interès en la macrofotogra-fia, una manera particular d’afrontar el detall en el paisatge. Deia en una de les seves exposicions: “les flors són un esclat de color, però de fet la mateixa pedra arriba a tenir un munt de matisos segons la llum, la seva exposició a la intempèrie, etc.”.

Tant en el reportatge com en el paisatge, es va iniciar en blanc i negre, en arribar el color li va seduir de seguida. Va haver d’estudiar els processos en francès, ja que no es disposava de publicacions sobre aquest tema en cas-tellà. A partir del 1962, es revelava ell mateix els materials. En diapositives havia, començat abans, la primavera del 1955.

De càmeres, n’ha tingut una colla, per a paisatges la Hasselblad i la Linhoff de format mig. En format universal, per a reportatges, va usar les Leica i Contax de telèmetre; i de reflex, una Contaflex, la Contax RTS, i complemen-tàriament una petita Nikon. Ha preferit sempre les òptiques alemanyes, per la seva major fidelitat en els colors.

Conserva una bona colla de copes i medalles de diversos premis dels seus primers anys. Després, va deixar de participar en concursos, va considerar que els professionals gaudien d’un avantatge comparatiu respecte als afeccionats, i que un professional ha de buscar una altra mena d’estímuls. Mentre va treballar de fotògraf professional, va fer cinc exposicions a Berga.

En els darrers anys, va donar classes de fotografia a l’Escola d’Arts i Oficis, en què, a més de la teoria, es feien sortides per poder practicar. En reflexionar sobre l’actualitat, afirmava que, a la fotografia, les noves tecnologies li han fet perdre valor documental, però permeten una llibertat de manipulació i creació que artísticament obre molts camins, és una transformació molt gran, que ja no estarà a l’abast de molts fotògrafs de formació antiga.

Deseuras és un professional amb molta experiència, que va realitzar unes fotografies de reportatge documental, ciutadà, familiar i antropològic que reflecteixen ben bé la seva època i lloc. Es tracta d’una obra coherent i treballada, amb un interès sempre renovat per l’acostament a l’essència del que retrata. Les seves composicions són molt lliures, poc acadèmiques i tanmateix visualment aconseguides, amb una sàvia adaptació a cada tema, requisit que sols compleixen els mestres. Deseuras n’és un.

El calendari de Ràdio Berga és una mostra de la seva producció en blanc i negre, en l’aspecte que la seva obra té més rellevància històrica: la vida de la ciutat sota el franquisme. La tria, una de les moltes possibles, l’ha fet el periodista Xavi Rosiñol.

Amb la seva donació a la Ciutat de Berga, Josep Deseuras compleix dos objec-tius fonamentals: assegurar que la seva obra es conservarà unida i amb totes les garanties; i fer que tingui una utilitat social i estigui a disposició de la ciutadania. El fons Deseuras enriqueix notablement el patrimoni fotogràfic de Berga. S’ha fet un esforç important perquè els negatius de què es compon es converteixin en imatges que puguin ser vistes per tothom: 153.000 unitats. Un repte i una considerable inversió de recursos, humans, tècnics i materials, que només podia assumir una institució.

6132027

4111825

5121926

7142128

18

152229

29

162330

310172431

St. Rigobert

St. Higini

Sta. Prisca

Sta. Elvira

Epifania del Senyor

St. Hilari

St. Sebastià

Sta. Àngel de Mèrici

St. Raimon

St. Fèlix de N.

Sta. Agnès

St. Tomàs d’Aquino

Sta. MariaAny Nou

St. Sever

St. Maur

St. Vicenç

St. Pere Nolasc

St. Gregori

St. Eulogi

St. Marcel

St. Ildefons

Sta. Martina

St. Daniel

St. Nicanor

St. Antoni Abad

St. Francesc de Sales

St. Joan Bosco

St. TelesforCavalcada Reis

St. Arcadi

St. Màrius

St. Timoteu

GenerLa il·lusió d’una nit màgica

Els nens i nenes de Berga esperaven els Reis Mags amb deler. Eren anys d’escassetat en moltes cases i, per

això, les joguines del Nadal eren més benvingudes que mai. La fotografia

demostra que els infants mantenien la il·lusió pels Reis fins a ben grans.

