criteris d’avaluaciÓ del departament didÀctic de …...histÒria de la filosofia (2n...
TRANSCRIPT
CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL
DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE
FILOSOFIA
CURS 2018-2019
VALOR ÈTICS (ESO)
TALLER D’APROFUNDIMENT:
IGUALTAT I DIVERSITAT (4 ESO)
FILOSOFIA (4t ESO)
FILOSOFIA (1r BATXILLERAT)
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (2n BATXILLERAT)
PSICOLOGIA (2nBATXILLERAT)
PROFESSORAT:
JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES (CAP DEPARTAMENT)
ENRIC GIL MUÑOZ
Extracte dels Criteris d’Avalució continguts a la programació dels cursos indicats
que s’ha elaborat d’acord amb l’ORDRE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria
d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en
l’ensenyament bàsic i ha estat aprovada en la reunió ordinària de Departament
celebrada el dia 4 d’octubre de 2018 i lliurada una còpia en format electrònic a la
Sot-Direcció.
Igualment s’acorda penjar una còpia en pdf a la pàgina web de l’institut tant de la
programació com dels Criteris d’Avaluació i exposar en el tauler d’anuncis un codi
QR que remitisca a aquestes pàgines. El primer dia de classe el professor ha lliurat
a cada alumne un full informatiu dels aspectes més significatius de la metodologia,
avaluació i qualificació-
Per a l’elaboració de la programació s’ha tingut en compte tant la legislació docent
valenciana com l’estatal, el Projecte Curricular de Centre, els criteris acordats en la
Comissió de Coordinació Pedagògica, així com les propostes de millora fruit de la
revisió de les programacions d’altres anys. .
3
ÍNDEX
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS
ÈTICS”. 1r D’ESO. CURS 2018-2019 .............................................................. 8
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ...................................................................................... 8
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ................................................................. 9
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................. 10
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ................................................................................................... 11
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 11
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 16
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.......................... 18
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................... 19
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ...................................... 19
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS
ÈTICS”. 2n D’ESO. CURS 2018-2019 .............................................................23
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................... 23
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................................... 24
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................. 25
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ................................................................................................... 26
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 26
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 31
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.......................... 34
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................... 34
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 2 ................................................................... 34
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ...................................... 35
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS
ÈTICS”. 3r D’ESO. CURS 2018-2019 .............................................................38
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................... 38
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................................... 39
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................. 40
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ................................................................................................... 41
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 41
4
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 46
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT. ......................... 49
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ....................................................................49
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 3 ................................................................... 50
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ......................................50
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS
ÈTICS”. 4t D’ESO. CURS 2018-2019 ............................................................. 53
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ.....................................................................................53
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ...............................................................54
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ..............................................................55
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ....................................................................................................56
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 56
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 61
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ....................................................................63
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4 ........................................................................... 64
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ......................................64
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “TALLER
D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT”. 4t D’ESO.
CURS 2018-2019 .............................................................................................. 67
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ.....................................................................................67
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ...............................................................68
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ..............................................................68
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ....................................................................................................70
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 70
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 75
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ....................................................................77
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4 ........................................................................... 78
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ......................................78
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “FILOSOFIA”.
4t D’ESO. CURS 2018-2019 ............................................................................ 81
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ.....................................................................................81
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ...............................................................83
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ..............................................................85
5
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ................................................................................................... 87
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ....................................................................................... 87
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. .............................................................. 91
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................... 95
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4 .......................................................................... 95
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ...................................... 96
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA.
1er DE BATXILLERAT. CURS 2018-2019 ....................................................99
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................... 99
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ ................................................................ 102
3. . ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .......................................................... 103
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ................................................................................................ 104
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ..................................................................................... 104
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. ............................................................ 105
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT. ...................... 107
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................. 109
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. .................................... 110
7. CRITERIS DE PROMOCIÓ ......................................................................................................... 111
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE
LA FILOSOFIA. 2n DE BATXILLERAT. CURS 2018-2019 ........................ 114
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................. 114
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................................... 116
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ............................................................ 117
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ................................................................................................ 118
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ..................................................................................... 118
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. ............................................................... 124
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .................................................................. 128
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. .................................... 128
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA.
2n DE BATXILLERAT. CURS 2018-2019 .................................................... 131
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................................. 131
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................................... 136
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ............................................................ 137
6
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. .................................................................................................138
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ..................................................................................... 138
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. ............................................................... 142
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ..................................................................144
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ....................................144
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA D’
VALORS ÈTICS
1r D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
8
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“VALORS ÈTICS”.
1r D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències
personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i
com han evolucionat.
7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.
8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les
dones.
9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les
funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat
Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos
de seguretat de l’Estat.
12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el
món actual i els problemes que planteja solucionar-los.
13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar
1r ESO VALORS ÈTICS
9
desenvolupament.
14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.
15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits
de la circulació.
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
1r ESO VALORS ÈTICS
10
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius
proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació
prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les
variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
• La freqüència de l’avaluació.
1r ESO VALORS ÈTICS
11
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
1r ESO VALORS ÈTICS
12
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
1r ESO VALORS ÈTICS
13
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les
avaluacions.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de
realitzar sobre els temes tractats el següent:
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
1r ESO VALORS ÈTICS
14
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,
elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el
65% de la qualificació global de l’avaluació.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
1r ESO VALORS ÈTICS
15
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
1r ESO VALORS ÈTICS
16
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta un percentatge superior al recollit al Reglament de Règim Interior de
les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que
l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el
100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades
com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel
Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al
nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i
instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:
• Caracteritzar la dificultat que suposa definir el concepte de persona i valorar
l’especificitat i la singularitat de cada ésser humà
• Entendre els conceptes d’autonomia i heteronomia i sa-ber vincular-los a la realitat
quotidiana
• Concebre l’ésser humà com a ésser social i sociable i entendre la importància dels
valors ètics que regeixen la vida en societat Descobrir els sentiments propis i els
dels altres en les relacions interpersonals.
Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i
les alumnes coneixen i expressen adequadament, en
primera persona, les principals característiques de l’ésser
humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social
• Crear un sistema propi de valors, fer judicis morals de si-tuacions escolars i
resoldre dilemes morals amb supòsits pràctics
• Reflexionar sobre els valors fonamentals que ha de de-senvolupar l’individu per
afavorir un bon comportament i millorar les seues relacions amb l’entorn.
Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,
fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una
capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els
permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la
1r ESO VALORS ÈTICS
17
societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.
• Identificar i argumentar raonadament les accions correc-tes i incorrectes a partir de
la consciència moral
• Apreciar la importància dels valors i fixar-se en la seua classificació per millorar la
vida individual i col·lectiva de les persones.
• Valorar històricament el concepte de democràcia i de ciutadà en relació amb la
consecució dels Drets Humans
Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a
coneix el principals principis que regeixen la relació entre
persones tant a nivell mundial, europeu i estatal
• Valorar la importància de les virtuts socials i cíviques per fomentar una bona
convivència social.
• Comprendre la importància del diàleg i la metodologia que cal seguir per resoldre
conflictes
Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de
l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les
diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al
si de les societats democràtiques, així com el rebuig de
qualsevol discriminació per aquestes causes.
• Comprendre el sentit de la responsabilitat social i la justícia social en relació amb la
consciència i els valors ètics.
Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de
l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels
rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per
descobrir en un text o en una situació real l’existència
d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar
aqueixa situació.
• Identificar la relació que mantenen l’ètica i la política i ponderar la pròpia
concepció de la felicitat en relació amb la felicitat del bé comú.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes són conscients de la necessària i imprescindible
participació que han de tenir en la seua vida adulta en la vida
política de la societat en la que viuen, i es reconeixen com a
subjectes polítics i agents socials indispensables per millorar
la societat.
• Entendre i saber explicar la diferència entre legalitat i jus-tícia, i diferenciar i
1r ESO VALORS ÈTICS
18
exposar les relacions que mantenen l’ètica, el dret i la justícia
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació
que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels
seus drets i el compliment dels seus deures identificant com
la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica
la violació dels drets d’altri.
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material emprat durant el curs (llibre de text).
La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats
en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions
incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment
dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la
seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i
amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.
Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà
definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o
definicions.
En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor
podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per
algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.
Aquells alumnes que estant en altre curs de l’ESO tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un
1r ESO VALORS ÈTICS
19
Pla de treball personalitzat trimestral. Durant els mes d’octubre se’ls convocarà a una reunió on
se’ls indicarà el número de treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant
l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. En aquesta reunió a
més, se’ls donarà un full per tal que informen als pares que tenen un pla de treball i aquest siguen
sabedors de la manera en que han de recuperar l’assignatura. En la reunió d’octubre se’ls concretarà
també els treballs a realitzar eixe primer trimestre. Posteriorment al final de cada avaluació se’ls
informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en cada treball, i
establir quins són els següents treballs a lliurar.
En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una
setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball
personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball
personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. Els criteris
d’avaluació mínim que l’alumnat ha de superar seran els mateixos que s’han establit per per al la
prova extraordinària de juliol.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
d’exigència a les característiques de l’alumne.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
1r ESO VALORS ÈTICS
20
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
1r ESO VALORS ÈTICS
21
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA D’
VALORS ÈTICS
2n D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
23
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“VALORS ÈTICS”.
2n D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències
personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i
com han evolucionat.
7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.
8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les
dones.
9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les
funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat
Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos
de seguretat de l’Estat.
12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el
món actual i els problemes que planteja solucionar-los.
2n ESO VALORS ÈTICS
24
13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar
desenvolupament.
14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.
15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits
de la circulació.
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
2n ESO VALORS ÈTICS
25
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius
proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació
prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les
variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
• La freqüència de l’avaluació.
2n ESO VALORS ÈTICS
26
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
2n ESO VALORS ÈTICS
27
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
2n ESO VALORS ÈTICS
28
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les
avaluacions.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de
realitzar sobre els temes tractats el següent:
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
2n ESO VALORS ÈTICS
29
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,
elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el
65% de la qualificació global de l’avaluació.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
2n ESO VALORS ÈTICS
30
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
2n ESO VALORS ÈTICS
31
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge superior a
l’indicat al Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que
l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el
100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades
com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel
Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al
nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i
instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:
• Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les seues
causes, juntament amb les característiques dels grups que es formen.
• Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el
desenvolupament moral de la persona.
• Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà per influir de manera conscient i
voluntària en la construcció de la pròpia identitat.
• Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a
la seua personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolu-
pament d’una vida social més justa i enriquidora.
Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i
les alumnes coneixen i expressen adequadament, en
primera persona i com a adolescent, les principals
característiques del jove com un ésser dotat de dimensió
ètica i social que ara està construint
• Distingir entre ètica i moral, assenyalant les semblances i les diferències que hi ha.
• Establir el concepte de normes ètiques i apreciar la seua importància.
• Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificant-lo com
una ètica de fins i valorant la seua importància i vigència actual.
2n ESO VALORS ÈTICS
32
Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,
fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una
capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els
permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la
societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional, fent-hi
especial referència a l’eudemonisme.
• Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics, continguts a la
DUDH.
• Identificar, al preàmbul de la DUDH, el respecte a la dignitat de les persones.
• Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la DUDH i la
creació de l’ONU.
Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a
coneix el principals principis que regeixen la relació entre
persones tant a nivell mundial, europeu i estatal, relacions
que es fonamenten en la DUDH
• Estimar la importància del desenvolupament de la intel-ligència emocional i la seua
influència en la construcció de la personalitat i el seu caràcter moral.
• Reconéixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral en la persona.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de
l’alumnat a l’hora d’abordar des de la intel·ligència
emocional les diferències culturals, de creences i de valors,
sorgides des de la llibertat individual, i que conviuen al si de
les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol
discriminació per aquestes causes.
• Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a
la seua personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolu-
pament d’una vida social més justa i enriquidora.
Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de
l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels
rols habituals –sexistes, classistes...-, i mesurar la seua
capacitat crítica per descobrir en un text o en una situació
real l’existència d’aquest rols i proposar-ne solucions
alternatives per superar aqueixa situació.
• Reconéixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política
de l’Estat.
• Entendre la relació que hi ha entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del
caràcter mitjançant la com-prensió del concepte de virtut en Aristòtil.
2n ESO VALORS ÈTICS
33
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes són conscients de la necessària i imprescindible
participació que han de tenir en la seua vida adulta en la vida
política de la societat en la que viuen, i es reconeixen com a
subjectes polítics i agents socials indispensables per millorar
la societat.
• Explicar la justificació de les normes jurídiques mitjançant les teories del dret.
• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació
que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels
seus drets i el compliment dels seus deures identificant les
diferents teoríes del dret que hi són a la base i el seu
desenvolupament històric.
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material emprat durant el curs (llibre de text).
La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats
en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions
incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment
dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la
seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i
amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.
Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà
definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o
definicions.
2n ESO VALORS ÈTICS
34
En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor
podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per
algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.
Aquells alumnes que estant en altre curs de l’ESO tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un
Pla de treball personalitzat trimestral. Durant els mes d’octubre se’ls convocarà a una reunió on
se’ls indicarà el número de treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant
l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. En aquesta reunió a
més, se’ls donarà un full per tal que informen als pares que tenen un pla de treball i aquest siguen
sabedors de la manera en que han de recuperar l’assignatura. En la reunió d’octubre se’ls concretarà
també els treballs a realitzar eixe primer trimestre. Posteriorment al final de cada avaluació se’ls
informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en cada treball, i
establir quins són els següents treballs a lliurar.
En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una
setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball
personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball
personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. Els criteris
d’avaluació mínim que l’alumnat ha de superar seran els mateixos que s’han establit per per al la
prova extraordinària de juliol.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
d’exigència a les característiques de l’alumne.
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 2
En cas de tenir alumnes que participen del programa PEMAR 2 el professor de la matèria
adpatarà les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives
2n ESO VALORS ÈTICS
35
d’aquest alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra
en compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per
a tal alumnat. Indicar a més, que el professor durant la primera avaluació determinarà si els criteris
mínims exigibles a l’alumnat són els establits en l’avaluació ordinària o, si és necessari aplicar els
de la prova extraordinària, escollint sempre l’opció més favorable per a l’alumnat.
Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir
de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb
aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.
A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar
més temps a les que té encomanades.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
2n ESO VALORS ÈTICS
36
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
37
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA D’
VALORS ÈTICS
3r D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
38
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“VALORS ÈTICS”.
3r D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències
personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i
com han evolucionat.
7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.
8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les
dones.
9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les
funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat
Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos
de seguretat de l’Estat.
12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el
món actual i els problemes que planteja solucionar-los.
3r ESO VALORS ÈTICS
39
13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar
desenvolupament.
14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.
15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits
de la circulació.
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
3r ESO VALORS ÈTICS
40
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els
objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir
d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els
alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
3r ESO VALORS ÈTICS
41
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern
3r ESO VALORS ÈTICS
42
ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo.
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
3r ESO VALORS ÈTICS
43
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les
avaluacions.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de
realitzar sobre els temes tractats el següent:
Aprofundiment?
3r ESO VALORS ÈTICS
44
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,
elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el
65% de la qualificació global de l’avaluació.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
3r ESO VALORS ÈTICS
45
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
3r ESO VALORS ÈTICS
46
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica el
Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne
deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la
nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del
dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a
insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel
Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al
nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i
instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:
• Comprendre la crisi d'identitat personal que sorgeix en l'ado-lescència i les seves
causes com una fase de creixement moral i de desenvolupament de l'autonomia
personal.
• Comprendre la capacitat de l'ésser humà per influir de manera conscient en la
construcció de la pròpia identitat conforme a valors ètics i així millorar la seva
autoestima
Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i
les alumnes coneixen i expressen adequadament, en
3r ESO VALORS ÈTICS
47
primera persona, les principals característiques de l’ésser
humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social
• Distingir els àmbits de la vida privada, regulada per l'ètica, i de la vida pública,
regulada pel dret, per identificar els límits de la llibertat personal i social.
• Justificar la importància que tenen els valors i virtuts ètiques per aconseguir unes
relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.
Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,
fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una
capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els
permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la
societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.
• Construir un concepte de persona conscient valorant la dignitat que posseeix pel fet
de ser lliure.
• Reconèixer que la llibertat constitueix l'arrel de l'estructura moral en la persona i
apreciar el paper que la intel·ligència i la voluntat tenen com a factors que
incrementen la capacitat d'autodeterminació.
• Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social, i les seves
característiques i jerarquia.
Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a
coneix el principals principis que regeixen la relació entre
persones tant a nivell mundial, europeu i estatal, i
especialment el de la llibertat.
• Descriure i valorar la influència de l'entorn social i cultural en el desenvolupament
moral de la persona, mitjançant l'anàlisi del paper que desenvolupen els agents
socials.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de
l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les
diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al
si de les societats democràtiques, així com el rebuig de
qualsevol discriminació per aquestes causes.
• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de
la humanitat.
Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de
l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels
rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per
descobrir en un text o en una situació real l’existència
d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar
3r ESO VALORS ÈTICS
48
aqueixa situació.
• Assenyalar la vinculació que existeix entre l'ètica, el dret i la justícia, a través del
coneixement de les seves semblances, diferències i relacions, i analitzar el
significat dels termes “legalitat” i “legitimitat”..
• Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes són conscients de la necessària i imprescindible
participació que han de tenir en la seua vida adulta en la
vida política de la societat en la que viuen, i es reconeixen
com a subjectes polítics i agents socials indispensables per
millorar la societat així com del conflictes que poden
sorgir entre les obligacions ètiques i el respecte a les
normes legals
• Identificar en la DUDH el respecte a la dignitat de les persones com a fonament
dels drets humans.
• Interpretar i valorar el contingut i l’estructura interna de la DUDH, amb la finalitat
de conèixer-la i propiciar-ne l’estima i el respecte.
Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i les
alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació
que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels
seus drets i el compliment dels seus deures identificant com
la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica
la violació dels drets d’altri, fent-ho sempre a partir de la
declaració dels Drets Humans.
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material emprat durant el curs (llibre de text).
3r ESO VALORS ÈTICS
49
La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats
en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions
incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment
dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la
seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i
amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.
Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà
definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o
definicions.
En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor
podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per
algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.
Aquells alumnes que estant en altre curs de l’ESO tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un
Pla de treball personalitzat trimestral. Durant els mes d’octubre se’ls convocarà a una reunió on
se’ls indicarà el número de treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant
l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. En aquesta reunió a
més, se’ls donarà un full per tal que informen als pares que tenen un pla de treball i aquest siguen
sabedors de la manera en que han de recuperar l’assignatura. En la reunió d’octubre se’ls concretarà
també els treballs a realitzar eixe primer trimestre. Posteriorment al final de cada avaluació se’ls
informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en cada treball, i
establir quins són els següents treballs a lliurar.
En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una
setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball
personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball
personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. Els criteris
d’avaluació mínim que l’alumnat ha de superar seran els mateixos que s’han establit per per al la
prova extraordinària de juliol.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
3r ESO VALORS ÈTICS
50
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
d’exigència a les característiques de l’alumne.
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PEMAR 3
En cas de tenir alumnes que participen del programa PEMAR 3 el professor de la matèria
adpatarà les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives
d’aquest alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra
en compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per
a tal alumnat. Indicar a més, que el professor durant la primera avaluació determinarà si els criteris
mínims exigibles a l’alumnat són els establits en l’avaluació ordinària o, si és necessari aplicar els
de la prova extraordinària, escollint sempre l’opció més favorable per a l’alumnat.
Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir
de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb
aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.
A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar
més temps a les que té encomanades.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
3r ESO VALORS ÈTICS
51
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA D’
VALORS ÈTICS
4t D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
53
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“VALORS ÈTICS”.
4t D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències
personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i
com han evolucionat.
7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.
8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les
dones.
9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les
funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat
Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos
de seguretat de l’Estat.
12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el
món actual i els problemes que planteja solucionar-los.
4t ESO VALORS ÈTICS
54
13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar
desenvolupament.
14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.
15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits
de la circulació.
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
4t ESO VALORS ÈTICS
55
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els
objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir
d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els
alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad e s per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
4t ESO VALORS ÈTICS
56
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
4t ESO VALORS ÈTICS
57
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
4t ESO VALORS ÈTICS
58
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les
avaluacions.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de
realitzar sobre els temes tractats el següent:
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
4t ESO VALORS ÈTICS
59
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,
elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el
65% de la qualificació global de l’avaluació.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
4t ESO VALORS ÈTICS
60
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
4t ESO VALORS ÈTICS
61
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge superior a
l’indicat al Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que
l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el
100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades
com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel
Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al
nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i
instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:
UNITAT 1. VALORS PER A UN MÓN GLOBALITZAT
− La comprensió de la dignitat com a base dels nostres drets.
− Els límits de la intervenció estatal dictats per la Declaració Universal dels Drets
humans.
− El respecte a les llibertats fonamentals i la llibertat de consciència en l’actualitat.
− Els riscos de la globalització.
− La importància dels mitjans de comunicació i la necessitat de la seva regulació ètica.
UNITAT 2. LA IMPORTÀNCIA DE L’ÈTICA
− Reflexió sobre la necessitat de l’ètica a la nostra societat.
− La importància de l’autonomia en l’elaboració de les pròpies normes segons la teoria
del filòsof Ortega y Gasset.
− Les característiques de l’ètica formal i la diferenciació entre les ètiques formals i les
ètiques materials.
− La teoria ètica formal de Kant.
− La importància del diàleg en l’ètica del discurs.
UNITAT 3. LA DEMOCRÀCIA COM A ESTIL DE VIDA
4t ESO VALORS ÈTICS
62
− L’adquisició dels valors de la democràcia: la justícia, la igualtat i la solidaritat.
− Els principals deures cívics dels ciutadans.
− Els riscos que pot ocasionar una globalització sense control.
− La necessitat de frenar el consumisme.
− La importància de protegir els nostres drets.
UNITAT 4. SOCIETAT I JUSTÍCIA. ELS DRETS HUMANS
− Anàlisi de casos en què la llei i la moral no coincideixen.
− Reflexió sobre què fer en els casos en què la llei no és justa: objecció de consciència i
desobediència civil.
− La teoria de Rawls sobre la justícia.
− La lluita per la defensa dels drets humans.
− Els òrgans que s’encarreguen del compliment dels drets humans: el Tribunal Europeu
de Drets Humans i la Cort Penal Internacional.
UNITAT 5. EL DRET A LA PAU
− La pau i la seguretat, drets fonamentals de l’individu que estan garantits per la
Constitució espanyola.
