compliment de la higiene de les mans

Sessions per a Formadors, Observadors

i Personal Sanitari

Publicat per la Organització Mundial de la Salut (OMS) amb el títol “Educational sessions for trainers, observers and health-care workers” (2009) (TR/09/144)

© Organització Mundial de la Salut 2009

Instruccions per a l’usuari (1)■ Aquesta presentació té com a finalitat definir els punts claus

relacionats amb la higiene de mans. Aquests conceptes estan inclosos al fulletó “Per què, Com i Quan rentar-se les mans” i al “Manual tècnic de referència d’higiene de mans”.

■ Aquesta presentació s’ha d’utilitzar:■ Per a fer que els formadors siguin conscients dels punts

claus que han de transmetre al personal sanitari.■ Per a realitzar sessions educatives al personal sanitari. ■ Per a ensinistrar als observadors a entendre els

antecedents i els objectius de la observació.

Instruccions per a l’usuari (2)

■ Aquesta presentació es pot fer en una única sessió d’aproximadament 2 hores o dividir-la en sessions més curtes d’acord a les diferents parts. Es recomana més d’una sessió, especialment per a entrenar els observadors

■ Els formadors poden afegir/adaptar algunes diapositives amb dades locals per tal d’assegurar-se que el missatge principal de la presentació es transmet al personal sanitari

Instruccions per a l’usuari (3)

■ Durant la sessió, s’ha d’estimular, tant com sigui possible, la discussió i la participació del personal sanitari per tal d’aconseguir l’enteniment òptim dels punts clau

■ Tot seguit de la sessió teòrica, s’haurien d’organitzar sessions pràctiques per a grups petits. Durant aquestes sessions, sota la supervisió del formador, el personal sanitari i/o els observadors haurien d’observar la pràctica diària de treball per tal d’identificar els moments en els quals s’hauria de realitzar la higiene de mans

Índex• Introducció Seguretat del pacient, primer repte per a la seguretat del • pacient• Part 1 Definició, impacte i repercussió de les infeccions• relacionades amb l’atenció sanitària• Part 2 Principals característiques de la transmissió de

microorganismes relacionada amb l’atenció sanitària, amb especial rellevància en la transmissió a través de les mans

• Part 3 Higiene de les mans i prevenció de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (HCAI)

• Part 4 Directrius de l'OMS per a la higiene de les mans, estratègies per a la seva implementació i instruments

• Part 5 Per què, quan i com cal realitzar la higiene de mans a l’atenció sanitària

• Part 6 Com realitzar l’observació de la higiene de mans durant l’atenció sanitària (Només per observadors)

Seguretat del pacient (OMS)

■ Seguretat del pacient de l’OMS va començar l’octubre del 2004 amb el propòsit de reduir els efectes adversos i les conseqüències socials de l’atenció sanitària NO segura.

■ Un element essencial de la seguretat del pacient de l'OMS és la formulació del Repte global per la seguretat del pacient: aquest inclou el risc dels pacients que reben atenció sanitària, rellevant per a tots el països membres de l’OMS.

■ El Primer repte global per a la seguretat del pacient es va llençar al 2005 (Clean care is safer care).

A través de la promoció de les millors pràctiques en higiene de les mans i control de la infecció, el primer repte global per a la seguretat del pacient es proposa reduir les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (HCAI) arreu del món.

120 països participants87% de la població mundial

Current status, May 2009

SALVA VIDES: Renta’t les Mans5 de Maig 2009–2020• Jornada dedicada a la promoció de la higiene de

mans. • Aquesta iniciativa promou la millora contínua i

sostenible de la higiene de mans arreu del món en el punt d’atenció sanitari

Clean Care is Safer CarePrimer Repte Global per a la Seguretat del Pacient

Objectius estratègia CAT2009• Objectius generals

•Donar un nou impuls a la promoció de la higiene de mans en els centres hospitalaris.

•Conscienciar als professionals sanitaris de la importància de la higiene de mans.

• Objectius específicsa) Promoure la instal·lació de dispensadors i dosificadors de preparats

d’alcohol. » Inclou centres que no els tinguin i la millora de la disponibilitat i ubicació dels dispensadors de preparats

d’alcohol per posar-los a prop de cada pacient/llit.

b) Fomentar l’ús dels productes alcohòlics entre els professionals.» Sensibilització i formació amb material formatiu i de divulgació.

c) Millorar l’adherència de la higiene de les mans dels professionals sanitaris.

Part 1

• Definició, impacte i repercussió de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària

Definició

• Infecció relacionada amb l’atenció sanitària■ També anomenada “nosocomial” o “hospitalària” “Infecció que afecta a un pacient durant el procés d’atenció en un

hospital o una altra instal·lació sanitària i que no estava present ni s’estava incubant en el moment de l’ingrés. Inclou les infeccions que s’han adquirit a l’hospital però que es manifesten després de l’alta i també les infeccions ocupacionals del personal del centre”.

Ducel G et al. Prevención de las infecciones hospitalarias. Guía práctica. OMS 2002

Infeccions relacionades amb l’atenció sanitària: Un problema mundial

■ Els càlculs es veuen dificultats per la limitació de dades fiables disponibles.

■ A molts països es desconeix la rellevància de la malaltia tant a dins com fora dels centres sanitaris.