L’any 1954, Ses Majestats van arribar a Berga en cavall, van pujar pel car-rer Major acompanyats d’un home

amb un sac ple de carbó. I, a la plaça de Sant Pere, els esperava una gen-

tada amb abrics llargs i fanalets.

Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat

MÀQUINA EXPENEDORA DE LLET FRESCA

www.lalleteriadecalgris.comens trobareu a AVIÀ(al costat de l’Escola)

Llet produïda i pasteuritzada a

CAL GRIS

OBERTALES

24 HORES

Postres, amanides, plats de temporada...

Passeig de la Indústria, 18 • 08600 BERGATel. 93 821 00 10

www.frankfurtberga.com

3101724

18

1522

29

1623

4111825

5121926

6132027

7142128

St. Cecili

St. Jeroni

St. Faustí

Sta. Elionor

St. Blai

Sta. Escolàstica

St. RòmulDimecres de cendra

St. Sergi

St. Andreu C.

M. D. de LourdesDijous gras

St. Simeó

St. Claudi

Sta. Àgata

Sta. EulàliaCarnestoltes

St. Gabí

St. Nèstor

Sta. Dorotea

St. BenigneCarnestoltes

St. Nemesi

St. Gabriel

St. Ricard

St. ValentíCarnestoltes

St. Pere Damià

St. Rufí

Presentació del Senyor

Sta. Apol·lònia

St. Julià

St. Policarp

FebrerEls veïns uniformats

Hi va haver una època en què els soldats eren uns berguedans més.

Passejaven pel carrer del Roser, feien el got al Tonillo o al Mediterráneo i,

de tant en tant, arribaven fins al Vall. Jugaven a futbol amb el Berga, i els

seus cavalls farcien les festes dels Tres Tombs, els Reis i els Elois. Fins i tot, una botigueta al carrer Major

venia gorres, escuts i tot tipus de material militar. Va ser entre el 1948 i

el 1993, quan milers de joves espa-nyols van venir a Berga a fer la mili.


Tel. Ajuntament: 93 825 85 05 - Tel. Oficina de Turisme: 93 825 80 46

310172431

18

152229

29

162330

4111825

5121926

6132027

7142128

St. Rossend

St. Joan de Déu

Sta. Madrona

St. Zacaries

St. Eustaci

St. Ementeri

St. Simplici

St. Patrici

St. Agàpit

St. Amadeu

St. Casimir

St. Eulogi

St. Ciril

Sta. Dula

M. D. d’Àfrica

St. Teòfanes

St. Josep

St. Brauli

St. Oleguer

St. Roderic

St. Ambròs Siena

St. Rupert

Sta. Perpètua

Sta. Matilde

St. Filemó

St. CastorDiumenge de Rams

St. Lluci

St. Pacià

St. Agapit

St. Josep Oriol

St. Quirí

MarçEl repartidor de la llet

El diumenge de Rams del 1959, un 12 de març, el repartidor de la llet no feia festa. Les neveres pràctica-ment no existien, i la llet havia de

ser del dia. A la plaça de Sant Pere, el traginer es creuava amb senyores

que anaven cap a missa amb un ram a la mà. Aquell dia, el fotògraf, Josep

Deseuras, es va fer un fart de retra-tar nens i nenes ben endiumenjats i

amb palmes i palmons. L’escenari no hi acompanyava gaire: a la plaça, li

feia falta una repassada.


7142128

5121926

6132027

18

152229

29

162330

3101724

4111825

St. Vicenç FerrerDilluns de Pasqua

St. Juli I

St. Teòfil

Sta. Engràcia

St. Joan Baptista

St. Lambert

St. Anselm Bisbe

St. Prudenci

St. Venanci

St. Dionís

Sta. Anastàsia

St. Caius

Sta. Caterina

St. Francesc de PaulaDivendres sant

Sta. Casilda

St. Toribi

St. JordiDia del Llibre

St. Pius V

St. Ricard

St. Ezequiel

St. Robert

St. Fidel

St. BenetPasqua

St. Estanislao

St. Eleuteri

St. MarcVot de poble a

Queralt

St. Guillem

St. Hermenegild

St. Teodor

M. D. Montserrat

AbrilL’olla més ben vigilada

El 25 d’abril del 1954, Berga feia el seu vot de poble a Queralt. Famílies

senceres pujaven a peu al santuari per no perdre’s la xocolata desfeta, que sempre controlaven els agents de l’autoritat: un oficial de l’exèrcit vigilava l’olla des de la primera fila. Les imatges de Josep Deseuras fan

