ELS INFANTS ADOPTATS INTERNACIONALMENT

Adaptació i escolaritat.

Necessitats específiques

ASSOCIACIÓ CRIA FAMíLIA I ADOPCIÓCentre de Recursos per a la Infància i l’Adopciówww.criafamilia.org

Temes a tractar

Breu introducció de la Teoria de l’Apego Efectes de la vida en institució en els menorsLa trobada i els primers temps de convivènciaProcés de vinculació pares-fillLa construcció de la identitat adoptivaConsideracions entorn a l’escolarització. Recursos y estratègies.Problemàtiques freqüents que sorgeixen al llarg de l’escolaritat. La diversitat familiar. El cas específic de l’adopció

INTRODUCCIÓ de la TEORIA DE L’APEGO

Teoria apegoEl vincle d’apego:

és una relació emocional perdurable amb una persona en específicaquesta relació produeix seguretat, assossec, consol, satisfacció i plaerla pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona provoca una intensa ansietat

Aquesta relació ofereix l’estructura funcional per atotes les relacions posteriors que el nen desenvoluparà en la seva vida

El vincle d’apego:

parteix de la universal necessitat humana de crear vincles a partir dels primers moments de la vida: el nen neix amb una intencionalitat i necessitat d’interacció amb l’entorn

dependrà de la interrelació entre: el tipus d'experiència emocional que l’entorn li proporcioni les característiques individuals (sensibilitat, excitabilitat, passivitat, voracitat, etc.)

Procés de construcció del vincle d’apego:

el nen inicialment viu sensacions i ansietats intenses que a moments el desborden i no pot contenir per sí mateix

alhora té la necessitat innata de contacte amb la persona que té cura d’ell

amb la presència d’un adult que conté el nen aconsegueix calmar-se i reconfortar-se

viu sensacions de plaer vinculades a aquella persona

aviat s’estableix una interacció; busca la mirada, protesta, busca maneres de que la figura d’apego estigui per ell

el fet que l’adult va coneixent el bebè i li retorna les ansietats de formes molt més sostenibles, fa que aquest vagi confiant en aquesta relació i sorgeixi una necessitat de proximitat contínua

el nen va fent una representació mental d’aquesta relació i la va introjectant com una figura d’amor i protecció encara que a moments també li provoqui frustracions

aquestes experiències de sentir-se estimat, que desperta satisfacció i amor li creen seguretat i li fomenten l’autoestima

alhora, si aquesta figura l’ajuda i l’acompanya en el coneixement de la seva interacció amb el medi, li genera confiança

com que la relació amb l’altra aporta satisfacció i benestar, hi haurà un desig de la presència continua de la figura d’apego i sorgirà la por a perdre-la, és el que s’anomena ansietat de separació,

el moment de màxima dependència és entre els 10 i els 18 mesos

a partir de llavors, quan ja haurà anat introjectant a aquesta figura (figures paternes) anirà cap a un procés de més independència i a partir dels tres anys començarà a dirigir el seu interès real cap als altres

tot procés de socialització passa per aquestes fases de dependència amb la figura d’apego

Quan s’estableix un vincle d’apego sa reverteix:

En la construcció del jo i de la pròpia identitat

En la capacitat de relacionar-se adequadament amb els demés i amb l’entorn

En el desenvolupament de les capacitats cognitives: orientació espacial i temporal, funció simbòlica, construcció del llenguatge, etc.

EFECTES DE LES PÈRDUES I DE LAINSTITUCIONALITZACIÓ EN ELS

MENORS

Vida en la institució:no es dona resposta a les necessitats individualsproporciona experiències reiterades de pèrduespoca estimulacióno hi ha, generalment, qui faci una funció de contenció de les ansietats,no hi ha qui faci funcions d’anticipar i vincular les experiències no hi ha ningú que el conegui en les seves característiques particulars no hi ha possibilitat d’establir vincles d’exclusivitatpoden haver-hi experiències de maltractament físic i emocional greu

Efectes de la institucionalització

promou la despersonalització- dificulta la construcció i estructuració del “jo”

mobilitza mecanismes de defensa molt primaris (desconnexió, negació massiva al dolor)

No permet construir sentiment de confiança en el món ni fomenta l’autoestima

promou retard en el desenvolupament, i malalties físiques“ensinistrament”fragilitat emocionalNo permet l’evolució de funcions cognitives, capacitats intel·lectuals, recursos i actituds necessàries per aprendre:

noció temps i espaifunció simbòlicacentrar l'atenciócuriositat organització sensorial etc.

trastorns de l’apego (del vincle)

LA TROBADA AMB LA FAMÍLIA. CONDUCTES FREQÜENTS DELS INFANTS

Conductes dels primers mesos posteriors a l’adopció

dependència i/o enganxamenteviten el contacte físic i la relacióindiferenciació rebuigaïllament, desconnexióestereotípiesagressivitat (vers els altres / vers un mateix) inquietud i constants canvis d’activitat. Dificultat en centrar l’atenció

obediència i desig d’agradar – acomodació inseguretat, por a ser abandonatmanca de reclam davant les necessitatsdesordre en els hàbitsretard en diverses àrees: motricitat, llenguatgedesorganització general davant el canvi de vida

PROCÉS DE VINCULACIÓ PARES-FILL.

