certificat de nivell intermedi de catalÀ (b2)

CERTIFICAT DE NIVELL INTERMEDI DE CATAL (B2)

Estructura de la prova

Objectiu Descripci Valor (%) Temps

Expressi escrita

Part A Exercici 1. Escriure una carta personal. (extensi aproximada: 150 paraules). Part B Exercici 2. Escriure un text semiformal. (extensi aproximada: 180 paraules).

20 1h 30 m

Gramtica i vocabulari

Consta de 6 exercicis que avaluen el coneixement de lortografia, la morfologia, la sintaxi i el lxic, la majoria dels quals es basen en textos.

20 1 h

Comprensi oral

Consta de tres parts, amb un total de 7 textos orals, de tipus diferent i d'extensi diversa des d1 minut fins a 4 minuts de durada. Lrea t un total de 15 preguntes (elecci mltiple i resposta breu).

20 1h 15 m

Comprensi lectora 3 textos de tipus diferent amb un total de 21 preguntes (vertader o fals, elecci mltiple i aparellar). 20 1 h

Expressi oral

Consta de 3 exercicis.

- Intervenci individual. - Tasca conjunta. - Conversa.

20 30 m

Expressi escrita

Generalitat de Catalunya

1

Exercici

Tasca

Extensi

1

PART A

Escriure una carta personal a un amic o conegut.

150 paraules

aproximadament

2

PART B

Escriure un dels textos segents:

- Text argumentatiu - Text descriptiu - Text semiformal

180 paraules aproximadament

Expressi escrita


2

Nota: Tots els textos shan descriure a les pgines corresponents del quadern de respostes. Abans de redactar el text definitiu, us recomanem que feu un esborrany a les pgines indicades del quadern de respostes. Aquest esborrany no es corregir.

PART A

1. Carta personal Llegeix la situaci segent: Un amic teu (o una amiga) ha rebut una oferta per anar a treballar a un altre pas: el sou est molt b i el tipus de feina s interessant per no acaba d'estar decidit a acceptar-la perqu:

T certes dificultats per parlar la llengua dall. Sempre ha viscut i treballat a la seva ciutat i li fa un cert respecte traslladar-se a un altre pas, tot i

que no li costa fer amistats. s un gran amant de fer activitats que creu que no podr fer si es trasllada (per exemple, li agrada

anar a la muntanya i la ciutat s a la costa; li agrada anar al mar i la ciutat s a la muntanya). Fa poc t'ha escrit comentant-te tot aix i et demana consell. Escriu-li una carta, expressant la teva opini i aconsellant-lo per tal que pugui prendre una decisi. Extensi: 150 paraules aproximadament. PART B 2. Heu de triar una de les tres opcions segents. El text ha de tenir una extensi aproximada de

180 paraules. Nota: s important que dediqueu uns minuts a pensar les idees i ordenar-les. A banda de la correcci lingstica, lorganitzaci textual s un dels aspectes que ms es valora.

2.1 Escrit argumentatiu El centre on estudies (associaci, entitat, universitat...) edita una revista. Actualment s'est preparant un nmero especial sobre el gran poder que televisi t en la nostra societat. El consell de redacci ha penjat anuncis informatius demanant la collaboraci dels lectors per a aquest nmero. Fes un escrit en qu expressis la teva opini sobre el tema segent: creus que la televisi t una influncia positiva o negativa en els hbits socials i familiars?

Nota: No feu el text en forma de carta. 2.2 Text descriptiu Formes part d'una comissi encarregada d'atorgar un premi a l'edifici o carrer ms bonic de la teva ciutat/del teu poble. Cada persona de la comissi ha de proposar-ne un i nha de fer una descripci. Descriu amb detall un edifici o carrer que tu coneguis (per exemple, pots fer referncia a les caracterstiques arquitectniques de l'edifici o del barri, l's que se'n fa, l'inters cultural, comercial...). En acabar, expressa breument la teva valoraci.

Expressi escrita


3

2.3 Text semiformal Fa un temps que ests molt cansat/cansada i necessitaries uns dies de tranquillitat i reps. Has vist un anunci d'un balneari al diari i has pensat que un lloc com aquest potser et convindria. Decideixes escriure a la direcci del balneari exposant-li quina s la teva situaci i quins sn els teus interessos, amb l'objectiu que t'envin informaci sobre els serveis que et podrien oferir i el cost que tindrien. Per fer aquesta tasca:

- Llegeix acuradament l'anunci segent, en el qual has anotat aspectes que consideres importants de comentar.

- Escriu la carta usant aquesta informaci i qualsevol altra que vulguis afegir perqu la consideris rellevant.

- No cal que a la carta escriguis cap adrea.

Balneari Aiges Tranquilles

Gaudireu duns dies de calma en un paisatge encisador. Edifici antic de gran bellesa, acabat de restaurar,

envoltat dun paratge natural incomparable. Installacions modernes i molt ben equipades.

Tractament esttic de salut. Sessions amb terpies naturals: homeopatia, banys dolor, banys de fang

Cuina casolana i variada. Servei mdic.

Estades de cap de setmana i perodes a convenir.

Balneari Aiges Tranquilles Carrer del Llach, s/n

Tel. 985677895 07003 Benaguasil

Preus? 4 dies com a molt al juny.

Explicar el rgim que mha dit el metge.

No hi crec Estrs, cansament, no puc dormir

Gramtica i vocabulari Esquema general


4

Exercici

Objectiu

Format

tems

1

Ortografia

Omplir buits.

24

2 Morfologia del nom i de ladjectiu

Completar el buit d'una frase a partir duna paraula donada entre parntesis.

10

3

Identificar la paraula adequada a partir del context semntic i gramatical.

Omplir els buits d'un text a partir dtems delecci mltiple de 3 opcions.

15

4

Sintaxi: estructures

Transformar frases.

10

5

Lxic

Escollir el significat correcte de paraules a partir dtems delecci mltiple de 4 opcions.

10

6

Lxic

Formar una paraula a partir duna paraula que es dna entre parntesis.

8

Total

77



5

Exercici 1 En algunes paraules del text segent shan tret una o dues lletres, inclosos accents o diresis si en porten. Escriviu la grafia o les grafies que falten (no cal la paraula sencera) en el quadern de respostes.

Parlem de pa

Exemple: (0) alime_nt_

El pa s un (0) alime_nt_ tradicional que (1) existe__ en totes les (2) civili__acions i ha satisfet (3) mi__ions de persones a l'hora d'alimentar-se. A la (4) Hist__ria Antiga els egipcis ja coneixien el pa i els forns on coure'l, i els romans van (5) arri__ar a fabricar setanta (6) cla__es diferents de pa, des del blanc, destinat als senadors, fins al ms pobre i negre que, com s'ha de (7) sup__sar, era consumit per la gent del camp.

El pa que nosaltres (8) men__em s un aliment (9) i___illorable. Es compon, (10) b__sicament, de farina de blat, aigua, sal i (11) lle__at, per es pot modificar: li podem (12) ca__iar el gust, la textura i el color afegint-hi sucre, greixos, llet, ous, caf, cacau, nous... De fet, fer pa no s (13) b__far i fer ampolles (14) sin__ que requereix dun (15) esfor__ considerable un cop que lingredient principal, el cereal, ha estat mlt.

Per quin s el pa ideal? Naturalment ser el que s'elabora amb blat d'alta (16) __alitat. Un cop cuit, haur de presentar la crosta inferior de color (17) gro__ i la superior dun to ms daurat; la (18) m__lla haur de quedar (19) esponjo__a, sense humitat, (20) homog__nia, amb un gust (21) dol__ i agradable.

I quan es menja el pa? (22) Enmi__ de qualsevol pat, abans o havent acabat. Per sortir a la muntanya, al riu o a la platja, per gaudir les (23) mi__es parts d'alguns espectacles, el futbol per exemple, o per engrescar les trobades d'amics amb alguns (24) sandvi__os deliciosos.

Exercici 2



6

A cada frase hi ha una paraula (un nom o un adjectiu) entre parntesis que heu descriure en mascul o femen i singular o plural segons el context. Escriviu la paraula en el quadern de respostes. Exemple: LAnna ha parlat quan no havia de fer-ho; ha estat molt inoportuna (INOPORT). 25. Aquesta s una de les zones ms _________________________ (TRANQUIL) de la ciutat. 26. Les _________________________ (ARQUELEG) que treballen al jaciment sn bones professionals. 27. La camisa ________________________________ et queda molt b. (NEGRE)

28. La teva mare em sembla una dona molt ______________________ . (ELEGANT)

29. Havien de pagar el lloguer a la ____________________________ de la casa. (AMO)

30. Per dinar beu cada dia __________________________ ampolla de vi. (MIG)

31. L'actor principal va haver d'anar a tots els _____________________________. (ASSAIG)

32. La Marta s _______________ _______________ de fer el que vulgui. (LLIURE)

33. Van inaugurar una exposici de fotografies _________________________ de la ciutat. (ANTIC)

34. Els __________________________ tancaven tots els diumenges. (COMER) Exercici 3



7

En el text segent shan tret algunes paraules. Per a cada buit teniu tres opcions de resposta. Noms una s la correcta. En el quadern de respostes marqueu amb una X el quadret de lopci correcta.

Novetats a les parades dautobs

Ara fa un parell d'anys que un tram de lavinguda Diagonal de Barcelona t unes parades d'autobs que sn

dobles. Aix vol dir que __(35)__ operen dos autobusos alhora. A la mateixa parada, els passatgers es distribueixen en dos grups segons on queda situat lautobs que volen agafar. En general est __(36)__ senyalitzat, __(37)__ hi ha gent que no fa gaire cas daquests senyals i aleshores no es colloca all on toca.

Quan van installar la doble parada, van dir que era una prova pilot, per es veu que no ha tingut xit

__(38)__ de moment no em consta que __(39)__. Ni tan sols a d'altres trams de la mateixa Diagonal __(40)__ conflueixen diverses lnies. Per s que darrerament __(41)__ una novetat. __(42)__ pocs dies, a la vorera hi ha enganxades unes bandes de cautx __(43)__ guien els usuaris invidents fins a la parada.

