ciÈncia virus emergents - publicacions.iec.cat · mixovirus es caracteritzen per tenir virions amb...

ALBERT BOSCH

Grup Virus Entèrics, Departamentde Microbiologia, Universitat deBarcelona

Ponència dictada a la jornadasobre «Ciència i tecnologia delsaliments al començament del segle XXI», el dia 14 de desembre de 2005, organitzada per l’ACCA.

INTRODUCCIÓ

ls virus han incidit de ma-nera decisiva en la històriade la humanitat. Hi ha hagutbatalles que s’han guanyat o

perdut quan un determinat virus hainfectat un exèrcit i ha respectat l’ad-versari. Hi ha hagut virus que hanminvat les poblacions indígenes dediferents continents. Països sencershan sofert canvis geogràfics, econò-mics i religiosos de resultes de terri-

bles infeccions per les quals no exis-tia remei. Un exemple de l’alteraciódel curs de la història a causa delsvirus és la pandèmia de grip que vaassolar el món els anys 1918 i 1919.A la primavera del 1918, l’exèrcit ale-many preparava l’atac definitiu aFrança per a acabar victoriosamentla Primera Gran Guerra. Els ale-manys havien mobilitzat més d’unmilió de soldats experimentats i magníficament armats. El mes de juny, però, la Wehrmacht va

CIÈNCIA

Virus emergents

RESUM: No fa massa es creia que el risc derivat de les malalties infeccioses seriaaviat un tema del passat, gràcies als avenços en medicina i higiene. Avui en dia,ja en el nou mil·leni res està més lluny de la realitat. Mentre que les malalties infeccioses segueixen sent la primera causa de mortalitat globalment en tot elmón, i la tercera causa de mortalitat en països desenvolupats, van apareixentcada cop amb més freqüència noves malalties causades per patògens de recentdescobriment o per la reaparició d’agents que es creien eradicats o en via d’eradicació. De tots els patògens emergents destaquen per nombre i importànciaels virus que han estat responsables de l’aparició de malalties com la sida,algunes febres hemorràgiques com l’Ebola, el dengue o Lassa, el SARS i, més recentment, la grip aviària.

SUMMARY: Some time ago, it was believed that medicine and hygiene advanceswould give up with risks arising from infective diseases, nevertheless, the worldtoday is far from that expectation.Whereas infective diseases are still globallyworldwide the first death cause, and the third cause of mortality at developedcountries, new diseases are appearing more frequently, caused both by recentlydiscovered pathogens or reappeared agents believed eradicated or in the way oferadication.Within emergent pathogens, we remark, basing on number andprevalence, viruses such as those causing AIDS, some hemorrhagic fevers as Ebola,dengue or Lassa, SARS, and recently chicken influenza.

PARAULES CLAU: patògens emergents, influença aviària.

TECA [Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació], núm. 10 (desembre 2006), p. 3-10 • 3

E

Capitulo 01 Teca 10 9/2/07 14:42 Página 3

començar a patir els estralls causatsper l’epidèmia més gran de tots elstemps. Aproximadament uns dosmil soldats de cada divisió alemanyavan patir la grip, la qual cosa va per-metre que els aliats, que estaven apunt de capitular, poguessin reor-ganitzar-se i contrarestar l’atac ale-many i que, finalment, aconseguis-sin la victòria. De fet, el nombre demorts que va causar l’epidèmia de grip va ser molt superior al de totala I Guerra Mundial: entre vint i qua-ranta milions de persones van morira causa d’una infecció que va serletal no només per a la població quenormalment pateix la grip sinótambé per a individus adults sans,que es trobaven a la plenitud de laseva vida.

ELS VIRUS EMERGENTS

Els patògens emergents són aquellsque en un moment determinat apa-reixen per primer cop en una po-blació, o bé que malgrat que haginaparegut anteriorment n’han aug-mentat molt la incidència, o ques’han propagat a zones on no hihavia constància que fossin pre-sents. Els patògens reemergents sónaquells la incidència dels quals estroba en augment a causa de canvisen la seva epidemiologia. Es tractad’agents de malalties que es creia

que estaven controlades, però queper canvis adaptatius del patogen,canvis en l’estat immunològic delshostes o canvis socioeconòmics,demogràfics o ambientals han tor-nat a aparèixer. Tots aquests patò-gens, emergents i reemergents cons-titueixen un problema important dela salut pública.

