catalogació descriptiva
DESCRIPTION
Apunts de l'assignatura de Catalogació descriptiva amb Miralpeix com a profa de la Universitat de BarcelonaTRANSCRIPT
-
1
- Requisits que shan dassumir:
Descripci bibliogrfica.
Noms personals.
Ttols uniformes.
Canvis de noms de les entitats i la seva problemtica, aix com les
variants del nom com poden ser sigles, aix com les relacions
jerrquiques institucionals (Departaments...).
Catlegs dautoritats LENOTI (a nivell catal); Library of Congress
Authorities, la Biblioteca Nacional Espanyola consultable en lnia
(autoridades de la BNE) i la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Aprofundir en el MARC: Noms personals, Ttols uniformes i Col.leccions.
Creem ndex i elaborem classificacions aix com lusem com a usuaris
avanats que puguin ajudar als usuaris finals.
- Temari: (4 blocs dels que el 2on i el 3er sn els ms importants).
1) Catalogaci dels Punts daccs.
2) Entitats en el catleg: conceptes.
3) Encapalaments dentitats o Encapalaments corporatius: ex entitat
captol 24 AACR i el 23 (menys important). El 24 dona els criteris
generals pels Encapalaments dentitats, mentre que el 23 est dedicat a
noms geogrfics necessaris per entrar moltes entitats, per ex. Museu
Picasso que tan pot estar a Catalunya com a Frana, el problema dels noms
geogrfics s lidioma, com hem dentrar un Estat. De vegades hi ha
coincidncies, per ex. Munic i Mnchen s el mateix. Molts dels noms
geogrfics tenen formes locals, s a dir, cadasc t una forma de dir els
noms geogrfics. Shaurien de traduir els noms geogrfics a la llengua
prpia de cada lloc? Nosaltres farem el nom del lloc en la llengua del
catleg i desprs ja farem referncies.
Tamb segons on busquem, podem trobar una forma o altre per ex. Corea la
trobarem a Catalunya per en angls la podem trobar com Korea. Per altra
banda, la traducci dels noms geogrfics no es fa sempre, per ex. Los
Angeles no es tradueix, tot i que posarem accent, Buenos Aires tampoc.
Tamb tenen el problema de la repetici dels noms geogrfics, per ex. les
Barcelones s un llibre on hi trobem la Barcelona catalana, o la
Barcelona dEquador o la de Venezuela.
Com sentenen els textos legals jurdics: - Constitucions i els textos
sagrats i litrgics?
4) Problemtica de les col.leccions en lactualitat.
-
2
- Bibliografia.
AACR.
MARC 21.
Interpretacions i concrecions (criteris que tenen algunes biblioteques
respecte a les regles, per ex. els congressos sn entitats per les AACR
les concreten poc). Les concrecions que farem servir seran les de la
Biblioteca de Catalunya (disponible en lnia) concrecions part II. Les
principals les veurem a classe (21.1B1)
Si en una portada hi ha responsabilitat personal i dentitat, per qui
sha dentrar? Si lentitat s leditora aquesta ser Encapalament
Secundari (ES), mentre que si una persona fa una guia dun museu i la
portada posa Guia del Museu editat per lentitat i la persona que lha
dissenyat, aleshores shauran dentrar tots dos, per cm? Si s una guia
oficial sentrar per la persona.
Manuals de catalogaci.
Taylor; Maxwell, Gascon, MEC (recurs electrnic) 25.15 MEC: Ttols
uniformes, parts de noms de pila o noms compostos. En el cas de Bartolom
de las Casa sabem que de las Casas s el cognom, per Juan Ramn Jimenez,
s un nom compost (Juan Ramn) o Ramn ja forma part del primer cognom?
Lelement dentrada s lelement a partir del qual lordenem
alfabticament. A un catleg dautoritats el ms senzill s fer la cerca
per paraules. Trobarem totes les parts dels noms que consten de Juan
Ramon fins trobar el que ens interessi, Juan Ramn Jimenez.
Hem de tenir en compte que la BNE no usa les AACR per tant hem de estar
al tanto, per ex. les dates en AACR no van entre parntesi si no
precedits de coma. Tamb les qestions de lidioma, els clssics grecs i
llatins, els introduirem per lidioma propi del catleg, tamb els reis i
els papes que a la BNE estan introduts en castell i nosaltres ho farem
en catal.
Smbols que trobem al registre dautoritats de la BNE:
- X o > o
-
3
TEMA 1: PUNTS DACCS I NOMS PERSONALS. (Cap. 21)
Determinar la tria dels punts daccs fa 2 coses: tipifica els punts daccs
que poden ser de 3 tipus:
- Nom personal: 21.1A
- Entitat: 21.1B
- Ttol: 21.1C
La regla bsica s doncs la 21.1.
A partir daquesta regla 21 els documents es poden agrupar en 5 categories,
siguin del suport que siguin, pel tipus de responsabilitat que presenten:
1) Responsabilitat nica: aquelles en que la persona s el principal responsable
del contingut. Aquestes sentren per lautor.
2) Responsabilitat desconeguda o incerta: que no vol dir que sigui annima (on
lautor no es coneix per no vol dir que no existeixi un). Si no sabem o no
coneixem lautor, sentren pel ttol.
3) Responsabilitat compartida: obra elaborada per varios autors amb la mateixa
funci, tant si al document es pot veure la part feta per cadasc com si no.
Aquestes sentren si sn 2 o 3 autors pel primer i si sn ms de 3 sentren
pel ttol. Si la Responsabilitat principal est indicada, sentra per lautor
indicat, per si no est indicada, la responsabilitat principal sentra pel
ttol de lobra (que s el ms freqent).
4) Responsabilitat mixta: quan autors diferents fan tasques diferents en
lelaboraci de lobra. Modificacions, traduccions, comentaris,
il.lustracions, col.laboracions en obres noves com entrevistes, cmics... En
cada cas hi ha una regla dentrada:
- Traduccions: EP pel traductor
- Comentaris: EP depn de la presentaci de la portada.
En aquests casos sempre hi ha ES.
5) Reculls: obres que estan integrades en una obra i s de diferents autors.
Lencapalament es basa en el tema de si hi ha o no ttol col.lectiu. Si hi
ha ttol sentra per aquest, per si no hi ha sentraria pel primer autor. La
responsabilitat compartida s sempre una obra nova mentre que un recull s
dobres que ja existien.
-
4
TEMA 1: ELS TTOLS UNIFORMES (Cap 25 AACR).
Hi ha 3 conceptes dels ttols uniformes relacionats amb les funcions
corresponents que fan (al glossari de les AACR es troba la definici de Ttols
unifromes).
El ttol sota el qual es cataloga una obra a efectes catalogrfics serveix
en 3 casos diferents:
- Quan una obra que t vries edicions amb ttols diferents es pot donar
per dues vies:
Les traduccions: obra que t originalment la llengua de lobra
original i que al tradur-se a altres llenges, el ttol es traduir i
cada manifestaci correspondr a cada llengua.
Obres que en la seva llengua original presenten en les seves diferents
edicions ttols diferents. Seria La Celestina i Tragediacomedia de
Calisto y Melibea. Tamb podem trobar variants del ttol tals com:
Lazarillo de Tormes (t.original) o Historia de Lazarillo de Tormes...
(t.variant).
Aquestes obres quedarien separades en el catleg i una de les funcions
del catleg s que ens ha de donar juntes les diferents edicions duna
mateixa obra i el ttol uniforme s linstrument bsic per fer-ho
possible.
- Quan les obres que sn diferents per coincideixen en el ttol. Per
exemple King Kong s el ttol dun film, per actualment hi ha 3 films
amb nous directors i actors, tot i que largument s el mateix, lobra no
perque t intrprets diferents, per tant, shan didentificar, no seria
el mateix veure la dels anys 70s que lactual.
En aquests casos a lhora de fer el ttol uniforme afegirem alguna cosa
que les diferenci i, normalment es posa entre parntesi. Segons el cas
es posar una cosa o altre, en aquest cas posariem lany.
Aix passa en totes les obres per hi ha 2 casos on passa freqentment:
1) En les revistes, el fenmen dobres diferents amb el mateix ttol es
dona als butlletins dassociacions, unions excursionistes,... i hem de
poder diferenciar-los dalguna manera, per en aquest cas en comptes
de posar lany entre parntesi hi posariem lentitat a la qual
pertany.
En altres casos no ens anir b ni lany de publicaci ni el nom de
lentitat, ja que hi ha diaris que tenen el mateix ttol com The
Times, moltes ciutats tenen un Times. En aquest cas, per diferenciar
els uns dels altres amb el ttol uniforme, el que posariem enttre
parntesi seria la ciutat a la que pertany.
-
5
2) En les col.leccions tamb shi trobem moltes coincidncies de ttols.
Per exemple: Libro de bolsillo; Biblioteca teatral; Informes.
Hi ha diferents editorials que donen aquests ttols i les hem de
diferenciar. En el MARC correspn als camps: 440, 490 i 830.
- Quan hi ha ttols col.lectius convencionals. Un ttol uniforme
convencional que es posa ordenat en el catleg dun mateix autor, amb
varies obres. Aquest es diferencia del anteriors en que el ttol va en la
llengua del catleg i aquests ttols col.lectius convencionals noms es
basen en lobra dun autor. Sn ttols que incorporen o creen els
catalogadors, tot i que sha devitar en la mesura del possible posar un
ttol directament, sempre mirarem el ttol que altres institucions
oficials lhan posat.
Per tant es tracta de 2 obres amb ttols diferents per del mateix autor
integrades en una mateixa edici i sense un ttol col.lectiu.
- On es dona el ttol uniforme?
Es col.loca entre lencapalament i el ttol propi de la zona 1, entre
claudtors i en una lnia prpia. Si lobra s annima no hi ha encapalament
dautor o entitat i aleshores el ttol uniforme passaria a ser lencapalament
principal i va sense claudtors.
Titol uniforme amb autor Ttol uniforme annim
Rojas, Fernando de (EP) Lazarillo de Tormes (TU)i (EP)
[La Celestina] (TU) Vida del Lazarillo de Tormes...(TP)
La Celestina/ Fernando de Rojas(TP)
En el tema del MARC hi ha varios camps pel ttol uniforme. Si el ttol
uniforme s lencapalament principal es comena amb el camp 1xx= EP: el 100 s
EP de persona; el 110: s EP dentitat; el 130 s EP per ttol uniforme (com el
cas del Lazarillo.