Què han de tenir en compte els pares sobre el procés de vinculació

El procés de vinculació es llarg (mesos/any) i té nivells diferentsSentir la relació com a incondicional és una qüestió de molt temps de relació continuadaParal·lel al procés de vinculació anirà fent un procés de “reparació”Les experiències anteriors poden interferir en el procés de vinculacióLa desorganització personal de l’infant és inevitable

Recursos i actituds necessaris per part de les famílies

formació i preparacióPOSAR-SE A LA PELL DEL NENobservar per anar comprenent quin és el fill real i les seves necessitats i possibilitatssaber que en la construcció del vincle els pares han de fer funció reparadoraoferir al nen una vida “conservadora” i de pocs canvisser tolerants amb el nen i amb ells mateixosno confondre:

sociabilitat / indiferenciacióindependència / “ensinistrament”adaptació / acomodació

no tenir pressa per escolaritzar el menor

valorar els progressos i l’evolució (no comparar)

consultar a professionals

DISPOSAR I OFERIR TEMPS PER FER VINCLE

no tots els nens presenten totes aquestes conductes i situacions

algunes d’elles desapareixen o evolucionen favorablement amb certa premura de temps

altres evolucionen més lentament i algunes perduren durant temps, tot i que hi ha un cert progrés

Comentaris entorn a l’evolució

el temps d’adaptació necessari és sempre superior al que sembla,

a llarg dels anys poden aparèixer dificultats “amagades”, el “com si” es freqüent

és important l’acompanyament a les famílies per part de professionals especialistes en adopció.

ESCOLARITZACIÓ

Si s’escolaritza el nen a l’arribada:

No ha pogut establir vincles d’exclusivitat. No té unes figures de referència internalitzades (es sentirà perdut)El tornem a posar en un entorn de molts nens i un sol adultNo tindrà mai l’experiència d’atenció continuada d’un sol adultS’haurà de tornar a sotmetre a un ritme que no està organitzat en funció de les seves necessitats individualsNo ha adquirit la capacitat d’expressar les seves necessitats de forma adequadaLa seva tolerància a la frustració es baixaPot tendir al sotmetimentEl que l’escola proposa cau en el “buit”

Possiblement tindrà un idioma diferentNo té cap noció d'hàbits escolarsHaurà de fer dos processos d’adaptació que s’interfereixen mútuament (familiar i escolar) No se li permet tenir experiències de relació amb un sol adult que ajuden a la construcció del jo i de funcions cognitives No tindrà les condicions per aprendre

L’ESCOLARITZACIÓ SEMPRE HA DE TENIR LLOC DESPRÉS DEL PROCÉS DE VINCULACIÓ

FAMILIAR

EN EL MOMENT D’ESCOLARITZAR EL MENOR:

Caldria valorar característiques diferencials següents:

Edat

Experiències en el passat d’escola

Què porta a les famílies a escolaritzar el menor i treballar-ho

Com ha viscut el menor els canvis que suposa l’adopció, en quin moment està del procés d’adaptació

Si es veu oportú escolaritzar:

Valorar en quin curs integrarem al menor

Proposar una integració progressiva: el nen pot no tenir idea de què vol dir estar a l’escola

Valorar la possibilitat que inicialment tingui un adult que l’acompanyi

Observar quin procés d’adaptació fa el nen

Parlar amb la família d’aquest procés

Anar fent-se a la idea del nivell maduratiu (és freqüent la disharmonia)

Observacions durant els primers dies/setmanes

Com es separa dels paresRelació amb mestre Com reclama l’atenció i en quins momentsSi té límits “internalitzats”Nivell de comprensióCom viu i tolera les frustracionsQuines situacions l’inquieten mésNivell de joc simbòlicTolerància a les frustracionsCom interactua amb els iguals

Si no és possible retardar l’escolaritat:

Procurar l’entrada a l’escola el més progressiva possible

Oferir una atenció al màxim de personalitzada

Entendre la situació inicial d’excepció i de necessitats específiques

PROBLEMÀTIQUES FREQÜENTS

CONSULTES EN POSTADOPCIÓ

Dificultats en centrat atenció, dispersió

Problemes de conducta: activitat constant, impulsivitat, agressivitat, poca tolerància a les frustracions,

Problemes de relació amb iguals i amb els adults

Actituds front els aprenentatges: manca de curiositat, inseguretat (baixa autoestima)

Dificultats escolars : llenguatge establir relacions entre idees i conceptessimbolització (empobriment) orientació espai i tempspensament abstractedificultats en les funcions executives: planificació, organització Dificultats en la psicomotricitat: manca de maduresa a nivell visomotriu.

