Casa  Kaufmann  Frank  Lloyd  Wright  

Dades de l’obra

Nom: Casa Kaufmann (Casa de la Cascada).

Arquitecte: Frank Lloyd Wright (1867 – 1959).

Cronologia: 1935-1937.

Estil: organicisme.

Tipologia: casa unifamiliar

Materials emprats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.

Sistema constructiu: amb tècniques i materials nous.

Localització: Bear Run (Pennsilvània).

«Possiblement   no   hi   ha   res   que   es   pugui   comparar   amb   l’harmonia   i   la   simpà@ca   expressió   del   principi   de   serenitat   i   repòs   que   es  produeix  mitjançant  la  combinació  del  bosc,  del  riu  i  de  la  roca  amb  els  elements  de  construcció.  Malgrat  que  la  música  del  riu  sempre  hi  és  present,  no  es  presta  atenció  a  cap  soroll.  Se  senten  les  cascades  de  la  mateixa  manera  que  se  sent  la  quietud  del  paisatge...»  Frank  Lloyd  Wright  

Context històric

El crac del 1929 als Estats Units va ser l’origen del període que es coneix com la Gran Depressió: fàbriques arruïnades, treballadors sense feina... El 1932, en aquell país s’assolí la xifra de 12 milions d’aturats. El mateix 1932, el demòcrata Franklin D. Roosevelt va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units i proposà un nou tipus d’economia capitalista: el New Deal (‘nou tracte’), que, d’acord amb les idees de l’economista John Keynes, consistia a augmentar la demanda fent intervenir l’Estat en els assumptes econòmics. Per dur a terme aquest objectiu, es prengueren tot un seguit de mesures: §  Se sanejaren els bancs, que es veieren obligats a concedir

préstecs a baix interès. §  Es controlaren les collites i es lliuraren subsidis a la població

pagesa. §  S’invertí part del pressupost estatal en obres públiques, amb la

qual cosa es crearen llocs de treball en la construcció, que actuava com a sector dinamitzador de l’economia.

Tot i això, la crisi no era fàcil de remuntar, com posaven de manifest els milions de treballadors que encara eren a l’atur. Només es va resoldre arran de les mobilitzacions i la política de rearmament de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van tornar a ser, llavors, la fàbrica dels aliats.

Anàlisi formal Elements de sustentació i sustentats

La casa, construïda damunt d’una roca, emergeix de terra i consta de tres plantes esglaonades. Les volades, en forma d’enormes braços estesos, permeten col·locar les estructures portants darrere el pla de la façana. Els murs exteriors són elements sense funció de càrrega. El mateix Wright els va anomenar

«mampares», tant els opacs (formigó), com els transparents (finestres). Això va permetre que l’espai interior adquirís més llibertat i establís una relació més íntima amb el paisatge natural de l’exterior. L’estructura interna inclou bigues, que s’adapten a la disposició formal dels arbres del medi natural.

La xemeneia, que s’alça des de la roca natural, esdevé l’eix vertical al voltant del qual s’articulen els espais. Els materials emprats en la construcció (pedra, formigó...) fomenten la integració de l’edifici en l’entorn natural. Tots els elements verticals de la casa són de pedra autòctona i presenten un lleuger relleu que dóna a la superfície dels murs un aspecte escultural. Els elements horitzontals són de formigó armat.

Anàlisi formal Espai exterior i espai interior

Anàlisi formal Espai exterior i espai interior

Després d’haver salvat un pont d’accés, en entrar a la casa s’accedeix a un espai on es produeix un flux de l’interior cap a l’exterior, en una expansió centrífuga. A la planta inferior hi ha la gran sala d’estar, en què la roca viva emergeix de terra i constitueix la base de la llar de foc. Des

d’aquest espai, que presenta un seguit de trencaments formals segons les diferents funcions, s’ofereix una vista en tres direccions, mitjançant «mampares» de vidre amb senzills suports de ferro. A la segona planta, cadascun dels dormitoris

disposa d’una terrassa pròpia. A més, des de l’estudi i la galeria dormitori de la tercera planta es pot accedir a una terrassa exterior. Les terrasses, que es projecten des de les plantes primera i segona, se situen en dues direccions formant un eix de 90°. D’aquesta

manera, una coincideix amb la direcció del curs del riu i l’altra es projecta sobre les roques i la cascada.

