CONTE MOTOR

1. Objectius:

- Fer als xiquets protagonistes del relat.

- Desenvolupar les capacitats físiques.

- Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva del xiquet, fent-lo interpretar

corporalment allò que s’està verbalitzant.

- Afavorir les àrees cognitiva, social, afectiva i motora.

- Globalitzar el llenguatge musical i oral, partint del conte, sent aquest el centre

d’interés.

- Desenvolupar les qualitats motrius coordinatives.

2. Continguts:

Conceptual:

- Conte

- Activitat motriu

- Relaxació

- Recursos expressius (gestos i moviments)

Procedimental:

- Dramatització del conte motor

- Representació amb el cos de diferents moviments a través del conte

- Imaginació i creativitat corporal mitjançant el relat del conte

Actitudinal:

- Despertar l’interés per activitats que fomenten la creativitat i la imaginació

- Interés pel relat del conte

- Mostrar interés en utilitzar el cos de forma expressiva

3. Recursos materials

- Conte

- Sons de fenòmens naturals i peces musicals

4. Espai

El conte es podrà realitzar tant dins del gimnàs com a l’exterior. Es deurà tindre en

compte que si es realitza l’activitat en un espai obert, deurà de seleccionar-se un

lloc tranquil, sense massa estímuls actius, per a que no es done distracció alguna

per part de cap xiquet ni xiqueta.

• Cuento: QUATRE AMIGUES

Com cada any ha arribat el temps en què els dies acurten, les nits són més llargues i al carrer fa molt molt de fred. Benvolgut hivern! Quina alegria dona traure les mantes, els abrics i les botes d’aigua, quina felicitat obrir la finestra i... tot es de color blanc!, està nevant, està nevant! Nicolau i Nicoleta, dos germans molt juganers i impacients volen anar a jugar amb la neu al carrer, de manera que es posen una bona muda d’abrigar, unes botes ben calentetes i es planten un barret de al cap i uns guants de llana a les mans i ràpidament es fan al carrer. L’emoció els anima a fer una divertida guerra de neu, amb les dues mans agafen la neu de terra, aprestant-la be fan boles i... que comence la batalla! Es llancen l’un a l’altra les boles, ella li pega al cap, ell vol tornar-li-la, però no te quasi punteria i li pega a l’esquena, ella és molt ràpida i quan veu que va a tornar a sofrir un atac aconsegueix esquivar la bola que va dirigida a la seua panxa. Tot son rialles i felicitat fins que... (so de tro)

Què ha estat això? Algú ho sap? Quina por! Nicolau i Nicoleta han sentit parlar i diuen que el seu nom és tempesta i que a sovint apareix en hivern. Els dos germans corren

cap a casa, estan molt nerviosos, els trons son molt sorollosos i els llamps perillosos. Una vegada a casa, els xiquets es claven als seus llits tapant-se amb les mantes fins a cobrir-se el cap, no paren de tremolar, estan molt espantats.

Fora, al carrer no hi ha ni una ànima, igual que els dos germans, la resta de persones i animalets han buscat refugi per a no sofrir la tempesta. Pareix ser que poc a poc va cessant, que tot torna a la calma, però el cel és gris i això no els produeix felicitat ni a Nicolau ni a Nicoleta, no somriuen, estan un poquet tristos perquè no fa oratge de jugar al carrer. Encara que tristos, ja estan més calmats i se’n van a dormir a la espera impacient de que arrive el bon temps, amb un poquet de sort, al despertar haurà eixit el Sol.