■ Cap centre, país o sistema sanitari al món pot afirmar haver resolt el problema.

Taxes estimades d’infeccions relacionades amb l’atenció sanitària al món A tot el món centenars de milions de persones estan patint

infeccions adquirides a l’hospital. En els hospitals moderns del món desenvolupat: 5-10% dels pacients

contrauen una o més infeccions. En els països en desenvolupament, el risc d’infeccions relacionades

amb l’atenció sanitària és de 2 a 20 vegades més gran que en els països desenvolupats i la proporció de pacients afectats per infeccions relacionades amb l’atenció sanitària pot superar el 25%.

A les unitats de cures intensives, les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària afecten aproximadament el 30% dels pacients, i la mortalitat atribuïble a aquestes infeccions pot arribar al 44%.

Taxes estimades d’infeccions relacionades amb l’atenció sanitària a Europa

■ EU: prevalença 3.5–14.8%■ Noruega: prevalença del 5.7% al 2007 (Eurosurveillance)■ França: Estudi multicèntric (2001–2004), HCAI prevalença del 6.1%, variació des

de1.9% (pacients de baix risc) a 15.2% (pacients d’alt risc) (Floret N, et al. JHI 2004)

■ Itàlia: Estudi de prevalença regional al 2003, HCAI prevalença del 7.6% (Pellizzer P, et al. Infection 2008)

■ Suïssa: a 18 hospitals del país, prevalença global del 10.1%; 70,000 casos/any; cost anual CHF 230-300 mill (Sax H, et al. Arch Int Med 2002)

■ Regne Unit i Irlanda: prevalença global del 7.6% (Smyth ETM et al. JHI 2008)■ Escòcia: prevalença global del 9.5% a hospitals d’aguts; temps d’estada

addicional 3.2-13.7 dies; cost anual: £183 mill per any (Reilly E et al. JHI 2008)

Impacte de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (HCAI)

• HCAI poden causar:-malalties més greus-perllongament de l’estada hospitalària-discapacitat a llarg termini-major mortalitat-augment de costos -costos personals elevats per als pacients i les seves

famílies

Zones d’infecció més freqüents i factors de riscINFECCIONS DE LA VIA RESPIRATÒRIA BAIXAVentilació MecànicaAspiració traquealSonda NasogàstricaÚs de depressors del sistema nerviós centralAntibiòtics i antiàcidsEstada hospitalària perllongadaMalnutricióEdat avançadaCirurgiaImmunosupressió

13%

BACTERIEMIESCatèter Vascular Edat neonatalCures intensives Malaltia de base severaNeutropèniaImmunosupressióNoves tecnologies invasivesManca d’entrenament i supervisió

14%

INFECCIÓ DEL LLOC QUIRÚRGICProfil·laxi antibiòtica inadequada

Preparació incorrecta de la pellCura inadequada de la ferida

Durada de la intervenció quirúrgicaTipus de ferida

Asèpsia quirúrgica pobreDiabetis

Estat nutricionalImmunosupressió

Manca d’entrenament I supervisió 17%

INFECCIONS DEL TRACTE URINARICatèter urinari

Procediments invasius del tracte urinariEdat avançada

Malaltia de base severaUrolitiasiEmbaràsDiabetis

34%

Zones d’infecció més comunes associades al

procés d’atenció sanitària.

Factors de riscsubjacents

Absènciad’higiene

de les mans

Part 2

• Principals característiques de la transmissió de microorganismes relacionada amb l’atenció sanitària, amb especial rellevància en la transmissió a través de les mans

Principals característiques de la transmissió de microorganismes relacionada amb l’atenció sanitària (1)

Forma de transmissió

Font / Reservori Transmissió dinàmica Germens

Contacte Directe

Pacients, personal sanitari

Contacte físic directe entre la font i el pacient (contact entre persones)

Staphylococcus aureus, Bacilos gram negative , virus respiratoris, HAV, HBV, HIV



Font / Reservori Transmissió dinàmica Gèrmens

Contacte Indirecte

Dispositius mèdics, endoscopis, objectes

La transmissió de l’agent infecciós des de la font fins al pacient es produeix de forma passiva a través d’un objecte intermedi

ex. Transmissió per no canviar-se els guants entre pacients, compartir l’estetoscopi

Salmonella spp, Pseudomonas spp, Acinetobacter spp, S. maltophilia, Virus respiratori sincitial




Microgotes Pacients, personal sanitari

Transmissió per gotes (>5 µm) a través de l’aire quan la font i el pacient es troben a prop

ex. Tossir, esternudar, parlar, succionar

Influenza, Staphylococcus aureus, Neisseria meningitidis, SARS-coronavirus




Via aèria Pacients, personal sanitari, aigua calenta, pols

Propagació de gèrmens continguts a gotes (< 5 µm) partícules de pols, a través de l’aire, dins d’una habitació o a llarga distància

ex. Respiració

Mycobacterium tuberculosis, Legionella spp




Vehicle comú Aliments, aigua o medicació

Un vehicle inanimat contaminat actua com a vector de transmissió de l’agent microbial a múltiples pacients;

ex. Beure aigua contaminada

Salmonella spp, HIV, HBV, Bacils Gram negatius

Transmissió a través de les mans

■ Les mans són el vehicle més comú de transmissió de patògens associats al personal sanitari

■ La transmissió a través de les mans de patògens associats al personal sanitari d’un pacient a un altre requereix 5 passos seqüencials

Transmissió a través de les mans: Pas 1• Els microorganismes es troben presents

a la pell del pacient i a les superfícies del seu entorn

■ Els microorgnismes (S. aureus, P. mirabilis, Klebsiella spp.i Acinetobacter spp.) es troben presents a zones intactes de la pell d’alguns pacients: 100-1 milions d’unitats formadores de colònies (UFC)/cm2

■ A diari, la pell normal allibera gairebé 1 milió d’escames que contenen microorganismes viables.