Les volades foren pintades en un to clar amb una doble intenció: identificar-se amb l’aigua i reflectir la llum cap a l’interior. D’altra banda, les àmplies volades de la teulada protegeixen les obertures de les finestres del sol i el vent. L’amplitud de l’interior produeix una sensació de

tranquil·litat i senzillesa. A la part inferior, una escala condueix fins al curs del riu i, partint de la casa, un camí semicircular porta a la casa de convidats, situada una mica més amunt.

Es va fer servir mobiliari construït en sèrie, i tant aquest com els elements de la decoració es van integrar en l’estructura amb la doble finalitat de no obstaculitzar la visió de l’exterior i no trencar ni l’harmonia ni la fluïdesa de l’espai interior.

Per mitjà de tots aquests recursos, Wright va integrar la casa en la natura. De fet, en cada part de l’edifici glorifica l’entorn, que es converteix en un element de la vida diària. Cap component natural no es malmet: fins i tot arbres i roques

formen part de l’espai interior.

Anàlisi formal Estil

L’arquitectura orgànica cerca la integració de les construccions en el medi, mitjançant la utilització d’elements naturals i tenint-ne en compte la finalitat i els destinataris. El terme arquitectura orgànica es deu a Louis H. Sullivan, de qui Wright va ser deixeble. Aquest la va definir com una forma de construcció en la qual «les parts estan referides al tot i el tot a les

parts», de manera que es produeix una sensació de continuïtat i d’integració. En un sentit més ampli, Wright afirmava que un edifici orgànic sempre harmonitza amb el present, amb l’entorn i amb l’ésser humà.

Aviat va descobrir que, utilitzant de forma diferent les eines i els mètodes de construcció existents, prestaria un servei important al tipus d’arquitectura que defensava. És per això que la seva obra esdevingué el resultat de tres coordenades importants: valors humans, amor profund per la natura i respecte per la Terra, i introducció de les innovacions que permetien els nous materials.

Per aconseguir una integració mimètica, Wright va tenir en compte l'acústica, els colors i l’harmonia amb l’entorn. Com a trets fonamentals que millor defineixen la seva arquitectura, podem assenyalar els següents: §  Utilització de la línia horitzontal, llarga i perllongada;

§  baixes proporcions, estretament relacionades amb el sòl;

§  integració́ de l’edifici en el paisatge; §  planta oberta; §  elevació́ del soterrani al nivell de la planta baixa, que

serveix de basament per a la planta principal.

Wright desenvolupà tots aquests principis en la Casa Kaufmann, i va fer desaparèixer qualsevol vestigi de la planta cruciforme, procedent de la tradició arquitectònica de les cases de camp americanes. En la creació d’espais interns fa palesa l'admiració que

sentia per l’arquitectura japonesa.

Interpretació Contingut i significat

El 1935, quan Frank Lloyd Wright, a l’edat de seixanta-dos anys, va rebre l’encàrrec d’E. J. Kaufmann –director d’un complex comercial de Pittsburg– de fer una casa, es va mostrar entusiasmat, ja que la seva situació econòmica, després de la Depressió,

havia quedat afectada. C o m g a i r e b é t o t s e l s transcendentalistes, Wright considerava la natura d’una forma quasi mística. Pensava que el benestar espiritual i

corporal de les persones és més gran com més s’acosten al medi físic. En aquest sentit, els seus edificis, integrats en el paisatge, pretenen que l’ésser humà experimenti el goig de la

bellesa dels ambients naturals.

Interpretació Funció

La casa va ser construïda per a ús particular, com a refugi de cap de setmana dels seus propietaris. El caràcter pràctic de l’habitatge ha estat escenificat magistralment pel crític d’art Giulio Carlo Argan: «Tots els caps de setmana, el senyor Kaufmann arriba

amb els seus convidats des de la ciutat plena de fàbriques, smog, pobres diables que es maten a treballar per uns pocs dòlars i negres que netegen sabates i obren portes d’ascensor. Travessa un pont i ja el tenim a punt per repetir els ritus de la revelació, per casar-se amb la natura. El dilluns al matí torna tranquil·lament a la seva

oficina».

CROSAS,  J.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Castellnou  Edicions,  2010  TRIADÓ,  J.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Ed.  Vicens  Vives,  2009