Ahir __(44)__ mat vaig veure com dues persones cegues __(45)__ examinaven. Sn situacions que et fan posar en la pell __(46)__. Aquell obstacle tan mnim a terra, que fins ahir __(47)__ quasi desapercebut, resultava tot un tractat de cartografia urbana __(48)__ cecs. I t'esgarrifes quan penses en les barricades que obstrueixen els passos de la via pblica: obres, motos, cotxes, sacs de runa...

__(49)__ aix, hi topo jo cada dia.

35. a) hi b) ------ c) nhi 36. a) ben b) b c) be 37. a) fins i tot b) tot i que c) ja que 38. a) per qu b) perqu c) per a qu 39. a) shagus ests b) shavia ests c) shagi ests 40. a) on b) els quals c) don 41. a) hi ha hagut b) hi va haver c) hi havia 42. a) Des de fa b) Den de c) Daqu 43. a) qu b) les que c) que 44. a) al b) pel c) per al 45. a) els hi b) les c) els 46. a) de laltra b) de laltre c) daltre 47. a) mhavia passat b) mha passat c) em passava 48. a) per b) pels c) per als 49. a) Amb tot b) En tot c) A tot



8

Exercici 4

A continuaci hi ha deu parelles de frases. Transformeu la frase inicial en una nova frase usant les paraules en negreta i canviant noms el que sigui estrictament necessari. Escriviu la nova frase en el quadern de respostes. En alguns casos, hi pot haver ms duna opci de resposta: noms nheu de donar una.

Exemple: Hi havia unes claus dins dun calaix. Les claus __________________ calaix.

Les claus eren dins dun calaix.

Dacord amb la instrucci de lexercici, no podeu canviar lordre de les paraules en negreta.

50. Em pot dir com es va al centre de la ciutat? Ell em va preguntar si ______________________________________________________________ .

51. He comprat quatre samarretes vermelles i tres samarretes grogues. De samarretes, _____________________________________________________________________ .

52. El metge li va dir: no treballis tant i pren-te tots els medicaments. El metge li va dir que ________________________________________________________________ .

53. M'hauries de respondre al ms aviat possible. Caldria que____________________________ com ______________________________________ .

54. Fes-me el xec i dna-me'l dem al mat. _________________________________________________ . (En aquest cas, cal substituir els pronoms subratllats pels corresponents a nosaltres.)

55. Veneu-vos el cotxe. No _______________________________________________________________________________ .

56. s igual que plogui o no; hi anirem igualment. Tant si ____________________________________________________________________________

.

57. Si vols treballar amb aquest ordinador utilitza la meva contrasenya. s millor que __________________ quan ________________________________________________.

58. Segurament has arribat quan jo acabava de marxar. Deus __________________ just desprs ______________________________________________ .

59. Com que heu menjat tant, ara teniu mal de panxa. Si__________________, ara no ______________________________________________________ .



9

Exercici 5 Marqueu amb una X la lletra de lopci correcta en el quadern de respostes. Noms hi ha una resposta correcta a cada pregunta. 60. Quan diem que alg s un tastaolletes, volem dir que...

a) t moltes habilitats culinries.

b) s comproms amb la feina.

c) comena moltes coses i no les acaba.

d) s detallista amb les coses que fa.

61. Quan diem que posem el coll en alguna cosa, volem dir que...

a) ens hi ofeguem.

b) ens hi esforcem.

c) ens hi conformem.

d) ens hi acomodem.

62. Quan diem que alg va amb peus de plom, volem dir que s...

a) lent.

b) coix.

c) previngut.

d) descuidat.

63. Quan diem que alg fa els ulls grossos, volem dir que...

a) no sadona de res.

b) no shi veu gaire.

c) vol supervisar-ho tot.

d) tolera certes coses.

64. Quan diem que alg ja ha begut oli volem dir que... a) ha pres un raig doli.

b) tot li va de meravella.

c) ha rebut diners.

d) t alguna dificultat.



10

Quina de les quatre opcions s correcta per completar cada frase? Marqueu amb una X la lletra de lopci correcta en el quadern de respostes. Noms hi ha una opci correcta per a cada frase. 65. Lavi en direcci cap a Londres sha dirigit a la pista, ha accelerat i ha comenat a ___________ a lhora prevista.

a) desterrar-se.

b) apujar-se.

c) enlairar-se.

d) airejar-se.

66. Ahir a les carreteres hi havia molt _________ de camions a causa de la vaga de trens. a) trnsit.

b) trfic.

c) trfec.

d) trastorn.

67. El jurat del concurs de cuina va _________________ els plats dels concursants i va atorgar el premi per unanimitat.

a) digerir.

b) provar.

c) mossegar.

d) tastar.

68. Abans dacceptar aquesta feina mho vull ____________ una mica ms. a) rumiar.

b) rondinar.

c) remugar.

d) remenar.

69. Per fer una bona paella, calen uns bons __________ de roca. a) msculs.

b) muscles.

c) musclos.

d) mussols.



11

Exercici 6

Llegiu el fragment segent i empleneu els buits amb una paraula formada a partir de la paraula que hi ha entre parntesis i que sigui adequada (en forma i significat) al context. Escriviu la paraula en el quadern de respostes. Exemple: _____(0)____ (que no s NECESSARI)

innecessari

El caf

El caf s, (70) (JUNT) amb l'aigua, la beguda ms consumida a Catalunya. s una beguda de sobretaula que convida a la conversa, ideal per arrodonir un pat. Per a molts s l'nica manera d'agafar

forces al mat o la excusa (71) (que no pot ser MILLOR) per fer un parntesi en les (72) __ (molt LLARGUES) sessions de treball.

El caf (73) (PROCEDIR) d'Etipia i el seu origen est vinculat a una bonica llegenda que relata com uns pastors el van descobrir casualment en observar un comportament estrany dels seus ramats de cabres

desprs d'ingerir uns fruits (74) (tirant a ROJOS). De tornada al poblat, van oferir aquests fruits a la comunitat.

Desprs, uns monjos eremites de la pennsula arbiga que el preparaven en infusi el van utilitzar per no (75) (comenar a DORMIR) durant els oficis (76) (que tenen lloc de NIT). Posteriorment, els rabs el van (77) (COMER) i al segle XVII es va introduir a Europa.

Comprensi oral Esquema general

12 Generalitat de Catalunya

Exercicis Objectiu Format tems

1-5 Part A

Obtenir informaci especfica de 5 dilegs curts.

Preguntes delecci mltiple de 3 opcions. 5

6-9 Part B

Interpretar i inferir informaci duna conversa de carcter informal.

Preguntes delecci mltiple de 3 opcions. 4

10-15 Part C

Captar les idees rellevants duna entrevista. Escriure les respostes 6

Total 15

Comprensi oral Part A


13

Aquesta part consta de cinc exercicis. Per a cada exercici, primer escoltareu el text, desprs llegireu la pregunta i tornareu a escoltar el text. Heu de marcar amb una X la soluci correcta (a, b o c) a cada pregunta en el quadern de respostes. Noms hi ha una resposta correcta per a cada exercici. Fitxer d'udio: cliqueu aqu amb el bot esquerre per escoltar els textos, o el dret per descarregar-vos el fitxer. Text: cliqueu aqu per llegir la transcripci dels textos. Exercici 1 01.

Un locutor de rdio llegeix una notcia.

Segons el locutor...

a) al Palau de la Msica comena una nova temporada del taller adreat a bebs.

b) Com ms dhora millor s un espectacle que necessita de la collaboraci activa dels pares.

c) per participar en el taller no cal tenir cap tipus de formaci musical.

Exercici 2 02.

Una senyora fa una consulta al seu centre de salut.

La senyora no vol canviar de metge perqu... a) t por que el nou metge desconegui el seu cas.

b) noms pot anar a la consulta a la tarda.

c) est encantada amb el tracte de la doctora actual.

Exercici 3 03.

Sentiu una intervenci. Qui parla?

a) Un representant de lAjuntament.

b) El presentador dun telenotcies.

c) Un expert en sanitat pblica.

Comprensi oral Part A


14

Exercici 4 04.

Pare i filla comenten una qesti laboral.

La noia es mostra...

a) amb reserves respecte el ritme de canvis a lempresa.

b) preocupada per la possibilitat de perdre la feina.

c) insegura respecte al futur comercial de lempresa.

Exercici 5 05.

Una noia ensenya la casa a un amic.

Quins canvis ha fet al menjador?

a) Lha ampliat i pintat.

b) Lha pintat i ha canviat de lloc els mobles.

c) Lha ampliat i ha comprat mobles nous.

Comprensi oral Part B


15

Sentireu una conversa entre tres persones. La sentireu dividida en dos fragments. Cada fragment lescoltareu dues vegades seguides amb una pausa entre les dues audicions per llegir les preguntes corresponents. Desprs de la segona audici, heu de marcar amb una X, en el quadern de respostes, la resposta correcta (a, b, o c) a cada pregunta. Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat. Ara escoltareu el primer fragment. Fitxer d'udio: cliqueu aqu amb el bot esquerre per escoltar els textos, o el dret per descarregar-vos el fitxer. Text: cliqueu aqu per llegir la transcripci dels textos. 06. La Roser va deixar danar a la piscina perqu...

a) pagava unes quotes mensuals massa elevades.

b) no trobava el moment per anar-hi.

c) li fa mandra fer exercici.

07. Quina frase podrien dir el Manel i la Roser?

a) Magradaria anar al gimns un parell de cops a la setmana.

b) No tinc temps per fer exercici.

c) Nhi ha que exageren la prctica de lesport.

08. En Carles i la Roser creuen que per alimentar-se correctament...

a) no hi ha res com la cuina casolana.

b) cal prendre preparats vitamnics.

c) sha de dur un control de la dieta.

09. Qu s el que en Carles i el Manel valoren ms positivament de la formaci que reben els futurs

esportistes delit?

a) Els valors i les actituds que saprenen.

b) El fet dhaver de lluitar per un objectiu des de ben petit.

c) La disciplina i el control als que estan sotmesos.

Comprensi oral Part C


16

Sentireu una part duna entrevista, a partir de la qual haureu de respondre sis preguntes sobre el text. Procediment de realitzaci de lexercici:

1r Escoltareu un fragment i desprs mirareu la pregunta de lexemple.