evident que Sant Marc era una festa molt més multitudinària que avui dia. I hi era tothom: des dels nens i nenes, llepant-se els dits amb la xocolata, fins a les àvies devotes.


5121926

310172431

4111825

6132027

7142128

18

152229

29

162330

St. Felip

St. Joan d’Àvila

St. Pasqual

Sta. Susanna

Sta. Peronella

St. Teodor

St. PancràsCap d’any patumaire

St. Francesc Coll

St. Felip Neri

St. Domènec

M. D. FàtimaAscensió

St. Bernardí

St. Agustí

St. August

St. Maties

St. Secundí

St. Germà

St. Josep ObrerFira de Maig

St. Eladi

St. Isidre

Sta. J. de VedrunaPatum c. Pietat

St. MàximConcert Memorial

Ricard Cuadra

M. D. AraceliFira de Maig

St. Geronci

St. HonoratSurt el Tabal

St. DesideriPatum c. Pietat

St. FerranQuatre fuets

St. Silvà

St. Anastaci

St. Pròsper

Sta. M. Magdalena

MaigA la Fira, i a volar!

Dècades enrere, la Fira de Maig tenia un incentiu extraordinari: un concurs d’avicultura. En una carpa al Vall, s’exhibien els millors exem-plars de totes les espècies. I, just al davant, s’obria una caixa amb uns coloms que volaven en llibertat al

cel de la dictadura. Aquell maig del 1959 va ser un temps de gran cele-

bració a Berga: pocs dies després de la Fira, la ciutat va viure una lluïda festa major amb un ball d’envelat

animat per la gran orquestra Florida.


OBERTA PREINSCRIPCIÓGRADUAT ESO

- Formació bàsica- Anglès- Informàtica

Pere III, 2 entl. 1a. - Tel. 93 821 31 69 - 08600 BERGA

- Proves d’accés a cicles formatius- Català

AUTO-ESCOLAASSEGURANCESTRAMITACIONS

Carrer Roser, 47Telf. i Fax 821 03 77 - 08600 [email protected]

29

162330

7142128

18

152229

31017

24

4111825

5121926

6132027

Sta. Sabrina

Sta. Digna

St. Lluís Gonzaga

St. Ireneu

St. EugeniPatum

St. Efrem

St. Quirze

Sta. Agripina

St. Marçal

Corpus ChristiPatum

Sta. Diana

St. Ismael

St. Joan

St. AlexandrePatum infantil

Sta. Alícia

Sta. Marina

St. Guillem

St. BonifaciPatum

St. Onofre

Sta. Aurora

St. David

St. NorbertPatum

St. Antoni Pàdua

St. Silveri

St. Ciril

St. JustíPatum Llar

St. Salustià

St. Abraham

St. Paulí de Nola

St. Pere i St. Pau

JunyInvestidura de la Patum xica

Uns anys després que es posés en marxa la Patum infantil al carrer

Pinsania, el 1964, els petits patu-maires van celebrar una “cerimònia

d’investidura” a la plaça de Sant Pere. Les comparses dels grans i dels petits saltaven juntes a la plaça. I els

nens es dirigien un per un a les esca-les de la Berruga. Allà, hi havia una tribuna amb patumaires històrics,

com el Patoret, el Tites, i el promotor de la Patum xica, Joan Rafart, que

lliuraven als infants els “instruments”.