■ L’entorn immediat del pacient (roba de llit, mobles, objectes) es contamina per microorganismes del pacient (especialment per estafilococs i enterococs).

Pittet D et al. The Lancet Infect Dis 2006

Transmissió a través de les mans: Pas 2• Per contacte directe o indirecte, les

mans del personal sanitari es contaminen amb microorganismes del pacient

■ El personal d’infermeria es pot contaminar les mans amb 100 -1.000 UFC de Klebsiella spp., en realitzar activitats “netes” (aixecar el pacient, prendre la F.C., mesurar la T.A. o la temperatura).

■ El 15% del personal d’infermeria que treballa en una unitat d’aïllament era portador, per terme mitjà, de 10.000 UFC d’S. aureus a les mans.

■ En un hospital general, el 29% del personal d’infermeria era portador d’S. aureus a les mans (recompte mitjà: 3.800 UFC) i era portador de bacils gramnegatius en el 17-30% dels casos (recompte mitjà: 3.400-38.000 UFC).


Transmissió a través de les mans: Pas 3Supervivència i multiplicació del microorganismes a les mans del

personal sanitari■ Després del contacte amb el pacient i/o d’un entorn contaminat, els

microorganismes poden sobreviure a les mans durant un període de temps variable (2–60 minutes)

■ Si no es prenen mesures d’higiene de les mans, com més duri l’atenció, major serà el grau de contaminació de les mans


Transmissió a través de les mans: Pas 4El resultat d’una higiene de mans defectuosa provoca que aquestes

continuïn contaminades■ La quantitat insuficient de producte i/o

la durada fa que la descontaminació sigui insuficient

■ Encara es troben microorganismes transitoris a les mans després de rentar-les amb aigua i sabó, mentre que netejar-lesamb una solució alcohòlica ha demostrat sersignificativament més eficaç


Transmissió a través de les mans: Pas 5• Transmissió creuada de microorganismes entre un

pacient A i un pacient B a través de les mans del personal sanitari


Transmissió a través de les mans: Pas 5• La manipulació de dispositius invasius amb les mans

contaminades pot provocar la transmissió de microorganismes del pacient a zones amb risc d’infecció

• En molts brots s’ha demostrat la transmissióde microorganismes entre els pacientsi des de l’entorn a través de les mansdel personal sanitari (tant en les zones on es presta l’assistència com al voltant del pacient)


Part 3

• Higiene de les mans i prevenció de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (HCAI)

Prevenció de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (HCAI)

■ S’ha demostrat que les estratègies de prevenció validades i estandarditzades redueixen les HCAI.

■ El 50% de les HCAI es poden prevenir.

■ La majoria de les solucions són simples, no necessiten molts recursos i es poden posar en marxa tant a països desenvolupats com a països a vies de desenvolupament.

Estudi SENIC: Estudi de la eficàcia del control de la infecció nosocomial■ Més del 30% de les HCAI són prevenibles

AMB control de la infecció

-31% -35%-35%-27%

-32%

SENSE control de la infecció

14%9%

19%26%

18%

LRTI SSI UTI BSI Total

Canvi relatiu a les infeccions nosocomials en un període de 5 anys

0

10

20

30

-40

-30

-20

-10

%

Haley RW et al. Am J Epidemiol 1985

Estratègies per al control de la infecció■ Mesures generals

■ vigilància■ Mesures de precaució estàndards■ Mesures d'aïllament

■ Antibioticoteràpia■ Mesures específiques

•Especialment dirigides contra:■ Infeccions del tracte urinari■ Infeccions del lloc quirúrgic■ Infeccions respiratòries■ Bacterièmies

Simple evidència…• La higiene de les mans es la mesura més efectiva per

reduir les HCAI

Viena, ÀustricaHospital General, 1841–1850

Febre puerperal

Ignaz Philipp Semmelweis Pioner de la higiene de les mans

Taxes de mortalitat maternal, obstetres principals i secundaris.Hospital General de Viena

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1841 1842 1843 1844 1845 1846 1847 1848 1849 1850

principalssecundaris

Semmelweis IP, 1861

Intervenció 15 Maig, 1847

Per

cent

age

Impacte de la promoció de la higiene de les mans■ Als últims 30 anys, 20 estudis han demostrat la seva eficàcia per reduir les HCAI.

