N.°340AnyXXIX FULL PARROQUIAL DE MONTUÏRI Juny 1981

Conversa amb el nostre Bisbe amb motiu de Ia Confirmació

«LA VIDA ES FER CAMI,PERO SABENT CAP A ON SE VA»Aquell vespre de dimarts. 19 de maig,

érem molts els joves que vàrem anar aveure el Bisbe. Tant Ia senzillesa de Ia sevamanera de tractar Ì xerrar, com Ia reacciódels joves varen fer que aviat hi hagués unclima de confiança i d'interes.

En aquest clima, D. Teodor va exposarels punts que presentam aqui resumits:

QUE ES ESSER CRISTIÀ

El Bisbe va començar Ia conversa expli-cant les característiques d'un cristià, i detot home i donà responsables, La vida ésfer camí. però sabent cap a on se va: imagi-nar una ruta, tenir esperança i coratge pertirar endavant. Ser cristià és viure totaaquesta realitat, comptant amb Jesucrist.

L'ETAPA DE LA JOVENTUT

Dins aquest camí que es Ia vida ens to-pam amb moments on hem de decidir, iprendre opcions personals, que tindrangran repercusio mes envant La joventut esel moment d'escollir, a distints nivells: a ni-vell professional i de fema: a nivell polític.on no es pot defugir Ia responsabilitat: anivell de pro|ecte de vida en comu. en elmatrimoni o altres opcions de servici a Iasocietat: a nivell de plantejament religiós iae te

PAPER DE LA CONFIRMACIÓ

I es en aquest nivell d'opció creient, quehi té lloc Ia Confirmació. Es llavors quan un|ove es pot preguntar amb serietat: «Quèsignifica Jesucrist per mi? Quina és Iameva meta. com a cristià? Quin tipus d'Es-glésia voldria tenir?- La confirmació no espot viure desenganxada del moment i de Iasocietat que vivim, amb totes les sevesexigències

(Passa a Ia 4'' pàg )

La tradició musical montuïrera

La vetlada que visquérem els montuirers Ia nit del passat dia 16 de Maig,congregats a l'església parroquial, hauria d'assenyalar una fita a Ia nostra llargahistòria musical.

Mitjançant aquest homenatge que rendirem al nostre il·lustre músic i missio-ner Pare òabriel Miralles amb motiu del 40è aniversari de Ia seva mort i el cente-nari de Ia seva ordenació sacerdotal, de passada també l'oferirem a les o:stintesinstitucions musicals de Ia nostra vila que amb el seu esforç i constant dedicaciódonen al nostre poble, a Ia gent que hi vivim, el rellevant caire artístic i sobretotmusical que sempre ens ha distingit.

Ja és antiga i ferma aquesta tradició musical de Montuïri: des dels /og/arsde l'Edat Mitja fins a Ia força simbòlica dels Cossiers... Des de Ia saba que ha vita-litzat les corals —una de les quals va animar el mateix Pare Miralles— fins a l'ac-tual inquietud del Cor Parroquial i de tots els qui per ell treballen... Des de IaBanda de Música, que té els seus origens allà pels anys 1872. tins el dinàmic Pa-tronat dels nostres dies, i amb tots els qui s'esforcen per a mantenir legitima unainstitució tan popular... Des del Pare Gabriel Miralles, tot un home, tot un músic,tot un missioner, passant pels incansables directors, fins a Ia competència mun-dialment reconeguda del Pare Antoni Martorell... les poderoses arrels del nostrepoble s'entrenuen amb Ia agradosa armonia de les notes.

EIs qui retérem homenatge —que fou tot el poble— al Pare Gabriel Mirallesens sentirem satisfets d'un deure complit, no sols perquè poguérem reconèixer elsseus valors humans, espirituals i musicals, sinò perquè mitjançant aquest acte,ens adonàrem solidàriament d'una altra obligació: Ia d'ajudar esforçadament atots els qui d'una o altra manera continuen i fomenten Ia tradició musical que dis-tingeix Montuïri.

MONTUÍRERS QUE HAN DESTACAT

EL PARE GABRIEL MIRALLESLa vida il·lusionada d'un Missioner dels SS.CC.

(Continuació)

GRAN AFICIONAT A LA MÚSICA

No hem dit que des de molt petit era moltaficionat a Ia música i que abans d'anar aCiutat Ja tocava el flautí a Ia xaranga delseu poble. Devers els quinze anys començàa cantar a lEsglésia del Socors i allà va se-bre que hi havia una colònia de seminaris-tes, que ocupaven les cel·les dels anticsfrares agustins, i en elles estudiaven, dor-mien i es feien el menjar eada qual per soncompte. Allò Ii paresqué una vida idealcomparada amb Ia tan penosa que ell duia.feia tres anys. Va fer Ia bona al Custos del'església, i ben prest va aconseguir el quetant desitjava.

talvis que va fer se comprà una mudada desenyoret, amb uns bons punys i una cor-bata de seda fina, i per complement es vafer arrissar els cabells, i més pareixia el filld'un comte que no d'un moliner.

Mentres tant, el nivell de Ia seva pietathavia arribat abaix de tot. Adesiara Ia grà-cia de Déu el visitava i Ii feia sentir remordi-ments terribles. Se sentia empresonat pelstres enemics de l'ànima i no sabia comdesfer-se'n. La lluita entre Ia vocació quehavia sentit des de petit i l'atracció del mónhavia arribat al punt més àlgid; però Ia grà-cia divina, que mai ens deixa, Ii fe'u veureque si volia ser sacerdot, havia de rompreradicalment amb tot allò, sense anar decomponendes.

