catala nivell c prova

CERTIFICAT DE NIVELL DE SUFICINCIA DE CATAL (C)

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura 85

86 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

rea 1. Expressi escritaCertificat de nivell de suficincia de catal (C)

Exercici 1: Carta Esteu buscant feina i entre les ofertes de la pgina danuncis laborals dun diari nheu trobat una que us podria interessar. Escriviu una carta de resposta a lanunci que heu triat per demanar la feina que ofereixen. Expliqueu per qu us interessa aquesta feina i quines aptituds creieu que teniu per aconseguir-la. Escriviu la carta, dunes 150 paraules aproximadament, a les pgines 3 i 4 (espai per a la carta).

ADMINISTRATIU/IVA DEL DEPARTAMENT DE PRODUCCIEdat: a partir de 19 anys. Formaci: FP2. 1 any dexperincia en el sector de la confecci de roba de moda. Sou brut anual aproximat: 18.000 euros Interessats escriviu a: C. de la Riera, 3. 08301 Matar

TENS TEMPS LLIURE? NECESSITES TREBALLAR?Empresa sector forn de pa necessita:Personal de refor per treballar a temps parcial com a dependent de forn de pa, en horari de mat o tarda. A partir de 16 anys. Experincia en tracte al pblic. Bona presncia. Capacitat daprenentatge i iniciativa. Oferim integraci en plantilla en empresa en expansi i amb futur. Interessats escriviu a:

Av. Meridiana, 302. 08027 BCN

Professor/a Professor/a densenyament secundariAcadmia privadaDiplomatura o llicenciatura Edat: a partir de 22 anys 25 hores setmanals Sou brut anual aproximat: 24.000 euros Interessats escriviu a: Av. del Mar, 19. 08870 Sitges

TELEOPERADORS/ORES GESTI TELEFNICAEMPRESA DE TELEMRQUETING TA N E C E S S I TA P E R A L E S S E V E S OFICINES CENTRALS DE LLEIDAPerfil genric: Home/dona a partir de 22 anys. FP o BUP (mnim). Informtica a nivell dusuari (WINDOWS). Es valorar: Experincia en telemrqueting. Atenci al client i/o comercial. Coneixement didiomes: angls i/o francs.Interessats, escriviu una carta a: C. Balaguer, 5. 25005 Lleida



Exercici 2: Heu de triar una de les dues opcions segents. Opci A. Article dopini ltimament hi ha hagut algunes polmiques entre els partidaris de construir grans infraestructures industrials o de serveis en paratges naturals i els que shi oposen a causa de limpacte mediambiental que poden comportar, tal com reflecteixen els titulars de diaris reproduts ms avall. Escriviu un article per a una revista local en qu exposeu i argumenteu la vostra opini sobre aquest debat. Escriviu el text, dunes 200 paraules aproximadament, a les pgines 9 i 10 (espai per a lescrit).

far es tat oci medi vel an en el r eg te n d pac e l tr lim t de tzant a i l tra inim E El m

s defenso rs del del ta del Llob soposen r a lamplia ci de lae egat roport

r Cintu art el Qu tra ll con ade a Sab ci ifesta ManEls resid us nuclea rs de les encara n centrals o tenen e catalanes mplaam ent defin itiu



OPCI B. Comentari Una productora cinematogrfica vol adaptar al cinema una novella. Per aquest motiu ha inserit en la premsa lanunci segent.

PRODUCCIONS FANTSTIC, SA ConcursVolem fer una pellcula duna novella protagonitzada per uns personatges que tinguin un perfil atractiu per portar-la al cinema. Ajudans a trobar-la! Quina novella daquestes caracterstiques has llegit ltimament que tagradaria veure en pellcula? Si en recordes cap, fes-nos-en arribar una recensi. Lescrit ha dincloure una descripci del carcter dels personatges i del paper que fan. Entre totes les recensions seleccionarem la millor i la premiarem amb 3.000 euros. A ms, daqu a pocs mesos podrs veure en format cinematogrfic la novella que hagis triat.

