COMUNICACIÓCIENTÍFICA, MÈDICA I MEDIAMBIENTALMàsterBarcelona, febrer - desembre 2008

03

La comunicació pública de les ciències té una rellevància estratègica. Sens dubte, amb els can-

vis que s’estan produint a la nostra societat, el procés de transició cap a una economia basada

en el coneixement, la ja tradicional fórmula R+D+i, s’ha convertit en essencial per aconseguir

un lloc competent en el concert mundial. Tot i això, sembla evident que a la suma de la recerca,

el desenvolupament i la innovació no hi pot faltar l’altra variable essencial perquè aquesta re-

acció socioeconòmica funcioni i ens converteixi en una societat situada en la primera línia del

segle XXI: una ciutadania preparada que entengui, acompanyi i sigui capaç de participar en aques-

ta necessària i ineluctable adaptació al nou model econòmic, social i, fins i tot, cultural que con-

figura la societat del coneixement.

La importància de l’educació i de la formació cientificotecnològica de la ciutadania per garantir

el desenvolupament de la societat del coneixement, ha estat considerada un objectiu crític per

nombrosos experts i pensadors, com Richard V. Knight que considera essencial que el coneixe-

ment sigui definit i percebut per la societat com una forma de riquesa i de benestar. En conse-

qüència, s’ha d’afegir una variable a la tradicional fórmula R+D+i perquè realment sigui eficaç.

Una variable essencial que, com un catalitzador, faci funcionar la reacció: la C de comunica-

ció científica, de cultura científica i de ciutadania creativa que ens converteixi en una co-

munitat adequadament preparada i competent.

Així, la fórmula resultant és R+D+i+C, en què R és la capacitació necessària en el camp de la

recerca científica, bàsica i aplicada; D, el desenvolupament social i econòmic suficient i la vo-

luntat decidida d’innovació i creació, individual i col·lectiva; i C, l’indispensable enfortiment de

la comunicació pública de les ciències que permeti assolir una cultura científica adequada. Aques-

ta nova fórmula resulta essencial per establir aquest escenari estratègic que hem d’impulsar des

de les polítiques de foment, per a una transició a la societat del coneixement adequada i d’èxit.

El màster en Comunicació Científica dóna resposta a aquesta necessitat econòmica, social i cul-

tural de tenir professionals que dominin les claus de la transmissió del coneixement científic a

la societat, a través dels diferents canals comunicatius essencials per a diverses organitzacions:

els mitjans de comunicació de masses, el món editorial i empresarial, les relacions institucionals,

els museus, etc. El programa, essencialment pràctic, s’adapta des de fa dotze anys als continus

canvis que es produeixen en la nostra societat. Disposa d’una àmplia representació de profes-

sionals nacionals i internacionals de diferents àmbits que permeten un contacte real amb el món

de la comunicació científica, mèdica i mediambiental. El programa es complementa amb unes

"pràctiques a la carta" segons els interessos individuals dels participants que el cursen.

Vladimir de Semir

Vladimir de SemirDirector del màster

Aquest màsterdóna resposta a

la necessitateconòmica,

social i culturalde tenir

professionals que dominin les

claus de latransmissió del

coneixementcientífic a la societat.

Benvinguda

04

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), pública i fundadael 1990, s’integra en el teixit urbà i participa del dina-misme d’una ciutat cosmopolita com és Barcelona.Activa i emprenedora, la UPF ha implantat un noumodel d’estudis i ha incorporat docents del màxim ni-vell tant de l’àmbit nacional com de l’internacional.

La UPF imparteix docència en Economia i Adminis-tració d’Empreses, Dret, Ciències Polítiques, Huma-nitats, Ciències de la Salut i de la Vida, Comunica-ció i Tecnologies de la Informació. Compromesaamb la recerca i capdavantera pel que fa a l’esforçinvestigador, lidera dos projectes cabdals: el Parc deRecerca Biomèdica i el Parc Barcelona Media.

L’IDEC (Institut d’Educació Contínua), fundació pri-vada fruit del compromís amb la formació contínuade la Universitat Pompeu Fabra i un grup d’empre-ses i institucions punteres, neix al 1993, amb voca-ció global i arrels locals. Els programes de l’IDECestan dissenyats per desafiar els professionalsd’avui en un entorn de canvi constant, per fer elsexperts de demà capaços de modelar el futur em-presarial. L’orientació pràctica dels cursos i l’inter-canvi d’opinions ajuda els participants a aprendredes de l’experiència. Empreses líders en el seu sec-tor i administracions públiques col·laboren en moltsprogrames per potenciar aquest enllaç amb el mónprofessional.

Des de la seva fundació, l’IDEC ha destacat per l’a-posta contínua per l’excel·lència. És per aquest mo-tiu que, juntament amb les principals escoles de ne-gocis i fundacions universitàries de Barcelona, hacreat l’Associació per a la Qualitat de la FormacióPermanent (forQ).

IDEC-UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Des de la sevafundació,

l’IDEC hadestacat per

l’apostacontínua perl’excel·lència.

Una porta al món

Cosmopolita, plural, moderna i oberta a Europa i almón, Barcelona és una ciutat en què conviuen cul-tures i corrents diferents. Una ciutat que avança ique convida a compartir. Una ciutat per viure en elsentit més ampli de la paraula.

La seva barreja de modernitat i tradició fa que a Bar-celona es respiri art i s’entrellacin cultures i racesque enriqueixen una societat canviant i, a la vega-da, fidel a la seva identitat. A més, la ciutat s’obreal mar Mediterrani, oferint al visitant un valor afe-git difícil d’igualar.

Si Barcelona és gresol de cultures, també l’IDEC viuun esperit cosmopolita, amb participants de més de50 nacionalitats i professorat provinent de l’exten-sa xarxa que la UPF sempre ha promogut.

La intensa col·laboració amb universitats de tot elmón en el desenvolupament de projectes de forma-ció d’abast internacional ha consolidat una xarxad’extraordinari valor que creix cada any.