2n Escoltareu la resta de lentrevista dividida en quatre fragments. Cada fragment lescoltareu dues vegades seguides i tindreu temps per llegir les preguntes i escriuren les respostes. Si voleu, podeu prendre notes en lespai indicat mentre escolteu el text.

Les respostes han de ser breus: amb una o dues oracions s suficient. Fitxer d'udio: cliqueu aqu amb el bot esquerre per escoltar els textos, o el dret per descarregar-vos el fitxer. Text: cliqueu aqu per llegir la transcripci dels textos. Exemple:

Afirmaci: La locutora entrevista un responsable del Parc de Bombers de Cerdanyola.

Pregunta: Per qu lhan convidat al programa?

Soluci: Perqu, encara que socialment es valora molt positivament, la gent desconeix fora

la feina de bomber.

Afirmaci El Parc de Bombers de Cerdanyola s especial.

10. Pregunta: Quines caracterstiques el diferencien daltres grups de bombers?

Afirmaci: El cam per arribar a ser bomber professional s llarg.

11. Pregunta: Quin s el procs de selecci i entrenament? Completa lesquema.

Afirmaci: Lentrevistat explica alguns aspectes concrets de la feina.

12. Pregunta: Quin objectiu t el protocol dactuaci dincendis? 13. Pregunta: Com es pot controlar el risc?

Afirmaci: Sovint la societat t una visi molt positiva de la figura de bomber.

14. Pregunta: Amb quines paraules es podria qualificar la feina de bomber, segons lentrevistat?

Afirmaci: Els ciutadans de vegades podrem evitar situacions demergncia.

15. Pregunta: Quina actitud haurem de tenir per no posar-nos intilment en perill?

Transcripci dels textos de lrea de Comprensi oral

Generalitat de Catalunya 17

Part A Aquesta part consta de cinc exercicis. Per a cada exercici, primer escoltareu el text, desprs llegireu la pregunta i tornareu a escoltar el text. Heu de marcar amb una X la soluci correcta (a, b o c) a cada pregunta en el quadern de respostes. Noms hi ha una resposta correcta per a cada exercici.

Exercici 1

Un locutor de rdio llegeix una notcia. Amb leslgan Com ms dhora, millor comena la nova temporada de concerts familiars al Palau de la Msica Catalana, que per primera vegada incorpora un espectacle adreat als ms menuts, amb el nom de Bim, Bom, nadons al Palau. Aquest nou espectacle s un taller interactiu per a nadons fins a un any, durant el qual els pares seran els encarregats de transmetrels lemoci de la msica, sense necessitat de tenir-ne cap coneixement previ. En un ambient relaxat, amb un mxim de 60 assistents, els cantants de la companyia Kamalundu marcaran les pautes perqu els pares puguin estimular musicalment els seus fills amb melodies i instruments especials. Una proposta molt original per despertar la sensibilitat musical de linfant.

Ara llegiu la pregunta. Desprs, tornareu a escoltar el text. (Pausa 12) Marqueu l'opci correcta. (Temps:15) Exercici 2

Una senyora fa una consulta al seu centre de salut. Recepcionista: Hola, bon dia! Senyora: Bon dia. Miri, he rebut aquesta informaci amb els horaris dels metges i consta que la

doctora Garcia, que s la meva metgessa de capalera, visitar a la tarda i mestranya molt, perqu fa anys que passa consulta als matins i no mhavia comentat res. Segur que no es tracta dun error?

R: No, no. A partir dara la doctora visitar a la tarda... s que hem hagut de reorganitzar el servei. S: Ostres, doncs a la tarda a mi em va molt malament. I jo he de venir molt sovint. R: B, per al mat hi ha el doctor Moliner. S: Uf, per s que fa molts anys que em porta la doctora. No estic b de lestmac, he de vigilar

molt i ella est al cas de tot. Canviar de metge no em fa gens de grcia, francament. R: Aix no lhauria damonar. El metge que hi ha al mat tamb s molt bo, i com que li passaran tot

el seu historial mdic pot estar ben tranquilla que ell estar al corrent de tot. S: Ja ho s, ja, per entenguim, trobar un metge de capalera tan amable i atent com la doctora, i

desprs de tant anys... I com diu que es diu el del mat? R: Doctor Moliner. La poso amb aquest doctor, doncs? S: Miri, ja mho pensar. Perqu potser encara podria combinar-mho per poder venir a la tarda. Ara llegiu la pregunta. Desprs, tornareu a escoltar el text. (Pausa 12") Marqueu l'opci correcta. (Temps:15")



Exercici 3 Sentiu una intervenci. S, certament, les gavines shan convertit en un problema seris a Barcelona. Cada vegada en veiem ms als terrats dels edificis i hi ha vens que es queixen de la caiguda dobjectes, de brutcia, datacs Es veu, pel que diuen els experts, que laugment daquestes aus est lligada a labundncia de menjar en els abocadors descombraries que tenim a prop de la ciutat, perqu, actualment, el 70% del que mengen les gavines sn residus. Per el problema amb qu ens trobem s que, en poca de cria, les gavines fan vols amenaadors al voltant dels nius per espantar la gent que hi ha a les terrasses i en alguns casos, fins i tot han arribat a ferir persones amb el bec I aix ens preocupa, s clar, i molt.

Ara llegiu la pregunta. Desprs, tornareu a escoltar el text. (Pausa 12) Marqueu l'opci correcta. (Temps 15) Exercici 4 Pare i filla comenten una qesti laboral. Pare: I aix qu, com va la feina amb el nou director? Noia: Mira, qu vols que et digui. Trobo que vol crrer massa a canviar-ho tot. Ara es despenja dient que vol fer una reestructuraci de departaments. P: Caram! I pot ser que faci fora alg? N: No, de moment no ho sembla pas... Al contrari, diu que potser necessitarem ms personal, com

que vol ampliar el negoci... P: Aix s per millorar! Si lempresa creix, a la llarga us en beneficiareu! N: S, per, si fan els canvis que ha anunciat, a tots ens tocar pencar de valent. Ja em veig fent una

pila dhores extres! P: Dona, aix sn diners! N: S, s clar... Vist aix... No ho s, per tants canvis... P: Que et fa por que siguin massa canvis per a la infraestructura que teniu? N: No... si justament ha invertit un munt en ordinadors i programari nou... De fet, les vendes ja han comenat a crixer...

Ara llegiu la pregunta. Desprs, tornareu a escoltar el text. (Pausa 12") Marqueu l'opci correcta. (Temps 15) Exercici 5 Una noia ensenya la casa a un amic. A: Qu, tagrada com ha quedat el menjador? B: Ostres, du nhi do el canvi. Es veu molt ms gran. No mho pensava pas. A: Oi que no? s que aquelles parets tan fosques es menjaven molt lespai i la llum. Si ara els mobles

llueixen molt ms, no ho s... es veuen ms clars, ms brillants. B: S, a ms els tens molt ben conservats. Escolta, i al final, tant rumiar si tirar o no lenv... A: S... si vaig fer venir un paleta i tot, per tant denrenou sem feia una muntanya i em va fer por.

Per el sof, collocat aix, ja fa guanyar ms espai al menjador, no? B: I tant. s que com el tenies collocat abans, quedava al mig del pas... Magrada molt com tha

quedat, de veritat.

Ara llegiu la pregunta. Desprs, tornareu a escoltar el text. (Pausa 12") Marqueu l'opci correcta. (Temps 15)



Part B Sentireu una conversa entre tres persones. La sentireu dividida en dos fragments. Cada fragment lescoltareu dues vegades seguides amb una pausa entre les dues audicions per llegir les preguntes corresponents. Desprs de la segona audici, heu de marcar amb una X, en el quadern de respostes, la resposta correcta (a, b, o c) a cada pregunta. Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat. Ara escoltareu el primer fragment. (1r fragment) Manel: Ostres, hem plegat tardssim, avui. Quin dia! Carles: Ja ho pots ben dir, Manel...! Tinc el cap com un timbal! Sort que ara em distraur al gimns. Roser: Ara ten vas al gimns, Carles? Quina voluntat... jo, una vegada, em vaig fer scia del club de nataci, per em vaig acabar donant de baixa perqu, en tot un any, noms vaig anar-hi un parell de cops...I s clar, cada mes pagava puntualment el rebut! Manel: Pagaves i no hi anaves? Roser: S, Manel, s, i mira que eren diners! Em costava un ull de la cara... I cada dia pensava: dem hi anir. I a lhora de la veritat, no podia mai: o estava massa cansada, o ja era massa tard, o havia de fer encara un munt de coses...; jo que s... Carles: Aix s que no et saps organitzar b ... o que aix de fer exercici et fa mandra, Roser. Roser: No tho pensis! Fa anys que sc scia dun centre excursionista i no he faltat mai a cap sortida. Per s clar, una cosa s sortir el cap de setmana i laltra, haver de combinar el gimns amb la feina i la casa durant la setmana. Manel: Doncs a mi no em ve de gust ni sortir dexcursi, tu. Ja vaig prou cansat tota la setmana. Carles: Per, Manel, s que si fessis exercici no et trobaries tan cansat, al contrari: aguantaries millor la setmana. Mira, jo vaig al gimns dos cops al dia: al mat i al vespre. Faig peses, musculaci, un parellet de piscines... El cos et queda nou i toblides de la feina. Manel: S, tot el que vulguis... Per Carles, tu, per fer aix, taixeques a les sis del mat i tornes a casa tardssim. Quan descanses? Jo sempre et veig atrafegat, amunt i avall. I a ms, s que no s quin gust hi trobes a aixecar peses cent vegades seguides. I dos cops al dia, marededu!! Aquest sobreesfor..., aquesta obsessi pel cos... s excessiu, home. Roser: S, en fas un gra massa, Carles. s que fer salut tampoc s anar al gimns deu vegades a la setmana a treure el fetge per la boca durant dues hores.... Nhi ha dhaver prou amb anar-hi un parell de cops, i fer exercicis sense portar el cos al lmit de les possibilitats. Manel: s clar! Ara, que per mi tampoc s la soluci, perqu el que jo no suporto s cansar-me per obligaci. Per aix no vol dir que no faci exercici: jo cada dia vaig de casa a la feina a peu, i no agafo pas lautobs com vosaltres!...

