cecam. nivell 02

7/17/2019 CECAM. Nivell 02

http://slidepdf.com/reader/full/cecam-nivell-02 1/39

LES ACREDITACIONS GENERENCONFIANÇA

LA LEGIONEL·LOSI, UNAPROBLEMÀTICA ACTUAL

LLUM VERDA AL SEGELL VERD

LA NOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02

2n semestre de 2002

Núm.2 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONSTRUCCIÓ I ANÀLISI DE MATERIALS



EDITORIAL

Tot just sembla que acabem de presentar el primer númerode NIVELL, que ja ens trobem en la presentació del númerodos.

Si en aquella primera ocasió manifestàvem la satisfacció depoder posar a l’abast dels sectors de la construcció i mediambient un nou instrument informatiu i formatiu, avui també

la podem manifestar en tenir constància de la bona acollidaque la revista té, fet confirmat per la gran quantitat deprofessionals i empreses que han sol·licitat, aquests darrerstres mesos, ésser incorporats a la base de dades de receptorsde la revista.

És, sens dubte, el millor presagi de futur no solament per ala revista, sinó que també per l’activitat que l’origina: la granvarietat de serveis del CECAM.

Tal com manifestàvem en descriure les finalitats i els objectiusde la revista, en aquest número s’informa de diversos temesque són de la més recent actualitat.

Així, es dóna compte del bon resultat d’un esforç conjuntentre l’Ajuntament de Girona i la Taula de la Construcció deGirona, que com sabeu està formada pels col·lectiusd’arquitectes, promotors i arquitectes tècnics.

Ha estat un esforç continuat durant ben bé dos anys. Lesdivergències constructives i positives, adobades amb bonadosi d’il·lusió dels intervinents, i la coincidència d’objectiushan conduït a propostes consensuades que han fet possiblela definició i la implantació del “Segell Verd”.

Això no és altra cosa que la intenció d’introduir, d’una manera

voluntària i senzilla, criteris de sostenibilitat en els edificisd’habitatges, tant en obra nova com en gran rehabilitació,

que es concreten a reduir les emissions de CO2, a millorarl’estalvi energètic, a reduir el consum d’aigua, etc.

En un altre ordre de coses, posem sobre la taula la normativaEHFE que tracta del projecte i l’execució de forjatsunidireccionals de formigó armat realitzats amb elementsprefabricats.

La normativa posa especial èmfasi en la durabilitat delselements i per tant incideix sobre les autoritzacions d’ús i elscanvis, tant en la fabricació com en la recepció i aplicacióen obra dels elements.

Per això, l’esperit divulgatiu i formatiu de la revista preténajudar els sectors de la construcció i medi ambient al´actualització pel que fa a noves normatives, sovint difícilsd’aplicar immediatament.

Tractem també i pel seu gran interès, temes relatius afonamentacions especials amb pilotatges. La continuïtat dels

pilots i els assaigs a practicar i la seva interpretació.

Donem també notícia del Congrés celebrat a Màlaga enmatèria sísmica. Els seus resultats i conclusions podrien benbé ser portats a futurs congressos, algun del quals intentaremque se celebri a Girona.

Aquests i altres temes d’actualitat, com el nou decret sobreconsum d’aigua o els assaigs sobre els orígens de lalegionel·losi, formen el cos del present número de NIVELL.

És un contingut dens però altament interessant. La vostraacollida i el vostre interès i per què no, també la crítica

constructiva, seran la garantia de continuïtat i el creixementde la revista.

MIQUEL MATAS I NOGUERAPresident del Consell d’Administració

FE D'ERRADESEn l'anterior número de la revista Nivell, en l'article sobre laconstitució de l'Associació d'Entitats Ambientals de Controlde Catalunya, AdEAC, s'anomena com a representant d'AMBIO,SA el Sr. Xavier Clotet quan en realitat hauria de constar elSr. Mauricio Wagensberg, tal com es cita unes línies més avall.

NOVOTEC CONSULTORES,SA representat pel Sr. Xavier Clotettambé és membre fundador d'AdEAC.

Edita: CECAM

Assessorament lingüístic: Jordi Vilamitjana

Fotografia portada: Digitalvision

Coordinació i disseny: MasgrauYani

Impressió: Norprint

Dipòsit legal:



2 EDITORIAL

4 LES ACREDITACIONS

GENEREN CONFIANÇA

9 ASSAIG D’INTEGRITAT DEPILOTS

12 ESTUDI DE LES VARIACIONSDELS CRITERIS DE CONTROLDE QUALITAT DE L’AIGUA DECONSUM HUMÀ

15 LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ

ARMAT

18 EL PERÍODE DE RETORN

19 LA LEGIONEL·LOSI, UNAPROBLEMÀTICA ACTUAL

21 L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC

24 LES AUTORITZACIONS D’ÚSPER A FORJATS

PREFABRICATS EN LA NOVAEFHE

26 LLUM VERDA AL “SEGELLVERD”

28 ENTITAT AMBIENTAL DECONTROL

33 SISMICITAT I APLICACIÓ DE LANOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02



INTRODUCCIÓ

En el segle que acabem de tancar s'ha produït un espec-

tacular creixement industrial i tecnològic. Paral·lelament,

han anat evolucionant tots els conceptes que envolten la

qualitat, amb tot el que implica de: significat, contingut,

sistemes, mètodes i tècniques d'avaluació.

La qualitat d'un producte o servei no es una característica

fruit de la casualitat, que es pugui improvisar ni donar

per suposat sense més ni més; en conseqüència, es fa

necessari establir un sistema que doni la confiança al

client/usuari respecte a la qualitat del que rep.

En l'intercanvi de productes, actualment l'acreditació és

considerada com una eina clau per facilitar el comerç

internacional per a la seva capacitat d’eliminar les barreres

tècniques i abaratir els costos d'avaluació, gràcies a la

confiança que genera entre les parts.

Un dels puntals d'aquesta confiança és que les verifica-

cions i assaigs que determinen les característiques dels

productes siguin realitzats en laboratoris acreditats. Només

així, els seus resultats seran acceptats per totes les parts

interessades.

QUÈ REPRESENTA L'ACREDITACIÓ

L'acreditació en un context ampli, es defineix com:

"Procediment per al qual un organisme autoritzat reconeix

formalment la competència d'una persona o d'un altre

organisme per dur a terme tasques específiques"

L'acreditació és l'únic mecanisme transparent i no discri-minatori per a qualsevol organització que vulgui demostrar

la seva competència tècnica en relació a normes i guies

internacionals.

En el cas de CECAM, les tasques específiques consisteixen

en la realització d'assaigs i inspeccions. L'acreditació

esdevé, així doncs, el mecanisme que proporciona la

confiança necessària en les actes d'assaigs i els informes

d'inspecció.

Com es conegut, qualsevol mesura està sotmesa a errors

d'exactitud. Això és un fet inevitable, i en conseqüència

el que interessa és que aquests errors es mantinguin sota

control, siguin els mínims possibles i no sobrepassin els

límits admesos per la normativa de referència. És una

greu equivocació ignorar els errors i encara més no tenir

una sistemàtica per prevenir-los, detectar-los i corregir-

los. Cap laboratori podrà obtenir l'acreditació sense

demostrar que disposa d'uns sistemes de mesura i control

de tots els seus processos amb l'objectiu d'oferir la major

fiabilitat possible als seus resultats.

4

LES ACREDITACIONS GENEREN CONFIANÇA

LES ACREDITACIONS

ENAC edita anualment el Catàleg d'acreditació. A mes, es

pot consultar el seu contingut a www.enac.es



6

LES ACREDITACIONS

Conselleria d'agricultura, Ramaderia i Pesca i Departament

de Sanitat i Seguretat Social. En general, aquests orga-

nismes han definit un primer nivell on reconeixen o

autoritzen els laboratoris a partir d'uns requisits mínims,

i un segon on acrediten d'ofici, només quan s'obté

l'acreditació ENAC. També cal assenyalar que aquests

organismes només accepten laboratoris amb acreditació

ENAC quan és necessari actuar en litigis i assaigs diriments.

ACREDITACIONS VIGENTS A CECAM

D'acord amb les tendències actuals, CECAM ha apostat

fort per la qualitat i està immers en una línia de millora

contínua, amb l'objectiu d'oferir als seus clients un valor

afegit que diferenciï el seu producte mitjançant la confiança

que genera l'acreditació. Des de fa uns 5 anys s'estan

implantant sistemes de qualitat de caire general per a tot

el funcionament de l'empresa. Una vegada implantat, es

busca el seu reconeixement amb l'obtenció de les acre-

ditacions possibles que ofereixen les diverses administra-

cions per cada àrea tècnica en particular.

Actualment CECAM disposa d'un nombre d'acreditacions

molt considerable dintre dels seus camps d'actuació, tant

és així que, al nostre país, només és superat pel Laboratori

General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de

Catalunya (LGAI)

Les acreditacions vigents de CECAM són les següents:

INSTAL·LACIONS DE CELRÀ

Acreditacions concedides pel Departament de Política

Territorial i Obres Públiques:

• Formigó en massa o armat i els seus materials consti-

tuents: ciment, àrids, aigua, acer per armadures, addicions

i additius. (HA)

• Mecànica del sòl. Assaigs de laboratori. (SE)

• Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials

constituents per a tot tipus de vials. (SV)• Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades, assaigs

i proves in situ de sòls. (ST)

• Ceràmica. (CE)

• Acer per a estructures. Control in situ de l'execució de

la soldadura d'elements estructurals d'acer. (AS)

Acreditacions concedides pel Departament de Medi

Ambient (Agència Catalana de l'Aigua):

• Reconeixement com a establiment tècnic auxiliar per

al nivell d'actuacions A (anàlisi medi ambiental; control

d'aigües residuals, abocaments industrials, depuradores,

etc).


Ambient (Junta de Residus)

• Reconeixement com a laboratori acreditat de la Junta

de Residus (anàlisi medi ambiental; caracterització de

residus).


Ambient (Direcció General de Qualitat ambiental)

Patrons calibrats



ESTUDI DE DOSIFICACIÓ D’ARIDS PER A AGLOMERAT ASFALTICOBRES D’URBANITZACIÓ EN ACTUACIONS D’EQUIPAMENTS

7

LES ACREDITACIONS

• Acreditació com a Entitat Ambiental de Control (EAC).

en fase d'auditories de camp.

Acreditacions concedides per la Conselleria d'Agricultura,

Ramaderia i Pesca (Direcció General d'Indústries i Qualitat

Agroalimentària).

• Laboratori acreditat amb el nº 85 per als sectors 4 i 6

(aigües i sòls)

• Laboratori reconegut amb el nº 195 per als sectors 1,

4, 5, 6, 7, 8 i 10. (aigües, microbiologia alimentària, sòls,

adobs, foliars i fangs de depuradora).

Acreditacions concedides pel Departament de Sanitat i

Seguretat Social (Direcció General de Salut Pública):

• Laboratori autoritzat i acreditat amb núm. de registre

R4-103-97 (Anàlisi microbiològica, anàlisi fisicoquímica

bàsica i anàlisi química instrumental: espectrometria

d'absorció atòmica).

Acreditacions concedides per ENAC:

• Assaigs físics i químics de residus, aigües i lixiviats

(Assaigs de microbiologia. Físics i químics de sòls agrícoles,

lixiviats, aigües, escòries, residus i fangs).

• Assaigs de formigó i els seus components.

(Assaigs físics i químics de formigó, ciment, àrids i aigua).

LABORATORI DE LLORET DE MAR



• Formigó fresc (HF)

LABORATORI D'OLOT



• Formigó en massa i els seus materials constituents:

ciment, àrids i aigua (HC)

LABORATORI DE VILAMALLA



• Formigó fresc (HF)

LES ACREDITACIONS EN EL FUTUR

Fa més de 25 anys que l'Administració va començar

aquest camí del reconeixement de la capacitat d'un

organisme o persona mitjançant l'acreditació (abans

homologació). La previsió és que el prestigi i la confiança

que generen les acreditacions es continüi imposant com

a la millor de les eines possibles.