Per tal de participar en el concurs, trieu una novella que hgiu llegit recentment, resumiu-ne largument i comenteu-la tenint en compte les caracterstiques demanades (descripci dels personatges). Escriviu el text, dunes 200 paraules aproximadament, a les pgines 9 i 10 (espai per a lescrit).


rea 2. Comprensi lectoraCertificat de nivell de suficincia de catal (C)

1.

Llegiu atentament el text que hi ha a continuaci i responeu a les preguntes de la pgina segent.

Lalfabet s el sistema descriptura ms com en el mn davui, grcies a la facilitat del seu aprenentatge i al fet (aquest circumstancial) de ser la forma descriptura que han adoptat des de fa molts segles un conjunt notabilssim de pobles, alguns dels quals han arribat a tenir un pes geopoltic, industrial i meditic molt i molt gran. Per quan parlem de lalfabet, cal que no ens limitem al llat; tamb sn alfabets el cirllic, lhebreu, lrab, el core i aix fa que aquest tipus descriptura, en les seves diferents versions i estils, sigui el predominant avui dia, llevat de les excepcions significatives dels sistemes descriptura xins i japons, que sn ideogrfics. Lextensi de lalfabet en els darrers segles ha seguit les passes de les colonitzacions. Aquestes operacions gegantines (i despietades, gaireb sense excepcions) han significat per a tot de pobles lespoliaci de les seves riqueses, la imposici de cultures i religions alienes, de sistemes jurdics, administratius i repressius forans i tamb laparici de malalties desconegudes fins llavors per la poblaci sotmesa. En aquest marc general, potser lnica aportaci positiva dels conqueridors ha estat la possibilitat que els pobles colonitzats arribin al mestratge de lescriptura com a eina de desenvolupament, que cada grup hum pot adaptar fcilment a les caracterstiques de les llenges prpies. Lalfabet, per, no hauria de ser pres mai com un benefici absolut, i s per aix que en cap cas shauria dimposar, sin simplement oferir a tothom que naccepti la utilitat en les coordenades especfiques de cada cultura. Aquesta darrera precisi s especialment vlida i recomanable pel que fa a tot de cultures orals que han funcionat i funcionen a la perfecci sense el suport de lescriptura. Laportaci positiva dels conqueridors, per, no va ser generosa o filantrpica. En general, la introducci de lescriptura no va atnyer tota la poblaci, sin solament, de forma instrumental, uns grups restringits de persones que savenien a collaborar en el procs colonitzador i que, en molts casos, van continuar amb la restricci un cop assolida la independncia. En aquestes situacions, el manteniment duna elit alfabetitzada enfront duna immensa majoria dilletrats ha estat un exemple eminent de la perversi en ls de lescriptura, i ha significat que les decisions de pes havien de ser preses al marge del poble, tal vegada contra el poble. Quant al futur, hi ha qui ha sentenciat la mort de lescriptura sobre la base del desenvolupament de les noves tecnologies. Per des daquestes mai no sha elaborat cap programa de substituci, ni sembla que alg treballi a hores dara en projectes per tancar aquest perode de cinc millennis. Ms aviat la impressi s la contrria: cada cop sapleguen ms esforos per aconseguir que els ordinadors subministrin les seves informacions a travs de les llenges naturals i, doncs, sobre la base de lescriptura, ara present a les pantalles. Podria, tal vegada, morir el llibre com a suport de lescrit, en el moment en qu tothom sadreci a les pantalles i sobretot quan cada persona pugui tenir a la seva disposici equips molt lleugers i ms fcilment transportables que els actuals ordinadors porttils; per, fins i tot davant daquesta hiptesi, ja sabem que lescriptura ha tingut suports molt variats al llarg de la histria (el fang, el papir, el pergam, el paper) i que no representaria cap catstrofe que, en el futur, hi pogus haver un suport electrnic del tot generalitzat. En aquest cas, el poder de la vella escriptura alfabtica hauria conquerit (potser est ja conquerint) les noves tecnologies i continuaria el seu cam com la forma ms perfecta per a la conservaci de la memria humana. Jess Tuson. Lescriptura. Barcelona: Empries, 1996; p. 149-155 (text adaptat)



Dacord amb el text anterior, marqueu amb una V o una F si les afirmacions segents sn vertaderes o falses.