Una de les conseqüències de la vida en una institució és el trastorn del vincle (apego)

El vincle d’apego:

és una relació emocional perdurable amb una persona en específicaquesta relació produeix seguretat, assossec, consol, satisfacció i plaerla pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona provoca una intensa ansietat

Aquesta relació ofereix l’estructura funcional per atotes les relacions posteriors que el nen

desenvoluparà en la seva vida

Recursos a l’aula (especialment quan hi ha dificultats que pensem que tenen a veure amb trastorn del vincle)

Trobar maneres diferent de transmetre-li que el tenim en compteEntendre que la provocació és una necessitat d’atencióParlar-li a la cara, directamentValorar si entén el que li demanemAnticipar-se quan captem que s’inquietaPosar en paraules el que passa, verbalitzarExplicar-li què li passa enlloc d’avisar-lo contínuamentDividir les activitats que li proposem (segons possibilitats)Tenir l’ajut d’una persona a l’aula en els moments de gran dificultat

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT ADOPTIVAProcés durant la infància

El procés de construcció de la identitat s'inicia en la infànciaEls nens adoptats han d’integrar la seva realitat:

no han nascut dels pares amb els que viuenno coneixen part de la seva història prèvia a l’adopcióhi va haver uns pares que no varen poder tenir cura d’ells (abandonament)

En aquest procés haurà d’elaborar pèrdues i dolsEl nen necessita de l’acompanyament de la família adoptiva per a fer el procés d’elaboració i integracióAquest procés es fa al llarg de la infància i en relació a la seva maduració emocional i cognitivaLes diferències ètniques posen de relleu el fet de l’adopció

Diversitat familiar. El cas de l’adopció internacional

La diversitat familiar actual

Famílies monoparentals i monomarentalsFamílies homoparentals i homomarentalsFamília de pare i mareFamília reconstituïdaFamília amb fills biològics i adoptatsAltres

Particularitats de la família adoptiva

El fill ha nascut d’unes altres persones

El fill té una història prèvia a la vida familiar

La història prèvia és sovint plena de pèrdues i de carències

Cal estar disposat a reparar els efectes del passat i a ajudar a integrar la condició de fill/a adoptiu/va

Les particularitats des del nen adoptat

Sóc diferent (a molts nivells)

Voldria haver nascut dels pares, voldria ser com els altres

Tothom sap que no “sóc” dels pares

Per què no em van poder cuidar?

Qui eren els “altres”? On són? Van tenir més fills?

A qui he de dir que sóc adoptat?

Les reflexions des del nen que no és adoptat

Què vol dir que el van anar a buscar a ...?

Com pot ser que uns pares no vulguin al seu fill?

Si l’han abandonat és que era dolent?

A tots ens pot passar això?

Els seus germans són germans de veritat?

És bo ser adoptat?

Com contribuir a la comprensió de les particularitats de l’adopció

Treballar el concepte de família: una família és un grup de persones que viuen juntes, que s’estimen, i on els adults són els que tenen cura dels nens

Hi ha nens que viuen amb els pares dels que van néixer i nens que viuen amb uns altres pares que ho seran per sempre

Hi ha adults que poden tenir fills a la panxa i d’altres que no

Pensar conjuntament amb els nens què vol dir fer de pare i de mare

Ajudar a comprendre que hi ha persones que no poden fer de pare i de mare

Transmetre la idea que no poder cuidar un fill no vol dir no estimar-lo

Tenir cura del vocabulari; per ex. parlar de pares biològics o de naixement, i no de pares de veritat

Evitar transmetre idees vinculades amb solidaritat/pobresa

Evitar transmetre que quan uns pares no poden tenir cura d’un nen és per maldat

Explicar la incapacitat de fer de pares a causa de malaltia o per manca d’ajuts a tots nivells

Ajudar a respectar la privacitat dels altres nens

Diferenciar entre no crear tabús i parlar indiscriminadament d’aspectes concrets

Ajudar a respectar la privacitat dels altres nens

Diferenciar entre no crear tabús i parlar indiscriminadament d’aspectes concrets

Utilitzar materials

Tractar la diversitat familiar des de matèries diferents

Anar en compte amb les activitats que proposem; biografies, dia del protagonista, arbre genealògic, dia del pare, de la mare...

Parlar amb la família i coordinar-se (això no vol dir voler saber tota la informació de la història del nen)

Com tractar les diferències ètniques

Les diferències inicialment als nens no els agradenEn els nens adoptats la diferència ètnica vol dir no haver nascut de la família actual a la que estima, i també que va néixer d’uns altres que el van “abandonar”Sovint la vivència de diferència recau en nens que tenen autoestima baixaS’ha d’ajudar a positivitzar la diferència però també s’ha de fer espai al “no m’agrada”