Alguns organismes porten molts anys en aquestes activitats

acreditadores i altres són més nous. De vegades, ens

trobem amb termes diferents per unes funcions similars

però no equivalents (acreditació, autorització, reconeixe-

ment...) En conjunt és de esperar que es vagin produint

revisions i que es vagin unificant els criteris de manera

que aquest món cada vegada sigui encara mes entenedori fàcil per a tothom.

Entre els organismes que fa anys estan treballant en

aquest àmbit de les acreditacions trobem el MOP, que

l'any 1974 publicava el decret sobre laboratoris homolo-

gats. Aquesta disposició ha sofert diverses revisions,

l'última de les quals va tenir lloc l'estiu passat, quan el

Ministeri de Foment publicava l'Ordre FOM/2060/2002

de 2 d'agost (BOE 193 de 13 d'agost de 2002) en la

qual s'aprovaven les disposicions reguladores de les àrees

d'acreditació de laboratoris d'assaigs per al control de

qualitat de l'edificació.

Aquesta disposició és probable que tingui una llarga

vigència per dos motius. En primer lloc, segons que

sembla el seu contingut ha estat consensuat i/o debatut

àmpliament i amb la participació de les administracions

autonòmiques i, en segon lloc, presenta una estructura

clara i ben ordenada.

Les competències transferides fan que l'Administració



Catalana pugui legislar diferent, però segons les informa-

cions recents es preveu que s'adopti l'estructura de forma

íntegra i el contingut de forma majoritària.

Així les coses, en un futur immediat, és molt probable

que les acreditacions que concedeixi l'Administració

Catalana als laboratoris que actuen en el camp de

l'edificació es regeixin o s'estructurin en 5 Grups i 17

àrees diferents. Segons l'esmentada Ordre són aquests:

1. GRUP DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL (EH) (L’ÀREA

SUPERIOR CONTÉ LA INFERIOR)

1.2. Formigó, els seus components i les armadures d'acer.

(EHA)

1.3. Formigó i components. (EHC)

1.4. Formigó fresc (EHF)

2. GRUP DE GEOTÈCNIA (GT) (DUES ÀREES COMPLE-

MENTÀRIES)2.2 Sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ. (GTC)

2.3 Assaigs de laboratori. (GTL)

3. GRUP DE VIALS (VS) (L' ÀREA SUPERIOR CONTÉ LA

INFERIOR)

3.2 Sòls, àrids, mescles bituminoses i materials consti-

tuents. (VSG)

3.3 Ferms flexibles i bituminosos. (VSF)

4. GRUP D'ACER PER A ESTRUCTURES D'EDIFICACIÓ

(EA) (DUES ÀREES COMPLEMENTÀRIES)

4.2 Perfils d'acer per estructures (EAP)

4.3 Soldadura de perfils estructurals d'acer (EAS)

5. GRUP DE MATERIALS DE PALETERIA (AM) (SET

ÀREES INDEPENDENTS)

5.2 Fàbriques de peces ceràmiques. (AFC)

5.3 Fàbriques de peces de formigó (AFH)

5.4 Cobertes de peces ceràmiques. (ACC)

5.5 Cobertes de peces de formigó. (ACH)

5.6 Paviments i revestiments de peces ceràmiques. (APC)

5.7 Paviments de peces de formigó. (APH)

5.8 Morters per a paleteria. (AMC)

Actualment, a CECAM, s'està treballant perquè quan

l'Administració Catalana publiqui les directrius i requisits

necessaris per assolir aquestes acreditacions, es pugui

estar en condicions de sol·licitar d’immediat i obtenir el

seu reconeixement per a la pràctica totalitat de les àrees

previstes en aquest camp d'acreditacions relacionades

amb l'edificació

En els altres camps de química, agroalimentària i medi

ambient, així com en l'entitat ambiental de control, es

preveu continuar i ampliar el nombre d'acreditacions per

mantenir, en conjunt, el liderat al nostre país com a

laboratori acreditat

abril de 2003JOAQUIM ROMANS

Cap de qualitat de CECAM

8

LES ACREDITACIONS



Des de l’entrada en vigor de la L.O.E. i l’obligatorietat de

l’estudi geotècnic s’ha fet molt més habitual en les nostres

comarques la fonamentació profunda. Aquest tipus de

fonamentació es realitza , normalment, mitjançant

l’execució de pilotatges in situ.

En un principi, i majoritàriament, el control que es realitzava

sobre aquests elements era el mateix que es realitza en

una estructura de formigó; es controlaven l’acer i el

formigó que es col·locava en aquests pilots. Generalment

no es plantejava què succeïa amb l’estructura del pilot

per la part soterrada, aquella que no veiem, possiblement

per desconeixement de l’existència d’assaigs adequats

per a la comprovació d’aquesta estructura no visible.

Cada vegada més les O.C.T. ens estan demanant l’assaig

d’integritat estructural o assaig sònic sobre els pilots

executats, com a mesura de seguretat en aquests tipus

de fonamentacions.

Aquest article vol tractar els assaigs que donen informació

sobre l’estructura del pilot, anomenats assaigs dinàmics

o semidinàmics, sense tractar els assaigs de capacitat

portant, més costosos, que es realitzen generalment en

grans obres d’enginyeria civil com són els assaigs estàtics

de posta en càrrega.

Els assaigs que permeten conèixer com està l’estructura

d’un pilot a la part soterrada o encastada al terreny són

els que denominem assaigs d’integritat.

Els assaigs d’integritat de pilots no subministren una

informació directa sobre el comportament dels pilots en

càrrega. S’utilitzen com a una eina ràpida i econòmica

per poder determinar l’existència de defectes als pilots.

En cas de detectar anomalies mitjançant l’assaig d’integritat

de pilots s’haurà de recórrer a altres mètodes per deter-

minar la naturalesa i extensió del defecte.

Existeixen tres mètodes que podem considerar els més

extesos per a la realització d’assaigs d’integritat:

• El més utilitzat consisteix

a colpejar el cap del pilot

amb un martell i obtenir el

moviment del cap del pilot

com a conseqüència del

moviment generat per l’ona

de tensió. És un mètode

dinàmic, que generalment

és denominat com a

“mètode sònic”, “sísmic”,

“sonic echo” o “assaig

d’impedància mecànica”.

S’aplica a qualsevol tipus

de pilot i no necessita d’una

preparació prèvia impor-

tant.

• Un altre mètode molt conegut consisteix a fer baixar

un emissor i un receptor d’ultrasons per dos conductesbuits i paral·lels que s’han de deixar embeguts en el fust

del pilot, i treballant com un assaig d’ultrasons, mesurant

el temps utilitzat en recórrer la distància entre ambdós.

Igualment és un mètode dinàmic que s’anomena “sondeig

sònic”, “sondeig sísmic”, “cross hole sonic logging”. Com

ja s’ha comentat, necessita que es deixin embeguts els

tubs per a la realització de l’assaig o la perforació dels

mateixos un cop realitzat el pilot.

9

ASSAIG D’INTEGRITAT DE PILOTS




• L’altre mètode consisteix a deixar caure una massa

important sobre el cap del pilot protegida per un element,

instrumentant el cap del pilot per obtenir la força i velocitat

en funció del temps. És un mètode utilitzat preferentment

en pilots realitzats per inca , ja que utilitza la mateixa

energia que produeix el martell. És un mètode dinàmic

que indueix una forta deformació al pilot. Se l’anomena

“assaig de resposta dinàmica” o “assaig dinàmic”. En

pilots incats no necessita maquinària especial, però en

altres tipus de pilots es requereix de mitjans pesats.

El laboratori CECAM utilitza un equip del tipus martell en

mà, basat en la tecnologia desenvolupada per l’institut

TNO d’Holanda. Es realitza presionant un transductor o

geòfon a la part alta del pilot, i a la vegada, es colpeja el

cap del pilot amb un martell. Aquest cop de martell genera

una ona de compressió que viatja al llarg del fust del pilot

i és reflectida per les discontinuïtats i el final del pilot, i

modificada pel terreny que envolta el pilot.

Aquests moviments del pilots són captats pel geòfon o

acceleròmetre, i, convenientment amplificats i modificats

per l’equip, es converteixen en una mesura de velocitat.

Es presenten en pantalla de mode gràfic, reflectint també,

l’energia de l’impacte, la velocitat de transmissió en el

formigó, que gràficament representa la longitud del pilot

i els possibles defectes detectats.

El gràfic presentat és un diagrama velocitat/temps/espai,

que en cas d’obtenir un pilot continu apareix a la pantalla

com una línia relativament recte amb dos inflexions, la

primera originada per l’impacte del martell i la segona

produïda per la reflexió a la punta del pilot.

El principi del mètode d’assaig treballa principalment

amb els paràmetres de velocitat i temps amb què l’ona

viatja pel pilot. Abans de començar l’assaig l’operador ha

de determinar la longitud del pilot i la velocitat de propa-

gació a través del formigó. L’equip calcula el temps que

triga l’ona a viatjar al llarg del pilot i retornar al captador

col·locat al cap. El temps transcorregut en l’adquisició

de dades és un 20 % major, d’aquesta manera es co-

breixen possibles fluctuacions en la longitud del pilot o

la velocitat de propagació.

La velocitat de propagació no és mai un valor exacte, ja

10


...

Gràfica d’un pilot amb una estructura correcte atravessant unterreny uniforme.

Imatge d’una gràfica a la pantalla de l’equip.



que està en funció de la qualitat de cada formigó. Això

és pot entendre analitzant la fórmula que ens permet

calcular la velocitat de propagació:

essent E el mòdul de Young del formigó i

d la densitat del formigó.

La diferència de densitat entre formigons d’alta i baixa

qualitat és pràcticament inapreciable, per contra el Mòdul

de Young en formigons d’alta qualitat és major que en

formigons de baixa qualitat.

Per una millor comprensió podem veure la següent taula

(els valors són orientatius) :

Com que el Mòdul de Young d’un formigó no és un valor

fàcilment determinable, tenim que una de les dades més

fiables que coneixem és la longitud del pilot. Per aquest

motiu s’ajusta la velocitat de propagació d’acord a la

longitud del pilot indicada. D’aquesta manera partirem

de dades més fiables.

Per a la realització de l’assaig és important tenir ben net

el cap del pilot, descapçat i sense presència d’aigua,

d’aquesta manera s’obtindrà un formigó idoni sobre el

qual practicar l’assaig. No és recomanable realitzar el

descapçat dels pilots mitjançant equips pesants, ja que

moltes vegades la vibració d’aquests equips produeix una

fissuració al cap del pilot que pot afectar la interpretació

de l’assaig i/o perjudicar-ne la transmissió de càrregues.

L’edat del formigó haurà de ser superior a la setmana.

D’altra banda ens és necessari conèixer, a més de la

longitud aproximada del pilot, les característiques geotèc-

niques del sòl atravessat per facilitar la interpretació de

les gràfiques d’assaig i evitar la confusió entre estrenyi-

ments en pilotatges o canvis de l’estructura geomecànica

del terreny.

Amb tot això, podem dir que el sistema d’assaig d’integritat

de pilots tipus martell en mà constitueix una eina molt

eficaç per poder determinar l’existència de defectes en

els pilots, sense preparacions especials i amb poca

interferència en l’execució de les obres.

JOAQUIM PETIT I BOYERO

ARQUITECTE TÈCNIC

Cap d’Àrea de la Unitat Tècnica de Construcció


11

MÒDUL DEYOUNG

(E) (Mpa)

DENSITAT(d) (Kg/m_)

VELOCITATPROPAGACIÓ

(C) (m/s)

FORMIGÓ

DE BAIXAQUALITAT

FORMIGÓD’ALTAQUALITAT

FORMIGÓPREFABRICAT

31.100 2.400 3.600

36.500 2.400 3.900

42.300 2.400 4.200

Pilot amb un defecte important a uns 6,8 metres del cap.

Gràfica d’un pilot amb una estructura correcte atravessant un

terreny uniforme.



QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ

12

El dia 7 de Febrer va ser publicat al BOE el nou Reial

Decret 140/2003 on s’estableixen els criteris sanitaris de

la qualitat de l’aigua de consum humà.

Aquest Reial Decret deroga el num. 1138/90, i implica

un seguit de modificacions.