Santuari de LlucNo hi cabia d'alegria. Allà pogué intensi-

ficar l'estudi de Ia música, i ben prest co-mençà.a tocar l'orgue, cridant l'atenció perIa seva música alegre. Tot Ii anava vent enpopa segons el món; però també augmen-taren horriblement els perills per a Ia sevavocació sacerdotal.

PERILLA LA SEVA VOCACIÓ

EIs seminaristes que allà residien no te-nien Superior que els vigilàs d'aprop. Erencom arbres joves sense politxó, i adesiaraen feien qualcuna de les seves. Sortien denit amb claus falses o es tiraven per unafinestra, per anar al teatre principal a veureDon Juan Tenorio o l'òpera BaIIo in mas-chera o el Faust. Altres vegades anaven alteatre de Ia Mercè, que era un poc més ba-rat, però més ordinari. Cercaven confessosde mànega ampla, que no els preguntassinsi estudiaven en el Seminari o a Montision.El nostre estudiant era un de tants. Més en-cara, amb l'excusa de Ia música, freqüen-tava una casa de Ia Plaça del Socors, on sereunien una partida de músics i muslco-nes, i allà cantaven i reien i feien qualquebrometa un poc salada.

Per aquell temps, se Ii oferiren unes clas-ses a gent menuda, que Ii redituaven unesvint-i-cinc pessetes cada mes, i amb els es-

EL TRIUMF DE LA GRÀCIA

Després de moltes vacil·lacions va triom-far Ia gràcia, i per més assegurar Ia sevaresolució, determinà prendre tonsura i l'hà-bit eclesiàstic. En preparació, va fer unsexercicis espirituals baix Ia direcció del P.Joaquim Rosselló, i en aquell sant recés vaagafar el cor amb les dues mans i deter-minà entregar-lo totalment a Déu i rompreper sempre amb les criatures.

Va entrar com intern en el Seminari, oncomençà a estudiar Teologia i a cultivarl'oració. PeI seu bon comportament es vaguanyar l'apreci dels seus Superiors, sobretot del Rector, D. Pere Josep Llompart, queIi confià Ia direcció de Ia música i el dis-pensà de tota paga.

L'ORDENACIÓ SACERDOTAL

Després de quatres anys de vida fervo-rosa, fou ordenat sacerdot el dia 22 demaig de 1880. Poc després era nomenat or-ganista i Vicaris segon de Ia parròquia deMontuïri, i en ella va realitzar un apostolatmolt fecund. El temps de llavors era moltdiferent del d'ara. Li sentírem a dir moltesvegades que els qui aleshores deixaven ha-bitualment Ia missa els dies de precepte espodien comptar amb els dits d'una mà i

que Ia pràctica que llavors es seguia aMontuïri amb els qui es volien casar erafer-los esperar fins que sabessin de memò-ria tot el catecisme petit.

El Vicari Miralles no sols exercitava elseu zel dins Ia seva parròquia sinó per totsels pobles del voltant. Tenia una gràcia es-pecial per predicar exercicis a jovenetes i amonges, i Ia seva predicació va fer un béincalculable per tot arreu.

L'IDEA DE FUNDAR UNA NOVACONGREGACIÓ

Per devers l'any 1890. va fer una visita alseu antic Director espiritual el P. JoaquimRosselló, que feia poc s'havia retirat a l'Er-mita de Sant Honorat, i amb l'aprovació iencàrrec del Sr. Bisbe, meditava Ia idea defundar una nova Congregació de Missio-ners. En veure'l. Ii digué: —No t'agradariaviure en aquesta soledat i adesiaria baixarals pobles veïns per a predicar exercicis imissions?. —No. —Li contestà ell —Esticbé aquí on estíc. I qui està bé que no esmogui. I se'n tornà a casa seva. Això noobstant, Ia proposta del P. Joaquim no Iifugia del cap. I pensava una i altra vegada:—I si aquesta fos Ia voluntat de Déu? Persortir de dubtes, determinà consultar-hoamb el Sr. Bisbe. ¡ estava com a segur queIi diria que continuàs fent bona feina a Iaparròquia. Però gran va ser Ia seva sor-presa, quan Ii digué que estaria molt con-tent de què es juntàs amb el P. Joaquim.Aquella resposta va ser per ell l'expressióde Ia voluntat de Déu. i a pesar de sentir-setan aferrat al poble de Montuïri, on se sen-tia tan estimat de tothom, determinà heroi-cament rompre amb tots els embarassos iseguir Ia vocació del cel i dur-la a termecom més prest millor.

CAP A SANT HONORAT

No comunicà a ningú el seu propòsit mésque a Ia seva família i al Sr. Rector. El dia 4d'agost de 1890 digué missa a trencd'auba, i després de besar les mans a sonpare i a sa mare, partí tot-solet cap a SantHonorat. Algunes beates molt fervorosesse'n temeren de Ia feta, i sospitant-se queles deixava per sempre, Ii corrien darrera.dient-li: —Sr. Biel, on va? EII sols les deia:—Callau, anau a ca-vostra. I deixant el seucor fet bocins, seguí el seu camí fins a SantHonorat, on va ser coralment rebut pel P.Joaquim i pel P. Francesc Solivellas, que Jase l'hi havia juntat un poc abans.