Ara, llegiu les preguntes 6 i 7. (Pausa 25) Torneu a escoltar el fragment (2a audici 1r fragment) Responeu les preguntes. (Pausa 30) Ara, escolteu el segon fragment.



(2n fragment) Carles: Per quina barra: si vius a cinc minuts de la feina, Manel! Aix no s fer salut ni s res. El cos sha de fer treballar... i vigilar el que es menja, que aquesta s laltra! Manel: Aqu s que et dono la ra, Carles. Amb aix s que mhi miro. Jo no compro mai ni menjars precuinats, ni congelats, ni sobres, que no saps ni qu hi posen... Procuro comprar productes naturals, i cuinem a casa. Roser: Per aix no vol dir que mengis b, Manel. Vull dir que est molt b mirar la qualitat del producte i cuinar-lo tu, per el que has de vigilar tamb s com menges: si et fots un plat de macarrons i a darrera un bistec, per molt bons que siguin, ja em dirs. Has de vigilar com combines els aliments, i menjar ms peix que carn, i... Manel: Ui, ui, ui... jo aix de controlar tant el que menges i el que deixes de menjar... Carles: Mireu, a mi el dietista del gimns em diu que el millor per fer una dieta equilibrada s combinar els aliments essencials amb preparats vitamnics i energtics per millorar el rendiment. Jo s el que faig i estic de conya. Manel: Qu vols que et digui, jo trobo que darrerament tests aprimant massa. I tots aquests suplements que dius, no sn ms que productes artificials i aix no pot ser saludable de cap de les maneres. Roser: S, s que tot plegat s una mica estrany no? Tu Carles talimentes per poder aguantar el sobreesfor. I que aix ho faci un esportista dalt rendiment, que el seu objectiu s preparar-se per competir i guanyar, em sembla molt b, per... Carles: Per no comparis el que faig jo amb el que fan els esportistes delit! Aquests es passen anys reclosos en un centre, entrenant hores i hores, quan tenen edat de jugar, de sortir amb els amics... Tot s disciplina, esfor, sacrifici... Manel: Jo no entenc com un nen pot suportar aix. s que no viuen la infncia ni la joventut. Roser: Home, lenfoquen cap a un objectiu que per a ells s molt important i tot el que fan per aconseguir-ho els compensa. I si cal dedicaci, posar-hi esfor i tenir constncia, doncs endavant. Carles: S, per ho trobo una mica exagerat. Una cosa s que a mi magradi molt lesport, per una altra cosa s hipotecar la joventut per poder aconseguir un objectiu... Manel: ... s, i haver de ser tan disciplinat, no tenir llibertat... Roser: Per ells no ho viuen pas aix. I a ms, aprenen a esforar-se, a superar-se, a tenir esperit dequip, i tot aix va molt b per a la vida. Manel: Aix no tho discuteixo pas. Tots els nens ho haurien daprendre aix. Carles: I tant! I saps com saconseguiria aix? Si fessin ms hores desport a les escoles.... Manel: Escolta, no te nhavies danar tu? Carles: Ostres, que s tard! Men vaig.

Ara, llegiu les preguntes 8 i 9. (Pausa 25) Torneu a escoltar el fragment. (2a audici 2n fragment) Responeu les preguntes. (Pausa 30)



Part C Sentireu una part duna entrevista a partir de la qual haureu de respondre sis preguntes sobre el text. Procediment de realitzaci de lexercici:

1r Escoltareu un fragment i desprs mirareu la pregunta de lexemple. 2n Escoltareu la resta de lentrevista dividida en quatre fragments. Cada fragment

lescoltareu dues vegades seguides i tindreu temps per llegir les preguntes i escriuren les respostes. Si voleu, podeu prendre notes en lespai indicat mentre escolteu el text.

Les respostes han de ser breus: amb una o dues oracions s suficient. Ara escolteu la part inicial de lentrevista.

Locutora: Si mai heu anat per la carretera de la Universitat Autnoma, haureu vist una immensa torre amb moltes escales que sembla que hagi estat cremada i al costat un edifici del qual destaquen les cotxeres. En aquella torre es fan prctiques de bombers i ledifici del costat acull el Parc de Bombers de Cerdanyola, que forma part del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Els bombers ofereixen un dels serveis que ms valorem els ciutadans: en tenim una imatge social molt positiva i, fins i tot, una visi romntica, per en el fons en desconeixem fora la feina. Avui, doncs, volem acostar-nos a aquests homes i dones a travs d'un dels responsables daquest Parc: Joan Herrera, cap del Parc de Bombers de Cerdanyola i del Grup de Suport d'Actuacions Especials. Bon dia, Sr. Herrera.

Mireu la pregunta de lexemple. Fixeu-vos que hi ha una afirmaci que centra el tema. (Pausa

10) Llegiu la pregunta 10 (Pausa 7)

(1r fragment, pregunta 10)

Locutora: Escoltim, el Parc de Bombers de Cerdanyola s un parc especial, diferent dels altres, oi?

Bomber: La veritat s que s. s un parc atpic perqu a ms a ms de fer la tasca normal de bombers tamb som bombers especialitzats en rescats i actuacions de salvament i per aix necessitem uns mitjans i uns coneixements que la resta de bombers no cal que tinguin. Per aix tamb ens anomenem Grup de Suport per a Actuacions Especials. A Catalunya nhi ha tres, daquests grups: el del Pirineu Oriental, el del Pirineu Occidental i el Central, que som nosaltres. Cada grup cobreix una zona determinada, per quan fa falta ens ajudem. I laltra cosa, a ms a ms, s que els bombers de Cerdanyola som lnic grup professionalitzat de lEstat espanyol dedicat al rescat de submarinistes. Per aix tenim submarinistes professionals, barques aqutiques, un furg aqutic... Per tant, som un grup especialitzat no noms en rescat de muntanya sin tamb daigua i ens cal una formaci molt especfica, ms que a daltres bombers.

Repetici (2a audici 1r fragment) Responeu la pregunta 10 (Pausa 1 min i 10 seg.) Llegiu la pregunta 11 (Pausa 7)



(2n fragment, pregunta 11)

Locutora: En les situacions de perill en qu els bombers es troben, lexperincia deu ser vital. Qu passa quan es comena a fer de bomber?

Bomber: B, sha de tenir en compte que no es comena de zero, que quan sarriba a la condici de bomber professional, ja hi ha una feina feta al darrera, perqu en aquest ofici una bona formaci prctica s fonamental i per aix el procs de selecci s llarg. Si vols ser un bomber professional, has de comenar per superar unes proves teriques, que consisteixen en aspectes administratius i temes especfics de bombers. Si les aproves, has de fer unes proves fsiques i desprs sotmetret a un examen mdic per constatar que tens una salut excellent. Per superar tot aix noms et serveix per poder comenar a formar-te realment com a bomber. Llavors ve un perode dentrenament, que comena amb un curs bsic a lescola de Bombers, de 400 hores, amb simulacions de foc real i desprs un perode de prctiques de quatre mesos en un parc de bombers. Desprs de tot aix, si set considera apte per la feina, arribes a la condici de bomber professional. O sigui, que el procs de selecci s tamb dentrenament. Tot i aix, els dos o tres primers anys, has destar molt pendent del que diu el comandament, el bomber ms expert, que sap com funcionen les coses. Cada sinistre s diferent i i s l'experincia que et va dient com has de reaccionar, qu has de fer en cada moment i davant de cada situaci.

Repetici (2a audici 2n fragment) Responeu la pregunta 11 (Pausa 1 min i 10 seg) Llegiu les preguntes12 i 13 (Pausa 14)

(3r fragment, preguntes 12 i 13)

Locutora: Quan es rep un avs demergncia, qu passa?

Bomber: Que sortim en qesti de segons... s! Com es veu a les pellcules, de veritat. En cas dincendi, tenim un protocol d'actuaci molt precs: quan rebem lavs, primer surten tres vehicles. El bomber responsable de quedar-se al parc aquell dia, que s lencarregat dorganitzar totes les sortides, va demanant les dades necessries per conixer amb ms detall la situaci i donar la informaci als bombers que hi van de cam. El primer vehicle que arriba al lloc, passa la informaci al parc de com est exactament la situaci i, si cal, s'activen ms mitjans. s molt important seguir aquest protocol, aix tenim garantida una actuaci suficient si la situaci s seriosa, i tamb ens protegim de les falses alarmes, que lamentablement ens arriben. s tan important comprovar la informaci com sortir immediatament.

Locutora: El risc el tenen sota control o aix s impossible?

Bomber: El control absolut s gaireb impossible, per a mesura que vas sent ms responsable, vigiles ms el risc. El risc, el perill, sempre existeix, per has daprendre a minimitzar-lo. S'ha de ser prudent, que vol dir estar sempre alerta, i actuar d'acord amb les circumstncies. Per exemple, si es tracta dun incendi en un edifici, sempre has de vigilar com est el sostre; si hi ha fum, has de posar-te un equipament de protecci respiratria; lnica manera de reduir el risc s a base dexperincia i de formaci tcnica continuada, i aix vol dir, doncs, fer prctiques, est actiu, conixer el material i com cal treballar en cada cas. I sempre, sempre en qualsevol acci, vigilar i intentar treballar amb la mxima seguretat.

Repetici (2a audici 3r fragment) Responeu les preguntes 12 i 13 (Pausa 1 min i 45 seg) Llegiu les preguntes 14 i 15 (Pausa 14)



(4t fragment, preguntes 14 i 15)

Locutora: La del bomber s una professi amb una imatge social idealitzada, molt positiva, per com ho viviu, aix, els bombers?

Bomber: Home, cadasc ho veu a la seva manera... Jo penso que s una feina que tajuda a fer-te sentir til a la gent i aix tomple molt com a persona. s una experincia, de vegades, emocionalment forta i has destar molt preparat. I tamb s una feina que pot arribar a ser molt gratificant, quan, malgrat les dificultats, aconsegueixes fer la feina b, i les persones a les quals has ajudat queden satisfetes, i, de vegades fins i tot et feliciten, encara que la situaci sigui realment dramtica per a ells. A banda daix, des dun punt de vista ms tcnic, de la feina en si, doncs s una feina interessant, perqu s molt activa, no s repetitiva, vull dir que et permet fer coses diferents cada dia, tot i que tamb, s clar, hi ha coses rutinries que shan de fer com la revisi de vehicles, per exemple. No ens estem parats, no, quan no hi ha emergncies. De fet, la feina nostra de cada dia s preparar-nos per quan lemergncia sorgeix.