Gran part de l’activitat exterior es concentra a Lla-tinoamèrica i a la Mediterrània. Així, des de l’any2004, l’IDEC compta amb una delegació permanenta Buenos Aires i, des del 2005, amb un Consell As-sessor Empresarial que agrupa empreses argenti-nes, espanyoles i multinacionals que impulsen laimatge i el coneixement de les activitats de l’IDEC.

L’IDEC, en representaciópròpia o de la UniversitatPompeu Fabra, és membre de les xarxes i organitzacionsinternacionals següents:

■ European Foundation forManagement Development(EFMD)

■ Consejo Latinoamericanode Escuelas deAdministración (CLADEA)

■ Red de EducaciónContinua de América Latinay Europa (RECLA)

■ European UniversitiesContinuing EducationNetwork (EUCEN)

■ Transatlantic Consortiumfor Public Policy Analysisand Education (TPC)

■ Red Euroárabe deOrganizaciones NoGubernamentales para elDesarrollo y la Integración (READI)

05

Programa

El màster en Comunicació Científica, Mèdica i Me-diambiental analitza:■ les fonts d’informació científica,■ les formes de transmissió d’aquesta informació,■ les relacions entre experts, indústries tecnològi-ques i societat,■ l’impacte social dels descobriments,■ els problemes ètics associats i■ la percepció pública de la ciència.

L’apartat del programa dedicat a la comunicaciómèdica se centra en la transmissió dels coneixe-ments mèdics i de la salut, base d’importants impli-cacions econòmiques i socials, fonamentals per al’educació sanitària i la salut de la població. Per ai-xò, la societat exigeix cada cop més que aquestacomunicació es realitzi de forma correcta, rigorosai eficient.La comunicació mediambiental aprofundeix elprocés de transmissió d'informació relativa a lesgrans qüestions mediambientals, amb especialatenció als reptes de la biotecnologia i de l’enginye-ria genètica, i aspira a aclarir la dispersió d'idees so-bre coneixement, cultura i educació ambientals.

El programa del màster s’actualitza cada any en fun-ció de l'evolució científica i social, així com de lestransformacions que tenen lloc en el sistema comu-nicatiu. A més a més, a partir de l’anàlisi dels pro-blemes actuals, el màster ofereix un estudi prospec-tiu de l'evolució dels diferents àmbits i disciplinesinvolucrats. En definitiva, es tracta d’una expe-riència de formació pionera i una iniciativad’alta rendibilitat social amb notables aplica-cions professionals.

Científics, metges, periodistes, professionals demuseus i centres de ciència i agents de comunica-ció institucional (centres de recerca, universitats, la-boratoris farmacèutics, ONG, Administració públi-ca i gestors culturals, entre d’altres) participen en elprocés de comunicació social de la ciència iduen a terme un paper cada vegada més reconegut,fet que genera un augment en l’oferta laboral.

El màster en Comunicació Científica, Mèdica i Me-diambiental explica les claus d’aquesta transmis-sió del coneixement, com es genera i com es ges-tiona. El programa es completa amb un període depràctiques in situ en mitjans de comunicació, mu-seus, empreses i institucions del sector, així comamb la realització d’un treball de recerca amb tutor.Les pràctiques i el treball de recerca es concretaranen funció dels interessos del participant i sota la su-pervisió de la direcció del programa.

Objectius

Ens trobem en un moment històric definit per l'evo-lució i la transició de la societat industrial a l'ano-menada societat del coneixement, el desenvo-lupament de la qual es fonamenta principalment enla incorporació ràpida de les innovacions científi-ques a la realitat quotidiana. Per aquest motiu, lestransformacions que acompanyen aquesta evolucióno són només econòmiques, sinó també i, sobretot,culturals i socials. Per aquesta raó, cada vegada re-sulta més necessari posar en marxa estratègies di-rigides a divulgar els conceptes de la nova societatdel coneixement i les possibles aplicacions i usos,així com les qüestions ètiques, socials, econòmi-ques i polítiques que se’n derivin.

La comunicació científica, entesa com a procésde transmissió i difusió públiques dels coneixe-ments científics, ocupa un lloc clau en el desenvo-lupament de la societat. La ciència influeix en totsels aspectes de la vida humana: en l’àmbit profes-sional, intel·lectual, de la salut, mediambiental,del benestar, lúdic, etc. Resulta imprescindiblecomprendre l’abast de les noves tecnologiesi dels avenços en el coneixement: d’aquestamanera augmenta la capacitat crítica dels ciuta-dans, tant en les petites decisions quotidianes comen els diferents àmbits professionals, sense oblidarel debat ètic i les relacions amb els grans reptes delfutur. La forma mitjançant la qual es difonen elsnous coneixements i els agents responsables d'a-questa comunicació són determinants en la confi-guració de les opinions i actituds públiques respec-te de la ciència.

COMUNICACIÓ CIENTÍFICA, MÈDICA I MEDIAMBIENTAL

06

PROFESSORAT

Direcció

Vladimir de SemirDirector del màster en Comunicació CientíficaPeriodista. Director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).Professor dels estudis de Periodisme a la UPF. Director de la revista Quark. Director del dossier anual In-forme Quiral. Director del projecte europeu Science and the City, ESCITY. Membre de la xarxa interna-cional Public Communication of Science and Technology i membre de la European Network of ScienceCommunication Teachers. Membre executiu del EuropeanScience and Communication Network (ESCO-net). Membre de la Comissió d’Experts en Cultura i Percepció Pública de la Ciència de la Comissió Eu-ropea. Membre del Comitè de Deontologia i Ètica de l’Institut de Recherche pour le Développement (Fran-ça). Membre del Comitè Assessor Científic del Museu de l’Home i Casa de las Ciències de La Corunya.Columnista habitual de la revista Muy Interesante. Ha estat creador i editor dels suplements Ciencia yMedicina de La Vanguardia. President fundador de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Haestat regidor de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Membre del Comissionat per ala Difusió i Promoció de la Cultura Científica de l’Ajuntament de Barcelona des de 2003.