En una revisió sobre agents infec-ciosos de l’any 2001, es van identificarcom a patògens humans 1.415 es-

pècies de microorganismes queincloïen 217 virus i prions, 538 bac-teris, 307 fongs, 66 protozous i 287helmints (Taylor, Latham i Wool-house, 2001). De tot el conjunt, el 61 % eren agents zoonòtics, és a dir,capaços d’infectar diferents hos-tes vertebrats, i el 12 % podien serconsiderats patògens emergents(figura 1).

LA INFLUENÇA AVIÀRIA:ELS VIRUS RESPONSABLES

La influença o grip aviària és unamalaltia de l’aviram causada pelsvirus de la influença A, que perta-nyen a la família dels ortomixovirus,oficialment Orthomyxoviridae, delgrec orthoı, que vol dir ‘correcte’, i myxa, que vol dir ‘mucus’ (Lamb iKrug, 2001). Dins d’aquesta mateixafamília destaca el virus responsablede la influença humana, que ano-menem grip. De fet, ja Hipòcratesva descriure l’any 412 aC un procésrespiratori similar a la grip quetambé apareix en documents de l’e-dat mitjana (Oldstone, 1998). La griphumana es caracteritza pels pro-cessos epidèmics que apareixen demanera irregular i que solen origi-

4 • TECA / 10

Helmints6 %

Virus / prions 44 %

Protozous11 %

Fongs9 %

Bacteris30 %

FIGURA 1. Distribució de patògens emergents segons el grup al qual pertanyen.La figura mostra que gairebé la meitat de tots els patògens emergentspertanyen a la categoria de virus o prions (Taylor, Latham i Woolhouse, 2001).

Els patògens emergents sónaquells que en un moment

determinat apareixen per primercop en una població, o bé que

malgrat que hagin aparegutanteriorment n’han augmentatmolt la incidència, o que s’han

propagat a zones on no hi haviaconstància que fossin presents


nar-se a l’Orient, i perquè mostrauna gravetat variable que pot cau-sar mortalitat entre gent de la ter-cera edat i a individus immunosu-primits. El terme influença deriva dela italianització de la paraula llatinainfluentia, perquè es consideravaque les epidèmies eren degudes ainfluències astrals o ocultes.

Els virus de la família dels orto-mixovirus es caracteritzen per tenirvirions amb un embolcall lipídic queposseeix dues glicoproteïnes cab-dals, que són l’hemoaglutinina i laneuraminidasa, i un genoma seg-mentat d’ARN de polaritat negativa(Lamb i Choppin, 1983). Es trobendividits en quatre gèneres segons les seves propietats antigèniques, iun d’aquests és el de la influença A, que té un genoma amb vuit seg-ments d’ARN. D’altra banda, elsvirus de la influença A es classifiquenen subtipus, o soques antigènica-ment distintes segons la possessiód’un dels setze tipus d’hemoagluti-nina (H1-H16) i un dels nou tipus deneuraminidasa (N1-N9) possibles(Wright i Webster, 2001). S’han aïllaten aus domèstiques i silvestres, quesón les responsables de la perpe-tuació d’aquests virus a la natura,soques del virus de la influença Aamb totes les potencials combina-cions d’hemoaglutinines i neurami-nidases.