Locutora: Lactitud dels ciutadans tamb deu ser important per no crear situacions demergncia. Qu demanaria a la gent perqu no hi hagi ms problemes dels que hi ha?

Bomber: Miri, com a grup de rescat, el primer que els demanaria s que siguin prudents i que no facin res que no estigui al seu abast. No s... si han danar a un lloc allat, que comprovin que el cotxe no tingui la benzina en reserva, per exemple, o que sassegurin de tenir una rdio, mantes... Quan es va a lalta muntanya, per exemple, thas dinformar molt b de les condicions meteorelgiques abans de sortir, encara que tinguis molta experincia. I si no en tens, no se tacudeixi anar-hi mai sol! La gent en general hauria de ser ms conscient dels seus coneixements i del que realment pot fer, prendre ms precaucions abans de sortir i vigilar en tot moment: per on va, el temps... Pensi que a la tardor sovint shan danar a buscar boletaires, perqu sacaben perdent en els llocs ms insospitats...

Locutora: I com a bomber, qu els demanaria als ciutadans per prevenir els incendis?

Repetici (2a audici 4t fragment) Responeu les preguntes 14 i 15 (Pausa 1 min 45 seg.)

Comprensi lectora Esquema general


7

Exercici Objectiu Format tems

1 Obtenir informacions concretes dun text. Aparellar enunciats amb el text o textos corresponents. 10

2

Comprendre informaci explcita i implcita dun text.

Preguntes de V/F.

Preguntes delecci mltiple de 4 opcions.

7 3

3

Distingir la informaci essencial dels detalls no rellevants. Entendre lorganitzaci del text i la relaci entre les idees.

Pregunta delecci mltiple de 3 opcions (escollir el resum ms adequat per a un text).

1

Total 21

Comprensi lectora Exercici 1


8

Llegiu els textos de la pgina segent. Sn cinc comentaris sobre botigues de regals. Heu dindicar a quin text correspon cadascuna de les preguntes que teniu en aquesta pgina. Per fer lexercici, tingueu en compte que: totes les preguntes es poden respondre. un mateix text pot ser resposta a ms duna pregunta. noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta.

En el quadern de respostes, marqueu amb una X el quadret de lopci correcta. Exemple: Pregunta: 00. En quina daquestes botigues sorganitzen trobades per tastar els

productes que venen?

Resposta: 00. A B C D E En quina daquestes botigues...

01. fan roba artesanal per a nens?

02. a lestiu ofereixen activitats diverses?

03. shan especialitzat en productes orientals?

04. podem trobar-hi joies artesanes de diversos creadors?

05. a linterior del local sobserven detalls duna arquitectura i estil antics?

06. shi venen complements elaborats a partir del reciclatge de materials antics?

07. shi pot gaudir dun ambient sobri i relaxant?

08. fan servir les imatges de personatges famosos en els seus dissenys?

09. hi ha una gran oferta de productes per a la llar?

10. hi tenen una secci de joguines per a infants?



9

Regals barats

De vegades, quan hem de comprar un regal, no ens acabem de decidir perqu busquem algun detall original per que estigui a bon preu. Aquest reportatge explica on es poden comprar regals bons, bonics i barats. A. KABRABOJA

Si busques un regal per a un nen i vols defugir les joguines, passa per la Kabraboja. Situada en un carrer del Born, en un local espais per decorat amb senzillesa, aquesta botiga convida a passejar-thi tranquillament i descobrir un munt de roba infantil artesanal, original, divertida i plena de colors. La Cludia, artesana i propietria, realitza gran part de la producci que ofereix a la botiga. Treballa molt amb retalls de roba, que permeten crear una gran varietat de models exclusius i dissenys amb estil propi. Les samarretes porten estampats amb imatges dEinstein, els Beatles o divertides calaveres. Tamb hi ha pantalons bombatxos per als ms atrevits, sabates per als que encara no caminen i barrets amb forma destels o el tpic de buf, en mida reduda.

B. TOT I MS Tot i Ms est situat en un edifici molt antic, per tot i haver estat totalment renovat, mant la grandesa de lespai, cosa que li atorga una semblana de gran basar oriental. Hi tenen dues lnies dobjectes. Duna banda, complements per vestir, com bosses, bufandes, cinturons, bijuteria, mitjons En trobareu de tots els models, talles i colors, per a infants i adults. De laltra, s el parads dels objectes de la llar a baix preu i de bon gust, fets a la Xina, lndia o Itlia. Hi tenen de tot per a la cuina i per decorar: gots, copes, tasses, vaixelles, coberteries, espelmes de totes les mides i olors, barreges de flors aromtiques, marcs de fotos, lmines, cortines, coixins, cobrellits de teixits de colors naturals, contenidors per a reciclatge... A ms, disposen duna srie delements tils per a la llar, de dissenys molt divertits, com salers i pebrers amb forma de joguines antigues, una rdio amb forma daixeta o unes sabates de tal per aguantar portes.

C. PAI-PAI Si tagrada la cultura asitica, aquesta s la teva botiga. No esperis a lestiu per viatjar a lsia! Amagada en un carrer del sorolls call, el seu interior s un refugi de pau, al ms pur estil japons, senzill i auster per molt acollidor. Ofereix objectes dartesania asitica, procedents del Jap, la Xina i el Vietnam, a preus molt assequibles. Els jocs de te i les teteres, autntiques joies centenries dignes de colleccionistes dantiguitats, sn un dels productes

estrella. Es poden provar en les cerimnies de te que convoquen per als clients aficionats a aquesta infusi. Per tamb tenen llums, caixes, lbums de fotos lacats, llibretes estampades amb delicats i minuciosos dissenys, quimonos, joies, roba per a la llar... I equips descriptura amb plomes de diferents mides, per iniciar-se en la calligrafia japonesa.

D. BAGULET En un local encantador del barri de Grcia, amb ms de cent anys dhistria, que conserva els terres de mosaic i els sostres alts i decorats, es troba aquesta botiga dedicada als objectes de comer responsable, tant de comer just com de productes ecolgics, artstics i culturals. Tot i que els productes procedeixen dAmrica del Sud i dsia especialment, sen poden trobar de tots els continents. Hi ha roba, complements, bijuteria, papereria, perfumeria, alimentaci i una mostra reduda dobjectes per a la llar. Tenen un espai molt concorregut i bullicis dedicat als nens, amb joguines darreu del mn i, a ms, a linterior, hi ha un jard acollidor que a lestiu es transforma en un caf i on podeu gaudir de concerts, conferncies i projeccions de documentals. No us ho perdeu!

E. ANELLALDIT

Aquesta petita botiga-perruqueria no t rtol a la porta, per la reconeixereu pel seu curis aparador, situat just davant duna de les torres de les muralles romanes del segle III. Ofereixen productes de diferents artesans i dissenyadors, i tamb la creaci duna de les seves propietries, la Cuca, que realitza exquisides colleccions de bijuteria. T anells, arracades, fermalls, collarets i penjolls que imiten les joies de grans dives com Audrey Hepburn o Marilyn Monroe, aix com la nova collecci dedicada a les ballarines de cabaret de la Belle poque, per uns preus que van dels 5 als 35 euros. Tamb hi ha una bona selecci del treball de Lia Lee Barcelona, una artista que fa peces niques realitzades amb restes de roba dpoca reinterpretades sota una perspectiva molt actual.

(Begoa Garca, Regals Low Cost, Time Out Barcelona [Text adaptat]



10

Llegiu detingudament aquest article dopini i responeu les preguntes de la pgina segent. Diuen que es llegeix poc. Jo defenso que, encara que aix sigui cert, no hem de perdre de vista que es llegeix ms que mai tant en termes relatius com absoluts. A principis del segle XX noms una selectssima minoria llegia llibres i, a ms, en tenia a casa seva. Avui, una biblioteca personal de cent llibres la t molta gent, tot i que alguns daquests llibres noms serveixen com a objectes decoratius. Fa tres segles, per, una biblioteca de dos-cents llibres era una autntica i excepcional meravella. s clar que aquestes dades poden semblar demaggiques. Les faig servir noms per no caure en el desnim. s com quan alg em parla del desastre que suposa anar a una llibreria danesa i no trobar-hi cap llibre tradut del catal. De seguida li responc: I quants nhi has vist traduts de lhongars, leslov, el romans, el blgar i lislands? Quasi segur que no nhi hauria trobat cap, si els hagus buscat; i aix que parlem de llenges de pasos amb un Estat propi que es preocupa per la supervivncia i la projecci de la seva llengua. Es llegeix poc. S, s clar. Si fem una estadstica de necessitats, veurem que el cent per cent de la gent confessa que alg o altre de la famlia va al sper o a la carnisseria perqu tots, a casa, mengen. En canvi, un 42% de la poblaci afirma que no llegeix mai. I de teories per explicar el perqu nhi ha de tota mena. La senyora que es queixa a la mestra perqu el nen no llegeix shauria de preguntar quin exemple dna ella: quants llibres t, amb quin respecte els tracta... En parla? Els treu la pols? Perqu no totes les culpes se les ha de carregar lescola, la gran neteja-conscincies dalgunes famlies que han decidit abandonar el seu paper educacional i shan estimat ms no estressar la canalla amb obligacions. Per hi ha gent que llegeix, s, i aix la fa feli. Cal insistir en aquesta dada positiva. Sn el 58% restant? No ho s, la xifra no s el ms rellevant. De lectors, nhi ha i sn una part important de la societat. Qualsevol pot ser considerat lector si llegeix dos, tres o quatre llibres lany. I tamb ho s qui en llegeix cent. Sempre hi ha gent, a les biblioteques i a les llibreries. I no oblidem que hi van perqu llegeixen. Si la biblioteca general s un univers silencis ordenat segons el sistema decimal amb estricta neutralitat, la llibreria s un mn selvtic on mana la demanda, la urgncia, el soroll de caixa i lobligada novetat editorial. Per la grcia de les llibreries, penso jo, no s al taulell de novetats, sin als llibres de fons. All s on veus quanta poesia tenen i on la colloquen. I veus si hi ha gaire filosofia i cincia o noms tenen quatre coses per sortir del pas. I si dediquen energies a buscar llibres difcils o ho solucionen amb un aix no ho toquem. Als llibres de fons s on es retrata el llibreter. Quan jo era petit, una llibreria era un establiment on hi havia el llibreter rere un taulell. Als prestatges, els llibres estaven ben arrenglerats. Tu demanaves un ttol, el llibreter anava a la rebotiga i tel portava. Segur que molts lectors recorden que les llibreries eren com els colmados: tot ho havies de demanar a la senyora Conxita, fins i tot tres unces de fideus finets o un petric doli. O Anna Karnina. Avui cada llibreria s un univers obert: hi entres, tries, remenes, et mous amb total llibertat amunt i avall i no cal que compris res. Sense estrs. Els que s que van estressats, en canvi, sn els llibreters, que en aquest univers propi no tenen espai per mostrar tanta novetat com hi ha.