Gemma RevueltaCoordinació acadèmicaLlicenciada en Medicina. Màster en Comunicació Científica i Mèdica. Sotsdirectora de l’Observatori de laComunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Professora associada de Comunicació Cien-tífica (estudis de Ciències de la Salut i de la Vida). Investigadora de l’Institut Municipal d'Investigació Mè-dica. Membre del Comitè Assessor Científic del Consell de Cultura Gallega. Sotsdirectora de la revista Quarki codirectora del dossier anual Informe Quiral. Membre del EuropeanNetwork of Science CommunicationTeachers. Directora de Promoció de Cultura Científica de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Victoria Mendizábal Coordinació acadèmicaLlicenciada en Ciències Biològiques. Doctora per la Universitat de Buenos Aires (UBA) en l’Àrea de Far-macologia. Màster en Comunicació Científica amb especialitat en Museologia Científica per l’IDEC-Uni-versitat Pompeu Fabra. Estada postdoctoral al laboratori de Neurofamacologia de la Facultat de CiènciesExperimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Docent a la UBA; a la Universitat Nacional deGeneral Martín (UNSAM) i a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO). Ha col·laborat ambl’Institut de Cultura de Barcelona organitzant esdeveniments de divulgació científica. Responsable de pro-grames de formació semipresencial i investigadora de l’Observatori de la Comunicació Científica.

Isabel BassedasAssessoria de pràctiques professionals Coordinadora de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Coordi-nadora a la UPF del EuropeanNetwork of Science Communication Teachers. Coordinadora general del Co-mitè Organitzador del Congrés de la xarxa internacional Public Communication of Science and Technology.

07

Professors - Coordinadors d’àrees

Helena Calsamiglia (Anàlisi del Discurs Científic)Professora titular d’Anàlisi del Discurs a la Facultatde Traducció i Interpretació de la Universitat Pom-peu Fabra.

Carmen López (Tècniques de Redacció)Professora titular d’Anàlisi del Discurs a la Facultatde Traducció i Interpretació de la Universitat Pom-peu Fabra.

Mònica López (Comunicació Audiovisual)Periodista especialitzada en Divulgació CientíficaAudiovisual.

Victoria Mendizábal (Projectes de final de màster)Responsable de programes de formació semipre-sencial a l’Observatori de la Comunicació Científi-ca de la Universitat Pompeu Fabra.

María Josep Picó (Periodisme Mediambiental)Directora de la revista Nat i guanyadora del PremiNacional de Periodisme Mediambiental 2005.

Gemma Revuelta (Comunicació Mèdica)Sotsdirectora de l’Observatori de la ComunicacióCientífica de la Universitat Pompeu Fabra.

Elisabetta Tola (Ràdio) Biòloga i periodista científica especialitzada en ràdio.

Miquel Vilardell (Medicina i Salut)Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Director de Medi-cina Clínica.

Professors - Conferenciants

IIker Albéniz Tècnic d’edició audiovisual.

Graziella Almendral Periodista. Experta en informatius de televisió. Di-rectora d’Indaganda.

Pedro Alonso Cap del Centre de Salut Internacional de l’HospitalClínic de Barcelona i del Centre d’Investigació enSalut de Manhiça (Moçambic).

Claudi Alsina Catedràtic de Matemàtiques a la Universitat Poli-tècnica de Catalunya.

Javier Armentia Director del Planetari de Pamplona.

Pedro Arrojo Professor titular d’Anàlisi Econòmica a la Universi-tat de Saragossa. President de la Fundació NovaCultura de l’Aigua.

Josep Eladi Baños Professor titular de Farmacologia del Departamentde Ciències Experimentals i de la Salut de la Univer-sitat Pompeu Fabra (UPF).

Miquel Barceló García Catedràtic d’Informàtica a la Universitat Politècni-ca de Catalunya. Expert en ciència ficció.

Pere Barri Cap del Servei de Medicina de la Reproducció al’Institut Dexeus de Barcelona.

Joan Bigorra Professor associat de Farmacologia Clínica de laUniversitat Pompeu Fabra. Director de la FundacióClínic per la Recerca Biomèdica - Institut d'Investi-gacions Biomèdiques (IDIBAPS).

José Luis Blanco Hospital de Dia de VIH de l’Hospital Clínic de Bar-celona.

Marc Boada Director de Péndulum.

Martí Boada Professor titular del Departament de Geografia i in-vestigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Am-bientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mercè Boada Directora mèdica de la Fundació ACE. Servei deNeurologia de l’Hospital de la Vall d'Hebron.

Josep M. Borrás Responsable del Pla Director d’Oncologia de Ca-talunya.

Cecilia Cabello Directora de Ciència i Societat de la Fundació Es-panyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Johanna Cáceres Directora de Comunicació de l’Institut Català d'On-cologia.

Jordi Camí Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pom-peu Fabra. Director de la Fundació Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona (PRBB).

Damian Carrington Editor del New Scientist.

Jordi Casabona Director científic del Centre d’Estudis Epidemiolò-gics sobre la Sida (Catalunya).

María Casado Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de laUniversitat de Barcelona.

Eusebi Casanellas Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica deCatalunya (mNATEC).

Josep Maria Casasús Catedràtic de Periodisme a la Universitat PompeuFabra. Redactor de La Vanguardia.

Gonzalo CasinoLlicenciat en Medicina. Periodista científic a ElPaís. Director de la revista d’enginyeria i humanitatsTécnica Industrial i des de 1999 de la columnasetmanal de la revista Escepticemia d’EdicionsDoyma.

08

Antonio Cerrillo Periodista mediambiental de La Vanguardia.

Montserrat Claramunt Directora de l’agència de comunicació Noclay.

Erik Cobo Professor titular del Departament d’Estadística i In-vestigació Operativa de la Universitat Politècnica deCatalunya.

Sergi Cortiñas Professor adjunt de Periodisme de la UniversitatPompeu Fabra.

Marc de Semir Director de Comunicació de l’Hospital Clínic deBarcelona.

Joana Díaz Experta en Comunicació Mediambiental.

Mara Dierssen Cap del Grup d’Anàlisi Neuroconductual en el Pro-grama Gens i Malatia del Centre de Regulació Ge-nòmica.

Martí Domínguez Professor titular de Teoria dels Llenguatges a laUniversitat de València. Director de la revistaMètode.