Any Unitat de l’hospital

Augment del compliment de la

higiene de les mans Taxa de reducció de les HCAI

Temps de seguiment Referència

1989 UCI Del 14% al 73% (abans del contacte

amb el pacient)

Taxa de HCAI:del 33% al 10% 6 anys Conly et al

2000 Tot l’hospital Del 48% al 66% Prevalença de HCAI: del 16.9% al 9.5% 8 anys Pittet et al

2004 UCI neonatal Del 43% al 80% Incidència de HCAI: de 15.1 a 10.7/1000 pacient-dia 2 anys Won et al

2005 UCI Del 23.1% al 64.5% Incidència de HCAI: de 47.5 a 27.9/1000 pacient-dia 21 mesos Rosenthal et al

2005 Tot l’hospital Del 62% al 81% Reducció significativa de infeccions per rotavirus 4 anys Zerr et al

2007 Unitat neonatal Del 42% al 55% Incidència de HCAI: en general d’11 a 8.2 infeccions/1000 pacient-dia). Hi ha nounats de molt baix pes del 15.5 a 8.8 infeccions /1000 pacient-dia

27 mesos Pessoa-Silva

et al

2007 Neurocirurgia NA Taxa de SSI: del 8.3% al 3.8% 2 anys Thu et al

2008 1) 6 hospitals pilots2) Tots els hospitals publics de Victoria (Aus)

1) Del 21% al 48%2) Del 20% al 53%

Bacterièmia per MRSA: 1) De 0.05 a 0.02/100 pacient-altes per mes;2) De 0.03 a 0.01/100 pacient-altes per mes

1) 2 anys 2) 1 any

Grayson et al

2008 UCI neonatal NA Incidencia deHCAI: de 4.1 a 1.2/1000 pacient-dia 18 mesos Capretti et al

Autor Any Sector ComplimentPreston 1981 Unitats generals

UCI16%30%

Albert 1981 UCIUCI

41%28%

Larson 1983 Tot l’hospital 45%

Donowitz 1987 UCI Neonatal 30

Graham 1990 UCI 32

Dubbert 1990 UCI 81

Pettinger 1991 UCI quirúrgica 51

Larson 1992 Unitat neonatal 29

Doebbeling 1992 UCI 40

Zimakoff 1993 UCI 40

Meengs 1994 urgències 32

Pittet 1999 Tot l’hospital 48

Compliment de la higiene de les mans

<40%Pittet and Boyce. Lancet Infectious Diseases 2001

Compliment i activitat professional■ A l’Hospital Universitari de Ginebra, la taxa de compliment de la

higiene de les mans va ser més alta entre infermeres i llevadores i més baixa entre els metges.

Infermeres Auxiliars i estudiants

Llevadores Metges Altres Total

5245

66

3021

48

0102030405060708090

100

%

Pittet D, et al. Ann Intern Med 1999

Compliment i departament sanitari■ A l’Hospital Universitari de Ginebra, la taxa de compliment més baixa

es va observar a les unitats de cures intensives, on es troben els pacients amb major risc d’infecció

Pediatria Medicina Cirurgia Obs/Gyin UCI

5952 47

36

%

0102030405060708090

100

48


Compliment de la higiene de les mans Hospitals Universitaris de Ginebra, 1999

■ Factors risc per un baix compliment■ Torns de matí i cap de

setmana■ Alt risc de contaminació■ Ser metge■ Treballar a cures

intensives

■ Principals excuses del personal sanitari per no rentar-se les mans■ Massa feina■ Irritació de la pell■ Fer servir guants■ No pensar-hi


Campanya de l’OMS a Catalunya (2008) Compliment de la higiene de mans.

• Un bon rentat de les mans amb aigua i sabó requereix 40-60 segons

• Mitjana de temps que utilitza el personal sanitari: <10 segons

Temps restringit = major obstacle per a la higiene de les mans

Altres obstacles

• Manca d’instal·lacions (rentamans) i d’accés a aigua neta, sabó i tovalloles de paper al punt d’atenció

La higiene de les mansamb solució alcohòlicaes el “gold standard”a totes les situacionsclíniques

Cal rentar-se les mans amb aigua i sabó quan les mans estan visiblement brutes

La higiene de les mans amb solució alcohòlica es la solució per millorar el compliment

Temps restringit = major obstacle per a la higiene de les mans

Aigua i sabó: 40-60 segonsSolució alcohòlica: 20–30 segons

Temps d’aplicació i reducció de la contaminació bacteriana

0 15sec 30sec 1 min 2 min 3 min 4 min

6

5

4

3

2

1

0

Con

tam

inac

ió B

acte

riana

(red

ucci

ó lo

g 10

) Aigua i sabo Solució alcohòlica

Pittet and Boyce. Lancet Infectious Diseases 2001

La solució alcohòlica és: més efectiva més ràpida millor tolerada

Part 4

Directrius de l’OMS per a la higiene de mans, estratègies per a la seva implementació i instruments

Basat en l’evidència i consens d’experts (>100 experts internacionals)

Resum traduït a les llengües oficials de les NU.

Estratègia d’implementació i paquet d’instruments testats a 2007-2008

La versió final inclou l’actualització d'evidència i lliçons apreses durant la fase de proves.

VERSIÓ FINALMaig 2009

ESBORRANYAbril 2006

Directrius de l’OMS per a la higiene de les mans en l’atenció de la salut

Es basa en l’evidència i

recomanacions de les directrius de l’OMS per a la

higiene de mans a l’atenció de la salut

(2009), Composta de

5 components clau, per a millorar la higiene

de les mans en els centres sanitaris

UN Canvi del sistemaDispensador de preparats de base alcohòlica en el punt d’atenció

i accés a fonts de subministrament d’aigua continua, sabó i tovalloles

DOS Entrenament i formacióFer formació periòdicament a tots els treballadors sanitaris

TRES Avaluació i feedbackMonitoritzar la pràctica d’higiene de mans, recursos, percepcions, i

coneixements, al mateix temps que es dona feedback als professionals

QUATRE Recordatoris en els llocs de treballNotes i recordatoris als professionals sanitaris

CINC Clima de seguretat institucionalParticipació activa individual, suport institucional, participació del pacient

Què es l’estratègia de millora multimodal de l’OMS?