En aquells primers dies d'estada a SantHonorat hagué de sofrir Ia darrera prova Ia

(Passa a Ia 8" pàg.)

REPORTATGE

Conversa amb en Rafel Horrach«Montuïri és una vila amb un fort sentit de poble»

tContmuac^i

—Has aconseguit els objectius que etproposaves, en un principi?

—PeI que es refereix a l'objectiu perso-nal, dient que he estat «evangelitzat», crecque està aconseguit.

PeI que fa a l'objectiu pastoral, els resul-tats en l'Obra de l'Evangelització no es po-den mesurar fàcilment, perquè l'Esglesia alhora de fer valoracions no es pot regirpels mateixos criteris amb què ho feria unaempresa o un partit. En definitiva l'amo deles messes és l'Esperit, els creients somsimples treballadors que potser ens hàgimde limitar més a sembrar que a cercar derecollir fruits.

Amb tot. també, a nlvell humà, tenim unscriteris a l'hora de valorar una tasca ecle-sial, i en aquest sentit, a pesar de totes lesdeficiències i limitacions, crec que s'ha fetuna bona feina i n'estic ben content.

—Quina imatge et quedarà de Montuïri idels montuïrers?

—De Montuïri en tenc Ia imatge d'un po-ble amb molta capacitat de donar respostaals estimuls que se Ii presenten, amb unagran capacitat de mobilització a l'hora dedefensar interessos col-fectius, exceptuantper ventura grups minoritaris a què m'hereferit a Ia segona pregunta; una vila ambun fort sentit de poble, amb una càrrega de«memòria històrica» impressionant, que Iifa tenir una personalitat ben definida iatraient enmig d'altres pobles.

Entre els montuïrers en tenc Ia certesad'haver-hi fet bons amics. La meva preten-sió mai no ha estat coactivament de «con-vertir» ningú, sinó de fer possible espaisd'amistat on arribàssim a comunicar-nos Ianostra experiència profunda de vida. Ambmolts hem arribat a fer-ho, a distins nivells,naturalment. Fins i tot, a nivell formal, hansorgit grups de reflexió, de celebració i dere-producció de Ia fe que han nascut d'unllarg camí d'acompanyament i d'amistat.

—Com creus que està l'Església deMontuïri?

—Crec que està en un moment en què haaclarit els objectius i les mediacions per adur-los a terme. Un bon moment. No cal dirque, dit en dues paraules, els objectius nosón esser cap grup de pressió o de poder,ni una institució d'entreteniment de Iamassa, que afavoreixi l'evasió o l'alineaciódel poble, sinó més tost esser un fermentenmig de Ia massa, mai deslligat d'ella, pertal de fer-li prendre consciència d'uns va-lors que, valorant l'home en Ia seva dimen-sió personal i comunitària, es retrobi autò-noma davant tots els caciquismes i solidà-ria davant tots els intents de divisió.

• Agraesc Ia bona acollida

i obertura que han tengut

sempre amb mi»

PeI que fa a les mediacions empradesper assolir aquest objectius, crec que s'hihan posat i Ia pràctica fa creïbles i verificael programa ideològic: des de taules rodo-nes, al contingut de Ia catequesi o Ia Litúr-gia, etc.

—Podries assenyalar les mediacions aque et refereixes?

—Si; voldria assenyalar dues mediacions,concretament, per tal d'arribar a esser, en-mig de Ia massa, «ferment de comunitat»:

La corresponsabilitat dels seglars quehan tingut paraula en moltes situacions através de Ia creació de comissions i de Iacelebració d'assemblees. Això d'algunamanera ha fet creïble Ia paraula de «comu-nitat cristiana» i ha trencat l'esquemad'una Església monopoli de capellans.

L'esforç de proximitat i arrelament en Iapròpia realitat de Montuïri, Ia qual cosa hatrencat antics divorcis d'Església i realitatde poble, i ens ha fet recuperar Ia cons-ciència de missió: estar enmig del mónsense esser del món. Es a dir. mantenir-nosen Ia realitat amb una escala de valors i uncontingut diferents dels que proclama elsistema i l'ordre establert, que sien críticad'aquesta societat pel bé mateix d'aquestasocietat.

Es clar que pel fet de mantenir aquestaprioritat de treballs i aquesta pràctica éstambé una comunitat en un cert grau deconflicte. Però això és senyal de què ésuna comunitat víva. Només Ia mort alliberade tots els conflictes.

I endemés, com a cristians, tenim benclar que només a través de Ia Creu. neixl'Església: els primers cristians, els de Ia

i i

Pentecosta, són els mateixos del DivendresSant.

—Podries explicar els motius de Ia tevapartida de Montuïri?

—Ens tornam trobar amb un objectiupersonal i un objectiu pastoral. PeI que faal primer, els responsables de Ia meva for-mació i el Bisbe cregueren oportú que co-negués realitats de parròquies de caracte-rístiques diferents, abans que sigui orde-nat Per altra banda, Ia VaII de Söller reuniaaquestes característiques, i Ia necessitatendemés de personal, Ja que un sol equipparroquial s'havia de fer càrrec de tres pa-rròquies que superaven els deu mil habi-tants (Sóller, L'Horta i El Port de Sóller):Aquesta és Ia motivació personal.