01 02 03 04 05 06 07 08

La ra principal per la qual molts pobles han aconseguit una posici destacada en el mn s ladopci de lalfabet. Els sistemes descriptura xins i japons estan sent abandonats en benefici dels alfabets ms estesos del mn. Lautor valora positivament que els colonitzadors donin a conixer lescriptura alfabtica als pobles conquerits. Les cultures basades en llenges no escrites poden viure sense ls de lalfabet. Lautor reconeix la voluntat dels colonitzadors destendre ls de lescriptura a tota la poblaci dels territoris conquerits. Lensenyament de lalfabet sha utilitzat tamb amb fins perjudicials per als interessos del poble. Lautor es mostra preocupat pel fet que lescriptura pugui desaparixer amb el desenvolupament de les noves tecnologies. Lautor creu que el futur del llibre est lligat al de lescriptura.

Ara marqueu amb una X el requadre corresponent a la resposta correcta (a, b, c o d) de cada pregunta (09, 10). Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat.

09

La intenci de lautor s a) b) c) d) analitzar el valor de lescriptura per a la humanitat en el passat i en el futur. demostrar lestreta relaci que hi ha hagut entre colonitzaci i escriptura. pronosticar els canvis culturals a causa del desenvolupament tecnolgic. reivindicar el dret dels pobles a fer servir o no qualsevol sistema descriptura.

10

Quin titular reflecteix millor el contingut del text de Jess Tuson? a) b) c) d) El llibre, un suport ms de lescriptura El poder de lescriptura La histria del poder i de lescriptura La inutilitat de lescriptura



2.

Llegiu atentament el text que hi ha a continuaci i marqueu amb una X el resum de la pgina segent que sintetitza millor el contingut del text.

El 4 dagost de 1897 uns camperols van descobrir casualment al tossal de lAlcdia dElx un bust de dona que es convertiria, de seguida, en una de les obres ms emblemtiques de la protohistria de la pennsula Ibrica i, fins i tot, en un smbol de la dona hispnica. Se la va batejar immediatament com la Reina Mora, ja que en aquell temps existia una creena popular que associava al perode de dominaci musulmana riqueses i tresors incalculables amagats sota terra. Al costat daquesta denominaci espontnia, els erudits de lpoca van rebre la Dama com la prova irrefutable de lexistncia duna refinada civilitzaci ibrica, que en dcades anteriors havia estat molt buscada. La Dama complia i desbordava totes les expectatives duna gran cultura anterior a la conquesta romana de la pennsula Ibrica, que encara no shavia fet conixer en tota la seva magnitud. La seva bellesa recordava Grcia; els seus ornaments i la seva misteriosa expressi evocaven lOrient. I la seva circumspecci i dignitat es deia eren el prototipus ancestral de la dona peninsular. La mirada prpia i la mirada dEuropa van crear a lentorn de la Dama dElx un mite que arrelaria en el ms pregon de la histria. Al llarg daquest segle, el coneixement del mn ibric ha ampliat la nostra visi de la Dama. El seu carcter de bust, que tant havia intrigat, sha vist corroborat per altres troballes com ara una altra dama, fragmentria, duna necrpolis del sud valenci, i un bar trobat a Baza amb un forat a lesquena, tal com t lescultura dElx. No shavia ents la funci daquest orifici al bust de la Dama dElx i del bar trobat a Baza fins al descobriment, als anys setanta, de la Dama de Baza, una deessa o senyora asseguda en un tron alat. El tron tenia un costat perforat dins del qual es van trobar les cendres dun alt personatge ibric. Probablement, doncs, la cavitat de la Dama dElx va servir per contenir les cendres o les ofrenes que custodiava la mateixa escultura. Qui s la Dama? Qui representa? Aquesta s una de les qestions que difcilment arribarem a concretar mai. El seu complicat vestit eleva la representaci a una esfera sobrenatural, sobrehumana. Sha pensat en una sacerdotessa, en una deessa, per tamb en una nvia o una princesa preparada per a la iniciaci del ritu nupcial. En qualsevol cas, la mirada lleugerament baixa, amb una expressi pudorosa, reflecteix una gran dignitat. Potser totes aquestes hiptesis contenen una part de veritat i sn complementries: es podria tractar de lefgie funerria duna dona dalta condici, representada com una deessa o com una nvia. El mn de laristocrcia sidealitza amb imatges de la mort bella. Lmbit de lescultura ibrica s ampli i obert, i ofereix any rere any noves sorpreses. Impressionants troballes de guerrers i dssers mtics acompanyen la Dama. La nostra mirada i les nostres preguntes no sesgoten. Certament, la Dama dElx s una escultura molt bella. Ricardo Olmos. El misteri de la Dama dElx, Estrella, desembre 1997 (text adaptat)



