Com treballar les excursions

a l’esplaiPrincipis metodològics i

organitzatius de les excursions a l’esplai

1. Esplai i l’excursionisme1.1 Objectius educatius de l’excursionisme a l’esplai

1.2 Les dificultats per a la pràctica excursionista ales entitats d’esplai

1.3 Criteris bàsics de l’excursionisme a l’esplai

2. Com es planifica, es fa i s’avaluauna excursió2.1 Fase de previsió general del curs

2.2 Fase de preparació dels monitors i monitores

2.3 Fase de planificació

2.4 Fase d’organització

2.5 Fase de motivació i preparació amb els nois inoies

2.6 Fase de realització

2.7 Fase d’avaluació

3. Fitxa de planificació d’una excursió

4. Les excursions de l’esplai peretapes evolutives4.1 Criteris per a la tria anual de les excursionsd’un grup

4.2 Característiques de les excursions a cada etapaevolutiva

5. Annexos5.1 Model de carta adreçada a les famílies (I)

5.2 Model de carta adreçada a les famílies (II)

1. Esplai iexcursionisme

1.1 Objectius educatius de l’excursionisme a l’esplai

Des del punt de vista educatiu, l’excursióés l’activitat per excel·lència que:Apropa infants i joves a la descoberta de

l’entorn natural, social i cultural i afavo-reix la seva interrelació amb el medi.

Reforça la pròpia identitat cultural.

Desvetlla les capacitats físiques i enfor-teix el cos. Facilita un espai d’autoconei-xement de les pròpies limitacions ipossibilitats. Proporciona experiènciesvitals molt intenses, que exigeixen lasuperació del cansament, la calor, lagana, el fred, la por...

Afavoreix les relacions personals i gru-pals, ajuda a crear lligams i referentscomuns.

Afavoreix la maduració de les actituds iels valors humans, obre horitzons detolerància i de respecte davant el que ésdesconegut o diferent.

En definitiva, una excursió és unaactivitat globalitzada, en la qual inter-venen i es vertebren molts elementsdiferents: coneixements, relacions,capacitats, autoconeixement...

1.2 Les dificultats per a la pràctica excursionista a l’entitatd’esplai

Davant de totes aquestes possibilitatseducatives, sovint s’esgrimeixen algunsimpediments que intenten justificar el fetde no fer més excursions:

“Les excursions són cares i les famí-lies no volen pagar... “Moltes excursions resulten cares, d’altressón francament barates i sovint descone-gudes, i en altres ocasions senzillamentno s’està disposat a invertir els diners enuna excursió, però sí en altres coses depreu semblant. Per exemple, una tarda de cinema (2hores) pot tenir un cost semblant al demoltes excursions de baixa i mitjana mun-tanya (tot el dia). I una tarda en un parcd’atraccions pot tenir un cost semblant al

d’una excursió d’alta muntanya.

Si comptem els diners gastats en produc-tes de consum en el temps d’oci (lloguerde vídeos, llaminadures i refrescos...) iels comparem amb el cost d’una excur-sió, el resultat és claríssim. Potser per obvis, els avantatges de lesexcursions han passat desapercebuts pera algunes famílies que no saben valorar-les prou i les quals, potser, cal que tor-nem a motivar. En aquest sentit, hemd’explicitar al màxim el rendiment cultu-ral i formatiu de les excursions, exercint,fins a un cert punt, una funció tambédidàctica de cara a les famílies.

“Molts educadors no en saben prou...”“Abans hi havia més tradició.” ”Ara moltsmonitors no coneixen llocs on anar.” “Avegades es perden tot i que porten mapa…”

A més a més, les excursions es percebencom a activitats més complexes i difícilsd’organitzar que d’altres que es resolensense sortir de l’esplai o del barri.

Finalment, hem de tenir en compte queles excursions comporten més risc (elplus de sortir fora, de no estar tancatsentre quatre parets; el perill de perdre’s,de patir accidents...). En aquest sentit,els mitjans de comunicació acostumen aexercir una funció alarmista que influeixen les famílies i l’entorn social, però tam-bé entre els educadors i educadores.Si sumem la manca de formació excur-sionista, la mandra de fer activitats com-plicades i la por als riscos..., tot plegatpot provocar una certa desmotivació enalguns sectors de monitors i monitores al’hora de fer excursions.Sempre es pot millorar, en aquest aspectei en tots. És possible que el bagatge per-sonal de molts monitors sigui a vegadesinsuficient, però col·lectivament i en coo-peració amb altres es possible optimitzar-lo. Tots tenim amics excursionistes quepoden fer de guia en un moment donat, obé podem augmentar, pel nostre compte ien colla, el repertori limitat que tenim.El risc d’accidents es redueix al mínimamb la formació, la bona organització i laprudència.

“Els infants i joves no estan proumotivats...”Sovint aquesta impressió és superficial o

reflecteix la pròpia inseguretat dels edu-cadors. A la majoria dels nois i noies, elsencanta anar d’excursió. El que rebutgenés cansar-se, passar gana, fred... Tot ésqüestió de trobar l’excursió que els vagi ala mida i, alhora, treballar a poc a pocl’enduriment personal imprescindible peranar-se fent més forts. Moltes de les difi-cultats que desanimen els nois i noiestenen a veure amb una preparació i orga-nització deficients per part dels monitorsi monitores. Per exemple:Quan un grup es perd i es fatiga cami-

nant hores i hores sense nord a causa dela desorientació dels monitors i monitores.

Quan un grup passa set o gana a causade la manca de previsió en relació ambl’itinerari (fonts, masies...) i l’equip per-sonal dels nois i noies (menjar, cantim-plores... ) o dels monitors i monitores(aprovisionament complementari d’aiguaamb garrafes o bidons, etc.).

Quan un grup passa fred durant unaacampada per no haver previst dur unaflassada complementària del sac de dor-mir, o per no dur aïllants, o perquè lestendes estan en mal estat i s’hi filtra lahumitat i el fred...).

1.3 Els criteris bàsics de l’excursionisme a l’esplai

Enfront de totes aquestes dificultats,hem de mantenir i potenciar encara mésl’excursionisme com a patrimoni pedagò-gic de l’educació en el lleure, estudiant lamanera de disminuir els riscos i obstaclesi de renovar la vinculació esplai-excursio-nisme. Proposem les mesures següents:

Criteris bàsics de l’excursionisme a l’esplai

1.L’entitat d’esplai ha de proporcionar alsinfants i joves, al llarg del seu procés edu-catiu, un ventall d’excursions al màximd’ampli possible, que permeti assegurarque, en sortir de l’entitat, el jove hagi vis-cut una aproximació progressiva i intensaa la diversitat paisatgística, cultural isocial de Catalunya.

2.Hem de tendir a fer, en cada grup d’in-fants o de joves, una excursió al mes coma mínim. Si mantinguéssim aquesta pro-porció, un infant que entra a l’esplai als 3o 4 anys hauria fet 126 excursions quanarribés als 16 anys.

3.Les excursions no es poden improvisar.Hem de fer un programa d’excursionsque crearem durant el curs per a cadagrup, que sigui divers, equilibrat, ajustatals interessos del grup i graduat quant ales dificultats.

4.Totes les excursions s’han de motivar ipreparar amb els infants i joves, segonsles possibilitats de cada etapa evolutiva.Una excursió mai ha de ser un productede consum que els infants digereixenpassivament.

5. Cal buscar la complicitat familiar. Lesfamílies han d’estar informades, engresca-des i compromeses respecte de la partici-pació dels seus fills i filles en les excursions.

6.Hem d’evitar anul·lar excursions per-què el nombre d’infants o joves inscrit ésbaix. Si ho fem, desanimem justamentels que estaven animats i ofeguem l’efec-te multiplicador de transmetre l’entusias-me postexcursió. A més a més, no cal fertotes les excursions en gran grup. Elsgrups reduïts aporten, a les excursions,una dimensió particular que hem desaber aprofitar.

7. Els monitors i monitores necessitemuna formació permanent en diverses àre-es: educació ambiental, tècniques demuntanya, jocs, etc. per poder explotaral màxim els recursos de cada excursió.

2. Com es planifica, es fa i s’avalua unaexcursió

2.1 Fase de previsió general delcurs

Partirem, tal com hem exposat en els crite-ris bàsics, d’un ventall preestablert, és a dir,d’un programa global d’excursions de l’es-plai que cobreixi totes les etapes evolutives.

Sobre aquesta base, cada equip de moni-tors i monitores responsable d’un grupconcret de nois i noies ha de planificar,fer i avaluar el programa concret per aaquest grup durant un curs.

TRIA GLOBAL DE LES EXCURSIONS DEL CURS

Les excursions que farem amb el grup nos’han de decidir sobre la marxa, sinó quecal fer-ne una previsió global del curs,pel que fa a:zonesdatesdimensió del grupmonitors i monitores necessaris

Després poden sorgir altres elements queens facin canviar les previsions, però noés el mateix partir d’un esquema previ,equilibrat i reflexionat en el seu conjunt,que anar improvisant cada mes.

Tria de les zonesPer poder elaborar aquest esquema, par-tirem del quadre que s’exposa en el punt4.1 i tindrem en compte totes les varia-bles que s’hi citen. Especialment relle-vant serà conèixer quines excursions vafer aquest grup durant el curs anterior iamb quin resultat.

En aquesta primera llista hem d’avançartant com puguem els itineraris concrets iintentarem que sigui equilibrat quant azones, esforç i dificultat, aprofitament deles diferents èpoques de l’any i els seusrecursos naturals, etc.

Aquest esquema general ens servirà tam-bé per demanar amb temps suficient elspermisos d’acampada de les excursions dedos dies i, si és el cas, fer la reserva deplaça amb antelació per no tenir sorpresesdesagradables a última hora.

Tria de les datesHistòricament, les excursions es feienquasi sempre en diumenge i el dissabteanterior s’aprofitava per preparar-les afons amb els infants, havent començataquesta preparació el dissabte de la set-mana anterior.

Actualment, la majoria de les entitatsd’esplai fan les excursions d’un dia en dis-sabte. A vegades, això es fa per qüestionsorganitzatives de la feina dels monitors.Altres vegades, són les famílies les quedemanen aquest dia, perquè el diumengepugui ser un dia al màxim de familiar.

Si fem les excursions en dissabte, hau-rem d’invertir més esforços i recursos enla motivació i la preparació de l’excursió,perquè d’una setmana per l’altra l’am-bient es relaxa i es refreda.

Per compondre un calendari equilibratquant a les dates, haurem de tenir encompte altres activitats i altres ritmes(escolars, festes populars, etc.).

Per exemple, potser no és una bona ideaorganitzar una excursió molt a prop (perdavant o per darrere) de les vacances deNadal, Setmana Santa o estiu, o bé elcap de setmana següent d’una festivitat(Carnaval, Tots Sants, ponts...) o en èpo-ca d’exàmens si es tracta de joves.

Tria de la dimensió del grupNo hi ha raó perquè les excursions d’ungrup de nois i noies es facin sempre engran grup. Les excursions en petitsgrups, sobretot si aquests tenen una cer-ta estabilitat durant el curs, aporten unariquesa educativa pròpia.

Entre altres elements, en petit grup ésmés fàcil treballar els aspectes d’autoor-ganització, de descoberta de la natura,de valoració i fins i tot de relació perso-nal. A més a més, una excursió pot sermixta, quan els diferents equips que hanpujat una muntanya per diferents itinera-ris es troben al cim i en baixen plegats.

La millor combinació és la d’alternarexcursions en gran grup amb excursionsen petit grup.

Però fins i tot en les excursions en grangrup caldrà, en moments concrets i depe-nent del tipus d’itinerari, organitzar petitsequips per tal de donar més seguretat i

control a la marxa. Per exemple, perpujar al Pedraforca amb una colla de 20adolescents hem de muntar tres grups de6-7 o dos grups de 10, acompanyats demonitors i a una certa distància entre si.

Monitors i monitores necessaris enuna excursióHem de preveure que en algunes excur-sions poden ser necessaris més monitorsque els habituals del grup d’infants, perraons de seguretat i control del grup.

Procurarem que la proporció no sigui maiinferior a 1/8. És a dir, per a una excursióamb un grup de 24 nois i noies, el mínimrecomanable serien 3 monitors. Però sipreveiéssim fer dos subgrups en unmoment donat, com a mínim ens caldriaun altre monitor o monitora.

Mai ha d’anar un monitor o monitora solper la muntanya amb una colla de nois inoies, per reduïda que aquesta sigui. Sihi hagués algun accident, un dels moni-tors s’hauria de quedar amb l’accidentat il’altre hauria d’anar a demanar ajut. Encap cas s’han de deixar els infants sols.

DISTRIBUCIÓ EN EL CALENDARI

Un cop hem triat les zones i els itinerarisbàsics, com a idea general, hem d’anar auna estructura de 9 excursions l’any,comptant les colònies o campaments definal de cada trimestre, és a dir, deNadal, Setmana Santa i estiu.

A títol indicatiu, podríem preveure:1.una excursió de dos dies a l’octubre

2.una excursió d’un dia al novembre

3.colònies o campaments de Nadal, ambuna excursió d’un dia

5.una excursió d’un dia al febrer

6.una excursió d’un dia al març

7.colònies o campaments de SetmanaSanta, amb una excursió d’un dia o dos

8.una excursió d’un dia al maig

9.una excursió de dos dies al juny

10.colònies o campaments d’estiu al juliol

En el cas dels infants més petits, calajustar a un dia les excursions de dosdies del primer trimestre.