− Les amenaces per a la pau del nostre planeta.
− La necessitat de prendre consciència sobre els greus perills que pot ocasionar el canvi
climàtic a la supervivència de la nostra espècie.
− La magnitud de les guerres i les conseqüències devastadores per les seves víctimes.
− Les polítiques de defensa de la pau a l’àmbit estatal i europeu.
UNITAT 6. ÈTICA, CIÈNCIA I TÈCNICA
− Les implicacions del desenvolupament tecnocientífic per valorar-ne la viabilitat.
− El codi deontològic d’obligat compliment en el món de la ciència, la tècnica, la feina
i l’economia.
− La responsabilitat ètica de l’activitat empresarial.
− La nostra responsabilitat com a consumidors de ser conscients de l’origen i la
producció dels productes que comprem.
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
4t ESO VALORS ÈTICS
63
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material emprat durant el curs (llibre de text).
La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats
en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions
incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment
dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la
seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i
amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.
Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà
definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o
definicions.
En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor
podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per
algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
d’exigència a les característiques de l’alumne.
4t ESO VALORS ÈTICS
64
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4
En cas de tenir alumnes que participen del programa PR 4 el professor de la matèria adpatarà
les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives d’aquest
alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra en
compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per a
tal alumnat. Indicar a més, que el professor durant la primera avaluació determinarà si els criteris
mínims exigibles a l’alumnat són els establits en l’avaluació ordinària o, si és necessari aplicar els
de la prova extraordinària, escollint sempre l’opció més favorable per a l’alumnat.
Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir
de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb
aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.
A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar
més temps a les que té encomanades.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
4t ESO VALORS ÈTICS
65
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA D’
TALLER D’APROFUNDIMENT:
DIVERSITAT I IGUALTAT
4t D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
67
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“TALLER D’APROFUNDIMENT:
DIVERSITAT I IGUALTAT”.
4t D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.
3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.
4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències
personals i mostrar autonomia de criteri.
6. Identificar els principis bàsics del que és una societat igualitària i diversa.
7. Distingir situacions de desigualtat de qualsevol tipus i rebutjar-les.
8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les
dones, persones amb diferent orientació sexuals, d’altres ètnies...
9. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.
10. Conéixer les arrels de la discriminació, els diferents tipus de conflictes a què
s’enfronta el món actual i els problemes que planteja solucionar-los.
11. Conéixer els trets principals de la tolerància envers el diferent i valorar-ne la
capacitat per a generar una societat justa i igualitària.
12. Distingir i valorar el concepte de diversitat funcional i ser-ne conscient de la
necessitat de polítiques i actituds d’integració social d’aquestes persones.
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
68
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
69
objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir
d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els
alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
70
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
71
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 1 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
72
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les
avaluacions.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar
sobre els temes tractats el següent:
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
73
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,
elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el
65% de la qualificació global de l’avaluació.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
74
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
75
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge superior a
l’indicat al Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que
l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el
100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades
com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de TADI serà elaborada pel Departament
Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al nivell en aquesta
Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. Els
criteris seleccionats són els següents:
UNITAT 1. GÈNERE I SEXE. CONCEPTES BÀSICS D’IGUALTAT DE GÈNERE
Sistema sexe- gènere, estereotips, rols i prejudicis socials
Sistema patriarcal:
Perspectiva de gènere: Diferència vs. Igualtat.
La dignitat de les dones en la xarxa: Violència sexista 2.0.
UNITAT 2. LA XACRA DEL TERRORISME MASCLISTA
Violència de gènere vs. violència domèstica.
El maltractament físic i el psicològic.
Signes i símptomes de violència contra les dones.
El control a la parella en l’adolescència: una senya d’alerta.
UNITAT 3 FEMINISME, PASSAT, PRESENT I FUTUR
El segle XVIII. La igualtat ciutadana: els escrits d'Olympe de Gouges
Els segles XIX i XX. Moviments sufragistes i feministes. Clara Campoamor i
Simone de Beaovoir.
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
76
El segle XXI. Igualtat d'oportunitats a Espanya. Igualtat respecte a la dones:
La bretxa salarial de gènere i i sostre de cristal
Llenguatge inclusiu vs. no inclusiu
UNITAT 4. DIVERSITAT CULTURAL VS RACISME
Descobrir expressions racistes habituals envers la població gitana
Descobrir expressions i actituds racistes conscients i inconscients
El dia internacional del poble gitano, 9 d’abril
El poble gitano, un poble perseguit. La gran redada i la persecució nazi
El mercat laboral i l’explotació de l’immigrant
El mestissatge cultural
Models i formes de conviure
UNITAT 5. VIU I DEIXA VIURE A L’INSTITUT (I A LA XARXA)
Diversitat functional, diversitat de persones i un centre únic.
Barreres arquitectòniques fàcils d’eliminar, les mentals no tant.
Tota cultura és valuosa
L'assetjament escolar: concepte, causes, tipus, dades, evolució i solucions
El bon ús de les xarxes socials
L'assetjament escolar a través deL ciberbullying
El dret a la intimitat
UNIDAD 6. SIGUES COM VULGUES, ESTIMA COM VULGUES
Les emocions i les seues manifestacions.
Autoconcepte. Autoimagen corporal, autoestima i autonomía
Sexualitat no sexista
Més enllà dell mite de l’amor romàntic
Gènere i relacions afectives i sexuals entre homes i dones. Heterosexualidad i
homosexualitat.
Pluralitat de famílies i identitats i orientació sexual
Els joves i les joves transgèneres. Del sexe assignat al sexe excollit
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
77
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material emprat durant el curs (llibre de text).
La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats
en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions
incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment
dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la
seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i
amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova.
Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà
definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o
definicions.
En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor
podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per
algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
78
d’exigència a les característiques de l’alumne.
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4
En cas de tenir alumnes que participen del programa PR 4 el professor de la matèria adpatarà
les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives d’aquest
alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra en
compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per a
tal alumnat. Indicar a més, que el professor durant la primera avaluació determinarà si els criteris
mínims exigibles a l’alumnat són els establits en l’avaluació ordinària o, si és necessari aplicar els
de la prova extraordinària, escollint sempre l’opció més favorable per a l’alumnat.
Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir
de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb
aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.
A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar
més temps a les que té encomanades.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
4t ESO TALLER D’APROFUNDIMENT: DIVERSITAT I IGUALTAT
79
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA DE
FILOSOFIA
4t D’ESO
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
81
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
“FILOSOFIA”.
4t D’ESO. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà
l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa;
en ella es tindran en compte els criteris següents:
1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors
destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada.
2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de
comprensió oral per a obtindre informació i expressar oralment textos prèviament
planificats, amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la
correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació
comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un
llenguatge no discriminatori.
3. Llegir textos de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora i
escriure textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals,
aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a les propietats
textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada
els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.
4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d’una estratègia de filtrat
ide forma contrastada, i registrar-lade forma cuidadosa o emmagatzemant-la en
paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa, iorganitzar la informació
obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels
continguts, citant-ne adequadament la procedència.
5. Participar en intercanvis comunicatius, aplicant les estratègies lingüístiques i no
lingüístiques del nivell educatiu pròpiesde la interacció oral, utilitzant un llenguatge
no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de
comunicació TIC, servicis Web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones
formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.
6. Reconéixer l’especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en
4t ESO FILOSOFIA
82
particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, i identificar
la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les
disciplines, els mètodes i les funcions.
7. Reconéixerla terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en
activitats orals i escrites; elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes
filosòfics i crear i editar continguts digitals, fent servir aplicacions informàtiques
d’escriptori o servicis de la web .
8. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la
filosofia a partir d’informacions obtingudes en diverses fonts, de l’anàlisi de
documents escrits o audiovisuals, o l’estudi de casos.
9. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l’origen de
la filosofia, i identificar les problemàtiques i les solucions exposades.
10. Reconéixerque la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica,
l’autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses
fonts.
11. BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de
comprensió de la realitat, com ara el científic, el teològic, el poètic, les savieses
orientals, etc.
12. . Explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la
realitat i comparar les explicacions científiques sobre l’univers.
13. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d’informacions obtingudes de
diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l’univers i comparar-les.
14. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre el ser humà i expressar
l'opinió que s'hi té de forma reflexiva i dialogada.
15. Explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relaciona el saber filosòfic amb
el saber científic.
16. Identificar els elements constitutius del ser humà i explicar la interacció entre el
component natural i el cultural.
17. Dissertar, de forma i oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques
en l’àmbit del sentit de l’existència.
18. Identificar les implicacions de la tecnologia en tant que saber pràctic transformador
de la naturalesa i de la realitat humana.
19. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics, i sobre la
necessitat d’eradicar actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.
20. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han
obert camí cap a la consideració actual de la persona.
21. Identificar l’especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora de
l’acció humana, reconeixent l’objecte i funció de l’ètica.
22. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament
4t ESO FILOSOFIA
83
moral, com a base del desenrotllament integral del ser humà.
23. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia
política.
24. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la
construcció de la idea d’estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i
legitimitat.
25. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la
filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la
política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que
pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps.
26. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i
la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el
progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la
reflexió i el diàleg.
2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes
metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els
continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus
errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles
treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió
d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts
o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells
que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
4t ESO FILOSOFIA
84
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després
d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten
deficiències.
Cal afegir al que s’ha indicat que els procediments d'avaluació han de ser variats. Juntament
amb les proves escrites, el professor valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a
més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus
redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es
realitzin debats.
Com indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de
tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Partint dels diversos
interessos i inquietuds tant del professor com dels alumnes en l'assignatura, haurem de concebre una
didàctica oberta.
És notable la diversitat dels objectius que es pretenen aconseguir, per la qual cosa el
professor haurà d'emprar diferents eines que permetin la seva consecució. En qualsevol cas
enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem:
a) Exposicions del professor: és la millor eina per introduir continguts de caràcter
conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat
això és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats.
b) Redaccions: la redacció de textos de certa extensió és fonamental per diversos
motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i
enllaçar idees per escrit. D'altra banda els escrits permeten aplicar els conceptes
apresos així com buscar informació.
c) Debats: eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i
convivència que sustenten l'assignatura. D'altra banda permeten desenvolupar les
facultats lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració
d'idees per a la seva exposició així com la cerca i processament d'informació.
d) Treballs de recerca: aquests poden ser elaborats també en grup. D'aquesta manera
es fomenta el treball en equip i la col·laboració. D'altra banda permeten
l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que permet
reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats en classe. D'aquesta manera
seran els alumnes els que, supervisats pel professor, expliquin i desenvolupin els
continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el
desenvolupament de la matèria.
i) Materials audiovisuals: la seva utilització en classe pot permetre als alumnes
documentar-se i reflexionar sobre situacions concretes en les quals es puguin
observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels Drets
Humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra
banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajudin a
comprendre alguns dels continguts.
4t ESO FILOSOFIA
85
f) Lectura i comentari de textos: tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari
de textos breus són una eina important dins de la didàctica de l'Ensenyament
Secundari Obligatori, ja que en la seva regulació es reconeix el foment de la
lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a
la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el
desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o
l'ortografia.