Xavier Duran Químic i periodista científic (TV3 i El Temps).

Björn Edlund Vicepresident de Comunicacions de la Royal DutchShell.

Joaquim Elcacho Periodista científic de l’Avui.

Sergi Erill Director de la Fundació Doctor Antoni Esteve.

Ruth Francis Membre del Departament de Premsa de Nature.

Ángel González Director general de Medicus Spain.

Ricard Guerrero Catedràtic de Microbiologia de la Facultat de Bio-logia de la Universitat de Barcelona i secretaricientífic de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Pablo Jáuregui Cap de la secció de Ciència d’El Mundo.

David Jou Doctor en Ciències Físiques. Catedràtic de Física ala Universitat Autònoma de Barcelona.

Albert Jovell Director general de la Fundació Biblioteca JosepLaporte. Director de l’OBSYM (Observatori de Sa-lut i Dona).

Vasilis KoulaidisCatedràtic de Pedagogia a la Universitat del Pelo-ponès (Grècia).

Carles Lalueza Professor titular de la Facultat de Biologia de la Uni-versitat de Barcelona i autor de llibres de divulga-ció científica.

Ferran Lalueza Professor dels estudis de Ciències de la Informaciói de la Comunicació i director de la Llicenciatura enPublicitat i Relacions Públiques de la UniversitatOberta de Catalunya.

Bienvenido León Professor adjunt de Divulgació Científica Audiovi-sual a la Universitat de Navarra.

Josep Enric Llebot Catedràtic de Física a la Universitat Autònoma deBarcelona. Secretari científic de l’Institut d'EstudisCatalans (IEC).

Antonio Madridejos Periodista científic d’El Periódico.

Margarita Martí Professora associada al Departament de Recur-sos Humans d’ESADE.

Carlos Martínez Periodista científic d’El Mundo Salud.

Luis Martínez Cap del Gabinet de Direcció de l’Institut d’Astrofí-sica de Canàries (IAC).

Steve Miller Físic. Catedràtic del University College of London(Regne Unit). Director del EuropeanNetwork ofScience Communication Teachers.

José María Montero Director del programa Espacio Protegido (Canal Sur).

Manuel Moreno Professor del Departament de Física i EnginyeriaNuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya.Expert en Ciència Ficció i col·laborador habitual delCiberp@ís.

Ignacio Morgado Catedràtic del Departament de Psicobiologia i deMetodologia de les Ciències de la Salut de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.

Margarita Navia Centre de Salut Internacional, Hospital Clínic deBarcelona i Centre d’Investigació en Salut de Man-hiça (Moçambic).

Ramon Núñez Director dels Museus Científics de La Corunya(=mc2).

Javier Olave Director de Diario Médico.

Anna Omedes Directora del Museu de Ciències Naturals de laCiutadella.

Manel Palencia Professor associat de Relacions Públiques dels es-tudis de Publicitat i Relacions Públiques a la Univer-sitat Pompeu Fabra.

Antoni Parada Unitat de Comunicació i Gestió de l’Agència d’Avalua-ció de Tecnologia i Recerca Mèdiques de Catalunya.

Ernesto Páramo Director del Parc de les Ciències de Granada.

09

José Pardina Director de Muy Interesante.

Míriam Peláez Biòloga i redactora del programa Redes, TVE.

Jordi Pérez Professor titular de Psicologia Mèdica del Departa-ment de Ciències Experimentals i de la Salut de laUniversitat Pompeu Fabra.

Milagros Pérez Oliva Periodista. Cap de redacció de la secció de socie-tat d’El País.

Pilar Perla Coordinadora del suplement Tercer Milenio delHeraldo de Aragón.

Mercedes Pescador Directora general de Medialuna Comunicación.

Mercè Piqueras Presidenta de l’Associació Catalana de Comunica-ció Científica (ACCC).

Antoni Plasència Director general de Salut Pública de la Generalitatde Catalunya.

Carme Prats Coordinadora del Sistema de Museus de la Ciènciai de la Tècnica de Catalunya.

Pere Puigdomènech Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA.

Miguel Ángel Quintanilla Secretari d’estat d’Universitats i Recerca.

Daniel Ramón Catedràtic de Tecnologia dels Aliments de la Uni-versitat de València.

Cristina Ribas Consultora de comunicació científica i vicepresi-denta de l’Associació Catalana de ComunicacióCientífica.

Josep Maria Ribera Servei d’Hematologia de l’Hospital Germans Triasi Pujol. Secretari general de la revista Medicina Clí-nica d’Ediciones Doyma.

Marta Ricart Periodista de temes mèdics i sanitaris de La Van-guardia.

Joandomènec Ros Catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Barcelona.Rector de la Universitat Catalana d'Estiu.

Salvador Rueda Biòleg. Director de l’Agència Local d’Ecologia Urba-na de Barcelona.

Javier Sampedro Periodista científic d’El País.

Laura Sampietro Responsable de la Unitat de Plans Estratègics, Di-recció d’Avaluació i Planificació del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya.

María Jesús Santesmases Química. Professora d’Investigació del CSIC.

Andreu Segura Professor titular de Salut Pública a la Universitat deBarcelona. Responsable de l’Àrea de Salut Públicai Investigació en Serveis de Salut de l’Institut d’Es-tudis de la Salut.

Rosa Serra Directora del Museu de les Mines de Cercs.

Janet Sumner Vulcanòloga a la Universitat Oberta (Regne Unit) ipresentadora del programa de televisió Hands onNature de la BBC.

Montserrat Tarrés Directora de Comunicació Corporativa i RelacionsInstitucionals de Novartis Farmacéutica.

Antonio Ten Ros Professor titular d’Història de la Ciència a la Univer-sitat de València.

Antoni Trilla Director de la Unitat d’Avaluació, Suport i Preven-ció de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Joan Úbeda Director i realitzador. Responsable de Media 3.14del Grup MEDIApro.

Rosalia VargasDirectora General de Ciência Viva (Portugal).

Jorge Wagensberg Director de l’Àrea de Ciència de la Fundació “la Caixa”.

