Març 2014

Pàg

ina1

Com actuar davant l’estrès

Arturo Argelaguer Martínez Psicología Aplicada (clínica, social y forense)

Titular del Centre Mèdic Bernades

Quan les persones estem davant de situacions personals, professionals o

familiars que ens generen malestar, i no som capaces de resoldre-les en un període

de temps relativament ràpid, aleshores comença a sorgir una sensació de malestar

intern, l’estrès, que pot acabar traduint-se en problemes físics i emocionals reals.

Hi ha situacions quotidianes que

massa vegades ens costa resoldre,

anem deixant que passi el temps sense

afrontar-les i, tot d’una, comencem a

notar certes tensions, inquietuds i

malestar que acaben afectant el dia a

dia, causant un important deteriorament

de la nostra qualitat de vida. Aquesta

manca d’adaptació a una situació estressant, acaba conduint-nos a les malalties

amb més afectació social dels nostres temps, l’ansietat i la depressió .

Les persones responem, de forma automàtica, a una possible amenaça del

nostre organisme mitjançant una activació biològica i emocional complexa,

l’ansietat, que ens permet reaccionar davant d’aquesta percepció estressant.

El problema sorgeix quan aquesta resposta a l’estrès no s’adapta a les nostres

perspectives i allarguem la seva resolució en el temps. Comencem a notar certa

sensació de malestar, de forma simultània, en diversos àmbits de la nostra vida, que

es cronifiquen i ens porten a un camí de difícil sortida:

Fisiològic: Comencem a notar problemes d’estómac, panxa o de mals de cap,

entre d’altres.

Mental: Comencem a tenir pensaments, idees o creences que ens

distorsionen la pròpia capacitat de fer front a la situació.

Conductual: Evitem afrontar el problema i optem per la fugida.

Març 2014

Pàg

ina2

La depressió és aquella “malaltia silenciosa” que afecta totes les edats i estaments

socials, que es caracteritza per uns sentiments, mantinguts en el temps, de tristesa,

melancolia o culpa; pèrdua d’autoestima, interès i plaer; problemes per menjar i

dormir; a més d’una important sensació de cansament i manca de concentració.

El nostre treball com a Psicòlegs

és ajudar aquestes persones, a qui

els costa adaptar-se i afrontar les

diferents situacions estressants, a

cercar alternatives vàlides i funcionals

que les ajudin a interpretar i resoldre

aquestes situacions ambientals i/o personals. L’objectiu final de la nostra tasca no és

altre que ajudar a reduir el malestar amb que conviuen aquestes persones,

proporcionant-los eines que els permetin adquirir noves experiències d’aprenentatge,

tant a nivell cognitiu (modificant patrons de pensament) com de conducta (reducció

d’emocions disfuncionals).

Si be és impossible de viure sense estrès, el cert és que hi ha mitjans que ens

permeten poder-li fer front i viure el dia a dia amb major serenitat. L’objectiu de la

teràpia psicològica no és altre que proporcionar aquestes persones un seguit de

recursos que puguin ajudar-los a reconèixer quins són els seus principals estressors,

quin és el procés mitjançant el qual es desenvolupa i genera aquest estrès, quins

efectes pot tenir sobre elles, tec. Aquest procés d’aprenentatge de les diferents

habilitats personals que haurà de desenvolupar, l’ajudaran a afavorir un canvi en la

forma com aborda els problemes d’estrès, en com percep les situacions, en com les

afronta i quines respostes emocionals li generen aquestes situacions.

Algunes pautes ràpides que us poden ajudar a controlar i prevenir l’estrès són:

Dur a terme alguna activitat relaxant

Saber diferenciar “allò que pots fer” i “allò que no pots fer”

Aprendre a poder expressar allò que sents

Ser capaç de dir NO en alguns moments

Fer ús de les pròpies xarxes socials, o establir-ne de noves

Fomentar activitats per distreure’t i agafar-te les coses amb bon humor

Pensar en positiu

Març 2014

Pàg

ina3

Un cop s’ha diagnosticat un Trastorn d’Ansietat, l’aliança terapèutica dels

professionals de la salut amb els pacients és del tot imprescindible. Aquesta ens

permetrà ajudar-lo amb uns resultats molt més eficients. La persona afectada sent

que no només hi ha algú que l’entén i el comprèn, si no que a més li proporciona

informació adequada i específica sobre el tractament a seguir. L’elecció adequada

d’aquest tractament inicial és per dues vies conjuntament, psicofàrmacs i

psicoteràpia, que ens permetrà reduir la intensitat i freqüència de l’angoixa, alhora

que començar a abordar noves estratègies cognitives i de conducta que se centraran

en l’eliminació d’algunes de les interpretacions errònies envers les sensacions

físiques i corporals que sorgeixen, de les pors que tant condicionen i de les

conductes evitatives que solen desenvolupar-se. L’objectiu del psicòleg, en aquest

cas, és entrenar al pacient en el maneig d’aquesta ansietat i ajudar-lo a prevenir les

recaigudes.

Hauríem de desterrar, d’una vegada per totes, aquella creença popular sobre el

fet que ”quan algú pateix un trastorn depressiu, aquest és per sempre” o que “quan

algú cau en una depressió, haurà de medicar-se tota la vida”. Això no és cert!! Ni un

procés depressiu és de per vida, ni la medicació és l’únic tractament. De fet, el

tractament d’elecció per una depressió lleu és la psicoteràpia, i per una depressió

moderada o greu és la combinació de psicofàrmacs i psicoteràpia. En els cassos de

depressions infantils el tractament d’elecció

inicial no serà mai amb fàrmacs, sinó amb

psicoteràpia, tant a nivell individual com

familiar.

No ens oblidem, però, del treball

personal que ha de dur a terme el propi

pacient, ja que si be els professionals

proposem alternatives o proporcionem

recursos, qui ha d’emprendre un nou camí, amb esforç i dedicació per adaptar-se i

resoldre aquesta situació, n’és el mateix afectat.