Quan hi ha un EP de persona (100) i sota ha dhaver un ttol uniforme, sha
de tenir en compte que en un registre MARC mai es posaran 2 camps 1xx, aleshores
el del ttol uniforme ser el 240, perque ja existeix un EP que seria lexemple
del Fernando de Rojas. Mai doncs es donen 2 EP amb 1xx.
- Les funcions dels ttols uniformes (cap.25.1)
Els ttols uniformes van directament relacionats amb els 3 casos que hem
vist abans: ajuntar o agrupar les diferents manifestacions duna obra amb ttols
diferents o variants; separar i evitar que es barregin les obres diferents quan
tenen el mateix ttol; ttols col.lectius organitzats en el catleg i dins de
-
6
les obres dun autor quedan ordenades duna manera lgica tant les individuals
com les conjuntes.
- s o utilitzaci dels ttols uniformes.
La seva aplicaci es discrecional, s a dir, els centres tenen certa
llibertat per usar els ttols uniformes, de manera que poden decidir si aplicar-
los o no al seu catleg i si ho fan poden decidir quan aplicar-los i quan no.
Ara b, hi ha alguns ttols uniformes que sn obligatoris.
- Quan posarem ttols uniformes: els factors que incideixen a lhora de ls
dels ttols uniformes.
Per ex. si lobra s molt coneguda.
Quantes manifestacions de la mateixa obra hi sn implicades.
Si lEP s pel ttol quan les obres sn annimes. En aquest cas es pot
decidir posar el ttol uniforme per integrar-les.
Si les obres es van publicar originariament en altre llengua. En les
obres literries la traducci pot variar.
La finalitat del catleg en biblioteca de recerca, normalment les
biblioteques pbliques no donen recerca a menys que siguin B.
Universitries, nacionals o especialitzades.
- Els casos en que els ttols uniformes sn obligats:
Les Sagrades Escriptures com la Biblia. s un text que tingui o no autor,
s considerat bsic i fonamental duna religi. Sempre van amb ttol
uniforme i en la llengua del catleg: Alcor, Bblia.
Les lleis en termes genrics tamb van amb ttols uniformes.
Els tractats internacionals com els acords entre pasos.
Els textos litrgics, obres que susen a les cerimnies religioses de les
diferents religions (comunions, casaments,...). Tant els textos com la
msica litrgica es donen en ttols uniformes.
Els textos clssics annims tamb sn obligatoris, tot i que no ho
marquen especficament les regles, per si que ho especifiquen les
concrecions dAACR. Tamb la tradici ho feia i per aix es fa.
Les obres musicals: es refereix a la msica clssica on les obres no
tenen ttols especfics sino venen donats pel tipus de composici (el
repartiment), la tonalitat i de vegades hi ha nmeros. Aix no sn ttols
especfics i en aquests casos shaur de donar un ttol uniforme. En
ltim lloc hi ha un altre nmero, es tracta duna ordre cronolgic en
funci a la creaci de lobra de lautor i va amb una lletra precedit,
-
7
que o b s la inicial del nom de lautor, b la inicial de leditorial
que lha publicat.
Les regles especfiques que fan referncia especfica a les obres
musicals sn les 25.25.
- Algunes Regles especfiques:
Larticle.
100 Quevedo, Francisco de
240 [El Buscn]
245 Historia de la vida del Buscn/ Francisco de Quevedo...
I Ttol
Referncia de Nom Ttol (Nom de lautor + Ttol Propi; Nom de lautor +
Ttol Uniforme).
Quevedo, Francisco de
Historia de la vida del Buscn
Vegeu: Quevedo, Francisco de
Buscn
En MARC els camps que comencen per 2xx sn ttols . Larticle inicial en els
ttols uniformes sempre es treu. De vegades, per, larticle es mant per ex.
The New York Times, aqu es pot treure, per a Los ngeles Times no perque forma
part dun nom propi. Els articles que es treuen han de ser exclussivament els
artcles inicials.
Altre regla especfica sn les referncies, quan hem dassignar un ttol
uniforme a una obra, sempre sha de fer una referncia de nom-ttol que s
aquella que lencapalament de partida no s nicament un nom sino un nom i un
ttol. Sempre que hagi ttol uniforme amb una obra entrada per un autor, sempre
far una referncia de nom-ttol que ser el nom + ttol propi a nom + ttol
uniforme. A ms sha de fer una entrada secundria de ttol propi. No cal fer
Entrada Secundria del ttol uniforme. Aix si lusuari busca pel ttol propi la
trobar i si s per lautor, la trobar ordenada al catleg de lautor
mitjanant la referncia que hem fet.
Ex: Obres annimes
Cantar del Cid / ed. a crreg de...
Obra publicada amb ttols diferents i buscarem el ttol uniforme que ser en
aquest cas Entrada Principal. Per a clssics annims buscarem el ttol uniforme
-
8
a les Biblioteques Nacionals corresponents a lorigen de lobra i tamb los
Annimos Clsicos publicada en lnia per la IFLA, que han treballat a partir de
les Biblioteques Nacionals dels diferents pasos, sempre referits a literatures
europees i ordentas per llengua, per hi ha un ndex de totes les obres que, si
trobem, ens asignar a la forma ceorrecte. En aquest cas s:
130 Poema del Cid
245 Cantar del Cid / ed. a crreg de...
I Ttol
Es fa una Entrada Secundria del ttol propi i si trobem alguna variant del
Ttol Propi podem fer alguna referncia.
Referncia:
Poema del Mio Cid
Vegeu: Poema del Cid
Noms copiarem aquelles referncies que considerem tils per a lentrada del
catleg.
Altre qesti s que el Ttol uniforme s innecessari quan el ttol uniforme
coincideix amb el ttol propi, el ttol uniforme no fa cap paper per tant no el
posarem.
Rojas, Fernando de
La Celestina: tragicomedia de Calisto i Melibea / Fernando de
Rojas .- ...
- Cm es tria un ttol uniforme?
Els ttols uniformes individuals si separem les obres antigues (les
anteriors a 1501: obres clssiques) i les modernes (a partir de 1501), es tria
com a ttol uniforme aquell amb el qul sha fet ms conegut, ja sigui a travs
de les seves edicions, ja sigui a travs de fonts de referncia.
En els casos en que no tenim fonts de referncia perque lobra s molt
actual, agafarem el ttol uniforme de lobra original en la llengua original i
treurem lartcle. Sovint al verso de la portada leditor ens dona el ttol
original en la llengua original.
Altres fonts sn els catlegs dautoritats de la Library of Congress, la
British Library o qualsevol de les Biblioteques Nacionals. Mai hem darriscar-
nos a fer nosaltres la traducci.
Christie, Agatha
240 [Body in the library. Catal]
Un cadver a la biblioteca / Agatha Christie .-...
Referncia:
Un cadver a la biblioteca
-
9
Vegeu: Body in the library
Als catlegs dautoritats comentats hem de tenir en compte que podem buscar
per nom- ttol a lhora.
En el cas de les traduccions haurem dincloure la llengua a la que ha estat
traduda. Els subcamps en MARC serien $l (el.la) per a la llengua a la que ha
estat traduda o subllengua (en lexemple anterior, al catal). Farem
referncies del ttol propi al ttol uniforme.
Si no trobem el ttol uniforme i lhem de crear, hem de comenar eliminant
les frases introductries: Ex: Aqu comienza la histria de ... noms posarem
Histria de...
Tampoc formen part dun Titol uniforme noms dautors inclosos dins del
ttol, per exemple:
(EP) Geoffrey Madams notebooks
(TU) [Notebooks]
(TP) Geofrey Madans notebooks / ...
Aix era tamb freqent a les obres de clssics grecs i llatins, en els
quals es busquen a les fonts de referncia i es posen en catal.
(EP) Virgili Har, Pable (est posat en catal)
(TU) [Bucolicae]
(TP) Virgilii Bucolicae / ...
En obres anteriors al 1501 ens diu que hem danar directament a les fonts de
referncia. En el cas de les obres en llat es respectar el ttol en llat,
per en les obres dautors grecs i altres alfabets no llatins, si podem, farem
un Ttol Uniforme en catal.
Homer
[Il.lada. Castell]
La ilada / Homero . - ...
Quan veiem un autor rom, primer hem de veure si existeix una forma catalana
del nom a les fonts de referncia, desprs un ttol dautor rom clssic, que
anir en llat i per posar el ttol uniforme sha de buscar a les fonts:
Sal.lusti Crisp, Gai
[De conjuratione Catidinae. Castell]
Conjuracin de Catilina / Salustio .
Quan es dona un text tradut alhora que loriginal, s a dir que hi ha dues
llenges al mateix exemplar, la de la traducci i loriginal, en aquests casos:
Csar, Gai Juli la traducci i loriginal (si s biblinge)
[De bello Galico. Catal i llat]
-
10
Normalment la llengua original sempre va en segon lloc. Per si ledici s
de ms de dues llenges, aleshores posem Polglota. Fins aqu les obres
individuals.
Exercici: Fotocop I 21-9-07
- Quan no tenim una obra sencera si no parts duna obra.
Hi ha obres que shan editat separadament per s completa. Per ex. Les mil
i una nits sn abans de 1500 i publicades en ms duna llengua. El Ttol
uniforme ser mil i una nits (sense article), per aquesta obra consta de Alad
i la llantia.
Quan una obra est publicada separadament per forma part duna obra, el
ttol uniforme s el de la part no el de lobra sencera, per sha de fer una
referncia de ttol de lobra + el ttol de la part i vegeu el ttol de la part.
Mil i una nits Alad i la llantia maravellosa
Mil i una nits. Alad i la
llantia maravellosa.
Vegeu Alad i la llantia
maravellosa
Aix podrem anar veient en referncia cadascuna de les parts de les que
consta el conjunt de lobra Mil i una nits. Aix pel que fa a les obres
annimes, per per obres amb autor:
Tolken, J.R
[Hobbit] (ttol de la part)(ttol de lobra complerta)
Referncia: Tolken, J.R
Lord of the rings. Hobbit
Vegeu: Tolken, J.R
Hobbit
A vegades hi ha parts dobres que es publiquen per separat i no tenen un
ttol propi, per exemple: Part I o Llibre I, aquests ttols no poden anar sols
perque no queden identificats. En aquests casos haurem de fer:
Goethe, Johan Wolfgang van
[Faust] Tenim tota lobra de Faust en alemany.
[Faust.1.Theil] Tenim la 1 part del Faus en alemany
[Faust.1. Theil. Castella] Tenim la 1 part del Faust en
castell i no cal fer referncia.