10

Mòdul 1. Comunicació científica

El context de la comunicació científicaInformació, comunicació i divulgació científiques.Discurs en la divulgació científica. Registre, enuncia-ció i retòrica. La veu de l’investigador i contextualit-zació. Nivells de difusió dels coneixements cientí-fics. De les revistes de referència als mitjans demasses. Mites i realitats dels descobriments. La per-cepció social de les ciències, de la medicina i delmedi ambient. Periodisme científic avui. Eines delperiodista científic. Estat actual de les investigacionscientífiques. Anàlisi prospectiva del coneixementcientífic. Anàlisi de casos. Investigació amb cèl·lu-les mare, memòria de l’aigua, vida a Mart, “vaquesboges”, “Dolly”, asteroide exterminador, curaciódel càncer, blat de moro transgènic, xenotrasplants,gen de la infidelitat, etc. Tallers pràctics: familiarit-zació amb les fonts d’informació (revistes científi-ques, agències de premsa, televisió, Internet, etc.),pràctiques de redacció, anàlisi dels discursos cien-tífic, mèdic i mediambiental.

El professional de la comunicació científicaLa ciència com a empresa de comunicació. La comu-nicació pública de la ciència a Europa i al món. Co-municació en institucions i en organitzacions. La in-dústria davant la societat. Teoria i estratègia de lacomunicació en situació de crisi. Comunicació cien-tífica on line. Tècniques de la divulgació científica:de l’assaig a la novel·la. Tallers pràctics: anàlisi i re-cuperació d’informació a través d’Internet i estratè-gies de recerca en bases de dades científiques.

Els centres de divulgació de les ciènciesDivulgació científica als museus. Concepció de mu-seus i exposicions científiques. De la vitrina al “to-ca-toca”. Continguts afectius. Museu de la Ciènciai de la Tècnica (Terrassa), Domus i Casa de lesCiències (La Corunya). CosmoCaixa (Barcelona). Di-vulgació científica a l’Observatori Fabra. Museus lo-cals de ciència i tecnologia. El projecte museològic:concepció i desenvolupament.

Informació i divulgació científica a la premsa,a la ràdio i a la televisióLa ciència com a especialització periodística. Prem-sa científica a Europa i a la resta del món. La divul-gació científica audiovisual. El documental científic.Infografia, fotografia i il·lustració científiques. Anà-lisi de casos: El País, El Mundo, ABC, Avui, Redes(TVE La 2), El escarabajo verde (TVE La 2), etc.

Relacions entre científics i comunicadorsComunicació en grans centres d’investigació (NASA,CERN, CSIC, etc.). Comunicació institucional a lesuniversitats. Evolució de les revistes científiques dereferència. Impacte dels comunicats de premsa deles revistes de referència. Grups de pressió comu-nicacional: l’exemple de Greenpeace.

El futur de la comunicació científicaPresent i futur de les publicacions científiques. Pu-blicació electrònica de treballs d’investigació. Ser-veis de distribució de la informació: “informació a lacarta”. Comunicació científica i expectatives so-cials. Anàlisi prospectiva de la investigació i de lacomunicació de la Biologia, la Física, la Química, elMedi ambient i la Medicina.

Mòdul 2. Comunicació mèdica

Medicina i societatLa percepció pública de la salut i de la malaltia. Lamedicina del segle XXI. La salut, un bé exigible? Elmetge davant de la societat. Els aspectes socioeco-nòmics de l’assistència sanitària. Les repercussionsètiques de la investigació biomèdica. El pacient in-format: les noves fonts d’informació.

Medicina i salut en els mitjans de comunicacióInformació mèdica a la premsa diària. Els casos del’ABC, El País, El Periódico de Catalunya i La Van-guardia. Informació mèdica en suplements espe-cialitzats. El cas d’El Mundo. Informació mèdica a latelevisió. Informació mèdica i venda de medica-ments on line. Metges i científics davant els mitjansde comunicació. Ètica de la comunicació mèdica.

De la investigació a la pràcticaConsentiment informat i codis de bones pràctiques.Projecte Genoma Humà i conseqüències des de laperspectiva bioètica. Cèl·lules mare, medicina rege-nerativa i clonatge. Investigació en salut pública. In-vestigació policíaca i informació cientificomèdica.Estratègies de comunicació. Hospitals i centresd’investigació. Anàlisi de casos: cèl·lules mare, te-ràpia gènica, investigació en càncer i sida.

Les revistes científiquesLes revistes científiques. El cas de Medicina Clíni-ca. La recerca i recuperació de documentació mèdi-ca. Les principals bases de dades. La medicina ba-sada en l’evidència. Peer review. El cas de la revis-ta Lancet. Les estratègies de comunicació.

Salut pública i comunicacióCrisis alimentàries: de les dioxines a les vaques bo-ges. Gestió, comunicació i percepció del risc. Legio-nel·la i altres crisis de la salut pública. Tabac, epide-miologia, indústria i publicitat. Càncer i societat. Si-da i altres malalties emergents. Salut, gènere iclasse social.

PROGRAMA ACADÈMIC

11

Els medicaments: desenvolupament, políti-ques i comunicacióDesenvolupament de medicaments. L’efecte tera-pèutic del placebo. Medicaments genèrics. Medici-nes alternatives. Medicaments “estil de vida”. Es-tratègies de comunicació. La indústria farmacèuti-ca. Anàlisi de casos: Viagra, Biobac, etc.

Anàlisi i tècniques de comunicacióMedicina i societat des de la perspectiva d’anàlisidel discurs. Persuasió, publicitat i salut. Tècniquesde redacció de textos de contingut mèdic. Elabora-ció d’un pla de comunicació en l’entorn sanitari. Tèc-niques de comunicació oral en el marc mèdic i sani-tari. Anàlisi de casos.

Mòdul 3. Comunicació mediambiental

El desenvolupament històric del concepte demedi ambientLa filosofia naturalista. La revolució darwinista. Lesciències de la terra. Els moviments ecologistes. Elsconceptes ecologisme i mediambientalisme. La glo-balització dels problemes mediambientals. El can-vi climàtic. Crisi energètica: energia nuclear, biocom-bustibles i energies alternatives. El concepte dedesenvolupament sostenible. L’evolució de la comu-nicació mediambiental.

