Dissabte, 6 d’octubre de 2012, a les 19.00 h

El Beeth8ven més feliç

I PART

Richard Wagner (1813–1883) Els mestres cantaires (obertura) 9’

Francis Poulenc (1899–1963)Concert per a dos pianos i orquestra 20’ I. Allegro ma non troppoII. LarghettoIII. Finale

II PART

Joan Guinjoan (1931)Poco rubato (Suite Archipiélago) 4’

Ludwig van Beethoven (1770–1827)Simfonia núm. 8, en Fa major, op. 9 26’I. Allegro vivace con brioII. Allegretto scherzandoIII. Tempo di menuettoIV. Allegro vivace

Orquestra Simfònica del Vallès*

Regina Chernychko, piano (guanyadora del Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes 2012) Nozomi Nakagiri, piano (guanyadora del premi del públic del Concurs Internacional de Música Maria Canals 2012)

Andrew Gourlay, director* Amb la col·laboració de Comediants

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

El B

eeth

8ven

més

feli

ç

02

La Gioconda somriu des de fa segles. Per a d’altres, en canvi, somriure és un gest impossible. Dels retrats que coneixem de Beethoven, no n’hi ha cap en què el geni es permeti aquesta llicència (vet aquí per què en diuen, d’ell, “el geni malhumorat”). Tanmateix, hi ha un altre Beethoven que sí que somriu però que no ha quedat registrat en cap retrat convencional... i aquest és el Beethoven de la Vuitena Simfonia.

Per més que ho intentem, amagar somriures és imprescindible i, amb aquest concert, volem retre un senzill homenatge a aquest saludable i preciós gest!

Ja ho sabeu: us convidem a prémer els llavis, tirar enrere –una mica enlairades– les comissures dels llavis i... ja està: tindreu un somriure IMPECABLE.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

Àngels Gregori (Oliva, València, 1985) és llicenciada en teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat de Barcelona. La seva primera obra, Bambolines, va guanyar l’any 2003 el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. L’any 2007, amb Llibre de les brandàlies va ser guardonada amb el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia i, l’any 2010, el Premi de Poesia Alfons el Magnànim amb l’obra New York, Nabokov & Bicicletes.

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès

i compta amb la col·laboració de

SO FAR AWAY Per Àngels Gregori

Quan va morir Amy Winehouse, al funeral va sonar la seva cançó predilecta: So far away, de Carole King. Un motiu que ha servit a la poeta Marta Pessarrodona per escriure un poema memorable titulat Primer Amy, Primer Carole, parafrasejant així un altre títol d’un poema de Kavafis. Mentrestant, prop d’un piano –escriu la poeta– potser Carole plora llàgrimes pop. Un concert, en definitiva, impossible. Tanmateix, Baudelaire va deixar escrit que la musique creuse le ciel.Certament, els millors i els pitjors moments de la nostra vida estan acompanyats d’una bona cançó. Fins i tot en els silencis. Borges, que va entendre la música com una forma misteriosa del temps, explicava que era sord en qüestions musicals perquè només tenia oïda per a la música de la paraula; per al plaer auditiu i per a l’admiració sonora que li provocaven certs mots o alguns idiomes, com l’alemany, “de vocales abiertas y una música tan admirable”.

Entesa com una forma del temps, la bona música, com el bon poema, conté a dins l’eternitat: tot el passat, el present i el futur se’ns pot aparèixer en una sola melodia o en uns quants versos que resumeixen una vida. El mateix passa amb les ciutats: hi ha llocs que ens guarden la memòria de totes les ciutats que volem recordar. O amb una biblioteca, que lluny de ser una pila de llibres arrenglerats a les prestatgeries, esdevé el viatge que n’han hagut de recórrer cadascun fins a omplir les estances de casa nostra. La música ens acompanya en els moments més intensos de les nostres vides. No podem demanar la música que volem escoltar en néixer. En canvi, que al funeral ens soni la cançó que ens ha acompanyat durant tota la vida és com poder decidir l’última frase que volem deixar escrita. A la tomba de Beethoven, hi diu: “Que aplaudeixin els amics.” La comèdia s’ha acabat. I, com diu la poeta, el record dura tant com un bon epitafi.