Sha de tenir en compte que 1. (en alemany equival a 1) i que theil
significa part.
De vegades tenim fragments duna obra. Ens podem trobar un llibre amb les
aventures per no sn una edici sencera. En aquests casos el Ttol uniforme
-
11
correspondr a lobra sencera, desprs posarem un punt [.] i a continuaci
posarem Seleccions.
EP Martorell, Joanot
TU [Tirant lo Blanc. Seleccions]
TP Aventures del Tirant / Joanot Martorell . - ...
Si tinguessim:
Martorell, Joanot
[Tirant lo Blanc]
Voldria dir que tenim lobra complerta del Tirant.
El mateix passaria en Msica edici sencera o fragmentada. Per que passa
quan hi ha una traducci? Ho indicarem aix: [Tirant lo Blanc. Castell.
Seleccions]. Per tant el que hem de trobar en qualsevol obra s loriginal (si
no posa cap llengua referenciada s que s loriginal) i desprs veure si s
lobra complerta o no.
Entre les edicions individuals i les col.lectives hi ha 2 obres juntes dun
mateix autor 25.7. Quan passa aix i necessitem un ttol uniforme lobra sentra
per lautor:(EP) Wilde, Oscar
(TU) [Lady Windamares fan. Castell]
(TP) El abanico de lady Windamare; La importancia de llamarse
Ernesto / Oscar Wilde...
(ES) I. Importance of being Ernest. Castell.
Per tant sentra la primera obra per ttol uniforme i la segona obra es fa
una ES per ttol uniforme.
El Ttol Uniforme seria el primer ttol propi de lobra i en la llengua
original i, a la traa haur de figurar el nom de lautor i el ttol de la
segona obra en la llengua de lautor i la llengua a la que sha tradut, s a
dir un ttol uniforme a la traa de la segona obra.
A ms els traductors safegiran tamb a la traa com a ES i les referncies
corresponents de nom-ttol dels dos ttols:
Wilde, Oscar. El abanico de lady Windermare
Vegeu Wilde, Oscar. Lady Windermares fan.
Wilde, Oscar. La importancia de llamarse Ernesto.
Vegeu Wilde, Oscar. Importance of being Ernest.
-
12
- Concrecions.
Hi ha coses que les concrecions no diuen perque queden establertes a les
AACR, un exemple seria el tipus dobres a les que cal aplicar el ttol uniforme.
Cal destacar les obres literries on les concrecions diuen que obra literaria= a
ttol uniforme. En cas de traducci el ttol uniforme estar format per ttol
original i idioma: Autor
[Ttol uniforme original (sense artcles). Llengua]
Ttol Propi
Si es tracta dautors clssics sha danar mirant perque hi ha traduccions
en ms duna llengua. La resta de tipologies caldr sempre un ttol uniforme.
Les pel.lcules de cine sn obres que sentren pel ttol normalment i ser el
Ttol uniforme ssent loriginal. Si est tradut el ttol, aquest haur de ser
tradut a lidioma original. Quan es tracta de pel.lcules doblades a altre
llengua es posar lidioma, si estn subtitulades no caldr posar lidioma.
De vegades en pel.lcules tenim un text, en aquests casos en que tenim una
obra cinematogrfica i si tenim tamb lobra literria si poso Biblia= Ttol
uniforme a lobra textual si fos per la pel.lcula hauriem de posar Biblia
(pel.lcula cinematogrfica) com a ttol uniforme.
Si tenim enregistraments de programes de TV o emisores de rdio, en principi
la descripci ser la mateixa que en obres literries, per de vegades hi ha
coincidncies en els ttols de programes de rdio i de TV, per:
ex. el Via lliure (programa de rdio)-seria el ttol uniforme i el Via
lliure (Programa de Televisi)que seria el TU corresponent al de TV.
Tamb la Biblioteca de Catalunya a lhora de distingir ttols que sn iguals
en col.leccions i publicacions en srie dona unes preferncies a lhora de
diferenciar les unes de les altres:
1) Posar una entitat si serveix per a resoldre les diferncies.
2) Posar una entitat i una data si serveix per resoldre les diferncies.
3) Posar la data, si serveix per ...
4) Altres elements.
5) Lloc de publicaci.
6) Lloc i data de publicaci.
- Ttols uniformes col.lectius (25.8 AACR)
Els Ttols uniformes col.lectius sapliquen a les publicacions que contenen
3 o ms obres dun mateix autor: si noms hi ha 1 ttol individual; si hi ha 2
(25.7) publicacions del mateix autor es posa el Ttol uniforme de la primera
obra i es fa una Entrada Secundria de la segona obra (Nom-ttol uniforme i
lidioma).
-
13
Quan tenim 3 sassigna un Ttol uniforme Col.lectiu i de manera sistemtica
segons la Biblioteca de Catalunya. Hi ha molts autors que editen lobra
complerta dun autor, aleshores el Ttol uniforme que es dona s [obres], en la
llengua del catleg, a diferncia de les individuals que van en la llengua de
lautor. Amb Obres tamb volem dir que est en la llengua de lautor o llengua
original: Ex. EP Dickens, Charles EP Dickens, Charles
TU [Obres] TU [Obres.Castell]
TP Complete... TP Obras completas...
En angls En castell
Si es tracta duna traducci posariem doncs [Obres. Castell].
Normalment sn obres complertes fins aquell moment, s a dir tot el que t
publicat fins al moment. Tamb pot donar-se casos en que lautor estigui mort,
aleshores s ms fcil recopilar la seva obra complerta, per si no est mort,
sentendr per obra complerta tot el publicat per aquell autor fins a aquell
moment.
Per altra banda, tamb es pot donar que no estigui tota lobra complerta
dun autor inclosa en una obra, si no que es doni una selecci de 3 o ms obres
del mateix autor. Aleshores posarem [Seleccions]. En aquests casos no tenim
garantia de que cada selecci estigui complerta i podrien ser frangments de cada
una de les obres que composen el document i es posaria igual, [Seleccions].
Ex: Dickens, Charles Dickens, Charles
[Seleccions] [Seleccions. Castell]
Selected... Seleccin de obras...
Lobra est en angls Lobra est en castell
De vegades hi ha la selecci bilinge, aleshores es posaria: [Seleccions.
Castell i angls].
Molts autors copien varios gneres. Si tenim obres dun autor dun
determinat gnere, ssent lobra complerta del gnere del mateix autor posariem
[Poesia] com a ttol Uniforme. A la regla 25.10 ens diu com dir a cada gnere
literari: [Teatre], [Novel.les] es posa en plural, [Prosa], [Assaigs],
[Correspondncia], conegut com gnere epistolar. La llista de 25.10 no s
tancada ja que aquests ttols es poden ampliar segons els casos com en obres
musicals, o premsa que no la recopilen [artcles], [monlegs]. Comprobar per
sempre en aquests casos on no queden estipulats al catleg dautoritats.
Ex. Espriu, Salvador
[Poesia] Tota la Poesia dEspriu
Ex. Espriu, Salvador
[Poesia. Seleccions] Selecci de lobra potica dEspriu.
-
14
Quan tenim una obra que barreja gneres dun mateix autor posarem
[Seleccions] i si cal lidioma corresponent.
Si es tracta de traduccions duna antologia del mateix autor:
Ex. Salvador, Espriu
[Poesia.Castell.Seleccions]
Antologia potica.
Aix sorganitzen les obres dins del catleg dautors:
Espriu, Salvador Antologia
Novel.les (en catal)
Novel.les.Castell
Poesia
Poesia. Castell
Poesia.Francs
Poesia. Francs.Seleccions
.
Als contes, els ttols uniformes que les AACR han assignat sn [Narracions
curtes]. Es farien les referncies pertinents,
per ex. Merc Rodoreda. Contes
vegeu Merc Rodoreda. Narracions curtes
Si un autor noms ha publicat en un gnere literari no cal posar Poesia,
noms posaiem Seleccions. Per fer aix sha destar molt segur de que un autor
ha publicat en un sol gnere.
Si una persona divideix la seva autoria en varios noms:identitats
bibliogrfiques separades, es evident que cada un dels 2 noms tenen 2 entrades
diferents i a les referncies suneixen. Pere Quart noms conreua la poesia
mentre que com a Oliver, Joan escribia prosa i teatre.
Ex. Quart, Pere
[Poesia. Seleccions]
Poemes escollits....
Si tenim problemes en un nom ho mirarem en el catleg dautoritats de la
Biblioteca Nacional.
Ex. EP Sor Juana Ins de la Cruz?
TU [Seleccions] No sabem si va escriure en aquest
TP Obras escogidas nic gnere, per aix noms posem
Seleccions.
Ex. Portada Hans Christian Andersen EP Andersen, Hans Christian
CUENTOS TU [Narracions
curtes.Castell.Seleccions]
Shauria de mirar com ho han fet altres catlegs ja que
podrien posar Contes, en comptes de Narracions Curtes.
-
15
Ex. William, Shakespeare EP Shakespeare, William
TRAGEDIAS TU [Teatre.Castell.Seleccions]
Romeo y Julieta TP Tragdies / William, Shakespeare...
Jlio Csar Es faria nota de contingut si fossin mxim 5 obres
Hamlet per no si sn ms, com s el cas, per tant no les
El rey Lear recuperariem al catleg.
Otelo
Antonio y Cleopatra La referncia seria:
Shakespeare, William
Tragedias
Vegeu Shakespeare, William
Teatre.Castell.Seleccions
Ex. Frederich Nietchque EP Nietchque, Frederich
POEMAS TU [Poesia.Castell i alemany]= Obra completa
-edicin biblinge- TU [Poesia.Castell i alemany.Seleccions]= Si
fos una selecci
TP Poesia / Frederich Nietchque. - ...
Comprobariem si est tota la poesia o b si s una selecci. Normalment
mirant una mica el que ens diu leditor ho sabrem. Si leditor no ens diu res a
la portada sol estar lobra complerta.
Com ja hem dit en els casos de que es faci un Titol uniforme sha de fer la
referncia (25.1) i veure exemples de referncies (cap 26). Es faria Nom+TP
vegeu Nom+TU.
Fins aqu les regles generals dels ttols uniformes col.lectius.
Les obres amb ttol col.lectiu a la descripci posem el ttol col.lectiu a
la zona 1 i els ttols individuals en la zona de les notes de contingut, sempre
que siguin fins a 3 i es podria fer ES pels 3 ttols per, ms de 3 no es faria
ES i no els podriem recuperar pel ttol.