aLany 1897 es va trobar casualment sota terra una bella escultura de dona en forma de bust que al principi va ser coneguda popularment com la Reina Mora perqu se la relacionava amb les riqueses de lpoca dels rabs. Aviat es va convertir en un mite perqu demostrava que abans de la conquesta romana de la pennsula Ibrica havia existit una cultura ibrica dun alt nivell. Alguns dels interrogants que presentava la Dama dElx es van poder aclarir perqu tamb es van descobrir altres escultures ibriques, com ara un bar i la Dama de Baza, totes dues peces trobades al mateix indret, per, sobretot, grcies a la complexitat del seu vestit. Lescultura ibrica continua donant avui en dia nous motius de reflexi als estudiosos.

bLany 1897 es va descobrir prop dElx un bust femen de gran importncia perqu finalment permetia provar que abans de lpoca romana havia existit una gran civilitzaci a la pennsula Ibrica. La Dama dElx presentava alguns enigmes que no es van poder resoldre fins ben entrat el segle XX, com ara que tingus forma de bust i un orifici a la part del darrere. Altres troballes escultriques posteriors van permetre deduir que la Dama podia tenir una funci funerria. Tanmateix, encara no sha pogut saber del cert qui representava, si b sespecula pel seu aspecte que podria tractar-se duna divinitat o b duna nvia. El mn de lescultura ibrica continua presentant encara molts enigmes, per tamb ens ofereix noves respostes.

cLany 1897 uns camperols van descobrir el bust de dona que va permetre als erudits afirmar que abans de larribada dels romans a la pennsula Ibrica hi havia hagut una civilitzaci ibrica molt desenvolupada. Els misteris que amaga la Dama dElx encara no han estat explicats del tot, per, grcies als estudis sobre el vestit que duu la Dama, durant el segle XX sha pogut determinar qui era. Tamb sha pogut aclarir per a qu servia un forat que hi ha al darrere de la Dama: altres troballes escultriques han perms deduir que devia contenir les cendres dun alt personatge. En qualsevol cas, el mn de lescultura ibrica presenta cada vegada menys interrogants, tot i que continua oferint algunes sorpreses.


rea 3. Gramtica i vocabulariCertificat de nivell de suficincia de catal (C)

1.

Llegiu el text segent i marqueu amb una X la resposta (a, b o c) de la pgina segent que s correcta i adequada a cadascun dels espais en blanc (01-12). Hi ha un exemple al comenament (0).