-^3ue voldries dir a tots els montuïrers?—Simplement que els tenc ben presents

en el record i en Ia pregària, i que elsagraesc el que m'han ajudat a «convertir-me» aprenent molt dels seus valors, comtambé gràcies de Ia bona acollida i ober-tura que han tingut sempre amb mi.

AIs qui són creients, que malgrat estarllunyans geogràficament, estic en comunióamb els seus esforços per a construir iconsolidar Ia Comunitat Cristiana i viure elsvalors de l'Evangeli. Ja que, tant a Montuïricom a Sóller, som una única Església deCrist i feim feina dins una mateixa vinya.

I res més, que comptin amb mi, com es-peren en els amics, i a Sóller sempre sereuben rebuts.)

Entrevistadors:ANTÒNIA CLOQUELL iJAUME CLOQUELL

Conversa amb el Bisbe

¡Ve de Ia ' ' pag ;

CONFIRMACIÓ. EXPRESSIO LLIURE.SENSE PRESSIONS

Perque Ia Confirmació terqui sentit hade ser totalment lliure, sense comèdies nifingiments, sense acceptar pressions depart de ningu. ni de Ia família ni de l'am-bient. Ara be confirmar-se no vol dir temr-ho tot ben clar. per a tota Ia v>daConfirmar-se es prendre consciència d unadecisió cristiana, i manifestar-la publica-ment. Mes que arribar a una meta es elprincipi d un pelegrinatge, d un cami que sité una meta clara.

B.U.P. O PROFESSIONAL?

'A*J^lUV>JjtS*W-

<-•*

fc*V V "V*

A partir d'aquest moment, va auedarobert el diàleg I sortiren, entre altres,aquestes preguntes

—Es pot ser cristià, sense Confirmació?—En principi. Ia Confirmaoo no es Io

que defineix o marca un crist ià El Bap-tisme n'es el Signe definitiu Pero es mo!iimportant Ia Confirmació, perquè renovatot el plante|ament del Baptisme com acompromís, i perquè es rebre el Do de l'Es-perit, que dóna llum. força i claredat per aentendre Ia vida i Ia paraula de Jesus, ipoder-lo seguir amb decisió.

-̂ 3uina opció política està més prop del'opció cristiana?

—No hi ha cap opcio partidista que espugui anomenar cristiana, perquè totes tin-dran part dels seus programes, i sobretotde l'acció dels seus militants que contradiul'evangeli. Llavors, el cristià no pot seguiruna recepta exacta en Ia política: més béhaurà de cercar aquell partit o col·lectiuque mes s'acosti en el programa i en elsfets a l'ideal de Jesús. Per exemple, quetreballi perquè desaparesqui Ia pobresa imarginació, que creí solidaritat, que se-guesqui una línia pacifica i de perdó, querespecti en Ia pràctica els drets de tota per-sona, etc.

-No sembla que hi ha contradicció en-tre Io que deia Crist i Io que ha estat tradi-ció de l'Església?

Per una part, Ia gran quantitat decompanys que s'han retirat i s'estan re-tirant sempre seguit dels estudis, senseacabar B. U. P.. i que després d'haver-loacabat, no saben què fer. i per altra partIa gran majoria de joves que deixen IaFormació Professional, havent fet sols elprimer grau —dos anys— m'han moguta reflexionar sobre l'ensenyança actual.com està, quines opcions té el joventdesprés de l'E. G. B., què representatriar formació professional o B. U. P.,què els mou a triar un dels dos camins, icom haurien de ser aquestes opcions.

En principi, caldria dir quines fun-cions bàsiques té l'ensenyança per mi:una és l'aprenentatge de l'herència cul-tural de l'home, Ia seva història, les llen-gües, en definitiva tot el que ens ajudi afer-nos més persones, a respectar les cul-tures, l'art, el cos i l'esperit. I també ensha de preparar per enfrontar-nos a Iavida, amb l'ús dels gran avantatges tèc-nics actuals, a fi de treure el màxim pro-fit del nostre treball.

Si revisam Ia Formació Professional iel B. U. P. des d'aquestes perspectives,veurem com M ha grans encerts, peròtambé hi ha contradiccions molt clares.

La Formació Professional, degut engran part a Ia no exigència del graduatescolar i a Ia facilitat que hi ha per apassar d'un curs a l'altre. produeix unstreballadors amb un index tècnic mí-nim, i una formació cultural prou baixa.EIs joves solen suspendre molt, peròcom que saben que Ia majoria dels pro-fessors '' iran l'assignatura per apro-vada, si er Uevarse'ls de davant, dei-

—Sempre, i avui en dia tambe. hi ha ha-gut plantejaments diversos i distintes ma-neres d'actuar dins Ia mateixa Església. Il'esforç renovador ha de venir a través deles generacions. Tambe és cert que no po-dem conformar-nos a seguir individual-ment Jesucrist; l'hem de seguir en grup.fent unió entre tots. i llavors feim Església.L'important és no deixar-nos dur de Ia pas-sivitat, i mantenir viva 'Ia inquietud del'evangeli.

Seguiren després més interrogants sobreel sentit de compromís de Ia Confirmació,sobre el militarisme i l'objecció de cons-ciència, sobre el perill d'abús per part delsqui tenen /es armes, etc. L'hora Ja era avan-çada, i e/s exàmens i Ia feina ens farien ai-xecar demati.

Pensam que Ia gent jove va captar lesidees, que el Bisbe va parlar clar, / va servirperquè Ia majoria es plante/às seriosamentel fet i el per què de ser cristià.