- MARC pel ttol uniforme.
Hi ha 3 camps del MARC destinats al Ttol Uniforme tot i que els ms usats
sn 2: el 130 i el 240.
El 130 s el camp de ttol uniforme quan aquest s a ms Encapalament
Principal (EP), per tant dobra annima que usa Ttol uniforme. Els camps tenen
2 indicadors: el Primer s el de carcters ignorats (els artcles que seliminen
dels TU) per tant en el primer indicador el valor ser 0. El segn indicador
sempre es posa #.
-
16
Els Subcamps, que sempre han dhaver, s el del $a que significa Ttol
uniforme quan sn annimes. $a. Les dates corresponents als casos com els de
King Kong, obres diferents amb el mateix ttol, formaria part del subcamp perque
forma part del ttol uniforme: Ex. $a Poema del Cid.
El Subcamp llengua que s el $l. Altre subcamp s el de forma $k, per quan
hem de posar si sn Seleccions, o obres... Ex: 130 0# $aLazarillo de Tormes. $l
Francs $k Seleccions.
Els Ttols Uniformes sempre acaben amb un [.] en el camp 130.
Les dates que susen als tractats internacionals exclussivament tenen el
subcamp $d.
Si tenim en un catleg 10 edicions diferents duna mateixa obra i estan en
la seva llengua original, aleshores podem posar la data de la publicaci del
document de manera que ens quedin ordenades de ms antiga a la ms nova: ex:
Lazarillo de Tormes.1998. Sn les dites dates dobres que sn opcionals sempre
excepte en les Sagrades Escriptures on sn obligatries (dates de publicaci) no
de creaci. Aquest subcamp seria l$f.
La versi es fa servir per edicions de textos sagrats, quan parlem de la
Biblia hem de precisar de quina versi estem parlant, seria el subcamp $s.
El subcamp $n s el nmero de la part que fa referncia a les parts de les
obres que hem de catalogar: Ex. $a Ttol uniforme. $n Nmero de la part, $p
Ttol de la part.
Ex. $a Bibliographie de la France. $n 1, $p Livres.
Si la part no va numerada no caldria posar $n.
El camp 240 es dona quan lobra t un autor principal i cal posar el Ttol
Uniforme no sent aquest Encapalament Principal (EP). Els indicadors del camp
240 sn: Indicador 1, fa una mera ordenaci si posem 1 s visualitza el Ttol
uniforme, per tant sempre el posarem. Lindicador 2 fa referncia als carcters
ignorats, normalment ser 0. I1 I2
Ex. 240 130 1 0 $a Celestina
Els subcamps ms importants en el camp 240 sn $a, $l i $k.
Com hem dit, tot i que els camps ms importants pel Ttol Uniforme sn
aquests 2, hi ha un tercer que s el camp 243, el qual es dona per Ttols
uniformes Col.lectius. Aquest s menys utilitzat (Obres, Seleccions) i els
subcamps ms importants serien $a, $k, $l.
En els camps 240 i 243 com els Ttols Uniformes porten claudtors no acaben
amb punt aquests camps. Els claudtors no els posem si no que van
automticament.
-
17
En el camp 130 es poden donar Entrades Secundries (ES) i tamb entrades
secundries de matries. Aquests comencen per 6xx. Si un llibre tracta sobre una
obra el camp ser 6xx, per ex. un llibre que comenta lobra del Cid. Ex. 630 $a
Poema del Cid.
Els camps ms importants: 1xx Encapalaments Principals (EP)
24X Camps de Ttol
2xx Camps de descripci bibliogrfica
5xx Camps de notes
6xx Camps de matries.
7xx Camps dentrades Secundries.
El camp 243 t el ttol de ttols uniformes col.lectius, ttols que
sadmeten en la llengua del catleg [Obres], [Poesia. Seleccions]... Aquest
camps gaireb mai lusarem. El 240 posa Ttol uniforme per tamb hi ha
informai de Ttols Uniformes Col.lectius per tant es donaria una contradicci
en 2 camps per a la mateixa informaci. Per de vegades hi ha biblioteques que
tenen molta col.lecci, sobre tot en msica, agrupen les col.leccions per
gneres (msica Clssica- Opera- (avancem fins a la Z per els autors no estan
agrupats per ttols alfabticament sino per gneres o per grups: sinfonies,
concerts, sonates) en aquest cas susaria el camp 243 per tant en comptes de
tenir un autor molt publicat i en comptes de tenir ordenades les obres de lA a
la Z per ttols, els tenim per gneres: novel.les, artcles, contes... i en cada
gnere tindrem les obres ordenades alfabticament:
- Novel.les (243)
Guadalajara...(240)
El perfecto casado...(240)
- Narracions curtes (243)
Las mil y una noches.(240)
Los cuentos de Yebe...(240)
Sobre tot es dona en autors que tenen molta producci, en grans biblioteques
i cases de discos. No susen gaire.
-
18
TEMA 2: LES ENTITATS. (21.1B)
Aquesta regla sestructura en 3 apartats: A,B i C.
Lapartata A fa referncia a obres dautoria personal: una obra sentra per
lautor.
Lapartat B sn obres dautoria corporativa, en edicions antigues, per en
lactualitat es diu que sn entrades sota entitat.
Lapartat C parla de les entrades sota ttol, abans (entrades annimes).
Actualment no ens parlen lobres dautoria corporativa ja que en aquest tema
han hagut desacords.
Al 1841 es dona el primer codi de catalogaci, un itali afincat a Gran
Bretanya, Panizzi era responsable de lelaboraci del catleg del British
Museum, actual British Library (BN).
Aleshores els catlegs seditaven en paper per vendrels a la resta de
biblioteques nacionals del mn. A ledici de 1841 Panizzi escriu o compila les
regles o els criteris amb les quals shan elaborat el catleg, fou la primera
vegada que es publicaven unes regles. Hi havia un apartat que parlava dEntitat
Corporativa i deia que de vegades algunes obres sentraven per les entitats i
deia, que les entitats sempre adoptaven la mateixa forma: 1er es posava el lloc
geogrfic i 2on el lloc geogrfic on es trobava el document fsicament. Aquest
tipus dentrada es va extendre a les biblioteques angleses i nortamericanes a
partir daqu.
No seria fins al 1904 que Cutter, que fixaria els objectius de la
catalogaci, va escriure unes regles: Rules for a dictionary catalog. Un catleg
diccionari agrupa alfabticament autors, ttols i matries. Abans es tenia per
una banda els catlegs dautors i ttols i per altres els de matries. Als EUA
en canvi les tenien totes incloses grcies al Cutter, qui parl de Corporate
Authorship, autoria coorporativa, tenint obres personals, obres corporatives i
obres annimes.
Entrarem obres dautoria per entitat quan no ens donin lautor i lentitat
tingui un paper predominant, de manera que en el mn angloameric es van
extendre les obres coorporatives.
Per hi havia altre tradici europea com era la germnico escandinava que
tenien les normes Prussianes. Aquestes consideraven que les entitats no feien
obres sino que les feien les persones. Si una obra no ens dona lautor s una
obra annima, per tant no consideraven la possibilitat dEncapalament Principal
per entitat.
Lenfrontament estava servit, 50 anys ms tard es creen els primers
ordinadors i les biblioteques veuen que poden ser molt tils per catalogar i
intercanviar informaci bibliogrfica independentment de lidioma que es parli.
Per tant a principis dels 60s es donarien moviments per uniformitzar els
-
19
criteris i les normes perque aix els registres tinguessin una semblana. A 1961
es don el Congrs de Pars on anirien els directoris de les Biblioteques
Nacionals, amb la intenci darribar a uns acords de fer un sistema de
catalogaci homogeni i conegut com Els Principis de Pars, els quals signifiquen
el final del sistema de catalogaci de que cada pas ans al seu rotllo en
benefici duns acords (concretament 12). Un dels ms conflictius a lhora
darribar a un acord fou el punt n 9: Entrades dEntitat. Hi ha obres que no
tenen autor, per perque no t rellevncia, no ens interssa lautor sino
lempresa, de manera que interessa lentitat segons els nortamericans.
Arribarien a un acord amb els alemanys: no saccepta el terme o concepte
dautoria corporativa, el concepte es nega, ara b, es va acceptar que en
determinades obres lentitat havia de ser EP perque lautor era irrellevant. De
manera que en determinades obres sentrar per lentitat encara que sorti
lautor, tot i que sn poques les obres daquestes caractertiques.
Lany 1967 va sortir la 1 ed. de les AACR 1 que encara usava el terme Obres
dautoria Corporativa. Al 1977 a lEstat espanyol hi havia Las Instrucciones
para la redaccin de obras y ttulos dela Bibliotecas Nacionales del Estado
conegudes com Las Instrucciones i encara es parlava dObres dautoria
corporativa. Posteriorment naixerien Las Reglas de Catalogacin, cap als 80s,
semblants a les AACR.
Els Principis de Pars al 1961 amb lentrada principal duna entitat shavia
de donar quan lobra expressava lactivitat duna entitat, aix com la seva
activitat, per ex. panflets poltics, manifests dentitats... En 2on lloc, quan
el ttol del document de lobra donava a entendre clrament que lentitat era la
responsable de lobra.
Aquestes regles donen lloc a la subjectivitat, s a dir, que el catalogador
pot decidir si entrar o no lentitat, dona lloc a que diferents catalogadors
entrin les obres per lentitat o no. Per ex. El diccionari de la Real Academia
de la Lengua, no sentra per lentitat sino pel ttol, ja que s una obra de
Responsabilitat Compartida entre molts il.lustres literats.
- Definici dEntitat.
Una entitat s una orgaitzaci o grup de persones que t un nom concret i
que acta de forma com un ens, s a dir, que t la capacitat dactuar de forma
col.lectiva o col.lectivament. Per tant una entitat no t perque tenir un
registre jurdic sino que basta amb que es reuneixin un grup de persones i posin
un nom concret.
Una organitzaci s diferent, es relaciona ms amb Congressos,
Exposicions... El concepte de nom concret no s fcil. Per ex. si tenim una obra
que es digui Ttol i sota el nom del grup dinvestigadors i que sota digui que
sha fet per un grup dinvestigadors en urbanisme rural, no s una entitat,
-
20
perque el grup est definit per un artcle indefinit (un) i per que les inicials
de les paraules que formen el nom del grup, comencen en minscules. Ara b si el
nom del grup ans amb les inicials en majscules s que seria una entitat i si
tingus un artcle definit, en comptes dindefinit. Per tant la presentaci del
document dona lloc a que un document pugui ser entrat per entitat.