Islndia, terra de gel i focIslndia s una lli dhumilitat. Aquesta terra demostra constantment la superioritat de la natura, la impotncia de lsser hum i els seus __(0)__ sempre provisionals. Quan alg visita Islndia comena a entendre com funciona linterior del nostre planeta. Islndia s una lli de geologia en viu: tots els captols dun llibre de cincies naturals __(01)__ apareixen explicats amb precisi natural. Aquesta terra s feta dun paisatge lunar, rid, per no us la imagineu __(02)__, sin que tamb t paratges naturals duna gran bellesa. Islndia gaireb no t indstria contaminant: __(03)__ exemple del baix nivell de polluci, els islandesos mostren el riu __(04)__ passa pel mig de la capital, __(05)__ la gent pesca salmons. O la Llacuna Blava, un llac dun color blau intens, amb les aiges ben pures i saludables, __(06)__ sigui a tocar duna central denergia geotrmica. Noms la costa del pas s habitable. El centre est format per un desert de gel i roca imponent. Al sud-est daquesta massa gelada hi ha el llac de Myvatn, amb uns itineraris marcats que permeten recrrer la riba. __(07)__ cas de les indicacions, perqu una badada o una imprudncia podria fer que alg _(08) _ en un pou daigua en ebullici, com ara lanomenat Cuina del Diable, o de quedar mig escaldat per una fumerola volcnica que desprn __(09)__. En un paisatge com aquest a un li vnen atacs de bondat interessada i s que, si linfern existeix, __(10)__ una cosa ben semblant __(11)__ aquesta. La capital, Reykjavk, t una extensi similar a Barcelona, amb tan sols 120.000 habitants. Despai, en conseqncia, no __(12)__ falta. Qui no voldria viure en una ciutat amb aire de poble gran i completament envoltada de natura? Avui Diumenge, 15.8.1999 (text adaptat)



0

a)

triomf

X b)

triomfs

c)

triumfs

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12

a) a) a) a) a) a) a) a) a) a) a) a)

ens gris i uniforma com el qual en el qual altrament Tothom fa caigus un olor pudent deu de ser a els

b) b) b) b) b) b) b) b) b) b) b) b)

ens hi gris i uniforme com a per on en el que malgrat Tothom fan caigui una olor pudent deu ser amb els en

c) c) c) c) c) c) c) c) c) c) c) c)

ens n grisa i uniforme com a un que en que per b que Tots fan hagus caigut una olor pudenta ser en els hi



2.

Llegiu el text segent i ompliu els espais buits (13-24) amb la paraula o les paraules correctes i adequades al context. Hi ha buits que shan domplir flexionant el mot que hi ha entre parntesis. Si no hi ha cap mot entre parntesis, sha domplir el buit amb el mot o els mots ms adequats segons la normativa. Exemple:

0

Amb els anys, el parc del Tibidabo, modernitzat, ha atraccions. El parc ofereix al visitant davui un espai

sabut per a

(SABER) conservar les millors la diversi.

La Terra Alta, una comarca per assaborir a poc a pocL (13) _____________ (ABRUPTE) geografia de les serres de Pndols i Cavalls va ser refugi dels combatents durant els trgics esdeveniments de la batalla de lEbre. Avui, aquesta contrada s tranquilla i convida (14) _____________ visitants (15) _____________ respirin el seu silenci per viure el present.

La batalla de lEbre ha deixat (16) _____________ (FORA) testimonis a gaireb tots els pobles de la comarca i la memria duns fets que ning no voldria tornar a viure. A Corbera dEbre encara sn visibles els efectes de la Guerra Civil; passejant (17) _____________ seus carrers es poden veure les cases en runes i la (18) _____________ (MALMS) esglsia de Sant Pere. A la Punta Alta de la serra de Pndols (705 m) la lleva del Biber va promoure un monument a la pau. En aquest pic, noms el vent (19) _____________ (INTERROMPRE) el silenci de lesplndida panormica que sestn al davant.