Música de paraules Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

... Joan Guinjoan va compondre Archipiélago per encàrrec del Festival de Música de Canàries?L’estrena es va fer a Tenerife el febrer de l’any 2003. Estructurada en set parts, tantes com illes formen l’arxipèlag canari, el compositor de Riudoms va pensar aquesta obra com una composició contrastant que es pogués interpretar conjuntament o per separat, ja que són peces independents les unes de les altres. És música abstracta i no porta al darrere cap element descriptiu o programàtic.

… Francis Poulenc va compondre el seu Concert per a dos pianos i orquestra per a una princesa?Es tracta de Winnaretta Singer, princesa Edmond de Polignac, destacada mecenes musical del seu temps. Ella li va encarregar el concert, i ell l’hi va dedicar. L’estrena es va fer el setembre del 1932 a Venècia, amb l’Orquestra de La Scala de Milà dirigida per Désiré Defaux, i amb Poulenc i el seu amic Jacques Février com a solistes.

… Poulenc admirava profundament la música de Mozart?Deia el músic francès: “Prefereixo Mozart a qualsevol altre músic.” Aquesta admiració es fa palesa en el concert per a dos pianos, que té un precedent en l’escrit pel geni de Salzburg. Estructurat en tres parts, és sobretot en el segon moviment on aquesta vena mozartiana es fa més evident. La música de Bali –que Poulenc havia descobert en l’Exposició Colonial de París– i el concert de Ravel –estrenat

uns mesos abans– també l’inspiraren en aquest concert.

... Richard Wagner té una curiosa relació amb el número 13?Per començar, va néixer el 1813. Si sumem els números d’aquesta data, donen 13. Va compondre 13 òperes. Si comptem totes les lletres que formen Richard Wagner veureu que sumen 13. L’estrena de Tannhäuser a París va ser també un dia 13, el març del 1861. I va morir un 13 de febrer, en aquest cas del 1883. Aquí no cal que ho compteu, que no surten 13.

... Els mestres cantaires és l’única òpera còmica de Wagner?Ens explica la història de Hans Sachs, un sabater que ensenya els secrets del cant al cavaller Walther perquè pugui guanyar el campionat de música i obtenir la mà d’Eva, la filla de l’orfebre. Estrenada a Munic l’any 1868, és una de les òperes més llargues del repertori i, tristament, va ser la preferida de Hitler, pel seu marcat caràcter germànic.

... Beethoven dóna mostres del seu sentit de l’humor en la Vuitena Simfonia?Segurament l’exemple més evident en són les notes repetides que trobem al segon moviment, com a homenatge al seu amic Johann Mäzel i al seu invent, el metrònom. Però l’obra ofereix altres moments de silencis inesperats o girs sorprenents. Només és qüestió de descobrir-los.

Recomanacions

GUINJOAN. Suite Archipiélago per a orquestra. Bruckner Orchestra Linz · Dennis Russel Davies (director). CD COLUMNA MÚSICA (2010)

POULENC. Concert per a dos pianos i orquestra. Francis Poulenc (piano) · Jacques Février (piano). Orquestra de la Societat de Concerts del Conservatori de París · Pierre Dervaux (director). CD EMI (2003)

WAGNER. Obertura d’Els mestres cantaires. Orquestra Simfònica de Chicago · Sir Georg Solti (director). CD DECCA (2005)

BEETHOVEN. Simfonia núm. 8. Orquestra Filharmònica de Viena · Christian Thielemann (director). DVD C MAJOR (2011)

Patrocinadorsprincipals

Fundació

Patrocinadors

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Ajuntament de Sabadell, Torra S. A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Bio

grafi

es

WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles

www.twitter.com/osvalles

Orq

ues

tra

Sim

fòn

ica

del

Val

lès

Andrew Gourlay és el director assistent de Sir Mark Elder i l’Orquestra Hallé, i director musical de la Jove Orquestra Hallé. Com a guanyador de l’edició de 2010 del Concurs Internacional de Direcció de Cadaqués, el seu primer premi li va garantir concerts amb 29 orquestres arreu del món, incloent-hi la Filharmònica Reial Flamenca i la Filharmònica de la BBC.

