Caminos Contemporáneos

la culminación de la pintura figurativa

Camins Contemporànis

la culminació de la pintura figurativa

Josep Cisquella

Daniel Cuervo

Carlos Díaz

Joan Longas

Pablo Maeso

Josep Segú

Seis magníficos

Les falta uno para ceñirse por completo al título mítico, pero al igual que los protagonistas de la película de John Sturgesson hombres que cabalgan juntos y no desmerecen el adjetivo que encabeza estas líneas.

La cabalgada que les une es la del realismo catalán actual. Una tendencia en pleno auge, que ha puesto las técnicas del realismopictórico al servicio de unas imágenes y una sensibilidad plenamente contemporáneas, y que se ha visto documentaday consagrada en exposiciones colectivas como Realisme d´avantguarda o Realisme a Catalunya.

Y son magníficos estos artistas porque se hallan en una fase de plena madurez que se plasma en una obra personal, complejay matizada. La buena pintura realista es lenta, exigente, difícil de ejecutar. No se prodiga mucho, y sus muestras colectivasson a veces desiguales. Ésta, en cambio, es una exposición de realismo que presenta un sostenido nivel de calidad.

Si tuviera que asociar por afinidades a los artistas presentes pondría juntos a Josep Segú y a Daniel Cuervo, por razones temáticas.Ambos se muestran fascinados por la serialidad de los pisos de los rascacielos, por las elaboradas tramas que proponen.Es la modernidad de la arquitectura de la ciudad contemporánea lo que les reta y provoca su su atención, en clave de costumbrismohiperrealista Cuervo y en tono constructivo y casi abstracto Segú.

También detecto afinidades entre Joan Longas y Pablo Maeso. Ambos plasman lugares de clima cálido, y crean situacionesy atmósferas tirando a oníricas. Cultivan una figuración narrativa, que explica una historia no siempre concreta pero siempresugerente.

A Josep Cisquella y Carlos Díaz, tan radicalmente diferentes en su técnica, les une el amor por el material pobre, por lo sencillo,por los desconchados y los óxidos. Frente a la ciudad nueva que fascina a Segú y a Cuervo, Cisquella y Díaz buscan las huellasdel tiempo, la erosión del paisaje urbano, la marca en el suelo o en las paredes con su carga de intensidad y de melancolía.

Es un placer ver juntas unas cuantas buenas obras de estos seis magníficos del realismo catalán, club selecto a cuyas esporádicasreuniones conviene estar muy atento. La galería El Quatre de Granollers es responsable de la que ahora nos ocupa.No hay que perdérsela.

Sergio Vila-Sanjuán

Josep Cisquella

Barcelona 1955

Passeig de Gràcia 97 x 146 cm. Mixta sobre tela

Daniel Cuervo

Pravia, Asturias 1972

Taulat - Diagonal 40 x 76 cm. Oli sobre tela

Carlos Díaz

Barcelona 1968

Façana amb roba estesa95 x 95 cm.

Oli sobre tela

Joan Longas

Barcelona 1959

Progress 73 x 130 cm. Oli sobre tela

Pablo Maeso

Barcelona 1964

Circo Nocturno 97 x 195 cm. Acrílic sobre tela

Josep Segú

Salomó (Tarragona) 1958

Edifici blau75 x 30 cm.

Mixta sobre tela

Sis magnífics

Els hi falta un per ajustar-se del tot al mític títol, però com els protagonistes de la pel·lícula d’en John Sturges són homesque cavalquen junts i no desmereixen l’adjectiu que encapçala aquestes línees.

La cavalcada que els uneix és la del realisme català actual. Una tendència de plena actualitat, que ha posat les tècniquesdel realisme pictòric al servei d’unes imatges i una sensibilitat plenament contemporànies, i que s’ha vist documentada iconsagrada en exposicions col·lectives com Realisme d’avantguarda o Realisme a Catalunya.

I són magnífics aquests artistes perquè és troben en una fase de plena maduresa que és reflecteix en una obra personal, complexai matisada. La bona pintura realista és lenta, exigent, difícil d’executar. No sovinteja massa, les mostres col·lectives són a vegadesdesiguals. Aquesta, en canvi, és una exposició de realisme que presenta un sostingut nivell de qualitat.

Si hagués d’associar per afinitats els artistes presents, posaria junts al Josep Segú i al Dani Cuervo, per raons temàtiques. Ambdóses mostren fascinats per la serialitat dels pisos dels gratacels, per les elaborades trames que proposen. És la modernitatde l’arquitectura de la ciutat contemporània el que els desafia i provoca la seva atenció, en clau de costumisme hiperrealistaCuervo i en to constructiu i quasi abstracte Segú.

També detecto afinitats entre Joan Longas i Pablo Maeso. Ambdós plasmen llocs de clima càlid, i creen situacions i atmosferesquasi oníriques. Cultiven una figuració narrativa, que explica una història no sempre concreta però sempre suggerent.

Al Josep Cisquella i al Carlos Díaz, tan radicalment diferents en la seva tècnica, els uneix l’amor pel material pobre, per la senzillesa,pels descrostats i els òxids. En front a la ciutat nova que sedueix a Segú i Cuervo, Cisquella i Díaz cerquen les petjades del temps,l’erosió del paisatge urbà, la marca al terra o a les parets amb la seva càrrega d’intensitat i melangia.

És un plaer veure juntes unes quantes bones obres d’aquests sis magnífics del realisme català, club selecte del quea les esporàdiques reunions que convé estar molt atent. La galeria El Quatre de Granollers és responsable de la que ara ens ocupa.No us la podeu perdre.

Sergio Vila-Sanjuán

Caminos Contemporáneos

del 17 d’abr i l a l 13 de maig de 2009

Horari: dilluns de 5 a 9 • de dimarts a dissabte d’11 a 1,30 - 5 a 9 • Diumenges i Festius tancat

C/. Santa Esperança, 4 • 08401 Granollers (Barcelona) • Telèfon - Fax: 0034 93 870 79 85 e-mail: elquatre@elquatre.com • www.elquatre.com

El Quatre Sala d’Art Granollers

innauguració i vernissatge,divendres 17 d’abr i l a les vui t del vespre