La Terra Alta amaga gran varietat de paisatges: des de conreus de vinyes, oliveres, ametllers i avellaners (20) _____________ paratges espadats, cascades, salts daigua i nombroses fonts.

Els vins de la comarca tenen carcter, com la terra i la gent. La garnatxa negra s una varietat de ram molt conreada, (21) _____________ selaboren uns excellents vins reconeguts com a denominaci dorigen. Si sou amants de beure el vi en bta, cal que (22) _____________ (SABER) que hi podeu trobar btes de gran qualitat fetes artesanalment amb pell de cabra, (23) _____________ la tradici vincola de la comarca ha fet que hi (24) _____________ (APARIXER) una artesania relacionada amb el transport del vi. Llusa Sanmartn, RACC CLUB, juliol-agost de 1999 (text adaptat)



4.

Llegiu el text segent i, per a cada espai buit (35-42), marqueu amb una X les DUES opcions adequades al context. Hi ha un exemple al comenament (0).

El robot munyidorEl robot munyidor s una de les atraccions __(0)__ de la Fira Agrria de Sant Miquel de Lleida. Des de la seva aparici, lany 1992, les mquines de munyida automtica shan anat perfeccionant per augmentar la producci lletera. Ara, amb les avanades aplicacions informtiques i la tecnologia lser, aconsegueixen una adaptaci __(35)__ dels cubs dabsorci de llet a cada animal fins que la llet deixa de fluir. El seguiment s ms fcil, perqu el programa de gesti __(36)__ la producci diria, la qualitat de la llet i lestat de salut de les vaques, entre altres __(37)__ . A ms a ms, durant la munyida la presncia del ramader no s necessria i, per tant, se li redueix la jornada laboral. __(38)__ laspecte econmic, la implantaci del robot de munyida automtica representa una gran inversi de capital. En un __(39)__ de pocs anys, per, hi haur __(40)__ marques de robots que competiran entre elles, la qual cosa nabaratir els preus. Daltra banda, la Comunitat Econmica Europea tendeix a restringir progressivament les quotes de producci lletera i en un futur no gaire lluny __(41)__ que les granges redueixin __(42)__ de vaques a 60, justament les que pot assumir una unitat de robot. Aix, el futur daquestes mquines sembla assegurat i els de la Fira pronostiquen un canvi radical en la vida del ramader. Jordi Sunyer. El 9 Nou, 27.9.1999 (text adaptat) Tingueu en compte que sempre hi ha DUES respostes correctes. 0 35 36 37 38 39 40 41 42 a) a) a) a) a) a) a) a) a) cabals completa assenyala dades Amb relaci a perode diferents caldr el nombre X b) b) b) b) b) b) b) b) b) cabdals complerta indica dates En quant a pla diverses ser necessari el nmero X c) c) c) c) c) c) c) c) c) principals perfecta senyala detalls Pel que fa a termini vries ser precs la quantitat



5.

Ompliu els espais buits (43-50) amb un mot adequat al context, derivat del que hi ha escrit entre parntesis. Hi ha un exemple al comenament (0).

No hi ha ms cera que la que crema

En el nostre pas, les espelmes i els ciris han estat elements tradicionals del culte religis. Per aix lofici de cerer o (0) candeler (CANDELA) t molta tradici i el collegi barcelon de candelers de

