capitol 5 vagabundos y carroñeros
DESCRIPTION
Fet per Lluís Alonso, Àlex Morales i Carles AbeyàTRANSCRIPT
VAGABUNDOS Y CARROÑEROS
“EL MONO OBESO”
Lluis Alonso
Àlex Morales
Carles Abeyà
1 L’homo ergaster1.1 Bioma
Situat a l’est d’Àfrica Grans sabanes desproveïdes d’arbres, i
amb una fauna similar a l’actual, (felins i grans mamífers herbívors)
Va viure entre fa 1’75 i 1 milió d’anys
1.2 Alimentació
Predominaven els aliments d’origen animal (insectes, rèptils, mol·luscs, peix i carn)
No caçaven grans animals, sinó que eren carronyers
Les femelles, es quedaven en els petits boscos recollint vegetals diversos i petits animals que hi havia mentre els mascles anaven en busca de carronya.
1.3 Evidencies de l’alimentació S’han trobat enormes acumulacions de
restes animals en els llocs on van habitar
En menor nombre s’han trobat restes de llavors i pinyols com a signe de la seva poca alimentació vegetal.
1.4 Anatomia del homo Ergaster Reducció de l’aparell digestiu. Degut el
seu carinvorisme. Capacitat craneal de 900cm3 Els mascles adults podien arribar a
1,80m
2 Adaptacions metabòliques a l’ingesta de carn
L’homo ergaster va deixar de fabricar les següents molècules a partir de precursors i les va passar a ingerir a la dieta:
2.1 Vitamina B12
Funció: Cofactor de les proteïnes sanguínies
Es troba als aliments animals Els herbívors la fabriquen a l’intestí
mitjançant fermentació Els carnivors la ingereixen per la dieta
2.2 Taurina
Funció: aminoàcid On es troba en els aliments animals Els herbíbors la fabriquen a partir
d’altres aminoàcids Els carnívors la ingereixen per la dieta (els humans tenim també tenim la
capacitat de fabricar-la al fetge però en petites quantitats)
2.3 Vitamina A
Es troba als teixits animals Els herbívors la sintetitzen mitjançant
carotens Els carnívors la ingereixen per la dieta,
el fetge és molt ric en vitamina A. (Fins i tot es va descobrir un esquelet d’homo ergaster amb hipervitaminosi)
2.4 Àcids grassos poliinsaturats Formen part de la membrana celular i
són lípids amb 22 C Es troben als aliments animals Els herbívors la fabriquen a partir de
greixos vegetals de 18 C, per fer-ho utilitzen l’enzim desaturasa
L’homo ergaster va perdre l’enzim desaturasa, per que ja no li era d’utilitat
3 Adaptacions metabòliques a l’escassetat L’homo ergaster tenia molta dificultat
alhora de trobar menjar . Per això va desenvolupar les següents característiques metabòliques:
3.1 Insulinoresistència
Insulinoresistència: consisteix en que la insulina té més dificultats per fer la seva funció
Poca glucosa i molta insulina pot produir una hipoglucèmia per aquesta raó els carnivors desenvolupen insulinoresistència
La insulinoresistència favoreix que es conservi la glucosa per al cervell i altres òrgans o teixits que l’utilitzin especificament com a energia
Ingesta d’aa, i lípids Augment de la insulina
Individu no insulinorresistent
hipoglucèmia
Individu insulinorresistent
Nivell de sucre a la sang estable
Es reserva la glucosa per al cervell
3.2 Acumulació de greix
Com que l’homo ergaster podia passar molt temps sense menjar va acumular reserves de greix
El greix dels humans no serveix d'aïllant tèrmic sinó de reserva energètica
En els homes el greix s’acumula a l’abdomen (patró androide) i a les dones a la part més alta de les cames ( patró ginoide)
Distribució androide i ginoide
3.3 Forma de consum de les reserves energètiques Primer es consumeix el glucogen del
fetge Després els lípids del teixit adipós En circumstàncies extremes es pot
sintetitzar glucosa a partir d’aa
4 Adaptacions metabòliques a una dieta variada La sacietat La sacietat per els hidrats de carboni i
per les proteïnes són independents La serotonina actua com indicador de la
gana
Ingesta de proteïnes
Ingesta d’hidrats de carboniEs crea insulina
La proporció de Try a la sang augmenta
Producció de serotonina
El triptòfan és l’unic aa que no és absorvit per la cèl.lula gràcies a l’insulina
Sacietat hidrats de carboniGana de proteïnes
la proporció de Try disminueix
Disminueix la serotonina
Sacietat proteínnes Gana d’hidrats de carboni
Conclusions
L’homo ergaster es va adaptar al carnivorisme, deixant de sintetitzar Vitamina A, Vitamina B12, taurina, àcids grassos poliinsaturats i els va incorporar per la dieta
Aquest homínid va viure en situacions d’escassetat i per això va desenvolupar : la insulinoresistència i grans reserves de greix. Aquesta és la causa del síndrome metabòlic de l’actualitat.
Degut a la dieta omnivora va desenvolupar dos tipus de sacietat una pels glúcids i un altre per les proteines
FI