1

Pla d'usos de l'edifici de la Misericòrdia Documentació per sol·licitar i elaborar el pressupost 1. Sol·licitant El promotor de l'encàrrec és el Consell de Mallorca, propietari de l'edifici. 2. Objecte de la sol·licitud Redactar un pla d’usos de l'edifici de la Misericòrdia. 3. Justificació El Consell de Mallorca vol posar en relleu l'edifici de la Misericòrdia i potenciar-ne els usos culturals.

Per això, es crea una comissió tècnica que per impulsar la redacció d'un pla d’usos que ha de permetre planificar els diferents usos que actualment acull l'edifici i preveure’n el creixement i la creació de nous espais culturals.

Tot això es planteja per la la posada en marxa imminent de la segona fase del «Pla director. Avantprojecte de rehabilitació integral i ampliació de l'edifici», un ambiciós pla de reforma que va aprovar el Ple del Consell de Mallorca l'1 de juny de 1998.

Paral·lelament, el desembre de 2016, el Ple del Consell de Mallorca va aprovar per unanimitat crear el Museu d'Art del Consell, que vol dotar d'un discurs global, integrat, ordenat i coherent el Fons d'Art del Consell, alhora que vol potenciar la política d'exposicions de la institució. Aquest Museu d'Art té com a finalitat dotar d'un discurs museogràfic propi quatre espais diferents que pertanyen al Consell: l'edifici de la Misericòrdia, el palau del Consell, l'edifici Krekovic i la finca de Raixa. 4. Protecció jurídica de l'edifici Es tracta d'un edifici inclòs en el «Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma», clau 04/21, grau de protecció B. 5. Fitxa tècnica de l'edifici

A. Entorn o context

Ubicació: plaça de l'Hospital, 4. 07012 – Palma. Edifici vuitcentista, seu de l'antiga Casa de la Misericòrdia, institució benèfica, articulada entorn de dos patis (el d'homes i el de dones). L'edifici ocupa una illa sencera, el terreny presenta un desnivell just en el límit entre el nucli antic i les noves vies de circulació. El conjunt exerceix un clar impacte arquitectònic en l'entorn urbà circumdant.

B. Cronologia

Principis de 1817. Final d'obra 1867. El 1817, el mestre d'obres de la Misericòrdia aixeca els plans del nou edifici.

2

El 1831 s'ha acabat la façana principal. Del 1831 al 1836, es construeix la capella atribuïble a Juan Sureda. El 1876 es considera acabada la segona fase (departament d'homes). Del 1877 al 1889 s’hi fa una gran ampliació. El 1977 l'edifici canvia d'ús.

C. Autoria

Pere Sureda Bauzá (mestre d'obres), Juan Sureda Ripoll (arquitecte), Miguel Rigo (arquitecte), Joaquín Pavia (arquitecte). D. Descripció El conjunt és d'un estil eclèctic neopal·ladià. Gran part de l'obra s'atribueix a Juan Sureda Ripoll. Durant la seva construcció es distingeixen dues «etapes»: el departaments de dones i el departaments d'homes.

El primer es va edificar, bàsicament, a la primera meitat del segle XIX. El segon, a partir del 1850. El departament de dones consta d'un pati central envoltat per quatre ales. Consta de planta baixa i tres pisos, el darrer de dimensions reduïdes. Exceptuant la façana exterior, sobretot la principal i la capella, domina la nuesa arquitectònica. La façana principal té una gran unitat d'estil i mereix una menció especial la capella, atribuïble a J. Sureda. És de planta basilical amb absis semicircular, cobertes de mig canó i columnes jòniques d'escala monumental gairebé adossades als murs.

El segon nucli de la Misericòrdia (departament d'homes) té una riquesa arquitectònica més gran i la influència de Palladio es fa més patent. Presenta el mateix esquema que el primer nucli, o sigui, gira entorn d'un pati central. Aquesta part de l'edifici confina amb el jardí botànic, també atribuïble a Sureda. En aquest segon nucli varen intervenir també M. Rigo i J. Pavia. E. Estat de conservació actual Mal estat general, excepte la 1a fase ja feta de la rehabilitació integral de l'edifici.

El percentatge d'edifici desocupat a causa de problemes d'habitabilitat i problemes estructurals és aproximadament del 33 %.