Estratègia d’implementació i recursos per a les directrius de l’OMS d’higiene de mans a l’atenció Sanitària

Coneixement Acció

Eines d’implementació

■ Guia per a la implementació de l’estratègia de millora multimodal de l’OMS per a la higiene de mans.

■ Plantilla del pla d’acció.

Eines d’implementació per al canvi del sistema■ Enquesta de recursos de les unitats.■ Eina per planificar els dispensadors de preparats d’alcohol i càlcul del

cost.■ Guia de producció local: formulacions recomanades per l'OMS.■ Enquesta de consum de sabó/alcohol.■ Protocol per a l’avaluació de la tolerància i acceptació dels preparats

de base alcohòlica utilitzats o que la seva introducció està planificada: Mètode 1

■ Protocol per a l’avaluació i comparació de la tolerància i acceptació dels preparats de base alcohòlica utilitzats o que la seva introducció està planificada: Mètode 2

Eines d'implementació per al’Entrenament/Formació (1)■ Presentació per al coordinador/responsable d’higiene de

mans■ Presentació per a formadors, avaluadors i professionals

de la salut.■ Pel·lícules d’entrenament de la higiene de mans■ Diapositives que acompanyen les pel·lícules■ Manual tècnic d’higiene de mans■ Formulari d’observacions

Eines d'implementació per a l’Entrenament/ Formació (2)

■ Tríptic “Higiene de mans per què, quan i on”■ Fulletó informatiu d’utilització de guants■ Pòster de ”Els meus 5 moments per a la higiene de mans”■ Preguntes més freqüents■ Publicacions científiques clau■ Millora contínua – Activitats addicionals per a prendre en

consideració als centres assistencials

Eines d’implementació per al’avaluació i feedback (1)

■ Manual tècnic d’higiene de mans■ Full d’observació i full per a calcular el compliment■ Enquesta de recursos a les unitats■ Enquesta de consum de sabó/ dispensadors■ Enquesta de percepció per a professionals sanitaris■ Enquesta per a directors assistencials■ Enquesta de coneixements d’higiene de mans per a

professionals sanitaris

Eines d’implementació per al’avaluació i feedback (2)

■ Protocol per a l’avaluació de la tolerància i acceptació dels preparats de base alcohòlica utilitzats o que la seva introducció està planificada: Mètode 1

■ Protocol per a l’avaluació i comparació de la tolerància i acceptació dels preparats de base alcohòlica utilitzats o que la seva introducció esta planificada: Mètode 2

■ Eina d'anàlisi de l’entrada de dades■ Instruccions per a l’entrada de dades i anàlisi■ Marc conceptual del informe resum de dades

Eines d’implementació per als recordatoris en el lloc de treball

■ Pòster “els Meus 5 moments per a la higiene de mans”■ Pòster “com friccionar-se les mans amb preparats de

base alcohòlica”■ Pòster “com rentar-se les mans amb sabó”■ Higiene de mans: tríptic quan i com■ SALVA VIDES: salva pantalles Renta’t les Mans

Eines d’implementació per al clima de seguretat institucional

■ Carta model per a presentar la higiene de mans a directius i gerents

■ Carta model per a comunicar les iniciatives d’higiene de mans a directius

■ Directrius per promoure les iniciatives d’higiene de mans a pacients i organitzacions de pacients

■ Millora contínua – Activitats addicionals que els centres sanitaris poden considerar

■ SALVA VIDES: DVD promocional Renta’t les Mans

Part 5

Per què, quan i com cal realitzar la higiene de mans a l’atenció sanitària

SALVA VIDESRenta’t les Mans

Estan netes les seves mans?

Per què t’has de rentar les mans?

■ Tots els professionals sanitaris que participen en l’atenció directa dels pacients s’han de conscienciar sobre la importància de la higiene de les mans.

■ Per tant, la higiene de mans t’afecta a tu!■ Tu has de dur a terme la higiene de mans per:

■ Protegir al pacient envers gèrmens patògens transportats a les teves mans o presents a la seva pròpia pell

■ Protegir-te tu mateix i el medi sanitari de gèrmens patògens.

La higiene de mans s’ha de fer exactament en el lloc on tu estàs duent a terme l’atenció de salut al pacient (en el punt d’atenció)

Durant l’atenció de salut, hi ha 5 moments en els que és essencial que tu facis la higiene de mans (“els meus 5 Moments per a la higiene de mans”)

Per a rentar-te les mans, tu hauries de friccionar-te les mans, sempre que sigui possible, amb una formulació amb base d’alcohol. Per què? Perquè permet fer la higiene de mans correctament en el punt d’atenció, és ràpid, més efectiu i ben tolerat.