ÀMBIT D’APLICACIÓ:

• Totes aquelles aigües utilitzades per beure, cuinar,

preparació d’aliments, higiene personal i altres usos

domèstics. No s’ha de tenir en compte ni el seu origen

ni la forma en què siguin subministrades (xarxes de

distribució publiques, privades, cisternes, dipòsits públics

o privats).

• Aquelles aigües que es fan servir a la indústria alimentària

per a la fabricació, tractament, conservació o comerciali-tzació de productes de consum humà, així com les que

es fan servir per a les neteges de superfícies o objectes

que estiguin en contacte amb els aliments.

• Aigües subministrades per el consum humà com a part

d’una activitat comercial o pública.

NOUS CRITERIS:

Cal destacar que en l’article 16 del RD s’especifica que

tot laboratori públic o privat que realitzi les determinacionsanalítiques haurà d’implantar un sistema d’assegurament

de la qualitat i validar-lo per una unitat externa de control,

que realitzi periòdicament auditories.

El nostre laboratori acompleix aquests requisits amb la

implantació de la UNE-EN ISO/IEC 17025 acreditada per

ENAC.

En l’actualitat el control de qualitat de l’aigua de consum

humà engloba els següents apartats:

• Autocontrol de l’aigua de consum.

• Vigilància sanitària.

• Control de l’aigua a l’aixeta del consumidor.

AUTOCONTROL

Aquest autocontrol és responsabilitat del gestor de cadas-

cuna de les parts de l’abastament, i ha de vetllar perquè

un laboratori realitzi les analítiques corresponents.

Els nous criteris es basen en què els punts de mostreig

siguin el més representatius possibles de l’abastament o

que en siguin parts, sempre fixats pel gestor i sota la

supervisió de l’autoritat sanitària, ja que aquesta pot

arribar a augmentar el seu nombre si considera que no

es compleix amb la representativitat necessària.

EN EL CAS DE LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ ES FIXA-

RIEN PER EXEMPLE ELS DIFERENTS PUNTS:• Un a la sortida de la ETAP ( Estació de Tractament

d’Aigua Potable ) o dipòsit de capçalera

• Un a la sortida del dipòsit de regulació i/o distribució

• Un en cadascun dels punts d’entrega entre els diferents

gestors.

• Un a la xarxa.

En el cas d’una indústria alimentària sempre l’autoritat

sanitària ha d’aprovar els punts de mostreig.

VIGILÀNCIA SANITÀRIA

La responsable és l’autoritat sanitària, i realitza les ins-

peccions sanitàries periòdiques de l’abastament.

CONTROL AIXETA DEL CONSUMIDOR

És responsabilitat de l’ajuntament i ha de prendre les

mesures necessàries per realitzar el control de qualitat

de l’aigua a l’aixeta i l’elaboració d’un informe sobre els

resultats obtinguts.

ESTUDI DE LES VARIACIONS DELS CRITERIS DE CONTROLDE QUALITAT DE L’AIGUA DE CONSUM HUMÀ.



13


TAULA COMPARATIVA DE PARÀMETRES A ANALITZARENTRE LES DUES NORMATIVES

ll

l

l

l l

l

l

l

l

l

l

l

l

l i

l

l

l

l

l

. .

. .

. .

. .

. .

. .

. .

u . f .c

g/ l

g/ l

g/ l

g/ l

g/ l

g/ l

g/ l

g/ l

, ,

0

-

0 , 0 1 0

-

3

1 5 0 0

1

0 , 5 0

10

i

l

l

l i l

i

l

i

ili

i

i

i

i l

l

i i

l i

i

l i i

li l

li l

l

l i i l i

i

. li

C l o s t r i d i u m p e r f r i n gen s

B e n z è

B e n z o p i r è

B r o m a t

1 , 2 D i c l o e t à

F lu o r u r s

M ic r oc i s t i n a

T o t a l p l a gu i c i d e s

T r i c l o r e t à+ t e t r a c l o r e t à

m g / l e s c a l a P t / C o

U N F

I n d e x d i l u c ió

I n d e x d i l u c ió

º C

U n i t a t p H

S c m - 1 a 2 0 º C

m g / l C l

m g / l S O 4

m g / l S i O 2

m g / l C a

m g / l M g

m g / l N a

m g / l K

m g / l A l

-

m g/ l d esp r é s d e s eca t a 1 80 ºC

% O 2 d e s a t u r a c i ó

m g / l C O 2

m g / l N O 3

m g / l N O 2

m g / l N H 4

m g / l N

m g / l O 2

m g / l Cm g / l S

-

g/ l

g / l C 6 H 5 O H

g/ l B

g / l ( l a u r i l su l f a t o )

g/ l

g / l Fe

g / l M n

g / l Cu

g / l Zn

g / l P 2 O 3

g/ l F

g / l C o

-

m g / l C l

g / l Ba

g / l A gg / l A s

g / l Be

g / l Cd

g / l CN

g / l C r

g / l Hg

g / l N i

g / l Pb

g / l Sb

g / l S e

g / l V

-

g/ l

u . f . c

u . f . c

u . f . c

u . f . c

u . f . c

u . f . cu . f . c

l

l

l

l

l

l

l

l

2 0

6

2 5

9 ,5

-

-

2 5 0

-

-

5 0

1 5 0

1 2

0 ,2

-

1 5 0 0

-

-

5 0

0 .1

0 ,5

1

5

--

-

1 0

0 ,5

-

2 0 0

-

2 0 0

5 0

-

-

5 0 0 0

1 5 0 0

-

-

-

-

1 05 0

-

5

5 0

5 0

1

5 0

5 0

1 0

1 0

-

-

0 ,2

0

0

0

-

-

1 5

1 o 5

3 a 2 5

3 a 2 5

6 , 5 – 9 , 5

2 5 0 0

2 5 0

2 5 0

2 0 0

0 ,2

5 0

5

-

1 0 0

1

2 0 0

5 0

2 0 0 0

1 0

5

5 0

5 0

1

2 0

5 0

1 0

1 0

0 , 1 0

0

0

00

C o l o r

Te r bo l e sa

O l o r

S a b o r

T e m p e r a t u r a

p H

C o n d u c t i v i t a t

C l o r u r s

Su l f a t s

S i l i c e

C a l c i

M a g n e s i

S o d i

P o t a s s i

A l u m i n i

D u r e s a t o t a l

R e s i d u s e c

O x i g e n d i s s o l t

A n h i d r i c c a r b ò n i c

N i t r a t s

N i t r i t s

A m o n i

N K T

Ox i da b i l i t a t

T O CH i d r o g e n s u l f o r a t

T H M s

H i d r o c a r b u r s

F e n o l s

B or

D e t e r g e n t s

C om pos t os o r ganoc l o r a t s

F e r r o

M a n g a n e s

C o u r e

Z i n c

F o s f o r

F l u o r

C o b a l t

M E S

C l o r r e s i dua l

B a r i

P l a t aA r s è n i c

Be r i l i

C a d m i

C i a n u r s

C r o m

M e r c u r i

N i q u e l

P l o m

A n t i m o n i

S e l e n i

V a n a d i

P l a g u i c i d e s

H PA

Co l i f o r ms To t a l s

C o l i f or m s F e c a l s

E s t r e p t o c o c s f e c a l s

C l os t r i d ium su l f i tr educ t o r s

G e r m e n s a 2 2 º i 3 7 º C

E . C o l iE n t e r o c o c s

l i i i

i

i l

l

i i i

l l i i

i l l

P A R A M E T R E E X P . R E S U LT A T S C O N C M A X A D M IS I -

B L E R D 1 1 3 8 / 9 0

C O N C M A X A D M I -

S I B L E R D 1 4 0 / 0 3

Línea cromatogràfica.

PARÀMETRES D'AUTOCONTROL COMPLET SEGONS

RD 140/2003

Prenent la taula a nivell orientatiu podem comprovar que

hi ha un seguit de modificacions en les analítiques a

realitzar. Es tendeix a controlar paràmetres més concrets

donant més importància als mètodes d'anàlisi i als límits

de detecció.




14

COMPARATIVA DE PARÀMETRES A ANALITZAR ENTRE LES DUES NORMATIVES

CONCLUSIONS

Amb la nova normativa, es dóna molta importància a un

paràmetre com la terbolesa dins de les determinacions

organolèptiques ( freqüència : 2 cops per setmana ) , és

un factor important ja que una aigua tèrbola no permet

que l'acció del desinfectant sigui prou efectiva. D'aquesta

manera, es demanarà que tota aigua que superi els límits

exigits es tracti per processos de filtració.

Un altre aspecte al qual es dóna molta importància ésla representativitat de les mostres. Es procura controlar

les diferents parts que componen el sistema (circuit

d'aigua) per tal de poder identificar més ràpidament d'onpot venir el problema i poder-lo solucionar ràpidament

evitant conseqüències per a la salut de les persones.

La norma deixa molt clar que l'Autoritat sanitària és qui

té la última paraula en totes les decisions que pugui

prendre el gestor, tant en els punts de mostreig com en

l’analítica, sempre que considerin que pot haver-hi un

risc per la salut.

En definitiva es tracta que entre tots siguem prou cons-

cients per aconseguir una bona qualitat de l'aigua que

estem consumint i evitar riscos per a la salut de les

persones.

En articles posteriors parlarem de les variacions de criteris

en la freqüència de l’analítica.

Abril 2003

RICARD DÍAZ CARRERES

LLICENCIAT EN CIÈNCIES QUÍMIQUESCap Oficina Tècnica-Consultoria

REIAL DECRET 1138/90

Mínim: Olor , sabor, Conductivitat ( CE ) , Nitrits,Amoniac, Coliforms totals, Coliforms fecals, clor residual

Normal: Olor, Sabor Terbolesa, Temperatura, pH, CE,

Nitrats, Nitrits, Amoníac, Oxidavilitat, Coliforms totals,Coliforms fecals, Bacteris aerobis a 37 i 22 º C , Clorresidual

Control Complert : Veure taula

REIAL DECRET 140/2003

Examen organolèptic: Olor, sabor, color i terbolesa.

Autocontrol bàsic: olor, sabor, terbolesa, color, CE, pH,Amoni, E.coli, Bacteris coliforms.

-A la sortida ETAP i dipòsit: Fe o Al (Floculants ),recompte de colònies a 22ºC, clostridium perfringens,nitrits, Clor lliure o combinat.

Control aixeta consumidor: olor, sabor, color, terbolesa,CE, pH, Amoni, Bacteris coliforms, E.coli,.Clor lliure ocomb.-En funció de la instal·lació : Fe, Ni, Cu, Cr

Autocontrol complert: Veure Taula



15

El formigó armat ha estat la tècnica de construcció per

excel·lència del segle XX. Al nostre país fou introduït el 1893

de la mà de Francesc Macià, capità d’enginyers i posterior-

ment president de la Generalitat, que el va utilitzar per la

construcció d’edificacions auxiliars. Fou, però, en el País

Basc, en plena expansió industrial, on la utilització del

formigó armat es va estendre a l’obra pública i

d’infraestructures i també a l’edificació industrial i residencial.

Amb tot, és l’enginyer de camins, canals i ports José EugenioRibera Dutasta (1864-1936) qui es considera el veritable

pare del formigó armat a Espanya. El va introduir a

l’administració pública, en la construcció de ponts i instal·la-

cions ferroviàries, etc. Tot i això, Ribera ostenta també el

primer gran fracàs documentat de la construcció amb formigó

armat amb l’enfonsament, el 1905, del 3r dipòsit pel canal

d’Isabel II de Madrid de més de 500.000 litres de capacitat.

L’acceptació del formigó armat com a material d’arquitectura

fou lenta i difícil ja que es considerava com un material

industrial i no artístic.

No hi ha dubte que en el segle passat el formigó armat ha

estat el material de construcció més utilitzat. Un dels motius

principals de la seva massiva utilització ha estat que es

considera un material durable. No obstant, en els últims

anys ha anat creixent el nombre d’edificis amb un deterio-

rament prematur, sobretot en ambients agressius. Així doncs,

la durabilitat del formigó ha passat a ser un aspecte de vital

importància en el qual les noves normatives hi han anat

incidint cada vegada més.