Com ja hem assenyalat, aquests són només alguns dels procediments que recomanem per
enfocar la metodologia de la matèria. És recomanable sempre anar concretant a mesura que es va
desenvolupant el curs de manera que puguem pal·liar deficiències o incidir en aspectes positius.
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els
objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir
d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els
alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
4t ESO FILOSOFIA
86
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels
resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
4t ESO FILOSOFIA
87
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per
tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.
La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma
ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que
detallem a continuació:
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera
vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l
demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per
sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un
negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives
, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes
d’ortografia o puntuació.
- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
4t ESO FILOSOFIA
88
- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo
textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
Aquestes proves poden consistir en preguntes teòriques i de raonar, comentaris de text,
redaccions, treballs d’investigació, exposicions..., que seran concretats en funció de les
característiques dels temes tractats. En tot cas, en cada avaluació s’exigiran com a mínim dos
treballs o proves, la nota total dels quals comptarà fins a 7 punts.
A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà
major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,
complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions
personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.
Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una
qualificació d’Apte en l’àrea de Filosofia. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç
de realitzar sobre els temes tractats el següent:
- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de
suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o
resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una
redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de
forma adient els conceptes principals del text o material treballat.
- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema
principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema
proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions
existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.
- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material
o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió
plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.
El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser
millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà
en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà
4t ESO FILOSOFIA
89
respectar els terminis de lliurament que indique el professor.
En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament
justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no
classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de
millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de
no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.
Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne
ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no
lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant
l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a
demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern
quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot
això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord
amb els criteris abans explicats.
A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte
actitudinal.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial
aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant,
4t ESO FILOSOFIA
90
ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs
voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt)
podrà ser aprovat.
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1 punts) Quadern (2 punts) + Proves diverses (7 punts)
= 10 punts –sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
4t ESO FILOSOFIA
91
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge superior a
l’indicat al Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que
l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el
100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si
la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades
com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Filosofia serà elaborada pel
Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al
nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i
instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:
TEMA 1: Del mite al logos
Continguts:
-Origen i fonaments de la Filosofia: del mite al logos.
-Les primeres elaboracions filosòfiques: els pensadors grecs.
Criteris d’avaluació:
-Relatar l'origen de la filosofia occidental, on, quan i per què sorgeix, distingint-la dels
sabers preracionals, el mite i la màgia, en tant que saber pràctic, i comparant-la amb algunes
característiques generals de les filosofies orientals.
-Exposar algunes de les idees centrals dels filòsofs de l'antiga Grècia per identificar el gir
antropològic de la filosofia en el s. V a. de C., i poder justificar l'aplicació pràctica de la filosofia
respecte a l'individu i a la societat en la qual viu.
TEMA 2: Què és la Filosofia?
Continguts:
-El saber filosòfic: la seva especificitat.
-Els interrogants de la Filosofia: l'ésser humà, la societat, la llibertat i l'acció humana, el
sentit de l'existència i de la realitat, el coneixement.
Criteris d’avaluació:
4t ESO FILOSOFIA
92
-Diferenciar què és la reflexió filosòfica, explicant les seves característiques i comparant-la
amb altres tipus de sabers que estudien aspectes concrets de la realitat i l'individu.
-Argumentar, de forma escrita i oral, sobre la importància d'entendre's a si mateix i a la
realitat que l’envolta, per a la construcció de la pròpia identitat.
TEMA 3: L'ésser humà en la història
Continguts:
-L'ésser humà en la història.
-L'ésser humà en l'antiga Grècia.
-Dualisme cartesià i mecanicisme.
Criteris d’avaluació:
-Enumerar les principals reflexions filosòfiques que s'han elaborat al llarg de la història
sobre aspectes que caracteritzen a l'ésser humà com a tal, valorant la funció de la filosofia com saber
originari i integrador de múltiples perspectives el centre comú de les quals és l’ésser humà.
TEMA 4: La socialització. Societat i cultura
Continguts:
-La dimensió social: la intersubjectivitat. Socialització.
-L'origen de la societat.
Criteris d’avaluació:
-Registrar les teories sobre la importància de la intersubjectivitat en el desenvolupament de
la pròpia personalitat i l'origen de la societat, expressant el sentit del concepte de civilització, així
com les seves semblances i diferències amb el de cultura i el de societat.
-Enumerar els diferents elements del procés de socialització i relacionar-los amb la pròpia
personalitat.
-Identificar el procés de construcció, elements i legitimació d'una cultura, reconeixent a
aquesta no solament com a instrument d'adaptació sinó com a eina de transformació i
autosuperació.
TEMA 5: La comunicació social
Continguts:
4t ESO FILOSOFIA
93
-Comunicació i socialització.
-La dimensió dialògica de l'ésser humà.
-El diàleg entre cultures.
Criteris d’avaluació:
-Definir què és la comunicació i distingir la seva importància en el procés de socialització, i
analitzar les formes de comunicació no verbal i la incidència de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació.
TEMA 6: Transformació ètica. La llibertat i la reflexió ètica
Continguts:
-La qüestió de la llibertat i la reflexió ètica: llibertat negativa i positiva, interior i soci-
política, naturalesa i llibertat, determinisme.
-Ètiques aplicades: bioètica, de l'empresa, de les professions, de l'esport.
Criteris d’avaluació:
-Reflexionar sobre la relació entre la llibertat interior i la llibertat social i política, analitzant
textos variats, principalment sobre les tres postures sobre el problema de la llibertat (la tesi estoica,
la negació de la submissió de la voluntat a les lleis naturals de Kant i la posició intermèdia que
postula una llibertat condicionada), i buscant informació en internet i en fonts bibliogràfiques.
-Descriure què és el lliure albir o llibertat interior, relacionant-ho amb la possibilitat
d'autodeterminació d'un mateix i amb la facultat de la voluntat.
