CEIP LA FOIA: ELS ULLS D’UN POBLE I EL COR D’UN BARRI

AUTORES: Mª SALUT MAESTRE JUANCARMINA VILLAPLANA TORRESREME POVEDA PLANELLES

1.- ELS SEUS ORÍGENS• NAIXEMENT DEL COL·LEGI

L’augment demogràfic a Petrer durant els anys setanta i la nombrosa població infantil que creixia al barri de la Foia, les faldes del Castell, l’Altet i la nova urbanització de l’avinguda d’Hispanoamèrica, fan necessari construir un nou col·legi a Petrer. Ja n’hi havia dos: Primo de Rivera i Reyes Católicos. El 1972, el plenari municipal oferix un solar a la Delegació Provincial d’Educació per a la construcció d’un nou col·legi públic i set anys són els que tardaran a construir i inaugurar el nou edifici. En setembre del 1979 comença a funcionar amb 28 unitats: 23 d’EGB, 2 d’Educació Especial i 3 de Pre-escolar.En l’actualitat el centre està format per 6 unitats d’Educació Infantil, 12 de Primària i 2 de Pedagogia Terapèutica.

3

• DE “LA HOYA” A LA FOIA

El nom que es va assignar va ser inicialment en castellà. El 19 de gener del 1979 l’Ajuntament aprovava la denominació de la Hoya per al nou col·legi. Mesos després, el 23 de maig del 1979, l’associació de veïns Miguel Hernández sol·licitava a l’Ajuntament que el nou centre escolar portara el nom del poeta d’Oriola. Finalment, en la sessió del claustre del professorat del mateix centre celebrada el 5 de novembre del 1979, s’aprovà “sol·licitar a l’Ajuntament el nom del centre en valencià, que seria CN La Foia. S’aprova la proposta per majoria de vots, 19 contra 4 d’opinió contrària”. La Directora era Ma. Pilar Rodríguez Dacal. Les raons del canvi són, segons s’arreplega en la sol·licitud enviada a l’alcalde, identificar el col·legi amb el mateix nom que tradicionalment se li ha dit al barri on està localitzat pels veïns d’aquest poble.

Però: QUÈ ÉS UNA FOIA? El nom del nostre col·le té un significat geogràfic. Una foia és un accident geogràfic, una zona plana i baixa encaixada entre relleus muntanyencs. En una foia el que més destaca és precisament el contrast del paisatge entre la vall i les muntanyes dels voltants, tot això li dóna un caràcter tancat.

4

2.- EVOLUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS• EL PASSAT I EL PRESENT

Les instal·lacions del centre han experimentat un canvi notable els darrers anys. Del saló d’actes, el gimnàs, la biblioteca o fins i tot de la fisonomia de les primeres aules queda poc.Els canvis han vingut unes vegades de la mà de millores com la que es va realitzar el 2005 per a l’accessibilitat del col·legi. D’ençà, rampes, baranes, ascensor i serveis adaptats garanteixen la possibilitat d’atendre alumnat amb discapacitats físiques.

D’altres vegades, les millores han esdevingut el resultat del treball de l’Associació de Pares i Mares en les Assemblees dels Pressupostos Participatius, com les millores al pati d’Infantil, la porta d’emergència al menjador escolar o la remodelació del gimnàs i vestuaris.Altres, per la sensibilitat dels diferents equips de govern cap a les deficiències del centre, com és el cas de la cuina del menjador escolar, que es va renovar el 2007, o la renovació dels serveis el 2010.

5

• EL PASSAT I EL PRESENT

El curs 1997-98 el col·legi de la Foia va ser el pioner a oferir aules per a Infantil de 3 anys. La iniciativa partia d’un claustre i un equip directiu preocupat per la supervivència del centre. L’expansió del poble cap a zones noves com els voltants del parc Nou d’Octubre, avinguda Reina Sofia, San Jerónimo… provocava el descens en el nombre de matrícules i aquesta mesura va suposar un punt d’inflexió i un exemple a seguir per la resta de col·legis.

Aquest repte va suposar la necessitat d’adaptar les infraestructures d’un centre dissenyat per a Primària a una població més menuda i amb unes necessitats diferents. Es van habilitar dues aules a la planta baixa i es van intentar adaptar els serveis als més menuts amb unes plataformes, un canviador.. obres que han estat presents fins al curs 2009/2010.