La unió del formigó i l’acer en un sol element és compatiblei adequada gràcies a tres característiques fonamentals:

mòdul de dilatació tèrmica similar, mòdul de deformació

elàstica de l’acer superior al del formigó i, per últim i molt

important, és la capacitat protectora del formigó davant

l’oxidació de l’acer com a conseqüència del ph alcalí. Aquesta

capacitat protectora és limitada en el temps i pot desaparèixer

per diferents causes, principalment de caràcter químic. Per

tant, un dels principals problemes que afecten a la durabilitat

del formigó són les alteracions de tipus químic.

L’atac químic pot ser de diferents naturaleses, però sempre

té com a elements conductors l’aigua i l’oxigen. L’aigua

intervé en el procés catòdic de reducció de l’oxigen 2H2O

+ O2 + 4e- 4OH- i és necessària per la mobilitat dels ions

a través de l’electròlit. Per altra banda, no es desenvoluparà

el procés de corrosió si no arriba una mínima quantitat

d’oxigen a les armadures.

Els principals atacs químics que pot patir el formigó són:

• Atac per àcids

L’acció dels àcids sobre el formigó provoca la conversió de

tots els compostos càlcics (hidròxid càlcic, silicat càlcic

hidratat i l’aluminat càlcic hidratat) en sals càlciques de

l’àcid actuant. És a dir, dissolen el ciment i destrueixen el

seu sistema porós. El resultat d’aquest atac és l’erosió amb

una pèrdua de massa en capes successives a partir de la

superfície d’atac.

• Atac per clorursEls ions de clorur de la massa de formigó poden tenir el seu

origen en les matèries primeres del formigó o bé poden

penetrar des de l’exterior (aigües de mar, sals de desgel,

etc). Aquests provoquen una dissolució de la capa passiva

que protegeix les armadures donant lloc a oxidacions que

poden arribar a ser ràpides.

• Atac per sulfats

La degradació produïda pels sulfats és causada per la reacció

entre l’aluminat tricàlcic del ciment (C3A) i el guix format

per la reacció de l'ió sulfat amb el Ca(OH)2, formant-se un

LA CORROSIÓ EN EL FORMIGÓ ARMAT


Bigueta de formigó afectada per una corrosió important de l’armat




sulfo-aluminat càlcic hidratat que cristal·litza creant fortes

pressions internes, a causa del seu augment de volum, que

provoquen el trencament de la massa de formigó, deixant

l’armat exposat directament a la intempèrie.

• La lixivació

Les aigües excessivament pures, és a dir lliures de sals

(aigües de condensació, de pluja, de neu, etc) podenprovocar la degradació de l’estructura ja que tendeixen a

reduir l’hidròxid càlcic del formigó. Aquesta reducció condueix

a la destrucció de la resta de components del formigó

(silicats, aluminats, etc) i aquest perd resistència i es

desintegra deixant l’armat exposat directament a la intem-

pèrie.

• La carbonatació

El formigó és un material amb una estructura porosa i, per

tant, el CO2 de l’atmosfera pot entrar a través dels porus

cap a l’interior. Aquest CO2 reacciona amb l’hidròxid càlcicCa(OH)2 que és el responsable de l’elevat ph del formigó,

al voltant de 12,5. Un cop l’hidròxid càlcic s’ha carbonatat

el ph baixa per sota de 9.

La carbonatació comença de la superfície cap a l’interior.

Com menys permeable i menys porós sigui un formigó, més

lenta serà la velocitat de carbonatació. Cal dir que la difusió

del CO2 només és possible en porus plens d’aire, per aquest

motiu un formigó submergit en aigua no es carbonata.

Un cop carbonatat el formigó que envolta les armadures,

si la humitat ambiental és inferior al 80% les velocitats de

corrosió seran molt lentes. Si la humitat és superior al 80%

(exteriors amb temperatures variables entre dia i nit) la

velocitat de corrosió s’incrementarà. En general, però, les

velocitats de corrosió per carbonatació seran molt més

petites que en el cas dels clorurs i per aquest motiu és un

atac menys perillós.

Tots aquests atacs tenen en comú la neutralització del medi

alcalí propi del formigó (ph inferior a 9), que provoca la

despassivització de l’acer del formigó i s’inicia un procés de

deteriorament progressiu que afecta a les característiques

dels materials (formigó i acer) així com als mecanismes

d’interacció entre ells (adherència). En conseqüència, el

comportament estructural de l’element danyat és veurà

afectat.

L’efecte més immediat de la corrosió és la dissolució del

metall en les zones anòdiques i, per tant, la reducció de la

secció de l’armadura afectada. Els productes derivats de lacorrosió són més voluminosos que l’acer de procedència i

provoquen una pressió radial sobre el formigó que els envolta

que es tradueix, freqüentment, en una fissuració paral·lela

a l’armat. Si el procés no es deté, pot arribar a despendre’s

el recobriment i deixar l’armat vist.

No obstant, la influència de la corrosió no només es tradueix

en la fissuració longitudinal que origina sinó que la formació,

a la superfície de contacte amb el formigó, d’una pel·lícula

de productes de corrosió afecta a les condicions d’adherència.

A més, la corrosió dels estreps, primers elements afectats

per l’oxidació, modifica la condició de confinament del

Preparació d’una mostra de formigó en laboratori per a ladeterminació del contingut de clorurs

Determinació de la carbonatació del formigó amb l’aplicació

de fenolftaleïna

16




ESTUDI DE DOSIFICACIÓ D’ARIDS PER A AGLOMERAT ASFALTICOBRES D’URBANITZACIÓ EN ACTUACIONS D’EQUIPAMENTS

17

formigó que envolta les barres i, per tant altera també les

condicions d’adherència.

Actualment, els coneixements en el camp del formigó armat

han avançat molt i s’ha comprovat que la reacció del formigó

armat davant les agressions ambientals es pot millorar

dosificant un producte adequat i donant un recobriment

suficient a les armadures, aspectes que s’han tingut molt

en compte en les darreres normatives publicades (EHE iEFHE).

Pel que fa a la qualitat del material cal parlar, evidentment,

de la qualitat dels productes que el conformen:

• Aigua

La utilització de relacions altes d’aigua/ciment provoca un

augment de la permeabilitat del formigó, una disminució de

la seva resistència i un augment de la seva retracció, tres

aspectes negatius per a la durabilitat de l’estructura.

En general, els formigons de fa alguns anys tenen un excés

de contingut d’aigua potser condicionats per la necessitatd’aconseguir una consistència adequada als mitjans de

compactació que es tenien.

• Àrids

Els àrids condicionen la resistència i la durabilitat del formigó.

Fa uns anys es van utilitzar dosificacions poc estudiades

que van donar lloc a formigons poc compactes amb zones

poroses i disgregades.

• Ciment

El ciment és l’element fonamental que assegura la protecció

de les armadures. És important la selecció del tipus de

ciment en funció de l’agressivitat del medi, factor molt

important per exemple en els fonaments quan l’estudi

geotècnic determina la presència d’aigües agressives o sòls

agressius.En èpoques precedents l’economia d’una estructura anava

lligada al contingut de ciment. No és estrany trobar obres

amb uns continguts de ciment molt baixos i amb nombrosos

problemes de durabilitat.

• Additius

Cal anar en compte amb alguns additius anticongelants que

incorporen clorur càlcic i que, per tant poden provocar la

corrosió de les armadures embegudes en el formigó.

CONCLUSIONS

La durabilitat de les estructures és un problema real amb

unes repercussions econòmiques importants en el parc

d’habitatges i obra civil construït en el darrer segle. Són

necessàries revisions, per identificar el tipus d’atac i el seu

abast, i actuacions de reparació en un gran nombre

d’estructures construïdes en el darrer segle.

Actualment, tant els coneixements com els mitjans d’anàlisi

i control del formigó es troben en un punt que permeten

construir estructures més durables. El “cost” d’una estructuradurable serà sempre molt inferior al possible cost de repa-

racions posteriors.

GEMMA SOLER

GABIAssaig de penetració d’aigua per a la determinació de lapermeabilitat del formigó.



EL PERÍODE DE RETORN

18

Des del punt de vista de l’establiment del concepte“seguretat” en el càlcul de paràmetres físics, els métodesutilitzats poden ser “deterministes” o “probabilistes”. Elsdeterministes s’utilitzen quan les magnituds són perfecta-ment conegudes i es treballa en base a la definició dels“coeficients de seguretat”. En canvi els probabilistes, sovints’utilitzen quan es tracta de magnituds aleatòries que espresenten de forma imprevisible, però susceptibles de serestimades amb la fiabilitat que desitgem. Així, la seva

determinació d’ocurrència n’és objecte a través del concepteanomenat “període de retorn” de tal magnitud probabilística.A continuació detallem alguns exemples on el podem aplicari la ciència respectiva:

Precipitació d’intensitat I (HIDROLOGIA)Sisme de magnitud M (SISMOLOGIA)Vent de velocitat V (METEOLOROGIA)Avinguda de cabal Q (HIDRAULICA)

La probabilitat que el fenomen aparegui en un any dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1/T”. Per exemple,

la probabilitat en un any de superar un cabal màxim d’unriu en un període de retorn de 5 anys és de 1/5 = 0.2, ésa dir un 20% que en qualsevol any dins aquest períodeaparegui almenys un cabal igual o major.

La probabilitat que el fenòmen aparegui en dos anys dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1-(1-1/T)2”. En elmateix exemple anterior però en dos anys, hi haurà unaprobabilitat de 1-(1-1/5)2 = 0.36, és a dir, un 36% que endos anys dins aquest període aparegui almenys un cabaligual o major.

La probabilitat que el fenòmen aparegui en “n” anys dinsd’un període de retorn “T” té el valor “1-(1-1/T)n”. Enl’exemple definit però en cinc anys hi haurà una probabilitatde 1-(1-1/5)5 = 0.67232, és a dir, un 67.232% que encinc anys dins aquest període aparegui almenys un cabaligual o major. Si agafem un període de retorn de 10 anysi cinc anys de probabilitat de superar el fenòmen, el riscde poder-lo superar és de 1-(1-1/10)5 = 0.41, és a dir un41% de probabilitat que en cinc anys superem el cabalmàxim en un període de retorn de 10 anys.

Veient com es defineix el període de retorn, podemconcloure de la següent manera:

• Es tracta d’una freqüencia d’ocurrència d’un determinat

fenomen en un interval de temps concret.

• Com menor sigui el valor del període de retorn T, mésprobabilitat d’ocurrència tindrem del fenòmen.

• Si el període de retorn és molt gran (T=infinit) i l’intervalde temps és també molt gran (n=infinit), el valor de laprobabilitat d’ocurrencia és un límit quan T=infinit de 1-(1-1/T)infinit = 1-1/e = 0.6321, és a dir un 63.21% de valor

límit per a l’ocurrència de superar el valor màxim delfenomen estudiat.

Així doncs, quan parlem del risc que hi ha que es produeixiun sisme destructiu com el que va afectar Olot l’any 1427,en un període de retorn possible de 500 anys, la probabilitatd’ocurrència dins del mateix període de 500 anys és de 1-(1-1/500)500= 0.6324, és a dir un 63.24% de probabilitatque en cinc-cents tinguem un terratrèmol d’almenys lamateixa magnitud del que va destruir Olot l’any 1427. Si

el període i l’interval d’ocurrènciael posem en 1000 anys veurem

que el valor no es modificasubstancialment doncs es tractade 1-(1-1/1000)1000= 0.6323,és a dir un 63.23% de proba-bilitat de superar-lo.

EDUARD BONMATÍ I LLADÓ

ARQTE TÈCNIC CONSULTOR D’ESTRUCTURESProfessor UDG

EL PERÍODE DE RETORN

Gràfica de la probabilitat d’ocurrencia d’una magnitud proba-bilística en funció del període de retorn escollit.

T (anys)

1050100200500

10001500

Probabilitat

0,65130,63580,63400,63300,63250,63230,6322



19

LA LEGIONEL·LOSI

LA LEGIONEL·LOSI, UNA PROBLEMÀTICA ACTUALL’objectiu d’aquest article és trobar resposta a les preguntes

habituals que ens fem sobre la Legionel·la i la malaltia

que genera, així com per què estem obligats a prendre

mesures de protecció d’acord amb la normativa actual.