JAUME CLOQUELLi TOMEU TAULER

xen Ia Formació Professional amb unescondicions bastant dolentes.

Quan hom ha acabat l'E. G. B. no saprealment el que vol triar. El criteri ques'usa més freqüentment és que els quitenien millors notes vagin a B. U. P. i elsaltres vagin a Formació Professional. Osigui, que comencen B. U. P. sense teniruna idea mínimament clara de per quèho fan. Lògicament. Ia inexistència d'unplantejament seriós de per què fan B. U.P. ajuda que els rendiments siguin bai-xos, i que quan acabin B. U. P. o C. O. U.no sàpiguen cap a on han de prendre.

Això és Ia realitat actual, aimanco Iaque jo veig que m'enrevolta, quan el B.U. P. hauria d'anar encaminat a Ia Uni-versitat i Ia Formació Professional a Iacreació de gent amb un alt coeficienttècnic, que els preparàs prou bé per altreball que faran més tard.

Per tant, és necessari que, abans detriar Io que volen estudiar, els joves co-neguin a fons les dues opcions i eleges-quin lliurement, fora fer cas d'aquestaidea tan perjudicial per al futur i queprodueix tants de desenganys, que ésl'assimilació del B. U. P. com a camídels qui tenen el graduat, i Ia FormacióProfessional, com a sortida dels qui vo-len acabar aviat. Perquè, així com arasols hi està en teoria, Ia Formació Pro-fessional sigui una vertadera opció deformació tècnica i cultural.

20 - Abri l - 1981

JAUME CLOQUELL GOMILAAlumne de 3er. de B. U. P.

PLUVIÒMETRE

ABRIL-MAIG

16 abril17 abril18 abril19 abril20 abril21 abril22 abril23 abril26 abril28 abril10 maig

TOTAL:

4,30 lts.9,80 lts.

17,00 lts.17,30 lts.23,00 lts.33,40 lts.12,00 lts.

7,30 lts.2,50 lts.2,00 lts.

12,00 lts.

140f iO lts

4.

foL'homenatge al Pare Gabriel Miralles

Qualsevol previsió d'èxit tan destacathagués quedada curta per qualificar Iagran acceptació que tengué l'home-natge que organitzat per Ia Parròquia,el poble de Montuïri reté el 16 de Maigal Pare Gabriel Miralles amb motiu del40è. aniversari de Ia seva mort i el cente-nari d'ordenació sacerdotal.

Eren més de cinc-centes persones lesqui omplien l'església i acollien entu-siasmades les actuacions dels Blavetsde Lluch i dels nostres Cor Parroquial iBanda de Música.

Començà després de Ia missa, presen-tant l'acte el Rector Bartomeu Tauler alque seguiren el parlament de Joan Mi-ralles i Monserrat. sobre Ia vida i obradel P. Gabriel Miralles, i l'exposició delP. Gaspar Munar, plena d'humanesanècdotes i d'agradables acudits.

Aquests parlaments ja hagueren bas-tat per ells mateixos per fer agradable Iavetlada, però els concerts que oferien eltres conjunts abans citats acabarend'enredonir l'acte.

Primer fou Ia Coral Parroquial, que in-terpretà «Posta de Sol» de J. S. Bach,«Rossinyol» de Pérez Moyà i «Maria esIa Flor» del mateix homenetjat. Desprésels Blauets cantaren «Adoració del NinJesús» i «Cançó de ses Panades-, tambédel P. Miralles i l'-Alleluia» de Mozart. IIa Banda de Música oferí «Aromes deMallorca» (Popular), «Flor de Murta»(Noguera- Pocoví) i «Regocijo Infantil»igualment del P. Miralles.

Una vetlada agradosa de Ia que totsen sortirem entusiasmats a més d'haverretut un ben merescut homenatge a unmontuïrer quasi oblidat.

EIs bauetsmontuirers.

de Liuc au:idren à i nurnundige

EXCURSIO A SÓLLER

Una bona i ben avenguda colla de 80persones de diferents edats anàremd'excursió a Sóller. Dos auïocars mosvaren dur a Palma per enllaçar amb eltren. El temple d'un deixeble d'EnGaudí, Museu, Exposició de Flors, Tóm-bola Parroquial, Biniaraig, Tramvia,Port... foren les passes grosses que dona-rem per aquesta idílica vaIl.

Mos ho passarem molt bé. En RafelHorrach va estar tot el dia amb noltros ise n'alegrà de veres de Ia visita dels quesempretindràperamics.

Va caure dins bona terra Ia idea d'or-ganitzar, adesiara, excursions d'aquesttipus. I si no, llegiu a continuació.

PKOGRAMADA l'NA NOVAKXCURSIO

La llavor sembrada a Sóller ha fructi-ficat. No podia ser d'altra manera, jaque per allà tot és verdor i inclús neixenplantes que a Ia nostra vila es moren. Elfruit que ens ha donat és Ia programaciód'una segona excursió a Ia secció delMuseu de Mallorca que està a Muro, Co-ves de Campanet i Museu de Cera de Bi-nissalem. EIs qui han vist el Museu deMuro no se cansen d'alabar-lo perquè ésuna escollida i ampla mostra de Ia nos-tra cultura, història i formes de viuremallorquines. Veureu instuments, ves-tits, eines, mobles... antics que recorda-reu els majors i coneixerem els de me-nys edat.