NO S ENTITAT S ENTITAT
Es donen molts dubtes en els Congressos sempre que tingui un nom. Sn tamb
entitats Institucions, Associacions (clubs esportius, de lectura,...), Empreses
(firmes comercials ja siguin o no lucratives, organitzacions guvernamentals),
Governs (Generalitat, Govern espanyol, i totes les Agncies del govern dins de
ladministraci pblica: ministeris, direccions i subdireccions generals,
biblioteques amb capacitat prpia, municipis), entitats religioses (esglsia
catl.lica com les petites entitats: parrquies, catedrals, aix com els grups
religiosos que tamb sn entitats), Projectes i programes (un projecte s una
organitzaci que t una obra); competicions esportives en general; Congressos i
exposicions (sinclouen fires i mercats); Esdeveniments i activitats puntuals
que no duren gaire en el temps; Les naus (espacials i vaixells, ja que tenen una
organitzaci).
- El concepte dobra que emana duna entitat (21.1B)
Una obra emana duna entitat quan es produeix una de les 3 situacions
segents: 1) Lentitat edita lobra. Vol dir que lentitat fa el paper deditora
sense ser-ho. Les editores normalment no intervenen en el contingut, per els
casos en que lentitat s editora, aquesta si que t a veure amb el contingut.
Obra que emana de lentitat, per aix
no s mai ra suficient perque lEP
o sigui aquesta. Ara b s possible que
es faci una ES.
TTOL
Per un grup
dinvestigadors en
urbanisme rural.
TTOL
Pel Grup
dInvestigadors en
Urbanisme Rural.
Joan Brossa
El saltamart
Prleg de pere Gimpferrer
Diputaci de Barcelona
-
21
2) Laltre possibilitat es dona quan lentitat no ledita si no que
lentitat fa editar lobra. Normalment les entitats tenen a veure amb el seu
mbit o activitat. En aquests casos, molts cops les entitats no tenen
professionals en edici i fan acords amb editorials en aquest cas lobra tamb
emanan de lentitat.
Aquesta obra emana de la Living Foundations que ha
encarregat a The Arquitectual Press fer lobra.
Per hi ha una responsabilitat compartida amb
Sports Council que s la que ha posat els diners.
Per tant lobra emana de The Disabled Living
Foundation i de lSports Council. Aquesta obra pot
ser entrada b pel ttol, b per lentitat, per
mai pels editors que no sn els editors
intel.lectuals
3) Altre cas s quan lobra sorigina en lentitat i aquesta ni t a veure
amb leditorial, s a dir ni ha fet deditorial, ni lha encarregat a
leditorial, per lobra ha estat elaborada en lentitat. Lentitat seria la
creadora de lobra per no ho podem dir amb tota certesa.
Quan lobra emana de lentitat es pot fer una EP o ES per lentitat. Quan
lobra no emana no es pot fer cap punt daccs per lentitat. Lentitat en
aquest exemple s el tema per no est feta per lentitat. En aquest cas
lentitat no sentra ni per EP ni per ES i sentraria per matria (EP 110 MARC-
i ES 710). En Marc seria 610 la matria.
Sports and Recreation Provision for
Disabled People.
edited by Nell Thomson
Elisabeth Dendy Diana de Deney
Published for the Disabled
(ed.comercial)
Living Foundation in co-operation (Fundaci destinada als discapacitats
i que no t servei editorial) with the Sports Council, by
The Arquitectural Press
(editorial important en arquitectura)
London
The Boston childrens Medical Center
Embarazo
Parto y recin nacidos
Plaza & Jans ediciones
The Royal Opera Hoause
in the Twenthieth Century
Frances Donalson
Weidenfeld and nicolson
London
-
22
- 21.1B2: La tria del punt daccs principal (Regla General).
Entitat amb nom.
Obra ha demanar de lentitat.
Lobra ha de pertnyer a una o ms de les categories de 21.B2:
* A) Obres de naturalesa administrativa.
* B) Algunes obres jurdiques, oficials i religioses.
* C) Obres de pensament col.lectiu.
* D) Obres de congessos que han de reunir una srie de
caracterstiques.
* E) Obres de grups dintrprets: documents audiovisuals que reculen
lactivitat col.lectiva pel grup: ex: un enregistrament sonor dels
Beatles sentrarien pels Beatles.
* F) Materials cartogrfics. Tenen materials complexos que els tenen
les institucions cartogrfiques per aix sentren per lentitat.
a) Obres de naturalesa administrativa.
Shan dentrar per lentitat aquelles obres de naturalesa administrativa
perque parlen i tracten de lentitat, tant en termes generals com aspectes
concrets, tals com poltica interna (el prstec); el seu funcionament (les
regles dels ordres religiosos: els benedictins); estatuts (comunitats de vens);
finanaments econmics; quan les regles parlen dels quadres fan referncia als
directius de lempresa; directoris; recursos de lentitat (un catleg de la
biblioteca, inventaris dun arxiu, una guia dun arxiu). Totes aquestes sentren
per lentitat tot i que hagi autor, per totes les obres de naturalesa
administrativa tindran una EP (110) i a lhora una entrada de matries (610).
Forma comprimida del nom de lentitat.
No hi ha editorial. Qui edita els estatuts duna
entitat?, lentitat mateixa perque shan originat per
lentitat, per tant lentitat ser EP (Asociacin...)
noms caldria saber si en la forma desenvolupada o en la
comprimida. A lhora sha de fer una E. Matries perque
parla dun tema concret i definit.
Asociacin de Escuelas de
Bibliocologa del Cono Sur
(ASEBICS)
Antecedentes Estatutos
Montevideo
1996
-
23
Com s una guia ofical emana de lentitat i una guia
sempre es considera una obra administrativa per
Smithonian institution que s el nom oficial
dSmithonian.
Tot i que aparegui una editorial, com s una obra
oficial, el ms segur s que estigui feta per
lSmithonian.
Activitats que afecten a la facultat. En un full intern
de la facultat linformaci s, en aquest cas ds
Intern i lescriu la Secretaria de la facultat.
Veiem que ledita ella mateixa per tant EP per
lentitat. Encara que hi hagus un autor seria entrat
per lentitat.
La informaci no surt de lentitat sino que escriu qualsevol
amb una investigaci, per tant els seus continguts sn
independents. No s de naturalesa administrativa per tant
lentitat aqu seria ES.
A vegades algunes institucions editen fulletons amb algun artcle o
entrevista. Aquests no sn al 100% de natura administrativa, per hem de mirar
el que pretn la publicaci.
Hi ha 2 entitats: La Biblioteca de la UB i la UB,per
Tant una entitat superior i una de subordinada.
Sorigina a la Biblioteca per sedita a la UB, i afecta
a la Biblioteca perque s lentitat involucrada en el
contingut. Quan hi ha autors personals la descripci la
fariem tal qual. Desprs ens plantejariem
lencapalament, si sorigina a la Biblioteca i la
publica lentitat. Seria un catleg de naturalesa
administrativa? S si sn fets per la prpia entitat per
tant sentrar per lentitat que en aquest cas per la
Official Guie to the
Smithsonian
Publicat i distrbut per
Jumper ed.
El full dels dijous
Facultat de
Biblioteconomia
Universitat de
Barcelona
The Tate Gallery an
illustrated companion to
the National Collections of British & Modern
Foreign Art
The Tate Gallery
BiD
Textos universitarios de
Biblioteconoma y Documentacin
Facultad de Biblioteconoma y
Documentacin
Catleg dels Incunables de
la Biblioteca de la
Universitat de Barcelona
Introducci Jordi Torres
Catalogaci Miontserrat Lamart
Universitat de Barcelona
-
24
Biblioteca pel tipus de contingut i ja veuriem com
sentra, que segurament seria UB. Biblioteca...
s una memria duna entitat superior, per emana de la
Secretaria que lha elaborat. Ara b, lentitat afectada
s la memria del departament, per tant lEP ser pel
Departament de la Gen. Hi ha 3 entitats afectades: La
Generalitat de Catalunya; el Departament de Cultura i la
Secretaria de la Generalitat. Quan tenim autories
dentitat generalitzades en farem 1 punt daccs i de la
resta sen faran ES.
3 entitats: Ministerio de Cultura, Direccin General
(aquestes dues van juntes) i la Biblioteca Nacional. La
Biblioteca Nacional no apareix com a editora per emana
i de les altres tamb perque editen lobra. Seria un
catleg oficial que parla dels seus fons, per aix s de
naturalesa administrativa. Sentraria per la Biblioteca
Nacional i dels autors es faria una ES (entrada
secundria).
Els catlegs oficials els editen les prpies entitats o
b els encarreguen a alguna editorial. Jos Gmez va ser
enviat pel Ministeri perque buids el catleg de la
Biblioteca Nacional de Roma, per s un catleg que no
emana de la Biblioteca Nacional de Roma si no de la
Direccin General.
La Biblioteca Nacional Central de Roma sentraria per
matria (610) i de la Direccin General es faria una ES
perque s una entitat que ha estat descartada de lEP,
perque va ms enll de la mera edici. Aqu la Direcci
ha tingut un inters previ i ha promogut que Gmez vagi
a Roma, per tant va ms enll de leditorial, per aix
es fa ES.
A les concrecions hi ha un quadre sobre les Obres dentitat. Quan hi ha
entitat involucrada i lobra emana delentitat t preferncia lentitat vers els
autors: Entitat implicada.
Entitat emana.
Memria del Departament
de Cultura de la
Generalitat.
Secretaria General del
Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya
Biblioteca Nacional
Catlogo de Ex Libris de Bibliotecas espaolas en la
Biblioteca Nacional
Realizado por
F. Fernndez y
M.Gertr
Ministerio de Cultura
Direccin General del Libro y
Bibliotecas
Jos Gmez Prez
Manuscritos Espaoles en
la Biblioteca Nacional de Roma
Catlogo
Madrid Direccin General de
Relaciones Culturales.
-
25
Entitat que pertany a les categories.
No Si
Si No
No
Es far una ES quan el paper de lentitat vagi ms
Si enll de la mera editorial.
No
Si
-
- Catergoria C: Pensament col.lectiu.
Aquesta no sidentifica amb claretat perque reflecteixen el pensament
col.lectiu de lentitat Informes.