QUÈ ÉS LA LEGIONEL·LOSI?

La legionel·losi és una malaltia de treball que es caracteritza

per presentar els mateixos simptomes que una pneumònia

atípica, és a dir, febre, mal de cap, tos seca i mal estar

general que es pot aguditzar depenent de l’estat

immunològic de la persona afectada. Afecta normalment

homes d’edat superior a 40 anys amb problemàtiques

respiratòries com per exemple ésser fumador, i pot assolir

un percentatge de mortalitat de fins el 10% en els brots

analitzats.

La legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria

des de 1970 i s’ha convertit en un tema recurrent en elsmitjans de comunicació. En aquest any s'han registrat

869 afectats i 24 morts a tot l’Estat. El brot de Múrcia

amb 805 afectats es considera la més gran epidemia

d’aquesta malaltia fins a l’actualitat.

QUI ÉS EL RESPONSABLE?

El causant és una bactèria anomenada Legionel·la pneu-

mophila. Amb estructura bacil·lar, és una bacteria amb

tamany cel·lular entre 0,3 i 0,9 mm d’ample per 2 a 20

mm de llarg, no forma espores, Gram negatiu i aerobia

estricte, tot i que hi ha estudis que demostren que creix

bé en el laboratori, sota condicions microaerofíl·liques.

És una bactèria ambiental que viu normalment a l’aigua

dolça. Creix bé des de 20 a 45 ºC de temperatura de

l’aigua i es considera que temperatures superiors a 70

ºC l’eliminen del sistema.

Dins del gènere Legionel·la es coneixen més de 30

espècies diferentes, però d’entre elles, Legionel·la pneu-

mophila serogrup 1 és la causa del 80% de les legione-

l·losis diagnosticades. A Catalunya l’estiu passat vàrem

patir el pitjor brot de legionel·losi a Mataró amb un centenar

de malalts i 2 morts. La font de contaminació: una torre

de refrigeració contaminada que anava repartint el bacteri

amb els seus aerosols.

EL MECANISME D’ACCIÓ DEL BACTERI

El bacteri entra al cos humà per les vies respiratòries i es

deposita als bronquis on comença a desenvolupar-se, i

provoca la malaltia que primer sembla ser un constipat,

desprès passa a una grip que no es cura, seguidament

passa a una simptomatologia de pneumònia i finalment

si el pacient no millora amb el tractament normal per la

pneumònia es detecta la legionel·losi en estat avançat.

D’altra banda, estudis recents demostren que la ingestió

del microorganisme patogen no produeix cap alteració

Cabina de protecció biològica per el treball al laboratori ambmicroorganismes patògens.



20

LA LEGIONEL.LOSI

.

l creixement de Legionel·la, permet el creixement d’altre

s bacteris igualment patògens per l’home, que entrarie

n en l’organisme de la mà d’aliments contaminats

.

A

a dolça i que no es pot controlar ni reduir el seu nombr

e a la natura, la legislació actual, tant la catalana co

m l'estatal, ens protegeixen establint unes condicions san

itàries que han de cumplir les instal.lacions que potencia

l m e n t s ó n m é s p e r i l l o s e s .

e maig, preveu establir unes condicions higiènico-sanitàrie

s per a les instal·lacions amb risc de propagació de legi

o n e l · l o s i .

:

, q u e a f ec t en l ’ e x t e r i o r d e l s ed i f i c i s

.

a l ’ i n t e r i o r d e l s e d i f i c i s

.

s i d’instal.lacions d’us col·lectiu que tinguin dutxes

.

.

b m o v i m e n t d ’ a i g u a

.

s ornamentals, regs per aspersió, sistemes d’aigua contr

a incendis... qualsevol sistema que acumuli aigua i qu

e g e n e r i a e r o s o l s )

.

s p u g u i n c o n t r o l a r

:

.

e r a t u r e s d e 2 0 º C f i n s a 4 5 º C )

.

.

s instal·lacions a registrar un pla d’autocontrol de prevenci

ó de legionel·losi d'igual manera que es feia en microbiologia alimentària amb l’anàlisi de perills i punts crítics de contro

l ( A P P C C ) .

s sistemes per permetre observar, netejar i desinfectar tote

s les parts, fins a definir programes de manteniment, netej

a i desinfecció de les diferents intal·lacions. És un importan

t cost econòmic que han de suportar les instal·lacion

s existents per adequar-se i complir la normativa vigent

i que han de tenir molt present les futures instal·lacions

.

u amb un bon sistema de neteja. Un bon manteniment

i desinfecció del circuit i de l’aigua emprada és el pre

u que cal pagar per tenir un condicionament de l’ambien

t que el desenvolupament econòmic i l’abaratiment de le

s instal·lacions de fred han propiciat en l'actualitat

.

3

S

A

Aspecte del cultiu de Legionel·la pneumophila en medi BCYEen el laboratori



21

L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC

Es tracta d’un assaig in situ dels anomenats de càrrega,

aquells en que s’avalua la resposta del terreny davant

d’un esforç que s’aplica per deformar-lo. En concret,

“l’assaig pressiomètric consisteix a aplicar una pressió

radial creixent a l’interior d’un sondatge, mitjançant una

membrana dilatable, i mesurar el desplaçament ques’indueix en el terreny circundant. Un cop que el terreny

ha assolit la deformació a partir de la qual es comporta

plàsticament es procedeix a fer una descompressió

esglaonada, al llarg de la qual també es controlen els

desplaçaments” (González de Vallejo, 2002).

La pressió que es transmet al terreny ve donada per la

injecció d’aigua o gas (aire comprimit o nitrogen) a través

d’una camisa cilíndrica que sol ser de cautxú i que es

dilata radialment dins d’una perforació. La injecció del

fluid i els canvis de volum o de radi que experimenta la

camisa es controlen i s’enregistren des d’una unitat en

superfície (Fig. 1). La sonda i els seus dispositiusd’acoplament a les varnilles que la sostenten i/o permeten

avançar formen conjuntament el que s’anomena com

pressiòmetre.

L’assaig amb pressiomètre es va desenvolupar teòricament

per Menard l’any 1954 (Suriol, 1995). Des de llavors

s’han dissenyat prototips de pressiòmetres adequats per

a terrenys i medis concrets, però que tenen en comú

voler minimitzar l’alteració del medi en inserir la sonda;

reduir la influència de l’operari en l’assaig; optimitzar elcost de la prova i disposar d’una metodologia d’interpretació

fiable. Existeixen quatre tipus principals de pressiòmetres

i corresponents modalitats d’assaig en funció de com

s’emplaça la sonda en el terreny (Rodríguez Pons, 2001).

(a). Pressiòmetre amb pre-perforació (PBP-Pre Bored

Pressuremeter): La sonda s’insereix en un sondatge ja

realitzat i té com a inconvenient la possible alteració que

l’acció de perforar pugui haver generat en el medi.

(b). Pressiòmetre autoperforant (SBP-Self Boring Pressu-remeter): La mateixa sonda realitza la perforació a mesura

que s’endinsa en el terreny. Amb aquest dispositiu s’evita

en gran mesura l’alteració del medi, però no és aplicable

en terrenys rígids i/o amb graves.

(c). Pressiòmetre d’empenta (PIP-Push-In pressuremeter):

La sonda va acoplada a un tub mostrejador amb una vora

tallant que s’encasta en el terreny. Aquest model se sol

utilitzar mar endins en terrenys argilosos tous.

L’ASSAIG PRESSIOMÈTRIC,UNA PROVA CADA DIA MÉS SOL·LICITADA

Figura 1. Esquerra-Components de l’equip pressiomètricElastmeter HQ. (1) Sonda amb camisa de cauxú, (2) Cablejatde pressió i dades, (3) Unitat de lectura, (4) Ordinadorportàtil i (5) Bomba de pressió. Dreta-Sonda en posició per

ser emplaçada dins d’un sondatge.




22

(d). Pressiòmetre de desplaçament total (FDP-Full Dis-

placement Pressuremeter): Correspon a un pressiòmetre

acoplat a un penetròmetre cònic (CP) que s’endinsa en

el terreny per l’empenta que li comunica una pressió

estàtica contínua. Com en el cas anterior, se sol emprar

en treballs mar endins.

Els pressiòmetres PBP són els més utilitzats i a aquesttipus pertany el de Menard. Es poden aplicar en tot tipus

de sòls i roques, sempre i quan la perforació resulti ser

estable. Són especialment indicats en argiles de consis-

tència rígida a dura i en roques sanes, on previsiblement

l’alteració del terreny és poc important. En sòls granulars

l’afectació de la perforació al medi sol ser més gran i els

resultats presenten un grau d’incertesa més elevat.

En qualsevol modalitat d’assaig pressiomètric s’obté una

corba que relaciona la pressió i la deformació. Ésl’anomenada corba pressiomètrica i la seva interpretació

permet determinar alguns paràmetres geotècnics (Gon-

zález de Vallejo, 2002 i Devincenzi y Frank, 2003). En el

cas concret d’un pressiòmetre PBP i depenent del tipus

de terreny es distingeixen (Fig. 2) una fase inicial, en la

qual la camisa s’estén fins a contactar amb les parets del

sondatge (tram O-A), una fase elàstica lineal, en la qual

el terreny es com-

porta elàsticament

(tram A-B) i una fase

plàstica (a partir del

punt B), en la qual

el medi ja no recu-

pera la forma inicial

i que pot finalitzar

amb l’estat de rup-

tura. La corba així

descrita permet de-

duir la pressió de

fluència Pf (punt B),

aquella en la qual el terreny deixa de comportar-se

elàsticament, i la pressió límit Pl (punt C), aquella a partir

de la qual el medi se cisalla, és a dir, es deforma indefi-

nidament sense incrementar la tensió. La pressió límit,

que és l’assímptota de la corba a l’eix de les deformacions,

no es pot assolir a la pràctica ja que la sonda no es pot

estendre indefinidament i s’ha de deduir extrapolant-la.

D’altra banda, si s’assumeix que l’expansió del sondatgeés equiparable a la d’una cavitat cilíndrica de longitud

infinita sotmesa a una deformació plana i axisimètrica en

un medi homogeni i isòtrop, llavors dels resultats de la

prova es pot determinar el mòdul de tall G, que correspon

al pendent del tram elàstic de la corba pressiomètrica.

En forma algèbrica aquest paràmetre es defineix amb

l’expressió següent:

G = (1/2) x (r/r0) x (dp/ dec),

on r0 i r són els radis de la perforació abans i després,

respectivament, d’aplicar la pressió; dp és l’interval de

pressións considerat i dec és la deformació de la perforació

i s’expressa com (r-r0)/r. El mòdul de tall és fàcilment

influenciable per l’alteració que presenti el medi, d’aquí

el fet que sigui molt important que l’emplaçament de la

sonda pertorbi el terreny el mínim possible.

Els valors a partir dels

quals es conforma la

corba pressiomètrica

han de ser objecte de

correccions com a

conseqüència de la

inèrcia, compressió i

estirament de la mateixa

camisa expansible.

D’altra forma, es pot

treballar amb la corba

b r u t a i c o r r e g i r

Figura 1. Corba pressiòmetrica tèorica, on la deformació es mesura per

l’increment de radi de la camisa dilatable de la sonda.

Radi (mm)

C o m p

o r t a m

e n t p l à s t ic

C o m

p o r t a m

e n t

e l à s

t i c

A

B

C

O

Pl

Pf

P r e s s i ó ( K g / c m

) 2

Adaptació



23


ment aquells valors que delimiten les diferents fases de

la prova (Devincenzi y Frank, 2003).

A partir dels tres paràmetres fonamentals que s’obtenen

d’una corba pressiomètrica, la pressió de fluència Pf, la

pressió límit Pl i el mòdul de tall G, es poden deduir

paràmetres de resistència i deformació del terreny, com

ara la resistència al tall sense drenatge en argiles (cu),l’angle de fregament intern de les sorres (f’), la tensió

efectiva horitzontal in situ (sho’), el coeficient d’empenta

en repós (K0) i el mòdul de Young (E) (Suriol, 1995,

González, 2001 y Devincenzi y Frank 2003).