Nascut a Jamaica, Andrew Gourlay va créixer a les Bahames, Filipines, al Japó i Anglaterra. Essent trombonista i pianista de formació, el seu primer concert com a director d’orquestra va tenir lloc a la Universitat de Manchester mentre estudiava al prestigiós curs conjunt amb el Royal Northern College of Music. Posteriorment va guanyar una beca de postgrau per estudiar direcció al Royal College of Music de Londres, on va preparar simfonies de Bruckner per a Bernard Haitink i simfonies de Mozart per a Sir Roger Norrington.

L’any 2008 va ser escollit per dirigir l’Orquestra Simfònica de Londres en una classe magistral pública amb Valeri Gergiev; també va participar en diferents classes magistrals amb Bernard Haitink. L’any 2010 va ser escollit per la revista «Gramophone» com el One to Watch (artista destacat), i el 2011 com a “estrella emergent: grans artistes del futur” per la revista «BBC Music Magazine».

Andrew Gourlay ha dirigit enregistraments amb l’Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra de Cambra Irlandesa i Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC. Ha dirigit el programa de l’emissora

de ràdio BBC 3 Discovering Music (Descobrint la música), com a part del Festival de Jazz de Londres. L’any 2010 va substituir Sir Colin Davis en concert amb la Jove Orquestra Barbican. Els seus compromisos operístics han inclòs Rusalka i Carmen, com a director musical de l’English Touring Opera, i Les noces de Fígaro a l’Escola Internacional d’Òpera Benjamin Britten.

A part de les seves aparicions periòdiques en concerts amb l’Orquestra Hallé, els compromisos recents i futurs com a convidat inclouen la Filharmònica de Londres, Simfònica de la BBC, Simfònica Escocesa de la BBC i Orquestra Nacional de la BBC de Gal·les, Filharmònica Reial Flamenca, Orquestra Simfònica de Xile i orquestres de tot Espanya.

Havent estat un trombonista professional fins als 25 anys, Andrew Gourlay va tocar amb l’Orquestra Hallé, Filharmònica de la BBC, Orquestra Nacional de la BBC de Gal·les, Filharmònica, London Sinfonietta i Opera North, i va viatjar per Amèrica del Sud i Europa com a membre de la Jove Orquestra Gustav Mahler sota la direcció de Claudio Abbado. En la seva trajectòria com a músic de cambra cal destacar que va guanyar el Concurs de Música Royal Over-Seas League.

Ha presentat el programa The Early Music Show (El programa de música del matí) a l’emissora de ràdio BBC 3.

An

dre

w G

ourl

ayd

irec

tor

Reg

ina

Ch

ern

ych

kopi

ano

Noz

omi

Nak

agir

i pi

anoNeix a Charkiw (Ucraïna) l’any 1986,

on realitza els primers estudis de piano amb Surjenko Irina a la Charkiw Special Intermediate Music School. Ha rebut classes de Zaharova Svetlana i també amb la seva mare, Inna Chernychko.

Ha tocat a l’Orquestra Filharmònica de Charkiw, on va fer el seu debut orquestral; Jove Orquestra Simfònica de Charkiw, l’Orquestra Simfònica Operística de Charkiw, Orquestra Simfònica de Roma i el Laci (Itàlia), Orquestra de Cambra de Karlsruhe (Alemanya), Orquestra de Van Het Oosten (Holanda), Orquestra Simfònica de Fort-Worth (EUA), Orquestra Cantelli (Milà, Itàlia), Filharmònica de Sant Petersburg, Orquestra Nacional Bielorussa, Orquestra Simfònica de l’Òpera de la República dels Buriats, entre d’altres.

Ha participat en classes magistrals amb Philippe Entremont, Joaquín Achúcarro, Olga Kern, Elena Kuznezova, Sontraud Speidel, Michel Beroff, Eteri Andjaparidze, Jerome Rose, Akiko Ebi, Mykola Suk, Aleksandr Braginsky, Emanuel Krasovsky, Aleksandr Kobrin, Dmitri Rakhmanov, Eduard Zilberkant, Alexander Kobrin, Peter Donohou, Tamás Ungár, Yoheved Kaplinsky, Jose Feghali, Malcolm Bilson, Geoffrey Madge i Willem Brons.

Ha participat i guanyat premis a diversos concursos internacionals de piano i ha realitzat enregistraments a la Ràdio Charkiw, Ràdio Música Vaticana, SWR, Karlsruhe i Ràdio 80.