INFORMACIÓ PRÈVIA A LES FAMÍLIES

Un cop tenim el calendari quadrat ambdates i llocs, és important que les famí-lies coneguin amb antelació la nostraprevisió. A començament d’octubre, coma molt tard, les famílies han de rebreaquesta informació.

Segons el tipus de motivació i preparacióde l’excursió que farem amb els nois inoies (veieu el punt 2.5), sobretot a par-tir dels 9-10 anys, potser serà millor nodesvetllar encara els llocs que ja hemseleccionat, però sí que caldrà avançarles dates i la informació de si es tractad’excursions d’un dia o de dos.

Això és important perquè les famíliespuguin adaptar els seus plans domèsticsal calendari d’excursions del grup. Semprehi haurà interferències, però si s’avisa, lesincompatibilitats es poden preveure ambtemps.

Aquesta informació general s’ha de com-plementar, posteriorment, amb unainformació detallada de cada excursió, nosolament per donar compte del que anemfent, sinó també, en aquest cas, perdemanar l’autorització per assistir-hi pera cada fill o filla.

QUADRE DE CONJUNT DE LA FASEDE PREVISIÓ GENERAL DEL CURS

Tria global de les excursions del curs:ZonesDatesDimensió del grupMonitors i monitores necessaris

Distribució en el calendari:Excursions mensualsExcursions en el marc de les colònies o

campaments de Nadal, Setmana Santa iestiu

Informació prèvia a les famílies:Carta amb la informació general de

totes les excursions de l’anyPrevisió de la informació específica

abans de cada excursió

2.2 Fase de preparació dels monitors i monitores

És evident que dur un grup d’infantsd’excursió demana una preparació prèviade l’equip de monitors, que no ha decoincidir amb la que es fa amb elsinfants, sinó que ha de ser anterior.

La preparació de cada excursió partirà del’esquema global que ja haurem definit acomençament de curs.

INFORMACIÓ

En excursions de baixa i mitjana muntan-ya és recomanable que els monitors imonitores coneguin prou la zona a visi-tar. En excursions d’alta muntanyaaquest requisit és del tot imprescindible.

En qualsevol cas, sempre caldrà una recer-ca complementària d’informació, per“impregnar-se” a fons de les característi-ques de la zona i les possibilitats que ofe-reix. Les principals fonts d’informació seran:

Els plànols, guies i monografies de lazona.Les ressenyes de l’excursió, si en tro-

bem, fets per altres excursionistes, o elsquaderns i llibretes de camp realitzadesanteriorment per nosaltres mateixos.El testimoni directe d’altres persones

coneixedores: guies, excursionistes, etc.Una visita: a vegades els records llun-

yans d’una zona no són de fiar. Una visita“fresca” ens orientarà i ens donarà mésseguretat.

FORMACIÓ

La informació descriptiva de la zona ésbàsica però no suficient. Cal una forma-ció en aquells aspectes que voldrem tre-ballar amb els nois i noies, tant pel que fareferència als continguts de natura,societat i cultura de la zona com a lesactivitats concretes que desenvolupa-rem: jocs, cançons, vetllades, activitatsde descoberta, tècniques d’escalada, etc.

Hem d’aprofitar cada excursió com unespai de formació per a nosaltres, demanera que al llarg del temps augmentiel nostre bagatge paisatgístic i pedagògici constitueixi una bona base per aprofitarqualsevol tipus d’excursió.

PREPARACIÓ FÍSICA

Algunes excursions, sobretot amb ado-lescents, demanen una preparació físicaque no sempre podem garantir. No hemde sobrevalorar les nostres capacitats i,de la mateixa manera que estimularemels nois i noies a preparar-se, també enshaurem d’entrenar nosaltres.

Això és especialment necessari en el casde sortides d’alta muntanya, travesses,excursions i marxes per la neu, rutes enbicicleta, etc.

2.3 Fase de planificació

Planificar una excursió vol dir reunir i orde-nar les idees bàsiques que l’orientaran.

Després de planificar haurem d’organitzar(“posar els mitjans” per dur-los a terme).

Partint de la base que tenim una previsióglobal de totes les excursions del curs, al’hora de planificar cada excursió hauremde decidir:

quins objectius educatius perseguimquin itinerari triemquina animació donarà color i ambient a

l’excursióquines activitats farem durant l’excursióquin serà el paper dels monitors i moni-

tores

PLANIFICAR ELS OBJECTIUSEDUCATIUS

Decidir els objectius educatius queorientaran l’excursió vol dir plantejar-sequins comportaments dels nois i noiestreballarem.

En el punt 1.1, s’exposen els principalsobjectius educatius que, d’una manerageneral, poden plantejar-se en unaexcursió.

Però aquests objectius educatius tangenèrics s’han de poder concretar segonsl’edat dels nois i noies, per això en elpunt 4.2 es planteja una proposta mésespecífica per a cada etapa evolutiva.

De tota manera, a l’hora de definir elsobjectius educatius, haurem de tenir encompte, a més a més, altres factors delnostre grup concret de nois i noies:Tindrem en compte l’estat i la prepara-

ció física, que a vegades presenten dife-

rències importants entre infants de lamateixa edat.Tindrem en compte l’estat de les rela-

cions dintre del grup, conflictes, expres-sió de sentiments, els interessosparticulars del grup, etc.

Amb totes aquestes variables, estaremen condicions de triar els objectius edu-catius de l’excursió, que han de ser:pocs, concrets i avaluables.

PLANIFICAR L’ITINERARI

L’itinerari és la peça bàsica de l’excursió,la que la identifica i la diferencia d’altresactivitats a la natura. Una excursiódurant la qual no es camina, no és unaexcursió.

Catalunya té un paisatge prou diversquant a muntanyes, valls, serralades perpermetre itineraris molt diversos en unmateix massís o zona.

Per triar el més adient a cada grup hemde tenir en compte:

el punt de partida i d’arribada des delpunt de transport

la riquesa, la varietat i l’interès del paisatge

el desnivell i el grau de dificultat

el temps de camí

la presència de fonts i llocs d’aixopluc

PLANIFICAR L’ANIMACIÓ

Totes les excursions han de tenir un filconductor, un argument, un leitmotiv,que estimuli la motivació i participaciódels infants i que permeti concretar unafinalitat determinada.

L’ambientació identifica una excursió pera una finalitat concreta, que resum lesactivitats o l’interès principal de l’excur-sió de cara als infants.

Segons l’edat dels nois i noies aquestesanimacions seran més fantasioses o mésrealistes, però han d’ajustar-se al cercled’interessos del grup i a les característi-ques de la zona.

A vegades, l’animació més adient és lamés senzilla: una excursió a la tardor peranar a buscar bolets, una excursió atocar la neu, una excursió per posar unllibre al cim o per posar un pessebre no

necessiten gaires més ingredients.

Ara bé, la història, la cultura i la naturadel nostre país ens ofereixen fonts per-manents de recursos d’animació: la rutadels bandolers, els castells medievals, elsarbres monumentals, les mines... Totsaquests recursos es poden usar perambientar les activitats de l’excursió,alhora que proporcionen una maneravivencial i lúdica d’endinsar-se en elpatrimoni. El que és del tot absurd ésambientar les excursions amb elementsexcessivament artificials, fora de contexto copiats de la televisió: Peter Pan al cas-tell de Burriac, un màgic xinès aMontserrat, etc.

PLANIFICAR LES ACTIVITATS

Un cop definits els objectius, l’itinerari il’ambientació general, cal pensar en lesactivitats que farem.

És important tenir en compte que l’excur-sió, de fet, comença quan s’inicia la pre-paració i s’acaba quan la motxilla torna aestar buida, les fotos revelades i l’avalua-ció tancada.

Per tant, haurem de pensar, com a activi-tats a desenvolupar amb els infants:

1.activitats de motivació i preparació del’excursió2.activitats durant el viatge3.activitats de descoberta de la natura4.activitats d’acampada i vida quotidianaa l’excursió (àpats, serveis...)5.activitats de joc i animació en general6.vetllada7.activitats de valoració

PLANIFICAR EL PAPER DELS MONITORSI MONITORES

Encara que com a equip tinguem les cosesmolt clares, val la pena repassar els tretso pautes bàsiques d’actuació dels moni-tors i monitores durant l’excursió.

Bàsicament, el nostre paper com a edu-cadors seguirà quatre pautes:

estar en accióordreafecte i bon humorreflexió

Estar en accióL’excursió és, com hem dit abans, unaactivitat global i complexa, que demanaestar a l’aguait permanentment.

D’entrada, hem de considerar que duranttots els instants de l’excursió, fins i totdurant aquells que poden ser més rela-xats (com ara els viatges), estem en actede servei. Per tant, hem d’estar sempredisponibles tant per a les activitats pro-gramades com per a les imprevistes, tantper a la rutina organitzativa com per al’acció ràpida en cas d’accident o de risc.Això, naturalment, exclou actituds tancomprensibles però alhora tan irrespon-sables, com adormir-se durant els trajec-tes de tren o autocar o buscar estones detemps lliure per als monitors i monitoresdurant l’excursió.

En segon lloc, estar en acció vol dir estaroberts i sensibles al medi que ens envol-ta. L’excursió ha de ser interessant i fas-cinadora també per a nosaltres. Només siestem autènticament interessats iimmersos en l’encant de l’excursiópodrem transmetre aquest interès alsnois i noies. L’entusiasme s’encomana.

En tercer lloc, l’excursió ens demana,més que cap altra activitat, una interven-ció polivalent, perquè es tracta d’un con-junt de petites activitats (organitzatives,lúdiques, d’expressió, de descoberta... )en les quals hem de demostrar compe-tència. Aquesta globalitat ens empenycap a la formació permanent i ens obligaa aixecar el llistó de la qualitat educativa.És a dir, ens estimula a no deixar-nos durper la mediocritat.

OrdreL’ordre i l’organització és una expressiód’equilibri i d’harmonia que s’ha de traslla-dar als infants i joves. Quan una excursióestà mal organitzada, els problemes i elsconflictes es multipliquen i els seus efec-tes perduren més enllà de la mateixaexcursió.

L’organització dels monitors i monitoresha de ser impecable i àgil, una lliçó benapresa que es desenvolupa amb naturali-tat i que ens allibera per a la relació i eltreball creatiu amb els nois i noies. Fins itot quan els infants són petits, és impor-tant explicitar l’organització de l’equip.

És bo que tinguin clar de què s’encarregacada monitor i monitora i, en la mesura deles seves capacitats, en què consisteixaquesta responsabilitat. Així, a poc a poc,tindran una visió més completa del quesignifica una excursió i podran assumirprogressivament petites responsabilitatsfins a arribar al nivell òptim d’autogestió al’adolescència.

D’altra banda, cal explicitar i exigir unesnormes ben precises de comportamentdurant l’excursió. Algunes d’aquestesnormes tindran un caràcter cívic i debona convivència. D’altres, però, serannormes de prudència bàsica i d’estrictaseguretat. Tant les unes com les altreshan de ser normes escrupolosament res-pectades, per a la qual cosa caldrà actuara tres nivells diferents:

Abans de l’excursió, explicar i raonar lesnormes de comportament amb els infants.Durant l’excursió, exigir amb serenitat

el seu compliment (sense els raonamentsque ja s’han aportat prèviament).A nivell individual, actuar immediata-

ment quan algun infant o jove manifestadificultats especials per comprendre orespectar alguna de les normes.

Afecte i bon humorLes excursions solen ser moments deli-cats, que es viuen amb intensitat i queposen a prova molts aspectes de la perso-nalitat (por, cansament, resistència, gelo-sia, inseguretat...).

Tot plegat fa que l’actitud i l’acció positivadels monitors i monitores esdevinguin unreferent de seguretat i de superació delsproblemes per part dels infants i joves.

Les excursions ens proporcionen momentspropicis al desànim (quan es posa a ploure,quan fa mal temps i no podem fer el cim,quan algun membre del grup es troba mala-ment, quan no trobem la font i estem asse-degats...). En aquests moments l’optimismei la confiança dels monitors i monitores seràcom el far que orienta el vaixell perdut.

Traspuar bones vibracions voldrà dir, perpart nostra, mantenir la calma, estar con-tents, prendre’ns les coses amb sentit del’humor, fer costat als que se senten mésdesemparats i intentar arrencar un som-riure quan el pessimisme amenaça l’am-bient del grup.

ReflexióPer la seva pròpia intensitat, les excur-sions proporcionen experiències personalsmolt valuoses de les quals cal prendreconsciència. Ajudar els infants a reflexio-nar sobre el que experimenten, el queveuen, el que viuen i el que comparteixen,és tasca fonamental dels educadors.

Aquest paper revelador del món interiordels infants passa per tres pautes bensenzilles:

Escoltar i interpel·lar els infants: elsinfants necessiten crear el seu propi pen-sament a partir del diàleg amb l’adult. Pertant, intentarem establir aquest diàlegamb cada un dels nois i noies del grup.

No estalviar judicis de valor sobre el queveiem, tant sobre les coses positives comles negatives. Els nois i noies, per cons-truir la seva pròpia escala de valors, peresbrinar el que està bé i el que estàmalament, necessiten conèixer l’escalade valors dels educadors.