7 142128

5121926

613 2027

18

152229

29

16 23 30

3 10 17 24 31

4111825

St. Miquel dels Sants

Sta. Marciana

Sta. Justa

St. Joaquim Sta. Anna

St. Fermí

St. Camil de Lelis

St. Daniel

St. Nazari

St. Aaron

St. Adrià

St. Bonaventura

Sta. M. Magdalena

Sta. Marta

St. Just

Sta. Anatòlia

M. D. del Carme

Sta. Brígida

St. Abel

St. Tomàs

St. CristòfolBenedicció cotxes

St. Aleix

St. VíctorEls Elois

St. Ignasi

St. Laureà

St. Benet

St. FredericPi Tres Branques

St. JaumeEls Elois

St. Isaïes Goretti

St. Enric

St. Elies

St. Cugat

JuliolJoguines noves al parc

A partir del 1961, els nens i nenes de Berga van tenir un altre lloc per pas-

sar les tardes: la zona infantil de la carretera de Solsona, més coneguda com el parc dels soldats. La inaugura-

ció es va fer coincidir amb una altra festa al carrer del Roser, i va ser un acte social que va presidir l’alcalde

Noguera, com gairebé sempre, acompanyat amb la seva vara. Els nens i nenes, vestits per a l’ocasió, frissaven per estrenar els flamants

gronxadors.


4111825

29

162330

310172431

5121926

6132027

7142128

18

152229

M. D. Àngels

St. Romà

St. Roc

Sta. Rosa de Lima

St. Fèlix

Sta. Perpètua

Sta. Clara

St. Agapit

St. Lluís Rei

M. D. Neus

Sta. Hilària

St. Magí

St. Ceferí

St. Salvador

St. Hipòlit

St. Samuel

Sta. Mònica

St. Gaietà

St. Eusebi

St. Pius X

St. Agustí

St. Feliu

St. Domènec de G.

Assumpció de Maria

St. Timoteu

Sta. Sabrina

Sta. Lídia

St. Llorenç

St. Jacint

St. Bartomeu

St. Ramon

AgostDandis al camp de futbol

A finals dels 50 i principis dels 60, es van celebrar a Berga diverses Setma-nes Esportives. Durant uns dies, i en diferents èpoques de l’any, es feien

competicions de futbol, bàsquet, atletisme, hoquei patins i patinatge,

entre altres. Els partits tenien una audiència infinita: centenars de per-

sones s’aplegaven on fos per veure els esportistes locals. Al camp de fut-

bol, un grup d’homes elegantment vestits observa com el Berga guanya

per la mínima, l’any 1957.


18

152229

6132027

7142128

29

162330

3101724

4111825

5121926

St. Zacaries

St. Joan Crisòtom

St. Eustaqui

St. Vicenç Paül

St. Lleïr

M. D. TrobadesGala de Queralt

M. D. Dolors

St. Maurici

St. Miquel A.

St. Antolí

M. D. Claustre

St. Corneli

Sta. Tecla

St. Jeroni

St. Gregori

Sta. Càndida

St. Robert B.

M. D. Mercè

Sta. Rosalia

St. NicolauDiada Nacional

Sta. Sofia

Sta. AurèliaFira Sta. Tecla

Sta. Obdúlia

St. Guiu

St. Gener

St. CosmeFira Sta. Tecla

Sta. Regina

St. Crescenci

St. Mateu

St. Wenceslau

SetembreDies de sumes i restes

Disciplina, molta memòria i una his-tòria passada pel sedàs del franquis-

me. Era l’educació de la dictadura que a Berga s’impartia, entre d’altres

llocs, a les Escoles de l’Estat, allà on avui hi ha el Casal de la Gent Gran. Justament, el dia en què Deseuras

va fer la fotografia, l’any 1962, el go-vernador civil visitava els terrenys de

la nova escola de Sant Joan, que es començava a construir al carrer Roca

de la Pila. I una curiositat: a l’aula, hi ha nens i nenes tots barrejats!