Comunicació mediambiental: una perspectivamultidisciplinarEconomia i medi ambient. Societat i medi ambient.Ciència i medi ambient. Salut i medi ambient.

Les fonts d’informació de la comunicació me-diambientalLes fonts científiques. Les organitzacions ecologis-tes. Les fonts institucionals. Les fonts privades. Lesrutines de treball del periodista mediambiental. In-ternet com a font d’informació. Obres de referència.

Les tendències mediambientalsInformar sobre l’aigua, l’energia, els residus, elsagents contaminants, els espais naturals, els fenò-mens naturals i les catàstrofes humanes. Els efec-tes globals i locals de les alteracions del medi am-bient. Diferents models de gestió mediambiental.Les perspectives nord/sud dels problemes mediam-bientals. El marc legislatiu i normatiu del medi am-bient. Competències de les diferents administra-cions. El delicte ecològic. Anàlisi de casos.

El medi ambient en els diferents mitjans decomunicacióEl medi ambient en la premsa escrita: premsa dià-ria i revistes. El medi ambient en la televisió: els in-formatius, el documental mediambiental i altresprogrames especialitzats. El medi ambient a la rà-dio. El baròmetre mediambiental. El medi ambientcom a argument de venda per a la publicitat.

La percepció pública dels problemes me-diambientalsEls estudis sobre opinió pública: estudis de percep-ció, l’Eurobaròmetre, etc. Interactivitat i participaciósocial. El paper del ciutadà en la gestió mediambien-tal: la comunicació com a part integral de projectesmediambientals.

El cas de les biotecnologiesOrígens de la biotecnologia. Aplicacions de la bio-tecnologia: indústria, medicina, agricultura, etc. Labiotecnologia com a nou sector econòmic. Debatbioètic sobre la biotecnologia. La participació ciuta-dana. El Projecte Genoma Humà. Les claus de l’es-tratègia comunicativa dels diferents agents impli-cats en el Projecte Genoma. Anàlisi de casos.

12

"El màster permet l’accés a una àmplia perspectiva de l’àmbit de la comunicació científica i a eines per no perdre’s entre científics, periodistes, informació de múl-tiples fonts, mitjans en continu canvi i creixement i ajuda a desenvolupar la capacitat de percebre la importància d’un esdeveniment científic, així com la formade transmetre’l".Míriam PeláezBiòloga i redactora del programa Redes, TVESmart Planet, S.L.Promoció 1988-1999

"El màster en Comunicació Científica va ser una eina excel·lent per iniciar-me en el camp del periodisme científic. El balanç entre classes sobre els diversos temesde la ciència, exposats pels més destacats investigadors, i les lliçons de professionals del periodisme que van aportar, a més de les fonts, allò que ha de tenir unanota de periodisme científic va ser l’ideal.”Debbie PonchnerCoordinadora d’Aldea Global (Ciència & Tecnologia, Salut & Família i Arts & Lletres)Diari La Nación, Costa RicaPromoció 1999-2000

“El món laboral és una selva. Cada dia són més necessàries les iniciatives formatives que orienten la nostra carrera professional i ens posen en contacte amb la re-alitat. Més enllà dels coneixements que pugui oferir un màster, cal aprofitar l’oportunitat de conèixer professionals en actiu i veure, des de dins, les opcions labo-rals existents. Aquest tipus de curs et dóna les eines per reinventar-te i, si s’escau, inventar-te una feina a la teva mida. El temps i la sort en diran la resta!”Àlex ArgemíRedactor científicIDIBAPS-Hospital ClínicPromoció 2001-2002

EXPERIÈNCIA DELS PARTICIPANTS

Gènere

31%69%

Dones

Homes

Perfils dels participants d’anteriors edicions del màster:

Edat

38%

29%17%

16%Menys de 26 anys

26-30 anys

31-35 anys

Més de 35 anys

Titulació universitària

42%

24%14%

16%Periodisme

Biologia

Física i Química

Altres

Medicina

4%

Origen geogràfic

64%

18%

17%Catalunya

Resta d’Espanya

Llatinoamèrica

Europa

1%

13

Relació d’empreses i institucions que ofereixen pràctiques

BTV, C&Ic Comunicación e Imagen Valencia, Casa de les Ciències de La Corunya, Comissionat de Cultura Científica de l’Institut de Cultura de Barcelona, Con-sorci Parc de Les Ciències de Granada, Corporació Sanitària Clínic, CosmoCaixa de la Fundació "la Caixa", Deutsches Museum, Diario Médico, Edelman PublicRelations Worldwide, Ediciones Doyma, Editorial Aleph, Editorial Nivola, El Mundo / Unidad Editorial, ESOF 2008, Exploratorium of San Francisco (EUA), Funda-ció de Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Fòrum Ambiental, Fundació "la Caixa", Fundació Territori i Paisatge, Fundació ACE, Fun-dació Terra, G.P. Inforpress, Galena Comunicació Mèdica, Hospital del Mar, Hospital Sant Joan de Déu, Informació i Comunicació de Barcelona S.A., Informe Qui-ral, Institut de Ciències del Mar del CSIC, Institut de Cultura de Barcelona, Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), Institut Astrofísic de Canàries (IAC),Institut d’Història de la Ciència i Documentació López Piñero, Institut de Neurociències i Salut Mental de Barcelona, La Marató de TV3, La Vanguardia Digital,Media Park, Medialuna Comunicación, Merck Sharp & Dohme de España, Museu de Ciències Naturals, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Na-tional Geographic, Noclay, Novartis Farmacéutica, Pamplonetario, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Parc de les Ciències de Granada, Prous Scien-ce, REDES (TVE2), Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Roche Diagnostics, Rubes Editorial, Servei de Promocions Alternatives, UAB Divulg@, USPInstitut Universitari Dexeus.

