CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Missa en sufragi dels Confrares Difunts

Montserrat, dissabte 22 de setembre de 2018

Cant d’entrada

Introit de la Missa de difunts

Pere Cubells

Kyrie

Missa de difunts Pere Cubells

Litúrgia de la Paraula

Lectura del llibre de la Saviesa 3,1-9 Déu accepta els justos com una víctima oferta sencera sobre l'altar

Les ànimes dels justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat.

Després de corregir-los amb moderació, Déu els donà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d'ell. Els ha depurat com l'or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.

Quan el Senyor vindrà a visitar-los, s'alçaran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll; governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre.

Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell, perquè dóna als seus sants el favor i la gràcia, i vindrà a visitar els seus elegits.

Salm Responsorial

Lectura segona Lectura de la primera carta de sant Joan 3,1-2 Veurem Déu tal com és

Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Al·leluia

Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 7,24-26 Vull que estiguin amb mi allà on jo estic

En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare, aquells que vós m'heu donat vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha

conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».

Homilia Sv 3,1-9; Sl 114; 1Jn 3, 1-2; Jn 17, 24-26

La celebració de l’eucaristia en sufragi dels difunts de la Confraria de la Mare de Deu de Montserrat és una confessió clara de la resurrecció de Jesucrist i una declaració de confiança vers la Mare del Senyor sota la protecció de la qual ens sentim tots els confrares. Fóra en va tota pregària a Déu i a la Mare de Déu per ells si Jesús no hagués ressuscitat i, amb ell, no haguéssim ressuscitat espiritualment tots els batejats en Crist esperant la resurrecció final per ell promesa. Celebràvem fa poc l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel com a penyora d’aquesta realitat de la resurrecció que Crist ha inaugurat, precedint a la seva mare i a tots nosaltres, amb la seva ascensió al cel.

Al Senyor, com a nosaltres mateixos, li dol però la mort dels qui l’estimen; sent a tocar de nosaltres el fracàs de la mort que el pecat de l’home provoca en cada ésser humà. La vida, la passió, la mort, la resurrecció de Jesús i el do de l’Esperit Sant són la seva resposta salvadora; per ells, pel Fill i per l’Esperit, la causa de la mort eterna, és vençuda i la vida de l’home s’omple d’esperança acollint la redempció del Crist i la santificació de l’Esperit Sant.

Les paraules d’avui de l’Escriptura ens donen confiança i ens encoratgen. En la primera lectura d’aquesta missa, la saviesa

d’Israel, dialogant amb un món hostil a la religiositat jueva, encoratjava a la fidelitat els creients que vivien immersos en una societat allunyada dels valors de la seva fe. “Les ànimes dels justos estan en mans de Déu, als ulls dels insensats semblaven que morissin...” Nosaltres, com aquella comunitat de la diàspora voltada d’una cultura aliena a la fe, també llegim aquest text com unes paraules de consol i d’encoratjament. La fe en Jesús ressuscitat ens dóna el sentit de la presència de Déu en la nostra vida que, si bé es va teixint entre conquestes, fracassos, alegries i dificultats, és la trama en la qual es forja la nostra personalitat i on anem descobrint el seu sentit vers l’absolut. ”Quan el Senyor vindrà a visitar-los s’alçaran com una flama (...) i el Senyor regnarà entre ells per sempre”.

La comunitat cristiana és aquella família de Jesús que escolta la Paraula de Déu i la guarda, aquella comunitat que camina a la presència de Déu refiada d’ell com Israel en el desert, segura de la seva presència, meravellada i feliç en aquesta realitat viva que dóna sentit i finalitat a la seva existència. Ho hem cantat en la resposta al salm: “Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor”; nosaltres ho fem amb el goig a l’ànima, caminant junts en el manament de l’amor, segurs d’arribar així un dia a la veritable terra promesa. És mirant aquest cim que preguem plens d’esperança en l’eucaristia: “Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la vostra glòria per Crist Senyor nostre pel qual vós, Pare, concediu al món tots els bens”. En Jesús som realment fills estimats de Déu, no s’ha manifesta encara com serem, com ens deia sant Joan, però sabem que quan es manifestarà serem semblant a ell perquè el veurem tal com és.

Maria ens anticipa aquesta visió de Déu. Tal com cantem en el Virolai: “Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s’obri a vostra llum”, la imatge de la Moreneta se’ns presenta com una epifania, una manifestació de la presència humana de Déu enmig del món, la manifestació concreta de la bondat de Déu en Jesucrist, d’un Crist entre infant i adolescent, rostre de la joventut creixent, que és signe de la vida eterna, senyal de la immortalitat que no coneix, ni l’estretor del sofriment ni els límits de la caducitat.

Les promeses humanes, per grans que siguin, sempre resulten petites per al desig de l’ànima humana. Tal com diu el salm: “els homes tots enganyen”, en totes les seves promeses hi plana l’ombra de l’efímer, la foscor de la mort; només la promesa de Jesús, refrendada en la seva pasqua, esvaeix la negror de l’enigma de la mort i ens obre a la visió de Déu per al qual tot viu i és present eternament.