LA INFLUENÇA AVIÀRIA:LA MALALTIA

La influença o grip aviària és unamalaltia contagiosa que normal-ment afecta només les aus. Els virusde la grip aviària són altament espe-cífics en l’espècie animal, però hi hahagut transmissió interespecíficaque ha causat infeccions en humans(Claas, Osterhaus et al., 1998). En l’aviram, apareixen dues modalitatsde la malaltia, caracteritzades, res-pectivament, per una baixa i una altavirulència. La modalitat de baixavirulència causa una simptomato-logia suau o inexistent, i freqüent-ment es propaga de manera indis-criminada. La modalitat altamentpatogènica es transmet molt rà-

pidament entre l’aviram, causa unainfecció que afecta òrgans interns i produeix una mortalitat que enalguns casos pot ser de prop del 100 % en quaranta-vuit hores. Enaquest darrer cas estem davantd’una malaltia aviària de declaracióobligatòria a la Unió Europea (Con-sell Directiu 82/894/EEC), i des de1992 existeixen mesures comunità-ries de control (Consell Directiu92/40/EEC). La influença aviàriad’alta patogenicitat es troba en lallista de l’Organització Mundial deSanitat Animal de malalties d’ani-mals domèstics que poden causaruna elevada mortalitat en animals, is’hi troba definida com una infeccióde l’aviram causada per qualsevolvirus de la influença A dels subtipusH5, H7, o qualsevol altre virus de la influença aviària amb un índex de patogenicitat intravenosa supe-rior a 1,2, o, alternativament, ambuna mortalitat superior al 75 %. Detots aquests virus la soca H5N1 és laque presenta una virulència mésgran.

Des de 1959 s’han descrit nomésvint-i-quatre brots de grip aviàriaaltament patogènica, però algunsdels d’aparició recent han tingut ungran impacte socioeconòmic, comels casos dels brots de 1999-2000 aItàlia (Capua i Marangon, 2000), elde 2003 a Holanda (Koopmans, Wil-brink et al., 2004) i sobretot des de desembre de 2003 el brot d’ori-gen asiàtic que afecta l’aviram dediferents llocs del planeta (Chen,Deng et al., 2004; Tiensin, Chaita-weesub et al., 2005).

El fet que la soca H5N1 es trobitan àmpliament difosa en l’aviramimplica dos riscos importants per a la població humana. D’una banda,la possibilitat d’una transmissiódirecta de les aus infectades a l’home,al qual provoca un greu procéspneumònic amb afectació de múl-tiples òrgans, que va unit a una mor-talitat d’aproximadament un 50 %(Chotpitayasunondh, Ungchusak etal., 2005). Aquesta transmissió, mal-grat que existeix, és molt ineficientja que només s’han produït uns centcinquanta casos, que és un nombremolt baix si es té en compte l’e-norme quantitat d’aus infectades, ésa dir, els casos favorables perquè hi hagi una transmissió de l’au al’home, especialment en les condi-cions d’estreta convivència d’éssershumans i aviram que es donen enzones socioeconòmicament depri-mides. En qualsevol cas, el risc méselevat per a la salut humana el repre-senta la possibilitat que el virus dela influença aviària evolucioni fins auna modalitat altament infecciosaper a l’home, capaç de provocar unquadre clínic molt greu. Aquesthipotètic nou virus seria el potencialagent causal d’una epidèmia global:la tan temuda pandèmia.

Durant el brot present, han apa-regut casos conformats en humanscausats per la soca H5N1 a Cam-bodja, Indonèsia, Tailàndia, al Viet-nam i a la Xina. Abans s’havien des-crit casos a Hong Kong el 1997, quevan ser la primera descripció de lainfecció a humans. Després van tor-nar a aparèixer casos el 2003 en la

TECA / 10 • 5

El risc més elevat per a la saluthumana el representa la possibilitat que el virus de la influença aviària evolucionifins a una modalitat altamentinfecciosa per a l’home


mateixa regió que afectaven unafamília que havia viatjat al sud de laXina. Aparentment, la manera méshabitual de contagi és per contactemolt directe amb aus infectades, osuperfícies i objectes contaminatsamb les seves secrecions corporals.La gran majoria dels casos s’handonat en zones rurals o periurbanesen les quals hi ha una gran con-vivència entre homes i aviram, laqual cosa proporciona l’oportunitatde l’exposició a materials contami-nats amb les deposicions de les ausmalaltes.

Cal tenir en compte que és pràc-tica freqüent que els animals quemostren símptomes de malaltiasiguin emprats per al consum propi,o fins i tot per a la venda. Evident-ment, tot això és una conseqüènciadel baix nivell econòmic i de lespenúries econòmiques i alimentà-ries de la població. El risc més ele-vat de contagi es dóna durant elsacrifici, el plomat, la tallada i la pre-paració de les aus per consumir-les.D’altra banda, no hi ha cap evidèn-cia que la ingestió d’aus correcta-

ment cuinades hagi mai propagat lainfecció.

LA VARIABILITAT DELS VIRUS DE LA INFLUENÇA AVIÀRIA

Una altra característica dels virus dela influença aviària és la seva àmpliazoonosi, és a dir, la seva capacitat perinfectar una gran varietat d’espèciesd’aus, la qual cosa complica extra-ordinàriament el control d’aquestamalaltia. No és clar, per exemple, elpaper de les aus migratòries, queparticipen en la propagació a grandistància de la infecció, ja que sóncapaces de recórrer distàncies enor-mes en les seves migracions. Sabemque les aus aquàtiques silvestres sónel reservori del virus de la influen-ça A humana, que han portat des detemps immemorial. Tornant a lainfluença aviària, la hipòtesi actualés que els virus altament patogènicsno es troben de manera natural enles aus silvestres i que només hi apa-reixen després que virus del subti-pus H5 o H7 de baixa patogenicitat

hagin estat transmesos per aus sil-vestres a l’aviram, on evolucionenfins a soques altament patogèni-ques. Malgrat això, sembla queactualment i a causa de l’endemici-tat de la infecció en determinats paï-sos asiàtics, es troben virus de lainfluença aviària d’alta patogenici-tat del subtipus H5N1 en aus silves-tres.

Un cas preocupant és el dels ànecs silvestres que excreten els virus engrans quantitats quan es trobeninfectats, però que no mostren capsímptoma de la malaltia, per la qualcosa són reservoris silents per a la transmissió del virus a d’altreshostes.

Els ortomixovirus són uns virusamb una extraordinària variabilitatgenètica que és la resultant de diver-sos mecanismes (Wright i Webster,2001). La figura 2 mostra els dosmecanismes que donen lloc als can-vis característics d’aquest virus. Peruna banda, com tots els virus quetenen un genoma d’ARN, utilitzenuna polimerasa que comet errors decòpia i que alhora no té la capacitatde corregir aquests errors, com és elcas de les polimerases que copienADN. Això és una font de variabili-tat, ja que causa l’aparició de muta-cions que provoquen canvis gra-duals en el virus. Això no obstant, elmecanisme més important que oca-siona l’aparició de canvis dràstics enel genoma del virus és la capacitatde rearranjament (reassortment) quepresenten els vuit fragments d’ARNdel genoma, després d’una coinfec-ció de dos virus diferents del tipus Aen una mateixa cèl·lula. Aquestdarrer mecanisme és el que potdonar lloc a un intercanvi de mate-rial genètic entre virus de la influençahumana i virus de la influença avià-ria durant una coinfecció d’ambdósvirus en un mateix hoste. El nou vi-rus resultant pot presentar les carac-terístiques d’una eficient propaga-ció en humans, com el virus de lagrip humana, i una gran virulència,com el virus de la influença aviària.A la taula 1 es poden veure els dife-rents tipus d’hemoaglutinina i neu-raminidasa que es troben en virusde la influença A de diferents hostes.

6 • TECA / 10

Mutació

Rearranjament

FIGURA 2. Mecanismes de variabilitat dels virus de la influença.


De tots aquests hostes, el porc és l’a-nimal que té més possibilitats de serl’hoste pont en què pot aparèixer unnou virus amb el potencial per cau-sar una pandèmia de resultatscatastròfics.

Curiosament, i malgrat el que s’hadit abans, els virus de la influen-ça aviària presenten, pel que fa alsaminoàcids, uns nivells evolutiusbaixos en comparació amb els virusde la influença humana, mentreque des del punt de vista delsnucleòtids ambdós virus tenen unmateix nivell de variació. Això sem-bla indicar que els virus de lainfluença aviària es troben propd’una adaptació òptima als seushostes naturals.

INFLUENÇA AVIÀRIA I SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Una mesura preventiva essencial perevitar una pandèmia és el control dela influença aviària en les aus. La gripque afecta amb elevada patogenici-tat l’aviram és una malaltia benconeguda des de fa temps pels vete-rinaris, malgrat que no hi ha hagutmai casos en el nostre país. Els brotsd’aquesta malaltia, que és de decla-ració obligatòria a la Unió Europea,es detecten fàcilment pels clarssímptomes que desenvolupa l’avi-ram malalt. Es tracta, per tant, debrots ràpidament detectables que espoden controlar satisfactòriamentamb una sèrie de mesures que estroben recollides en la legislacióinternacional de sanitat veterinàriades de fa molt temps.

En el cas de l’aparició d’un brotde la malaltia a l’aviram, es proce-deix al sacrifici immediat de totesles aus de la granja afectada, a ladestrucció de totes les restes (cos-sos, plomes, ous, etc.) de les ausmortes i a la desinfecció a fons deles instal·lacions. També, com amesura preventiva, es prohibeix elmoviment o la venda d’animals degranges de fins a 3 km de la granjaon han aparegut els casos, i es duena terme controls en totes les gran-ges a 10 km al voltant. Totes aques-tes mesures són estrictament apli-

cades, i de fet signes com que les ausconsumeixin menys aliments o unadisminució en la posta d’ous sónsuficients perquè s’immobilitzin elsanimals i productes d’una granjadeterminada.

A més de totes aquestes mesuresespecífiques davant de l’apariciód’un possible brot, cal tenir presentque, independentment que es pre-senti la malaltia o no, hi ha semprecontrols exhaustius a les granges, alsescorxadors, a les empreses del sec-tor i en els punts de venda, així comals restaurants. Amb totes aquestesmesures s’impedeix el pas d’aus o deproductes avícoles infectats al con-sumidor. La reglamentació actualexigeix una traçabilitat de tots elsproductes i els seus orígens, demanera que en cas d’un hipotètic

brot es podria retirar del mercatqualsevol producte de risc.

S’ha de recordar també que finsara no hi ha cap evidència que lamalaltia hagi estat transmesa a per-sones pel consum de carn o d’ous d’a-viram infectat. Els casos han apare-gut en llocs amb baixes condicionshigièniques, on a més el contacteentre homes i aviram és tan properque es donen les condicions òptimesper inhalar el virus present en lessecrecions dels animals infectats. Acasa nostra aquestes condicions noes donen i la immensa majoria deproductes avícoles que arriben alconsumidor són d’origen nacional. Elrisc de transmissió per ous d’aviramcontaminat és remot, ja que un delsprimers signes de la infecció és el ces-sament quasi immediat de la posta.

TECA / 10 • 7

La grip que afecta amb elevadapatogenicitat l’aviram és unamalaltia ben coneguda des de fatemps pels veterinaris, malgratque no hi ha hagut mai casos en el nostre país

TAULA 1. Tipus d’hemoaglutinina i neuraminidasa en els diferents hostesnaturals dels virus de la influença de tipus A

H1 N1

H2 N2

H3 N3

H4 N4

H5 N5

H6 N6

H7 N7

H8 N8

H9 N9

H10

H11

H12

H13

H14

H15

Ho s tes n a tu ra ls d e ls v iru s d e la in flu e nça d e tipu s A

Hemoaglutinina Neuraminidasa


Un altre marge de seguretat elproporciona el fet que els ortomi-xovirus, grup al qual pertanyen elsvirus de la influença, són virus ambun embolcall lipídic que els fa làbilsa la temperatura. Així aquests viruss’inactiven durant la cocció. A talld’exemple, el virus no resisteix unminut a una temperatura de 70 ºC.Per tant, qualsevol carn d’aviram, oous, sotmesos a una correcta coccióés perfectament segura per al con-sum. També cal recordar que tots elsproductes comercials, per exemplela maionesa o semblants, han estattambé sotmesos a un tractamenttèrmic, per això també són segursper al consumidor.

SOM DAVANT D’UNA PANDÈMIA?

És evident que s’ha creat una alarmasocial respecte a la possibilitat de l’a-parició d’una pandèmia de grip avià-ria en la població humana (Fleming,2005). De fet, experts de l’Organit-zació Mundial de la Salut (OMS) id’altres institucions creuen que elmón es troba més a prop que maid’una nova pandèmia d’influen-ça des del 1968, que va ser quan esvan donar les darreres pandèmiesdel segle XX.

Cal recordar que l’aparició depandèmies de grip és un fenomenque s’emmarca dins del cicle epide-miològic de la malaltia (Wright i

Webster, 2001). Històricament, esconeix amb tots els detalls l’aparicióde si més no quatre pandèmies degrip humana: els anys 1892-1893, el1918-1919, 1957-1958 i 1968-1969.L’impacte social i sanitari de cadas-cuna d’aquestes pandèmies ha estatmolt diferent, i de totes la de 1918(mal anomenada grip espanyola) vaser la de més gravetat.

Perquè es presenti una novapandèmia de grip s’han de produirsi més no tres fenòmens. Primera-ment, l’aparició d’un nou subtipusde virus. Després, que aquest viruses transmeti a persones, i finalment,que aquest nou virus pugui sertransmès a humans amb alta efi-ciència.

La taula 2 mostra els sis graus d’a-lerta pandèmica que utilitza l’OMScom a sistema per informar la pobla-ció de la situació del risc present i dela necessitat d’instaurar una sèrie de mesures de xoc. La designació decada nivell, així com la decisió de passar d’un grau d’alerta a unaltre superior recau en el directorgeneral de l’OMS. Cadascun d’a-quests nivells d’alerta coincideix amb una sèrie d’activitats implemen-tades per l’OMS, la comunitat inter-nacional, els governs i la indústria. El que causa el pas d’una fase a unaaltra són tota una sèrie de factors queinclouen la situació epidemiològi-ca de la malaltia i les característi-ques dels virus que circulen entre la població. El desembre de 2005,

el món es trobava en situació de risc 3, en la qual un nou virus delsubtipus H5N1 estava causant lamalaltia a humans, però encara noté una transmissió eficient i con-tinuada en la població humana.Només es contagia a humans percontacte continu amb aviram ma-lalt. Els éssers humans infectatsamb la soca aviària H5N1 pateixenuna greu malaltia però no contagienfàcilment el virus a d’altres indi-vidus.

Hi ha, doncs, justificació per a l’a-larma social que s’ha desencadenat?Diríem que l’alarma social no estàjustificada, però que sí està plena-ment legitimada l’alerta de les auto-ritats sanitàries internacionals. Ésdifícil que es posi en marxa l’alertasense provocar de retruc alarma. Lesdades científiques indiquen que ésprobable que durant la dècada vi-nent hi hagi una nova pandèmia degrip a humans causada pel virus de la influença aviària. És difícil pre-dir l’impacte d’aquesta pandèmia. Jas’ha indicat que en les ocasions ante-riors hi ha hagut les conseqüènciesdevastadores de la grip del 1918, enuna època prèvia a l’ús d’antibiòticsi que va coincidir amb el final de laPrimera Guerra Mundial, i d’altrabanda un impacte molt menor, mal-grat que encara important, de lespandèmies de 1957 i 1968.

Actualment, els virus de la in-fluença aviària estan perfectamentadaptats per a replicar fàcilment encèl·lules d’aus, però no ho fan ambla mateixa eficiència en cèl·lules demamífers. No obstant això, i tal coms’ha esmentat abans, els virus de lainfluença de tipus A disposen demecanismes com la mutació i,sobretot, d’arranjament genètic quepoden permetre la seva adaptacióper a la propagació eficient encèl·lules humanes. Així, si el virusH5N1 arriba a causar un gran nom-bre d’infeccions en humans, o bé esrecombina amb un virus de lainfluença humana, podria aparèixeruna nova variant vírica de granvirulència que es transmetés ràpi-dament dins la població humana.De fet, les pandèmies de 1957 i 1968es van produir per la recombinació

8 • TECA / 10

TAULA 2. Fases de l’alerta pandèmica de l’Organització Mundial de la Salut perla influença aviària

Fase Característiques Grau

Fase interpandèmica Risc baix de casos humans 1

Virus nou, sense casos humans Risc més elevat de casos humans 2

Alerta pandèmica Transmissió humana inexistent o molt baixa 3

Un virus nou causa casos Evidència d’un augment de humans transmissió humana 4

Evidència de transmissió humana significativa 5

Pandèmia Transmissió humana eficient i continuada 6


de virus humans i aviaris. El subti-pus que va provocar la pandèmia del1957, l’H2N2, es va generar perrecombinació d’una soca humanaH1N1 amb una soca aviària H2N2,de la qual va adquirir els gens del’hemoaglutinina (H2) i la neurami-nidasa (N2). La pandèmia de 1968,causada per un subtipus H3N2, esva originar per recombinació d’unvirus humà H2N2 amb un virus del’aviram H3. Ni el 1957 ni el 1968 esvan detectar casos de grip aviàriad’elevada patogenicitat, ja que lamajoria de virus de la influença Acausen una malaltia lleu a les aus.

Malgrat que en fase experimen-tal es disposa de vacunes per alsvirus associats a la grip aviària,encara no es tenen a l’abast per alconsum a gran escala en situaciópandèmica o prepandèmica, peròsembla que aquesta qüestió està enprocés de resolució. D’altra banda,es disposa d’antivírics adreçats abloquejar l’acció de la neuramini-dasa del virus de la influença aviàriai, per tant, a frenar la propagació delvirus cèl·lula a cèl·lula. No obstantaixò, l’efectivitat d’aquests antivíricsés relativa. En qualsevol cas la utilit-zació d’antivírics enfront d’un virusamb tanta capacitat per variar enfases prepandèmiques seria contra-produent ja que podria donar lloc asoques resistents a l’antivirus.

És evident que si es produeix arauna nova pandèmia, l’impacte sani-tari més fort es donarà indubtable-ment en llocs del Tercer Món, on hiha mancances d’infraestructuressanitàries adients i no es disposadels recursos suficients per assistirla població malalta. Cal, per tant,centrar els esforços a millorar lescondicions d’higiene i de sanitat d’a-questes zones econòmicament isocialment deprimides per evitar elsefectes d’aquesta hipotètica pandè-mia.

QUINA HA DE SER LA NOSTRARESPOSTA ENFRONT DE LES INFECCIONS EMERGENTS?

Un motiu pel qual prestem cada copmés atenció a les infeccions emer-

gents és pel fet que el problemaguanya en freqüència i importància:és a dir, cada cop tenim constànciade més infeccions emergents i deconseqüències més greus. A méssom conscients que hi ha una sèriede canvis socials que promouen l’a-parició d’aquestes infeccions. Entreaquests canvis destaquen l’augmentde població mundial, la disponibili-tat de mitjans de transport ràpidsque permeten superar grans distàn-cies en poc temps i els canvis sobrel’ecologia i el clima.

Davant d’aquesta situació calprendre una sèrie de mesures endesenvolupar mètodes de diagnòs-tic ràpids i fiables que permetin durun control de la prevalença delsagents infecciosos en poblacionsd’animals silvestres. És necessaritambé un estudi de l’estabilitat delspatògens en condicions naturals,desenvolupar pràctiques desinfec-tants adients, conèixer detalls de l’e-cologia, reservoris, vies de transmis-sió i cicles infecciosos dels patògens,així com determinar la patogenici-tat, l’espectre d’hostes, les dosisinfeccioses i els models animals delsagents causants d’infeccions emer-gents.

BIBLIOGRAFIA

CAPUA, I.; MARANGON, S. (2000). «The avianinfluenza epidemic in Italy, 1999-2000:a review». Avian Pathology, vol. 29, p. 289-294.

CHEN, H.; DENG, G.; LI, Z.; TIAN, G.; LI, Y.;JIAO, P.; ZHANG, L.; LIU, Z.; WEBSTER, R.G.; YU, K. (2004). «The evolution ofH5N1 influenza viruses in ducks insouthern China». Proceedings of theNational Academy of Sciences of the United States of America, vol. 101, p. 10452-10457.

CHOTPITAYASUNONDH, T.; UNGCHUSAK, K.;HANSHAOWORAKUL, W.; CHUNSUTHIWAT, S.;SAWANPANYALERT, P.; KIJPHATI, R.; LOCHIN-DARAT, S.; SRISAN, P.; SUWAN, P.; OSOTTHA-NAKORN, Y.; ANANTASETAGOON, T.; KANJANA-WASRI, S.; TANUPATTARACHAI, S.; WEERAKUL,J.; CHAIWIRATTANA, R.; MANEERATTANA-PORN, M.; POOLSAVATKITIKOOL, R.; CHO-KEPHAIBULKIT, K.; APISARNTHANARAK, A.;DOWELL, S. F. (2005). «Human diseasefrom influenza A (H5N1), Thailand,2004». Emerging Infectious Diseases,vol. 11, p. 201-209.

CLAAS, E. C. J.; OSTERHAUS, A. D. M. E.; BEEK,R. van; DE JONG, J. C.; RIMMELZWAAN, G.F.; SENNE, D. A.; KRAUSS, S.; SHORTRIDGE,K. F.; WEBSTER, R. G. (1998). «Humaninfluenza A H5N1 virus related to ahighly pathogenic avian influenzavirus». Lancet, vol. 351, p. 472-477.

FLEMING, D. (2005). «Influenza pandemicsand avian flu». British Medical Journal,vol. 331, p. 1066-1069.

KOOPMANS, M.; WILBRINK, B.; CONYN, M.;NATROP, G.; NAT, H. van der; VENNEMA,H.; MEIJER, A.; STEENBERGEN, J. van; FOU-CHIER, R.; OSTERHAUS, A.; BOSMAN, A.(2004). «Transmission of H7N7 avianinfluenza A virus to human beingsduring a large outbreak in commercialpoultry farms in the Netherlands».Lancet, vol. 363, p. 587-593.

LAMB, R. A.; CHOPPIN, P. W. (1983). «The GeneStructure and Replication of Influenza-Virus». Annual Review of Biochemistry,vol. 52, p. 467-506.

TECA / 10 • 9

Hi ha, doncs, justificació per a l’alarma social que s’hadesencadenat? Diríem quel’alarma social no està justificada,però que sí està plenamentlegitimada l’alerta de lesautoritats sanitàriesinternacionals


LAMB, R. A.; KRUG, R. M. (2001). «Orthomy-xoviridae: The Viruses and Their Repli-cation». A: KNIPE, D. M.; HOWLEY, P. M.[ed.]. Fields Virology. Filadèlfia: Lip-pincott Williams and Wilkins, p. 1487-1531.

OLDSTONE, M. B. A. (1998). Viruses, plagues,and history. Nova York: Oxford Univer-sity Press.

TAYLOR, L. H.; LATHAM, S. M.; WOOLHOUSE, M.E. J. (2001). «Risk factors for humandisease emergence». PhilosophicalTransactions of the Royal Society ofLondon Series B-Biological Sciences,vol. 356, p. 983-989.

TIENSIN, T.; CHAITAWEESUB, P.; SONGSERM, T.;CHAISINGH, A.; HOONSUWAN, W.; BURA-NATHAI, C.; PARAKAMAWONGSA, T.; PRE-

MASHTHIRA, S.; AMONSIN, A.; GILBERT, M.;NIELEN, M.; STEGEMAN, A. (2005). «Highlypathogenic avian influenza H5N1,Thailand, 2004». Emerging InfectiousDiseases, vol. 11, p. 1664-1672.

WRIGHT, P. F.; WEBSTER, R. G. (2001). «Or-thomyxoviruses». A: KNIPE, D. M.; HOW-LEY, P. M. [ed.]. Fields Virology. Filadèl-fia: Lippincott Williams and Wilkins, p. 1533-1579.

10 • TECA / 10

Fotografies cedides pel Museu de l’Institut Químic de Sarrià.


ciÈncia virus emergents - publicacions.iec.cat · mixovirus es caracteritzen per tenir virions amb...

Documents