6132027

4111825

5121926

7142128

18

152229

29

162330

310172431

St. Francesc Assís

Sta. Soledat

St. Lluc

St. Crispí

St. Bru

St. Eduard Rei

Sta. Irene

St. Vicenç

M. D. Roser

St. Calixt I

Sta. Cèlia

St. Simó

Sta. Teresina Infant Jesús

Sta. Thaïs

Sta. Teresa de Jesús

Sta. M. Salomé

St. Narcís

St. Àngel de la G. Festa dels bolets

St. Dionís

Sta. Margarida

Sta. Oda

St. Claudi

St. Francesc de BorjaFesta dels bolets

M. D. Remei

St. Rodolf

St. Anoni M. Claret

St. Quintí

St. Faust

M. D. Pilar

Sta. Laura

St. Evarist

OctubreEl primer gran boletaire

L’any 1957, es va celebrar el primer concurs de boletaires. Naixia un

esdeveniment que ara ja té més de mig segle d’història i que, amb els

anys, ha aconseguit notorietat a tot el país. Josep Deseuras no es perdia

cap acte social de Berga, i tampoc no va fallar en l’estrena de la Penya

Boletaire. El primer concurs es va fer a la Mina de Coll de Jouet, i el bo-

letaire guanyador, José Morales, va presentar aquest cistell de rovellons

que exhibeix, cofoi per la victòria.


OPERADORSDE TRANSPORT

NACIONALINTERNACIONALMARÍTIM - AERI

GERMANSCORBALAN & ALVAREZ, S.L.

BERGA 93 873 61 54MANRESA 93 874 15 37

IGUALADA 93 805 22 33

3 10 17 24

18

152229

29

16 23 30

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

Tots Sants

St. Deodat

St. Albert el Gran

Sta. Cecília

St. Sadurní

St. Martí de Porres

St. Lleó el Gran

Sta. Isabel d’Hongria

Sta. Flora

St. Carles Borromeu

St. Martí de Tours

St. Ot

Sta. Caterina

St. Zacaries

St. Josafat

St. Faust

St. Conrad

St. Sever

St. Eugeni

St. Octavi

St. Basileu

St. Ernest

St. Serapi

St. Gelasi I

St. Rufus

Fidels Difunts

M. D. Almudena

St. Margarida E.

St. Climent I

St. Andreu

NovembreBerga des d’un sidecar

El fons de Josep Deseuras és ple d’estampes quotidianes que, vistes

avui, tenen la capacitat de traslladar-nos a una altra època de Berga. És

el cas d’aquesta fotografia, captada davant d’un dels establiments més

mítics de les últimes dècades: el bar Sol de la plaça Viladomat. Allà

va néixer la Penya Boletaire, i allà es trobaven famílies i colles d’amics per fer tertúlia: parelles que bevien sifon

i homes que conduïen sidecars, ge-nuïns berguedans de l’època.


Granja Bar

Font del ros

TEL. 938 222 136C/ AURORA BERTRANA, 14 • BERGA

ENTREPANS - PLATS COMBINATS

MENÚ DIARIDIUMENGE

TANCAT

18

15 22 29

613 20 27

7 14 21 28

29

162330

310172431

4111825

5121926

St. FortiàDia de la Constitució

Sta. Llúcia

St. Domènec

St. Teodor

St. Eloi

Immaculada ConcepcióLa Puríssima

St. Valerià

St. Zenó

St. David

Sta. Bibiana

St. Restitut

Sta. Adelaida

St. Joan de Kety

St. Sabí

St. Francesc Xavier

Sta. Eulàlia de MèridaPatrona de Berga

St. Llàtzer

St. Delfí

St. Silvestre

Sta. Bàrbara

St. Damàs

M. D. Esperança

Nadal

St. Dalmau

M. D. Guadalupe

St. Nemesi

St. Esteve

St. Ambrós

St. Joan de la Creu

St. Severí

Sants Innocents

DesembreEl policia li desitja bon Nadal

Què hauria estat del Nadal dels anys 50 sense l’aguinaldo? Els nens

sortien a demanar-lo, tot cantant nadales, però també els carters, els

policies municipals i altres servidors públics passaven casa per casa per guanyar-se un sobresou. A la foto,

feta segurament al carrer del Roser, dos agents de la policia mostren

satisfets el generós lot de Nadal que han recaptat, l’any 1956. Eren temps

de fred, com demostra el gest de l’home que hi ha al fons.


Ràdio Berga

CALENDARI 2010Edita: Col·labora:

radio-premsa-publicitatbifidusproduccions.com

calendari 2010 - bifidusproduccions.com · st. daniel st. nicanor. st. antoni abad st. francesc de...

Documents