Tu hauries de rentar-te les mans amb aigua i sabó quan estiguin visiblement brutes

Tu has de fer la higiene de mans utilitzant la tècnica i durada correctes

Les regles d’or de la higiene de mans

MEDI ASSISTENCIAL

ENTORN DEL PACIENT

La conceptualització geogràficadel risc de transmissió

Lloc crític amb risc d’infecció per al pacient

Lloc crític amb risc

d’exposició a fluids corporals

Definicions d’entorn del pacient i medi assistencial (1)

■ En relació a un sol pacient, el lloc d'atenció sanitària es divideix en dos àrees geogràfiques virtuals, l’entorn del pacient i el medi assistencial.

■ L’entorn del pacient: comprèn un determinat pacient i les immediacions més properes. Habitualment inclou: la pell intacta del pacient, totes les superfícies inanimades que el pacient pot tocar o estan en contacte físic directe amb ell mateix (p.ex. baranes del llit, tauleta, cadires, tubs d'infusió, monitors, botons i altre equipament mèdic).

Definicions d’entorn del pacient i medi assistencial (2)

■ Medi assistencial: comprèn totes les superfícies en el lloc d’atenció sanitària fora de l’entorn del pacient. Inclou: altres pacients i les seves zones corresponents i tota la resta de les instal·lacions.

■ Es caracteritza per la presència de diverses i nombroses espècies microbianes, particularment gèrmens multi-resistents.

H Sax, University Hospitals, Geneva 2006

1

2 3

4

Un altre manera de visualitzar la zona del pacient i els contactes que hi poden tenir lloc

HIGIENE DE MANS ÒPTIMA

EN EL PUNT D’ATENCIÓ

S’HAURIA DE PRODUIR

Definició de punt d’atenció (1)■ Punt d’atenció – és el lloc on coincideixen tres elements a la

vegada: el pacient, el professionals sanitari i la prestació d’una atenció que comporti contacte amb el pacient (dins de l’entorn del pacient)

■ El concepte comporta la necessitat de fer higiene de mans, segons els moments recomanats, exactament en el lloc on l’atenció s’ha de produir

■ Requereix que en el lloc on l’atenció del pacient s’estigui duent a terme el producte per a la higiene de mans (p.e. dispensador d’alcohol) estigui fàcilment accessible i tant a prop com sigui possible (p.e. a l’abast del braç).

•El productes en el punt d’atenció haurien de ser accessibles sense la necessitat de sortir de la zona del pacient.

Definició de punt d’atenció (2)■ Permet als professionals sanitaris poder seguir els 5

moments per a la higiene de les mans de forma ràpida i fàcil

■ La disponibilitat dels dispensadors d’alcohol en el punt d’atenció es pot aconseguir amb dispensadors de diferents maneres:

•Individuals de butxaca•De paret•Fixats al llit del pacient•Fixats als carros que es porten a les habitacions

Exemples de productes per a la Higiene de les Mans de fàcil accessibilitat en el punt d’atenció

Proposa una visió unificada:

Per formadors, observadors i professionals sanitaris

Per facilitar la formació Per minimitzar les

variacions inter-individuals

Per millorar l’adherència

Sax H et al. Journal Hospital Infection 2007

L’estratègia “dels meus 5 Moments per a la Higiene de les Mans”

Els 5 Moments apliquen a qualsevol emplaçament on es produeix una atenció sanitària que comporti contacte directe amb pacients

Alguns exemples poden ser:

Donar-se la ma, acariciar el front d’un nen

Ajudar a un pacient a desplaçar-se, rentar-se o donar un massatge

Posar una mascareta d’oxigen

Prendre el pols, la tensió arterial, auscultació, palpació abdominal, registre ECG

Pots identificar els principals exemples d’aquesta indicació durant la teva pràctica assistencial de cada dia?


Alguns exemples poden ser :

Rentar les dents del pacient, posar un col·liri ocular, aspiració de secrecions

Tractament de lesions cutànies o úlcera, o aplicació d’injeccions subcutànies

Inserció d’un catèter, obrir una via vascular, o drenatge, aspiració de secrecions

Preparació de menjar, medicació, productes farmacèutics, material estèril



Rentar les dents del pacient, posar un col·liri ocular, aspiració de secrecions

Tractament de lesions cutànies o úlceres o aplicació d’injeccions subcutànies

Col·locació i manipulació d’un sistema de drenatge, inserció i extracció d’un tub endotraqueal

Neteja d’orina, femta, vòmits, manipulació de residus(venes, bosses d’incontinència), neteja de material o àrees contaminats i visiblement brutes (roba de llit bruta, cunyes, instruments mèdics)



Donar-se les mans, acariciar el front d’un nen

Ajudar a un pacient a desplaçar-se, rentar-se o donar un massatge

Posar una mascareta d’oxigen

Prendre el pols, la tensió arterial, auscultació, palpació abdominal, registre ECG



Canviar els llençols del llit, amb el pacient fora del llit

Ajustar la bomba de perfusió

Monitoritzar una alarma

Aguantar la barana del llit, recolzar-se amb el llit o la tauleta

Netejar la tauleta al costat del llit

Les recomanacions de l'OMS es concentren en 5 moments (indicacions)

Els 5 Moments Recomanacions de consensDirectrius de l'OMS per a la Higiene de Mans a l’atenció sanitària 2009

1. Abans del contacte amb el pacient

D.a) abans i després del contacte amb el pacient (IB)