Relació d’antics alumnes

Relació d’alguns dels més de 500 alumnes dels programes de Comunicació Científica i la seva activitat actual:Carlos Acosta (Fundació ACE), Claudia Aguilera (Ministeri de Sanitat, Colòmbia), Sergio Álvarez (Àrea de Projectes i Relacions Externes, UPC), Daniel Arbós (Co-municació de l’Institut Català d’Oncologia, ICO), Àlex Argemí (Comunicació de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, IDIBAPS), Susana Argul(RE-CREA Accions Culturals), Marta Asensio (Centre de Reproducció Humana del Vallès Occidental), Laura Barrufet (RE-CREA Accions Culturals), Lourdes Berdier(CSIC), Isabelle Bonhoure (ESOF 2008), Bibiana Bonmatí (Comunicació, Universitat de Barcelona), Anna Borrell (Smartplanet, REDES), Silvia Bravo (UOC), Mara Bru-ges (Colciencias, Bogotà), Johanna Cáceres (Directora de comunicació de l’ICO), Anna Calderer (Institut de Ciències del Mar de Barcelona), Javier Canteros (Smart-planet, REDES), Laura Carrau (REDES), Albert Casanovas (Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella), Mireia Cid (e-foro del Fons Mundial), Moira Costa (Pén-dulum), Montserrat Daban (Comunicació, Biocat, BioRegió de Catalunya), Martí Dalmases (Consorci Hospitalari del Parc Taulí), Victoria de Castro (Colciencias, Bo-gotà), Marc de Semir (Comunicació, Hospital Clínic de Barcelona), Ita Fábregas (Interprofit), Pere Figuerola (Smartplanet, REDES), Mariona Grau (Directora de Co-municació, Hospital de Sant Pau), Alba Guzmán (Pharmaconsult), Karla Islas (RM Comunicación Integral), Rossy Laciana (Comunicació, UPC), Agustín López (No-clay i Universitat Ramon Llull), Gemma López (Companyia de teatre de La Incertesa), M. Ángeles López (Insalud 2000), Octavi López (Comunicació, UAB), FrancescLladó (IEC), Zuberoa Marcos (Smartplanet, REDES), Susana Márquez (Diari de Barcelona), Ana Rosa Martínez (Grain), Neus Martínez (Novartis), Rosa Martínez (Co-municació, UB), Margarida Mas (Galènia, Comunicació Mèdica), Alicia Montes (Museu de Ciències Naturals de La Ciutadella), Pol Morales (Fundació Dr. AntonioEsteve), Jordi Morató (Comunicació, Hospital Germans Trias i Pujol), Judith Muñoz (TV3), Sergi Muñoz (RBA), Anna Oliva (Rac1), Míriam Peláez (Smartplanet, RE-DES), Bru Penetró (Diari de Barcelona), Alfons Peres (Museòleg, Atrapados en el hielo), Arianne Pérez (Omnis Cellula), Núria Pérez (Quark i Comunicació Univer-sitat Pompeu Fabra), Debbie Ponchner (diari La Nación, Costa Rica), Lluís Quevedo (Smartplanet, REDES), Gonzalo Remiro (Fundació Espanyola per a la Ciència ila Tecnologia), Alex Revuelta (Panasonic), Cristina Ribas (Associació Catalana de Comunicació Científica), Joan Carles Rodríguez (Ediciones Mayo), Maria Roura(Centre Cochrane Iberoamericà), Ramón Sangüesa (Llenguatges i Sistemes Informàtics, UPC), Guillermo Santamaría (Smartplanet, REDES), Juan Manuel Sarasúa(UAB Divulg@), Pau Senra (Qualitat Kultura), Cristina Serradell (Plataforma Ciència i Societat i SEO/BirdLife), Francesc Sureda (Museu de Residus, Llagostera), EvaTarragona (Associació Rurbans), Montserrat Tarrés (Directora de Comunicació de Novartis), Sonia Tomàs (Hospital Clínic), Raúl Torán (Centre d’Investigació Car-diovascular (CIC) CSIC-ICCC), Laia Torres (Investigación y Ciencia), Magda Valls (TV3), Eva Van der Berg (National Geographic), Elisenda Vendrell (IRO), Montse Ven-drell (Directora general de BioRegió de Catalunya), Beatriz Viejo (PharmaConsult), Ana Villanueva (El País).

14

Altres programes d'interès

Màsters

■ Comunicació Empresarial (Especialitat enTecnologies Digitals)■ Direcció de Comunicació■ Direcció d’Empreses de Comunicació i GrupsMultimèdia

Programes de postgrau

■ Comunicació Empresarial ■ Comunicació i Periodisme de Moda■ Direcció de Comunicació■ Tecnologies Digitals per a la ComunicacióEmpresarial

Com a casaPer a proporcionar una càlida benvinguda als par-ticipants no residents a Catalunya i ajudar-los a in-tegrar-se en el país i la institució, l’IDEC-Universi-tat Pompeu Fabra posa a la seva disposició el Ser-vei de Benvinguda, amb el que, mitjançant infor-mació i sessions col·lectives i individuals, obtenenel suport adequat abans de venir i durant la sevaestada.

Instal·lacions i serveisL’IDEC-Universitat Pompeu Fabra té la seu al distric-te central de negocis de Barcelona. Una situació pri-vilegiada, tant per el que respecta al dinamisme del’entorn com per l’excel·lent connexió amb la xarxade transport públic (Metro, FGC, autobusos). Comp-ta amb més de 30 aules, 4 aules informàtiques, con-nexió WI-FI en tot l’edifici i un auditori amb capa-citat per a 200 persones.

A més, els participants tenen a la seva disposició360 dies l’any la xarxa de biblioteques de la Univer-sitat Pompeu Fabra, amb més de 450.000 volums,i el Centre de Documentació de l’IDEC-UniversitatPompeu Fabra, que disposa de la bibliografia bàsi-ca dels diferents programes i un punt d’accés al ser-vei de préstec interbibliotecari.

Antics alumnes: punt de trobada i d’intercanviEl valor de l’Associació d’Antics Alumnes recau enles persones que l’integren. Un valor que creix any re-ra any i que es projecta, a més, com un organisme di-fusor d’opinió en el món empresarial. En definitiva, una poderosa eina d’intercanvi, contac-te i formació que s’estructura en agrupacions secto-rials, segons les afinitats dels diferents col·lectius.