Nivells Plantes Superfície construïda

Nivell 0 Planta baixa (via Roma) 1.031 m2

Nivell 1 Planta entresòl 1r (via Roma) 726 m2

Nivell 2 Planta primera (via Roma) 621 m2

Nivell 3 Planta baixa (Pl. Hospital) 3.193 m2

Nivell 4 Planta primera (Pl. Hospital) 2.963 m2

Nivell 5 Planta segona (Pl. Hospital) 3.007 m2

Nivell 6 Planta tercera (Pl. Hospital) 2.899 m2

Nivell 7 Planta quarta-instal·lacions (Pl. Hospital) 194 m2

3

N. 0-7 Totes les plantes 14.634 m2

6. Informació sobre les reformes de l'edifici Com s'ha assenyalat, el Consell de Mallorca és l'autor i promotor del «Pla director. Avantprojecte de rehabilitació integral i ampliació de l'edifici». La redacció del qual correspon als serveis tècnics de la institució.

- Aquest Pla director es redacta el 1998 i es desenvolupa amb vista a una execució per fases (5), s’aprova en el Ple de la institució el mateix any.

- El març de l'any 2003 es rep la 1a fase d'obra corresponent a aquest Pla director.

- En l'actualitat és a punt d'iniciar-se la 2a fase amb les zones d'intervenció següents:

Edifici de l’antic Hospital de Nit (nivell pati) Pati de les dones Edifici de l’antic dipòsit de l’Arxiu General (Nivell jardí)

Línia blava: primera fase Línia vermella: segona fase

Les fases constructives per recuperar l'edifici de la Misericòrdia vénen determinades pels nuclis de comunicacions. Una vegada més, aquests elements són determinants. Qualsevol sector o ala d'edificació que s’hagi recuperat, necessitarà el nucli per establir: l’accessibilitat necessària des de la planta d'accés, la sectorització horitzontal entre les diverses ales, el funcionament vertical del mateix sector, la probable concentració d'infraestructures d'instal·lacions del sector, el recorregut vertical per les instal·lacions, la identificació i personalització que l'usuari farà d'un edifici tan extens, i, també la representativitat que l'edifici requereix des de la ciutat. El Pla director de 1998 ja preveia una distribució d'usos, però vist el llarg lapse de temps transcorregut des que es va redactar i els canvis que han afectat la distribució de personal, es fa necessari revisar-lo i fer-ne una nova planificació. En aquell moment, els factors principals que varen condicionar la distribució d'usos varen ser: les característiques físiques dels diversos espais per als usos assignats, la

4

capacitat de càrrega de les estructures portants, la qualitat arquitectònica dels espais, l'orientació, l'accessibilitat, la representativitat... De resultes d'altres actuacions concurrents a la finalitat del Pla director, s'han rehabilitat, anys enrere, les dues façanes del pati d'homes (pati gran) que no havien estat objecte de rehabilitació en la primera fase. Queda, per tant, rehabilitat el conjunt de façanes del pati d'homes i el paviment. Tenint en compte que la segona fase rehabilita també les façanes interiors del pati de dones i el paviment, podrem considerar acabada l'actuació al pati de dones. Com podem observar, la segona fase complementa la primera i evidencia un desenvolupament natural de l'obra ja iniciada. Això facilita enormement la comprensió funcional de l'edifici i la comprensió de l'elecció d'aquesta part de l'edifici per continuar amb la rehabilitació integral. Aquesta segona fase, queda emmarcada com la primera, en una rigidesa inusual conferida per la mateixa morfologia de l'edifici, els seus murs gruixuts i portants, les petites crugies, el desenvolupament marcadament horitzontal, etc. Encara així, el projecte vol liderar una colonització dels espais, amb un esponjament previ d'aquests, per aconseguir una permeabilitat visual interior i una flexibilitat d'utilització màxima. Assegurant-nos així, que l'ús establert avui no serà una trava per a l’ús que se li vulgui donar en un futur. 7. Actuals usos de l'edifici Usos públics:

Biblioteca de Cultura Artesana Biblioteca Luís Alemany Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) Jardí botànic Sales d'exposicions temporals Usos administratius:

Usos administratius de diferents departaments del Consell de Mallorca amb un total de 130 llocs de treball: Ús majoritari: Departament de Cultura, Patrimoni i Esports (97) Usos minoritaris: Departament de Modernització i Funció Pública (13) Departament d'Economia i Hisenda (20) Departament de Participació Ciutadana i Joventut (3) Aquestes quantitats són susceptibles de modificació. Els usos actuals se circumscriuen a les dependències que envolten el pati d'homes, i no en la totalitat. Les dependències que envolten el pati de dones estan en desús, a excepció de la capella i l'edifici d’entrepatis, que acullen sales expositives i l'Arxiu del So i la Imatge (ASIM).