Ajudar a escoltar i a interioritzar. Notenir por del silenci. La natura és unabona aliada a l’hora de retrobar la pauinterior i a l’hora de conèixer-se a simateix una mica més.

2.4 Fase d’organització

Un cop tenim les idees clares, la “foto robot“de l’excursió que volem fer, hem de pensaren l’organització que la farà possible.

Pensar l’organització no significa noméspensar quines tasques comporta, sinótambé com ens hem d’organitzar l’equipde monitors i monitores.

És del tot convenient que hi hagi una úni-ca persona responsable màxima de l’ex-cursió, la qual cosa no treu que entre totsens repartim les feines a fer. Si no ho femaixí, la diversitat de feines a realitzarprovocaria fàcilment una certa dispersióorganitzativa.

El monitor o monitora responsable gene-ral de l’excursió ha de tenir-ne la visió deconjunt i coordinar l’acció dels altresmembres de l’equip. Alhora, també potencarregar-se de tasques concretes.

Les tasques a resoldre, agrupades pertemes connectats entre si, són lessegüents:

l’organització del transport i de l’horaril’organització de l’economia, la relació

amb les famílies, les inscripcions i elspermisosl’organització de la seguretat, la sanitat

i la documentació bàsical’organització dels àpatsl’organització del material d’equip, el

material fungible i el material personall’organització de l’arxiu i de les fotogra-

fies de l’excursiól’organització concreta de cada activitat

prevista

ORGANITZACIÓ DEL TRANSPORT I DEL’HORARI

TransportEl transport que triem condicionarà en granmanera l’horari a seguir durant l’excursió.

Hem de triar, sempre que sigui possible,el transport públic (tren o autocar delínia). És la solució més ecològica. Calque confirmem sempre els horaris perevitar sorpreses d’última hora.

Si el transport públic que ens apropa alpunt de partida queda massa allunyat o elshoraris són inadequats, hem de pensar autilitzar altres mitjans de desplaçament:llogar un autocarllogar una o dues furgonetes

Si lloguem un autocar, hem de tenir encompte el nombre de places que somcapaços d’omplir, perquè si no es tractad’un grup gaire nombrós, el preu de l’ex-cursió pujarà notablement. L’avantatgeés que sortirem, tornarem i ens aturaremquan voldrem.

Si l’autocar no ens surt a compte pel nom-bre de places, ens podem plantejar llogaruna o dues furgonetes. Però en aquest cashem de preveure que dos o més monitorso monitores de l’equip puguin conduir. Eldesavantatge afegit és el cansament delconductor o conductora si es tracta de des-plaçaments una mica llargs.

HorariHem d’abandonar la idea que una excur-sió es pot començar a la mateixa horaque qualsevol activitat. A menys que estracti d’infants petits i d’indrets molt pro-pers (parcs públics, etc.), l’hora de sorti-

da serà com més aviat millor. A la mun-tanya s’hi ha d’anar d’hora. Començar acaminar tard és sempre una font de pro-blemes. No ens ha de fer cap por convo-car la sortida de l’excursió a les 7 o les8h. del matí. Tant els nois i noies com lesfamílies s’han d’acostumar a matinarquan hi ha excursió, per raons de segure-tat i per fruir plenament de l’activitat.

L’horari quedarà definit per diversos fac-tors que haurem de controlar al màxim:l’hora de sortida, el tipus d’itinerari, lesincidències... Si es tracta d’una excursióde diumenge haurem de preveure, també,la intensitat del trànsit habitual del cap desetmana de tornada a la nostra població.

FEINA QUE HA DE FER EL RESPONSABLEDEL TRANSPORT I DE L’HORARI

Triar el sistema de transport.Confirmar horaris i preus, negociant, si

és el cas, tarifes col·lectives.Adquirir els tiquets, confirmar la reserva

d’autocar o el lloguer de furgonetes.Responsabilitzar-se (segons el transport

triat) de l’atenció al conductor, a la ruta ia les parades (autocar), o de l’atenció ales estacions (tren).Passar comptes de les despeses amb el

responsable d’economia.Preveure i coordinar la sortida.Estar a l’aguait de l’horari durant l’ex-

cursió i proposar les adaptacions neces-sàries.

ORGANITZACIÓ DE L’ECONOMIA, LARELACIÓ AMB LES FAMÍLIES, LESINSCRIPCIONS I ELS PERMISOS

EconomiaHem de preveure, el més acuradamentpossible, el pressupost que tindrà l’ex-cursió. Per elaborar-lo comptarem lesdespeses i els ingressos.

Com a despeses podem comptar:despeses de transportdespeses d’estada / acampada despeses d’alimentaciódespeses de materialdespeses generals despeses diverses

En els tres primers conceptes, hi ha una

despesa per persona i una despesa total.En els altres conceptes, s’imputa unaquantitat global.

Com a ingressos podem comptar:quotes que aporten els infantsquantitat que aporta l’entitat (si cal)ingressos derivats de campanyes econò-

miques

Per establir la quota hem de dividir eltotal de despeses pel nombre de nois inoies. Si aquesta despesa resulta exces-sivament elevada per a les economiesfamiliars, es pot fer que l’entitat aportiuna quantitat (podria ser la corresponenta les despeses dels monitors i monitores)o bé treure diners d’alguna campanyaeconòmica concreta.

Relació amb les famílies,inscripcions i permisosEncara que a començament de curs hau-rem informat les famílies de totes les sor-tides de l’any, cal una explicació mésdetallada, també per carta, com a mínimdues setmanes abans de la data previstade cada excursió.

A la carta (veieu-ne un exemple al punt5, l’annex), cal fer-hi constar la cita, l’ho-rari, el mitjà de transport, el preu, elmaterial que han de dur els nois i noies iquan han de confirmar l’assistència. Espot aprofitar un espai de la mateixa cartacom a full de permís.

És important que tots els nois i noies,mentre siguin menors d’edat, us entre-guin els corresponents permisos fami-liars. En cas d’accident o de qualsevolincident, és rellevant constatar que l’acti-vitat es fa amb el vist-i-plau de la família.

Hem de seguir el procés d’inscripció a l’ex-cursió i no refiar-nos de la puntualitat en laresposta de les famílies. Un cop la famíliaha presentat el permís i ha pagat la quota,el noi o noia es pot considerar inscrit.

Hem d’anar acostumant les famílies aactuar amb previsió i resoldre aquestsaspectes amb antelació. Tot el que siguiesperar a última hora complicarà l’organit-zació de l’excursió.

FEINA QUE HA DE FER EL RESPONSABLED’ECONOMIA, RELACIÓ AMB LESFAMÍLIES, INSCRIPCIONS I PERMISOS

Elaborar el pressupost de l’excursió.Enviar la carta a les famílies.Estimular i seguir el procés d’inscripcions.Recollir els permisos.Registrar totes les despeses i demanar i

recollir tots els comprovants de despeses.Fer un balanç en acabar l’excursió.

ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT, LASANITAT I LA DOCUMENTACIÓ BÀSICA

Documentació bàsicaQuan l’excursió és de dos dies, hem dereservar amb antelació la zona d’acampadao les places en l’alberg o casa de colònies.

Aquesta antelació és sempre superior alritme de preparació concreta de cadaexcursió, per la qual cosa ja hauremd’haver demanat totes les autoritzacionsd’acampada o reserves d’estada acomençament de curs, i per a totes lesexcursions, sota el risc, si no ho fem així,de no poder anar al lloc que hem triat.

En general, aquestes reserves s’han de ferper escrit i, en alguns casos, s’ha de deixaruna paga i senyal. En el cas de les cases decolònies es fa un contracte. En el cas de lesacampades lliures, el que necessitem és elpermís, per escrit, del propietari.

Per tant, quan passem una nit a fora hemde dur a sobre els papers que certifiquenla nostra reserva o el contracte.

També necessitem dur a sobre els permisosde les famílies, les fotocòpies de les carti-lles de la Seguretat Social, la fotocòpia dela pòlissa d’assegurances (ambdues cosesper si es produeix algun accident), la llistaamb noms i cognoms de tots els partici-pants i la documentació personal delsmonitors i monitores, adjuntant els títolsde monitors i directors que ens acreditensocialment com a persones adultes capaci-tades per portar d’excursió menors d’edat.

SeguretatEls aspectes de seguretat davant de lesincidències i accidents són un aspectecabdal de l’excursió. Per anar segurs,hem de preveure:

disposar d’un telèfon de contacte

dur les fotocòpies de les cartilles de laSeguretat Social de les famíliesdur la fotocòpia de la pòlissa d’assegu-

rancesdur una farmaciola senzilla i eficaçdur diners en efectiu o una targeta de

crèdit

Un telèfon de contactePot ser el mateix telèfon de l’entitat sil’excursió es fa en dissabte. Però si la tor-nada cau en diumenge, necessitarem, amenys que l’entitat resti oberta, un telè-fon particular (d’un monitor o monitora,o d’una família de confiança) per comuni-car les incidències possibles i assegurarque les famílies reben la informació. Perexemple, en cas que preveiem un retard,hem de trucar al telèfon de contacte iavisar, i la persona de contacte ha decomunicar-ho a les famílies i donar-losuna nova cita.

Les fotocòpies de les cartilles de laSeguretat Social de les famíliesEn cas d’accident, hem de portar el noi onoia accidentat al metge o a l’hospitalmés proper. Per atendre’l gratuïtament,habitualment n’hi haurà prou amb quenotifiquem el número de la cartilla de laSeguretat Social de la seva família.

La fotocòpia de la pòlissa d’assegurances de l’entitatSi es tracta d’un metge particular, perquèno hem trobat hospital, o bé es tractad’infants de famílies que no posseeixencartilla de la Seguretat Social, farem ser-vir la pòlissa d’assegurances de l’entitat.

Aquesta pòlissa, en alguns casos (hospi-tals importants, per exemple), ens servi-rà per no haver de pagar el servei. Enaltres casos (hospitals més petits, met-ges particulars), no ens estalviarà depagar les despeses, però garantirempoder recuperar els diners després mit-jançant la companyia d’assegurances.

D’altra banda, la pòlissa ens cobreix, encas d’accidents, la responsabilitat civil.És a dir, en cas que els nois i noies o elsmonitors i monitores facin malbé algunacosa que calgui reparar. Per exemple,podria passar que, anant pel carrer i sensevoler, els infants trenquessin un vidre, fes-

sin caure una moto o qualsevol altra cosaque es fes malbé. En aquests casos, haurí-em de pagar la reparació i després recupe-rar els diners mitjançant l’assegurança.

Per tot això, cal demanar sempre rebutsde tot el que paguem.

Una farmaciola senzilla i eficaçLa farmaciola d’una excursió ha de durun mínim de medicaments, perquè encas d’accident el més correcte és dur l’in-fant al metge o l’hospital. Tanmateix, pera petites incidències ens serà útil:

antisèptic iodatgasestiretestisorespincesbenespomada per a copspomada per a cremadespomada per a picadures d’insectes

analgèsicspastilles contra el mareigDiners en efectiu o targeta de crèdit

Per cobrir els incidents que puguin passar,és bo que portem a sobre una certa quan-titat de diners o una targeta de crèdit queens permeti pagar despeses extres comara un taxi si hem de dur un infant ràpida-ment a casa seva o a l’hospital, una des-pesa sanitària fora de la cobertura de lacartilla de la seguretat social, un desper-fecte que calgui pagar a l’acte, etc.

FEINES QUE HA DE FER ELRESPONSABLE DE SEGURETAT, SANITATI DOCUMENTACIÓ BÀSICA

Demanar i aconseguir l’autorització peracampar o bé reservar la casa de colò-nies, alberg o refugi en el cas d’unaexcursió de dos dies.Preparar i controlar la farmaciola i, des-

prés de l’excursió, revisar-ne el continguti reposar el que s’hagi gastat.Establir un telèfon de contacte.Responsabilitzar-se de l’acció a fer

davant dels problemes sanitaris i de res-ponsabilitat civil que es puguin produirdurant l’excursió (metge, companyiad’assegurances).Reunir i controlar la documentació bàsi-

ca i reglamentària durant tota l’excursió,és a dir:-full d’autorització d’acampada, de reser-va de places o de contracte d’una casa-llista dels monitors, monitores, nois inoies que participen en l’excursió-permisos familiars-fotocòpia de la cartilla de la SeguretatSocial de cada noi i noia-fotocòpia de la pòlissa d’assegurança del’entitat-documentació personal i titulació delsmonitors i monitores

ORGANITZACIÓ DELS ÀPATS

L’organització dels àpats varia moltsegons si es tracta d’una excursió d’un diao de dos. Però sempre és necessari que unmonitor o monitora s’encarregui de coor-dinar o supervisar aquest aspecte.

En el cas d’una excursió d’un dia, els noisi noies porten el menjar fet de casa. Calorientar-los, i també a les famílies, pertal que el menjar sigui equilibrat, nomassa abundant, i contingui fruita o ver-dura. No sempre hem de menjar entre-pans (podem dur una carmanyola), peròsi en fem, poden ser ben complets: ambenciam, tomàquet, cogombrets...