Sn aquelles obres en les quals una instituci opina, es manifesta, pren una
posici. Normalment a diferncia de les obres de naturalesa administrativa,
sovint el que lentitat opina ho ha de portar a terme altre instituci a efectes
externs. Per ex. un partit poltic si guanya faran ms coses des de la
Generalitat per tant faran coses que ha dexecutar un tercer: els organismes de
la Generalitat. Altre ex. es dona quan una Federaci esportiva fa unes regles
per un esport, per ex. la lnia de 625 sn 3 punts. Per els que ho han
dexecutar sn els jugadors, els clubs...
Per tant hi ha reglamentacions que sapliquen internament i altres
reglaments perque els apliquin daltres.
Ex. Els manifestos de la UNESCO opinen perque facin unes regles els altres.
Ex. Els codis deontolgics tenen unes normes de comportament que les han
dexecutar els bibliotecaris, advotcats, periodistes no obstant, s el col.legi
el que opina.
En el document hi ha
una entitat
involucrada?
Lobra es pot entrar per un autor
personal?
LEncapalament Principal s per
lautor
Lobra emana de
lentitat? Ttol
Lobra pertany a alguna de les
categories de 21.1B2
LEncapalament Principal s per
lentitat?
-
26
Per tant en aquells documents on hi ha Manifest, Programa, Declaraci,
Recomanacions, Directrius... formen part del pensament col.lectiu.
Per no tot el que una entitat pensa en el que sha de fer significa que
sigui pensament col.lectiu. Per ex. Directrius de cm tractar als malalts
crnics. No vol dir que sigui una opini del Col.legi de Metges si no que s un
manual de tractament.
En cas de dubte de si un document s o no pensament col.lectiu, el
considerarem que no sentra per lentitat i ho farem pel ttol.
Aix se sol donar als Informes meditics que normalment els fan organismes
externs, per ex. la Generalitat encarrega informes a una empresa o entitat
sobre, per ex. les inmigracions. Hi ha informes que fan un estat de la qesti i
a partir d'aquestes dades diuen qu fer (recull de dades i t un pl dactuaci)
aquest 2on tipus sentra per lentitat perque aqu opinen i diuen qui ho ha de
fer, mentre que el primer sn dades sentra pels autors i, si no tenen pel
ttol.
Important saber diferenciar entre reculls i responsabilitat compartida.
Resm.
Les entitats les podem trobar a la norma 21.1B.
El concepte dentitat i entitat puntual, aquestes sn efmeres en el temps.
Les entitats subliminals sn les que disposen duna jerarquia (entitats
superiors i entitats subordinades), les quals es donen sobretot en el cas de les
administracions pbliques, aquests organismes solen sortir en jerarquia i haurem
desbrinar quina delles est ms implicada en el contingut del document.
Lautoria corporativa no saccepta. De la situaci actual s que
lEncapalament Principal per entitat s molt restrictiva, en canvi hi haur
nombroses Entrades Secundries per entitat, quan fem bibliografies poques seran
encapalades per entitats, per quan sha dentrar per lentitat aquestes estan
sobre les persones, encara que hi hagi autors, lentitat sempre ser
prioritria. Per tant EP restringida per prioritria i de les persones ES quan
lEP s per entitat.
Obres que emanen duna entitat (concepte) sentren per lentitat quan
lentitat edita lobra, lentitat la fa editar, o lobra sorigina amb
lentitat, malgrat que lentri no t res a veure amb la publicaci.
Quan un document no emana de lentitat no es far cap punt daccs ni EP ni
ES, per lentitat. Aix per, no exclou que es pugui fer una entrada per
matries de lentitat.
En segon lloc, una entrada es pot fer per lentitat en EP quan les obres sn
de naturalesa administrativa; obres de pensament col.lectiu; textos jurdics o
-
27
religiosos; obres que recullen activitats col.lectives de congressos, festivals,
fires; obres de material no llibre: msica, cartografia...
Les obres de Naturalesa Administrativa, parlen de lentitat mateixa, sempre
el tema del document s sobre lentitat, ja sigui global com en un mbit concret
directori, inventaris, catlegs, memries, documents que moltes vegades tenen un
sentit intern (reglaments interns). Obres de poltica interna.
Obres de Pensament Col.lectiu, obres en que lentitat es manifesta en alguna
matria sobre algun tema de la que s competent. Tamb lentitat es pronuncia
coses que han dexecutar terceres persones, per aix sn obres de poltica
externa de les entitats: manifestos, recomanacions, directrius, codis
deontolgics i/o tics.
Quan hi ha un dubte raonable a qui pertany un tipus dobra sempre
considerarem que lobra no cau dins de lentitat. Els documents recullen dades
objectives (estadstiques, grfiques,...) no acostumen a donar el pensament de
lentitat, noms quan hi ha desprs una poltica dactuaci explicant aquestes
dades i com fer-les millorar, aleshores sn pensament col.lectiu.
Quan es fan Entrades Secundries per les entitats?
Es fan ES de les entitats sempre que no ha estat entrada principal o quan
una entitat est entrada en una zona prominent (surten a les fonts de les zones
1 i 2: portada, altres preliminars, fins al verso del a portada, coberta i
colof) i el seu paper en lobra va ms enll de la mera publicaci: lentitat
ha tingut la iniciativa daquella obra. en cas de dubte farem ES.
Per tant es fan ES per entitat sempre que el paper de lentitat vagi ms
enll de la mera edici i quan lentitat est mencionada prominentment en el
document (en alguna de les zones 1 i 2 del document).
Quan hi ha jerarquia dentitats es far sempre una ES sobre la que s
responsable del contingut del document, i cap ms. En general quan hi ha una
jerarquia institucional, la ms petita s la que est vinculada al contingut del
document. Per ex.
Ttols
Les memries les solen fer
les secretaries i aquesta
No seria una EP si no
que EP seria el
Departament de Salut,
La ms implicada en perque s del que emana.
el contingut. Aquest s un cas poc
freqent.
Guia de museos de
Catalunya.
Generalitat de
Catalunya
Departament de Cultura
Direcci General
Servei de Museus
Memria del departament de
sanitat pblica
Generalitat de
Catalunya
Departament de Salut
Secretaria General
-
28
Ttol
Emana de les 3 entitats.
La descripci bibliogrfica on hem de col.locar el nom de lentitat
bibliogrfica?
Les entitats les podem trobar en molts llocs de la descripci i no t
importncia el fet e trobar en un lloc o altre lentitat perque sigui EP, no
passa com amb els autors, que sabem que si es troba en una determinada zona de
la descripci ser un EP o no ho ser. Amb les entitats no passa, ens la podem
trobar en la zona 1, en la 2 en la 4 i podria ser un EP en qualsevol daquestes
zones.
Ex. Pl Josep
El quadern de Pitgores / Josep Pl . 2 ed. 1976.
Les entitats les podem trobar en la zona 1, dins del ttol. Lentitat podria
ser exclussivament el ttol.
Ex. Lentitat apareix dins del ttol: s una
guia oficial, per tant s una obra administrativa
que shauria dentrar per lentitat. EP Smithonian
Institution i no hi haur menci de
responsablitat.
El ttol propi seria: Official guide to the Smithonian. Washington ...
Lencapalament seria Smithonian Institution, i no hi ha menci de
responsabilitat. Es diu menci dentitat inclosa dins del ttol.
De vegades hi ha ttols que coincideixen amb lencapalament i mai ens
saltarem lencapalament tot i que coincideixin:
EP Tate Gallery
TP The Tate Gallery / ...
Per tant de lencapalament dentitat no mirarem a la zona on la trobem per
decidir si s o no EP. Tamb ens podem trobar lentitat a la informaci
complementria del ttol. En el mn de les entitats ls de majscules i
minscules, sn sempre interessants de tenir en compte. Les entitats no sempre
shan de posar en majscules (Apendix A), per aix varia segons els idiomes hi
ha idiomes en que el nom de lentitat el posen sempre o sistemticament en
Plan de carreteras.
Generalitat de
Catalunya
Plan de Fomento
Direccin Gral, de
carreteras
Official Guide to the
Smithonian
-
29
majscules, per ex. Institut dEstudis Catalans IEC. En catal, castell i
angls sistemticament es capitalitza la inicial de totes les paraules
significatives (substantius, noms propis, verbs, adjectius) i anirien en
minscules els artcles, adverbis i preposicions. Ex. Real Acadmia de la Lengua
Espaola (RAE).
En canvi, en francs i itali posen en majscula la primera paraula
significativa i, a partir daqu noms posen en majscula els noms propis amb
una excepci, si la primera paruala significativa s un adjectiu, fins al primer
nom es posen les paraules en majscula.
Ex. En francs: cole central lyonesse.
Si es digus: cole central de Lyon (en majscula perque s un nom propi).
Si la primera paraula no s un nom Royal Orchestre dela RTB. Aqu la paraula
Orchestre va en majscula perque la primera paraula s un adjectiu (Royal: real)
i fins al primer substantiu sencriuria en minscula.
A lhora de copiar la forma de descriure, hem de ser molt curosos. Hem de
respectar el document a lhora de transcriure-ho excepte pel que fa a majscules
i puntuaci.
Ex.
El fet de que un document tingui lentitat a peu
dimprenta no lexclou de que pugui ser Encapalament
Principal, no passa com amb els autors. En els casos
on no ens apareix el lloc de publicaci a la zona 4
(peu dimprenta)lhem de donar si el sabem i si no
surt el posarem entre claudtors i en la llengua del
document. Quan lentitat s editora i lentitat ja ha
estat mencionada prviament de sortir a la zona 4, la
repetirem a la zona 4 per, de forma abreviada (si
lentitat est amb sigles, les usarem). Quan lentitat no usa sigles, agafarem
de lentitat all que lidentifica. En aquest cas Gallery. Si fos la UB seria
doncs Univesitat, ms un artcle determinat (The Gallery, 1999). Aquesta regla
s obligatria.
Per altra banda, com ja sabem, la catalogaci es comena per la descripci,
Ex.
Jardi, Enric
Histria del Col.legi dAdvocats de Barcelona / per Enric Jard.
Barcelona: el Col.legi, 1989
No fa servir sigles
The Tate Gallery: an illustration
companion to the National
Collections of British Modern
Foreign Art
The Tate
-
30
I.Col.legi dAdvocats de Barcelona. II. Ttol. 1. Col.legi dadvocats de
Barcelona. Entrada per matries
Les preguntes que ens hem de fer ara sn:
1) Emana del Col.legi? Si
2) Qui lorigina no t res a veure amb la publicaci per tant ledita.
