Commemoració del centenari del naixement de l’autor de Castalla.

Un any més, ens complau editar aquest llibre digital en el marc del II Certamen Cultural organitzat per AFICAVAL. Tots estem d'acord en què la nostra associació té un caràcter sanitari, els fins de l'associació és aconseguir que els/les nostres fills/filles reben el millor i el més complet tractament possible. No obstant això, en el nostre ànim també està realitzar activitats que, d'alguna forma, dinamitzen l'associació i fa que els/les nostres fills/filles i, per què no, els pares i mares, ens sentim integrants d'un col·lectiu el màxim exponent dels quals deu ser la col·laboració i solidaritat. Per això, des de fa cinc anys estem desenrotllant la convivència que es desenrotlla en el mes de juny, i en el que els/les nostres fills/filles intervenen en diferents tallers i activitats, i que permet que pares i mares podem parlar extensament amb altres pares i mares, aspecte este bàsic en qualsevol associació. A més, el CERTAMEN CULTURAL realitzat entorn d'algun autor de la nostra terra, aporta un motiu més per a dur a terme algun projecte en què els/les nostres fills/filles participen de forma conjunta en la realització d'un llibre que, d'ací a uns anys, tots recordarem amb enyorança. Vam començar l'any 2010 amb el poeta Miguel Hernández, i enguany seguim amb l'autor de Castalla Enric Valor, en commemoració del centenari del seu naixement. Volem donar les gràcies a Acció Cultural del País Valencià per la seua col·laboració en l'aportació dels auques, als docents i alumnes de quart curs del Col·legi Miguel Hernández de Sant Vicent del Raspeig per l'aportació de les seues obres (col·legi de una de les xiquetes de la nostra associació), a l'Escola de la Natura d'El Teularet i, com no podia ser de cap altra manera, a tots els xiquets i xiquetes d'AFICAVAL. La Junta Directiva

Un año más, nos complace editar este libro digital en el marco del II Certamen Cultural organizado por AFICAVAL. Todos estamos de acuerdo en que nuestra asociación tiene un carácter sanitario, los fines de la asociación es conseguir que nuestr@s hij@s reciban el mejor y el más completo tratamiento posible. No obstante, en nuestro ánimo también está realizar actividades que, de alguna forma, dinamizan la asociación y hace que nuestr@s hij@s y, por qué no, los padres y madres, nos sintamos integrantes de un colectivo cuyo máximo exponente debe de ser la colaboración y solidaridad. Por ello, desde hace cinco años estamos desarrollando la convivencia que se desarrolla en el mes de junio, y en el que nuestr@s hij@s intervienen en diferentes talleres y actividades, y que permite que padres y madres podamos hablar extensamente con otros padres y madres, aspecto éste básico en cualquier asociación. Además, el CERTAMEN CULTURAL realizado en torno a algún autor de nuestra tierra, aporta un motivo más para llevar a cabo algún proyecto en el que nuestr@s hij@s participen de forma conjunta en la realización de un libro que, de aquí a unos años, todos recordaremos con añoranza. Empezamos el año 2010 con el poeta Miguel Hernández, y este año seguimos con el autor de Castalla Enric Valor, en conmemoración del centenario de su nacimiento. Queremos dar las gracias a Acció Cultural del País Valencià por su colaboración en la aportación de les auques, a los docentes y alumnos de cuarto curso del Colegio Miguel Hernández de Sant Vicent del Raspeig por la aportación de sus obras (colegio de una de las niñas de la asociación), a la Escola de la Natura de El Teularet y, cómo no, a todos los niños y niñas de AFICAVAL. La Junta Directiva

HISTÒRIA D’UN MIG POLLASTRE

Esta és la rondalla que hem triat en els tallers realitzats al juny en El Teularet perquè xiquets i xiquetes conegueren Enric Valor. En la celebració del taller, es va fer una lectura animada del text, i es van fer alguns dibuixos amb què es va confeccionar un mural.

Esta es la rondalla que hemos elegido en los talleres realizados en junio en El Teularet para que l@s niñ@s conocieran a Enric Valor. En la celebración del taller, se hizo una lectura animada del texto, y se hicieron algunos dibujos con los que se confeccionó un mural.

AÇÒ VA ANAR I ERA...

un mas on vivia un vell matrimoni,que es dedicava a la cria d’aviram. La velleta coneixia cadascun dels animals que criava. Un dia va eixir la velleta a

donar-los uns grapats de dacsa. Heus ací que la va sorprendre un mig pollastre, que no era ni poll ni pollastre encara, molt vistós i afinat. La velleta es va a

adonar ràpidament que aquest animal no era del seu corral i no li va voler donar

de menjar.

El mig pollastre mort de fam, començà a gratar en un petit femeret. Gratant i furgant, la seua poteta tragué a relluir un bocí de metall. Amb el bec el va espolçar, donant-se conte que havia trobat un dineret . Que fa el mig pollastre?

El pollastre no seu pensa ni dues voltes, agafa el dineret i pren una decisió: Anar a buscar al rei i demanar-li la mà de la princesa.

Sense més ni més, es fica la moneda al papet, diu adéu al maset, i cap a la cort s’ha dit. Aíxí, el mig pollastre molt content empren el camí al castell cantant sense parar...