En el cas d’una excursió de dos dies, lesvariables són múltiples:Es tracta d’una acampada o casa sense

pensió i cadascú es porta el seu menjar.Es tracta d’una acampada o casa sense

pensió però el menjar és col·lectiu i ensel fem nosaltresEs tracta d’un alberg o casa amb pensió

completa

Si nosaltres ens fem el menjar, hem d’a-justar l’horari per tenir en compte la pre-paració dels àpats i la neteja dels estris.També haurem de preveure tot el mate-rial personal i d’equip que això exigeix:fogons, ganivets, cassons, plats, gots,coberts...

Però en tots els casos, encara que estemallotjats en una casa o alberg, hem depreveure temps per parar i desparar lataula i endreçar, recollir i netejar el quecalgui.

FEINES QUE HA DE FER ELRESPONSABLE DELS ÀPATS

En cas d’una excursió d’un dia o dos, enquè cada noi i noia porta el menjar decasa, orientar les famílies respecte al quecal preparar.En el cas d’una excursió de dos dies en

què el grup porta els aliments, elaborarel menú, preveure quantitats i cost, ferles compres, demanar al responsable dematerial els estris necessaris, empaque-tar els aliments i els estris i distribuir-losen les motxilles. Un cop finalitzada l’ex-cursió cal guardar al lloc més adient, o bérepartir, els aliments sobrants.En tots els casos, organitzar les estones

d’àpats des del punt de vista material ides del punt de vista relacional.

ORGANITZACIÓ DEL MATERIALD’EQUIP, EL MATERIAL FUNGIBLE I ELMATERIAL PERSONAL

Material d’equip i fungibleEl material col·lectiu d’una excursió tam-bé varia segons si es tracta d’una excur-sió amb pernoctació i acampada o no. Enlínies generals, preveurem:

material d’acampada (tendes, llums debutà, maces...)material de cuina (fogons, llumins, olles

i cassons, estris generals, draps)material documental i de descoberta (lli-

bres, quaderns o llibretes de camp, guies,mapes, brúixoles, pots de vidre, lupes...)material fungible bàsic (paper higiènic,

bosses d’escombraries, llapis, folis, cordes)material per a jocs (fulards, pilotes, xiulets)farmaciola (vegeu-ne l’explicació més

endavant)

Aquest material s’ha de preparar ambantelació, segons el nombre de partici-pants de l’excursió i s’ha de distribuirentre les motxilles dels monitors i moni-tores. Amb grups de joves, també elpodem distribuir, agrupat de maneralògica, entre els nois i noies.

Material personalEn la carta informativa de l’excursió hemde fer constar el material personal quehan de dur els nois i noies. Les variablesprincipals seran la durada de l’excursió il’època de l’any, i també el tipus d’excur-

sió (per exemple, una excursió a covesnecessitarà llanternes, encara que siguid’un dia). En presentem diversos models:

Per a una excursió d’hivern d’un diaAnorac, capelina, botes o xiruques,bufanda, gorra, guants, motxilla amb elmenjar, cantimplora, crema protectora(llavis i cara).

Per a una excursió d’un dia a l’estiuBambes fortes (no de roba), cangur, jer-sei, gorra, banyador, tovallola (si es va ala platja), flotador (infants petits o queno saben nedar), pinta, motxilla amb elmenjar, cantimplora, crema protectora.

Per a excursions de dos dies cal afegir-hiSac, aïllant, manta, llanterna, pijama,necesser, tovallola petita, plat, got, coberts,tovalló (si es tracta d’una acampada).Sac, llençol de sota, llanterna, pijama,necesser, tovallola petita (si es tractad’un alberg o casa de colònies).

En relació amb el material personal, hemde trobar l’equilibri entre menysvalorar isobrevalorar la seva importància. Moltsnois i noies no tenen un “equip d’excur-sionista” bàsic i no per això s’han de que-dar sense anar d’excursió. Els sacs i elsaïllants són coses que es poden prestar;les capelines i les botes de muntanya espoden substituir per impermeables i perbambes dures en algunes excursions debaixa i mitjana muntanya, etc.

D’altra banda, convé no estalviar llanter-nes si es visiten coves, ni cantimplores encap cas, perquè sempre es troben a faltar.

FEINES QUE HA DE FER ELRESPONSABLE DEL MATERIAL D’EQUIP,FUNGIBLE I PERSONAL

Elaborar una llista del material d’equip ifungible que ha d’aportar l’entitat, reco-llint les demandes dels monitors i moni-tores responsables de les diversesactivitats i tasques organitzatives.Recollir el material, empaquetar-lo i

repartir-lo en les motxilles.Elaborar la llista de material personal

que ha d’aportar cada noi o noia.Comprovar, abans de sortir, que a cap noi

o noia li manca cap peça o estri fonamental.Revisar el material de l’entitat a la tornada

de l’excursió, i reposar allò que s’ha gastat.

ORGANITZACIÓ DE L’ARXIU I DE LESFOTOGRAFIES DE L’EXCURSIÓ

Hem de preveure fer un bon arxiu decada excursió. Serà la manera d’assegu-rar millor la transmissió d’informació i debagatge per a una propera vegada.

Les excursions són activitats que es pres-ten especialment a ser objecte de petitsreportatges. Més enllà del record perso-nal i col·lectiu que podran tenir els nois inoies del grup, aquests reportatgespodran ser útils, també, per a altresgrups que vulguin fer més endavant lamateixa excursió, i serviran d’elementmotivador.

Per fer un bon recull de l’excursió, neces-sitarem, doncs:

fitxa que reculli la preparació, la realit-zació i l’avaluacióllibreta de camp dels monitorsquadern o llibreta de camp per als nois i

noiesfotografies dels participants, cims,

fonts, zona d’acampada, camins i indretsmés significatius.

La fitxaAl punt 3 presentem una fitxa de planifi-cació i organització de l’excursió. Aquestafitxa és un instrument bàsic per tenir lavisió de conjunt de l’excursió i per evitarque ens quedi algun aspecte pendent deresoldre.

La llibreta de camp dels monitorsDur sempre una llibreta de camp a lesexcursions és una mesura molt útil perrecollir els aspectes més particulars decada excursió. Hem de tenir present queun mateix itinerari, realitzat en diferentsèpoques de l’any, amb grups diferents,constitueix més d’una excursió diferent.La llibreta de camp ha de recollir totsaquells aspectes rellevants de l’excursióque no trobem al mapa o a la guia deconsulta i que, en canvi, ens resultaranútils a nosaltres o a altres educadors enproperes ocasions.

El quadern o llibreta de camp delsnois i noiesEn el punt 2.2 parlem de la importànciade treballar, amb els infants i joves,algun estri tipus quadern o llibreta de

camp. Aquesta pot substituir parcialmentla llibreta de camp dels monitors, però,en qualsevol cas, és un element bàsic delrecull de l’excursió.

Les fotografiesEs tracta d’un element indispensable per al’arxiu de l’excursió i també per al record ila història de la vida del grup. Hem detenir present l’ús futur per decidir si ésmillor fer fotografies o bé diapositives.

Algunes excursions fins i tot es podenvertebrar a partir de la realització d’unreportatge fotogràfic o de vídeo, sobretoten el cas d’adolescents i joves.

Un reportatge de vídeo encara és méscomplex i demana una bona preparaciótècnica per part del monitor o monitoraresponsable.

FEINA QUE HA DE FER EL RESPONSABLEDE L’ARXIU I FOTOGRAFIA DEL’EXCURSIÓ

Emplenar la fitxa de l’excursió.Preveure i adquirir el material fotogràfic

necessari.Omplir la llibreta de camp dels monitors.Dissenyar i distribuir el quadern de

camp dels infants o joves (aquesta feina,però, també la pot assumir el monitor omonitora responsable de la descobertaamb els nois i noies).Recollir i enllestir tots els materials per

a l’arxiu després de l’excursió.Revelar les fotos i organitzar-ne la

comanda que facin les famílies.

L’ORGANITZACIÓ CONCRETA DE CADAACTIVITAT PREVISTA

A banda de l’organització general, calque els monitors i monitores ens distri-buïm la preparació de les activitats quefarem durant l’excursió (jocs, descober-tes, etc.) i que el responsable general del’excursió en tingui la visió de conjunt is’encarregui de la coordinació durant totel procés de preparació i realització(veieu els punts 2.3 i 2.4)

En tot cas, de cada activitat hem de pre-veure:els objectius educatius concrets d’aques-

ta activitatla motivació o ambientació específica, si cal

el material necessari per desenvolupar-lala distribució de tasques entre els monitorsel temps necessari i l’horari dins del

programa global de l’excursió

QUADRE DE CONJUNT DE LES FASES DEPREPARACIÓ DELS MONITORS I MONI-TORES, PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓDE CADA EXCURSIÓ

Preparar-se els monitors i monitoresInformar-seFormar-sePreparar-se físicament

PlanificarQuins objectius educatius perseguiremQuin itinerari triaremQuina animació donarà color i ambient al’excursióQuines activitats farem durant l’excursióQuin serà el paper dels monitors i moni-tores

OrganitzarEl transport i l’horariL’economia, la relació amb les famílies,les inscripcions i els permisosLa seguretat, la sanitat i la documentacióbàsicaEls àpatsEl material d’equip, el material fungible iel material personalL’arxiu i la fotografia de l’excursióCada activitat prevista

2.5 Fase de motivació ipreparació amb els nois i noies

Tant si es tracta d’infants petits com d’adolescents, hem de partir de la baseque totes les excursions s’han de prepararamb el grup, en la mesura que sigui adienta cada edat.

Hi ha dos nivells de motivació:una motivació general, entorn de tot el

programa d’excursions del cursuna motivació concreta de cada excursió

Motivació general de tot el programad’excursions del cursA mesura que els nens i nenes es fan grans,val la pena que plantegem les excursions delcurs de bon començament, com a una granempresa col·lectiva que ens pertoca a tots.

Afavorim la visió de conjunt. Treballemsobre un gran mapa de Catalunya, assen-yalem on podem anar, fem cinc cèntims deles possibilitats de cada lloc, mostremfotografies, diapositives, revistes i fullets...i ajudem els nois i noies a ubicar cadaexcursió sobre un gran calendari d’activi-tats del grup, i també sobre l’agenda per-sonal de cadascú (cada cop hi ha més noisi noies que aprenen a organitzar-se ambuna agenda escolar).

Quant al tema dels diners, hem de plan-tejar-nos seriosament la possibilitat queels nois i noies prenguin la decisió dereservar, dels seus propis estalvis, unaquantitat per a les excursions. Això elsajudarà a valorar correctament la impor-tància de l’excursió.

També cabria la possibilitat d’engegaralguna campanya econòmica específicaper alguna activitat que resulti cara(campament, excursió molt llunyana... ).

En tot cas, hem de tenir ben present queels diners són sovint una excusa fàcilquan no hi ha prou motivació. Amb fre-qüència, els nois i noies i les seves famí-lies estan disposats a gastar molts dinersamb activitats o objectes de consum moltmenys interessants que les excursions.

Motivació de cada excursióEn cap cas plantejarem una excursió a laqual els nois i noies assisteixen en blanc,sense haver-se orientat i endinsat prè-viament entorn de la zona geogràfica,ambientació i activitats que realitzaran.Anar en blanc afavoreix una concepciópassiva i de consum respecte de les acti-vitats d’esplai. Les excursions s’han desuar, han de fer il·lusió i han de generarcompromisos.

Naturalment, el nivell de motivació i pre-paració varia molt segons l’edat delsinfants o joves. En el punt 4.2 es presen-ten alguns elements motivadors selec-cionats segons l’edat del grup, quepoden orientar el tipus de preparació afer amb ells.

De tota manera, la motivació i la prepa-ració de cada excursió amb els infants ijoves segueixen pautes comunes siguiquina sigui l’edat o les característiquesdel grup:

presentació o proposta

informació general sobre l’excursióinformació personal (equip, menjar...)autoorganització, quan això és possiblepreparació de la descoberta de l’entorn

natural i culturalpreparació del recull de l’excursió

COM ES MOTIVA I PREPARA UNAEXCURSIÓ AMB INFANTS PETITS

La motivació principal amb els infantspetits (de 3-4 a 8 anys) vindrà donadaper l’ambientació general que triem. Enel punt 4.2 veiem com a interessos pre-dominants i aspectes motivacionals mésrellevants d’aquesta etapa:

els animalsels castellsles masiesles cabanes de pedra seca i els refugis

Com més petits són els infants més prope-ra a la data de l’excursió ha de situar-se lapreparació d’aquesta. El mínim seria,doncs, d’una setmana per l’altra. Peròamb els infants de 7-8 anys ja és possibletreballar amb una mica més d’antelació ipodem començar la primera part de lapreparació dues setmanes abans i ladarrera, just la setmana anterior.

PresentacióEn primer lloc i a partir d’aquests interes-sos, hem de donar als infants l’oportuni-tat de descobrir un d’aquests elements.Aquesta presentació pot estar més omenys tenyida de fantasia i personatgesintroductoris; per exemple:

Un joglar ens pot presentar l’excursió alcastell de Burriac.Una pagesa ens pot presentar l’excursió

als voltants d’una masia.Un guardabosc ens pot presentar...

Informació general de l’excursióEn segon lloc, la proposta ha d’anar acom-panyada de mapes simbòlics, fotos o diapo-sitives del lloc, maquetes... És a dir, had’haver-hi un espai de realitat i de concre-ció. Els infants han de saber el nom del llocon aniran i algunes de les seves característi-ques. És important introduir la presència delmapa com a referent, encara que els infantssiguin massa petits per interpretar-lo.

