GORA DE CAN ALCOVERAULA DE FILOSOFIA

PROGRAMA DE DIA 27 DE MAR DE 2015NIETZSCHE

Per al pblic en general:1. Documental de la BBC sobre la vida i lobra de Nietzsche (48 minuts): https://www.youtube.com/watch?v=_4QzGGSogfI2. Fragment de la pellcula Ms enll del b i del mal de L. Cavani amb el lied Himne a la vida, amb msica composta per Nietzsche sobre el poema compost per Lou Salom (per comprovar la centralitat del concepte vida a Nietzsche (2:36 minuts): https://www.youtube.com/watch?v=K8n6hQ1PHIg3. Biografia de Rdiger Safranski Nietzsche: biografia del seu pensament, considerada una de les millors exposicions actuals sobre el pensament de Nietzsche.

Per a lestudi i Selectivitat:1. Nietzsche a la web filoxarxa: http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ulti8nl1.htm2. Apunts per a 2n de batxillerat de lIES M.A. Capmany: http://blocs.xtec.cat/zadig/files/2010/09/nietzsche.pdf3. Presentaci de la biografia i les obres de Nietzsche: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2008/05/nietzsche-vida-i-obres.html4. Presentaci de la filosofia de Nietzsche: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2013/05/presentacio-de-la-filosofia-de.html5. Selecci de textos per a la selectivitat: http://classedefilosofia.blogspot.com.es/2012/04/seleccio-de-textos-de-nietzsche.html

CLAUS PER ENTENDRE LA FILOSOFIA DE NIETZSCHE Nietzsche s un autor conegut, el que no vol dir ben conegut. Hi ha moltes idees prvies sobre ell que shan daclarir amb els propis textos de Nietzsche. Per dir-ho dalguna manera, shan dabandonar els preconceptes del personatge Nietzsche per aprendre la seva filosofia original. La histria de la tergiversaci de la germana i de lapropiaci del nazisme encara sha de tractar per desfer els malentesos. Lestil de fer filosofia de Nietzsche es presta a malinterpretacions. Molts pensaments estan escrits en aforismes, textos breus que contenen idees expressades amb la intenci de causar un efecte en el lector. Nietzsche escriu a martellades, pegant cops per colpir el lector. El seu llibre Aix parl Zaratustra est escrit com un poema simfnic, amb mltiples referncies bbliques invertides per escenificar les seves idees. A pesar de les fases o etapes en que sempre es divideix lobra de Nietzsche hi ha un contnuum des de El naixement de la tragdia fins a Ecce homo. La crtica a la cultura occidental, s a dir, a la filosofia, la moral, la religi, la cincia, etc., seria aquest fil conductor de tota la producci nietzschiana. Els temes que shan de conixer sn:O El principi de lerror occidental: les forces apollnies i dionisaques.O Denncia del nihilisme: Du ha mort. O Superaci del nihilisme: ultrahome (bermensch), voluntat de poder, transvaloraci de tots els valors i etern retorn.O La crtica a lepistemologia clssica, al concepte de veritat i la importncia del llenguatge: Veritat i mentida en sentit extramoral. Probablement el concepte ms malinterpretat de tots els anteriors sigui el de bermensch que es tradueix habitualment per superhome i que ha portat a confondre la proposta de Nietzsche amb superherois de fora fsica superior i sobrehumana. Per aix, molts traductors actuals prefereixen emprar ultrahome en comptes de superhome, per emfasitzar que aquest ultrahome s la superaci de lhome actual o ltim home. Lultrahome ser lhome que assumeixi el nihilisme i el superi emprant la fora interna que s la voluntat de poder, la voluntat de vida, creant nous valors i superant la prova de letern retorn, volent que tot el que li succeeix sigui bo o dolent- es torni a repetir, noms aix se li diu un SI rotund a la vida. Lexpressi Du ha mort significa que totes les referncies metafsiques, les veritats absolutes, permanents i invariables no existeixen, el mn intelligible de les idees de Plat s una illusi. Voluntat de poder vol dir voluntat de vida, voluntat dafavorir la vida, voluntat de voler sempre ms vida, voluntat de voluntat. Es contraposa a la voluntat de no res, que va en contra de la vida. La vida vol i ha de voler sempre ms vida. Transvaloraci de tots els valors consisteix en la inversi dels valors que han prevalgut des de linici de lerror al mn grec i shan fet servir pel cristianisme. Aquests valors sn nihilistes i shan de substituir per valors que afavoreixin la vida. Lultrahome se situa ms enll del b i del mal i valora des de la voluntat de vida. s la moral de senyors contra la moral del ramat. Letern retorn s la doctrina cosmolgica i tica de Nietzsche. El temps s circular i per aix tot es repeteix i repetir sempre. La prova tica consisteix en voler que tot es torni a repetir, noms aix es dna un SI total a la vida. La veritat no s res ms que una metfora que hem oblidat que ho s. El llenguatge s essencialment metafric per ara el feim servir com si tingus referents al mn. Tot sn interpretacions des duna perspectiva. Tot coneixement s una perspectiva derivada de la voluntat de poder que hi ha darrera.