En el cas concret de roques és freqüent fer referència a

aquesta prova de càrrega amb el nom d’assaig dilatòmetric.

Es tracta bàsicament del mateix, tant pel que fa al principi

com al funcionament. Tanmateix, a diferència dels sòls,

els massissos rocallosos solen ser discontinus i anisòtropsi per tant és d’esperar que no responguin igual en totes

direccions, fet que motiva que en aquest assaig se solgui

mesurar les deformacions radials al llarg de tres diàmetres

(Almazán, 2000 i González de Vallejo, 2002). A més a

més, la magnitud de pressions a la qual es treballa (fins

a 20 MPa) és superior a la que sol fer falta en sòls (menys

de 10MPa).

L’assaig pressiomètric té com avantatges que permet

treballar en una gran diversitat de terrenys, medis i

fondàries i que allà on l’obtenció de mostres representatives

és difícil, suposa una alternativa per caracteritzar geotèc-

nicament el terreny, sobretot pel que fa a les propietats

elàstiques. En definitiva, és una prova especialment útil

en el cas d’haver de realitzar càlculs d’assentaments i

d’empentes de terres en murs, pantalles i pilons (Gonzàlez,

2001).

La versatilitat d’aquest assaig i la seva progressiva deman-

da, sobretot en obres d’infraestructura viària, ha motivat

que l’Àrea de Geotècnia del Cecam hagi adquirit un nou

equip, una sonda Elastmeter HQ de la casa OYO. Es tracta

d’un equip molt funcional, del tipus PBP, en el qual les

deformacions es mesuren pel desplaçament de la mem-

brana. Tanmateix, l’elecció d’aquest pressiòmetre rau

bàsicament en el fet que pot aplicar pressions de fins a

20 MPa, la qual cosa el fa operatiu tant en sòls com en

algunes roques.

Referències

Almazán, J.L. (2000). Investigaciones in situ. Jornadas

Geotécnicas sobre Cimentaciones. Ilustre Colegio Oficial

de Geólogos.

Devincenzi, M. y Norberto, F. (2003). Ensayos Geotécnico

in situ. Curso de especialista en sondeos geotécnicos e

investigaciones in situ. Ilustre Colegio Oficial de Geólogos.

González, M. (2001). El terreno. Edicions de la Universitat Politécnica de Catalunya.

González de Vallejo, L., Ferrer, M., Ortuño, L. y Oteos, C.

(2002). Ingeniería Geológica. Prentice Hall.

Rodríguez Pons, R. (2001). Metodología de estimación

automática de parámetros de suelos arenosos en ensayos

presiométricos. Colección Memorias-105 del Instituto

Geológico y Minero de España.

Suriol, J., Lloret, A. y Josa García, A. (1995). Geotecnia.

Reconocimiento del terreno. Edicions de la Universitat

Politécnica de Catalunya.

CAPELLÀ, I. I PUJADAS, A.

Àrea de Geotècnia del Cecam



FORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE

24

El 5 de juliol de 2002 es publicava el Reial Decret

642/2002 que aprovava la “Instrucción para el proyecto

y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón

estructural realizados con elementos prefabricados

(EFHE)”, a la vegada que derogava l’anterior instrucció

EF-96, a partir de la seva entrada en vigor (7 de febrerde 2003).

Aquesta instrucció modifica les exigències dels materials

emprats en la fabricació dels elements resistents i intro-

dueix alguns canvis en els mètodes de càlcul per als

sostres constituïts per biguetes armades, pretensades o

lloses alveolars pretensades, ja que els adequa a les

exigències de la “Instrucción de Hormigón Estructural

EHE”.

Apareix també una “Resolución de la Dirección General

de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo”, de 6 de

novembre de 2002 (B.O.E. de 2 de desembre de 2002),

que modifica el contingut de les fitxes tècniques per a

l’autorització d’ús d’aquests sistemes amb l’objecte

d’adequar-los a la nova instrucció.

És obligat, per tant, adaptar les fitxes tècniques de les

autoritzacions d’us conformes a l’anterior EF-96 a la nova

normativa, amb la particularitat que alguns dels fabricantsles havien renovat els anys 2000, 2001 i/o 2002.

Com que l’entrada en vigor de l’EFHE representa durant

un temps la coexistència de diferents autoritzacions d’ús

per a sostres prefabricats, el 23 de gener de 2003 el

Ministerio de Fomento treu una nota informativa que és

la base d’aquest document.

Foment preveu els següents supòsits:

1. Els forjats constituïts per biguetes armades o preten-sades, o lloses alveolars pretensades amb autorització

d’ús concedides d’acord amb l’EF-96, o aquells sistemes

de sostre no contemplats en la instrucció EFHE però que

inclouen alguna especificació de la instrucció EF-96

només podran emprar-se en les següents obres:

• Les obres d’administracions públiques els projectes deles quals haguessin iniciat la seva tramitació per a la

seva redacció o contractació abans de l’entrada en

vigor de l’EFHE.

• Les obres privades amb projectes visats pels Col·legis

professionals abans de l’entrada en vigor.

En tots dos casos només seran vàlides les actuals Auto-

ritzacions d’ús si les obres s’inicien abans d’un any,

comptat a partir de l’entrada en vigor de l’EFHE.

LES AUTORITZACIONS D’ÚS PER AFORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE

Estroctura de bigues



25

FORJATS PREFABRICATS EN LA NOVA EFHE

D’acord amb l’apartat tercer de la Resolució, aquestes

autoritzacions d’ús es consideren vàlides exclusivament

per a les obres abans comentades des de la publicació

de la Resolució el 6 de novembre de 2002, fins al seu

acabament de les mateixes, sense que els fabricants

hagin de renovar-les als 5 anys de la concessió.

El projectista o director de les obres podrà decidir lautilització en aquestes obres de sistemes de forjat que

disposin d’autoritzacions d’ús concedides d’acord amb

la instrucció EFHE realitzant l’oportuna modificació del

projecte.

2. Els sostres constituïts per biguetes armades, pretensades

o lloses alveolars pretensades que s’hagin d’emprar en

les obres no contemplades anteriorment (projectes visats

a partir del 7 de febrer de 2003), necessitaran de noves

autoritzacions d’ús conforme a la nova instrucció, que

incloguin a mes les modificacions de la Resolució del 6

de novembre.

3. Les autoritzacions d’ús concedides per a sistemes de

sostres diferents als contemplats en l’EFHE que siguin

conformes a l’EHE i no incloguin especificacions o proce-

diments de la instrucció EF-96, podran emprar-se en

totes les obres durant els cinc anys de la seva concessió.

JOSEP M. ARJONA I BORREGO

Arquitect Tècnic

(*) Només si l’obra s’inicia abans del 7 de febrer de 2004

PER ACLARIR TOTS AQUESTS PUNTS, LA NOTA INFORMATIVA DE FOMENT, RESUMEIX EN UN QUADRE

TOTES LES POSSIBILITATS:

OBRA

Les obres de les Administracionspúbliques amb projectes que han iniciatla tramitació per a la seva redacció ocontractació abans del 7 de febrer de2003. (*)

Les obres privades amb projectes visatspels Col·legis professionals abans del7 de febrer de 2003.

Qualsevol altra obra no contemplada

en l’apartat anterior

Totes les obres

TIPUS DE FORJATS

Forjats constituïts per biguetes armadeso pretensades, o lloses alveolarspretensades

Sistemes de sostres no contemplats enla instrucció EFHE però que incloguinalguna especificació del’EF-96

Forjats constituïts per biguetes armades o

pretensades, o lloses alveolars pretensades

Sistemes de forjat no contemplats enla instrucció EFHE

AUTORITZACIÓ D’US EXIGIBLE

Autorització d’ús vigent d’acord ambl’EF-96

Son vàlides fins a l’acabament de lesobres. No cal la seva renovació

Nova autorització d’ús d’acord amb

l’EFHE

Autorització d’ús vigent d’acord ambl’EHE

AUTORITZACIÓ D’ÚS EXIGIBLE SEGONS L’OBRA I TIPUS DE FORJATS



LLUM VERDA AL “SEGELL VERD”

26

LLUM VERDA AL “SEGELL VERD”N IV ELL A N IV EL L B

Rec ic l a tge de re s idus domèst i c s

4 t ipus (vidre , paper i cart ró , p làst ic i meta l l ,

rebuig i o rgànic)

Armari a la cuina

In s ta l ·l a c i ons d ’ e s ta l v i ene rgè t i c

1/ Interruptors de presènc ia

2/ Zoni f icac ió de la ca le facc ió

3/ Termosta t programable .

Reducc ió de consum d ’a i gua

1 / Inodo rs de dob l e descà r rega

2 / A i xe te s de dob l e cabda l

Pro tecc i ó So l a r

Protecc ió d ’obertures a sud, sud-oest i oest

Ven t i la c i ó C reuad a

Fo rçosamen t de f o rma na tu ra l

S ’admet de forma m ecànica (està t ica o forçada)

Vidres

(vidres dobles)

Sepa rac i ó d ’ a i güe s de p lu j a

(2 c i rcui ts d ’evacuac ió)

Pre - in ta l .l a c i ó d omò t i c a

(cable ja t )

Munta tge en sec

( incorporar cr i te r is de co nstrucc ió i fac i l i ta t de

mun ta tge que a fa vo re i x i l ’ e s t a l v i d ’ a i gua i l a

descons t rucc i ó )

Ene rg i e s a l t e rna t i ve s

Plaques so lars tèrmiques o fo tovo l ta iques (50%

aigua ca lenta sani tàr ia )

Aï l l amen t a cúst i c

(reso luc ió de punts cr í t ics)

Aï l l amen t t è rm ic

Amb detal ls, justif icant resolució de punts crít ics

Amb t rencamen t de pon t t è rm ic

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Plaques solars.

La Taula de la Construcció de Girona, formada pel Gremi

de Promotors-Constructors d’edificis de Girona, el Col·legi

d’Arquitectes de Catalunya (demarcació de Girona) i el

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona,

conjuntament amb l’Ajuntament de Girona posen en

marxa, d’acord amb el protocol signat el passat dia 11

d’abril, el “Segell Verd”.

Aquest projecte consisteix a afavorir i fomentar l’edificaciósostenible, introduint en la construcció d’edificis

d’habitatges una sèrie de criteris que millorin el confort

de l’usuari i afavoreixin el respecte al Medi Ambient.

S’estableixen dos nivells (A i B) segons el grau d’exigència

que els promotors vulguin assumir, i no és obligatòria la

seva aplicació.



ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL

28

Fins fa uns anys, quan una indústria, servei o explotació

volia obtenir la llicència per a poder posar en marxa la

seva empresa havia de realitzar molts tràmits en diferents

administracions per demanar cada una de les autoritza-

cions i permisos que li feien falta per poder iniciar la seva

activitat de forma legal.

Tot aquest procés venia regulat pel Reglament estatald'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

(Decret 2414/1961), que principalment es basava en

l'aplicació de mesures correctores de la contaminació.

En el marc de la Unió Europea es va dictar una Directiva

Comunitària 96/61/CE, sobre la prevenció i control

integrats de la contaminació, més coneguda com IPPC

(Integrated Pollution Prevention and Control) que integra

dos principis fonamentals de la gestió ambiental:

• El principi de la prevenció: evitar l’impacte ambiental

en origen, abans que es produeixi la contaminació al

medi.

• El principi d’integritat: evitar la transferència de la

contaminació d’un medi natural a un altre (aigua, aire,

sòl).

QUÈ ÉS LA IIAA?

Catalunya ha estat pionera a transposar la Directiva IPPC

a través de l’aprovació de la Llei 3/1998 de la Intervenció

Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) que va entrar

en vigor el 20 de juny del 1999 substituint l’antic Regla-

ment estatal d’activitats classificades.

La nova llei té com a objectius principals:

• Una autorització no indefinida per a una major protecció

del medi ambient.

Preveu la revisió de les autoritzacions com a mínim cada

8 anys, per adequar en cada moment les condicions

ambientals de l’activitat.