5

7.1. Biblioteca de Cultura Artesana Dades d'ocupació de la Biblioteca en metres quadrats:

OFICINES DIPÒSITS

EspaisEspaisEspaisEspais MidesMidesMidesMides llocs de llocs de llocs de llocs de lecturalecturalecturalectura MidesMidesMidesMides llocs de llocs de llocs de llocs de lecturalecturalecturalectura MidesMidesMidesMides MidesMidesMidesMides MidesMidesMidesMides llocs de llocs de llocs de llocs de lecturalecturalecturalecturaEspai d'us públic 259 m2259 m2259 m2259 m2 68686868 100,8 m2100,8 m2100,8 m2100,8 m2 32323232 ¨¨ ¨¨ 359,8 m2359,8 m2359,8 m2359,8 m2 100100100100Espai de treball intern ¨¨¨¨̈̈¨¨ ¨¨¨¨̈̈¨¨ 3,73 m23,73 m23,73 m23,73 m2 ¨¨¨¨¨¨¨¨ 41m2 ¨¨ 44,73 m244,73 m244,73 m244,73 m2 ¨¨¨¨̈̈¨¨Dipòsit de documents ¨¨¨¨̈̈¨¨ ¨¨¨¨¨¨¨¨ ¨¨ 466 m2 466 m2466 m2466 m2466 m2 ¨¨¨¨̈̈¨¨Superfície útil total 743 m2743 m2743 m2743 m2 ¨¨¨¨̈̈¨¨ 104,53 m2104,53 m2104,53 m2104,53 m2 ¨¨¨¨¨¨¨¨ ¨¨ ¨¨ 847,53 m2847,53 m2847,53 m2847,53 m2 ¨¨¨¨̈̈¨¨TOTALTOTALTOTALTOTAL2016SALA PRINCIPALSALA PRINCIPALSALA PRINCIPALSALA PRINCIPAL SALA D'ESTUDISALA D'ESTUDISALA D'ESTUDISALA D'ESTUDI

Dades d'ocupació dels dipòsits en metres quadrats: Dades d'ocupació en metres lineals (any 2016):

Lliure accés 247,15 Sala A 335,54 Sala B 320,98 Hemeroteca 701,9 Dipòsit Legal (llibres) 186 Total dipòsits 1.544 Total 1.792 Nombre de socis 2015:

Socis 2015

Nous socis per any

1.417

Total socis

28.239

DipòsitDipòs itDipòs itDipòs it m2Altells A i B 145Dipòsit legal 88Hemeroteca 131Altell Hemeroteca 102Total 466

M2 dipòsits 2016M2 dipòsits 2016M2 dipòsits 2016M2 dipòsits 2016

6

Resum d'activitats 2015:

Visitants 149.503 Mitjana mensual de visitants 12.458 Socis 28.239 Col·lecció 70.525 Transaccions de préstec 72.099 Sessions de servei d'Internet 15.581 7.2. Biblioteca Lluís Alemany Dades d'ocupació de la biblioteca en metres quadrats:

Dades Biblioteca Lluís Alemany

Superfície útil 416 m2

D'ús públic 180 m2

Lleixes llibres i revistes 325 m

Mobles per a plànols 5

Mobles per a postals 1

Resum d'activitats 2015:

Resum activitat BLA 2015

Visitants 639

Consultes 24.161

Reproduccions fotogràfiques 935

Fotocòpies 434

Exposicions 3

7.3. Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) Biblioteca auxiliar de l'ASIM Ocupació en metres lineals: 90 m Unitats: 5.000 exemplars Arxiu audiovisual de l'ASIM Ocupació en metres lineals: 490 m Unitats: 250.000 unitats

7

7.4. Sales d'exposicions temporals Ràtio de visitants per exposició: 300 / 400 visitants Ràtio de visitants en exposicions importants: 1.000 visitants (mitjana diària en

exposició de 3 mesos de durada: 18 visitants/dia)

7.5. Conclusions prèvies sobre els usos culturals actuals La Biblioteca de Cultura Artesana, amb diferència, és la que més activitat genera, la que té més projecció pública i la que preveu un creixement més gran en espai. Les sales d'exposicions temporals donen unes ràtios de visitants molt pobres. La seva ubicació a la part posterior de l'edifici, l'escassa senyalització des de l'exterior i les dificultats de circulació del propi edifici no ajuden a la projecció exterior. El resum d'activitats de la Misericòrdia 2016 dóna un total de 697 activitats, de les quals 27 corresponen a exposicions temporals.

Reunions 174 Cursos/jornades/conferències 49 Exposicions 27 Rodes de premsa 45 Fires/festivals/actes benèfics 28 Presentacions /lliuraments de premis

16

Filmacions 21 Concerts/teatre 6 Tallers / activitats infantils 31 Assajos 298 Altres 2 TOTAL ACTIVITATS 697

8. Futur Museu d'Art del Consell de Mallorca

Els béns amb valor històric i artístic propietat del Consell de Mallorca es reuneixen sota l'epígraf 3 de l'Inventari General. A la taula següent apareix el nombre total d'ítems i el nombre d'obres que, potencialment, es poden exposar al públic.