Informació personalEn tercer lloc, hem de treballar amb elsinfants el tema de l’equip personal (roba,motxilla), i el menjar (res de llaunes derefresc, res de llaminadures...) per tald’estimular l’autoconsciència i l’autono-mia en la mesura que sigui possible.

Preparació de la descoberta de l’en-torn natural i culturalEn quart lloc, hem de preparar la finalitatbàsica de l’excursió, és a dir, la descober-ta de la natura i de la cultura. Veure foto-grafies d’altres grups que ja hi han anat,“treballar” allò que ens ha aportat el per-sonatge introductori (dibuixos del castell,de la masia... ),començar a buscar potsde vidre, papers de diari per fer un her-bari o qualsevol altre estri que ens situïcom a exploradors.

Preparació de la descoberta de l’entorn natural i culturalFinalment, hem de pensar a donar-losalgun element escrit que atorgui impor-tància a l’excursió i els serveixi de recor-datori. Pot ser una mena de fitxa, o unacarta, o un díptic tipus invitació..., en unllenguatge a la seva mida. Encara que nosàpiguen llegir (els adults ja els donaranun cop de mà), això els farà sentir convi-dats a participar-hi.

COM ES MOTIVA I PREPARA UNAEXCURSIÓ AMB ELS INFANTS MITJANS

Amb els nois i noies de 8 a 12 anys éspossible donar un pas més i treballar lacorresponsabilització d’alguns aspectesgenerals de l’excursió.

Hem observat que els elements motiva-dors d’una excursió, a banda dels citatsper als més petitons, en aquesta edat són:

l’aventurales coves i minesels fòssilstot el que es pot col·leccionarels cims

La motivació vindrà doncs, de l’activitat afer. Més que mai convé acotar la finalitatde cada excursió. Aquesta finalitat ha decontenir un repte, una habilitat a desen-volupar, un misteri, un enigma o algunacosa pendent de descobrir i explorar.

Presentació de l’excursióEn primer lloc i a partir d’aquests interes-sos, hem de presentar als nois i noiesl’excursió com una aventura del grup,que aportarà novetats, vivències dife-rents. No cal fantasia, però sí autenticitati, si pot ser, testimonis directes: perexemple, ens pot presentar l’excursió:

un monitor o monitora antic o d’un altregrup que coneix la zona de pam a pamun excursionista o ecologista amic nostreun reportatge de vídeo on es descriu la

zona

Informació general de l’excursióEn segon lloc, la proposta ha d’anar acom-panyada de mapes reals, fotos o diapositi-ves del lloc, maquetes... Igual que en elgrup de petits, els nois i noies d’aquestaedat han de saber el nom del lloc on anirani algunes de les seves característiques.També han de començar a familiaritzar-seamb la interpretació del mapa abans,durant i després de l’excursió.

Informació personalEn tercer lloc, també hem de treballaramb aquests infants el tema de l’equippersonal (roba, motxilla) i el menjar (evi-tar llaminadures i llaunes de refresc), pertal d’estimular l’autoconsciència i l’auto-nomia. Acordem amb les famílies que elsinfants puguin tenir tot el protagonismepossible en aquests afers, sempre con-trolant que no falti res de fonamental.

Preparació de la descoberta de l’entorn natural i culturalEn quart lloc, hem de preparar la finalitatbàsica de l’excursió: la descoberta de lanatura i de la cultura. Amb els nois inoies d’aquesta edat es pot buscar jainformació a revistes, fullets, guies, plà-nols... pensar quina mena d’exploració oinvestigació serà possible... I, com en elcas dels infants més petits, també es potcomençar a buscar caçapapallones, potsde vidre, papers de diari per fer un her-bari, cascos i llanternes per entrar a lescoves o qualsevol altre estri que ens situïcom a exploradors, aventurers, esportis-tes, excursionistes autèntics.

AutoorganitzacióEn cinquè lloc, amb aquests nois i noies éspossible un cert nivell d’autoorganitzacióen els aspectes generals de l’excursió.Podem fer grups de treball que s’encarre-guin, junt amb els monitors i monitoresresponsables, d’aquests aspectes:equip de sanitatequip d’economiaequip de materialequip de fotografiaequip d’alimentació

A banda de la distribució de responsabili-tats, és convenient parlar amb antelació,amb els nois i noies, d’aspectes de segu-retat de l’excursió, per tal de reforçar l’au-tocontrol. Per exemple, normes percaminar per carretera, pautes de compor-tament a la muntanya, a les coves, etc.Això no ens estalvia, naturalment, d’ha-ver-ho de fer després, sobre la marxa.

Preparació del recullFinalment, hem de pensar a treballar ambels nois i noies d’aquesta edat un petitquadern de camp, dissenyat pels monitorsi monitores, que reuneixi:

informació bàsicacroquis i dibuixos de d’itineraripreguntes, endevinalles, jocs, reptes i

observacions entorn del paisatgeespais on enganxar fulles, el bitllet del

tren..., on escriure, on valorar, on dibuixar...

COM ES MOTIVA I PREPARA UNAEXCURSIÓ AMB ADOLESCENTS

Amb els adolescents, la motivació i lapreparació de les excursions podencomençar pel disseny general a principidel curs. Tenen capacitat per fer plans amés llarg termini, però els monitors imonitores haurem de donar suport a lesidees dels joves a partir dels coneixe-ments entorn de les possibles excursions.En una paraula, haurem d’ajudar-los atocar de peus a terra o a estimular-losque coneguin aspectes o qüestions qued’entrada els poden fer mandra.

Quant a motivacions, destaquem:

els esports verds i de muntanyala gent de la muntanya (escaladors,

guies, guardes...)

els projectes d’adults i joves comprome-sos (ecologistes, per exemple)la relació personal en la sortida i el sim-

ple fet de sortir de casael riscels cims

La motivació ja no vindrà exclusivamentde l’activitat a fer (que continua sentimportant), sinó també del moment quepassa el grup. Però per tal de transcendirla tendència narcisista dels grups adoles-cents, convé caracteritzar cada excursióamb una personalitat pròpia, derivada del’activitat principal, del tipus de paisatgeo de qualsevol altre element extern a ladinàmica de relació dels adolescents.Lluny de dificultar la dinàmica grupal,una excursió abocada cap al món exteriorajuda a madurar les relacions personals il’autoestima.

Proposta de l’excursióEn primer lloc, hem d’evitar les excursionsplantejades, d’entrada, com a dolce fareniente o bé les que giren, exclusivament,entorn de l’objectiu de conèixer-nos millor.La millor manera de conèixer-nos millor ésfent alguna cosa interessant junts. La pro-posta d’acció pot estar estimulada perdiverses vies:

Vídeos, pel·lícules i reportatges Per exemple: Veure tots plegats unapel·lícula de caràcter ecològic, com perexemple La selva esmeralda, Bailando conlobos, Los últimos días del Edén, RapaNui, Baraka, Jugando en los campos delseñor, K2, etc. O bé un reportatge sobreels incendis més importants, sobre lestasques de repoblació...

Convidats apassionatsConvidar algun naturalista, voluntari forestalo altres persones compromeses en el mediambient, per tal que encomanin entusiasmeo despertin la curiositat vers el medi natural.

Informació general de l’excursióEn segon lloc, la proposta ha d’anaracompanyada de mapes reals, fotos odiapositives del lloc, maquetes... Igualque en els grups anteriors, els nois inoies d’aquesta edat han de saber el nomdel lloc on aniran i algunes de les sevescaracterístiques. En aquesta edat ja hand’estar prou familiaritzats amb la inter-

pretació del mapa abans, durant i des-prés de l’excursió, i hem d’introduir laconsulta de revistes, monografies i docu-ments complementaris.

Informació personalEn tercer lloc, no hem de deixar de treba-llar, encara que sembli “superat”, el temade l’equip personal (roba, motxilla, evitarels auriculars que ens aïllen dels altres) iel menjar (evitar llaminadures i llaunesde refresc), per tal d’estimular l’auto-consciència i l’autonomia. De la mateixamanera, han de quedar clares les normesrespecte de l’alcohol (res de res) i eltabac (si més no, compromís de limitar-loal màxim).

Preparació de la descoberta de l’entorn natural i culturalEn quart lloc, hem de preparar la desco-berta de la natura i la cultura, com delsaspectes esportius i socials. Hem d’aixe-car les expectatives dels nois i noies capa d’indret que visitaran. La fotografia, elquadern de camp o qualsevol altre estripoden ser elements a treballar amb elsadolescents.

AutoorganitzacióEn cinquè lloc, amb aquests nois i noies hade ser possible un avanç en l’autoorganit-zació en els aspectes generals de l’excursiói també en les activitats concretes. Podemfer grups de treball o distribuir responsabi-litats individuals que s’encarreguin, sota lasupervisió dels monitors i monitores res-ponsables, d’aquests aspectes:

sanitat i farmaciolaeconomia i transportmaterial col·lectiufotografiaallotjament i alimentaciórelacions (amb altres associacions i

col·lectius)

A banda de la distribució del treball, potser convenient, igual que amb els altresgrups, parlar amb antelació amb els noisi noies d’aspectes de seguretat de l’ex-cursió, per tal de reforçar l’autocontrol.Per exemple, normes per caminar percarretera, pautes de comportament a lamuntanya, a les coves, etc. Això no ensestalvia, naturalment d’haver-ho de ferdesprés, sobre la marxa.

Preparació del recullFinalment, hem de pensar a treballarconjuntament amb els nois i noies d’a-questa edat un petit quadern de camp odossier que reuneixi:

informació bàsicacroquis i dibuixos de l’itineraripreguntes, endevinalles, jocs, reptes i

observacions entorn del paisatgeespais on enganxar fulles, el bitllet del

tren..., on escriure, on valorar, on dibuixar...

A la tornada, en aquest quadern espoden afegir signatures, dedicatòries,missatges i altres elements relacionals.

2.6 Fase de realització

A continuació detallem les principals acti-vitats i espais d’una excursió. Hem detenir en compte que no es fan necessà-riament en l’ordre que ara exposem i quees tracta d’una estructura estàndard.Depenent de la naturalesa i les caracte-rístiques d’una excursió (no és el mateixa la platja que a la neu, o d’un dia que dedos...), aquest ventall es desplegarà o estransformarà.

L’HORA DE SORTIDA

Sempre és un moment delicat. Tant elsinfants com els joves estan nerviosos, lesfamílies que els acompanyen solen tenirexpectatives concretes a resoldre, i elsmonitors i monitores estem pendents del’horari.

Si viatgem en autocar, podem quedar a laporta de l’esplai o en el lloc adient quesigui més proper. Si viatgem en tren,podem quedar a la mateixa estació, llevatdels infants petits, els quals probablementse sentiran més segurs acomiadant-se dela família a la mateixa porta de l’esplai.

Per tal de fer de l’hora de sortida el millorcomençament d’una bona excursió, hau-rem de seguir les pautes següents:

PAUTES BÀSIQUES A L’HORA DESORTIDA

1. Els monitors i monitores hem de que-dar mitja hora abans de la cita amb elsnois i noies. La tarda anterior hauremdeixat resoltes totes les qüestions mate-rials i administratives. El marge de temps

que ens prenem és per a imprevistos ipetits detalls d’última hora.

2. Amb els infants o joves hem de quedarmitja hora abans del moment de sortida del’autocar o del tren. Si ens hem de desplaçaren metro o autobús fins a l’estació, encaraaugmentarem més el temps d’antelació.

3. Els monitors i monitores ens reparti-rem bé les funcions en aquest momentde sortida. Atenció a les famílies

Cal que un de nosaltres es dediqui a lesfamílies, per tal d’intercanviar informa-ció, donar el telèfon de contacte a lesfamílies que no el tenen, recollir medeci-nes, avisos, etc. Pot ser la mateixa per-sona que controla l’economia o lafarmaciola de l’excursió.Atenció als infants o joves

Un altre monitor o monitora ha d’estarpels infants i joves, ha de dur la llista departicipants i responsabilitzar-se de tru-car als que es retardin. També cal revisarles motxilles inadequades, comprovar sihan esmorzat o no o si els manca algunapeça de roba fonamental.Als infants petits, se’ls ha de fer anar allavabo abans de marxar. I als nois i noiesmés grans, a vegades se’ls ha de recor-dar. Ens estalviarem moltes situacionsincòmodes.Atenció a l’equipatge

Sigui quin sigui el mitjà de transport, val lapena que un de nosaltres controli el carre-gament i la instal·lació de les motxilles.Comiat: Mirem de fer un comiat alegre iafectuós i de recordar la cita de la tornada.Sempre pot haver-hi famílies despistades.

EL VIATGE

El viatge és un espai educatiu importan-tíssim. No és un espai mort abans decomençar l’excursió, sinó que forma partde l’excursió mateixa.

Per tal d’aprofitar-lo al màxim ens guia-rem pels criteris següents:

Seguretat1.Tant si viatgem en tren com en autocar oen furgoneta, no permetrem als infants nials joves cap mena de comportament peri-llós o excitant, com ara abocar-se a lesfinestres, córrer o jugar pels passadissos,

llançar-se coses els uns als altres, etc.