cera acaba de commemorar els cinc-cents anys d(43) _____________ (ANTIC) daquest ofici. Aquesta celebraci arriba en un bon moment per la gran demanda despelmes artesanals, que ara la gent valora com a objectes decoratius. Per elaborar espelmes de manera artesana, cal partir duna bona cera, que pot ser dorigen mineral, vegetal o animal. Les ceres minerals, les ms usades actualment, sn productes derivats del petroli per refinaci. Les vegetals provenen del (44) _____________ (FULLA) de determinades plantes, sobretot despcies tropicals; aquestes plantes tenen les fulles recobertes duna capa de cera impermeable que els dna una (45) _____________ (BRILLAR) caracterstica. Les ceres ms populars, per, sn les animals, que sobtenen dels ruscos de les abelles i del greix dels xais. Sigui quin sigui el tipus de cera utilitzat, la fabricaci de les espelmes comena pel (46) _____________ (BLANC) de la cera: la dabella, per exemple, s dun to (47) _____________ (GROC) molt poc atractiu. Quan ja sha (48) _____________ (BELL) prou el color, la cera sescalfa fins que queda fosa i llavors saboca en uns motlles especials. Cal esperar una estona fins que la cera shagi refredat i (49) ____________ (DUR). Si se li vol donar un acabat ms decoratiu, lespelma es pot (50) _____________ (VERNS). Aquest procs s llarg, per el producte obtingut t una simplicitat natural que actualment es valora molt. Carles Riera, Cavall Fort, nm. 849/850 (text adaptat)



6.

Per a cada pregunta (51-60), hi pot haver UNA o DUES opcions correctes. Marqueu amb una X el requadre o els requadres de TOTES les opcions correctes.

51

En quin o quins daquests contextos s correcte ls de la paraula provar? a) b) c) d) Aquelles vacances li van _______ molt. Em vaig _______ aquesta jaqueta i manava massa petita. Has de _______ la sopa per saber si t prou sal. Vull _______ de caminar amb aquestes noves botes de muntanya.

52

En quin o quins daquests contextos s correcte ls de la paraula fallada? a) b) c) d) Acabem de sentir a la rdio que aquesta empresa ha fet _______ . El tribunal va emetre la ______ que sesperava: favorable a lacusat. Hi ha hagut problemes de subministrament elctric a causa de la _______ del transformador. Lescriptor que va quedar en segon lloc no estava dacord amb la fallada del jurat.

53

En quin o quins daquests contextos s correcte ls de la paraula trencat? a) b) c) d) El gerro ha caigut, per no sha _______ . No ha acabat la feina perqu constantment li han _______ les oracions. Sha enfadat molt i ha _______ totes les cartes que havia escrit. Sha _______ de dalt a baix els pantalons nous.

54

Un planell s a) b) c) d) una eina per aplanar. una representaci sobre un pla. un cam que no ofereix dificultats. un indret pla i elevat.

55

Si alg diu alguna cosa mussitant, s que est a) b) c) d) criticant alg. expressant una pena. manifestant desgrat. parlant molt baix.



56

Quin o quins dels segents animals poden udolar? a) b) c) d) El colom. El gos. El llop. El mussol.

57

Si alg et fa ballar el cap s perqu a) b) c) d) el recordes vagament. lenveges molt. tatabala amb el seu comportament. tempipa la seva manera de comportar-se.

58

Si sembla que vinguis de lhort, s perqu a) b) c) d) has trigat molt a arribar a la cita. no saps de qu tracta una qesti. no vas prou ben vestit per a locasi. treballes ms hores del que s normal.

59

En quina o quines daquestes situacions seria correcta la frase no faig ms que donar-hi voltes? a) b) c) d) quan acostumes a passar per un cam ms llarg que el dret. quan fas alguna cosa repetidament. quan passeges per un lloc durant una llarga estona. quan penses molt en un assumpte.

60

Dir que alg t molta habilitat a fer una cosa s el mateix que dir que a) b) c) d) hi t la m trencada. hi t m esquerra. t la m blana. t la m foradada.


rea 4. Expressi oralCertificat de nivell de suficincia de catal (C)

EXERCICI 1: EXPOSICI Les fotografies mostren dos establiments comercials fora diferents. Expliqueu quins avantatges i inconvenients t comprar en cada un daquests llocs i quina preferncia personal teniu. Heu de parlar durant 2 minuts aproximadament. Lexaminador/a us presentar lactivitat per no intervindr durant el vostre discurs. Feu-vos un esquema del que direu; quan hgiu de fer lexposici, podeu anar seguint lesquema, per no es tracta de llegir-lo en veu alta.