El Fons d'Art està inventariat i catalogat. Quant a la col·lecció pictòrica, comptam amb dues publicacions editades pel Consell de Mallorca: «Fons d'art contemporani del Consell de Mallorca (1980-2007)» i «Fons de pintura del Consell de Mallorca (1650 c. – 1939)». També comptam amb una publicació sobre la Col·lecció Marroig: «La ceràmica de la col·lecció Marroig».

8

Epígraf 3: béns amb valor historic i artístic del Consell de Mallorca

Classificació Nre. obres

Fons antiga Diputació (1650 c.- 1939) 172

Fons antiga Diputació (1940-1979) 22

Col·lecció Art Contemporani (1980-2007) 247

Col·lecció Art Contemporani (2008-...) 47

Projecto Noves Presències 122 Conjunt obra gràfica «Homenatge a Costa i Llobera» 18

Conjunt obra gràfica Juli Ramis 42

Escultura antiga Diputació 5

Subtotal pintura - escultura - obra gràfica - instal·lació - videoart 675 Mobiliari amb valor historic i artístic antiga Diputació 168 Mobiliari històric Biblioteca Cultura Artesana 1 Mobiliari històric «Infància i Familia» 50 Subtotal mobiliari històric 219 Col·lecció Marroig (ceràmica - ferro) 268 Premis d'Artesania de Mallorca 10 Orfebreria i arts decoratives antiga Diputació 82 Cartells Teatre Principal 102 Tèxtils antiga Diputació 4 Instruments musicals 1 Vehicles 1 Subtotal altres béns amb valor històric 468 Museu de l'Esport 18 Obres cedides al Bisbat de Mallorca 10 Casa Museu Llorenç Villalonga 1 Subtotal obris cedides 29

TOTAL OBRES CIM 1391 TOTAL OBRES QUE POTENCIALMENT ES PODEN EXPOSAR 943

9

9. Objectius del Pla d'usos i aspectes que cal tenir en compte per redactar-lo L’objectiu prioritari és potenciar la visibilitat de l'edifici de cara a l'exterior i potenciar-ne els continguts culturals. Partint del creixement exponencial quant a l'aprofitament i ús de l'edifici que es produiran a partir de l'execució de la 2a fase del Projecte de rehabilitació integral, cal:

1. Analitzar l'estat actual dels usos de l'edifici i la seva zonificació.

2. Proposar iniciatives que optimitzin els usos actuals i permetin preveure’n el creixement.

3. Proposar usos culturals a partir de l'anàlisi de l'actual oferta cultural a Palma i a Mallorca.

4. Proposar tots els nous objectius / usos que es considerin oportuns per assolir l'objectiu prioritari esmentat al principi.

5. Proposar la zonificació de l'edifici atenent els usos actuals i els usos previstos/proposats en aquest document.

6. Analitzar les circulacions interiors, accessos, etc. i presentar propostes d'optimització.

7. Analitzar la viabilitat econòmica per adequar els espais als usos culturals.

El Consell de Mallorca amb els seus serveis tècnics projecta i dirigeix les obres de reforma de l'edifici, per tant, no necessita assistència exterior en aquestes dues comeses. 10. Pressupost A l’hora d’elaborar el pressupost, sobre la base dels objectius esmentats en l'apartat anterior, s'haurà d'assenyalar:

1. Preu per elaborar el pla d'usos.

2. Tipus d'equip de treball que l’ha d’elaborar (professionals, equip multidisciplinari...).

3. Temps estimat per elaborar-lo.

10

Fotografies generals de l'edifici

Façana des de via Roma

Façana des de via Roma

11

La mateixa façana des del jardí

La mateixa façana des del jardí

12

Façana des del c/ del bisbe Campins

Xamfrà c/ del bisbe Campins i c/ de la Misericòrdia

13

Façana c/ de la Misericòrdia i accés al pati de les dones

Interior del pati de les dones

14

Façana del c/ de la Misericòrdia

Façana c/ de la Misericòrdia des de la plaça de l'Hospital

15

Interior del pati dels homes

Conjunt de l'edifici i del jardí baixant per la costa de la Sang

16

Xamfrà de la costa de la Sang i la via Roma

Edifici, sòcol de la façana de via Roma des del jardí

17

Fotografies de les zones d'intervenció fase 2

Pati de les dones i façanes int. paral·leles al c/ del bisbe Campins i via Roma

Façana interior paral·lela a via Roma