DONANTS DE SANG

A una simpàtica festa celebrada aPalma se va fer entrega de 14 diplomesa donants de sang montuïrers per haver-la oferida mes de cinc vegades fins alpassat 30 d'octubre. La llista que enshan fet arribar és Ia següen: Antoni Ar-bona, Joana Garcias, Joana Mora, Fran-cesca Rossinyol, Joan Ribas, JoanaGarí, Joana Ramonell, Aina Linares,Joan Miralles. Gomila, BonaventuraRigo, Joan Rigo, Joana Ribas, Aina Ma-nera i Honorat MoIl.

CONCERT DE JOAN COLL

Ha agradat molt el concert de guita-rra que ens oferí el Mestre Joan CoIl al'església, després de Ia Missa de les11,30. Es un músic que en sap molt i queesperam amb gust poder sentit altresvegades a Montuïri.

IAIXO,PERQUE?

Es una llàstima que encara hi hagi gentdisposada a destrossar, Ia qual cosa ésmostra de barbàrie i mala educació, apart del què això pugui significar d'odícontra uns tímids intents de recuperarunes institucions que representin Ia nos-tra personalitat de mallorquins.

il CROS MONTUÏRI - 81:M!L PARTICIPANTS

A Ia categoria alevín corregueren 108 nins

Una brillant jornada esportiva vaviure el nostre poble el dematí del di-vendres Primer de Maig amb motiu deIa celebració del <JI Cross Popular Mon-úuïri • 81». Participaren uns mil atletesde tots els llocs de Mallorca. Entre elsiobles. col·legis o clubs amb major nom-ore de participants comptam Algaida67), Joan Capó de Felanitx i60i , An-iratx, C.N. Son Quint de Palma: La Sa-Ie Palma i d'Es Pont d'Inca. APA de^ampos, Mediterràneo-Porriúncula.iermes, San Diego. C.N. Juan Mas de3ollenca C.N. Selva. Sant Vicenç deJaul de S'Arenal. Santa Eugènia. Santavlaria, Son Servera, Olímpic Manacor.Sant Francesc d'Assis de Manacor. Fidi-)ides, els soldats del Coes i-Boinas ver-ies»), Policia Nacional. Porreres, Muro.;.A. Penalver. C.N. Sineu...

Destaquem el bon quefer de l'Associa-ió de Pares que organitzà el Cross. Ara)é, cal dir que molta de gent que no era(e l'APA hi va col·laborar i aquest foupxi t ' ora imn nbrn dp tn t d pobleL'ajuda d'entitats i cases comercials

rribà a les 61; a més, hi participarenAjuntament, Guàrdia Civil, Creu Roja.Juàrdies Municipals, metge i practi-anta locals... etc. La Conselleria de CuI-ura de les Illes Balears i l'Ajuntamentonaren una bona subvenció; les me-alles de Ia general eren totes de Blahi'remacao; La Caixa oferí discs, cassets iibres pels llocs ll.é a 20.e, els deportis-3S begueren més de dues mil degusta-ions de Seven-Up i Cremacao. Destil·le-es Reunides de Llucmajor obsequiamb botelles als col·legis amb majorombre de classificats... En definitiva,n Cross de Montuïri on no hi mancaetall i el que més ens alegra és que tot-om en va estar molt content, va passarust i va alabar Ia bona feina de tots.

Dades estadístiquesNombre total d'inscrits: 988D'ellserenmontuïrers: 197Premi a Ia desgràcia: Antoni Moreno,

levin del C.N. Son Quint al que se Ii vaatregar al mateix vespre a casa sevan preciós trofeu.

CLASSIFICACIONSCategoria prescoIar femenina

1.a—María Francisca Gomila2.a—Rosa María Gomila3.a—Joana SerraFins a 29 petitones.

Prescolar masculil.er—Miquel Verd2.on—Jaume Alcover3.er—Baltasar TousFins a 48 corredorets de ca ses

ionges.

Mini femeni1.a—absoluta. Cati Bauzá de Montuiri1.a—local, Joana Maria Blascos37 classificades.Escola amb major nombre de classifi-

cats: Andratx.Mini masculí

l.er—Pere Ramon Alemany iS'Arracoil.er—local. Jordi Jiménez44 corredors.Per equips. La Porciúncula.

Benjamin femení1.*1—absoluta, Antònia Tous de Mon-

tuirilA-local. Mari Carmen Sanchez48 nines.Per equips. Pare Pou d'Algaida.

Benjarnin masculíl.er—Lluc Vinals iHermesil.er—local i 3.er de Ia general. Biel Ni-

colau74 classificats.Guanyador per equips. La SaIIe Pont

d'Inca.Alevin l'emeni

l.a—Cati Bauza (Sant Joanil.u—local, i 10.a de Ia general, Joana

Jiménez.75 participants.Per equips, Joan Capó de Felanitx.

Alevin masculíl.er—Bartomeu Marimon (Son Sar-

dina)l.er—local, Miquel Angel Sànchez108 atletes.Per equips, C.N. Son Quint de Palma

Infantil femení1.a—absoluta, Mari Carmen Robles de

Montuïril.a—local, Cati Ribas44 classficades.Per equips, Sant Vicenç de Paul de

S'Arenal.

Infantil masculíl.er—Joan A. Sitjar iPorciúnculail.er—local i 8.er de Ia general. Dies*o

Ortiz tMontuiri)Acabaren Ia prova: 85.Per equips. Son Quint.