Peus de fotos: FOTOGRAFIA 1 Gran superfcie comercial FOTOGRAFIA 2 Petit comer

Nota: En aquest exemplar no es reprodueixen les fotografies.



EXERCICI 2: TASCA Trieu una de les dues opcions. OPCI A Lajuntament del vostre poble o ciutat ha creat un telfon obert perqu tothom pugui expressar la seva opini sobre qu caldria millorar del seu barri, poble o ciutat. DEIXEU UN MISSATGE AL CONTESTADOR AUTOMTIC INFORMANT DELS PROBLEMES QUE CONSIDEREU MS GREUS DEL LLOC ON VIVIU I SUGGERINT MILLORES. Quan truqueu, sentireu el missatge segent:

Benvingut al telfon obert i grcies per ajudar-nos a fer que el lloc on viviu sigui el lloc on voleu viure. Digueu el carrer on viviu abans de deixar el vostre missatge. Comenceu a parlar desprs de sentir el senyal.

Lexaminador/a noms intervindr al comenament per ajudar-vos a iniciar la vostra intervenci, d1 minut de durada aproximadament. Si voleu, podeu fer-vos un esquema del que direu; quan hgiu de fer la intervenci, podeu anar seguint lesquema, per no es tracta de llegir-lo en veu alta.



EXERCICI 2: TASCA OPCI B El cap del departament de recursos humans don treballeu us ha plantejat un canvi de feina que comporta avantatges, per tamb ms hores de dedicaci. Creieu que si acceptssiu loferta la vostra vida familiar i social sen ressentiria greument. AGRAU-LI LOFERTA I RAONEU-LI LA VOSTRA NEGATIVA. Si voleu, podeu fer servir aquests arguments.

Lexaminador/a noms intervindr al comenament, fent de cap de recursos humans, per ajudar-vos a iniciar la vostra intervenci, d1 minut de durada aproximadament. Si voleu, podeu fer-vos un esquema del que direu; quan hgiu de fer la intervenci, podeu anar seguint lesquema, per no es tracta de llegir-lo en veu alta.



EXERCICI 3: LECTURA EN VEU ALTA Heu trobat un anunci sobre activitats de lleure per a grups i us sembla que podria interessar als vostres amics. Llegiu-lo en veu alta.

Dues propostes per al cap de setmanaTagradaria enlairar-te i jugar amb els nvols, mentre la realitat es fa petita i relativa? El globus aerosttic s una vivncia forta i sense cap risc, un viatge pel cel de mig Catalunya. Vola en globus des del pant de Sau i travessa per laire, entre dos i tres mil metres dalada, les comarques del Pla de lEstany, la Garrotxa, la Selva i lEmpord. El preu inclou el vol en globus, lesmorzar i el dinar, i un diploma. Els grups poden ser de 5 persones com a mxim. El preu s de 150 euros. Si vols tocar de peus a terra, et proposem cmodes i belles excursions a peu per la bonica vall de Merls i el Pedraforca, que et portaran a conixer els indrets on, segons la tradici i els arxius de la Inquisici, es reunien les bruixes berguedanes. Un cap de setmana de relaci amb la natura i la mgia. El preu inclou una nit dallotjament en rgim de pensi completa en residncia casa de pags, vetllada a la vora del foc amb contes i ball dacordi i ruta guiada. Hi ha altres possibilitats amb preus diferents. El preu s de 73 euros.* Informaci: Bonviure C/ Pinsana 08600 Berga Tel. 938 221798

*Heu de llegir en veu alta fins on indica lasterisc.



catala nivell c prova

Documents