Jaume Cabr, Avui, juliol de 2008 (text adaptat)



11

Marqueu amb una X en el quadern de respostes si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F) segons lopini de lautor. Segons lautor, 11. el nombre de llibres presents a les cases actualment confirma que es llegeix poc. 12. hi ha un pessimisme sovint exagerat sobre la salut de la llengua catalana. 13. s lector de deb aquell que llegeix fora llibres al cap de lany. 14. la presncia de pblic a les biblioteques i llibreries fa pensar que es llegeix. 15. s difcil veure lempremta del llibreter a les llibreries davui dia. 16. les llibreries de la seva infncia eren llocs on et podies perdre lliurement. 17. les llibreries dara estan sotmeses a les abundants novetats editorials. Ara marqueu amb una X el quadret de lopci correcta. Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. 18. Lautor pensa que la gent no llegeix...

a) s vctima duna escola poc eficient.

b) ha tingut una manca destmul dins la famlia.

c) arriba a uns percentatges preocupants.

d) representa la societat en general.

19. La intenci de lautor s...

a) fer una cronologia de la histria de la lectura.

b) qestionar tpics catastrofistes sobre la lectura.

c) explicar per qu una part de la poblaci no llegeix.

d) analitzar com han canviat les llibreries al llarg del temps.

20. Quin ttol recull millor el missatge del text?

a) Per qu es llegeix poc?

b) Tants llibres per res!

c) Llibreries dahir i davui

d) No nhi ha per tant



12

Llegiu aquest article i escolliu el resum ms adequat de la pgina segent.

Dietes poc sanes

Un estudi recent del Collegi Oficial de Farmacutics de Catalunya sobre lalimentaci dels nens catalans d'entre 10 i 12 anys revela que els seus hbits alimentaris actuals sn poc saludables i que aquest fet amenaa el que es considera un creixement normal i equilibrat. Aix, hi ha dades que evidencien laparici de malalties que fins ara eren rares en aquestes edats, com sn lobesitat, el colesterol elevat i la diabetis, entre daltres. Lestudi constata que els nens daquestes edats fan una dieta que no sadequa a les necessitats de lorganisme, ja que consumeixen ms greixos i protenes dels que convindrien. En canvi, la quantitat de carbohidrats no s suficient. La majoria dels nens d'aquestes edats no mengen prou llegums, verdures, fruites i peix, mentre que es deixen seduir pel menjar rpid (hamburgueses i pizzes) i la brioixeria industrial. Mengen molt pocs ous, abusen de la carn, beuen poca llet i sn molt aficionats a les llaminadures. s aix que el consum mitj de calories per dia sha disparat i supera de llarg la quantitat recomanada per lOrganitzaci Mundial de la Salut. Tamb es posa de manifest que sha perdut lorganitzaci tradicional dels pats i la seva funci social. L'xit dels models de vida rpida es reflecteix en l'alimentaci dels ms petits: ja no existeixen de manera netament diferenciada l'esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar; ni el primer plat, el segon i les postres. Hi ha un gran desordre en les hores dels pats, cosa que no ajuda gens a una bona digesti, sin tot al contrari. A ms a ms, menjar est deixant de ser un acte social i familiar, la qual cosa comporta que cada cop es transmetin menys els hbits alimentaris de pares a fills. Rarament, al llarg del dia, la famlia es reuneix al voltant de la taula per menjar tots junts mentre conversa. I encara pitjor, sovint els nens mengen sols mirant la televisi o jugant amb les videoconsoles. A ms dels hbits alimentaris, aquesta investigaci tamb ens aporta dades sobre els efectes psicolgics d'aquests tipus de dietes. Per exemple, el 14% dels nens enquestats d'entre 10 i 12 anys voldrien estar ms prims, i el 26% reconeixen que fan exercici fsic per aprimar-se i millorar la imatge. Aix demostra una obsessi preco pel pes. Fins i tot aquest culte al cos prim, sinnim del cnon de la bellesa moderna, es dna en persones no obeses, cosa que, cada cop ms sovint, els crea comportaments propers a lanorxia. Vistes aquestes dades, crec que l'acci conjunta de la famlia i I'escola s decisiva per no deixar indefensos els nens davant la pressi de la vida moderna. Cal ensenyar als nens bons hbits d'alimentaci i, en general, estils de vida ms saludables durant letapa infantil, ja que un cop siguin adults els ser ms difcil modificar-los. Factors com la manca de temps dels pares o el pes de la publicitat del menjar rpid no haurien de determinar lalimentaci de les noves generacions. Ignorar aquesta realitat ens fa cmplices de les conseqncies que ja han comenat a afectar els nostres infants. Els problemes de la dieta infantil, en el fons, noms sn el reflex d'altres problemes ms generals de la societat.

El Peridico (text adaptat)


21. Quin dels resums segents s el que recull el contingut essencial i el sentit del text de manera

ms adequada? Marqueu amb una X en el quadern de respostes la lletra de lopci correcta.

a) Els resultats duna investigaci feta revela que els hbits alimentaris de la poblaci compresa entre 10 i 12 anys sn poc saludables i un reflex dels models de vida de la societat moderna. Si els pares i lescola no intervenen en leducaci dels hbits alimentaris ser molt difcil que els nens, quan siguin adults, mengin correctament. Aix, un dels problemes que revela lestudi s que els nens no mengen amb els pares. A ms, lalimentaci en aquesta edat s molt desequilibrada, perqu consumeixen aliments amb massa calories. Finalment, el fet que no hi hagi uns horaris clars per a cada pat comporta problemes de digesti.

b) Un estudi recent posa de manifest que els hbits alimentaris dels nens catalans dentre 10 i 12 anys

sn poc saludables, perjudiquen el creixement i fan augmentar algunes malalties. Duna banda, lalimentaci s desequilibrada, ja que es consumeixen massa greixos i protenes i pocs carbohidrats; de laltra, lestil de viure actual ha alterat els horaris i el sentit dels pats. A ms a ms, els nens mostren un excessiu inters per estar prims, cosa que pot desencadenar actituds anorxiques. De fet, els problemes en lalimentaci sn, en realitat, conseqncia del model de vida actual, i els pares i lescola han dajudar els nens ensenyant-los uns hbits de vida saludables.

c) Un estudi recent mostra que els nens catalans dentre 10 i 12 anys pateixen malalties que fins ara no

eren habituals en aquestes edats: la diabetis, lexcs de colesterol, lanorxia o lobesitat. Els nens mengen pocs llegums, verdures, peix i fruita, i tamb pocs ous i poca llet. En canvi consumeixen massa menjar rpid, hamburgueses i pizzes, i pastisseria. A ms a ms, no mengen a les hores i sovint ho fan mirant la televisi o jugant amb les videoconsoles. Per tot aix, els nens estan massa grassos i volen aprimar-se. Els pares i lescola han densenyar als nens bons hbits alimentaris ja que canviar-los de grans s ms difcil.

Expressi oral

Exercici 1 Aquest exercici el fareu individualment. Us donar dues fotografies a cadascun: primer a un i desprs a l'altre. Per a cada u seran diferents. Haureu de parlar durant un minut aproximadament. Jo no intervindr en cap moment. Si voleu, teniu un minut de temps per preparar-vos l'exposici. (Nom examinand A), aqu tens les dues fotografies. Hi apareixen dos mitjans de transport. Ensenya- les tamb al teu company. En primer lloc, digues qu mostra cadascuna d'elles. Desprs compara-les d'acord amb la pregunta segent: quins avantatges i inconvenients t viatjar amb cadascun d'aquests mitjans de transport i amb quin dels dos prefereixes viatjar? (Fotografies: tren d'alta velocitat; avi) Examinand A: 1 minut (+ 1 minut de preparaci) (Nom examinand B), aqu tens les dues fotografies. Hi apareixen dues maneres de treballar: a casa o en una empresa. Ensenya-les tamb al teu company. En primer lloc, digues qu mostra cadascuna d'elles. Desprs compara-les d'acord amb la pregunta segent: quins sn els avantatges i inconvenients de cada manera de treballar, segons el teu punt de vista i quina de les dues prefereixes? (Fotografies: una persona treballant a casa; una persona treballant en una empresa) Examinand B: 1 minut (+ 1 minut de preparaci)

Expressi oral

Exercici 2 En aquest segon exercici intervindreu els dos alhora. A partir d'una situaci que jo us presentar, haureu de parlar i prendre una decisi. El que s'avalua en aquest exercici s la capacitat de poder dur una conversa entre vosaltres, tal com ho fareu en una situaci real, per arribar a posar-vos d'acord o prendre una decisi sobre alguna qesti. Imagineu-vos que durant les vacances de Nadal sou a Catalunya. S'acosta el 31 de desembre i voleu celebrar el Cap d'Any d'una manera especial. Teniu tres opcions per fer-ho. Podeu anar a un poblet del Pirineu, a una discoteca de Barcelona o a un restaurant d'un poblet de la costa. Teniu 3 minuts per decidir qu fareu per celebrar el Cap d'Any. Heu d'arribar a un acord. Si acabeu abans del temps previst continueu parlant fent noves propostes i suggeriments; ja us avisar quan hagi passat el temps. Jo no intervindr durant l'estona que parleu. Examinands A i B: 3 minuts.