Nozomi Nakagiri (Okayama, el Japó, 1987) es va graduar com una de les millors de la seva promoció a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio (Japó). Va obtenir el Premi Acanthus de Música, el Premi Ataka i el Premi Norio Ohga.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha obtingut els premis següents:· 1r premi al Concurs Musical Suita (Japó, 2006)

· 2n premi al Concurs Musical del Japó (2010)

· 2n premi i premi Sonja Huber al Concurs Internacional de Piano Rosario Marciano (Viena, 2011)

· 2n premi i premi del públic al Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona (2012).

Ha tocat com a solista amb orquestres de la categoria de l’Orquestra Filharmònica d’Okayama, Orquestra Filharmònica de Kansai i Orquestra Filharmònica de Tòquio.

Ha ofert recitals a Tòquio i ha participat en el projecte de la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio Piano Series 2010 “Chopin & Schumann & Liszt”, i al Festival Chopin a Omotesando (Japó), el 2011.

Premi de les Arts i la Cultura del Gran Premi Okayama.

Entre els professors que ha tingut cal destacar: Tazuko Ashida, Eva Poblocka i Yu Kakuno.

Actualment està estudiant un màster a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio (Japó).

Des de l’Orquestra Simfònica del Vallès estem fent un gran esforç per millorar la qualitat de l’orquestra, però també per innovar en el concepte de concert simfònic. Volem continuar oferint concerts de qualitat per compartir amb vosaltres, durant molts anys, les emocions de la música en directe.

El nostre futur depèn de saber-nos adaptar i transformar als nous temps, a les noves sensibilitats i tendències, però per descomptat essent sempre respectuosos amb la tradició i amb la música.

Per aconseguir un nou tipus de concert volem investigar les llicències poètiques i escenogràfiques que ens permetin ser a l’escenari d’una altra manera, incorporant elements visuals delicats i poètics que enforteixin el discurs de la música, però sense interferir-hi ni alterar-la.

Per assolir aquest nou repte, ens hem “aliat” enguany amb Comediants, i cercarem amb ells, al llarg de tota la temporada, aquesta simbiosi que es materialitzarà en concerts de música clàssica amb incorporacions de moviment o llum que enforteixin el discurs musical aportant-hi dosis d’emoció. Volem saber-ne més, de música i posada en escena, volem oferir-vos concerts més bells, concerts especialíssims i únics, i volem també que, com a públic, cadascun de vosaltres us sentiu partícips d’aquest canvi i d’aquesta nova manera de fer.

Sabent que hi haurà moltes emocions damunt l’escenari, però també entre el públic, entre vosaltres, voldríem anar coneixent les vostres opinions dels diversos concerts de la temporada, és a dir, de les diverses etapes d’aquest procés de transformació.

Ens interessa molt la vostra opinió, així que us animem a escriure’ns a osv@osvalles.com.Moltes gràcies.

Orquestra Simfònica del Vallès

Comediants és un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat completament al món de la creació.

En essència, el conjunt té fama internacional com a grup teatral, tot i que al llarg dels anys ha anat acumulant una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, disseny i confecció de vestuari, creació i desenvolupament de material pedagògic o producció de sèries de televisió, per esmentar algunes de les activitats en què l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió.

Des dels seus orígens, Comediants ha estat unit al que podríem anomenar “l’esperit festiu” de l’existència humana. Totes les seves creacions, rituals, cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques, celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Les representacions i els espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i pretenen reactivar les profundes arrels festives que ens uneixen com a espècie i ens connecten amb la natura de la qual formem part.

Així, Comediants ha desenvolupat un treball que no té límits. Qualsevol lloc del nostre planeta es pot convertir en un escenari (un carrer, una plaça o tot un barri, un gran riu, un prat, l’aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’estació de metro de Times Square o l’estany de Banyoles), qualsevol element pot ser objecte de dramatització (un got de llet, un llit, un capgròs) i qualsevol tipus de llenguatge i forma d’expressió (mim, clown, comedia dell’arte, titelles) es poden convertir en maneres immillorables d’arribar als espectadors de diverses cultures a tot el món i sense distinció d’edat.