Des del 2010 la població infantil gaudeix d’uns serveis més adaptats a la normativa vigent i els que hem conegut els anteriors no podem evitar un somriure en recordar les condicions en què vivíem temps enrere.

6

• EL PASSAT I EL PRESENT

Volem una escola pública digna, amb les millors instal·lacions i recursos per a desenvolupar la nostra tasca amb els millors resultats. Aquesta ha estat la nostra il·lusió, ha guiat el nostre rumb.L’aula de psicomotricitat actual és també el fruit de l’esforç de l’equip directiu del centre perquè les instal·lacions del centre siguen les millors. L’estiu de 2008, quan estaven realitzant-se les obres del gimnàs, el col·legi va assumir les despeses del canvi de paviment d’aquest espai. Avui en dia és aprofitat també com a sala de descans durant el menjador escolar.La nova zona del gimnàs i vestuaris és una de les que més ens ha aportat satisfaccions. Era una reinvidicació molt antiga i encara recordem les cares de sorpresa i incredulitat dels alumnes quan les vam inaugurar. Esperem que prompte puguem observar la mateixa expressió dels rostres infantils quan disposem d’unes pistes amb un nou paviment. Tal volta no estiga molt lluny.

7

• EL PASSAT I EL PRESENT

L’aula de música es troba a la segona planta després de conéixer altres ubicacions. Avui en dia és un objectiu prioritari acabar de dotar-la de les millores que garantisquen la seua insonorització, reposició de la resta de material (donat que no hem rebut res nou des de la primera dotació).Totes les aules dels nivells finals de cada cicle, és a dir, 3r d’Infantil, 2n , 4t i 6é de Primària disposen de pissarres digitals en un esforç per part del centre per a posar l’alumnat en contacte amb aquestes eines que no són el futur, sinó el present . El curs 2009/10 van posar en marxa l’aula d’Anglés per tal de millorar l’aprenentatge d’aquesta llengua i així mateix va ser dotada d’una PDI.Que diferent és la biblioteca del centre de la que hi havia abans. Ordinadors, connexió a Internet, PDI, catalogació informàtica…De l’antiga aula d’Informàtica no queden ja ni els cables. Actualment disposa d’un servidor i 20 ordinadors per a ús dels/les alumnes i connexió a Internet.

8

3.- LA FOIA SOM TOTS I TOTES• MESTRES

Quants i quantes mestres han passat per aquestes aules durant aquests 32 anys d’existència? Seria interessant arribar a una xifra. Ara, del que estem segurs és que un poc de cadascun i cadascuna ha quedat entre les parets del centre i que no podem entendre què és avui La Foia sense el treball dels que ens han precedit.

9

• MESTRES

Avui, el claustre està format per 30 mestres, dels quals 6 són hòmens i per primera vegada tot el professorat és definitiu.

10

• ALUMNAT

El primer curs de funcionament del col·le, 1979-80 , hi havia 831 alumnes matriculats. La majoria provenia del CP Primo de Rivera, una part de Reyes Católicos i una altra part de nova matriculació.

11

• ALUMNAT (SETMANA DE LA DISCAPACITAT)

El tractament de la diversitat ha estat uns dels objectius prioritaris, per la qual cosa volem una escola integradora i oberta que oferisca a cada xiquet/a els recursos que necessita per tal d’aconseguir un desenvolupament educatiu que estiga en consonància amb les seues possibilitats.

12

• ALUMNAT (SETMANA DE LA DISCAPACITAT)

La setmana de la discapacitat naix des d’aquest esperit amb els objectius següents:Sensibilitzar la població escolar i conéixer les característiques de les persones amb discapacitat física.Conscienciar sobre la importància de l’eliminació de barreres per al desenvolupament d’aquestes persones.Identificar les necessitats de suport que presenten i aprendre habilitats bàsiques per a recolzar-les.

13

• AMPA

Una de les tasques inicials que es planteja el professorat és establir relacions permanents amb els pares i mares dels xiquets i xiquetes del col·legi. Encara que fins al gener del 1980 no se celebra la primera assemblea general de l’APA (inicialment no incloïa la lletra M, en referència a les mares), ja al poc d’iniciar el curs 1979-1980 es constitueix una gestora. Així doncs, l’activitat i participació al centre escolar dels pares i mares va ser primerenca: al claustre, a la junta econòmica, a la comissió per a l’elaboració d’unes normes de convivència del centre.

L’evolució d’aquest sector ha sigut sempre positiva. Han anat canviant les persones però ha perdurat la intensa activitat de mares i pares. A hores d’ara podem afirmar que pràcticament totes les famílies formen part de l’Associació. La relació amb el centre és estreta i col·laboradora. Hem treballat colze amb colze per a disposar d’unes instal·lacions dignes i modernes, ja que les darreres millores es van aconseguir en els Pressupostos Participatius. Les activitats que desenvolupen són variades: la festa de benvinguda a les noves famílies (Castanyera), Escola de Pares i Mares, XII Hores Esportives, Trobada, Activitats Extraescolars, Festa de Fi de Curs...

14

• AMPA (XII HORES ESPORTIVES)

El curs 2007/2008 van començar a celebrar-se les XII Hores Esportives.

15

• AMPA (XII HORES ESPORTIVES)

Una activitat conjunta entre AMPA i centre. Aquesta iniciativa s’ha consolidat i contribueix al desenvolupament de l’esport i a la convivència entre totes les famílies.

16

• CONSERGES

Aquesta cita és la millor carta de presentació del primer conserge del col3legi: Eloy. “Es, desde que abriese sus puertas en el año 79, parte viva del colegio La Foia. Los cuidados que ha prodigado a su entorno, sus famosas plantas y sus peces, han constituido una bandera de respeto a la naturaleza. Los profesionales de la enseñanza que han pasado por el centro durante ese tiempo, sólo tienen halagos para describirlo: servicial, altruista, sencillo, colaborador, consejero, solidario… amigo. Eloy Catelló deja su puesto como conserje para jubilarse el próximo mes; sus compañeros de trabajo han comenzado ya a notar su ausencia.” EL CARRER 26 de julio de 1998

17

• CONSERGES

La Foia som tots i totes. El primer conserge va deixar una profunda empremta en la història de la Foia. Amb la incorporació de Joan González hem tingut l’oportunitat de comptar amb una altra persona que aporta el seu esperit col·laborador a la tasca de modernització del centre.

18

4.- ELEMENTS D’UN BON TREBALL• L’ESTIMA A LA LLENGUA

Des dels primers dies de funcionament del centre escolar el professorat va mostrar el seu interés per l’ús del valencià al col·legi.El claustre de CP La Foia acorda sol·licitar al Ministeri d’Educació un professor de valencià per impartir aquestes classes a l’alumnat. Mentrestant, els mestres valencianoparlants faran classes de valencià col·loquial en 1r, 2n i 3r d’EGB, i a partir de 4t fins a 8é es practicarà el llenguatge escrit i parlat. El primer professor de valencià que es nomena per a impartir aquestes classes arribà el gener de 1983, tres cursos després de l’iniciativa del claustre.

Al PEC apareix als Trets d’Identitat el següent objectiu: “Amb l’objecte de possibilitar la plena normalització lingüística a l’interior del centre i col·laborar amb la normalització de la Comunitat Valenciana emprarem el valencià a l’àmbit escolar com a llengua ambiental i vehicular”.Hem tingut sempre la consciència de la importància del domini de les llengües oficials de la Comunitat i treballem perquè en finalitzar l’escolaritat els/les alumnes assolisquen un domini oral i escrit correcte d’aquestes.

Actualment s’imparteixen dos programes lingüístics: el PIP (Programa d’Incorporació Progressiva) i el PIL (Programa d’Immersió Lingüística).

19

• L’ESTIMA A LA LLENGUA(PARTICIPACIÓ EN LES TROBADES)

L’interés perquè la nostra comarca, les Valls del Vinalopó, participara en les trobades que organitza la Federació d’Escoles Valencianes ens va guiar a anar fa 16 anys a Elx, on s’organitzava la trobada d’aquella zona. A l’any següent, és a dir al 1995, es va celebrar a Monòver la primera trobada on tant el col·legi com l’AMPA vam participar. D’ençà no hem faltat a cap convocatòria, tant a la nostra localitat com a la resta dels pobles que componen la comarca. Es tracta d’una festa per la llengua. Tots els sectors implicats ens reunim anualment per a passar un dia de germanor compartint la nostra llengua i per a reivindicar un signe viu de la nostra cultura, del nostre poble.