Expressi oral

Exercici 3 (Conversa guiada per l'examinador) Ara parlarem sobre festa i celebracions. Jo us anir fent preguntes a cadascun, per tamb podeu comentar el que diu el company o fer-li alguna pregunta. Celebracions 1 (Nom examinand A), t'agraden les celebracions (festes tradicionals, casaments, aniversaris)? Per

qu?

2 (Nom B), i a tu, t'agraden? 3 (Nom A), qu acostumes a fer per Nadal? 4 (Nom B), qu acostumes a fer per Cap d'Any? 5 (Nom A), hi ha alguna celebraci caracterstica de la teva ciutat o del teu pas? (alternativa: coneixes

alguna celebraci caracterstica d'algun lloc?) Parla-me'n una mica.

6 (Nom B), creus que el sentit religis d'algunes festes, com ara Nadal, s'ha perdut? Per qu?


Certificat de nivell intermedi de catal (B2) Quadern de respostes Nom Primer cognom Segon cognom

NIF

Localitat dexamen

Nmero dexamen

Pgina per fer esborranys


Expressi escrita


1

Part A: Carta personal



2

Expressi escrita


3

(continuaci Part A)



4

Expressi escrita


5

Part B Marca amb una X el text que has escollit:

2.1. Text argumentatiu 2.2. Text descriptiu 2.3. Text semiformal



6

Expressi escrita


7

(continuaci Part B)



8

Exercici 1

01.

02.

03.

04.

05.

06.

07.

08.

09.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

Exercici 2

25.

26.

27.

28.

29.

30.

31.

32.

33.

34.

Exercici 3

35. a b c

36. a b c

37. a b c

38. a b c

39. a b c

40. a b c

41. a b c

42. a b c

43. a b c

44. a b c

45. a b c

46. a b c

47. a b c

48. a b c

49. a b c



9

Exercici 4

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56.

57.

58.

59.



10

Exercici 5

60. a b c d

61. a b c d

62. a b c d

63. a b c d

64. a b c d

65. a b c d

66. a b c d

67. a b c d

68. a b c d

69. a b c d

Exercici 6

70.

71.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

Comprensi oral

. 1


Part A

01. a b c

02. a b c

03. a b c

04. a b c

05. a b c

Part B

06. a b c

07. a b c

08. a b c

09. a b c

Part C Espai per prendre notes

Espai per escriure les respostes 10.

11.

Espai per prendre notes

Comprensi oral

. 2



13.

14.

Espai per prendre notes

Comprensi oral

. 3



Comprensi lectoraExercici 1

01. a b c d e

02. a b c d e

03. a b c d e

04. a b c d e

05. a b c d e

06. a b c d e

07. a b c d e

08. a b c d e

09. a b c d e

10. a b c d e

Exercici 2

11. V F

12. V F

13. V F

14. V F

15. V F

16. V F

17. V F

18. a b c d

19. a b c d

20. a b c d

Exercici 3

21. a b c

CERTIFICAT DE NIVELL INTERMEDI DE CATAL (B2)

Criteris i barems de correcci per a lexpressi escrita

i respostes de lexamen de mostra Contingut daquest document

Expressi escrita. Aspectes que savaluen en els textos i com es valoren

Gramtica i vocabulari. Respostes

Comprensi oral. Respostes

Comprensi lectora. Respostes

Expressi escrita


Els exercicis de les parts A i B de lexpressi escrita, la carta personal i el text semiformal, es valoren i puntuen dacord amb els segents criteris i les seves escales, expressades de ms a menys puntuaci: (A) (B) (C) (D) (E).

PART A Carta personal

Registre

En aquest apartat savalua si el tipus de llengua utilitzat en els textos es correspon amb la situaci comunicativa que planteja cada exercici. Shi tenen en compte tres factors:

- El grau de formalitat: si el nivell de formalitat del text redactat s prou adequat a les caracterstiques del destinatari del text i a la relaci entre aquest i lautor (conegut/desconegut; una persona concreta/pblic general).

- Ls de recursos propis de la llengua escrita.

- El to del llenguatge: que sigui adequat a lobjectiu de la situaci plantejada (convncer, informar, demanar...).

El tipus de llengua s adequat a la situaci comunicativa i cont els elements propis del tipus de text. A

En general, el tipus de llengua s adequat a la situaci comunicativa, per hi ha algun o alguns problemes, o hi ha algun error relacionat amb els elements propis del tipus de text. B

En general, el tipus de llengua no s adequat a la situaci comunicativa. C

Contingut

Aquest concepte avalua ladequaci de la informaci a la situaci comunicativa plantejada, s a dir, la rellevncia del contingut. Per tant, es valora si el text respon al que es demana a lenunciat, si hi ha la informaci suficient o necessria, si les idees sexpressen de manera que el receptor pot seguir b el contingut del text o si hi ha idees contradictries o reiteraci innecessria didees.

Cont tota la informaci necessria: shi tracten tots els punts i la informaci no sha limitat al mnim. A

En general, el contingut sajusta a la situaci plantejada, per hi ha algun problema. B

Falta informaci necessria o, en general, tots els aspectes es tracten de manera insuficient. C

Estructura

En aquest apartat savalua lorganitzaci de la informaci d'acord amb la finalitat del text i el tipus de text. Per tant, savalua si hi ha una progressi ordenada i coherent de la informaci, si la redacci est ben estructurada i si hi ha una correcta distribuci de la informaci en pargrafs.

Expressi escrita


El text est ben estructurat (amb una introducci, una explicaci o desenvolupament i una cloenda) i el contingut est ben distribut en pargrafs. A

Hi ha algun problema en lestructuraci del text o en la distribuci de la informaci per pargrafs que no distorsiona la comunicaci. B

Hi ha algun problema greu en lestructuraci del text o en la distribuci de la informaci per pargrafs, per exemple, la separaci en pargrafs s clarament incorrecta. C

Cohesi

En aquest apartat savalua la manera com es relacionen les frases i els pargrafs del text. Un text est cohesionat si totes les seves frases estan lligades segons el significat i la sintaxi. Hi ha diversos elements que serveixen per cohesionar un text, com ara ls de pronoms, de sinnims, la puntuaci, les conjuncions, els temps i les persones verbals, etc.

Les idees sexpressen amb claredat i les frases estan ben relacionades, tant des dun punt de vista semntic com des dun punt de vista sintctic. A

En general les idees sexpressen amb claredat i les frases estan ben relacionades, tot i que hi ha algun problema ocasional en aspectes de cohesi que no dificulten la comprensi del text. B

En general els mecanismes de cohesi no sutilitzen de manera adequada i hi ha alguns errors que dificulten la comprensi del text en algun moment (creen ambigitat o imprecisi,trenquen el significat...).

C

Ls dels elements de cohesi s deficient en una gran part del text i hi ha molts errors de cohesi que en dificulten notablement la comprensi. D

Correcci

En aquest apartat savalua la correcci ortogrfica, lxica i morfosintctica.

Barem

Molt bona: 0-3 errors A

Bona: 4-7 errors B

Suficient: 8-12 errors C

Insuficient: 13-16 errors D

Deficient: 17 errors o ms E

Expressi escrita


Expressi

En aquest apartat savalua el ventall destructures i de vocabulari, i la flexibilitat en la combinaci daquestes estructures.

Bona: el text es fluid, amb un ventall ampli destructures i lxic. A

Suficient: el text s fluid, amb un ventall acceptable destructures i lxic. B

Insuficient: el text s poc fluid; usa un ventall de llengua excessivament limitat i/o hi ha calcs de la llengua primera. C

Deficient: el text no s gens fluid; lexpressi s molt pobra, usa de manera abusiva frases simples i repetitives, amb s freqent destructures estranyes al catal. D

PART B

Opci 2.1. Text argumentatiu Opci 2.2. Text descriptiu

Registre






En general, el tipus de llengua s adequat a la situaci comunicativa, per hi ha algun o alguns problemes, o hi ha algun error en els elements propis del tipus de text. B

En general, el tipus de llengua no s adequat a la situaci comunicativa. C

Contingut i estructura


Expressi escrita


Tamb savalua lorganitzaci de la informaci d'acord amb la finalitat del text i el tipus de text, s a dir, si hi ha una progressi ordenada i coherent de la informaci, si la redacci est ben estructurada i si hi ha una correcta distribuci de la informaci en pargrafs.

La selecci de la informaci s adequada, el contingut s rellevant i el text est ben estructurat i ordenat (en el text argumentatiu: plantejament, cos o arguments i conclusi; en el text descriptiu: identificaci de lobjecte descrit i descripci dacord amb un ordre coherent).

A

Hi ha algun problema en la selecci de la informaci i/o en lestructuraci del text (alguna informaci no s del tot rellevant o el text presenta alguna idea desordenada). B

Hi ha algun problema greu en la selecci de la informaci i/o en lestructuraci del text (falta dinformaci necessria per a lobjectiu, les idees sn contradictries o estan desordenades, o hi falta alguna part prpia del text).

C

El text no respon al que es demana, la informaci no est exposada de manera ordenada o el text no est acabat. D

Cohesi



En general les idees sexpressen amb claredat i les frases estan ben relacionades, tot i que hi ha algun problema ocasional en aspectes de cohesi que no dificulten la comprensi del text.

B

En general els mecanismes de cohesi no sutilitzen de manera adequada i hi ha alguns errors que dificulten la comprensi del text en algun moment (creen ambigitat o imprecisi, trenquen el significat...).