EL NOSTRE OBJECTIUProposar un “teatre dels sentits”, una manifestació teatral de colors, olors i textures, però també de provocació: la que implica recórrer a l’optimisme per fer front a determinades realitats actuals. La provocació que implica el redescobriment d’allò quotidià envers la imparable roda del temps. I finalment, la provocació del compromís amb el present: obrir els ulls a la humanitat perquè torni a contemplar el món com una meravellosa “Gran Casa de Cultura i Amistat” que tots tenim el compromís de cuidar abans que no sigui massa tard.

Direcció: Jaume Bernadet MunnéAjudant de direcció i coreògrafa: Montse ColoméProducció: Jin Hua KuanEscenografia i disseny de vestuari: Jordi BulbenaPremsa i comunicació: Paca Sola

Com

edia

nts

arti

sta

en r

esid

ènci

a

Formació orquestral Equip de gestió

Concertino Mirela Lico

Concertino associatJavier Mateos

Violins IMaria González *

Canòlich Prats ** Narcís Palomera Nathalie SmirnoffRoger Gich Rafael TorrescasanaGerard PurtíIrina GalstianFrancesc Puche

Violins II Giovanni Giri * Gala Grisin ** Carles PlanasMario CamposJuly LagunaMarta OrtegaXavier RibaTomàs AlcaideOriol GonzálezJoan Montero

Violes Joan Fèlix * Javier Garcia **

Jordi CosFélix GallegoJosep BoschCristina IzcueDiran Vardanian Violoncels Romain Boyer *

Magdalenda Manasi ** Mireia QuintanaMontserrat BioscaEsther VilaYolanda Bueso

Contrabaixos Joan Collell * Joan Anton Lozano ** Manel OrtegaSebastien Forest

Flautes Isabel Moreno * Xavier Pomerol ** Severine Roposcher

Oboès Óscar DiagoLaura DíazJaime Rodríguez

ClarinetsAntonio GalánRicardo RíosTeresa Noguerón

FagotsPau SolàIrene Ortiz

TrompesJ. Francisco Bertomeu * Laureà Vicedo **

Carles DomingoRocío Matea

TrompetesCarlos Megías *

Alexandre Baiget **

Javier Cantos

TrombonsPaco Palasí *

Jordi Masip **

Sergi Alonso

TubaJuanba Doménech

TimbalesMarc Cabero *

PercussióÀlex Llorens *

Núria AndorràMarcel Pascual

Arpa Carme Ubach

Consell d’AdministracióJordi Cos, presidentLynn BartonJuan Francisco BertomeuÓscar DiagoÓscar LanuzaDavid MartíRicardo RíosNúria Sales

GerentAlberto Sampablo

Comunitat i territoriJoan Cortès

Director tècnicÓscar Lanuza

Documentació musicalIrina Galstian

Encarregat d’orquestraJoaquim Giménez

RegidorMicky Galindo

Administració i financesNúria SalesSonia Carazo

ComunicacióMaite Sabalete

Gestió de projectesCristina López

Relacions externesNúria Llorach

SecretariaPilar Abellán

WEB_ www.osvalles.com FACEBOOK_ www.facebook.com/simfonicadelvalles

BLOC_ www.osvalles.com/blog TWITTER_ www.twitter.com/osvalles

* Solista** Assistent solista

Propers Concerts Simfònics al Palau

CONCERT 324 NOV. 12 — 19.00 hFauré: rèquiem de llums

Maria Chapman, veu blanca Josep-Ramón Olivé, barítonOrquestra Simfònica del VallèsCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaRubén Gimeno, director

M. Ravel: Le Tombeau de CouperinG. Fauré: Pavane, op. 50G. Fauré: Requiem, en Re menor, op. 48

CONCERT 519 GEN. 13 — 19.00 hCañizares: de Berlín a Aranjuez

Orquestra Simfònica del VallèsJuan Manuel Cañizares, guitarraPaula Domínguez, cantaoraRubén Gimeno, director

M. de Falla: El amor brujoI. Albéniz: CataloniaJ. Rodrigo: Concierto de Aranjuez

CONCERT 422 DES. 12 — 19.00 hFestival de valsos i danses

Orquestra Simfònica del VallèsXavier Puig, director

Una bona oportunitat per començar el 2013 amb l’optimisme i vitalitat d’aquestes músiques.