2.Els monitors i monitores hem d’estarmolt actius durant aquesta estona i enshem de repartir la feina:Conductor: Un de nosaltres ha d’estar

alerta de la ruta. Al costat del xofer si estracta d’un viatge en autocar, i vigilant lesestacions si es tracta d’un viatge en tren.Sanitat: Un altre monitor o monitora ha

de vetllar pels infants i joves que espoden trobar malament (vòmits, mare-jos, mals de caps). Aquesta persona hade dur bosses de plàstic, paper higiènic ila farmaciola de l’excursió ben a mà. Elsinfants han de saber qui és per adreçar-se quan calgui.Activitat: La resta dels monitors i moni-

tores hem d’estar plenament per la rela-ció i l’activitat amb els infants o joves.

3.Pauses: Si viatgem en autocar, hem depactar prèviament amb el conductor lesparades oportunes i controlar la llistadels infants o joves cada cop que baixende l’autocar i tornen a pujar-hi.

ActivitatsEl viatge, sobretot si és llarg, es presta

a desenvolupar diverses activitats totsplegats o per grups, sempre tenint encompte de ser respectuosos amb elsaltres passatgers si anem en tren o auto-car de línia.Observar el paisatge. Podem jugar, per

parelles o per grups, a trobar diversoselements del paisatge. És una de les acti-vitats més recomanables.Conversar. Aprofitar l’estona per xerrar

de qualsevol cosa, explicar acudits, ferjocs de paraules...Jugar a cartes. Amb els nois i noies més

grans i en trajectes llargs es pot jugar acartes, al mentider o a qualsevol joc detaula viable dins d’un autocar o un vagó.Cantar i escoltar música. Si portem una

guitarra i un cançoner, és fàcil improvisaruna bona estona de cançons, evitant lesexcitants.

Coses a evitar durant els viatgesEndossar pel·lícules de vídeo. A menys

que les seleccionem nosaltres i guardinalguna relació amb l’excursió, més valpassar del vídeo.

Despertar els infants adormits just en elmoment d’arribar. Estaran de mal humori espatllarem un moment molt maco.Se’ls ha de despertar una mica abans,perquè es puguin situar. Un bon truc peral viatge de tornada a casa consisteix adur una ampolla de colònia i fer que esrefresquin i es pentinin abans de sortir del’autocar. Els efectes són sorprenents.La migdiada dels monitors i monitores:

sota cap concepte hem d’aprofitar perdormir, per cansats que estiguem. Hemde tenir reflexos per actuar immediata-ment en cas d’accident o de perill.

L’ITINERARI: LA DESCOBERTA DE LANATURA

Ha de ser sempre la peça clau de l’excur-sió, la raó principal de ser. Altres activi-tats (conèixer-nos, jugar...) les podemfer en altres moments, però endinsar-nosen la natura només ho farem si sortimd’excursió.

Hi ha moltes maneres de viure una des-coberta, però potser els camins per arri-bar-hi passen per:

La sensibilitzacióHem de despertar els sentits durant l’iti-nerari: la vista, l’oïda, el tacte, el gust,l’olfacte..., per apreciar els matisos queens ofereixen els diferents paisatges endiferents èpoques de l’any. Això voldràdir aturar-se de tant en tant, fixar l’aten-ció, provocar el contacte, demanar laresposta dels infants...

L’exploració i la caceraCollir bolets, maduixes, cireretes d’arboç,gerds, nadius, pinyons... i menjar-se’lsdesprés; collir un ram d’espígol per dur-lo a casa; prendre un fòssil, una roca,una pell de serp, egagròpiles... derecord; col·leccionar i classificar fulles;“capturar” imatges amb la càmera defotos; caçar animals (papallones, llagos-tes, gripaus... ) que després es podendeixar anar o bé es poden incorporar aun terrari; registrar dades en una llibretade camp...

Podem muntar, a l’esplai, un museu de ladescoberta i omplir-lo amb tot allò quetrobem a les nostres sortides. Amb laprecaució, és clar, de triar pocs exem-plars i mai de cap espècie protegida.

L’acció a favor de la naturaPrendre part activa: refer una fita, nete-jar una font o un tros de bosc, marcar uncamí..., són activitats que es poden fer alllarg de l’itinerari i que ajuden els infantsi joves a comprometre’s en la conserva-ció de l’entorn natural.

La contemplació i la identificació delpaisatgeEn totes les excursions hem de reservarun espai de temps per familiaritzar-nosamb el paisatge, sobretot quan arribemdalt d’un cim, o a un lloc panoràmic, ipodem identificar el camí que hem fet, elpunt de partida, els cims que es veuen al’horitzó, etc. Aquesta activitat ens ajuda-rà a retenir els indrets visitats, a fer-losnostres. Els infants que tornen a casa sen-se ser capaços d’explicar on han estat,com es diu el lloc, quin paisatge l’envol-ta... realment no han aprofitat l’excursió.

El joc de pistesEn una excursió senzilla de baixa o mitja-na muntanya, sense cap dificultat tècnica,una manera lúdica i divertida d’apropar elsinfants a l’observació i el respecte és através d’un joc de pistes relacionant lesproves amb el coneixement de la natura.Si els infants són petits, qui marca les pis-tes ha de ser un o dos monitors que s’a-vancen al grup, si es tracta de nois i noiesmés grans, podem fer dos equips, un demarcadors i un altre de seguidors.

L’ITINERARI: LA SEGURETAT

El coneixement dels factors de seguretatés indispensable per moure’ns per lamuntanya i de gran responsabilitat quananem amb infants o joves dels quals somresponsables davant de les famílies.

Intentarem fer de les normes de segure-tat un hàbit senzill, no pas una obligacióempipadora, i treballarem per explicitarles normes i exigir-les amb rigor. Entemes de seguretat no hem d’admetrecap mena de joc ni d’ambivalència.

NORMES DE SEGURETAT DURANT LAMARXA

1.Tots els monitors i monitores hem dedur un mapa, saber-lo interpretar amb isense brúixola i estar en condicions d’o-rientar-nos en qualsevol moment.

2.Qui millor conegui el camí serà qui ani-rà davant. El més expert anirà darrere,controlant la marxa i rectificant el ritme,si cal, per tal de no deixar ningú enrere.

3.A l’alta muntanya (Vall d’Aran, SantMaurici, Vall Ferrera... ), quan hem desuperar un gran desnivell, o bé en indretsmolt calorosos (com ara el Montsec), nohem de dubtar de començar a caminarmolt d’hora, de matinada. Qualsevol altrehorari seria un error: les hores mésadients i segures per caminar són abansdel migdia.

4.És bo acostumar-se a caminar amb mot-xilla, encara que es dugui poc pes. Lapràctica de dur només unes quantes mot-xilles en una ascensió és errònia i provocamés conflictes que altra cosa. Amb infantspetits, si cal dur tendes les duran elsmonitors i monitores. Però amb els ado-lescents hem de començar a repartir elpes entre tots, tant de les tendes com delmenjar o els estris col·lectius.

5.Hem de triar sempre la dimensió delgrup que doni més seguretat, si cal acosta de subdividir el grup sempre quedisposem de monitors suficients (dos ésel mínim de monitors necessaris per cadagrup o subgrup).

6.Els membres d’un grup no s’han deseparar sota cap concepte. Mai hem dedeixar cap infant sol enlloc.

7.Hem d’agafar un ritme lent i constant,que ens permeti caminar molta estonasense fatigar-nos. El pas del muntanyences caracteritza per la regularitat i no perla velocitat.

8.S’ha de respirar compassadament, pre-nent l’aire pel nas, i intentar coordinar lespasses amb la respiració. Quan es té flatés senyal que ens ha mancat aire: llavorshem d’alentir la marxa i, durant una esto-na, respirar alhora pel nas i la boca.

9.Les pujades sense traces les supera-rem fent ziga-zaga d’angles iguals, iensenyarem els infants a seguir aquestapràctica.

10.Hem de tendir a fer poques parades.Si al grup hi ha infants o joves més inex-perts, necessitarem fer més parades,però breus i, si és possible, sense seure.A l’alta muntanya i a l’hivern, ens hau-rem d’abrigar durant les parades, ja queel cos tendirà a refredar-se ràpidament.

11.Hem de beure l’aigua que necessitem,però hem d’anar amb compte de no beu-re massa de cop: notaríem l’estómacpesat i això dificultaria la marxa...

A les parades hem de procurar no menjarmassa. Val més destinar una parada a picarganyips i una altra destinar-la al dinar.

Si fa mal temps s’ha de renunciar a fer elcim sense cap mena de dubte. Bona partdels accidents de muntanya tenen relacióamb la decisió equivocada dels excursio-nistes de continuar malgrat el mal temps.

Si ens sorprèn una tempesta de llamps itrons hem d’abandonar les crestes i elsespais oberts i no protegir-nos mai sotaun arbre.

El bon temps també pot ser perillós: a lamuntanya mitjana i alta són freqüents elsdies assolellats amb fort vent. Hem deprotegir-nos del sol i del vent amb gorresi cremes solar i per als llavis.

En cas d’accidentSi malgrat totes les precaucions, algú téun accident (un infant que s’ha fet unesquinç al peu, s’ha trencat un braç, s’hafet un trau al cap...), cal conservar la cal-ma i prendre les mesures següents:

Tranquil·litzar-lo parlant amb ell, explicant-li el que ha passat, evitant que els altresnois i noies s’alarmin i el posin nerviós.Practicar-li les primeres cures (immobi-

lització de l’extremitat, contenció de l’he-morràgia...).Si no es tracta de res greu, no està

marejat i pot desplaçar-se (un petit trauque necessita punts, per exemple), undels monitors acompanyarà l’infant almetge més proper i un cop solucionat elmal, o bé esperaran la resta del grup en elpunt de tornada de l’excursió (per exem-ple, a l’estació de tren) o bé, si el metgeho determina, el monitor acompanyaràl’infant a casa seva, després d’haver avi-sat per telèfon la família. Si en el momentde la separació no està clara quina serà la

determinació del metge, s’ha de preveureutilitzar el telèfon de contacte quan elgrup arribi a l’estació i no trobi el monitoro monitora i l’infant accidentat.Si l’infant no es pot desplaçar, un moni-

tor o monitora sortirà a buscar ajuda alpoble o al lloc de socors més proper, pertal que un cotxe, una ambulància o unequip de salvament (depèn del lloc onsiguem) el puguin dur fins a l’hospital.En aquest darrer cas, és millor canviar

els plans de l’excursió fins que l’infantaccidentat, acompanyat d’un monitor omonitora del qual ja no se separarà,pugui ser evacuat. Llavors, i a menys quel’accident hagi estat molt greu, es potacabar l’excursió amb la resta del grupamb una fita alternativa a la inicial.Sempre que s’hagi de baixar un infant o

jove a casa seva per qualsevol motiu,hem d’avisar la família i acceptar siaquesta proposa d’anar a recollir-lo per-sonalment al mateix poble.

LA DESCOBERTA DE L’ENTORNCULTURAL I SOCIAL

Moltes excursions no solament ens pro-porcionen la possibilitat de fruir de lanatura, sinó també del patrimoni cultu-ral, de les tradicions i d’una manera deviure diferent de la de ciutat.

Per això, no hem de desaprofitar les oca-sions de prendre contacte amb l’entornsocial i cultural que visitem, quan aixòsigui possible, fent que els infants i jovess’habituïn a la diversitat d’una manerasuggestiva i lúdica. Que sentin curiositatper tot el que desconeixen.

Per poder esprémer aquest suc de l’excur-sió, els monitors i monitores haurem d’ha-ver investigat prèviament les possibilitatsde descoberta d’aspectes com ara:

la vida a pagèsel patrimoni arquitectònic i culturalla llengua, la toponímia, les tradicions i

les festes populars, la gastronomia

La vida a pagèsAprofitem les ocasions, quan les tin-guem, de visitar una masia i de parlaramb els pagesos. Si es presten a ensen-yar-nos els conreus, el bestiar, les eines,l’ús de les diverses dependències de lamasia..., tot plegat constituirà una bona

experiència. Pensem que molts infants deciutat han vist dofins i tigres al zoo, peròmai han tocat una ovella, o han vist elsconills de prop.

La visita a una masia també ens pot pro-porcionar l’oportunitat de comprar produc-tes autòctons (llet, confitures, verdures,embotits...) i després fruir-ne en els nos-tres àpats a l’excursió.

El patrimoni arquitectònic i culturalD’entrada, a molts monitors i monitoresels pot semblar difícil treballar aquestsaspectes amb els infants i joves senseconvertir l’excursió en una visita acadèmi-ca i pesada, però en realitat els castells,les ermites, les cabanes de pedra seca, elsmuseus rurals..., poden convertir-se enelements d’animació molt potents siencertem a trobar, al voltant seu, activi-tats de descoberta lúdiques i motivadores.

La llengua, la toponímia, les tradicionsi les festes populars, la gastronomiaL’excursionisme ens apropa a manifesta-cions de cultura popular molt valuoses.Observar i utilitzar el lèxic propi de lazona que visitem; viure, en el marc d’unaexcursió, una festa típica del poble, oapreciar els productes elaborats per latradició gastronòmica local és una mane-ra viva de fer cultura, de sentir-se unpoble cohesionat i, alhora, obert a ladiferència. La toponímia d’un lloc, perexemple, dona una munió d’elementsmolt suggerents: d’on ve aquest nom?,perquè aquest torrent es diu així?, quèva passar...?

L’ACAMPADA

Una excursió de dos dies acampant unanit sempre és una aventura.