C


Correcci


Barem


Bona: 5-8 errors B


Expressi escrita




Expressi






Part B Opci 2.3. Text semiformal

Registre






En general, el tipus de llengua s adequat a la situaci comunicativa, per hi ha algun o alguns problemes, o hi ha algun error relacionat amb els elements propis del tipus de text. B

En general, el tipus de llengua no s adequat a la situaci comunicativa: lexpressi respon ms a un registre familiar que a un registre formal. C

Expressi escrita


Contingut


Cont tota la informaci necessria: shi tracten tots els punts i la informaci no sha limitat al mnim. A

En general, el contingut sajusta a la situaci plantejada, per hi ha algun problema. B

Falta informaci necessria o, en general, tots els aspectes es tracten de manera insuficient. C

No respon al que es demana. D

Estructura En aquest apartat savalua lorganitzaci de la informaci d'acord amb la finalitat del text i el tipus de text. Per tant, savalua si hi ha una progressi ordenada i coherent de la informaci, si la redacci est ben estructurada i si hi ha una correcta distribuci de la informaci en pargrafs.

El text est ben estructurat (amb una introducci, una explicaci o desenvolupament i una cloenda) i el contingut est ben distribut en pargrafs. A

Hi ha algun problema en lestructuraci del text o en la distribuci de la informaci per pargrafs que no distorsiona la comunicaci. B

Hi ha algun problema greu en lestructuraci del text o en la distribuci de la informaci per pargrafs. C

Hi ha diversos problemes greus que distorsionen la comunicaci. D

Cohesi



En general les idees sexpressen amb claredat i les frases estan ben relacionades, tot i que hi ha algun problema ocasional en aspectes de cohesi que no dificulten la comprensi del text. B

En general els mecanismes de cohesi no sutilitzen de manera adequada i hi ha alguns errors que dificulten la comprensi del text en algun moment (creen ambigitat o imprecisi, trenquen el significat...).

C


Expressi escrita


Correcci


Barem


Bona: 5-8 errors B




Expressi








Exercici 1

01. ix

02. tz

03. l

04.

05. b

06. ss

07. o

08. g

09. mm

10.

11. v

12. nv

13. u

14.

15.

16. qu

17. c

18. o

19. s

20.

21.

22. g

23. tg

24. tx

Exercici 2 . Si hi ha errors ortogrfics

la resposta s incorrecta.

25. TRANQUILLES

26. ARQUELOGUES

27. NEGRA

28. ELEGANT

29. MESTRESSA

30. MITJA

31. ASSAJOS

32. LLIURE

33. ANTIGUES

34. COMEROS

Exercici 3

35. a b c

36. a b c

37. a b c

38. a b c

39. a b c

40. a b c

41. a b c

42. a b c

43. a b c

44. a b c

45. a b c

46. a b c

47. a b c

48. a b c

49. a b c



4

Exercici 4

50. Ell em va preguntar si li podia dir com es va al centre de la ciutat.

51. De samarretes, nhe comprat quatre de vermelles i tres de grogues.

52. El metge li va dir que no treballs tant i que es prengus tots els medicaments.

53. Caldria que em responguessis com ms aviat millor.

54. Fes-nos el xec i dnans-el dem al mat.

55. No us vengueu el cotxe.

56. Tant si plou com si no, hi anirem igualment.

57. s millor que utilitzis la meva contrasenya quan vulguis treballar amb aquest ordinador.

58. Deus haver arribat just desprs que jo marxs.

59. Si no hagussiu menjat tant, ara no tindreu mal de panxa.



4

Exercici 5 60. a b c d

61. a b c d

62. a b c d

63. a b c d

64. a b c d

65. a b c d

66. a b c d

67. a b c d

68. a b c d

69. a b c d

Exercici 6 Els errors daccentuaci no es tenen en compte. 70. JUNTAMENT

71. IMMILLORABLE

72. LLARGUSSIMES

73. PROCEDEIX

74. ROGENCS

75. ADORMIR-SE

76. NOCTURNS

77. COMERCIALITZAR

Comprensi oral


4

Part A

01. a b c 02. a b c 03. a b c 04. a b c 05. a b c

Part B

06. a b c 07. a b c 08. a b c 09. a b c

Part C 10. Sn especialistes en rescats i en

salvaments de muntanya i daigua. 11. - teriques (temes administratius i

de bombers) Proves:

- fsiques Examen mdic

- curs bsic (400 hores)

Entrenament - prctiques en un parc de

bombers

12. Garantir una actuaci suficient en cas de situaci seriosa/ poder (comenar a) actuar/ disposar duns mnims mitjans per fer front a la situaci i protegir-se de les falses alarmes.

13. Cal vigilar/ ser prudent/ estar alerta/treballar amb la mxima seguretat/ treballar dacord amb les circumstncies.

Cal experincia i formaci tcnica continuada //Cal experincia i fer prctiques, estar actiu, conixer el material..../ Cal formar-se contnuament.

14. Et fa sentir til; emocionant, gratificant,

(interessant), activa/ no repetitiva, de vegades rutinria....

15. (Ser prudent), ser conscients del que

podem fer/ del que sabem, (prendre precaucions) i vigilar sempre.

Comprensi lectora


Comprensi lectora

Exercici 1

01. A B C D E 02. A B C D E 03. A B C D E 04. A B C D E 05. A B C D E 06. A B C D E 07. A B C D E 08. A B C D E 09. A B C D E 10. A B C D E

Exercici 2

11. V F 12. V F 13. V F 14. V F 15. V F 16. V F 17. V F 18. a b c d 19. a b c d 20. a b c d

Exercici 3

21. a b c

4 Generalitat de Catalunya

certificat de nivell intermedi de catalÀ (b2)

Documents

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL SUPERIOR … · enyorança, espàrrec, estella, estendard, Esteve, gelea, javelina, malenconia, màrfega, ... En català són masculines: els afores,

Certificat de nivell intermedi de llengua ... - cifalc.cat · 3 Certificat de nivell intermedi de llengua catalana Model d’examen escrit i oral Àrea 1. Comprensió oral i expressió

Certificat de nivell intermedi · Com a responsable dels actes de la festa major de la vostra universitat, escriviu una entrada en aquest blog sobre una de les activitats del programa

Certificat de nivell intermedi de llengua catalana · Correcció Expressió escrita 2 Aspecte avaluat Qualificació Observacions Disposició Registre Estructura i finalitat Correcció

P6-8 “A l’exili hem assolit un nivell d’unitat més gran que a … · 2019-04-15 · un nivell d’unitat més gran que a Catalunya” P6-8 NACIONAL P22 Adeu a Neus Català

Certificat de nivell superior de català (C2). Explicació i exemple de

INTERMEDI PHARMA - Gamma Chimica

INFORME: «JOVENTUT I ÚS DEL CATALÀ A …...del català • Vincle entre ús i llengua d’identificaci ó • Sectors amplis de joves que consideren que tenen un nivell alt de català

· acreditar el nivell de català (O. K., amb DNI X35***20S), no s'ha presentat a la prova de català. Quan són les 10:30 hores, es reuneix el Tribunal qualificador per realitzar

Certificat de nivell elemental de català

Certificat de nivell intermedi - cifalc.cat · 5. El ritual iniciàtic integrava una sèrie de proves: a) Bàsicament de patiment. b) D’estratègia. ... què s’explica als estudiants

NIVELL INICIAL DE CATALÀxtec.cat/crp-badalona/recursos/acollida0506/documentacio/...A1: NIVELL INICIAL 4 Els temes Els temes per a aquest Nivell Inicial de català han sigut seleccionats

Lingüística Eramprunyà - Sant Boi de LlobregatCurs d’autoaprenentatge de nivell B de català. Departament de Justícia Curs de nivell intermedi adreçat a organitzacions i persones

GUIA L’ALUMNAT curs 2018-2019 INFORMATIO… · ANGLÈS Nivell Bàsic 1r i 2n curs, A2 del Marc Comú de Referència ( MECR) Nivell Intermedi 3r curs ,B1 del MECR Nivell Avançat

Exercicis de pronoms febles. Solucions · estudiants seria el nivell C de català, encara que alguns exercicis es poden utilitzar perfectament en el nivell B (o B1, B2). Com que l'única

nivell intermedi catalá

Què puc fer aquesta tardor? - binissalem.cat · Oferta educativa Centre d’Educació de Persones Adultes Alfabetització Consolidació Català nivell A (per a estrangers) dimarts

CERTIFICAT DE NIVELL INTERMEDI DE CATALÀ (B2) · Estructura de la prova Objectiu Descripció Valor (%) Temps Expressió escrita Part A Exercici 1. Escriure una carta personal. (extensió

nou nivell intermedi

CURS DE FOTOGRAFIA NOCTURNA CURS BÀSIC DE …joves de 12 a 20 anys. Es requereix nivell intermedi. Període d’inscripció del 2 al 13 de gener. Proves de nivell: 17 i 19 de gener,

L’experimentació de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Vallès Occidental 3

ELS PRONOMS FEBLES. RESUM I EXERCICIS PRÀCTICS · estudiants seria el nivell C de català, encara que alguns exercicis es poden utilitzar perfectament en el nivell B (o B1, B2)

Pallejà és JOVE - Ajuntament de Pallejà · car l’expressió oral, i el nivell intermedi, per aprendre l’expressió escrita. ... Entre les propostes compartides a la II Jornada

Què és - UAB Barcelona0.pdf · Argumenta Parla.cat • Nivell: suficiència, superior i intermedi • Objectiu: produir textos formals, orals i escrits, i adquirir competències

AnglŁs Œ Intermedi B1

Campus Terres de l’Ebre€¦ · C1. Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. C2. Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació

Lloc vacant Població Empresa Descripció · Excel, Bases de dades, Disseny) Coneixements d´idiomes: - Nivell C de català - Nivell alt d´anglès (lectura, escriptura i traducció)

Pas a Nivell Nova campanya Parla'm català

CÀRRECS I PERSONAL - Pangeacgtense.pangea.org/IMG/pdf/trasllats_18-19_secundaria.pdfconeixement de la llengua catalana equivalent o superior al nivell de suficiència de català (C1),

NIVELL INICIAL DE CATALÀ

Can Ginestar - Sant Just Desvern · 2019-03-22 · Curs d’anglès de nivell intermedi en què podrem posar en pràctica el vocabulari i la capacitat d’argumentació a partir de

Programmation Étapes intermédiaire-avancé 2 Batx. … Destacados... · Web viewEn qualsevol cas, proposem Étapes 2 per als alumnes de 2n de Batxillerat que tenen un nivell intermedi,

Nivell Intermedi

Certificat intermedi 2014

CURS DE CATALÀ DE NIVELL C SALLENT, 2012-2013