• Una finestreta única.

Un únic interlocutor administratiu per a realitzar tots elstràmits necessaris per posar en marxa l’activitat en matèria

ambiental: Ajuntament o OGAU (Oficina de Gestió Am-

biental Unificada)

• Una tramitació més ràpida i uns terminis màxims fixats

1, 4 o 6 mesos en funció de la incidència ambiental de

l’activitat.

• Una autorització ambiental única.

Es basa a integrar en una única autorització els permisos

d’aigües, residus, aire, sorolls i prevenció d’incendis.

• Un model amb garanties i amb una gestió externalitzada.

Garanteix que el control de les activitats el facin empreses

col·laboradores de l’administració degudament autoritza-

des; són les Entitats Ambientals de Control (EAC)

LES ACTIVITATS AFECTADES

L’estructura empresarial de Catalunya ha estat marcada

des de sempre per una forta presència industrial. Actual-




29


ment, el cens aproximat d’activitats amb potencial inci-

dència ambiental que es troben sotmeses a aquesta

legislació són 82.000 establiments.

La Llei estableix una classificació de les activitats en tres

grups segons els seu grau d’incidència ambiental, que

millora el tractament uniforme de l’antic Reglament:

Així mateix agrupa les empreses per tipologies d’activitat

segons les seves característiques:

• Industrials

• Energètiques

• Mineres

• Agrícoles i ramaderes

• Gestió de residus

• Comercials i serveis

• Recreatives, espectacles i oci

• Radiocomunicació

QUÈ ÉS UNA ENTITAT AMBIENTAL DE CONTROL?

És una entitat col·laboradora del Departament de Medi

Ambient, constituïda per una empresa o agrupaciód’empreses amb caràcter estable, públic o privat, que

obté l’acreditació per exercir les funcions que determina

la Llei 3/1998 i les disposicions derivades del seu

desplegament:

• Avaluació Ambiental Verificada

• Verificació de l’avaluació ambiental

• Control inicial

• Control periòdic

• Control complementari

• Certificacions tècniques

CLASSIF ICACIÓ

A C T I V I T A T

A n n e x I

Annex I I

Annex I I I

I NC I D È NC I A

A M B I E NT A L

Impac te e l e va t

Impac te mode ra t

Impac te ba i x

R È G I M

D ’ A UT O R I T Z A C I Ó

Autor i tzac ió ambienta l

L l icènc ia ambienta l

Comun icac i ó amb ien ta l

A D M I N I S T R A C I Ó

Q UE A UT O R I T Z A

Depa r t amen t de M ed i Amb ien t amb

informe vinculant de l ’a juntament

Annex I I .1: Ajuntament amb informe

v incu lan t de l Depa r t amen t de Med i

Amb ien t

Annex I I .2: Ajuntament amb informe

de l Conse l l Comarca l

A jun tamen t

%

ACTIV ITATS AFECTADES

2 %

1 8 %

8 0%

Control de l'abocament d'aigües residuals d'un escorxador.




30

L’AVALUACIÓ AMBIENTAL

És un document que té per objectiu analitzar els efectes

i els resultats mediambientals de l’activitat que realitzi

l’empresa.

L’avaluació ambiental serveix per a:

• Legalitzar les activitats existents que no disposin de cap

permís d’activitats. (El termini per a dur a terme aquesta

regularització es va acabar el 1/01/2002).

• Adequar les activitats legalitzades a la Llei 3/1998.

• Realitzar les revisions de les autoritzacions i llicències

ambientals .

• Com a model per a la realització de l’avaluació ambientalpel sistemes de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS).

És necessari realitzar una verificació de l’avaluació

ambiental quan l'avaluació ambiental no ha estat elaborada

per una EAC sinó que l’ha realitzat la pròpia empresa o

una empresa externa (enginyeries o consultories).

Les activitats dels annexos II.2 i III no estan sotmeses al

procediment d’avaluació ambiental verificada, sinó que

es regulen mitjançant una certificació tècnica.

EL CONTROL AMBIENTAL

És una acta de comprovació que verifica que l’exercicide l’activitat d’un establiment compleix amb totes les

determinacions que es descriuen en el projecte tècnic i

amb les condicions assenyalades en l’autorització o

llicència ambiental.

Amb aquesta actuació es garanteix la permanent adequa-

ció de les empreses als requeriments ambientals autori-

tzats.

En funció del moment que s’executi el control l’actuacióserà:

• Control inicial: en el moment de la posada en funciona-

ment d’una l’activitat després d’haver rebut la corresponent

autorització.

Mostreig de partícules i metalls mitjançant sonda isocinèticaen indústria alimentaria. Captació de partícules sedimentables en una gravera.



31


• Control periòdic: es realitzen de forma periòdica segons

els que s’estableix a la Llei 3/1998: cada 2 anys en les

activitats de l’annex I, cada 4 anys en l’annex II.1 i cada

5 anys en l’Annex II.2 i III.

• Control complementari: segona visita derivada d’un

control ambiental desfavorable, per tal de comprovar si

s’han solucionat les deficiències trobades en la primeraactuació.

CLASSIF ICACIÓA C T I V I T A T

A n n e x I

Annex I I

Annex I I I

A D E Q UA C I ÓAc t i v i t a ts l e ga l i tzades

Abans de

1-gener-2007

Abans de

1-gener-2004

Abans de

1-gener-2004

Proced imen t d ’ adequac ió

Ava luac ió Amb ien ta l

Ver i f icada


Ver i f icada

Cert i f icac ió tècnica

Activi ta ts no lega l i tzades

Abans de

1 -gene r -2002

Abans de

1 -gene r -2002

Abans de

1 -gene r -2002

Procediment d ’adequació


Ver i f icada o

Pro jecte tècnic


Ver i f icada o

Pro jecte tècnic

Cert i f icac ió

tècnica

R E G UL A R I T Z A C I Ó

Mesures d'immissió de partícules amb sonda d'alt volum enuna planta d'àrids.

LA IMPLANTACIÓ DE LA NOVA LLEI

Aquest nou sistema d’intervenció administrativa afecta

directament la majoria de les activitats existents a Cata-

lunya, a les quals s’exigeix un important esforç

d’adaptació a la Llei, que necessita el seu temps per dur-

se a terme.

Considerant això, l’Administració fixa uns calendaris per a cada un dels grups d’activitats existents abans de

l’entrada en vigor de la Llei:




32

D'aquest calendari cal destacar que, passat el termini de

regularització, les activitats que no s'hagin adequat a la

nova llei abans de l'1 de gener de 2002 han de legalitzar-

se com una activitat nova mitjançant la presentació d’un

projecte tècnic.

També és oportú recordar que les activitats existents

legalitzades amb anterioritat a l'entrada en vigor de laLlei, compreses en els annexos II i III han d'adaptar la

seva situació abans de l'1 de gener de 2004, mitjançant

la presentació d'una avaluació ambiental verificada per

una entitat degudament acreditada.

Amb aquest nou sistema de prevenció i control de l’impacte

de les activitats sobre l’entorn es tendeix cap un equilibri

entre el creixement econòmic i la protecció ambiental per

tal de preservar el medi ambient i millorar la qualitat de

vida de les persones.

Amb l'acreditació com a Entitat Ambiental de Control,

CECAM adopta un compromís amb la legislació ambiental

actual per tal de potenciar el respecte al medi ambient

i així aconseguir, amb la col·laboració de les EAC's,l'administració i les empreses, un desenvolupament més

sostenible per a la nostra societat.

MARIONA GARRIDO I VALENTÍ

Llicenciada en Ciències Ambientals

Directora de l'Entitat Ambiental de Control



33

LA NOVA NORMA SISMICA ESPANYOLA NCSE-02

Aquest article va dirigit a tots els tècnics involucrats en

la fase conceptual de qualsevol projecte d’edificació

situada en una zona de certa perillositat sísmica. Cal

relacionar la PERILLOSITAT SÍSMICA amb la DUCTILITAT

de l’estructura projectada, tot això per a evitar la VULNE-

RABILITAT de la solució escollida davant l’acció sísmica.

INTRODUCCIÓ A LA SISMICITAT DEL NOSTRE PAÍS.

El darrer sísme amb danys produït a Catalunya fou l’any

1923 a Viella amb una magnitud de 5,5 i intensitat VIII,

mentres que a l’estat espanyol fou l’any 1884 a Alhama

de Granada amb 6 de magnitud i IX d’intensitat. Les

comarques gironines estan situades en un índret de gran

activitat sismogènica amb sismes de baixa intensitat, i

que sortosament fa molts anys que no tenim cap sisme

destructiu, però amb la incertesa que se’n torni a produir

algun. Sense anar més lluny, la matinada del dijous 27

de febrer de 2003, es va produir un terratrèmol al Ripollés

de 3,9 graus de magnitud a l’escala de Richter (veure

figura 1), que va aterrir a qui ho va patir. També cal

recordar que la mitjana d’enregistrament de terratrèmols

als sismografs, a les comarques gironines, és d’una vintena

de terratrèmols de baixa intensitat per any.

No cal dir que qualsevol poble que perd la seva memòria

històrica està condemnat a repetir-la. Amb això vull dir

que encara que en determinades zones on probabilísti-

cament hi podria haver un sisme important, i malgrat tot

no es prenen mesures constructives concretes, no per

això cal seguir la inèrcia de no pendre-les. Així doncs

neix el concepte de “perillositat sísmica” i neix el concepte

de “norma sísmica” per a evitar possibles “vulnerabilitats”

d’allò que projectem i construïm. Hem de canviar la

mentalitat dels projectistes: fer edificis més regulars en

planta i alçat, eliminar estintolaments, brotxals, pilars

curts, raonar els arriostraments, evitar excentricitats de

masses concentrades, etc., o bé fer un anàlisi dinàmica

en l’espai que garanteixi allò més estrany; en qualsevol

cas s’hauria de fer un correcte disseny estructural antisís-

mic que majoritàriament no es fa i se’n prescindeix, bé

sigui per desinformació, falta de formació o per interessos

econòmics imposats i erròniament acceptats.

NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMO-RESISTENT PER

A EDIFICIS NCSE-02.

La zonificació sísmica està basada en una avaluació

probabilista de la perillositat sísmica, en termes d’intensitatmacrosísmica. El mapa de perillositat que dóna la norma

SISMICITAT I APLICACIÓ DE LA NOVA NORMA SÍSMICAESPANYOLA NCSE-02 REFLEXIONS ENTORN AL DISSENYESTRUCTURAL D’EDIFICIS

Figura 1.- Sisme de 27.2.03 d’epicentre situat a la muntanya

del Taga, entre els municipis de Ripoll i Camprodon.Va tenir deu rèpliques, que només va detectar el sismògraf

(diari El Punt de 27.02.03).




34

correspon a un període de retorn de 500 anys i es presenta

en forma d’acceleració bàsica per localitat. A difèrencia

de l’antiga norma NCSE-94, l’acceleració de càlcul ve

ponderada per l’anomenat coeficient d’amplificació del

sòl, d’aquesta forma:

ac = ab p S

on, ab: acceleració bàsica donada per la norma segons

situació geogràfica

p: coeficient de risc sísmic segons el tipus de construcció,

amb valors de p=1 (edificis normal importància) i p=1,3

(edificis d’especial importància)

S: coeficient d’amplificació segons tipus de sòl que en

el cas normal de (ab p)< 0,10g S=C/1,25

* sòl t ipus I: C = 1 S=0,80 (bonifica ab)

* sòl tipus II: C= 1,3 S=1,00

* sòl tipus III: C=1,6 S=1,30 (penalitza ab)* sòl tipus IV: C=2,0 S=1,60 (penalitza ab)

Així en un cas extrem d’una població com Banyoles, Olot

o Ripoll (per no parlar del Pla de l’Estany, Garrotxa o

Ripollés) que segons la norma tenen unes ab=0,10g els

hi correspondria amb un terreny sorrenc disgregat (tipus

IV) una ac=0,16g per edificacions de normal importància

i ac= 0,21g per edificacions d’especial importància.