De sobte, d’un dia per a un altre arriva la Primavera (peça musical La mañana de E.Grieg), el Sol li dona la benvinguda brillant amb els seus rajos sobre el cel de color blau. Els dos germans desperten del seu somni hivernal, i sense pensar-ho es fan al carrer per gaudir del bon oratge, observen la natura i imaginen ser els animals que abandonen els seus caus per a saludar a Primavera, imaginen ser els cérvols, conills, llops i esquirols que corren d’ací cap allà pel bosc buscant alguna cosa que emportar-se a la boca. Imaginen ser els cucs que durant l’hivern havien estat a l’interior del seu capoll i ara el trencaven amb molta delicadesa desplegant a poc a poc les seues boniques ales de papallona i menejant-les avant i arrere per enlairar-se i fer vol suaument. També juguen a ser els arbres plens de fulles que menegen les seues branques al suau compàs de la brisa primaveral, i a ser les flors que obrin amb cura lentament els seus capolls molt coquetes elles per deixar veure a tothom els colors tan vius dels seus pètals. Nicolau i Nicoleta passegen meravellats , molt contents i tranquils perquè és Primavera, i passeja que passejaràs, de sobte els han començat a cremar els peus, són a la platja, el Sol és abrasador, la temperatura molt alta, quina xafogor! L’únic desig dels dos germans és anar corrent cap a l’aigua i llançar-se, i així ho han fet fins que... xofff!

(música instrumental de “Verano azul”) Ja està ací l’estiu! Tot és alegria a l’estiu, primera es banyen i naden, no paren de nadar, fan carreres per vore qui és més ràpid amb les braçades, més tard ixen a jugar amb les pales, no ho fan gens malament, però se’ls cau prou la pilota, després decideixen fer un castell d’arena i acaben arrebossant-se sobre l’arena amb la pell banyada, rodant i rodant fins quedar tots coberts d’arena.

En estiu tot són plans, no paren de fer plans! Un dia aniran al parc, altre dia a la piscina, altre dia al cine a l’aire lliure, altre dia muntaran en bicicleta, i altre... i altre... i altre... estan esgotats, cauen rendits al sofà de casa amb un ventall a la mà per a fer-se aire perquè estan quasi morts de la calor, necessiten un respir però no pot ser! Se’ls havia oblidat que en mitja hora havien quedat amb Miquel i Micaela per anar a berenar a l’albereda. A tota pressa es preparen un saquet cadascú amb un cantellet, una fruita i un suc i se’n van cap a l’albereda perquè ja fan tard. Els seus amics ja

estaven allí esperant-los, han muntat un pícnic meravellós sobre uns llençolets que han posat al terra.

Oh no! Sembla que avui no era el dia més indicat per al pícnic... (soroll de pluja suau) els xiquets s’han resguardat sota un arbre tan frondós que per sort no deixa passar l’aigua de manera que no es banyen. No para de ploure, però no és una pluja molesta, es suau, acompanyada d’una brisa agradable, fa olor a terra banyada, és molt agradable.

De seguida la pluja para, ix el Sol, acompanyant-lo al cel apareix l’arc de Sant Martí, tan brillant, amb tant de color... Els xiquets, meravellats, aprofiten els llençolets del pícnic per tombar-se al terra i observar aquell fenomen, quina tranquil·litat, no es pot estar millor, cadascú juga a imaginar i recordar coses felices. La suau brisa no ha cessar i és ella la que ajuda als arbres a que deixen caure les seues fulles a terra, és un senyal, la tardor, la tranquil·la tardor ha arribat. I amb olor a castanyes torrades, que estan fent en la casa més propera, Nicolau i Nicoleta esperen tranquils i feliços a que torne l’hivern, la primavera, l’estiu i de nou la tardor; quatre amigues que no van mai juntes però que són inseparables i que venen tots els anys, cada una a la seua hora per donar-nos situacions i sentiments d’allò més diversos. Elles, les quatre amigues es fan dir Les Estacions.

ENLLAÇOS DELS SONS I LA MÚSICA QUE UTILITZAREM PER AL NOSTRE CONTE MOTOR:HIVERN http://www.youtube.com/watch?v=FE35N3pe9JUPRIMAVERA http://www.youtube.com/watch?v=N8RUISaiqx0 (fins al minut 1:30)ESTIU http://www.youtube.com/watch?v=iWfWnjr_stITARDOR http://www.youtube.com/watch?v=YhLgb_mzFbs&feature=related