La visió de l’Infant Jesús a la falda de la Mare ens ofereix encara una missatge pel present. Alçant la ma dreta a l’estil dels grecs clàssics, demana la paraula, i ho fa amb el somriure murri del qui guarda el secret més estimat. Part d’aquest secret el trobem en l’amor amb que ens ha parlat l’evangeli d’avui quan ens recordava aquella pregària que Jesús feu al Pare la nit del Dijous Sant: “Que l’amor amb que m’heu estimat estigui en ells i també hi sigui jo”.

Jesús vol que ja ara estiguem amb ell, prop del Pare, per sentir l’amor i la força que, com a home, ell sentí i li valgué el coratge en els moments més durs; vol que veiem la seva gloria, és a dir: la seva obra en favor nostre, que el reconeixem com aquell que el Pare ha enviat a nosaltres talment com un pare envia el fill gran a fer les paus entre els germans petits. Amb això Jesús ens mostra

l’amor i la confiança que el Pare li té, és aquesta confiança i estima que el Senyor vol que també tinguem amb ell, una confiança que ens ajudi a superar els contratemps i els embats de la vida, un amor que ens ompli de joia i ens mogui a compatir la seva plenitud amb els qui conviuen amb nosaltres, de manera que tot mal pugui ser superat amb un bé més gran encara.

Des d’aquest amor que rebem i compartim, com a cristians i membres de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, oferirem aquesta eucaristia pels nostres difunts, perquè aquesta esperança la puguem veure acomplerta nosaltres un dia amb ells, i el goig i l’alegria dels àngels i dels sants sigui per a ells i per a nosaltres una realitat per sempre.

Pregàries

1-Per l’Església. Que el Senyor la guardi en pau i la faci créi-xer, per tal que la Paraula de Déu arribi a tots els homes.

2-Pel Papa Francesc i per tots els bisbes. Que Déu els ompli dels seus béns i guiï el seu govern amb la seva mà poderosa i clement.

3-Pels qui tenen el govern dels pobles. Que Déu els faci el do de la saviesa i els ompli el cor d’un desig de pau.

4-Per tots els qui pateixen; pels pobres, pels malalts, pels pre-sos, pels migrants. Que el Senyor els enforteixi i protegeixi la seva feblesa de tots els mals.

5-Per tots els pelegrins de Montserrat i pels qui, de lluny es-tant, s’encomanen a la Moreneta. Que Déu escolti les seves pregàries i els doni una fe introntollable en el seu amor.

6-Pels confrares de la Mare de Déu de Montserrat que han mort en aquest darrer any: Marcel Casanovas, Rosa Viladegut, Neus Lafont, Loreto Mateu, Lola Aleix, Josep Prat, Francesca Ros, Magda Pifarré, Carme López Mir, Lluís Virgili i Teresina Trilla, del Centre de Lleida. Montserrat Blasco Margui, del Centre de Reus. Maria Crous Pimàs i Jaume Puig Rifà, del Centre d’Arenys de Munt. Maria Dolors Esteve, Carme Gon-fraus, Pilar Moncunill, Montserrat Moncunill, Núria Vives, Ignasi Ferré, Teresa Esteve i Luisa López, del Centre de Valls. Francesc López, Paquita Paredes i Rosa Clotet, del Centre de Monistrol de Montserrat, i per tots els difunts. Que el Senyor els aculli al seu costat amb Santa Maria i tots els sants.

8-Per tots els qui ens hem aplegat a Montserrat per celebrar l’eucaristia en aquesta festa del Naixement de la Mare de Déu; per la comunitat de monjos, pels escolans, pels treballadors del santuari, pels oblats i pels confrares de Montserrat, i per tots els pelegrins. Que Déu ens faci el do de poder reconèixer la seva voluntat i de saber seguir-la, com ho feu amb Santa Ma-ria.

Ofertori

In paradisum Juan Esquivel

Comunió

Ave verum William Byrd

Salve Regina Felice Anerio

Virolai Jacint Verdaguer / Josep Rodoreda

Cor: De Canendi Elegantia Director: Francesc Garrigosa. Orgue: G. Andreu M. Martínez osb

Avui hem pregat als peus de la Mare de Déu de Montserrat en sufragi dels Confrares difunts.

Delegació de Lleida Marcel Casanovas, Rosa Viladegut, Neus Lafont, Loreto Mateu, Lola Aleix, Josep Prat, Francesca Ros, Magda Pifarré, Carme López Mir, Lluís Virgili, Teresina Trilla.

Delegació de Sant Joan Baptista, de Reus

Montserrat Blasco Margui.

Delegació d’Arenys de Munt Maria Crous Pimàs, Jaume Puig Rifà.

Delegació de Valls

Maria Dolors Esteve Vda. Travé, Carme Gonfraus, Pilar Moncunill Cirac, Montserrat Moncunill Cirac. Núria Vives Vda Casas, Ignasi Ferré Cabré, Teresa Esteve Vda Huguet, Luisa López Fandos.

Delegació de Monistrol de Montserrat Francesc López Falcó, Paquita Paredes Martínez, Rosa Clotet Serrano

Que amb els nostres germans monjos, amb els nostres familiars i amics, i amb tots els fidels difunts, reposin en la pau de Déu.