L’aventura de dormir “quasi” al ras,immersos en la foscor, els sorolls i lesolors de la nit. Però també és l’aventurade fer-nos el menjar, sopar a la llum delbutà o de les llanternes, i passar a l’airelliure totes les hores possibles d’un capde setmana a la natura.

Una acampada d’una nit no precisa d’ins-tal·lacions complementàries, però sí quecal assegurar les condicions més agrada-bles per a la convivència en grup i per alrespecte al medi i a cada persona.

Deixant de banda les consideracions tècni-ques sobre l’acampada, com a criterispedagògics bàsics proposem els següents:

Quant a les tendesPer acampar una nit, les tendes canaden-ques de 4 a 6 places són les més indicades.Intentarem no saturar-les o l’experiènciaesdevindrà incòmoda i negativa.

El petit grup que ocuparà cada tenda had’estar previst amb antelació. Segons l’e-dat, l’experiència o el tarannà dels infants,convindrà que els monitors i monitoresens distribuïm entre totes les tendes.

Amb els infants petits no cal separarsexes, però amb els nois i noies mésgrans, si no hi ha prou confiança i bonarelació, és millor no forçar la barreja desexes. Hem de tenir present que la situa-ció de compartir tenda demana (sobretotper part dels nois i noies que s’apropen al’adolescència) una intimitat que no sem-pre és desitjable.

En el muntatge i desmuntatge de les ten-des hem d’esperonar la participació delsnois i noies. Aquesta serà mínima en elcas dels infants més petitons, però ha deser màxima en el cas dels nois i noiesmés grans.

Les tendes són un bé comú, un materialcol·lectiu el qual s’ha de respectar moltís-sim. Hem de treballar aquest respecte icura per la tenda amb els nois i noies.També és interessant plantejar unaexcursió amb tendes aportades pels pro-pis nois i noies, si en tenen. L’actitud devigilància per tal de no fer-les malbé esfa més palesa.

La disposició de les tendes no ha de seraleatòria ni caòtica. Abans de començar amuntar-les, estudiem el terreny, nete-gem-lo i imaginem la distribució de lestendes. Separem-les prou entre si perpoder passar per entremig sense ensope-gar. Mirem que tot plegat faci un conjuntestètic.

Les tendes no han de ser un refugi per-manent, a menys que faci mal temps.Hem de procurar acostumar els infants aviure a l’aire lliure, i usar les tendesnomés per anar-hi a dormir.

Instal·lar-se dins d’una tenda pot ser difí-cil per a un infant petit o un noi o noia

que mai ho ha fet. Hem d’ajudar-los aorganitzar l’espai, el sac, la motxilla i laroba, de manera que tot quedi benendreçat. Una tenda mal endreçada posade mal humor i crispa la convivència.

Quant a la higiene i la seguretatCom és obvi, no acamparem en llocs onestigui prohibit fer-ho. Sempre demana-rem el permís als propietaris amb prouantelació.

Actualment no es pot fer foc, a menysque en la zona d’acampada hi hagi bar-bacoes o espais similars i no sigui èpocade sequera. Sota cap concepte hem devulnerar aquestes normes.

Si la zona d’acampada té latrines ovàters, acostumarem els infants a fer-losservir correctament. Si es tracta d’unazona lliure, sense instal·lacions, hauremde delimitar molt bé l’indret on fer lesnecessitats i ensenyar als nois i noies aenterrar les restes.

Durant la nostra curta estada, mantin-drem neta la zona d’acampada fixant unabossa d’escombraries o un recipientadient. Abans de marxar, sempre hem derecollir i netejar el lloc fins que quedi mésnet que com l’hem trobat.

ELS ÀPATS

Habitualment donem poca importànciaals àpats d’una excursió. Però no sola-ment són moments convivencials impor-tants, sinó també espais d’autènticaeducació sanitària.

Hem d’atorgar a aquests moments laimportància educativa que tenen a totsnivells, i evitar els menjars massa ràpids,com de tràmit, poc o gens equilibrats...

D’entrada hem de treballar aquest aspec-te amb els infants i joves, proposant ide-es noves i concretes per millorarl’alimentació durant una excursió. Com apautes bàsiques tenim:

Què hem de menjarEsmorzars: Els infants i joves han d’ha-ver menjat alguna cosa abans de sortirde casa. Si la cita ha estat molt d’hora,aprofitarem una parada d’autocar per ferl’esmorzar més fort. En cas d’anar entren, podem fer-ho durant el trajecte o

en arribar a l’estació. Animem els nois inoies a portar entrepans variats i equili-brats, amb alguna peça de fruita.

Ganyips: Durant la marxa, si es tractad’un itinerari llarg, haurem previst algu-na parada al costat d’una font, si és pos-sible, per picar ganyips: fruita seca,fruita natural, una mica de xocolata ogaletes... També hem de beure ambmesura i tornar a omplir la cantimplora.

Dinars: En la mesura que sigui possible,estimularem el dinar de carmanyola(truita de patates, carn arrebossada, cro-quetes, amanides de llegums o d’a-rròs...) amb una peça de fruita.D’entrepans ja n’haureu menjat peresmorzar.

Berenars: Podem repetir la fórmula del’esmorzar (entrepà i fruita) o bé, si se’nsha fet tard i es pot apropar massa a l’ho-ra del sopar, menjar galetes amb xocola-ta. En cas de coincidir amb el viatge detornada, podem aprofitar una parada del’autocar o bé berenar al tren.

Sopars: Si hem acampat, el sopar elfarem tots plegats al campament.Segons les característiques de l’excursió ila zona d’acampada, podem preveurecuinar alguna sopa col·lectiva que com-plementi el menjar individual. Ens guia-rem pels mateixos criteris de menjarvariat i equilibrat.

Com hem de menjar: A més a més d’unacte nutricional, menjar és un acte sociali relacional. En el marc d’una excursióhem d’aconseguir que aquest momentsigui tranquil, relaxat i agradable per atothom. Evitarem menjar massa ràpid,que els infants s’aixequin i es dispersin,controlarem els infants o joves mésneguitosos i aprofitarem per comentarles anècdotes i experiències de l’excursióque estem vivint. En definitiva, es tractade centrar-se en l’activitat de menjar.

ELS JOCS AL BOSC

Jugar al mig de la natura és un delsplaers que ens ofereix l’excursió.Qualsevol joc pren una dimensió diferentsi es fa al mig del bosc, o a ple camp,incorporant els elements naturals del pai-satge com a part integrant del joc.

De tota manera, anar a la muntanya per

posar-se a fer un partit de futbol, permolt sa que sigui no deixa de ser unamanera de desaprofitar l’entorn. Els jocsque ens permeten aprofitar millor el pai-satge i que són més coherents amb el nos-tre concepte d’educació ambiental són:Els jocs de pistes, que tenen com a ele-

ments clau l’observació de la natura, l’o-rientació amb el mapa i la brúixola, etc.Els jocs de rastreig i estratègia (els

anomenats “jocs de stalking”) que afinenl’atenció, l’autocontrol i el treball enequip dels nois i noies.Els jocs esportius o de moviment, com

una pista americana, utilitzant els arbres,arbustos, roques i desnivells del terreny.Els jocs d’argument, que aporten a

qualsevol dels jocs anteriors una ambien-tació complementària per estimular d’in-terès i la imaginació dels infants i elsjoves.

Mirem, doncs, de destinar sempre unabona estona de joc en les nostres excur-sions, sobretot amb els infants petits.Però a l’alta muntanya, amb adolescents,s’han de limitar els jocs a la tornada alcampament o en els moments que nocomprometin la seguretat i la bona mar-xa de l’excursió.

LA VETLLADA

La vetllada en una excursió de dos diesés un moment dolç abocat a l’expressióde vivències, sentiments i sensacionsacumulats durant la ruta.

La vetllada d’una excursió de dos dies nopot ser un muntatge complicat. Ha de seruna activitat senzilla però ben feta i de bongust. Com a recursos bàsics utilitzarem:

El conte. Narrar i escoltar històries a lallum de la lluna és una experiència única.Buscarem històries fantàstiques, diverti-des, sorprenents, misterioses o d’aventu-res..., però mai morboses ni excitants.Les cançons. Cantar i escoltar música és

sovint una activitat que sempre ve degust. Hem d’evitar que el cansament enstraeixi i ens faci lliscar cap a la grescadesafinada. Ben al contrari: la vetlladaha de ser un espai de sensibilitat obert al’expressió de sentiments. Seleccionaremcançons que ens facin fruir de la música.La passejada nocturna. Moltes vegades,

la millor vetllada és un passeig silenciós ala llum de la lluna, escoltant el soroll delriu, dels grills, dels gamarussos, de lesgranotes... Potser fins i tot podem captu-rar un gripau, una cuca de llum...L’expressió dramàtica. Un bon recurs és

la dramatització de les anècdotes del dia,o d’aquelles que ens puguem inventarestimulats per les experiències viscudes.

LA RELACIÓ AMB LES PERSONES DEL’ENTORN

Anar d’excursió és també una oportunitatde conèixer persones i col·lectius diferentsi de posar-nos-hi en contacte. Amb pro-jectes, maneres de viure, costums, dife-rents dels nostres. És a dir, interessants.

Per tant, no hem de deixar escaparaquesta oportunitat de treballar la diver-sitat, la tolerància i l’obertura també desdel punt de vista de les relacions huma-nes. Segons l’edat dels nois i noies i deles característiques de la sortida, aquestarelació pot prendre un caràcter mésinformal o més compromès.

Per afavorir les relacions positives delsnois i noies amb les persones de l’entorn,hem d’explicitar quan sigui necessari iexigir sempre unes pautes bàsiques decomportament social:

Saludar (a la muntanya és costum deesvalotar-se sempre).Demanar el que necessitem (aigua,

alguna orientació...) amb molta cortesia.Estar sempre disposat (amb la prudèn-

cia lògica) a satisfer la curiositat delsaltres (d’on sou, d’on veniu, on aneu, aquina entitat pertanyeu...).Agrair l’atenció, la informació, qualsevol

ajut per mínim que sigui.Evitar comportaments molestos o disso-

nants amb l’entorn.Interessar-se, a menys que sigui con-

traproduent, per l’activitat o la feina del’altre.

Els contactes informalsAmb els passatgers del tren o l’autocar,amb el guarda del refugi, amb la forneradel poble, amb el pagès que ens deixaacampar o que ens indica on trobarem lafont... L’excursió ens ofereix sempre unamunió de contactes informals. Ajudem

els infants i joves a relacionar-se ambaquestes persones, a ser respectuosos, asentir interès per les maneres de viurediferents de les pròpies.

Els contactes formalsAmb els nois i noies més grans podemincloure dins del pla de l’excursió unavisita a algun col·lectiu, persona o asso-ciació de la zona que visitem, i que tinguialguna relació amb la finalitat de l’excur-sió. Per exemple, podem visitar associa-cions ecologistes, o de defensa forestal,o de solidaritat, o d’immigrants...

Naturalment, aquestes visites s’han depreparar amb antelació i motivar prèvia-ment els nois i noies. En cas contrari,poden ser un fracàs que desanimaria pera properes ocasions. Però, en general,aquest tipus d’experiències tenen unarepercussió molt profunda en els nois inoies, sobretot si es tracta de prendrecontacte amb persones adultes les quals,sense actuar directament d’educadors,exerceixen sobre els nois i noies una fun-ció clarament educativa.

LA VALORACIÓ AMB ELS NOIS I NOIES

Qualsevol excursió en grup ha d’incloureun petit moment de valoració i intercanvisobre l’experiència viscuda. Segons l’e-dat del grup podrem plantejar activitatsde valoració més abstractes o més con-cretes, però hem de trobar l’espai físic iel moment oportú per realitzar-les.

Si tenim un quadern de camp, podemaprofitar-lo per reflectir-hi alguna valora-ció. En tot cas, hi ha aspectes que semprehaurem de valorar amb els nois i noies:

el paisatge i la natural’organització del grupla relació d’amistat entre els membres

del gruples activitats que hem fetl’esforç personal fet per cadascúla relació amb els monitors i monitores

Hem d’anotar-hi totes les valoracions, iintentar treure’n conclusions profitosesper a la propera excursió.

L’ARRIBADA A CASA: ENCARA TENIMFEINA

L’excursió no s’acaba ben bé quan l’auto-car o el tren ens deixen al punt de parti-da, sinó que encara resten algunsmoments molt importants:

El retrobament amb les famíliesProcurem que aquesta estona sigui rela-xada, que puguem parlar amb les famí-lies del resultat de l’excursió, que no esperdi material. Que sigui, en definitiva,una bona cloenda. Una organització del’equip de monitors i monitores similar ala de l’hora de sortida ens ajudarà a agi-litar aquest moment.

Desfer l’equipatgeMalgrat que aquest no sigui un momentcontrolat directament per nosaltres, hemd’estimular els nois i noies a tenir curadel seu equip de muntanya un cop finalit-zada l’excursió. Eixugar i netejar lesbotes, ventilar el sac i la motxilla, enge-gar alguna rentadora... Tots aquestsaspectes, a més a més de facilitar la con-servació de l’equip, estimulen la respon-sabilització.

2.7 Fase d’avaluació

Un cop l’equip de monitors i monitoresdonem per acabada l’excursió, hem debuscar una estona per avaluar-ne i reco-llir-ne el plantejament i els resultats en lafitxa corresponent, pensant sempre en lautilitat futura de cara a properes sortides.