20

.• L’AFICIÓ A L’ESPORT(TENISSO: LA MASCOTA DEL COL·LE)

Tenisso és la mascota del col·le. Per a elegir-lo es va convocar un concurs entre tots/es els/les alumnes del centre. El guanyador va ser Juan José Alcaraz Marco. Ara està present en l’agenda i en totes les activitats de caràcter esportiu.

21

.• L’AFICIÓ A L’ESPORT(LA TRADICIÓ DEL CROS)

En un principi el cros escolar era organitzat pel centre al desembre, en la vesprada en què començaven les vacances de Nadal. Després d’uns quants anys en què es va deixar de celebrar, l’AMPA va continuar aquesta tradició enquadrant-la dintre de les XII Hores Esportives.

• L’AFICIÓ A L’ESPORT(LA PILOTA VALENCIANA)

El raspall és un joc que avui és un complet desconegut. Durant la commemoració del XXV Aniversari vam tenir l’oportunitat d’entrar en contacte amb aquest de la mà d’antics alumnes del col·legi i al nostre carrer. Aquest col·legi sempre col·labora amb l’escola municipal de pilota.

23

• LA FOIA MUSICAL(EL FESTIVAL DE DANSES)

La sensibilitat cap a la música ha estat sempre present en la història del col·legi.En una primera fase recordem, a més del treball individual de mestres a les aules, els festivals de danses que es feien anualment per a acomiadar el curs.La participació era des d’Infantil passant per Primària, ESO i a més a més els /les mestres.A partir del 1999 ocupa la plaça de Música Xavier Torres i el festival de danses es transforma en un concert musical intercultural. Canvia de dades i passa a celebrar-se en Nadal.

24

• LA FOIA MUSICAL(LA COLLA DEL COL·LE)

Un altre moment en la història de la trajectòria musical del centre és el naixement de la Colla del CP La Foia. Veu la llum de la mà de Xavi Torres el curs 1999/2000.La Colla del Col·legi està integrada fonamentalment per alumnes de Secundària i el tercer cicle de Primària. La Colla participarà en el concurs de música del col·legi Miguel de Servet d’Elda i durant dos anys consecutius guanya el segon premi. També va actuar en la gala de lliurament de premis en el Teatre Castelar amb gran èxit. La Colla és una realitat i en totes les celebracions del centre (les Carasses, la Castanyera, Nadal, la Pau, Moros i Cristians, la Foguera...) té un protagonisme especial.Tant és així que la comissió organitzadora de la Desfilada Infantil va sol·licitar la presència de la Colla del CP La Foia per a obrir aquest acte el 2010.

25

• LA FOIA MUSICAL(DE PETRER AL MÓN: UN CD PER A LA HISTÒRIA)

Es planteja la possibilitat de gravar un CD. I dit i fet, l’estiu del 2002 Xavi Torres, amb la col·laboració de la Diputació, l’Ajuntament de Petrer, Caixapetrer, l’Ampa de La Foia, entre d’altres, comença els assajos i els xiquets/es interpreten un recull de catorze peces que arrepleguen tot tipus de folklore. Partint de la nostra cultura recorrerem un ventall de països en un viatge on es demostra que des de Petrer es pot arribar a qualsevol racó del món i sempre sense perdre les arrels a la terra, l’amor al país i a la llengua. Es tracta d’un magnífic treball, fet amb estima i il·lusió d’infants. I segons José R. Pascual-Vilaplana, de qui s’interpreten algunes peces, una referència per a altres col·lectius. El títol del CD és bastant significatiu: “De Petrer al Món”.

26

• LA FOIA: UN PROJECTE MULTICULTURAL

Davant l’arribada d’alumnat immigrant a la nostra escola, un grup de mestres van decidir confeccionar un pla d’acollida. Aquest pla d’acollida va tindre els seus orígens durant el curs 2001-2002 i pretén donar resposta a aquesta realitat. La finalitat és la socialització i integració de l’alumne/a immigrant en el grup, en el centre i en la societat.El CP La Foia porta endavant un projecte d’educació compensatòria des del curs 2002-03. Aquest projecte té com a finalitat previndre i compensar les desigualtats educatives, facilitar la integració social, afavorir l’educació intercultural i potenciar la participació solidària.