Pràctiques professionals: experimentar per aprendreEl Servei de Pràctiques Professionals de l’IDEC-Uni-versitat Pompeu Fabra, pioner i diferencial, és elcomplement ideal a la formació d’aula. Així, men-tre els joves titulats universitaris hi troben un camíper apropar-se al món laboral, les empreses dispo-sen d’una font selecta de potencials empleats.

Departament de Carreres:gestionant el futurAmb l’objectiu d’acompanyar els participants i an-tics alumnes associats en el seu desenvolupamentprofessional, el Departament de Carreres ofereix ei-nes de suport per definir els seus objectius, per de-terminar i millorar les habilitats necessàries i percercar oportunitats de creixement professional queels permetin assolir les seves fites. Així mateix, ofe-reix a les empreses l’accés a perfils de professio-nals amb formació i experiència a través del serveide Borsa de Treball.

SERVEIS

15

INFORMACIÓ GENERAL

TítolMàster en Comunicació Científica, Mèdica i Me-diambiental, expedit per la Universitat PompeuFabra.

Requisits d’admissióEl màster acull a titulats superiors universitaris, gra-duats superiors amb títol propi d’universitat i diplo-mats universitaris amb experiència professional. Elcurs està especialment adreçat a persones proce-dents de carreres de ciències experimentals i so-cials, així com del sector de la comunicació.

Procés d’inscripcióEn primer lloc, cal emplenar el formulari d’admissióon line de la pàgina www.idec.upf.edu/mcc.També és possible emplenar la sol·licitud d’inscrip-ció que està disponible a l’apartat d’inscripció de laweb. Cal enviar-la per correu electrònic ainfo@idec.upf.edu, per fax (+34) 93 542 18 05, percorreu postal (C. Balmes, 132 08008 Barcelona) o bélliurar-la personalment a la seu de l’IDEC-Universi-tat Pompeu Fabra i adjuntar-hi la documentació ne-cessària que s'especifica.

L’IDEC-Universitat Pompeu Fabra seleccionarà elsaspirants i els comunicarà la seva admissió al pro-grama i el període de matriculació. El nombre deplaces és limitat. Mentre hi hagi places vacants esmantindrà oberta la inscripció.

Els candidats preseleccionats podran ser convi-dats a mantenir una entrevista personal o telefòni-ca amb la direcció del programa.

Drets d’inscripcióEls drets de preinscripció són de 90€ a compte del’import de la matrícula. Aquesta quota es retornaràsi l'aspirant no és admès al curs. El pagament pot re-alitzar-se en efectiu, mitjançant xec nominatiu, targe-ta de crèdit o transferència bancària. En aquest últimcas, cal remetre una còpia del comprovant de paga-ment al fax (+34) 93 542 18 08, tot especificant el co-di numèric del curs -1008- i el nom del participant.

Valor acadèmic60 ECTS**European Credit Transfer System. 1 crèdit ECTS equival a una

dedicació total aproximada de 25 hores per part del partici-

pant, incloent hores lectives i treball personal.

Data d’inici de les classes25 de febrer de 2008.

Període lectiuDel 25 de febrer a juliol de 2008.De setembre a desembre de 2008.

Finalització de les classesDesembre de 2008.

HorariLes classes es realitzen en horari compatible ambl’activitat laboral, principalment els dilluns, els di-mecres i els dijous de 19.00 a 22.00 hores, algunsdivendres de 18.00 a 22.00 hores. Es dedicaran cincdissabtes a fer seminaris o visites pràctiques. La pri-mera setmana del programa serà intensiva, ambclasses de dilluns a divendres de 19.00 a 22.00 ho-res i el dissabte de 10.00 a 14.00 hores.

IdiomaLa llengua vehicular del màster és la castellana. Al-gunes sessions, en funció de la nacionalitat del con-ferenciant, poden fer-se en anglès o francès.

Import del programa5.910 €.

DescomptesPer als participants que es matriculin en el màster,s’ofereixen places amb preus especials de matrícu-la amb bonificacions de fins al 50% de l’import total.Per beneficiar-se de la bonificació, els participantshauran de sol·licitar-ho en el moment de la preins-cripció i adjuntar un escrit breu on hi hagi exposatsels motius de la sol·licitud. Aquestes bonificacions esfixaran segons el currículum acadèmic i professionali es tindran en compte les situacions que exigeixinllargs desplaçaments per assistir al curs.

Els membres de l'Associació d’Antics Alumnes del’IDEC-Universitat Pompeu Fabra tenen un des-compte del 10%

FinançamentL’IDEC ha establert acords amb el Banc Bilbao Viz-caya Argentaria, Caixa Catalunya, "la Caixa" i Sa-badellAtlántico per a la concessió de préstecs perl'import de la matrícula.

Lloc de realitzacióIDEC-Universitat Pompeu Fabra,Balmes 132, 08008 Barcelona.

Informació i matrículaIDEC-Universitat Pompeu Fabrainfo@idec.upf.eduBalmes, 13208008 BarcelonaTelf. +34 93 542 18 50Fax: +34 93 542 18 08

www.idec.upf.edu/mcc1

Les dades contingudes en aquest

document són a títol informatiu. La seva

vigència s’haurà de contrastar en el

moment de formalitzar la inscripció.

Patronat Fundació IDEC

Abertis

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

Caixa Catalunya

Cambra Oficial de Comerç, Indústriai Navegació de Barcelona

Capgemini

Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Cuatrecasas

Ernst & Young

Fira de Barcelona

Fundació Agbar

Fundació Cercle d’Economia

Fundación Vodafone

Garrigues

Gas Natural SDG

Grupo Novartis España

IBM España

Institut Català del Sòl

Instituto de la Empresa Familiar

Port de Barcelona

PricewaterhouseCoopers

Química Farmacéutica Bayer

Sogecable

Telefónica

Televisión Española

Universitat Pompeu Fabra

Informacióinfo@idec.upf.eduwww.idec.upf.eduBalmes, 13208008 BarcelonaTel. +34 93 542 18 50Fax +34 93 542 18 08

Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració de: