D’INTEGRACIÓ DE LA XARXA SANITÀRIA MUNICIPAL

20 ANYS

informatiuButlletí

núm. 7 | setembre 2003

C S B Consorci Sanitari de Barcelona

IMAS

Institut Municipald’Assistència Sanitària

EL NAIXEMENT • EL PERÍODE OLÍMPIC • LA FUSIÓ • LES LÍNIES DE FUTUR

Coberta IMAS 20 anys jc2 22/10/03 10:17 Página 3

núm. 7 | setembre 2003

4 1984-1988: el naixementEntrevistes a:• Dr. Joan Clos (alcalde de Barcelona)• Dr. Ludvik Drobnic (Servei de Medicina Infecciosa, Hospital del Mar)• Sra. Margarita Vila (Servei d’Admissions del Centre Geriàtric, IAGS)

12

20

28

1989-1992: el període olímpicEntrevistes a:• Dr. Jordi Segura (cap de la Unitat de Recerca en Farmacologia, IMIM)• Dr. Pere Benito (cap del Servei de Reumatologia, Hospital del Mar)• Dr. Josep Santacreu (conseller delegat de DKV Assegurances)

1993-1997: la fusióEntrevistes a:• Sr. Josep Fité (director general de Consultoria i Gestió, SA, CHC)• Sra. Ernes Junyent (infermera d’Hemodiàlisi, Hospital del Mar)• Sra. Mercè Piraces (infermera de la Unitat Funcional de Càncer

Colorectal, Hospital del Mar)

1998-2003: les línies de futurEntrevistes a:• Dr. Raimon Belenes (conseller delegat de l’IMAS)• Dr. Antoni Serra (Servei d’Hemodinàmia, Hospital del Mar)• Sra. Natàlia Sánchez (auxiliar administrativa de Recursos Humans, IMAS)

EDITA: INSTITUT MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA. EDIFICI HOSPITAL DEL MAR. PG. MARÍTIM, 25-29. 08003 BARCELONA. TEL. 93 248 30 00.COORDINACIÓ: MARIBEL PÉREZ. REDACCIÓ: AMÈLIA LÓPEZ-FERRER. COL·LABORADORES: ROSA MANAUT, VERÓNICA DOMÍNGUEZ, ANNA SÁNCHEZ.REALITZACIÓ: HORES EXTRAORDINÀRIES. DISSENY GRÀFIC: ALBERT ROCA. FOTOGRAFIES: JAVIER RÍO, FRIS IMATGE, ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’IMAS.IMPRESSIÓ: GRÁFICAS COLOMA.

Sumari

Butlletí 7 portada... 22/10/03 10:17 Página 2

La creació de l’IMAS va constituir una fita en el procés de modernitzacióde la sanitat pública de Barcelona. Avui hem de retre homenatge aaquelles persones que van impulsar el procés de la seva creació, lesquals, amb la seva visió, demostraren que una gestió sanitària públicamoderna i de qualitat és factible.

No és possible, en aquestes breus línies, fer una anàlisi exhaustiva delprocés de millora dels nostres centres i serveis, però potser el mésnotable fou la designació de l’Hospital del Mar com a hospital olímpic il’impuls que això va significar per a la transformació d’aquest centre. Crec que, ara, totsestem treballant en una bona línia de futur, amb prudència, imaginació, rigor i serietat, icom a mostra d’això aquest any s’han posat en marxa nous serveis i equips mèdics (el nouequip de diagnòstic per la imatge i la unitat d’hemodinàmica), i l’any vinent ja tindrem enmarxa el nou centre sociosanitari del Fòrum. Hem fet, també, una aposta per labiomedicina, tot potenciant la recerca amb noves infraestructures científiques al voltant del’Hospital del Mar, per tal de ser a l’avantguarda de la medicina del segle XXI.

Ara bé, més enllà dels projectes específics, em sento molt orgullós de tots els nostrescentres assistencials (Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, Centre Geriàtric, InstitutPsiquiàtric i programes de suport a la primària), docents (Escola de Formació ProfessionalBonanova i Escola Universitària d’Infermeria del Mar) i investigadors (IMIM). I renovo elnostre compromís de servei sanitari públic de qualitat, obert a la ciutadania de Barcelona,amb una vocació comunitària, però també al capdavant de la recerca i la innovació. Aquestobjectiu ha de ser comú, compartit per treballadors, gestors i responsables institucionals, ino serà possible assolir-lo sense diàleg i acord amb els sindicats de l’IMAS.

José Cuervo i ArgudínPresident del Consell d’Administració de l’IMAS

Butlletí 7 portada... 22/10/03 10:17 Página 3

4 IMAS

Ara fa 20 anys, el dia 18 demarç de 1983, va néixerl’IMAS. El Consell Plenari de

la Corporació Municipal de Barcelonaprocedia a crear-lo per tal que facili-tés la integració dels recursos assis-tencials municipals dins d’una xarxaúnica. Des del primer moment, l’IMASva gaudir de personalitat jurídica ipatrimoni propis, i va rebre l’encàrrecde la gestió directa dels serveis hos-pitalaris i d’assistència mèdica primà-ria de l’Ajuntament de Barcelona.

L’IMAS representava tota una novetaten el panorama sanitari català iespanyol. Entre les novetats aporta-des, incorporava una eina absoluta-ment innovadora en els anys vuitanta:el Pla d’empresa, que ja representavaen si mateix una fita important en el

plantejament de la gestió i el desen-volupament d’una autonomia admi-nistrativa. L’IMAS acompleix la sevamissió amb escreix, i en poc tempsmostra un augment sostingut de l’ac-tivitat assistencial i la productivitat iuna progressiva interdependència icoordinació entre tots els seus cen-tres.

Un context de canvis

La primera etapa de l’IMAS es desen-volupa en un context d’indefiniciógeneral i de moments importants enla concreció del mapa de salut catalài barceloní. Es constitueix el Consorcid’Hospitals de Barcelona i l’Àrea deSalut de Barcelona, que eren pecescabdals per definir la posició dels cen-tres de l’IMAS en el mapa sanitari ques’estava formant.

També apareix, el 1985, el Pla de reor-denació hospitalària de Catalunya,que es concreta en la constitució dela Xarxa Hospitalària d’Utilitat Pública(XHUP), preveient un augment sensi-ble de les places als hospitals bàsics.El 1991 es crearà una xarxa de 3.000llits per a malalts crònics, fet queafecta l’IMAS per al seu objectiu —encara no assolit en aquells

[1984-1988] El naiEL DIA 18 DE MARÇ DE1983, VA NÉIXER L’IMAS,UNA NOVETAT EN LAGESTIÓ SANITÀRIAD’ARREU DE L’ESTAT

LA PRIMERA ETAPA DEL’IMAS ESDESENVOLUPA EN UNMOMENT CLAU PER ALA SANITAT: LACONCRECIÓ DEL MAPADE SALUT CATALÀ, LACONSTITUCIÓ DE LAXHUP I L’APROVACIÓ DELA LLEI GENERAL DESANITAT

� L’any 1985 s’elabora el registred’altes dels hospitals generals,juntament amb l’InstitutMunicipal de la Salut. S’abordala codificació dels diagnòstics idels procediments quirúrgics.

� L’alta taxa de reingressos al’Hospital del Mar s’escomet comun dels principals fets que cal treballar.

[1984

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 4

IMAS 5

moments— d’arribar a la concertacióamb l’ICS del Centre Geriàtric i de laXarxa d’Assistència Primària.

Finalment, en aquest període es pro-dueix un fet clau: s’aprova la Llei desanitat, promulgada l’any 1986(41/1986), que preveu un sistemasanitari ordenat per a cada comunitatautònoma. Tanmateix, classifica elshospitals en tres categories: hospitalsgenerals bàsics, hospitals generals dereferència i hospitals generals d’altatecnologia. Els hospitals del Mar iEsperança quedaren tots dos situatsdins del segon tipus, com a hospitalsgenerals de referència. El CentrePeracamps va quedar com a hospitalmonogràfic de suport; el CentreGeriàtric, com a hospital de crònics;els centres de Planning restaren coor-dinats amb els centres d’atenció pri-mària, i els transports sanitaris es vanincorporar a les prestacions concerta-des per l’ICS.

Els plans d’empresa

El primer Pla d’empresa de l’IMAScomprenia el període 1984-1987 idefinia els hospitals del Mar i

l’Esperança com a hospitals generalsque cobrien els districtes municipalsde Sant Martí i Ciutat Vella el primer iGràcia el segon. L’IMPU es descriviacom a unitat d’hospitalització decurta i mitjana estada per a trastornsmentals, vinculat amb l’Hospital del’Esperança. El Centre Peracamps erael Centre Quirúrgic Municipald’Urgències, especialitzat en rehabili-tació i urgències i vinculat a l’Hospitaldel Mar. El Centre Geriàtric es definiacom a centre de nivell terciari, lligatals hospitals per a rehabilitació icures mínimes de llarga durada.També es creaven tres centres d’as-sistència primària municipal, vincu-lats als hospitals, i s’acordava integrarl’assistència de beneficència a tots elscentres i ampliar la cobertura delscentres de planificació familiar i larecerca i docència dels centres a tra-vés de l’Institut Municipal d’Investiga-ció Mèdica i de la Unitat Docent Uni-versitària Municipal.

Durant aquest període es va elaborarun segon Pla d’empresa per als anys1986, 1987 i 1988, tot considerant queel grau d’acompliment del primer plahavia estat satisfactori quant a quali-

tat assistencial, productivitat i perso-nal, mentre que les disfuncions en elsresultats econòmics s’atribuïen bàsi-cament al fet que el nivell de tarifesfixat per l’ICS no arribava a les mag-nituds que s’havien estimat.

Equilibri i rigor ambaugment de l’activitat

La resolució de l’equilibri pressupos-tari es basava, per tant, en els acordsamb el Departament de Sanitat iSeguretat Social de la Generalitat deCatalunya, que situava els seus hospi-tals com a centres de referència perals ambulatoris de l’ICS del seu terri-tori, i també amb el PAMEM i amb laDiputació de Barcelona, pel que fa al’assistència psiquiàtrica.

La gestió econòmica va tenir sempreuna voluntat de transparència i vaacceptar el repte de millorar cons-tantment els serveis sanitaris mitjan-çant inversions que evitessin els dete-rioraments de les infraestructures,tot utilitzant amb cura els recursoseconòmics disponibles. D’aquestamanera es demostrava que els ajunta-ments podien ser pioners a l’horad’emprendre iniciatives renovadoresamb èxit.

xement

� L’organització dels arxius d’històries clíniques i elcanvi de paper de “magatzem” a “centre dedocumentació clínica i de gestió del coneixement”és un tema principal des de la primera etapa del’IMAS.

1988]

AMB LA CREACIÓ DEL’IMAS ES DEMOSTRAVAQUE ELS AJUNTAMENTSPODIEN SER PIONERSEN INICIATIVESRENOVADORES

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 5

� Es milloren els sistemesd’informació i avaluació de lasatisfacció de l’usuari, apostantper l’increment de lahumanització de l’assistència.

[1984

6 IMAS

Com recorda l’èpocade la creació de l’IMAS?

L’IMAS es creava partint d’una situa-ció en la qual els serveis sanitaris fun-cionaven dins dels serveis generals del’Ajuntament, sense que es coneguésclarament la seva eficiència i espogués controlar estretament la ges-tió. Calia posar ordre a l’àrea sanitàriade manera que fos l’òptima per alfutur d’una gran ciutat. Jo era llavorsregidor de Sanitat i, de la mà de laMercè Sala, que era la tinent d’alcalde,va arribar en Josep Marull, una perso-

na molt entusiasta i capacitada perdur a terme aquest procés. L’IMAS escrea com a institut públic i és un dels

primers que funciona de forma abso-lutament autònoma, amb patrimoni ipersonalitat jurídica pròpies. Aixòrepresentava tota una novetat dinsd’una administració pública, ja queobligava a treballar com una veritableempresa, tenint en compte que caliagenerar ingressos per contrarestarles despeses.

Quin avantatge podiareportar-li la sevaexperiència prèvia?

Encara que fos llavors regidor deSanitat, de fet jo sóc metge i haviatreballat a l’Hospital del Mar. Haviaestat coordinador del centre i enconeixia perfectament la realitat deldia a dia, per la qual cosa estava con-vençut que calia aquest canvi per agi-litzar l’activitat sanitària.

Com es veia des delcos facultatiu la figuradel gestor sanitari?

En aquells moments sí que sobtava encerta manera que un gestor, aparent-ment aliè al món sanitari, parlés de

[1984-1988]

“S’havia de reestructurar l’àrea sanitària de manera que fos l’òptima per al futur d’una gran ciutat”Entrevista al Dr. Joan Clos, alcalde de Barcelona

“A L’HOSPITAL DEL MARJO HAVIA ESTATCOORDINADOR, I, PERTANT, EN CONEIXIAPERFECTAMENT EL DIAA DIA”

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 6

� Es produeix una important inversió en novatecnologia i una ampliació de l’equipamentinformàtic de l’Hospital del Mar i de l’Esperança.Els programes informàtics d’Admissions,Administració, Comptabilitat, Serveis de Suport alDiagnòstic i Serveis Clínics s’uniformen.

1988]

IMAS 7

rendibilitat dels serveis i de control dedespeses de planificació de serveis clí-nics, que pogués seure al davant delfacultatiu i, d’alguna manera, dictésobjectius basats en un pla d’empresa.

Quina era la principalnovetat que aportaval’IMAS?

Aquest nou model de gestió, les einesempresarials i el fet de considerar els

diferents centres com un tot, de coor-dinar-los i d’homogeneïtzar algunsprocessos: des de la contractació i laplantilla a les compres, els sistemesd’informació i, en definitiva, els crite-ris i estratègies de futur. I no parlemnomés del treball assistencial, sinótambé de la recerca i la docència,aspectes que abans es tractaven deforma espontània i independent acadascun dels centres.

Quina va ser laprincipal dificultat quecalia vèncer en aquestaprimera etapa 1983-1988?

Calia forjar sòlidament tots els pactesi convenis que permetessin assegurarels ingressos per a l’assistència sani-tària prestada a la comunitat, i aixíassolir l’estabilitat econòmica, alhoraque es facilitaven les eines per millo-rar l’activitat, l’eficiència i la producti-vitat, com també el nivell de qualitat

de l’assistència, cosa que va incre-mentar-se progressivament en aquestperíode, gràcies a l’esforç de tots.

Creu que l’IMAS vaser pioner?

Totalment. Encara van caldre unsquants anys perquè altres institu-cions públiques adoptessin formesjurídiques semblants i prenguessin elcamí de la gestió sanitària que l’IMASja havia pogut comprovar i millorar enaquesta primera etapa, de maneraque podia servir d’exemple.

Quins creu que sónels signes característicsde la institució que es vacrear llavors i que ésara?

Crec que és una institució en què elsprofessionals que hi treballen s’hi sen-ten molt arrelats, amb un fort senti-ment de pertinença després d’aquestsvint anys de singladura. L’IMAS és arauna institució experimentada, benposicionada en el mapa de la sanitatcatalana, amb un alt nivell de qualitatassistencial, una gran capacitat per ala recerca i una vocació docent quedonen els seus fruits. El que em com-plau és veure que el futur, amb lespossibilitats del Parc de RecercaBiomèdica i els nous serveis propersa la comunitat, com el Centre Socio-sanitari situat al Fòrum 2004, elsdonarà encara més oportunitats detreballar per a la qualitat de vida deles persones d’aquesta ciutat.

“EL FUTUR DONARÀENCARA MÉSOPORTUNITATS ALSPROFESSIONALS DETREBALLAR PER A LAQUALITAT D’AQUESTACIUTAT”

Acte institucional amb la presència de Joan Clos, Josep Marull i altres convidats

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 7

8 IMAS

Com va viure els seusinicis a l’Hospital delMar?

Vaig començar com a metge de guàr-dia a l’Hospital del Mar el 1955, i el1963 ja era cap de servei, en unaèpoca on veritablement calia una

reforma i un recanvi dels metges mésgrans, molt conservadors i contraris aplantejar nous tractaments o fins i tota relacionar-se entre serveis. LaFacultat de Medicina havia arribatl’any 1974-1975 i això va significar unaautèntica pressió per als metges, unavenç molt important, perquè nopodíem dir als estudiants “sí, això esfa així, però aquí no ho fem perquè nopodem...”. Era un estímul important.Calia avançar.

Quina era la situacióde l’Hospital del Mar ambl’Ajuntament de llavors?

Faltaven encara moltes coses, i més siho veiem des de vint anys endavant.Trobo que realment hem milloratmolt. Per a l’Ajuntament es podia dirque érem com qualsevol altre servei,gairebé com Parcs i Jardins. Nopodies ni plantejar-te aconseguiralguna cosa urgent per poder millorarel servei. Tot això de vegades es feiamitjançant altres hospitals, als qualsdemanàvem el que necessitàvem.

Es va entendre lacreació de l’IMAS?

Sí. Crec que era lògic que algú posésordre en les qüestions de sanitatmunicipal, que reordenés els serveis,posés els mitjans que calia per a ser

[1984-1988]

� L’any 1986, l’activitat ha crescut fins a mostrar unincrement del 9% d’UBA i un 14% de millora en laproductivitat. Cada cop més ciutadans es poden beneficiardels serveis sanitaris: es passa de 434.774 UBA el 1983 a544.203 el 1986, i de 173 UBA per treballador a 255.

[1984

“Amb una institució específica per a lasanitat municipal vam aconseguir molta mésrapidesa i eficàcia per resoldre problemes ifer-ho de debò”Entrevista al Dr. Ludvik Drobnic, del Servei de Medicina Infecciosa de l’Hospital del Mar

“ERA LÒGIC QUE ALGÚPOSÉS ORDRE EN LESQÜESTIONS DE SANITATMUNICIPAL. CALIA SERCOMPETITIU I ESTAR ALNIVELL DELS GRANSHOSPITALS DE LACIUTAT”

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 8

IMAS 9

moderns i competitius, amb metgesnous i ben formats, i que es definissinquines eren les especialitats que caliatirar endavant, sense que calguessintotes necessàriament per estar alnivell dels grans hospitals de la ciutat.

Quins canvis es vannotar en crear-se l’IMAS?

Amb una institució específica per a lasanitat municipal, no cal dir que vamaconseguir molta més rapidesa i efi-càcia per resoldre problemes i fer-hode debò. Els primers contactes realsentre hospitals per funcionar deforma unificada van arribar en aquell

moment. Recordo el moment en quèvam posar-nos d’acord per normalit-zar la recepta mèdica —diferentsmedicaments per a diferents malal-ties i a preus diferents— que ha fetque la Farmàcia funcionés així des dellavors. La política d’antibiòtics comu-na a tots els hospitals la vam fertambé aleshores, l’any 1985.

Quin paper tenial’Hospital del Mar en laprimera etapa de l’IMAS?

En aquells moments penso quel’Hospital del Mar anava al davant, i elfet d’unificar-nos sota la institució

IMAS va fer que els altres centresexperimentessin millores perquè elMar les demanava; com que ells entenien el mateix dret que nosaltres,tot i que abans potser no hauriengosat demanar-les, se’ls van obrirmoltes oportunitats.

Com valora l’impacteque va causar l’IMASsobre els hospitalsmunicipals?

Va ser positiu perquè d’alguna mane-ra des de llavors tots els centres vamaprendre a actuar si fa no fa com unde sol. Si bé potser al principi no,amb el temps hem interioritzat quepertanyem a aquesta institució, notan sols al nostre hospital, i això ensdóna més prestigi, seguretat i con-fiança.

“DES DE TOTS ELSCENTRES VAMAPRENDRE A ACTUARCOM UN DE SOL, I AIXÒENS DÓNA MÉSPRESTIGI, SEGURETAT ICONFIANÇA”

1988]� L’any 1986, les inversions van suposar 1.147

milions de pessetes i es va assolir un millorrendiment dels recursos disponibles.

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 9

� Les malalties més freqüents alshospitals del Mar i Esperançaeren les dels aparells digestiu,circulatori i respiratori, seguidespels embarassos i les neoplàsies.

� Els CAP dePeracamps iGràcia obtenenl’acreditació per ala docència.

[1984

10 IMAS

Com va començar laseva trajectòria a l’IMAS?

Vaig començar a treballar al CentreGeriàtric l’any 1978, més o menys unany després que hi traslladessin elpersonal i els pacients de l’Asil delParc. Buscava una feina que poguéscompaginar amb els meus estudis,d’arquitecte tècnic, i vaig trobar-laaquí. La meva primera ocupació vaser a planta, com a operària.

Quin era el panoramadel Geriàtric l’any 1983?

Llavors, el Centre Geriàtric funciona-va com a residència, amb 375 interns,la majoria dels quals es valien per simateixos. El Centre arrossegava laseva petita història i també els estilsd’ingrés d’èpoques anteriors, per laqual cosa hi trobàvem ingressadestipologies molt diferents, barrejades, ifins i tot persones ben joves, perquèno tenien família o perquè es conside-raven “incapaces” de viure autòno-

mament. La persona que tenimactualment que fa més temps que hiés va ingressar l’any 1951, i avuinomés té 69 anys...

Com es va viure lacreació de l’IMAS?

La creació de l’IMAS va ser especial-ment traumàtica per al personal fun-cionari que hi havia llavors, perquè,d’alguna manera, deixar de rebre lanòmina directament de l’Ajuntament

[1984-1988]

“L’any 1983 el Centre Geriàtric funcionavacom a residència i la majoria dels interns esvalien per ells mateixos”Entrevista a la Sra. Margarita Vila, del Servei d’Admissions del Centre Geriàtric (Institut d’Atenció Geriàtrica i Sociosanitària)

“COM A CONSEQÜÈNCIADE LA CREACIÓ DEL’IMAS, VA AUGMENTAREL NIVELL D’EFICIÈNCIAI PRODUCTIVITAT, AIXÍCOM EL NIVELL DEQUALIFICACIÓ DELPERSONAL”

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 10

� L’IMAS adopta la denominaciód’Hospitals Municipals deBarcelona, en un intent d’apropar-semés estretament als ciutadans.

1988]

IMAS 11

comportava una certa inseguretat.Molts funcionaris van ser traslladats adiferents àrees de l’Ajuntament, d’al-tres (els menys) s’hi van quedar. El quemés recordo d’aquell moment va serel fet de posar un rellotge per fitxar;allò era realment sorprenent i alcomençament es va viure gairebé comuna “agressió”. Però era comprensibleque calgués posar-hi ordre i control.

Què va passar com aconseqüència de lacreació de l’IMAS?

Hi va haver realment una reestructu-ració pel que fa al personal. Progressi-vament, va augmentar el nivell d’efi-ciència i productivitat, així com elnivell de qualificació del personal,mitjançant el reciclatge i la formaciócontinuada o les noves incorpora-cions. Van començar a definir-se cla-rament les competències per llocs detreball, es va contractar personald’Infermeria, s’ordenà la feina ambsupervisors, s’unificaren criteris d’ac-tuació i també es van desenvoluparnous departaments com els tallers ola teràpia ocupacional, és a dir, es vanportar a terme molts inputs que final-ment augmentaven la qualitat delservei que oferíem.

Com era la relacióamb altres centres?

A la primera època, el major volumd’ingressos procedia del CentrePeracamps, la Direcció Mèdica hitenia relació perquè havia estat allà.Encara no hi havia concert amb l’ICS i

els ingressats estaven a càrrec de labeneficència, l’atenció a personessense recursos, però gradualmentaixò també va canviar. Hem viscutuna reforma molt profunda de l’aten-ció sociosanitària en la darrera dèca-da, amb la sectorització, les novesdirectrius i barems de l’ICASS, l’aug-ment de la complexitat de l’atencióals malalts que atenem i, darrera-ment, les reestructuracions dels ser-veis de Convalescència i Pal·liatius,que finalment han estat traslladats al’Hospital de l’Esperança.

Quina característicaha definit el CentreGeriàtric en aquests 20 anys?

El Centre era, i encara ho és, una peti-ta família en què tothom es coneixia ies coneix. Hi havia molt bon ambient is’hi celebraven molts esdeveniments.Actualment, crec que aquest senti-ment de pertinença al Centre encaraexisteix, tot i que tenim molt present

que formem part de l’IMAS, i aixòpassa perquè es manté aquest concep-te de petita comunitat professional.

I com es veu eltrasllat al Centre Fòrumde l’Hospital del Mar?

És el nostre futur, i penso que seràuna oportunitat per replantejar lanostra feina, un impuls i una injeccióde motivació, cosa que ens reactivaràprofessionalment. Crec que gairebétots en tenim ganes.

“EL TRASLLAT ALCENTRE FÒRUM SERÀUN IMPULS I UNAINJECCIÓ DE MOTIVACIÓPER A LA NOSTRAFEINA”

La tradicional cavalcada de Reis a l’IMAS

Servei de Radiologia de l’Hospital de l’Esperança (IDIMAS)

Butlletí 7 84-88 22/10/03 10:16 Página 11

12 IMAS

L a característica principal d’a-quest període, recollida al Plad’empresa 1989-1993, és un

enorme esforç inversor, adreçat amodernitzar i racionalitzar els cen-tres. Fruit d’aquesta política són lesnoves unitats d’hospitalització del’Hospital del Mar, el bloc quirúrgic i elservei remodelat d’oftalmologia del’Hospital de l’Esperança.

El fet que marca un abans i un des-prés en la trajectòria de l’IMAS és lasignatura amb el COOB-92 (ComitèOlímpic Oficial de Barcelona 92) del

conveni per a l’assistència sanitàriadels Jocs en les dependències del’Hospital del Mar i per a la utilitzaciódel laboratori de control antidopatgede l’IMIM. Aquest fet rellevant faràd’impulsor principal per coordinarl’esforç dels professionals de l’IMASper fer un salt qualitatiu d’infraes-tructures i d’organització, de maneraque l’Hospital del Mar se situï en elmateix nivell de qualitat i dotacions

que els principals hospitals deCatalunya.

El compromís olímpic comporta quel’IMAS haurà d’atendre els membresde la Família Olímpica i Paralímpica al’Hospital del Mar, és a dir, totes lespersones que tenen dret a l’acredita-ció segons el Comitè Internacional deCoordinació. El dret a assistènciainclou hospitalització, consulta ambu-latòria, urgències i tot tipus d’explora-cions complementàries. El segon con-veni, a través del Laboratori del De-partament de Farmacologia i Toxico-

logia de l’IMIM, li atorga la funció deLaboratori Oficial de Control delDopatge, per fer l’anàlisi de les mos-tres que es determinin durant la cele-bració dels Jocs Olímpics i Paralím-pics.

Els resultats, tant arquitectònicamentparlant com pel que fa als equipa-ments, organització i assistència alsJocs Olímpics van demostrar que el

repte s’havia superat amb escreix.L’Hospital del Mar va rebre el reconei-xement unànime, tant dels mitjans decomunicació, amb el guardó de millorhospital del 92 concedit per la revistaEl médico, com de la ciutat, amb ellliurament de la medalla de Barcelona1992.

Canvis olímpics

Els canvis quant a condicionament icreació d’espais es van succeir a unritme constant amb la pressió de ladata dels Jocs, al mateix temps quees desenvolupava l’activitat diàriahabitual de l’Hospital del Mar. Es vanconstruir els nous edificis de Con-sultes Externes i l’IMIM, l’aparcamenti l’àrea comercial, les façanes de l’edi-fici neurològic, la reforma d’unitats, lamillora de quiròfans, Radiologia, laUnitat de Cures Intensives i explora-

[1989-1992] El perELS RESULTATS, TANT ANIVELL ARQUITECTÒNICCOM D’EQUIPAMENTS,ORGANITZACIÓ IASSISTÈNCIA ALS JOCSOLÍMPICS VANDEMOSTRAR QUE ELREPTE ESTAVA SUPERATAMB ESCREIX

� S’incorpora la utilitzacióde Grups Relacionats ambel Diagnòstic (GRD) coma instrument d’anàlisi.

� S’enllesteix el projecte de creaciódel Parc d’Investigació Biomèdicde Barcelona, el primer germendel que haurà de ser el PRBB.

[1989

Visita d’obres de Julián García Vargas, ministre de Sanitat, Pasqual Maragall i Joan Clos, el 1990

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 12

IMAS 13

cions complementàries. Contagiatspel ritme de les obres al Mar, també al’Hospital de l’Esperança es construïael nou Servei de Radiologia i es refor-mava la quarta planta, s’enjardinavala zona d’aparcaments del CentrePeracamps i es finalitzava la primeraunitat tipus del Centre Geriàtric.D’altra banda, es van condicionar elslocals on s’havia d’ubicar el centrecoordinador d’urgències de la ciutat,061, un servei que es posava en mar-xa a partir de l’encàrrec del Depar-tament de Sanitat de la Generalitat deCatalunya.

La reordenació arquitectònica anavaacompanyada d’un gran esforç per ala millora constant de la qualitat delservei: s’hi van incorporar noves tec-nologies i tècniques terapèutiques idiagnòstiques per incrementar l’efec-tivitat del procés assistencial, alhoraque s’augmentava el grau d’adaptacióa les necessitats de l’entorn i elsrequeriments de la població de laseva àrea de referència. Les milloresen la gestió dels processos van per-metre escurçar les llistes d’espera pera intervencions i visites, i també ladisminució de l’estada mitjana als doshospitals generals de l’IMAS.

El rerefons

El juny de 1989 apareixia publicat alDiari del Parlament de Catalunya elProjecte de llei d’ordenació sanitàriade Catalunya, aprovat pel ConsellExecutiu de la Generalitat deCatalunya el 17 d’abril. Aquesta lleidesplegava la normativa bàsica del’Estat —la llei general de sanitat del

86— que feia efectiu el dret a la pro-tecció de la salut i en regulava lescompetències autonòmiques.

Es creava llavors el Servei Català dela Salut (SCS) com a ens públic, confi-gurat per tots els recursos sanitarispúblics i ordenat en demarcacionsanomenades Regions Sanitàries, que,al seu torn, disposaven de SectorsSanitaris, que es componien d’ÀreesBàsiques de Salut, les unitats territo-rials elementals. Amb aquesta novaregulació continuava garantida lapossibilitat de formar consorcis i escorroborava la idoneïtat de la figurajurídica de l’IMAS. L’any 1989 es vanincorporar al Consell d’Administracióde l’IMAS representants de l’Admi-nistració autonòmica i de la local.

El 1991 continuava el “debat d’idees”sobre el pla d’actuació estratègica delnou SCS com a “contractador expert”,que posava sobre la taula especial-ment la diferència entre el finança-ment de l’activitat ambulatòria id’hospitalització, considerant els seuscostos diferenciats. D’altra banda,aquell mateix any, la Generalitat vapromoure l’ampliació de l’ofertasociosanitària distingint entre ofertade convalescència, llarga estada,cures pal·liatives, unitat de dia i aten-ció domiciliària, cosa que obligaval’IMAS a adaptar-s’hi.

El final d’aquesta etapa el marcà l’in-forme Abril Martorell, presentat l’es-tiu del 1991, a tall de diagnòstic del’estat del sistema sanitari espanyol,que posava en evidència un sistemaorganitzatiu centralitzat i poc flexible,amb un esquema funcionarial, man-

cat de sistemes de gestió eficaços ique no satisfeia els usuaris. Aquestinforme va servir de reflexió per almón de la sanitat espanyola i, en elcas de Catalunya, per reafirmar elcamí que ja s’havia pres i que, per al’IMAS, era una realitat que s’haviaavançat deu anys.

íode olímpic

LA LLEI D’ORDENACIÓSANITÀRIA DECATALUNYA GARANTIALA POSSIBILITAT DEFORMAR CONSORCIS IES CORROBORAVA LAIDONEÏTAT DE LAFIGURA JURÍDICA DEL’IMAS

� La superfície útil del’Hospital del Mar passade 26.000 a 42.707metres quadrats.

� Es nomenen coordinadors únics per alsserveis comuns de Farmàcia, AnatomiaPatològica i Laboratoris. Es concentra lamajoria de recursos d’AnatomiaPatològica a l’Hospital del Mar is’unifiquen els laboratoris de l’Hospitaldel Mar i de l’Esperança en un decentral.

1992]

Rodatge del vídeo Hospital del Mar, hospital olímpic

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 13

14 IMAS

Què significava elperíode olímpic?

Era una oportunitat per consolidar unprojecte nascut en el Servei deFarmacologia Clínica de l’Hospital delMar, el primer hospital espanyol enquè es van tractar addiccions a dro-gues, i, per tant, va ser el primer anecessitar un laboratori per detectarla presència de drogues en fluids bio-lògics. Aquest projecte es va consoli-dar en els anys previs als Jocs, quan jaes treballava en la candidatura olímpi-ca de Barcelona i en un moment enquè l’IMIM estava en procés de reno-vació. Es va creure que era idoni apro-fitar l’experiència prèvia de l’Hospitaldel Mar i obtenir l’acreditació olímpi-

ca. El laboratori de control de droguesva passar a la Unitat de Recerca enFarmacologia de l’IMIM, i s’hi va incor-porar nova gent amb experiènciaexterna. Aquesta va ser l’oportunitatper a la meva aparició, amb anys d’ex-periència postdoctoral en la recercaen la indústria farmacèutica.

Quan es va acreditarel laboratori antidopatge?

L’acreditació per part del ComitèOlímpic Internacional es va aconse-guir el novembre de 1985, cosa quedonava un suport addicional aBarcelona per lluitar per la nomina-ció olímpica enfront d’altres candi-datures, com per exemple de París,que també disposava de laboratoriantidopatge. En aquells momentsnomés n’hi havia 18 a tot el món. Arasom 27 laboratoris antidopatge, dosdels quals són a Espanya, i podemdir que el nostre centre se situa en-tre els tres primers mundials pel quefa a la credibilitat dels nostres resul-tats i la innovació tecnològica. Fins itot treballem en la validació de laqualitat de les anàlisis fetes en d’al-tres centres acreditats.

Com es va viure eltemps previ als Jocs?

De forma molt intensa. La preparacióprèvia era essencial. Tothom havia desaber què li pertocaria fer i tambéhavíem de fer el “rodatge” a les novesinstal·lacions i l’utillatge. Poder fer prè-viament els controls antidopatge delsJocs Panamericans del 1991 a l’Havanava ser una autèntica oportunitat deportar a terme un assaig general per al’any següent, i es va superar perfecta-ment, malgrat que comportava instal-lar un nou laboratori a Cuba i posar-loen marxa de manera eficient.

[1989-1992]

� L’any 1990 l’IMAS dota les Unitats d’Atencióa l’Usuari d’un Pla de comunicació, ambdirectrius per potenciar el nivell deconeixement de la satisfacció de pacients ifamiliars respecte als diferents aspectes del’assistència rebuda.

[1989

“L’Hospital del Mar va ser el primer anecessitar un laboratori per detectar lapresència de drogues en fluids biològics”Entrevista al Dr. Jordi Segura, cap de la Unitat de Recerca en Farmacologia de l’IMIM

“L’HOSPITAL DEL MARVA SER EL PRIMERHOSPITAL ESPANYOLQUE VA TRACTARADDICCIONS A LESDROGUES”

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 14

IMAS 15

Quina va ser laprincipal dificultat ambquè es va trobar?

Poques setmanes abans dels Jocsvam passar d’estar al soterrani del’Hospital a les noves sales de l’edificide l’IMIM, i vam ser els primers veïnsde l’edifici. Es pot dir que el majortrasbals va ser fer la mudança i tot elcalibratge dels aparells que aquestaimplicava. Vam passar de tenir un solespectròmetre de masses el 1985 atretze aparells treballant durant elsJocs. Tot i que alguns aparells erenllogats de forma temporal per a lesproves, el cas és que una bona part hieren gràcies al Comitè Organitzadordels Jocs, mentre que una altra partdels aparells s’havien ja adquirit —finançades per l’IMAS i projectespropis de recerca— en previsió de l’ac-tivitat que s’hauria de desenvoluparmés endavant.

Quina va ser la feinaque calia desenvolupardurant els Jocs?

Van passar per les nostres mans mésde 2.000 mostres, totes anònimes iidentificades amb els seus codis.Només cinc van donar positiu, que novan correspondre a cap medallista. Undels casos, però, va pertocar a un quartlloc. Tot plegat no va deixar de sorpren-dre’ns, perquè després dels anteriorsJocs, on havia tingut lloc el famós casde Ben Johnson, se sospitava que tro-baríem més resultats positius.

Quantes persones hivan treballar?

Vam haver d’ampliar l’equip humà perrespondre a la demanda dels Jocs.D’una quinzena inicial de personesvam acabar treballant-hi vuitanta pro-fessionals. La meitat eren nous llicen-ciats que havien acabat els estudis deMedicina, Farmàcia o Química, i se’lsoferia la primera feina, una experièn-cia que més endavant els va ajudar aobrir-se camí en el món del treball.Altres van tenir l’oportunitat de fer eldoctorat i d’obtenir després llocs deresponsabilitat, especialment en laindústria farmacèutica. A més, l’equipva incorporar persones de diferentsnacionalitats —francesos, brasilers,italians—, cosa que també implicavaun intercanvi molt enriquidor. Al capde deu anys ens vam tornar a trobar itots coincidíem en el fet que el recordque en teníem era fantàstic, de treballmolt intens, però també compartíemuna gran sensació de feina en equipben feta.

Quina ha estat laprojecció posterior de laseva feina?

La nostra Unitat de Recerca en Far-macologia treballa en camps relacio-nats amb les drogues i els medica-ments: en la utilització de drogues imedicaments en l’esport, en la conse-qüència farmacològica de la presènciade drogues en malalts addictes i en eldesenvolupament farmacològic denous principis actius, participant ennombrosos assaigs clínics. Específica-ment, el camp del dopatge està enconstant evolució; apareixen nous fàr-macs i també reptes com ara detectaraquelles substàncies que el mateix cosprodueix i que impliquen dificultat al’hora de distingir si són pròpies o bési han estat injectades de forma artifi-cial, com ara la eritropoetina, la tes-tosterona o les hormones de creixe-ment. En aquest sentit, a més de moltsaltres projectes de recerca, actual-ment l’Agència Mundial AntiDopatgeens ha ofert finançament per investi-gar en la diferenciació d’aquest tipusde substàncies en els esportistes. Així,doncs, continuem en plena forma unadècada després.

“DEU ANYS DESPRÉSTOTS COINCIDÍEM QUEEL RECORD QUE ENTENÍEM ERA FANTÀSTIC,DE TREBALL MOLTINTENS, PERÒ TAMBÉCOMPARTÍEM UNAGRAN SENSACIÓ DEFEINA EN EQUIP BENFETA”

“VAN PASSAR PER LESNOSTRES MANS MÉS DE2.000 MOSTRES, TOTESANÒNIMES. NOMÉS CINCVAN DONAR POSITIU”

1992] � L’Institut Psiquiàtric elaborauna carta de drets i deures delsmalalts, una aportació moltinnovadora en el seu àmbit.

� Es comença a treballar enun catàleg de llocs detreball de tota l’empresa,bàsic per eliminar lesambigüitats de lesconvocatòries de treballquant a perfils iqualificacions exigibles.

Jordi Segura i Jordi Camí, amb JoséCuervo, aleshores director d’atenció sanitària a la família olímpica

Equip olímpic de l’IMIM

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 15

� Es consolida el Servei d’Estudisper analitzar i sintetitzar lainformació interna i externa,amb la finalitat de contribuir al’eficiència en l’assignació derecursos.

[1989

16 IMAS

Com van viure elsmetges el procés previ alnomenament del’Hospital del Mar com ahospital olímpic?

L’Hospital, com la ciutat, vivia elnomenament amb una gran expectati-va positiva, perquè podia beneficiarmolt el seu futur. Es veia que seria unainjecció econòmica i d’il·lusió extraor-dinària. Però, és clar, el nomenamentno era una cosa que es donés per feta,calia lluitar-hi. I des de l’Hospital vamveure una oportunitat que no podíem

perdre. Recordo que els professionalsmèdics ens vam posar d’acord per feruna carta a l’alcalde on li dèiem queestàvem al seu costat i defensàvem elnostre centre com la millor opció defutur i de compromís per als JocsOlímpics. Estàvem realment conven-çuts que calia apostar per l’Hospitaldel Mar, que teníem un gran potencial,que n’érem capaços i havíem de fer-ho, i que resultaria perfecte, tal comva ser.

A què obligava aquestcompromís olímpic?

Per ser “dignes” calia passar per totun procés de modernització que ensconsolidés a la primera divisió d’hos-pitals de la ciutat. I no es tractavanomés de renovar les estructuresarquitectòniques i els utillatges, sinótambé els continguts, amb noves tec-nologies i noves incorporacions deprestigi. Calia fer-lo funcional, portara terme incorporacions tecnològiques—laboratori, imatge, quiròfans— i esta-blir els circuits necessaris perquèpogués existir com a hospital olímpicsense que deixés de funcionar l’hos-pital general que ja era.

Com va arribar aexistir l’hospital olímpic?

Es va crear un hospital olímpic dinsd’un hospital general. Tenia un nuclide decisió independent de la resta del’Hospital, i fins i tot un pressupostseparat, capacitat per contractar, fle-xibilitat per actuar, comprar material,etc. Ens vam trobar que no teníemreferències documentades de l’assis-tència en Jocs anteriors, de maneraque vam haver de planificar sobrepossibles previsions i alhora saberimprovisar. Des de pensar a tenir leshistòries clíniques o les previsions de

[1989-1992]

“Estàvem realment convençuts que caliaapostar per l’Hospital del Mar, que teníem un gran potencial”Entrevista al Dr. Pere Benito, cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar

“CALIA FER-LOFUNCIONAL, PORTAR ATERME INCORPORACIONSTECNOLÒGIQUES IESTABLIR ELS CIRCUITSNECESSARIS PERQUÈPOGUÉS EXISTIR COM AHOSPITAL OLÍMPIC”

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 16

� Es desenvolupen aplicacions informàtiquescapdavanteres a l’Estat espanyol: Anatomia Patològica,Laboratori Central, Microbiologia, automatitzaciód’autoanalitzadors, contractació, Radiologia, Personal,multiprogramació, connexió amb els ambulatoris delSCS i el programa prototipus de Serveis Clínics.

1992]

IMAS 17

reserva sang dels grups sanguinisdels principals caps d’estat quevenien a les cerimònies d’inauguracióo cloenda fins a muntar un improvisatheliport a la vora del centre, per agrans emergències.

Com van planificar elque necessitarial’hospital olímpic?

Vam intentar ser flexibles i preveurepossibles canvis sobre la primeraassignació, que va consistir en unadotació exclusivament olímpica dedos boxs a urgències amb un metge iun portalliteres, un quiròfan, una uni-tat d’hospitalització, al marge delsboxs a consultes externes. Fins i totvam contractar tres secretàries que,entre totes, podien parlar fins a quin-ze idiomes. L’espai reservat a hospita-lització, per exemple, estava comple-tament aïllat i protegit per un guàrdiade seguretat que només deixavaentrar el personal acreditat.

Quines sorpreses vacomportar l’assistènciaals Jocs Olímpics?

La primera sorpresa va ser que moltpoques delegacions portaven els seuspropis metges; només deu, entre lesquals hi havia les grans potències,com els Estats Units, el Canadà,Austràlia o la Gran Bretanya, entenien. La segona sorpresa van serles grans mostres d’agraïment per l’a-tenció rebuda, especialment per partde les delegacions dels països en viade desenvolupament. En canvi, vam

trobar una certa suspicàcia inicialentre els països “rics” a l’hora de con-fiar-nos l’assistència; vam haver deguanyar-nos la seva confiança en lesnostres capacitats passant els seus“exàmens”, per dir-ho així.

Es van assistir moltespersones?

Vam constatar que la Família Olímpicafeia un gran ús dels serveis mèdicsdurant els dies dels Jocs. Vam aten-dre moltes més persones de les dele-gacions que no pas atletes a Con-sultes Externes, que demanaven desde revisions dentàries fins a esper-miogrames... especialment per partdels països que no disposaven d’a-quests serveis sanitaris als seus siste-mes de salut.

Què va representarper a vostè?

És l’època de la meva vida en què hegaudit més. Quan en parlo i ho recor-

do, és com reviure-ho. El Comitè esta-va totalment il·lusionat, hi havia unagran col·laboració entre tots els pro-fessionals. Vam treballar moltíssim,des de primera hora del matí fins amitjanit, en què passàvem l’informedel dia al Dr. Cuervo a l’Hospital de laCreu Roja, i sempre disponibles telefò-nicament per a qualsevol emergènciao informació que se’ns pogués reque-rir. Com a coordinador sanitari haviad’estar en contacte permanent amb lafarmaciola de la Vila Olímpica, amb elsmetges de les diferents seus esporti-ves. L’engranatge que havíem dispo-sat va respondre com una seda, senseproblemes... Davant un repte, tots vandonar el bo i millor d’ells mateixos.Això dóna una satisfacció i un orgulldifícil d’explicar amb paraules.

“VAM ATENDRE MOLTESMÉS PERSONES DE LESDELEGACIONS QUE NOPAS ATLETES ACONSULTES EXTERNES,QUE DEMANAVEN DESDE REVISIONSDENTÀRIES FINS AESPERMIOGRAMES...”

Arribada d’una unitat a l’heliport del’Hospital del Mar

Equip olímpic de l’Hospital del Mar

“L’ENGRANATGE QUEHAVÍEM DISPOSAT VARESPONDRE COM UNASEDA, SENSEPROBLEMES”

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 17

� Es millora el nivell deprofessionalització de laplantilla amb una tendènciaa disminuir el personal noqualificat i a incrementar elstècnics mitjans i superiors.

� El 1990 es posa en marxael servei coordinadord’urgències 061.

[1989

18 IMAS

Quina part li va tocarviure de l’etapa olímpica?

Vaig viure el moment en què es vaanunciar oficialment que l’Hospitaldel Mar assumiria la responsabilitatd’atendre la Família Olímpica delsJocs del 92. Aquesta decisió preteniaimplicar el màxim de professionals icentres. Érem una part molt impor-tant dins d’un dispositiu molt mésampli, coordinat pel Dr. Cuervo. Enstocava atendre la tasca hospitalària,potser la més compromesa, ja quecomportava tenir acabat un hospitalgairebé nou i, alhora, tenir uns equipscohesionats.

Què va representarescollir l’Hospital delMar com a hospitalolímpic?

Va ser una decisió política i de gestiómolt valenta. Era arriscat perquè enaquells moments el Mar, malgrat quetenia una trajectòria creixent, nohavia aconseguit posicionar-se dinsl’entramat de la ciutat al mateix nivellque els altres grans hospitals.Arrossegàvem encara la imatge de

l’especialització en malalties infeccio-ses, d’atenció a la beneficència o enl’àmbit neurològic, en un moment enquè calia canviar i ser l’hospital gene-ral que feia falta en un lloc estratègi-cament important de la ciutat.

Com encaixaval’hospital olímpic en laBarcelona del 92?

Era un moment de transformaciógeneral i encara hi havia dubtes ipressió d’altres centres grans i conso-lidats per ser hospital olímpic. ElsJocs es van aprofitar per transformarla ciutat i aquesta filosofia també vaser la guia per a l’hospital triat.Gràcies als Jocs, l’Hospital del Mar vapoder enllestir en tres anys el que, en

una situació normal i favorable, hau-ria tardat una dècada.

Com es vivien aquestscanvis tan ràpids?

Implicava un esforç d’obres i una con-solidació de l’organització, mantenintsempre el ritme assistencial, un mèritdoble si tenim en compte que es feiades de la posició de rigor pressupos-tari i funcionament constant. Aquestapressió pel temps i els canvis no s’en-tén si no es va ser aquí, de vegadesgairebé aïllats per les mateixes obres,“patint” en la feina diària sense bai-xar el ritme i de forma entusiasta. Noestàvem desenvolupant només l’Hos-pital per als dies dels Jocs, sinó tam-bé l’Hospital de l’endemà dels Jocs, elque volíem que quedés: un hospitalpràcticament nou, amb una funciódiferent de la d’abans.

Quina havia de ser lanova funció de l’Hospitaldesprés dels Jocs?

A causa de la seva història, l’Hospitaldel Mar rebia la major part de la seva

[1989-1992]

“Els Jocs es van aprofitar per transformar la ciutat i aquesta filosofiatambé va ser la guia per a l’Hospital”Entrevista al Dr. Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances

Entrada provisional de l’Hospital del Mar

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 18

� S’implanta un programa pilot a l’Hospital delMar amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera,especialment de patologia quirúrgica banal,amb un increment d’aquestes intervencions.

1992]

IMAS 19

activitat mitjançant la porta que erael Servei d’Urgències. En quatre anyscalia canviar les coses i aconseguirjustificar l’ampliació de llits que rebiael centre. Es va fer un gran esforç perdemostrar que érem capaços d’atreu-re prou activitat programada de lanostra àrea, per subratllar que ladimensió adquirida i la inversió fetaestaven ben emprades.

Com es va aconseguiraquesta nova activitat?

A partir de la funció que, d’una mane-ra totalment pionera, van dur a termeels metges de l’Hospital, encetant unprojecte molt ampli de connexió ambl’entorn, buscant els clients que elspertocava a la seva àrea natural i queen canvi havien tendit fins llavors capa d’altres centres. Van a anar a la pri-mària i a la consulta especialitzadaper oferir serveis i consolidar-se coma referència. En tres anys aquest tre-ball va donar els seus fruits i es vaanar guanyant l’activitat assistencialque necessitàvem.

Quin record téd’aquell momentd’intenses obres alcentre?

Tinc molt present la implicació de l’e-quip d’arquitectes, perquè van fer unhospital atractiu, funcional, escoltantels professionals i en un temps rècord.I també he de dir que el control i elseguiment de les autoritats, que erenllavors l’alcalde Maragall i en JoanClos, va ser extraordinari. Recordo finsi tot l’interès de l’alcalde pels nousascensors, ja que els volia de primeraqualitat, cosa que demostra com esta-va pendent dels detalls. I, per des-comptat, pel tàndem que feien el Sr.Marull i el Dr. Casademont, dues perso-nalitats molt diferents però molt com-plementàries, que feien que la força ila visió en estat pur quedés ben modu-lada i tramesa per una gran capacitatde relació i de gestió del dia a dia.

Quins records téd’exposar l’Hospital a lavaloració dels altres?

Quan rebíem les primeres visites de laFamília Olímpica abans d’haver fettotes les reformes, explicàvem el quehavíem de fer, però d’alguna manerahi havia dubtes i el tema central gai-rebé era la vista i la ubicació al costatde la platja. Després, en arribar elsJocs, tot i que l’entorn havia millorat,el comentari era realment sobre lesinstal·lacions, els equips humans i elfuncionament, el que hi havia dins. Elrerefons dels dubtes s’havia dissolt iquedava un gran respecte pel nivellde qualitat, tant d’hoteleria com de

funcionament i assistència. En defini-tiva, el balanç va ser molt positiu. I,amb vista a la ciutadania, tal comhavíem planejat, quedava un granhospital general que l’endemà delsJocs ja va funcionar com calia. Elrepte es va superar amb escreix.

Què va significar pera vostè?

Jo em sento molt feliç perquè per ami va ser una etapa molt intensa: demoltes hores de treball sense límit iun gran ambient d’apassionament ientusiasme pel projecte. S’hi va reu-nir una força especial, malgrat lesdiferències. No cal dir que una fita tanclara com els Jocs ajuda a alinear elsobjectius de tothom. D’altra banda,suposo que la mateixa intensitat d’a-quella etapa va generar vincles perso-nals molt potents, de manera quequan vaig a l’Hospital del Mar, del qualen vaig ser director mèdic, sempretinc la sensació de tornar “a casa”.

“UNA FITA TAN CLARACOM ELS JOCS AJUDA AALINEAR ELSOBJECTIUS DE TOTHOM.S’HI VA PRODUIR UNGRAN AMBIENTD’APASSIONAMENT IENTUSIASME PELPROJECTE”

“NO ESTÀVEMDESENVOLUPANTNOMÉS L’HOSPITAL PERALS DIES DELS JOCS,SINÓ TAMBÉ L’HOSPITALDE L’ENDEMÀ DELSJOCS”

Acte d’inauguració de les noves instal·lacions de l’Hospital del Mar, el juny de 1992

Butlletí 7 89-92 22/10/03 10:16 Página 19

20 IMAS

Després dels Jocs Olímpics,l’IMAS va afrontar un ambi-ciós projecte d’integració

funcional per al conjunt dels seuscentres, palès al Pla estratègic del’IMAS 1995-1999. Fonamentat sobrela consolidació de l’Hospital del Marcom a hospital d’alt nivell i centre del’activitat hospitalària, es va fer unarequalificació de la resta de centressegons les necessitats de la població:l’Hospital de l’Esperança es convertíen un centre especialitzat en l’activi-tat quirúrgica i de l’aparell locomotor,i va acollir la medicina rehabilitadoraque abans es realitzava al CentrePeracamps. El Centre Geriàtric il’Institut Psiquiàtric van quedar com acentres monogràfics, i el CentrePeracamps, com a centre d’urgènciesde primer nivell.

Paral·lelament, l’IMIM es dedicà a lainvestigació i recerca, amb l’objectiu

de promocionar línies de produccióconjunta interinstitucional que l’aju-dessin a optimitzar els seus recursos ia potenciar la participació en la políti-ca científica local. Pel que fa a ladocència sanitària, es trobava a laUnitat Docent de l’IMAS (Medicina),l’Escola Universitària d’Infermeria il’Escola Bonanova de FormacióProfessional. Es dibuixa la incorpora-ció de la Universitat Pompeu Fabraamb la posada en marxa dels estudisde Ciències de la Salut i de la Vida.

Plans d’atencióintegral

El Pla integral de centres va compor-tar una important logística de movi-ments físics de personal i serveis quees va realitzar tot mantenint la prio-ritat de continuar amb els mateixosnivells d’activitat i l’augment conti- nuat de la qualitat dels serveis

oferts, de manera que es consolidésaquest projecte de complementarie-tat dels serveis assistencials delsdiferents hospitals i centres.

Els plans de millora, d’altra banda,van introduir renovacions en les ins-tal·lacions del CAP de Salut MentalSant Martí, el trasllat del Centre deToxicomanies al recinte assistencialde l’Hospital del Mar i l’entrada enfuncionament de la Unitat deRessonància Magnètica també al Mar,fruit de la participació de capitalpúblic i privat mitjançant la creacióde l’empresa CRC Mar, que comptaamb una participació del 25% decapital de l’IMAS.

[1993-1997] La L’IMAS VA INICIAR UNAMBICIÓS PROJECTED’INTEGRACIÓFUNCIONAL DELS SEUSCENTRES EN EL PLAESTRATÈGIC 1995-1999

[1993� El Servei Català de la Salut

escull l’Hospital del Mar perdesenvolupar el programa pilotde prevenció de càncer de mamaa les àrees de Ciutat Vella i SantMartí.

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 20

IMAS 21

Plans de qualitat

Les millores continuades que es vanproposar en aquest període vanbasar-se en dos eixos: les relacionslaborals i la qualitat de programes iserveis. El desplegament d’aquestcomplet programa de qualitat incloïala vinculació amb la medicina de cap-çalera, la derivació de malalts de mit-jana i llarga estada, la gestió de rein-gressos i els protocols d’acollida i alta.

Els nous reptes en aquest període s’a-dreçaven a comprometre’s amb unmodel d’hospital comunitari, amb unaclara orientació vers el client, elsaspectes de qualitat, la formació con-tinuada, la participació activa delstreballadors i la coalició entre proveï-dors en un marc general on es preveiaun notable augment de la complexitatassistencial i de la competitivitat.Reberen un impuls, en aquest con-text, els recursos per a la cirurgiasense ingrés i la reducció de llistesd’espera que això comportava, l’aug-ment d’activitat als hospitals de dia ila coordinació amb la xarxa d’atencióprimària per millorar l’accessibilitatdels pacients.

En el món sanitari

La nova redacció de la LOSC, elsetembre de 1995, materialitzà el pesespecífic de la Sanitat PúblicaMunicipal en el conjunt del sector a laRegió Sanitària de Barcelona i situà elprocés integral del malalt i la coordi-nació entre professionals al centredels esforços del sistema. Així, doncs,es va ampliar el Programa de reorde-

nació de l’atenció especialitzada(RAE) a més serveis mèdics i quirúr-gics, amb la qual cosa es va millorar lacontinuïtat assistencial en cada copmés especialitats. I es confirmà, pertant, que la línia en què treballaval’IMAS, de coordinació amb l’assistèn-cia primària, es va anticipar a la novarealitat institucional i es va convertiren un model de referència per a laresta del sistema.

fusió

LA NOVA REDACCIÓ DELA LLEI D’ORDENACIÓSANITÀRIA DECATALUNYAMATERIALITZÀ EL PESESPECÍFIC DE LASANITAT PÚBLICAMUNICIPAL EN ELCONJUNT DE LA REGIÓSANITÀRIA DEBARCELONA

� El 1993, el nombred’altes és de 24.000,davant de les 18.000del 1983.

� El 1993 s’implanta el cablatge amb fibraòptica a l’Hospital del Mar, el del’Esperança i els Serveis Centrals.S’interconnecten els centres mitjançantxarxes que permeten el traspàs directed’arxius i missatgeria electrònica.

1997]

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 21

22 IMAS

Per quin momentpassava l’IMAS, desprésdel període olímpic?

Un cop acabats els Jocs Olímpics,d’alguna manera es va frenar l’esforçinversor que havien representat,especialment per a l’IMAS, i vamentrar en un període de crisi econò-mica general, que va contribuir aaquest frenada en l’expansió.

Per què es planteja lafusió Mar-Esperança?

Perquè l’IMAS era una institució quellavors tenia dos hospitals generalspràcticament iguals, que no treballa-ven complementàriament, sinó mésaviat de forma simètrica i amb ungrau de complexitat semblant. Amés, aquests dos hospitals disposa-ven de serveis petits, formats pertres o quatre persones, cosa que elsfeia difícilment competitius. No teniagaire sentit que una sola entitat tin-gués dos hospitals iguals.

De quina maneraaquesta fusió beneficiaval’IMAS, en el context dela ciutat?

En aquells moments es plantejava elmapa sanitari de la ciutat de Bar-celona al voltant de tres grans nuclis.Els hospitals de la Vall d’Hebron il’Hospital Clínic d’una banda, i, de l’al-tra, una possible aliança entrel’Hospital de Sant Pau i l’IMAS. En

aquesta aliança, el fet de no comptarencara amb grans serveis ens situavaen desavantatge, i això, amb el poten-cial que teníem, no ho podíem perme-tre. Si creàvem serveis més grans tin-dríem més pes específic i una millorsituació per negociar en aquesta —oen qualsevol altra— possible aliançaque es perfilés en un futur més omenys immediat. L’Hospital havia deresultar enfortit com un gran hospitalgeneral.

Quin paper tenial’Esperança?

La sortida que hi vam veure va serconvertir-lo en un hospital quirúrgic,que anés potenciant cada cop més la

[1993-1997]

� S’enceta el projecte d’història clínicainformatitzada, que reorienta el sistemabasat en els processos de facturació cap aun altre en què el centre és el malalt. Esdesenvolupa l’Estació Mèdica de Treball.

[1993

“Els representants polítics de la institució enaquells moments van ser molt valents, iaquest fet demostra que pel que fa a lagestió l’IMAS sempre ha estat força punter”Entrevista al Sr. Josep Fité, director general de Consultoria i Gestió, SA, del ConsorciHospitalari de Catalunya

“UN COP ACABATS ELSJOCS OLÍMPICS, ES VAALENTIR L’ESFORÇINVERSOR”

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 22

IMAS 23

cirurgia major ambulatòria i la petitacirurgia, i amb dos serveis tan impor-tants com la Radioteràpia i laRehabilitació. D’alguna manera, joimaginava una “clínica pública deBarcelona” per a aquest centre.

Va ser un procéstraumàtic?

Vam mirar de fer-ho tan bé com vaser possible, tot i que és difícil de por-tar a terme una fusió d’aquest abastsense un mínim cost personal, gaire-bé inevitable. Tot i això, les normesper decidir els nous caps de serveidels serveis unificats van ser aplica-des estrictament i a tothom igual. Elsresultats van poder agradar o no,

però van ser justos, i en molts casosel servei que “baixava” era finalmentqui mantenia el seu cap... És clar queles expectatives de molts professio-nals es van frustrar en aquellmoment, però crec que finalment nova ser tan traumàtic i que tothom s’hiva adaptar força ràpidament.

Creu que finalment elresultat va ser bo?

Amb el temps i veient-ho fredament,les noves possibilitats de docència ide recerca, les publicacions i la pro-jecció que dóna un servei més gran iun centre més gran i amb més pro-fessionals de prestigi a la fi han d’im-posar-se, i a ningú no se li escapenels beneficis que ha comportat per atothom. A més, les reunions amb elsimplicats sempre es van fer en toconciliador, procurant que quedésclar que el que es feia no era il·lògic,sinó realment coherent i positiu.

Què representava pera vostè poder realitzaraquests grans canvis?

Em van permetre planificar i executaramb força llibertat, i haig de dir queels representants polítics de la institu-ció en aquells moments van ser moltvalents i em van demostrar molta con-fiança per acceptar un repte arriscatcom la fusió, que hauria pogut gene-rar molt d’enrenou... encara que final-ment no va ser així. Només aquest fetdemostra que pel que fa a la gestió,l’IMAS sempre ha estat força punter, ical reconèixer-ho així.

Quins records té del’IMAS?

Vaig començar a l’IMAS el gener de1980, quan tenia trenta-tres anys, ivaig ser gerent de l’IMAS des del mesde desembre de 1991 fins al momenten què vaig marxar, el desembre de1997. Tot el que sé d’hospitals ho vaigaprendre a l’IMAS. Va ser un granperíode de la meva vida professional in’aplego un munt de records gratifi-cants, especialment de les personesque hi vaig tractar.

Quina pensa que haestat l’empremta que haquedat de tot allò?

Crec que va ser l’inici d’un procés,lent però que ha anat creixent des dellavors, on es desdibuixava per primercop l’enfrontament històric “Mar-Esperança”. Penso que es va comen-çar a crear un sentiment entre la gentde pertànyer a l’IMAS, no tan sols alseu hospital o centre sanitari.

“EN AQUELLSMOMENTS, EL FET DENO DISPOSAR DEGRANS SERVEIS ENSSITUAVA ENDESAVANTATGE,RESPECTE D’ALTRESCENTRES DE LA CIUTAT”

“VAIG COMENÇAR AL’IMAS EL 1980 I ENVAIG MARXAR EL 1997.TOT EL QUE SÉD’HOSPITALS HO VAIGAPRENDRE ALLÀ”

1997]� Es fa la migració del sistema d’informàtica

basat en el sistema operatiu DOS a l’entornWindows. Es consolida la xarxa ofimàtica ientra la connexió amb Internet i el correuelectrònic com a eina interna i externa.

Lliurament de premis a la Setmana Culturalde l’Hospital de l’Esperança

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 23

[1993

24 IMAS

Quina era ladiferència de treballar al’Esperança o al Mar, vist des de lluny?

L’Esperança era el meu punt de parti-da, on vaig començar com a suplentel 1983 i on sempre havia estat, alServei de Nefrologia. A l’Esperança,tot i que teníem molta feina i un ritme

intens com sempre hi ha hagut, tottenia unes dimensions molt més peti-tes; allí tothom es coneixia i la relacióentre els serveis era molt fluida i gai-rebé personal. Aquí, després de deuanys, només comencem a conèixerles persones clau en els llocs clau,però encara hi manca la mateixa faci-litat i el marge de maniobra, per unaòbvia qüestió de grandària.

Quines coses vanmillorar amb el canvi?

En el nostre cas, ja fèiem coses pun-teres i vam incorporar el trasplanta-ment al centre i, per tant, també unmajor nivell de complexitat en l’assis-tència. Potser més endavant es vanveure les oportunitats de fer méscoses, no tant en el dia a dia, sinó mésaviat en el camp de la recerca i ladocència, més intangibles.

[1993-1997]

“La fusió del Mar i l’Esperança es va haver de fer perquè no era viable mantenir dos hospitals generals”Entrevista a la Sra. Ernes Junyent, infermera d’Hemodiàlisi de l’Hospital del Mar

� Les altes per llit, que el1985 eren de 15,6, vanpassar a ser de 21,5 el1993.

“UN COP FUSIONATS, ESVAN VEURE LESOPORTUNITATS DE FERMÉS COSES EN EL CAMPDE LA RECERCA I LA DOCÈNCIA”

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 24

1997]

IMAS 25

Per què creu que esva portar a termeaquesta fusió de centres?

Entenc que el motiu era l’agrupació ila reorganització i el fet que no eraviable mantenir dos hospitals gene-rals, cosa que es podia comprendre.No hi havia altre remei i no tenia sen-tit d’agafar una enrabiada. Recordoque un dia, en una reunió amb el nos-tre cap, se’ns va assegurar que tothomconservaria el lloc de treball, cosa queni tan sols m’havia plantejat. Així,doncs, vaig pensar, les coses podrienhaver estat molt pitjor... A més, ensvan preparar amb molt de temps peral canvi; vam tenir temps per poderacceptar la nova situació.

Com es vivia el fet de“baixar” a l’Hospital delMar?

Baixar a l’Hospital del Mar era comanar del camp a la ciutat, només pelnombre de persones que hi treballa-ven en un sol centre, que feia més deldoble del nostre.

La sensació del canvi no ho és tantper la feina, sinó per uns altres nivellsmés subliminars. D’alguna manera,teníem la sensació de baixar a un llocinhòspit, on allò que nosaltres fèiemdes de tant de temps enrere encarano estava muntat i s’havia de crearpartint de zero. L’avantatge, és clar,és que érem els mateixos, però l’in-convenient era que baixar-hi en blocens feia difícil de trobarnos-hi. Vapassar molt de temps fins que vamcomençar a encreuar-nos pels passa-

dissos amb gent coneguda del’Esperança, perquè estem tots unamica dispersos.

Quina va ser la sevasensació en arribar-hi?

La rebuda inicial va ser molt bona;se’ns va ensenyar l’hospital i tot elque calia saber. Tot i això, crec que lescompanyes de l’Hospital del Mar s’es-peraven un personal d’Infermeriamolt més envellit i fins i tot no tantqualificat. Quan ens vam conèixer esvan sorprendre una mica que fóssimexactament igual que elles. Això, percert, va paralitzar completament lesexpectatives de canvi de moltes per-sones —d’aquí i d’allà— perquè aquítotes teníem els mateixos drets d’an-tiguitat, i el temps per a trasllats es vatriplicar, com a mínim...

“A L’HOSPITAL DEL’ESPERANÇA TOTTENIA UNESDIMENSIONS MOLT MÉSPETITES, I LA RELACIÓENTRE ELS SERVEISERA MOLT FLUIDA IGAIREBÉ PERSONAL”

� El 1996 es van iniciar les obres de millora icondicionament de la Unitat de Radioteràpiade l’Esperança, finançada pel CSB.

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 25

� El 1997 l’IMAS se situa entreels tres primers hospitalsuniversitaris catalans quanta producció científica pernombre de professionals.

� L’any 1997 treballen a l’IMAScatorze comissions i comitès dequalitat.

[1993

26 IMAS

Quina és la sevahistòria a l’IMAS?

Treballo a l’IMAS des de fa més de 32anys, ja que vaig començar a treba-llar-hi just després d’haver estudiatInfermeria i haver fet les pràctiquestambé a l’Hospital del Mar. He treba-llat tot aquest temps a la sala, a laUnitat d’Hospitalització de Cirurgia,fins fa sis mesos, quan em van oferirparticipar en la posada en marxa dela Unitat Funcional de CàncerColorectal.

Com ha vist els canvisimpulsats des de lainstitució?

La veritat és que, treballant a la sala,no te n’assabentes gaire de les estra-tègies de gestió de la institució. Bé,t’arriben les notícies, però és com siles veiessis amb una certa distància,de lluny. Veus passar nous caps, nousequips directius, però la feina diàriano canvia tant.

Com es vivia larelació Mar-Esperançaabans de les fusions?

El cert és que la visió que podíemtenir des del Mar de l’Hospital del’Esperança anava canviant: en unesèpoques semblava que era el centremés mimat i privilegiat, i altres, encanvi, semblava que era el Mar quirebia més “atencions”, especialmentdesprés dels Jocs Olímpics.

I en l’etapa de fusióde serveis?

La sensació de les infermeres queérem aquí era una mica d’estar a l’ex-pectativa, ja que no sabíem què és elque havia de passar. D’una banda,desconeixíem si estarien en joc elsnostres llocs de treball, i, de l’altra, hihavia la incertesa sobre com serienles companyes que havien de venir del’Esperança, i si s’adaptarien al nostrehospital i maneres de fer, o si ensadaptaríem nosaltres a elles, és clar.

[1993-1997]

“Sí, tot canvia, però al final hi ha una cosaque és sempre al mateix lloc: els pacients alsqui intentem donar el millor servei”Entrevista a la Sra. Mercè Piraces, infermera de la Unitat Funcional de Càncer Colorectal del’Hospital del Mar

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 26

� En aquest període l’IMAS disposade 93 metges residents al Programade metges especialistes en formació(MIR).

1997]

IMAS 27

Com va ser aquestaadaptació?

La veritat és que, vist amb perspecti-va, costa poc tenir “idees preconce-budes” sobre com es treballa en unaltre centre, perquè sempre semblaque només tu fas les coses bé i treba-lles molt. I això no és veritat, perquè

quan van arribar finalment les profes-sionals d’allà vam constatar que erenigual que nosaltres, que tenien lamateixa experiència en la cirurgia —parlo de la unitat i especialitat queconec, certament— i que el seu desigés exactament el mateix que el teu:treballar i estar bé a la feina. Per tant,cal avenir-se i fer mans i màniguesper integrar-se com a equip, pel bé detots.

Creu que es va viurecom un fet traumàtic?

És comprensible que en alguns casosles persones que venien, que tenientanta experiència i antiguitat com tu,volguessin fer valer els seus drets,lluitar per conservar-los, i que al prin-cipi els costés més d’assimilar els can-vis. Només cal posar-se en la sevasituació per entendre-ho. I, tot i això,no va ser traumàtic, ja que al finaltots som persones i ens valorem coma individus, no per “etiquetes” del llocd’on véns, sinó pel que fas.

Va trobar gairesdiferències a l’hora detreballar?

Potser sí que se’n van notar algunes,però en petites coses, costums imaneres de fer, pròpies d’equipsmèdics i caps també diferents. El fetque també baixés l’equip de cirurgiansva fer que notéssim aquests nousestils de fer, cosa que les infermeresque van venir de l’Esperança, en can-vi, ja coneixien, que algun avantatgehavien de tenir! També la ràtio demalalts per infermera era una micamés just al Mar, així com el nombreglobal de malalts a la sala, ja queaquest és un hospital més gran.

Com es va tancaraquesta etapa?

Finalment, ens vam adaptar els unsals altres, metges i infermeres, elsd’aquí i els d’allà, i crec que, desprésque tot el Servei s’acabés de traslla-dar al Mar completament, el cicle esva tancar. Però, és clar, mai no sapsquè pot passar en el futur, de maneraque cal estar preparat per als canvis.En el meu cas, a la nova Unitat deCàncer Colorectal he trobat una novamanera de treballar que abans nohauria pensat, de donar un servei i unajut als malalts, els mateixos que des-prés es veuran passar per la sala. Sí,tot canvia, però al final hi ha una cosaque és sempre al mateix lloc: elspacients als qui intentem donar elmillor servei.

“MAI NO SAPS QUÈ POTPASSAR EN EL FUTUR,DE MANERA QUE CALESTAR PREPARAT PERALS CANVIS”

“SEMPRE SEMBLA QUENOMÉS TU FAS LESCOSES BÉ I TREBALLESMOLT. I AIXÒ NO ÉSVERITAT. VAMCONSTATAR QUE LESALTRES PROFESSIONALSEREN IGUAL QUENOSALTRES”

Sessió docent a l’Escola d’Infermeria del Mar

Butlletí 7 93-97 22/10/03 10:15 Página 27

28 IMAS

L a proximitat i la resposta a lesnecessitats de la població del’àrea de referència natural

de l’IMAS han estat les prioritats en eldarrer període de la seva història.

El Pla d’actuació IMAS 2000-2003aposta clarament per l’orientació capa la ciutadania, la millora en la coor-dinació amb els nivells d’atenció pri-mària i l’apropament de la tasca sani-tària a la població, potenciant progra-mes com el Programa d’atenció a ladona, el Programa de cribratge decàncer de mama a Ciutat Vella, SantMartí i Gràcia, el Programa RAE o béel Programa de trastorns mentalssevers i el dispositiu d’urgències psi-quiàtriques a l’Hospital del Mar.

Els professionals: elcor de la institució

Un altre element clau actualment,tractat especialment en aquest perío-de, és el del nivell d’implicació delsprofessionals, amb un importantesforç en formació continuada i laposada en marxa de les carreres pro-fessionals per als tècnics mitjans isuperiors. Així mateix, trobem una

consolidació de la plantilla, amb diver-sos concursos i la signatura del conve-ni col·lectiu de més llarga durada del’IMAS per tal de propiciar una estabi-litat continuada dins el marc laboral.

En la línia de potenciar la participaciódel professional, el 2001 es va concre-tar la constitució dels primers quatreinstituts de l’IMAS: l’Institut d’Oncolo-gia Radioteràpica (IOR), l’Institutd’Oftalmologia (IOFT), l’Institutd’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental(IAPS) i l’Institut d’Atenció Geriàtrica iSociosanitària (IAGS). La seva creaciórespon a una reorganització internaque permet models de funcionamentmés autònoms, que s’ajustin de formaflexible al que necessita la població ique escoltin el professional i el man-tinguin implicat a tots els nivells.

L’atenció a la gentgran

L’envelliment de la població i la neces-sitat d’atenció adequada a la gentgran, les desigualtats en salut i les difi-cultats socials pròpies de les grans ciu-tats i de la nostra àrea geogràfica d’in-fluència i la concentració de recursosd’alta tecnologia han estat les refle-

[1998-2003] Les lí

EL PLA D’ACTUACIÓIMAS 2000-2003APOSTA CLARAMENTPER L’ORIENTACIÓ CAPA LA CIUTADANIA

EL PARC DE RECERCABIOMÈDICA ES PERFILACOM UNA GRANOPORTUNITAT DEFUTUR PER A L’IMAS

� El Servei de Medicina Nuclearintegra la seva activitat a lagestió de CRC-Mar, incorporantuna nova gammacàmera.

[1998

Jornades de portes obertes el dia de la Mercè de 2002

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 28

IMAS 29

xions que han propiciat nous plansestratègics que han d’allargar-se capal futur, tot mantenint la complemen-tarietat entre centres hospitalaris.

L’adequació a l’atenció a la gent granafavoreix la creació al CentreGeriàtric d’una unitat de llarga estadaper a malalts procedents de centresd’aguts, i, paral·lelament, s’ubica al’Hospital de l’Esperança la Unitat deCures Pal·liatives i la Unitat deConvalescència. El gran projecte enaquesta àrea es concreta en el noucentre Fòrum de l’Hospital del Mar,que aproparà als ciutadans de SantMartí un important nombre de ser-veis sociosanitaris.

El futur

La superespecialització en aspectesd’alta complexitat tecnològica per al’atenció en els processos aguts demalaltia rep un impuls notable enaquest darrer període de la històriade l’IMAS, amb la integració al Parc deRecerca Biomèdica, que es perfilacom una oportunitat de futur per a

l’IMAS. Aquest complex, situat al cos-tat de l’Hospital del Mar, significaràpoder disposar de més de 35.000 m2

de superfície construïda dedicada a larecerca i a les noves tecnologies.

En el mateix sentit, també destaca laincorporació de l’IMAS al projecte

Institut d’Alta Tecnologia PRBB, ambequips d’última generació com elCiclotró, que permetran noves líniesde recerca, i la participació en elCentre d’Investigació en Psiquiatria,en col·laboració amb la indústria far-macèutica, que proporciona novespossibilitats d’investigació clínica.

nies de futur

UN ELEMENT CLAUD’AQUEST MOMENT ÉSLA IMPLICACIÓ DELSPROFESSIONALS

� Es creen els primers instituts de l’IMAS: Institut d’AtencióPsiquiàtrica i Salut Mental (IAPS), Institut d’AtencióGeriàtrica i Sociosanitària (IAGS), Institut d’OncologiaRadioteràpica (IOR), Institut d’Oftalmologia (IOFT) iInstitut de Diagnòstic per la Imatge (IDIMAS).

2003]

Nou centre Fòrum de l’Hospital del Mar de serveis sociosanitaris

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 29

30 IMAS

Quina és la sevavaloració del temps quefa que és consellerdelegat de l’IMAS?

Estic molt satisfet i content de treba-llar a l’IMAS, i no tan sols des del puntde vista professional, sinó també per-sonal. És una organització que noconeixia abans de venir-hi, i he de dirque en dos anys encara ha milloratmés la bona imatge inicial que jatenia.

A què creu que es deuaquesta satisfacciópersonal?

Penso que té uns trets poc habitualsi especialment una dimensió huma-na molt important. He pogut com-provar que cadascun dels quatrecentres tenen una personalitat prò-pia i gent que se’ls estima. Hi ha unsentiment de pertinença, cosa queno passa en d’altres centres oempreses. Hi ha molta companyoniai una vida social carinyosa i tendra...,i també una preocupació social, quees veu reflectida en actes com el quees va celebrar contra el conflicte

amb l’Iraq. En definitiva, es crea unentramat de complicitats i senti-ments que fan que sigui molt agra-dable treballar aquí.

Quina és la situacióactual de l’IMAS?

Estem en un bon moment, i això ésuna cosa que reconeixem des de dinsde la institució, però també des defora. Encara que en el món hospitalariés difícil fer canvis dràstics, l’impor-tant és introduir-hi millores progressi-ves basades en el diàleg i en la capaci-tat de convèncer per construir junts elfutur que volem. Per exemple, hempreparat el “recanvi generacional” del’IMAS, amb els relleus, per exemple,en la direcció dels Serveis de CirurgiaOrtopèdica i Traumatologia o aCirurgia General, incorporant-hi sabanova, amb professionals que han vin-gut perquè és evident que tenim capa-citat d’atracció. I per arribar a aixòhem comptat amb els professionals“sèniors”, que són els que han acon-seguit el nivell d’excel·lència clínicaactual. Tenim, per tant, les aporta-cions i l’energia dels qui porten moltsanys a la nostra casa i han fet de

l’IMAS una organització pública quegaudeix d’un molt bon nivell clínic iassistencial, i les noves generacionsde metges i els nous caps de serveireforçaran aquesta posició i posaranles bases del nostre desenvolupamenten els propers anys.

Quin creu que serà elfutur de l’IMAS?

El futur de l’IMAS es basa en aquestaposició actual, en què hem guanyatpes a la ciutat, i podem parlar d’igual a

[1998-2003]

� La Reformad’Atenciód’Especialistes(RAE) abasta el100% del districtede Ciutat Vella.

[1998

“El futur de l’IMAS es basa en el fet d’haver guanyat prestigi i respecte a la nostra ciutat”Entrevista al Dr. Raimon Belenes, conseller delegat de l’IMAS

“CADASCUN DELSQUATRE CENTRESTENEN UNAPERSONALITAT PRÒPIA.HI HA UN SENTIMENTDE PERTINENÇA I DECOMPANYONIA I UNAINTENSA VIDA SOCIAL”

� L’any 2001 l’Hospital del Mar realitza prop de65.000 primeres visites, 278.000 successives,19.000 d’Hospital de Dia, 27.000 visites al’atenció especialitzada, atén a 28.000 donesal programa de prevenció del càncer demama, 160.000 exploracions mèdiques .

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 30

IMAS 31

igual amb altres centres hospitalarisquant al fet d’haver aconseguit mésprestigi i respecte a la nostra ciutat.

Quines són lesprincipals, d’aquestesvisions?

La primera, les grans oportunitatsque ens ha de comportar el Parc deRecerca Biomèdica de Barcelona i lesinfraestructures que l’envolten: elCentre d’Investigació Psiquiàtrica, laFundació Alta Tecnologia. Potencia-ran la nostra faceta investigadora,tant en recerca bàsica com en recercaclínica. La segona, el fet que la voca-ció docent arribarà a noves fites, jaque se sustenta sobre l’excel·lent rela-ció amb les universitats PompeuFabra i Universitat Autònoma deBarcelona. Penso que tindrem opor-tunitats de crear interessants projec-tes conjunts, com la coordinació debiblioteques i sistemes docents. I entercer lloc, tenim al davant unaimportant tasca de millora dels nos-tres processos clínics, als quals enca-ra hem de dotar de més qualitat, jaque tenim usuaris cada cop més exi-gents i una medicina cada dia méscomplexa que ens obliga a mimar laqualitat clínica, que ha de ser el nos-tre primer objectiu.

Quines altres líniesde futur queden pertraçar?

Tenim pendent la continuació delprocés de descentralització del’IMAS, que va començar amb la cre-

ació dels instituts: hem de seguir afa-vorint la participació dels professio-nals, donant-los noves oportunitats imotius per fer-ho. També caldràmantenir el treball de qualitat senseperdre de vista el rigor i l’austeritateconòmica, dins del marc de pres-sions d’una medicina moderna i méscostosa, que ens obligarà a ser méscreatius a l’hora de respondre de laforma més adequada en cada cassense perdre l’estabilitat econòmica.I, finalment, i no menys important, elfutur ens demana una ampliació deles infraestructures: el nou CentreGeriàtric, la reubicació de les escoles,les millores de l’IMPU o de les urgèn-cies de l’Esperança, i també l’amplia-ció de l’Hospital del Mar —consultesexternes, despatxos, hospitals dedia— programables en un període decinc a sis anys.

Quin és el repte mésgran que afronten?

El repte més gran és saber crear lli-gams i relacions que ens permetintreballar en equip amb els altres hos-pitals, perquè això significa millorarrealment el servei a la ciutat i mante-nir un projecte de futur compartit.

Què pot esperar eltreballador de l’IMAS delfutur?

Un horitzó gairebé sense núvols, per-què l’IMAS és una institució moltestabilitzada. El treballador de l’IMASha d’estar il·lusionat perquè les pers-pectives són bones, i els nostres pro-

blemes seran els mateixos que elsdels altres centres públics deBarcelona, com ara l’increment del’activitat assistencial, el creixementde la complexitat de la Medicina i elspressupostos escassos. Pot esperar,també, que l’empresa farà el possibleper tal que els nostres empleats tre-ballin en les millors condicions decomoditat, i poden comptar amb unsdirectius de l’IMAS compromesosamb les seves preocupacions, dialo-gants i oberts als suggeriments i a lesnoves oportunitats que el futur ensportarà.

“EL REPTE MÉS GRANÉS SABER CREARLLIGAMS QUE ENSPERMETIN TREBALLAREN EQUIP AMB ELSALTRES HOSPITALS”

2003] � El 1998 es posa en marxa la carrerade biologia de la Universitat PompeuFabra, amb un perfil de BiologiaHumana.

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 31

� El 1999 es realitza unaadequació dels Serveisd’Urgències de l’Hospital del Mar.

� El 1998 es crea el ComitèAvaluador de l’ActivitatAssistencial.

[1998

32 IMAS

Quina ha estat la sevahistòria abans de venir al’Hospital del Mar?

Jo em vaig formar com a metge i coma cardiòleg a l’Hospital Clínic deBarcelona, i després vaig estar tresanys a l’Institut de Cardiologia deMont-real, al Canadà, per especialit-zar-me en Cardiologia Intervencio-nista. En tornar, el professor FrancescNavarro López, a qui tinc un granafecte, em va incorporar a la Unitat

d’Hemodinàmica del Servei deCardiologia de l’Hospital Clínic, on hedesenvolupat la meva trajectòria pro-fessional fins ara.

Què li va impulsar aacceptar aquest lloc detreball?

Vaig apostar per venir a l’IMAS per lameva vocació de treball en una insti-tució pública que, a més de l’assistèn-cia, valorés les aportacions que espoden fer des de la recerca i la docèn-cia. Crec que aquests dos camps sónfonamentals per fer la tasca diàriaamb il·lusió i també per elevar la qua-litat del treball assistencial. Fa quasidos anys vaig entrar en contacte ambel Dr. Jordi Bruguera, que volia ende-gar una unitat d’hemodinàmia, assig-natura pendent del Servei deCardiologia que dirigeix. La il·lusió i eldinamisme del Dr. Bruguera, junta-ment amb la transformació importantque ha fet i està fent l’Hospital del Mar

en els darrers anys, van ser motiussuficients per afegir-me al projecteque avui ja és una realitat.

Com veu l’Hospitaldel Mar actual?

L’Hospital del Mar és un centre que hafet un salt qualitatiu molt importanten els últims anys. Mentre que elsgrans centres hospitalaris del nostreentorn s’han estancat un xic, la per-cepció que es té des de fora és quel’Hospital del Mar continua en un pro-cés d’expansió i de progressió franc.És palesa la política de fitxar profes-sionals altament qualificats i la refor-ma constant de les estructures assis-tencials per tal de millorar i fer pujarla qualitat en totes les àrees. En el casdel meu servei, hi ha hagut la voluntatno tan sols de posar en marxa unaunitat d’hemodinàmica que feia falta,sinó de fer-ho bé, amb projecció defutur, per tal que fos puntera. Hepogut copsar un gran dinamisme i

[1998-2003]

“Tenim com a objectius el treball en unesinstal·lacions amb les màximes garanties,amb una funcionalitat perfecta, unaprofessionalitat i una formació del personalidònies i una informació al pacient exquisida”Entrevista al Dr. Antoni Serra, del Servei d’Hemodinàmia de l’Hospital del Mar

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 32

� El 2001 hi ha mésde 1.000 alumnesmatriculats alsdiferents centresdocents de l’IMAS.

2003]

IMAS 33

entusiasme en els meus interlocutors,i això era una cosa que jo necessitavaprofessionalment.

Com ha estat la sevaarribada a l’IMAS?

M’he sentit molt ben rebut, tant pelsdirectius de l’IMAS com pels com-panys del Servei. Em sento gairebécom a casa, ja que són molts els pro-fessionals de l’Hospital del Mar ambels quals en un moment o altre hecompartit moltes estones durant lacarrera, l’internat, la residència odurant la meva etapa com a cardiòlegal Clínic. La posada en marxa delLaboratori d’Hemodinàmica és un pasendavant en la construcció del Serveide Cardiologia que tots volem i, el queés més important, permet millorarl’assistència als nostres pacients, quepoden ser tractats integralment alnostre centre en la major part delscasos. De fet, la llista d’espera queteníem abans d’inaugurar la Unitatestà pràcticament al dia, i això és unabona notícia.

Quina ha estatl’experiència de crear lanova unitatd’hemodinàmia?

Estic satisfet perquè he vist que real-ment es tenia en compte la meva par-ticipació i les meves idees sobre elque havia de ser una unitat eficient imoderna a l’hora de dissenyar-la iconstruir-la. He sentit que els arqui-tectes, per exemple, treballaven real-ment en equip amb els facultatius, i

això ha estat una agradable novetat. Iaixí, encara que és la quarta unitatque estableixo, és de la que em sentomés satisfet. Tenim una unitat que ésdel bo i millor que hi ha a Espanya, unveritable laboratori d’hemodinàmicadel segle XXI.

Quins són els seusplans de futur mésimmediats?

Vull aprofitar totes les oportunitats ifacilitats per a la recerca i la docènciaque em dóna la institució. Pel que fa ala docència, ja està en marxa un cursde postgrau en Cardiologia Interven-cionista. Aquest primer any ja tenimdos metges becaris estrangers quehan començat a treballar amb nosal-tres. Juntament amb les unitatsd’Hemodinàmica de l’Hospital Grego-rio Marañón, la Fundación JiménezDíaz de Madrid i l’Hospital Universi-tario de Valladolid, hem organitzatper al mes d’octubre vinent el PrimerCongrés Internacional TEAM (TeràpiaEndovascular i Miocàrdica), que aple-ga més de 35 conferenciants estran-gers de renom mundial i que preveul’assistència de 400 metges especia-listes. El Servei de Cardiologia tambété la voluntat de posar en marxa l’a-creditació del programa MIR per talde gaudir de la presència de metgesresidents. I pel que fa a la recerca, tre-ballarem en dues línies preferents. Laprimera es l’angioplàstia primària enels malalts amb infart de miocardiamb un nou sistema que hem dissen-yat nosaltres. En breu començaremun estudi pilot amb deu centres del’Estat espanyol, liderat per l’Hospital

del Mar. La segona línia la desenvolu-parem en el si d’un grup que treballaen el trasplantament de cèl·lulesmare pluripotencials per tal de rege-nerar el múscul cardíac, dins de lesinvestigacions més punteres al món.

Quin és el seu esperitde futur?

Optimista i il·lusionat. Tenim com aobjectius el treball en unes instal·la-cions amb les màximes garanties,amb una funcionalitat perfecta, unaprofessionalitat i una formació delpersonal —mèdic i d’infermeria— idò-nies i una informació al pacient exqui-sida per tal d’assolir el millor nivellassistencial possible. Això ja està enmarxa i participar-hi m’omple desatisfacció.

“VAIG APOSTAR PERVENIR A L’IMAS PER LAMEVA VOCACIÓ DETREBALL EN UNAINSTITUCIÓ PÚBLICAQUE VALORÉS LESAPORTACIONS DE LARECERCA I LADOCÈNCIA”

� El Programa Sanitari d’Atenció ala Dona aprovat pel CSB el 1999culmina molts anys d’activitatfeta per l’IMAS des dels centresde planificació familiar.

“L’HOSPITAL DEL MARACTUAL ÉS UN CENTRED’EXPANSIÓ I DEPROGRESSIÓ”Instal·lació del ciclotró al futur Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 33

� L’any 2000, les inversions pugena 1.114 milions de pessetes (6,7milions d’euros), que permetenadequar el bloc quirúrgic del’Hospital del Mar, les Urgències idiferents unitatsd’hospitalització.

� L’any 2001 s’inaugura eldispositiu d’Urgències dePsiquiatria a l’Hospital del Mar.

[1998

34 IMAS

Quina és la sevahistòria a l’IMAS?

Vaig fer unes pràctiques de laUniversitat Pompeu Fabra a l’Hospitalde l’Esperança, i a partir d’aquí vaigcomençar a treballar en diferentscentres fent substitucions. Fa un anyem van oferir treballar a RecursosHumans, i en la següent convocatòriaja vaig poder obtenir la plaça i un con-tracte indefinit, una cosa que et dónamolta seguretat, la veritat.

Com viu aquestaetapa de la seva vida?

Estic aprenent molt. I també és unaetapa de la meva vida en la qual esticgaudint molt. De totes maneres, nodeixo de banda la meva aspiració detreballar en allò que he estudiat, i finsi tot pot ser que hi hagi un espai perfer-ho aquí, encara que les cosessegueixen el seu ritme i volen madu-ració. Suposo que és normal serimpacient.

Se sent preparada per al treball quedesenvolupa?

Crec que sí. Sóc diplomada en Gestiói Administració Pública i llicenciadaen Ciències Polítiques, i he de dir que,en general, hi ha un nivell molt alt de

preparació i formació entre el perso-nal, i també passa el mateix pel que faa l’exigència en les tasques que undesenvolupa, tot i que això es potconsiderar estimulant. Tot és millora-ble, és clar, però puc dir que el conve-ni està bé i el sou, també.

[1998-2003]

“Des dels diferents serveis i departaments hi ha moltes ganes de millorar, amb plans de qualitat que es porten a terme a tots els centres”Entrevista a la Sra. Natàlia Sánchez, auxiliar administrativa de Recursos Humans de l’IMAS

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 34

� L’any 2000 treballen a l’IMAS prop de 2.000persones amb un pressupost anual superior als21.000 milions de pessetes i s’ofereixen serveisen més de 40 especialitats.

2003]

IMAS 35

Què creu que potaportar vostè a lainstitució?

Puc aportar moltes ganes de treballari de fer-ho bé, i fins i tot incorporar-hiles coses que he après en la mevaformació acadèmica; potser aixòpodria arribar a aportar innovació enalgun camp, si hi ha una bona predis-posició per participar-hi i escoltar. Noem desanimo.

Creu que hi ha en eltreballador una imatgede conjunt de l’IMAS?

Potser al principi jo no la tenia, per-què estava en una posició molt con-creta i en un servei i un centre moltconcrets, des d’on costava veure’nl’estructura global. La primera vega-da que vaig ser conscient que forma-va part d’una cosa més gran va serquan vaig ocupar el lloc de primeratreballadora de la nova FundacióBonanova, perquè llavors calia enten-dre on se situava. També ara, des delsServeis Centrals de Recursos Humans,

aquesta interdependència entre cen-tres pel que fa a la feina està encaramés clara; estem tots en una mateixamaquinària, complexa però coherent.

Quins trets comunscreu que tenen elstreballadors de l’IMAS?

Penso que des dels diferents serveis idepartaments de l’empresa hi ha mol-tes ganes de millorar, ja que a tots elsllocs pels quals he passat he constatatque es desenvolupen plans de qualitatmolt acurats. També m’han sorprèsles ganes de mobilitat que té la genten general, cosa que no m’esperava ique diu molt de les ganes de conti-nuar, d’aprendre i de fer coses novesque t’estimulin. Crec que permetremoure’s i conèixer els diferents ser-veis i departaments de la institució és

una opció interessant per a l’empresa,perquè així veu com dóna de sí cadapersona, la posa a prova en diferentssituacions i entén on encaixa millor. Ami també m’atrau aquesta mobilitat.Encara tinc molt per fer, aquí.

Quins plans de futures planteja a l’IMAS?

Ara per ara m’hi sento bé, m’hi trobo agust. I a partir del moment en què vaigaconseguir el contracte laboral indefi-nit vaig començar a considerar demanera més seriosa el meu futur aquí,a l’IMAS. He estat a diferents llocs,però encara no sabria dir on puc sermés útil ni quan, però està clar que hihaurà oportunitats interessants, comper exemple tot el que serà el Parc deRecerca i els serveis que l’envoltaran.Almenys des de fora sona molt sugge-ridor. Qui ho sap...

“M’HAN SORPRÈS LESGANES DE MOBILITATQUE TÉ LA GENT, I COSAQUE DIU MOLT DE LESGANES D’APRENDRE IDE FER COSES NOVES”

“LA INTERDEPENDÈNCIAENTRE CENTRES ÉSEVIDENT. ESTEM TOTSEN UNA MATEIXAMAQUINÀRIA,COMPLEXA PERÒCOHERENT”

Classe a l’Escola Bonanova

Unitat d’infermeria de l’Hospital Psiquiàtric

Butlletí 7 98-02 22/10/03 10:15 Página 35

IMAS 2003,construïm junts

el futur que volem

C S B Consorci Sanitari de Barcelona

IMAS

Institut Municipald’Assistència Sanitària

Edifici Hospital del MarPg. Marítim, 25-29

08003 BarcelonaTel. 93 248 30 00

www.imasbcn.com

Coberta IMAS 20 anys jc2 22/10/03 10:17 Página 2