3) El pensament col.lectiu no es dona i no hi ha naturalesa administrativa.
Una cosa s una monografia dhistoria, que no s oficial, en canvi una
memria s oficial i sempre s de naturalesa administrativa i normalment
abarca poc temps.
4) Aqu lentitat a encarregat a Enric Jard que fes una Histria de
lentitat per tant no s de naturalesa administrativa. Una histria, mai
ho s.
5) Descartem EP per lentitat i seria una obra de Responsabilitat nica per
Enric Jard. Lentitat seria una Entrada Secundria (ES).
La Diputaci de Barcelona s de jurisdicci provincial, mentre que la
Generalitat s per a tota Catalunya.
Un catleg s, normalment de naturalesa administrativa, per quan el catleg
no emana de lentitat no es podria fer lentrada de cap manera. A les
concrecions 21.B2a.
Si quan mirem els preliminars i el contingut i lentitat no apareix
aleshores lobra no nemana de lentitat, no es considera oficial.
Ex. Quan es dona una jerarquia dentitats, aquestes es posen
en lordre que surt al document i separades per una [,]
cada unitat i en majscules a la zona 4:
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicaci.
Rendez-vous i publication de lInstitut de franas de Barcelone. Barcelona:
LInstitut (est en francs en realitat s Le Institut per sapostrofa). LEP
seria lInstitute franais (Barcelona).
Catleg de Manuscrits de Teatre en catal de lInstitut del Teatre
per Ana Mrquez
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Mitjans de Comunicaci
-
31
Lentitat en una menci de responsabilitat tamb en la zona 1 com el ttol
que acabem de veure.
Ex. Facultat
El full dels dijous / Facultat de Biblioteconomia i
Documentaci, Universitat de Barcelona. [Barcelona]: [La
Facultat], 2006. -...
El nom del lloc coincideix, per no ho posa al document, no obstant, com
sabem don ve ho posarem entre claudtors. Tampoc posa on es publica per com ho
sabem ho posarem entre claudtors. Aquest ex. s de naturalesa administrativa
per tant lEP ser per La Facultat de Biblioteconomia i Documentaci.
Ex.
Library of Congress
Library of Congress filing rules / prepared by John C. Rather
and Susan C. Biebel. Washington: LC, 1980.
I. Rather, John C. II Biebel, Susan C. III. Ttol.
1.(Matries perque parla de la LC)
Aquest cas participa tant de pensament col.lectiu com
administratiu perque en principi eren unes regles prpies per
la prpia biblioteca del Congrs, per com que van distribuir
fitxes a la resta de catlegs de les Biblioteques Nacionals es
va fer pensament col.lectiu. Per tant EP Library of Congress
Zona 4. s una zona habitual en que apareixen les entitats i tot i que una
entitat aparegui aqu podria ser EP, tamb, aix com el cas de la zona 1 que hem
vist anteriorment.
Ex.
La atencin a la infancia en la Unin Europea: gua por
pases sobre acogimiento familiar y atencin residencial
/ edicin a cargo de M.J Cotton [y] W.Helinto.
[Madrid]: Ministerio de Asuntos Sociales, xxx
I.Cotton, M.J. II. Helinto, W. III. Ministerio
Emana del Ministerio per no s de naturalesa
administrativa perque no parla de la instituci ni s de
pensament col.lectiu. Lentitat noms pubica, ja que no
s el pensament col.lectiu, si ho fos hauria de posar que creu que sha de fer
en atenci a la infncia o qu shauria de subvencionar per a tenir atenci a la
infncia. No es pot fer mai una EP per leditor literari perque aquests no creen
el document noms recullen la informaci i la presenten. Aquest cas s de
responsabilitat compartida entre dos editors i sense que cap en destaqui, per
Library of Congress Filing
Rules
by John C. Rather and
Susan C. Biebel
Processing Services
Library of Congress
Washington 1980
La atencin a la infancia en la Unin Europea
Gua por pases sobre acogimiento familiar y
atencin residencial.
Ed. a cargo de M.J Cotton ,
W. Helinto
Ministerio de Asuntos Sociales
-
32
tant lobra sentraria pel ttol i es faria ES pels dos editors, aix com tamb
en fairem una ES pel Ministerio.
Sempre davant un dubte raonable farem una ES.
Es fan ES dentitats quan 1) el paper de lentitat va ms enll de la mera
edici de lobra (com no sabem com comprobar-ho en farem en cas de dubte) i 2)
quan est mencionada prominentment (en les zones 1 i 2) en el document.
Ex.
Estudi sobre levoluci del preu del sl als parcs naturals /
Jordi Bacaria ...[et al.]. Diputaci de Barcelona, Servei de
Parcs Naturals, 1995. -...
I.Bacaria. II Servei de Parcs Naturals.
No s de naturalesa administrativa perque no parla de
ladministraci de la instituci. Tampoc s de pensament
col.lectiu perque no hi ha opini, no diuen qu fer per
millorar els preus. Per tant: EP pel ttol perque hi ha ms de
3 autors. i ES pel primer autor i per lentitat subordinada,
que s gaireb sempre la ms relacionada amb el contingut. No es faria ES del
ttol perque ja es troba en EP.
Tamb podem trobar entitats en la zona de les notes. Per tant entitats hi
podem trobar en 3 llocs, a la zona 1, a la zona 4 i a la zona 7 i en els tres
casos poden exercir dEP, dES o no tenir cap punt daccs. Un cas de la zona 7
seria: Ex. Verona, Eva
Corporate headings: their use in library catalogs and
national bibliographies: comparation and critical study
/ by Eva Verona. London: INFLA, Committe on
Cattaloguing, 1979
I.Committe on Cattaloguing. II.Ttol
Cada menci de responsabilitat indica una funci,
normalment by s dautor i la resta normalment tenen
asepcions deditors, compiladors, traductors...per no
posarem [;] i el nom de la instituci. En aquest cas
surt a damunt de tot de la portada, zona que es
reservada normalment pels autors. Aix ho posariem a la
zona 7
Hi ha 2 mencions separades: IFLA i el Comit que est dins de la IFLA. Hi ha
pensament col.lectiu perque t pensament crtic, per aquestes crtiques venen
de lautora, no de lentitat per tant no s considerada pensament col.lectiu per
tant lEP s per lautora. I fariem ES per lentitat, el Comit.
Estudi sobre levoluci del preu del sl als
parcs naturals .
Jordi Bacaria
Pascual Lamota Ernest Lios
Toni Loun
Diputaci de Barcelona
Servei de Parcs Naturals
Barcelona
1995
International Federation
of Library Association
Corporate headings
their use in library catalogs and national
Bibliographies a
comparative and critical
study by Eva Verona.
IFLA Committe on Cataloging
London 1979
-
33
Ex. rea de Sanitat, Salut Pblica i Medi Ambient
Memria dactivitats 1986 / Ajuntament de Barcelona, rea de
Sanitat Pblica i Medi Ambient. [Barcelona]: lAjuntament,
1987.
I.LAjuntament. II. Ttol. 1. SSPMA (abreujat, no s segur).
Com amb una entitat no s sempre igual, es pot pendre una
menci de responsabilitat ja sigui mencionada adalt, com
normalment es donen els autors, una entitat tamb es podria
veure al peu dimprenta.
No sempre es donen a la descripci els anys dins del ttol popi (1986) si
est en la mateixa tipografia es posar en el ttol propi, per si no estigus
aix, shauria de posar en el complement del ttol (:1986)
En la descripci copiarem la jerarquia tal com la trobem, per tant
lAjuntament de Barcelona, rea de...
En funci don surti leditor anir a la zona 4 o no. Si est a la portada,
leditor que s lAjuntament hi anir i si no, no.
La responsabilitat s de naturalesa administrativa, per tant lentitat ser
EP per la subordinada, no la dominant. La subordinada seria tamb E. De
matries.
Hem de tenir en compte que la forma de les entitats que veiem expressada de
moment no s aquesta, encara no lhem feta, quan la donem, ja savisar. De
moment es posa per que ens fem una idea, per la forma no seria aquesta.
Verso de la portada
Ex. Col.legi Oficial de Bibliotecaris
Documentalistes de Catalunya.
Portada Directori 1995 / Col.legi Oficial de
Bibliotecaris Docmentalistes de Catalunya;
coordinaci Mera Figuerola, Mar Garreta,
Cristina Prez. [Barcelona]: COBDC, D.L
1991
I.Mar Figuerola. II. Mar Garreta.
III.Cristina Prez. IV Ttol. 1.COBDC
El tipus de responsabilitat s administrativa perque s un directori, per
tant sentra pel Col.legi i ES per les coodinadores, tot i que en moltes
biblioteques no les posarien. Tamb ES pel ttol i E. De matries pel Col.legi.
Ajuntament de Barcelona rea de Sanitat, Salut
Pblica i Medi Ambient.
Memria dactivitat 1986
Informes Tcnics
Directori
1995
Col.legi Oficial de Bibliotecaris
Documentalistes de
Catalunya
Coordinaci
Mar Figuerola
Mar Garreta
Cristina Prez
-
34
Ex. Filing Comitte
ALA Filing Rules / Filing Comitte, Resources and
Tecnichal Division, American Library Association.
Chicago: ALA.
I.Ttol
Quan lentitat que surt a la zona 4 est mencionada
prviament i la podem donar abreviada, ho farem. En
aquest cas veiem que hi ha una jerarquia, les quals
poden anar ascendents o descendents. En aquest cas s
ascendent ja que va de la subordinada a la dirigent. La
responsable del contingut normalment sn les Subordinades. LALA s una
associaci no s una biblioteca, per tant fa unes regles de pensament col.lectiu
que sentrar per Filing Comitte i es far ES pel ttol.
ENCAPALAMENTS DE NOMS DENTITATS (CAPTOL 24).
La regla 21.B regeix la tria dels punts daccs ens diu si hem de fer una EP
o ES per entitat o b si no cal fer un punt daccs. Ara b, quina forma ha de
pendre el nom de lentitat? Quins criteris? Mirarem el captol 24 que s el que
el 22 per a les persones. Diu com i quines referncies shan de fer. Les
entitats sn ms variades que les de les persones. Les regles avancen de lo
general a lo particular.
La 24.1 general diu que una entitat ha de figurarr en el catleg sota el nom
en que s identificada normalment lentitat, excepte quan les regles segents
diuen el contrari.
