canon digital

Cnon, patents, copyright,... canviemla societat, no noms el model econmic

Per Guillem AlsinaPeriodista especialitzat en noves tecnologies

Volcnica.cat 2009

Organitza:Amb el suport de:

Diapositiva

Sistemes operatius alternatius - un enfocament prctic

Jornades Tecnolgiques - Vallfogona del Ripolls 2009

Qui sc jo, i per qu vinc aqu aqu a parlar-vos sobre el cnon digital?

Guillem Alsina, periodista especialitzat en noves tecnologies, consultor independent, membre de la junta d'AENTEG (Associaci d'Empreses de Noves Tecnologies de Girona, www.aenteg.com) i responsable de comunicacions d'ATI Catalunya (Associaci de Tcnics Informtics, www.ati.es).

Tamb sc director i editor del lloc web www.imatica.org, en el qual es publiquen noticies sobre informtica i noves tecnologies.

Sc collaborador d'alguns mitjans ms:

i, sobretot, sc un apassionat del mn de la tecnologia i dins d'aquest dels sistemes operatius.


Sistemes operatius alternatius - un enfocament prctic

Jornades Tecnolgiques - Vallfogona del Ripolls 2009

Diapositiva

Qu pretenc amb aquesta xerrada

NO adoctrinar ning, sin exposar el meu punt de vista sobre aquesta qesti

Fer reflexionar i, sobretot, debatre

Plantejar algunes preguntes (no totes) i intentar donar algunes respostes prpies

Crear lliurepensadors

Qestionar certs aspectes de la societat actual


Cnon, patents, copyright,...

Volcnica.cat 2009 Les Preses

Diapositiva

Qu s el cnon digital? (I)

Legalment, el cnon s una remuneraci compensatria per les cpies que, en l'mbit privat, es realitzen dels continguts audiovisuals i impresos.

Aquests diners es gestionen a travs d'entitats especfiques reconegudes pel govern (SGAE, AEI i AGEDI)

Segons podem llegir al lloc web de SGAE:

Segons la Llei de propietat intellectual, una obra ja divulgada pot ser reproduda sense l'autoritzaci de l'autor quan aquesta reproducci es fa "per a s privat del copista", i sempre que la cpia no sigui objecte d'utilitzaci collectiva ni lucrativa

[...]

Per aquesta reproducci autoritzada per llei genera una remuneraci compensatria per cpia privada [...] i que est destinada a compensar la prdua d'ingressos que, per als titulars d'una obra musical o audiovisual, genera aquesta possibilitat de fer-ne cpies per a s privat. s obvi que cada cop que es fa una cpia d'un disc per a s privat se'n deixa de vendre un exemplar, per la qual cosa cal compensar d'alguna manera els titulars de les obres contingudes en el disc pels ingressos que deixen de rebre.




Diapositiva

Qu s el cnon digital? (II)

Estan subjectes al pagament de la remuneraci compensatria per cpia privada tots els equips, aparells i materials idonis per a l'enregistrament d'obres musicals i/o audiovisuals. Exemples: un radiocasset gravador, un equip gravador de CD, un equip gravador de vdeos, una casset, un videocasset, un CD-R udio i data, un DVD udio i un DVD vdeo.

Obligats al pagament:

En primer lloc, els obligats al pagament sn els fabricants i importadors dels equips, aparells i materials que serveixen per a l'enregistrament d'obres musicals i/o audiovisuals. No obstant aix, la Llei de propietat intellectual considera responsables solidaris del pagament de la remuneraci els distribudors, majoristes i minoristes, successius compradors, si en la factura dels provedors no apareix desglossat l'import de la remuneraci.

Extret de http://sgae.cat/tipology/est/item/ca/30106_30111.html




Diapositiva

Cnon digital: una explicaci sense embuts

s realment necessria una compensaci per una cpia privada de seguretat?

El cnon digital s en realitat una compensaci per les prdues que la industria suposa i atribueix a l'intercanvi de fitxers informtics amb contingut musical (MP3 i altres formats) a travs d'Internet i les xarxes P2P.


ngeles Gonzlez-Sinde, avui Ministra de Cultura (?) al diari ABC el 18 de setembre de 2008, quan presidia l'Acadmia Espanyola del Cinema:

Hay que organizar completamente la difusin y la copia de las obras. No puede ser que los vendedores de equipos y los fabricantes cuenten con todo el beneplcito y el apoyo de la sociedad y en cambio quienes generan contenidos se queden sin recibir dinero por su trabajo. Si pudiramos entrar en los supermercados y llevarnos las cosas sin pagar sera una catstrofe. La piratera no la compensa el canon. Slo son unos cntimos! Mientras, el gran beneficiado es el que fabrica todos estos sistemas y el que vende la lnea de ADSL. Y como los anglosajones van a seguir generando contenidos, la cultura en espaol va perdiendo espacio.



Diapositiva

L'aplicaci del cnon en el moment d'adquirir un suport per a gravaci (CD, DVD, disc dur, reproductor MP3/MP4,...) suposa a l'usuari una conducta (la de creaci de cpies de material protegit per drets d'autor/copyright), per la qual se li fa pagar un impost.

Es pressuposa una conducta, i el fet que el cnon sigui compensatori, converteix aquesta conducta en delicte (perqu sin seria compensatori?), amb el qual se suposa, a priori, que el comprador s un delinqent.

Si hom no far servir els suports adquirits per gravar continguts protegits, ha de demanar explcitament i a posteriori que se li retorni l'import del cnon.

En pressuposar-se el delicte abans que aquest es cometi, es viola la presumpci d'innocncia, base de qualsevol democrcia moderna.

Totes les dictadures al llarg de la histria han tingut comportaments de suposar el delicte a persones o collectius i que desprs aquests haguessin de demostrar la seva innocncia.




Diapositiva

Patents de programari

Les patents tanquen l'accs a idees, no a formes de materialitzar aquestes idees.

El codi font informtic ha d'estar protegit per drets de propietat intellectual. Per exemple, si un programador crea un programari que controla el combustible injectat a un motor, qualsevol altre programador pot desenvolupar un programa que faci el mateix, sempre que no copii directament laltre desenvolupament. Fins i tot, ambds programadors podrien arribar a la mateixa soluci per camins diferents.

Amb les patents, i un cop patentada la idea del programari de control d'injecci de combustible, es tanquen les portes a innovar en aquest camp.

Es provoquen altres prdues econmiques addicionals als petits productors de programari.




Diapositiva

Per, tot aix t algun aspecte positiu?

En teoria, i en una societat capitalista com en la qu vivim, els autors i creadors cobren uns diners per les seves obres i invencions.




Diapositiva


Algunes conclusions

Vivim en una societat egoista i pujada al carro del consumisme

Els lobbys de pressi sn cada dia ms forts i ms influents

La massa, el poble, cada dia est ms anestesiada pel pnem et circenses modern (futbol, premsa rosa, consumisme,...)

Cal una revoluci profunda per a qu un estat del benestar arribi a tothom



Diapositiva

s possible una societat diferent, millor? SI

s probable? NO

Vol dir aix que hem d'abandonar la lluita per aconseguir-la? EN ABSOLUT!

Sigues realista, lluita pels teus somnis(pintada popular als carrers de Pars el maig del 1968)




Diapositiva

Com aconseguir el canvi?

?




Diapositiva

http://stopsoftwarepatents.eu


Dubtes, consultes, suggeriments,[email protected]

Moltes grcies per la vostra assistncia!


canon digital

Technology