Des del CEIP La Foia sempre hem contemplat la multiculturalitat amb respecte, com un fenomen enriquidor, atractiu. Aquest procés no sempre és fàcil i els xiquets són el reflex de la societat on viuen. Lluitem per una escola multicultural valenciana, una escola que, des de la promoció dels valors de la nostra terra (llengua, història i patrimoni) faça seues també les aportacions de la població immigrant.

27

5.- XXV ANIVERSARI

El curs 2004-2005 celebràrem el XXV Aniversari del Col.legi. Va ser un any intens on diferents actes van ser el motiu d’encontre i el motor de canvis en el Centre: Elecció i presentació del logo.Lema: XXV anys d’un barri.Exposició de fotografies i materials del centre.Exhibició de raspall.Sopar commemoratiu.Himne del col·legi.DVD commemoratiu.

28

-XXV ANIVERSARI

Ha quedat sense discussió que La Foia té un futur gràcies al passat i a les persones que durant cadascun dels vint-i-cinc anys han treballat perquè La Foia siga avui una realitat.

29

6.- CELEBRACIONS

• CARNESTOLTES

Durant alguns anys el col·legi ha celebrat la festa de Carnestoltes amb un festival de creativitat i diversió.

30

• CARASSES

L’èxit que conegueren les Carasses i el fet de ser una festivitat més arrelada a les tradicions del nostre poble va determinar la decisió del claustre de celebrar únicament aquesta, i no Carnestoltes. Cada octubre les Carasses es treballen en les classes per tal de contribuir a impulsar la participació en aquestes. L’últim divendres d’octubre s’organitza un desfilada des del col.legi a la Plaça de la Foia amb la colla del centre i la participació de tots/es els/les alumnes.

31

• CASTANYERA

Aquesta festa se celebra en el mes d’octubre i té una doble finalitat: d’una banda és el pretext per a celebrar l’arribada de la tardor, qüestió que es treballa a classe, i d’altra banda, per a donar la benvinguda als nous pares i mares que s’incorporen per primera vegada al col·legi.Els xiquets/es es disfressen com si foren castanyeres i un grapat de pares i mares escenifica el conte de la castanyera. És un acte que s’ha consolidat dintre de la programació conjunta entre centre i AMPA.

32

• NADAL

Quan arriben les festes nadalenques al centre es realitzen diverses activitats, entre aquestes està el Concurs de Targetes Nadalenques, on tots els xiquets del centre participen.Els més xicotets rebren la visita dels patges reials, i els més majors escriuen la carta als Reis Mags i l’envien per correu.Durant aquests dies el centre es vesteix de festa nadalenca.

33

• LA PAU

Com altres centres el nostre col·legi celebra el Dia de la Pau. Després d’una setmana de treball i preparatius en la qual es treballa sobretot el sentir d’aquest dia, finalment es fa un acte commemoratiu en el qual participen tots.

34

• LA PASQUA

Quan arriben les festes de Pasqua al cicle d’Infantil pasten les típiques mones de la zona i després tots eixim a alguna zona del poble a menjar-nos-les.

35

• MOROS I CRISTIANS

Al mes de maig se celebren les festes de Moros i Cristians i al col·le també es prepara l’estimada festa per a tots els petrerins i petrerines.

36

• LA FOGUERA

El projecte de la Foguera és una activitat molt gratificant. Va començar a celebrar-se al voltant de la festivitat de Sant Josep, sobretot per la presència nombrosa de mestres de les comarques valencianes que celebren aquesta festa. Després, a causa de l’oratge es va traslladar a la data més propera al final de curs i a la festa de Sant Joan, més significativa per a nosaltres.

37

• LA FOGUERA

Els materials que utilitzem són bàsicament paper, cartó i fusta per a les estructures. Aquesta està elaborada pels mateixos alumnes.

38

• LA FOGUERA

La comissió encarregada de dur a terme la Foguera distribueix als diferents cicles el treball que han de fer, d’acord amb les edats i habilitats dels xiquets/es. Des del curs 2008/09 col·laboren també un grup de pares/mares artistes.

39

• LA FOGUERA

De manera altruista col·labora la Policia Local, Bombers, Creu Roja i Protecció Civil per a garantir el correcte desenvolupament d’aquesta activitat. Després de la cremà l’AMPA celebra la cloenda del curs acadèmic amb una vetlada de convivència entre totes les famílies i el professorat.

40