2. Abans d’un procediment asèptic

D.b) abans del contacte amb un dispositiu invasiu, amb independència de la utilització de guants (IB)D.d) quan es passa d’una zona contaminada del cos a un altra zona del cos del mateix pacient en el transcurs d’un mateix episodi d’atenció (IB)

3. Després d’una exposició de risc a fluids corporals

D.c) després del contacte amb fluids corporals o secrecions, membranes mucoses, pell no intacte o apòsits (IA)D.d) quan es passa d’una zona contaminada del cos a un altra zona del cos del mateix pacient en el transcurs d’un mateix episodi d’atenció (IB)D.f) després de treure guants estèrils (II) o no estèrils (IB)

4. Després del contacte amb el pacient

D.a) abans i després del contacte amb el pacient (IB)D.f) després de treure guants estèrils (II) o no estèrils (IB)

5. Després del contacte amb l’entorn del pct

D.e) després del contacte amb superfícies inerts i objectes (incloent equip mèdic) situat en les immediacions del pacient (IB)D.f) després de treure guants estèrils (II) o no estèrils (IB)

Taula de correspondència entre les indiccions i les recomanacions de l'OMS

Per reduir de manera efectiva el creixement de gèrmens a les mans, la fricció de les mans amb alcohol s’ha de fer seguint tots els passos que apareixen a la il·lustració.Es triguen només 20–30 segons!

Com friccionar les mans amb alcohol

Com rentar les mans amb sabó

Per reduir de manera efectiva el creixement de gèrmens a les mans, el rentat de mans amb sabó ha de durar 40–60 segons i s’hauria de fer seguint tots els passos que s'indiquen a la il·lustració.

Higiene de mans i utilització de guants

GUANTS +HIGIENE DE MANS= MANS NETES

GUANTS SENSEHIGIENE DE MANS= TRANSMISSIÓ DE GÈRMENS

Higiene de mans i utilització de guants

■ La utilització de guants no exclou la necessitat de rentar-se les mans!

■ S’han de treure els guants per rentar-se les mans quan existeix una indicació mentre es porten guants.

■ Només s’han de portar guants quan està indicat – d’altre manera representen un risc important per a la transmissió de gèrmens.

≠

Punts clau de la higiene de mans i utilització de guants (1)

■ Les indicacions per a l’ús de guants no modifiquen cap indicació de la higiene de mans

■ La utilització de guants no canvia cap indicació d’higiene de mans

Quan coincideixen indicacions per a la utilització de guants i higiene de mans a la vegada■ Independentment de les indicacions “abans”, la higiene

de mans s’hauria de realitzar abans de posar-se els guants.

1 22


Quan coincideixen indicacions per a la utilització de guants i higiene de mans a la vegada Independentment de les indicacions “després”, la higiene de mans s’hauria de realitzar immediatament després de treure els guants, quan la indicació segueix un contacte que ha requerit guants. 1

2



Quan una indicació per a la higiene de mans es produeix mentre es duen guants posats, s’han de treure els guants per a realitzar la higiene de mans com està indicat i canviar-los si és necessari.

Ara és possible millorar la higiene de mans en el seu hospital!

És la teva feina, protegir als pacients i a tu mateix!

Tu pots fer possible el canvi!

El control de la infecció fàcil per a tothom… mesures senzilles salven vides!

Part 6 • Com realitzar l’observació de la pràctica

de la higiene de les mans durant l’atenció sanitària.

Manual tècnic de referència d’higiene de mans ■ Per al personal sanitari, formadors i observadors

■ El manual ajuda a entendre:- la importància de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària- la dinàmica de la transmissió creuada - el concepte de “els Meus 5 moments per a la higiene de les mans” - el procediment correcte per a la neteja i el rentat de les mans- el mètode d’observació de l'OMS

¿Per què observar la pràctica de la higiene de les mans?■ L’objectiu és determinar el grau

de compliment del personal sanitari respecte la higiene de les mans

■ Els resultats de l’observació hauria d’ajudar a identificar les intervencions més apropiades per a la promoció, educació i formació per a la higiene de les mans

■ Els resultats de l’observació s’haurien de presentar al personal sanitari.

■ Això permet informar sobre la pràctica actual de la higiene de les mans al seus punts de treball i ressaltar els aspectes que es necessiten millorar.

■ Permet comparar les dades basals amb les de seguiment i mostrar les possibles millores, resultat dels esforços de la promoció.

¿Com realitzar l’observació de la higiene de les mans?■ L’observació directa és la

metodologia més encertada ■ L’observador ha d’estar

familiaritzat amb el mètode i les eines utilitzades a la campanya de promoció i ha d’estar entrenat (i validat) per a identificar i distingir les indicacions per a la higiene de les mans que tenen lloc durant la pràctica diària al punt on es presta l’atenció sanitària (punt d’atenció)

■ L’observador ha de realitzar les seves observacions obertament, sense interrompre l'activitat i mantenint la confidencialitat del personal sanitari

Els Meus 5 Moments per a la Higiene de les Mans

Formulari d’observació

■ Hi ha instruccions detallades a la part posterior del formulari que es poden consultar durant l’observació

Conceptes necessaris per a l’observació de la higiene de les mans. Indicació i oportunitat■ Activitat d'atenció sanitària: una successió de tasques durant les quals les

mans dels professionals sanitaris toquen diferents tipus de superfícies (pacient, líquids corporals, objectes…) en l’entorn assistencial.