Així el mig pollastre va fent camí fins que arriba a uns plans tapats de boscs i herbassars i topa amb un riu. El pollastre, feliç, li conta la seua decisició i li diu que es dirigeix a casar-se amb la filla del rei. El riu esclafa en una gran riallada dient:

-Això serà si jo et deixe passar !

El mig pollastre es va armar de valor i en resposta a la burla del riu va obrir el bec i va engolir-se l'aigua, posant-se el riu dins la panxa. D'aquesta manera, el mig pollastre ja no té cap impediment per a seguir el seu camí...

O sí? Doncs sí Ja que després de fer camí, saltant, botant i cantant, el mig pollastre arriba a un espés alzinar, on d’un cau li ix una rabosa, els ulls de la qual rellampeguen de tant bona berena com se li presenta. La rabosa no es menja al pollastret perquè sorprenentment és el pollastre el que es traga a la rabosa. Sí, sí; així és! La rabosa li pregunta al pollastret que feia ell tot sol per allí al temps que obria la boca per menjar-se'l.

El pollastre, feliç, li diu que es dirigeix a casar-se amb la filla del rei. La rabosa esclafa en una gran riallada dient: -Això serà si jo et deixe passar i no et pegue mos! El pollastre davant la burla de la rabosa, obri el bec i li ordena que entre dins. I la rabosa com qui es tira; un capbussó, estén les potetes, i cap a dins del bec s'ha dit! Així, el pollastre, ja sense interrupcions, segueix el camí cap a la cort cantant... A la fi arriba el mig pollastre, més alegre que un gos amb un os, a la cort reial. Quan els guàrdies el veuen i senten la cançó que venia cantant el porten, de seguida, davant del rei. Aquest s’ompli d’indignació al sentir al xicotet pollastret i ordena que el tanquen en el corral dels pollastres grans per a que estos el maten.

Els guàrdies reials tanquen al pollastret en el corral. Però quan el mig pollastre es va veure tan sol, davant dels grans pollastres, que pareixia que anaven a tirar-se tots damunt d'ell, li va vindre a la ment la rabosa que s'havia tragat i diu:

-Ix, rabosa, que ara és la teua! Ix la rabosa, i amb la fam que du acumulada

calculeu que farà: començà a menjar-se a tots els pollastrots.

Aquesta, una vegada es veu plena, trenca el filat i pega a fugir. El mig pollastre, a qui la rabosa no havia fer cap mal, se'n va eixir pel mateix forat, tornant, amb la constància i convicció que l'han acompanyat en tot el trajecte, al seu propòsit.

Així, d'una revolada s'enfila damunt del reixat que té la gran porta principal i comença a entonar la seua cançó. El rei que el sent una altra volta, tot rabiós crida la guàrdia; i els ordena...

Al dia següent es feu ban per a que anara tot el poble a la plaça a veure cremar viu a un mig pollastre que pretenia ni més ni menys que casar-se amb la filla del rei. I el poble començà a acudir. Tot pareix indicar que el mig pollastret va a ser cremat viu. El poble està tot concentrat a la plaça i el rei, la seua cort, la reina i la princesa també estan asseguts per a presenciar l'execució. Un soldat amb una torxa a la mà, s'acosta a la llenya i bota foc a l'encenall. La foguera comença a créixer, les flames són cada vegada més altes i el pollastret està nugat de les potetes. De sobte, enmig dels esbufecs de la foguera, sorgeix la veuta del mig pollastre, que pensant en el riu que s'havia tragat, ordena: -Riu, fes ara la teua! I el riu ix pel bec de l'animalet i apaga la foguera, deixant a tots bocabadats. El pollastre, tranquil, es deslliga i comença a cantar la seua cançoneta. El rei admirat per la constància d'eixe xicotet i estrany pollastret, reconeix el valor de l'animalet i cedeix a que aquest es case amb la princesa. ES CASARÀN?

SI! L'endemà es feu el casament en l'esglèsia major de la ciutat. Totes les campanes anaven al vol i una enorme gentada s'arremolinava davant el temple veient l'eixida dels novençans. I CONTE CONTAT... CONTE ACABAT? NOOOOOO! JA VOS DEIA QUE EN AQUESTA RONDALLA RES ERA EL QUE PAREIXIA... Ja de nit, quan els nuvis es retiren a la seua cambra nupcial, la princesa comença a passar-li la mà pel cabet del pollastret, acariciant-lo. De sobte, nota que, entremig de les plomes, darrere la cresta, té un petit gra dur. Li l’escorcolla i veu amb sorpresa que és una cosa brillant. La princesa, curiosa, agafa

allò que resulta ser un cap d’agulla i estira, estira, estira, estira... i va eixint aquesta del cabet de l’animal. I quan acaba d’eixir tota, POM!

Després d'un tro i una flamarada blavosa, el mig pollastre es torna un príncep i li diu a la sorpresa princesa:

-Princesa meua: gràcies et done per haver-me desencantat. Sóc el fill del rei de les Aitanes i sóc també el teu espòs, si és que ara que reprenc la meua figura d'home, confirmes el sí que em donares com a mig pollastre.

La princesa, emocionada, es va alegrar molt del canvi, i així, visqueren molts anys de felicitat.