ASPECTES A AVALUAR

Bàsicament avaluarem cinc aspectes:

Si s’han assolit els objectius de l’excursió.Si les activitats han estat adequades.Si l’organització de l’equip ha estat efi-

caç i suficient.Si el grup ha respost (tenint en compte la

valoració feta pels mateixos nois i noies) isi cada persona s’ha trobat a gust.

RECULL DOCUMENTAL. LA LLIBRETA DE CAMP

Tal com hem explicat en el punt destinat al’organització de l’excursió, el recull docu-mental es recolza en tres estris bàsics:

la llibreta de camp dels monitors

el quadern o llibreta de camp dels nois inoiesla fitxa de l’excursió

Els monitors i monitores hem de tenir lanostra pròpia llibreta de camp, que potcoincidir totalment o parcialment amb laque haurem treballat amb els nois inoies.

La llibreta de camp (o dossier) és unpatrimoni que es va acumulant i que per-met traspassar les nostres experiències aaltres monitors. Per tant, hem de fer unesforç per mantenir aquesta pràctica.

Podem optar per fer un quadern de cadaexcursió, o bé per acumular totes lesexcursions en un únic quadern. Hem d’a-fegir-hi croquis, fotos o fotocòpies de lesfotos i altres elements que facilitin lavisió global de l’excursió.

RECULL FOTOGRÀFIC

Les fotos de l’excursió han de ser, per ala propera trobada del grup, un motiu derecord i de construcció de la pròpia histò-ria com a grup. Junt amb tot allò quehaurem recollit (bolets, castanyes, pellsde serp ...) poden constituir el materialbase d’una activitat, d’una festa, d’unaexposició, etc.

Aprofitem tots els avantatges que ensdonen les càmeres de fotografia digitals iles càmeres de vídeo.

Rememorar l’excursió és una pauta bàsi-ca per estimular la propera experiència.

3. Fitxa de planificaciód’una excursióAquesta fitxa reuneix els aspectes orga-nitzatius i tècnics per a una bona prepa-ració de l’excursió per part dels monitorsi monitores. Es tracta d’ona fitxa estàn-dard que pot servir per a moltes sortidesdiferents.

Fitxa de l’excursió a:

Dades generals

Dia:

Hora de sortida: Punt de sortida:

Hora d’arribada: Punt d’arribada:

Mitjà de transport:

Grup de participants: Equip i responsable:

Objectius de l’excursió

Motivació i ambientació de l’excursió

Horari, activitats i distribució de la responsabilitat:

Hora:

Activitat:

Responsable:

Itinerari (fer un croquis) i horari específic de l’itinerari a peu

Elements d’interès remarcable: fonts, boscos, ermites, castells...

Responsabilitats de l’equip de monitors i monitores

GENERALS

Transport i horarisEconomia, relació amb les famílies, inscripcions i permisosSeguretat, sanitat i documentació bàsicaÀpatsMaterialArxiu i fotografia

ACTIVITATS

Activitats de motivació i preparacióViatge i hora de sortidaNatura i itinerariAcampada i vida quotidianaJocsVetlladaRecull i valoració amb els infantsAltres activitats

ALTRES RESPONSABILITATS

(per grups de nens i nenes, etc.)

Material col·lectiu

Material personal que han de dur els nois i noies

Calendari de la preparació

Feina Qui la fa QuanCarta als pares i maresPreparació amb els nois i noiesPreparació del material generalPreparació de la farmaciolaContracte del transportPreparació de la intendènciaSeguiment d’inscripcions i permisosPreparació de l’activitat...

Pressupost

DESPESESTransportEstada / AcampadaAlimentacióMaterialDespeses generalsDiversosTOTAL DESPESES

INGRESSOSQuotesAltres ingressosTOTAL INGRESSOS

Cost per persona:Quota que han d’aportar les famílies:

Valoració de l’excursió

Objectius educatius

Ambientació i activitats

Organització de l’equip

Valoració del grup de nois i noies

Valoració de la zona i de l’itinerari

Balanç econòmic de l’excursió

DESPESESTransportEstada / AcampadaAlimentacióMaterialDespeses generalsDiversosTOTAL DESPESES

INGRESSOSQuotesAltres ingressosTOTAL INGRESSOS

Cost real per persona:

4. Les excursions al’esplai per etapesevolutives

4.1 Criteris per a la tria anual deles excursions d’un grup

A partir del quadre anterior, cal establirquins criteris o pautes ens poden guiar al’hora de triar i programar l’excursió mésadient per a cada moment. Aquests crite-ris prenen forma de variables a tenir encompte:

VARIABLE DE L’EVOLUCIÓ I L’ENTRENAMENT PREVI

Pel fet de ser un esquema evolutiu, cadapas implica l’assoliment de l’anterior. Perexemple, si un grup d’adolescents mai noha arribat al nivell semblant al que podenassolir nois i noies de 9 anys, no és pasaconsellable fer d’entrada les excursionsdel nivell superior.

VARIABLE DE L’INDIVIDU/GRUP

El que val per a una persona no sempreval per a un grup d’iguals. La situació degrup sempre afegeix una complicació auna excursió, cosa que cal tenir ben encompte. Per exemple, és perfectamentpossible que una noia de 10 anys, entre-nada i motivada i acompanyada dels seuspares, pugi sense gaires problemes alPedraforca. Però això no vol dir que totsels nois i noies d’aquesta edat ho puguinfer, o que aquesta sigui una excursiórecomanable per a un grup de la mateixaedat, amb una proporció d’adults moltinferior a la de la situació familiar.

VARIABLE DE LA MAGNITUD DEL GRUP

Una mateixa excursió, ben ajustada a lespossibilitats fisicoemocionals d’un grup,pot ser que no funcioni si aquest és mas-sa nombrós. Per exemple, pujar al pic dePeguera des de l’estany de Sant Mauriciamb trenta o quaranta joves pot conver-tir-se en una romeria antipàtica i penosa.Les excursions-ramat en general no fun-cionen, a menys que tinguin el caràcterde “caminada popular”, “marxa d’orienta-ció”, etc. que tenen una estructura dife-rent de la d’una excursió normal.

VARIABLE DEL TEMPS I L’ÈPOCA DE L’ANY

La mateixa muntanya varia sensiblementsegons les condicions climàtiques i esta-cionals. El “Taga” a l’hivern pot constituiruna gran excursió de certa dificultat i encanvi a l’estiu resulta totalment innocent.El fred, la neu, el gel, la boira..., peròtambé la calor aclaparadora, afegeixengraus de complexitat a les excursions.

4.2 Característiques de les excur-sions a cada etapa evolutiva

PETITS

1. Objectius bàsicsHàbits bàsics de respecte a la naturaDespertament de la sensibilitat i la

curiositatCoordinació espacial i orientació simpleAgilitat i coordinació psicomotriuIniciació a la cooperació personal en la

conservació de la natura

2. Interessos predominants i aspec-tes motivacionalsEls animalsEls castells, les masies, les cabanes de

pedra seca, els refugisLes llegendesLa vida del pagès i del pastor

3. Desnivell màxim recomanat3 anys: 50 - 100 metres4-5 anys: 100 - 200 metres6-7 anys: 200 - 300 metres

4. Hores de marxa efectiva(màximes recomanades)Sense incloure les parades necessàries:3 anys: de 30 a 45 minuts 4-5 anys: de 45 a 90 minuts6-7 anys: de 90 a 120 minuts

5. Activitats predominantsEl jocLa petita descoberta, espontània i amb

exposició “museu”El conte viscut al mediLa primera acampadaLes activitats plàstiques amb elements

naturals

MITJANS

1. Objectius bàsicsObservació sistemàticaClassificació i ordenació dels coneixe-

mentsExpressió de sentiments, coneixements

i actitudsIniciació a l’orientació amb plànol i brúixolaIniciació a l’autoorganització en l’excursióDesenvolupament de la cooperació per-

sonal i grupal en la conservació de lanatura

2. Interessos predominants i aspectes motivacionalsLes coves i els cimsL’aventura de la collaEls fòssils i tot el que es pot col·leccionar

3. Desnivell màxim recomanat8-10 anys: de 300 a 400 metres10-12 anys: de 400 a 600 metres

4. Hores de marxa efectiva (màximesrecomanades)Sense incloure les parades necessàries:

8-10: de 2 a 4 hores10-12: de 4 a 6 hores

5. ActivitatsLa descoberta sistemàtica, amb estris

específicsEls jocs de pistes, d’observació i orientacióIniciació a l’espeleologia i l’escaladaLes petites construccionsLa maqueta simpleEl primer bivacLa primera travessa per muntanya mitjanaLes activitats puntuals de cooperació

JOVES

1. Objectius bàsicsSensibilització ecològica i valoració pon-

derada del mediCompromís personal i grupalCapacitat d’interpretació i elaboració

d’hipòtesiAutoorganització de l’excursióL’aprofundiment de la relació d’amistat

L’austeritat i la valoració de l’esforç

2. Interessos predominants i aspectes motivacionalsEls esports verds i de muntanya: esca-

lada, espeleologia, esquí, bicicleta demuntanya, descens de barrancs... quecomporten un nivell de risc.La gent de muntanya (guies, guardes,

escaladors...) i els projectes d’adultscompromesosLa relació personal en la sortidaL’ascensió a cims que comporten alguna

dificultat

3. Desnivell màxim recomanat12-14 anys: de 600 a 800 metres14-16 anys: de 800 a 1000 metres16-18 anys: de 1000 a 1400 metres

4. Hores de marxa màximesrecomanadesSense comptar les parades necessàries:12-14 anys: 6-7 hores14-16 anys: 7-8 hores16-18 anys: 8-10 hores

5. ActivitatsPràctica d’esports verds i de muntanya:

escalada, espeleologia, esquí, bicicletade muntanya, descens de barrancs...Activitats de protecció i defensa de la

natura (projectes del grup, participacióen projectes d’altres, etc. )Activitats a pagès (experiència d’una

manera de viure diferent)La primera travessa d’alta muntanya

5. Annexos5.1 Model de carta adreçada a lesfamílies (previsió global d’excursions del curs)

......................, 2 d’octubre de 2004

Benvolguts pares i mares del grup PICA-SOQUES,

A la reunió de pares i mares de final de curs, els monitors i monitores delgrup PICASOQUES ens vam comprometre a passar-vos una previsió globalde les excursions que pensàvem fer durant aquest nou curs, per tal quetotes les famílies ho poguéssiu preveure amb antelació.

Bé, doncs, aquí la teniu! (al dors d’aquesta carta). Es tracta d’una llista dedates i zones que no hauríem de canviar a menys que hi hagués algun motiuespecial.

De tota manera, en apropar-se cada excursió, més o menys quinze diesabans, us n’informarem amb més detall i us demanarem, com sempre, lavostra autorització.

Esperem que aquesta iniciativa serveixi per consolidar la participació entu-siasta dels nois i noies PICA-SOQUES, els quals, com sabeu, s’ho passend’allò més bé quan surten d’excursió.

Cordialment,

Margarida PuigResponsable del grup PICASOQUES

NOTA: Amb aquesta carta us adjuntem la informació detallada i el permísper a la primera excursió... la dels bolets!

PREVISIÓ D’EXCURSIONS DEL GRUPPICASOQUES. CURS 93/94

21 i 22 d’octubreExcursió de dos dies al massís delCorredor (l’excursió “dels bolets”)

19 de novembreExcursió d’un dia a la Colònia Güell (Joc de pistes: “L’enigma de Gaudí”)

27, 28, 29 i 30 de desembreColònies d’hivern (zona Volcans de la Garrotxa)

18 de febrerExcursió familiar a La Molina (tots a la neu!)

18 de marçExcursió per grups petits a La Mola i a laCova d’en Manel (Sant Llorenç del Munt)

9, 10, 11 i 12 d’abrilCampament de Setmana Santa(Travessa del Montseny)

9 de maigFesta del Maig al parc de Torreblanca

22 de maigExcursió “medieval” al Castell de Farners(Santa Coloma de Farners)

20 de junyExcursió a Blanes (Santuari del Vilar, jardí botànic i platja)

del 26 de juny al 6 de juliolCampaments d’estiu al Montsec(Prepirineu)

5.2 Model de carta adreçada a lesfamílies (informació i demanda d’autorització per a cada excursió)

GRUP:

Estimats amics i amigues,

Tenim el gust d’informar-vos de la pròxima excursió que farà el vostre fill ofilla a la qual sol·licitem la vostra aprovació.

Lloc: Comarca:Població més propera: Dia:Sortida: Hora:Arribada: Hora:Mitjans de transport:

És necessari portar (allò assenyalat amb una creu):

esmorzar llençol jersei gruixutdinar pijama xiruques o botesberenar necesser carmanyolamotxilla anorac cobertssac cangur got i plataïllant capelina llanternacantimplora muda de roba gorraaltres:

Autorització de la família

.................................................................. amb DNI .....................

autoritzo el meu fill / filla...................................................................

perquè participi en l’excursió del dia ......... de................... de..............

Faig extensiva aquesta autorització a totes les decisions medicoquirúrgiquesque calgui prendre en cas d’extrema urgència, sota la pertinent autoritzaciómèdica.

Signatura del pare, mare o tutor:

L’Hospitalet de Llobregat, ......................de........................... de...........