■ Cada contacte és una possible font de contaminació de les mans dels professionals sanitaris.

■ Indicació: la raó per la que és necessària la higiene de les mans en un moment donat. Està justificada pel risc de transmissió de microorganismes d’una superfície a una altra.

■ Oportunitat: moment en que és necessària la higiene de les mans durant les activitats del personal sanitari, per a interrompre la transmissió dels microorganismes a través de les mans.

■ A cada oportunitat ha de correspondre una acció d’higiene de les mans. ■ Vàries indicacions poden unir-se per a crear una oportunitat.

RISC DE TRANSMISSIÓ INDICACIÓ OPORTUNITAT ACCIÓ

Punt de vista de l’observador.Indicacions i oportunitats per a la higiene de les mans.

■ L’oportunitat és el nombre de vegades que la higiene de les mans és necessària

■ La indicació és la raó per la qual és necessària la higiene de les mans

■ Les indicacions no són exclusives i poden ser úniques o múltiples a la vegada, però al menys una indicació defineix l’oportunitat

Coincidència de dos indicacions

activitat activitat activitat activitat

Punts clau per a l’observador en relació a la coincidència d’indicacions

XXXX

XXX

X

XX

■ Es poden observar combinacions d’indicacions dobles, triples o quàdruples■ Excepte una! La indicació després del contacte amb el pacient i després del

contacte amb l’entorn del pacient no poden mai coincidir amb la mateixa oportunitat.

Punt de vista de l’observadorOportunitat i acció d’higiene de les mans

■ L’observador ha de detectar al menys una indicació per comptar una oportunitat.

■ Cada acció d’higiene de les mans ha de correspondre, com a mínim, a una oportunitat.

■ L’acció d’higiene de les mans es fa amb alcohol o sabó. Si no es fa quan esta indicat, s’ha d’anotar no fet. S'anotarà també guants quan el no fet coincideix amb portar guants.

■ Si s’observa una acció d’higiene de les mans que no correspon a una indicació, aquesta NO s’ha d’anotar

Punt de vista de l’observadorComplimient de la higiene de les mans (1)

accions d’higiene de mans (x 100)

--------------------------------------------oportunitats

Complimient

= 50%


1 acció d’higiene de les mans x 100

-----------------------------------------2 oportunitats

XX

?

X

= 50%


1 acció d’higiene de mans x 100

-----------------------------------------

2 oportunitats

X

X

?

X

X

X

X

= 100%1 acció d’higiene de mans x

100----------------------------------------

-1 oportunitat

Registre de la informació:capçalera del formulari d’observació

■ La capçalera permet la localització precisa en temps i lloc de les observacions (escenari, data, duració de la sessió i observador) per a la seva classificació i emmagatzemament (període, núm. de sessió).

■ La capçalera s’ha d’anotar abans d’iniciar l’observació .■ Després de l’observació s’han de completar i revisar les dades.■ El període i la sessió s’han de completar en el moment de registrar

les dades.

Registre de la informació:Graella del formulari d’observació (1)

■ Cada columna es pot dedicar tant a una categoria professional (en aquest cas diferents individus d’aquesta categoria professional són enregistrats a la mateixa columna) com a un únic individu la categoria Professional del qual es menciona

■ Els codis de les categories professionals venen xifrats a la part posterior del formulari

■ Quan les dades es classifiquen per categoria professional, el nombre de persones observades de cada categoria durant cada sessió s’ha d’especificar. Això es fa introduint una marca vertical (I) al ítem “No" cada vegada que un nou professional d’aquesta categoria es observat

■ Quan les dades es classifiquen per professionals, només es poden incloure un màxim de quatre a cada formulari

■ Es poden observar a diversos professionals al mateix temps (quan estan treballant amb al mateix pacient o a la mateixa habitació). No obstant, no és aconsellable observar més de 3 professionals de forma simultània; a les unitats de cures intensives, es recomana observar només 1–2 professionals a la vegada

Registre de la informació:Graella del formulari d’observació (2)

• Cada fila de la columna correspon a una oportunitat on les indicacions (les 5 indicacions recomanades per l'OMS) i les accions (higiene de mans) observades són enregistradesSignifica que l’ítem no és exclusiu (si diverses indicacions són aplicables a una oportunitat, totes han de ser anotades)

Significa que l’acció (higiene de mans) no es va realitzar

Registre de la informació:resumen del formulari d’observacióDeterminar el temps i el lloc de l’observació: ■Període: etapa de la campanya durant la qual es mesura el compliment.■Sessió: sessió d’observació d’una ubicació precisa (unitat), a una data

que s’especifica i la durada de la qual es calcula enregistrant l’hora de començament i de finalització (hora inici/final). La durada de la sessió és de 20 minuts (+/- 10 min)

■Ubicació: nom de la unitat i del servei. Tipus de departament ■Categoria Professional: els professionals sanitaris es classifiquen en 4

categories principals■Nombre d’oportunitats: la mida de la mostra ha de ser suficient per poder

comparar els resultats de diferents períodes a la mateixa ubicació.■Indicacions: Els Meus 5 moments per a la higiene de les mans.■Acció: Neteja amb solució alcohòlica o rentat de mans amb aigua i sabó

(alcohol o sabó) o no realitzat (no fet).

compliment de la higiene de les mans

Documents