Aquests valors resultants (fins fa poc temps impensables

amb la norma NCSE-94) condueixen a una revolució

normativa pel que fa a l’aplicació en moltes de les nostres

obres. Aquest fet ha de fer reflexionar a molts dels tècnics

projectistes quant al desenvolupament conceptual del

projecte (sobre aquest tema en parlarem un altre cop en

el punt tercer).

Per a completar l’anàlisi de zones de potencial risc

d’amplificació de l’acceleració bàsica en la comarca de

la Garrotxa, presentem el mapa de zones sedimentaries

realitzat pel Sr.Ignasi Capellà (veure figura 3). Parlem de

risc potencial perque no coneixem les litologies en fondària;

parlarem de risc real si hi ha continuïtat en fondària fins

a 30m. Obviament aquest anàlisi vindrà caracteritzada

per l’estudi geotècnic que s’hi realitzi amb la definició de

terreny tipus IV i amb la conclusió d’una aceleració de

càlcul de 0,16g en el cas d’edificis de normal importància.

Pel que fa a la ductilitat cal dir que a partir d’acceleracions

de càlcul de 0,16g, s’han de construir edificis ambcoeficient de comportament per ductilitat com alta (u=3)

i molt alta (u=4) i per tant rebutjar totes aquelles solucions

estructurals amb ductilitat baixa (u=2) o sense ductilitat

(u=1). Vol dir que són rebutjables com a solució de

projecte estructural les solucions de forjats reticulars i

bigues planes on la falta de confinament del nus al pilar

li confereix una falta de ductilitat o una ductilitat baixa.

Amb l’entrada en vigor de la nova norma sismo-resistent

NCSE-02, s’ha millorat l’anterior norma NCSE-94 endiversos aspectes:

• Tal com ja s’ha dit, hi ha una redefinició de l’acceleració

sísmica de càlcul amb la incorporació del tipus de terreny

com a factor d’amplificació.

• Poden tornar-se a construir parets de càrrega de 14cm

de gruix en murs exteriors i 12cm en murs interiors quan

l’acceleració de càlcul és inferior a 0,12g i l’altura de mur

sigui menor a vint vegades el seu gruix.

• Per assegurar el lligat del fonament, i quan l’acceleració

de càlcul sigui menor a 0,16g, s’autoritza la seva funció

a la solera de formigó sempre que la llum entre pilars

sigui no major a cinquanta vegades el cantell del paviment,

ni menor a 15cm.

• El càlcul de l’ample de juntes sísmiques és amb la nova

norma més real, ja que té en compte el període fonamental

de l’estructura, quan amb l’antiga norma només era funció

de l’acceleració de càlcul i altura de l’edifici.



35


• Per a acceleracions de càlcul no menors a 0,16g es

demanen estructures de formigó armat de ductilitat alta

(u=3) i molt alta (u=4) i a més una reserva de resistència

a esforç tallant d’un 25% superior a la requerida per

càlcul.

• S’introdueix la dissipació d’energia en triangulacions

d’acer tipus “creus de St. Andreu” com a elements decomportament de ductilitat alta (u=3).

No obstant, aquesta norma (igual que l’anterior) té

notables defectes. Són els següents:

• El plànol d’acceleracions bàsiques no coincideix exage-

radament amb el de la norma francesa dins la zona dels

Pirineus: hi ha un salt en uns quants punts de la frontera

del doble en la zona francesa. Segons l’Institut Cartogràfic

de Catalunya, els valors de l’acceleració bàsica que dóna

la norma NCSE-02 a les comarques de Girona estan

infradimensionats almenys un 30%, i a la Vall d’Aran un

100%. D’aqui l’interès per a confeccionar una norma

sísmica catalana (veure figura 2).

• Resta ambigua en molts d’aspectes i no diu taxativament

el que hauria de dir com a resum del seu contingut: una

estructura antisísmica és una estructura pensada perabsorbir les accions sísmiques i això des del seu disseny

conceptual i no des de la justificació numèrica de

l’injustificable.

Figura 3.- Plànol d’una part de la Garrotxa, a l’entorn

d’Olot, amb terrenys tipus IV segons norma NCSE-02.

(Veure pàgina següent)

A continuació es transcriu els comentaris realitzats pel

Sr.Ignasi Capellà, Doctor en Ciències Geològiques idirector de l’àrea de geotècnia del Cecam:

Aquest plànol representa les principals àrees de l’entorn

d’Olot amb sòls que presenten una compacitat i consis-

tència de grau molt baix (color rosat en planol). Corres-

ponen a sediments quaternaris que no es troben conso-

lidats. Es tracta de sorres, graves i argiles d’origen fluvio-

torrencial i argiles i llims de tonalitats fosques i amb

matèria orgànica (restes vegetals) d’origen lacustre (color

rosat amb ratlletes verdes).

Des del punt de vista mecànic els materials granulars,

les sorres i les graves, presenten una compacitat que sol

ser solta. Només en els trams de graves el dipòsit pot

exhibir una major densitat i la seva compacitat pot assolir

el grau de mitjanament densa. Els materials cohesius,

per la seva banda, disposen d’una consistència molt tova

a tova (qu<0,50 kg/cm2) i ocasionalment mitjana (qu

0,5-1,00 kg/cm2). D’aquest darrer tipus de sòls cal

destacar les argiles i llims d’origen lacustre per la seva

Figura 2.- Mapa de perillositat sísmica a ambdós costat del

Pirineu Oriental, segons normatives francesa i Espanyola.Es pot apreciar el sobredimensionat d’acceleracions bàsiques

a la zona francesa i l’infradimensionat a la zona catalanaamb punts de confluència absurds com seria el cas d’Andorraamb un 0,06g segons norma espanyola i 015g a 025g segons

norma francesa (més d’un 100% de diferència).



consistència extremadament baixa. En l’àmbit de la norma

NCSE-02, els materials d’aquestes formacions superficials

són del tipus IV i ocasionalment del III.

A la zona de la Garrotxa els sòls indicats s’assenten

damunt d’un substrat rocallós terciari, format per gresos

i/o margues, o d’una colada de basalt més o menys

alterada. El seu gruix és molt variable i majorment estàrelacionat amb la distància a la qual apareixen els relleus

del substrat. Sòl ser d’1 a 10m excepte a les zones d’Olot

i la plana de Bas, on pot ser superior. Els gruixos màxims

es troben a la zona de sediments lacustres de la plana

d’en Bas, on poden sobrepassar els 50m.

Cal comentar que algunes de les gredes que constitueixen

els cons dels volcans de la zona volcànica d’Olot exhi-

beixen, bé que no sempre, un grau de compacitat solta.

Tanmateix, no es descarta que els valors dels SPT ques’hi ha practicat estiguin influenciats a la baixa per la

ruptura dels grans de greda.

Fonts d’informació: Informes geotècnics realitzats per

Cecam, mapa geològic d’Espanya 1:50.000 (fulls d’Olot,

Ripoll i Manlleu i la carta geològica de la regió volcànica

d’Olot, de Mallarach).

ALGUNES CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL 2on

CONGRÉS NACIONAL D’ENGINYERIA SÍSMICA

(MÁLAGA, 1 AL 4 D’ABRIL DE 2003) EN RELACIÓ A

L’APLICABILITAT DE LA NORMA NCSE-02.

En el capítol d’anàlisi estructural s’ha denunciat el des-

coneixement del comportament de les estructures per

part de molts tècnics que es dediquen a calcular-les.

Entre d’altres raons, gran part de la culpa la té l’ús sense

rigor dels programes integrats de càlcul que ofereix el

mercat, per gent inexperta. També s’ha denunciat la falta

de decissió del consultor d’estructures per plantejar un

canvi de l’estructura prevista per l’arquitecte, per temor

a produir-li un canvi del disseny arquitectònic de l’edifici.

Per a resoldre correctament qualsevol projecte d’edifici

de normal i especial importància, cal tenir en compte la

vulnerabilitat de la solució escollida en funció de la

intensitat sísmica traduïda en un coeficient d’acceleració

de càlcul. Per arribar a aquest punt d’equilibri cal seguirles següents etapes:

1/ REDACCIÓ DEL PROJECTE CONCEPTUAL (DISSENY

ESTRUCTURAL)

2/ RESOLUCIÓ DE DETALLS CONSTRUCTIUS (DUCTI-

LITAT DELS NUSOS)

3/ MODELITZACI Ó I CÀLCUL ESTRUCTURAL

(JUSTIFICACIÓ NUMÉRICA)

La primera etapa d’un projecte és definir-lo conceptualment

a través d’una correcta TIPOLOGIA ESTRUCTURAL que

doni tanta més DUCTILITAT GLOBAL com major sigui

l’acceleració de càlcul. Per aconseguir aquesta fita cal

tenir un coneixement prou acurat de DISSENY ESTRUC-

TURAL, sens dubte una de les assignatures més neces-

sàries en moltes carreres tècniques. La realitat és que

molts projectistes volen la planta “neta” de pilars i per

tant prescindeixen de qualsevol problema derivat. En

aquest cas, la funció del consultor d’estructures és vital

vers la configuració del projecte executiu i més encara

si hi ha perillositat sísmica. La segona etapa és resoldre

correctament els DETALLS CONSTRUCTIUS d’estructura

per a millorar la DUCTILITAT LOCAL dels punts poblemàtics

com els nusos d’unió pilar-biga. Un correcte disseny

antisísmic comporta la formació de ròtules plàstiques

primerament en bigues, després en pilars i per últim en

el nus que es preten mantenir. La darrera etapa d’anàlisi

és la modelització estructural i el posterior CÀLCUL

37





38

ESTRUCTURAL garantint la hipotesi sísmica combinada

degudament amb les altres, amb una JUSTIFICACIÓ

NUMÈRICA adequada.

Qualsevol alteració quant a ordre dels passos anteriors,

podrà representar una VULNERABILITAT tan més gran

com més gran sigui l’alteració. Així per exemple, escollir

una tipologia estructural a base de forjats reticulars enun índret on l’acceleració de càlcul sigui superior a 0,16g,

representa tenir una estructura molt vulnerable amb

ductilitat molt baixa (si es prenen mesures addicionals)

o nul·la (si es realitzen com s’acostumen a fer realment).

D’altra banda cal tenir clar que detalls constructius ben

resolts amb una tipologia estructural no adequada, NO

serveixen per a res. Així NO hem d’utilitzar elements

estructurals de baixa ductilitat (cas de forjats reticulars

i bigues planes) en zones d’alt risc sísmic (acceleració

de càlcul superior a 0,16g).

Un altra de les conclusions preliminars del Congrés ha

estat posar damunt la taula el fet del desconeixement del

terreny en el moment de l’aprobació de figures de plane-

jament urbanístic del territori. Com és sabut l’excitació

sísmica propagada pel terreny es transmesa a l’edificació

que ha de reaccionar dissipant l’energia d’alguna forma.

Quan el període de resposta de l’edifici coincideix amb

el d’excitació del sòl es produiex el fenòmen de la res-

sonància amb el col·lapse de l’edifici. Per a evitar aquest

fet segons el tipus de sòl, s’haurien de prohibir certes

tipologies edificatòries des de l’aprofitament urbanístic.

Desgraciadament és prou evident que avui dia no es fa

res d’això i no hi ha cap perspectiva d’obligar els municipis

a redactar estudis de riscos geológics prèviament a

qualsevol figura de planejament urbanístic. També, sobre

el planejament urbanístic, s’ha insistit molt dins del

congrés que els ajuntaments haurien de flexibilitzar

l’aplicació de les “altures reguladores màximes” (ARM)

en les edificacions, ja que s’ha de tenir en compte la

necessitat de despenjar les bigues en molts casos.

Finalment dir que la normativa sísmica a l’Estat Espanyol

no s’esta aplicant en molts projectes i denunciar una altra

vegada la inviabilitat de poder-la aplicar atès el contingut

de molts d’altres. Esperem no haver d’esperar un sisme

destructiu per conscienciar-nos en l’aplicació de

l’arquitectura antisísmica.

Girona, abril 2003

EDUARD BONMATÍ I LLADÓ

Arqte. Tècnic Consultor d’Estructures. Profesor de l’UdG.



www.cecamlab.come-mail: [email protected]

cecam. nivell 02

Documents