Cadete-juvenil femení1 a--Adela Marín (Santa Mariai1.a—local. Margalida A. Arbona8 classificades.Per equips. C.N. Santa Maria.

Cadete-Juvenil masculíl.er—Joan Bayo iHermesil.er—local. Antoni Robles28 classificats.Per equips San Diego.

Junior - Senior femeni1.a—Isabel Bauzá iMontuiriil.''-local, Antònia Fontirroig iSant

Joan-Montuïriï.Junior - Senior masculi

l.er—Antoni Lupiàfiezl.er—local, Gabriel MayolPer equips. Coes (-Boinas verdes-i.Destaquem que hi va haver un altre

montuïrer que va fer aquesta carrea de10 kilometres. En Pere Cerdà a més deles duesjovenetes que ara vénen.

89 classificats.Per equips, Coes.

Veteransl.er—Basilio Martínez. (San Diego)

Professorsl.er—Miquel Llompart (PorciúnculaiFins a 10 mestres.DeIs montuïrers, en Sorell va fer ter-

cer i en Biel es sisè.1.a—professora: Joana M.a Massanet

(Palma).Locals: 4.000 m.

l.er—Vicenç Vaquer2.on-Pere Capellà

GABRIELGOMILA

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE MONTUÏRI

Ta/ vegada ens trobam davant una de les més antigues fotografies components, pe/s 110 anys l'existència de Ia Banda, en primerde Montuiri. Ja te 75 anys i els qui ara veim són tots morts. Hoc, i a tots els qui recredni-se en Ia música, conren l'art i donenMitjançant aquest gravat. BONA PAU ret homenatge als actuals a Mnntuiril'esperancadunal/argacontinuitatmusica/.

25 ANYS ENRERA

21 Juny 1956

Dos autocars de nines ¡ un de ninsplens, van d'excursió a Ia Colònia deSant Jordi, visitant Porreres i Campos.Fou el premi per haver assistit regular-ment al Mes de Maria.

SOLUCIONS AL PASSATEMPSDE MAIG

Endevinalla: Sis sardines valen dotzepessetes.

SOPA DE LLETRES:

••• ü — •••• • •••••• • » m m ••• • M * ••••••»•• mmm»*•«*• m • • ••••*• •• •• • •••••• "* ••••••••«••* •••M •*•«••• •*• «• •••»•»• •• Í •*••• »•••••• • ••••«• ••• •»mu •••••«•• mm i • •• • •» H » « •• • • m •• •••• •*:•.iK—a*".....*.—.::.'::"'! •:.:: :.•:. .:....:::::.•:: «• •.!•• •.: ::.-s:.-: :. ::5 •:•. : ::. •.•::«::: :• * *»* • • . * * * • • *« »m •• t K » **•• • « • «•••••••••• »!

:;::»H:::::Z«:«H»•«*••••••»•••»•«»* ••••••••*•»••*•«••••••«•••••*• •••*••••*•••••••••••••••*•§•••• ••:::i::::::::::::::::::::jis:..

V P D Z U C ü I

A E W I T A M R

R L R L 1 L X R

I L Ü M A E R 0

0 U T f E T L X

U S A Ü F L G A

0 C A I A M L A

B Ü T G £ A L L

«7 malnoms del poble».

ESGLÉSIA EN CAMÍ

UNCIÓ DELS VELLS I CELEBRACIÓPENITENCIAL

Dia 31 de maig. a les 11.30. celebraremIa Unció dels VeIIs i malalts I el dimecres.10 de juny. a les 9.30 del vespre, tindremCelebració Penitencial Comunitària entreles Festes de Pentecosta (Cincogema) iCorpus.

P. Gabriel Miralles(Ve de Ia 2." pàg.)

vocació del P. Miralles. Sentí aleshores unaenyorança tan forta de tot el que havia dei-xat que pensà que no Ia podria aguantar;però ajudat de Ia gràcia, es revesti de co-ratge valent com un heroi es digué a si ma-teix: —Rebenta, si vols rebentar. No ha-guessis vingut. I amb aquella resolució tanferma desaparegué aquella temptació, imai més en Ia vida dubtà de Ia seva vo-cació.

La Congregació quedà fundada el dia 17d'agost de 1890. i el P. Miralles quedà no-menat Mestre de novicis. El 6 de maig del'any següent Ia Congregació recentmentaprovada, per orde del Sr. Bisbe, s'haguéde fer càrrec del Santuari i Collegi de Lluc.El P. Miralles fou nomenat Mestre de mú-sica de l'Escolania de Blavets i allà poguedemostrar les seves grans dots musicals.L'any 1897 fou designat Superior de Ianova fundació de Sant Gaietà de Ciutat ifou el restaurador de Ia seva església. TotaIa seva vida religiosa discorregué entraaqueixes dues cases, essent sempre unmodel de Ia més estricta observanca. Peròel seu zel no es limità just a aqueixos dosllocs, sinó que s'estengué per tota Ma-llorca. Durant Ia seva vida predicà 106exercicis espirituals a Filles de Ia Puris-sima, 89 a Monges de distintes Congrega-cions, i acompanyat d'altres Pares de Iaseva Congregació va predicar 75 missionspels pobles de Mallorca. Tenia una gràciaespecial per explicar Ia missa i els Mana-ments de Ia Llei de Déu, dels quals sabiatreure tots els racons amb un llenguatgepopular i molt expressiu.