El nom amb que s identificada no s el ms popular, per ex. Bara, no ser
el nom identificat. La identificaci de nom ser el nom que figura a les fonts
principals dinformaci de les seves obres en la seva llengua original. En el
cas del Bara shauria de mirar la web oficial, o memries escrites desde
lentitat, per no sobre lentitat i trobariem que el seu nom s Futbol Club
Barcelona, i en la llengua original.
Un cop a les fonts principals de lentitat, copiariem el nom de lentitat
tal com la trobem, inclus amb sigles llegides com a paraules: RENFE, FESABID.
Per tant hi ha entitats que noms desenvolupen les sigles. Hi ha daltres que
desenvolupen alguna inicial: St.Annen-Museum o W.H Ross Foundation...
En definitiva hem de desenvolupar tal com la presenta lentitat, la nica
cosa que modificarem ser ls de majscules i minscules, aquelles paraules
significatives dentitat aniran en majscula: Ex. Universidad de Barcelona.
Facultad de Biblioteconomia i Documentaci. Aix en catal, castell i angls,
ALA Filing Rules
Filing Comitte Resourcers
and Tecnichal Services
Division
American Library
Association
American Library Association
Chicago
-
35
en francs i itali per posem en majscula la primera paraula, ex: Centre
dtudes catalanes o Universita catlica. Quan la primera paraula no s un nom,
en francs i itali posarem en majscula la primera paraula i el preimer nom.
Hi ha per, algunes excepcions molt conegudes internacionalment i que tenen seus
a tots els pasos amb la corresponent traducci. Aquestes sn excepcions i la
majoria van en majscula Croise Rouge, Nacions Unides o united Nations que en
francs i itali anirien en minscula. En alemany hi ha un us molt ampli de les
majscules, tots els noms comuns van en majscula, per verbs, adjectius, tot
lo dems va en minscula. Ex: Stiftung fr internationales Entweklung (Fundaci
internacional per al desenvolupament).
Hi ha sigles que els alemanys desenvolupen aix SfiE o Societat per a
societats compartides que seria GmbH.
Les entitats shan dentrar amb la seva llengua original, per normalment
aquestes es donen tradudes a lidioma del document per tant les haurem de
buscar. En molts documents trobem lidioma i la traducci (facsmils) quina hem
de triar i de vegades hi ha documents que desenvolupen les sigles i en altres es
dona una forma sense desenvolupar. Quina escollim? De la que refusem farem
referncies mai ES.
24.1C: Canvis de nom: Aquest es produeix quan una entitat comena la seva
vida amb un nom i en ujn any concret lentitat es planteja un canvi de nom. El
canvi de nom comporta que el nom antic i el nou no han conviscut mai, no sn
cohetanis. Tenim document amb el nom de lentitat antiga i documents amb el nom
actual.
Els casos amb els canvis de nom de persones que es feia? Normalment es
posava lactual i lantic quedava anul.lat, agafant els antics i canviant
lencapalament i desde el nom antic es feien les referncies cap al nom actual.
Amb les entitats es fa el contrari perque les entitats canvien molt sovint el
nom, molt ms que les persones, respectarem el nom dels documents i farem
referncies creuades, Ex. Universitat Politcnica de Barcelona
Vegeu tamb el nom o lencapalament posterior
Universitat Politcnica de Catalunya.
En altre lloc del catleg es faria la referncie recproca:
Universitat Politcnica de Catalunya
Vegeu tamb el nom anterior: Universitat
Politcnica de Barcelona.
Daquesta manera no hem de modificar els catlegs amb el nom anterior.
Quan una entitat noms t el nom actual no cal fer cap referncia i no cal
investigar els orgens de les entitats si no tenim documents amb aquests noms.
-
36
Hi ha entitats que canvien constantment de nom (entitats complexes) sobre
tot les de ladministraci pblica: departaments i ministeris. Ex: Ministeri de
Foment, ms tard es passaria a dir Ministeri dobres Pbliques i ara es diu
daltre manera, cada govern assigna als ministeris el nom que volen, per tant al
catleg es respecten les formes per es fan referncies amb els noms actuals i
els passats amb referncies creuades.
- Els noms variants.
No em de confondre els noms variants amb els canvis de nom. Els noms
variants sn aquells nomd diferents que utilita una entitat simultneament, al
mateix temps. Quan una entitat els usa acceptarem una i, de les variants farem
referncies de Vegeu. Triarem la forma correcte per lencapalament.
Se solen tenir dubtes amb la regla anterior si els noms susen a lhora o
sha de fer una comprobaci. Les possibles variants que es donen sn:
Variants en extensi o completesa: fet de donar un nom ms o menys
complert (nom desenvoupat i/o sigla).
Variants lingstiques: nom acceptat en diferents idiomes. Per ex. en
catal i castell aix vol dir que lentitat usa regularment les dues
llenges. Tamb passa en organismes internacionals que tenen el seu nom
regularitzat en totes les llenges per exemple IFLA t 5 llenges
oficials. Per quina triariem? No han de confondre les variants
lingstiques amb els noms traduts: de vegades hi trobem obres que venen
tradudes Orquestra Nacional de New York, t noms una llengua oficial i
la posarem en lidioma oficial i de les altres farem una referncia.
Variants de noms oficial i nom convencional: T un nom oficial en els
seus estatuts per quan publiquen fan servir un de convencional que
normalment s ms curt. Per ex. Nom oficial: temple expiatori dela
Sagrada Familia// nom convencional: Sagrada Familia (s el que
desenvolupa les seves publicacions). Per atenci, Liceu que s el nom
popular, quan publica posen Gran Teatre del Liceu, seria nom oficial i el
que desenvolupen en les publicacions.
Variants dextensi 24.2D. Si a les portades noms surt una forma (la
desenvolupada o la no desenvoupada) agafem la que surt. Per si surten
les 2 aleshores es triar la forma que acostuma a ser la forma
desenvolupada, pe si usen la mateixa tipografia i no hi ha una diferent
de manera notable, farem servir la forma predominant (per nmero de
vegades, per tipus de tipografia). Si estan totes dues al mateix nivell
les AACR diuen dagafar la forma breu si s distintiva, aix vol dir Ex.
Partit dels Socialistes de Catalunya PSC que aquestes sigles no
coincideixin amb cap altres sigles del mn. Com aquestes poden coincidir
-
37
posarem la forma desenvolupada farem una referncia amb les sigles PSC
vegeu Partit Socilaista de Catalunya.
En els casos dels partits s difcil acceptar les sigles perque solen
haver coincidncies. Tampoc sagafen per la coincidncia les sigles
dUniversitats perque sn signes molt breus.
A la biblioteca del Congrs es poden comrpobar les sigles i si s veu que
hi coincideixen molt, agafariem les formes desenvolupades.
En els casos dels noms variants 24.2 saccepta 1 de la resta es fan
referncies de vegeu. Per ex: Institut Catal de Tecnlogia (ICT: no
acceptat). Aquesta seria una variant en extensi perque usa les 2 formes.
Si busquem ICT ens diran// vegeu Institut Catal de Tecnologia.
Si ens diuen desenvolupar una referncia per nom, la posarem sencera,
per si ens diuen que indiquem les referncies per instituci lhem de
posar xICT (forma no acceptada) i
-
38
De les entitats que sentren amb la sigla, hem danar amb compte, les
que sescriuen amb o sense punt i aquelles que usen lentitat amb sigles
en forma de paraula UNESCO per ex.
Les variants lingstiques (24.3) es poden distingir: Les entitats que
tenen un nom oficial en la seva llengua. Si noms t aquesta llengua,
sentrar per aquesta per es tendeix a tradur noms duniversitats, noms
de museus, nomd dorquestres... totes aqueses entitats tenen un nom en la
seva prpia llengua i aix ho mirarem en les fonts de referncia del
propi pas de lentitat. Lentrarem doncs en la llengua de lentitat per
sempre ho comprobarem amb les fonts de referncia.
De les formes tradudes que veiem farem una referncia de vegeu a la
forma en la llengua original.
Ex: Universidad catlica de Loraina.
vegeu Universit catolique de Loraine.
Els pasos que tenen 2 idiomes molts cops les entitats desenvolupen les 2
formes, en les 2 llenges oficials. Hem de tenir en compte aquelles
entitats que han canviat el nom quan durant un tems sha donat el nom en
la llengua i desprs ha canviat, el que no sha de confondre quan
lentitat ho t desenvolupat en ms dun idioma.
Quan una entitat t el nom establert en diferents idiomes actuarem aix:
1) Si un daquests idiomes s la llengua del catleg, per exemple catal
i castell: Cambra oficial de Comer dindstria i Navegaci de Barcelona
< Cmara oficial de Comercio de industria y Navegacin
de Barcelona.
Aquesta instituci t el nom oficial en catal i castell. Si un dells
coincideix amb la llengua del catleg, triarem aquest nom dentitat i hi
haur una referncia del nom desenvolupar en castell. A Madrid es donaria
el cas contrari.
2) Quan una entitat usa el nom en varios idiomes i cap coincideix en la
llengua del catleg. Per ex: una entitat sussa, aix com les entitats
dadministraci pblica de Blgica i Canad tenen els noms establerts en
les llenges oficials, a Sussa hi ha 3, alemany, francs i itali:
Ex: Scharei zeiisches Landsbibliothek
-
39
litali i al sud Oest el francs. Aquesta instituci est a berna, zona
Nort per tnat lacceptada s lalemanya.
En molts casos hi ha institucions internacionals que tenen vries llenges
oficials per laccpetada s en angls. Aix passa molt amb Congressos.
Aix quan hi ha langls sol ser la fomra predominant. Per pot donar-se
el cas en que no sapiguem quin s el nom predominant, en aquests casos
usem el segent criteri: 1) catal, 2) castell, 3) angls, 4)
francs, 5) alemany i 6) rus. Aquesta regla el que priorita s que sino
est en catal o castell, lentrem en angls.
Si tenim una entitat en cap daquests idiomes sagafa lidioma per ordre
alfabtic, per exemple: Asociaci Luso italiana (la i va davant de la l o
la p de Protugal) lentrarem per en itali.
De totes les entitats no acceptades es faran referncies de la forma no
acceptada a lacceptada.
Hi ha poques entitats que les poguem entrar en la llengua del catleg. Les
entitats internacionals tipus Parlament Europeu, Uni europea, les regles
diuen que la llengua del catleg es pot utilitzar, per tant ho agafarem en
catal (24.3B1)
Les entitats amb nom oficial i les que el tenen tamb un de convenciona
24.3C diuen les regles que agafem el convencional que no t a veure amb
les sigles per normalment s ms breu que l