LA SEVA MORT

L'any 1940, després de celebrar el cin-quantenari de Ia fundació de Ia Congrega-ció, el P. Miralles morí en Ia pau de Déu aIa Casa de Sant Honorat el dia 15 de de-sembre, ple de mèrits pel cel i estimat i be-neït de tothom, als 85 anys d'edat. La sevamemòria durarà per sempre dins Ia Con-gregació de Missioners dels SS. Cors.

(Extret quasi tot d'unes Memòries auto-biogràfiques del mateix P. Miralles).

P. GASPAR MUNAR, M.SS.CC.

PREPARACIÓ PER A LA PRlMERAEUCARISTIA

EIs nins i nines que han de partiopar perprimera vegada a IEucaristia del Senyor hofaran en dos grups. El pnmer el diumenge7 de iudv a les 11.30 • ei segor- dia 21 deiuny. a les 6 30 de i horabaixa.

Cada any I Esq!esia torna nsistir en !aimportància Je combieqa r amb ¡a vicia iamb ies actituds ae Jesus • restar ai maxmia Io Que pugui siqnificar luxe o atanv deprestigi social

Peraa |udare lspa ies EnPereFons rec-tor de Vilafranca, ,a r:ar;ar ae ia necessitatde convertir-se i aonar exe^ip'e d amor aisf iNs N Andreu Genovard rector de C r ;stRei de Manacor va expiicar que per a com-bregar ens hem d assemblar mes a Jesus IEn Tom Garau. rector de Caia Rajaia. ensva fer comprendre que sense vertadera co-munitat no-hi hauria vertadera Eucanst<a

CONFIRMACIÓ: 65 JOVES I ALLOTES

El passat dia 22 de maig. en el Puig deSt. Miquel, el nostre Bisbe Teodor Ubedava celebrar el Sagrament de Ia Confirmació—una passa de maduresa en Ia fe— de 65ioves i al·lotes de Ia nostra parròquia

Com és lògic, no tots han seguit ei ma-teix proces i cada grup ha fet camms dis-tints de maduració Però. es poden fer no-tar com a fruit d aquestes catequesis demes de dos anys. tres equips cristians derevisió de vida. que volen continuar Iatasca de posar ¡a llum de ! evangeli sobreles seves tasques i Ia realitat que ensenvolta

Davallant del Puig. el Bisbe va compartiruna bona estona amb un qrup de gent quel'esperava a Ia SaIa Mariana Va insistir enl'esperança i en Ia necessitat de renovació

ENGUANY CINC NOUS CAPELLANSA MALLORCA

Per a ¡a nostra Església de Mallorca, hiha signes d'esperança: cinc joves s'han de-cidit enguany a donar un - s i > valent de ser-vei a Crist i a l'Evangeli, en distintes comu-nitats cristianes de Ia nostra illa EIs cincnous capellans diocesans són: En RamonLladó per a St. Llorenç. En Guillem Rosse-lló per a Artà. En Jeroni Llambias per alsHostalets. En Jaume Obrador per a Alcudiai en Joan Pons, de Búger. EIIs ens ajuden aeixamplar camins d'esperança.

LA DIADA DE MALLORCA MISSIONERA

El diumenge. 17 de maig. recordàvemamb responsabilitat tots els qui fan conèi-xer Ia pràctica de Jesús sobretot al TercerMón. deixant el seu poble i les seves famí-lies. Enguany es compleixen 25 anys depresència de l'Església mallorquina en elPerú. Un grup de nins i nines de quint i sisède catequesi volen mantenir correspondèn-cia amb al·lots de Cascas (Perú) per a testi-moniar així Ia comunió en una mateixa fe.La col·lecta va arreplegar 35.630 pts.

ATEMPTAT PAPAL

MoItS Ge <nontiu>ers s 1an prt-rv.-uMt peri estat de saiut dei ?apa Juan Pa;.i il que aconsequenciri ae i abO'innabie dtc-mptat ael13 Io maig quasi perdf- Ia vida

ües da- j ;u i rebut|am tan abommabie sucrces i manifestam el ^osire desiq de què1'prest retorni ia salut al Papa i qovemi ambpa.u ' 'Esqi' 'Sia Catòlica

WOVIMENT PARROQUIAL

ABRIL - MAIG

NOUS CRISTIANSDia 18 de abril.—Maria Pau Ferrer

Cerdà, fllla de Gabriel i d'Isabel.Dia 26 abril.—Prancisco Javier Marín

Garcías, fill de Francisco i Sebastiana.Dia 26 abril.—Maria del Mar Ferrer

Gomila, fllla de Guillem i de MariaAntònia.

NOVA FAMÍLIADia 9 de maig.^Tuan Francisco Ro-

dríguez Garcés amb Na Maria TeresaMayol Manera.

PASSAREN A LA CASA DEL PAREDia 28 d'abril.^Josep Pocoví Mas-

caró, de 87 anys, casat, a. «Boira».Dia 6 de maig: Joana-Aina Trobat Mi-

ralles, de 82 anys, viuda, a. «Claveta».Dia 7 de maig: Rosa Mulet Cerdà, de

82 anys, casada, a. «Roegona».Dia 12 de maig: Margalida Miralles

Noguera, de 65 anys, viuda, a. «Rua».Dia 14 de maig: Petra Maria Socias

Miquel, de 89 anys viuda, a. «Xoroia»

Deposit Legal P.M. 133-19588.

Imprimeix Ap6stol y Civilizador,PETRA