-Reproduir els dos significats del concepte de llibertat d'acció: la llibertat negativa i la
llibertat positiva, aplicant-los tant en l'àmbit de la societat com en el terreny de la vida personal.
TEMA 7: Raó, veritat i emocions
Continguts:
-L'ésser humà com ser racional.
-La racionalitat i les seves característiques.
-Racionalitat teòrica i pràctica.
-La veritat i els seus tipus.
Criteris d’avaluació:
4t ESO FILOSOFIA
94
-Reconèixer la facultat racional com a específica de l'ésser humà i les seves implicacions,
analitzant en què consisteix la racionalitat, les seves característiques i els diferents tipus de
racionalitats.
-Explicar les tesis bàsiques d'algunes concepcions filosòfiques sobre les possibilitats i límits
de la raó, distingint la racionalitat teòrica de la racionalitat pràctica, així com teoria i experiència, i
buscant informació en internet i fonts bibliogràfiques.
-Identificar alguns dels principals tipus de veritat: la veritat com a correspondència, la veritat
segons el pragmatisme americà, la veritat des del perspectivisme i el consens, reflexionant sobre la
possibilitat d'aconseguir-la.
TEMA 8: La realitat i el seu sentit
Continguts:
-La realitat i el seu sentit: el cosmos, determinisme vs. indeterminisme.
Criteris d’avaluació:
-Descriure el significat del terme metafísica com la disciplina principal de les quals es
compon la Filosofia, identificant el seu objectiu fonamental, consistent a realitzar preguntes radicals
sobre la realitat, i exposant la pregunta radical sobre el sentit de la realitat i l'existència.
TEMA 9: El sentit de l'existència
Continguts:
-La pregunta pel sentit.
Criteris d’avaluació:
-Reflexionar sobre l'interrogant del sentit de l'existència, exposant les tesis centrals d'algunes
teories filosòfiques de la vida, i elaborant dissertacions sobre la vida o la mort, l'esdevenir històric,
el lloc de l'individu en la realitat, etc.
Els alumnes que no superen l'assignatura en l'avaluació final ordinària, per a
l'avaluació extraordinària hauran de realitzar una prova consistent en un comentari de text i
diverses qüestions teòriques. De tota manera, en funció del nombre d’avaluacions suspeses i
de la trajectòria concreta de l’alumne en qüestió, el professor podrà acordar amb aquest
altres maneres més personalitzades de recuperar la matèria
4t ESO FILOSOFIA
95
En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.
- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.
- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.
- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran
realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A
més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es
seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així
com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general
s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell
d’exigència a les característiques de l’alumne.
5.1. ACTIVITATS PER A ALUMNES DE PR 4
En cas de tenir alumnes que participen del programa PR 4 el professor de la matèria adpatarà
les activitats de l’aula, i en el seu cas les indicades per a casa, a les necessitats educatives d’aquest
alumens. A més d’allò indicat en l’apartat 8 d’aquesta programació –que sempre es tindra en
compte per a aquest alumnat- el professor o professora escollirà per activitat de tipus pràctics per a
tal alumnat. Indicar a més, que el professor durant la primera avaluació determinarà si els criteris
mínims exigibles a l’alumnat són els establits en l’avaluació ordinària o, si és necessari aplicar els
de la prova extraordinària, escollint sempre l’opció més favorable per a l’alumnat.
4t ESO FILOSOFIA
96
Cal fer constar que el llibre de text ja contempla aquest tipus d’activitats reflexives a partir
de situacions ètiques que es donen en la vida quotidiana. Es defugirà, per tant, de treballar amb
aquest alumnat conceptes abstractes i teòrics.
A més a més es reduirà el número d’activitats que haja de realitzar per tar que puga dedicar
més temps a les que té encomanades.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a
referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
▪ La concreció del currículum del secundària.
▪ L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
▪ L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
▪ El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
▪ La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de
matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria
preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
▪ La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
▪ La planificació temporal per al curs acadèmic.
▪ La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
4t ESO FILOSOFIA
97
▪ Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
▪ Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
▪ Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
▪ Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part
fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar
aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la
següent avaluació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA DE
FILOSOFIA
1r DE BATXILLERAT
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
99
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
FILOSOFIA.
1er DE BATXILLERAT.
CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
En consonància amb allò establert pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC s’estableixen els
següents criteris d’avaluació:
1. Reconèixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-
la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant
teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb aquest
criteri es tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus de
preguntes que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb
l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit.
Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi
filosòfica als grans problemes del nostre temps.
2. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu
contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació
del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits, per tal de poder després
raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant
una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb aquest criteri es
pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i
reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la
retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i
superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories.
Aquest criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la
realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els
treballs monogràfics, entre altres procediments.
3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una
integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
100
autònom. Aquest criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir
les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural
específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus
reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts
entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del
treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit,
poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la
preparació i realització de debats i el diari de classe.
4. Exposar oralment o per escrit i de forma clara i coherent, el resultat de treballs
realitzats, individualment o en grup, sobre problemes filosòfics, i valorar les
conclusions a les quals s’ha arribat, utilitzant -de manera directa o indirecta- i valorant
el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de
construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors
intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els
valors democràtics. Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i
interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu
desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.
5. Obtenir informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i
utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics, i polítics, i,
si s’escau, realitzar de forma individual o en grup un treball monogràfic sobre algun
problema filosòfic interès per als estudiants, relacionat amb els nuclis de continguts.
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions
diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les
divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com
el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la
classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la
utilització crítica de la dita informació, informació que a continuació, si és el cas,
deu estar recollida i exposada en el treball individual o col·lectiu que se’ls indique.
6. Conèixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat
complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica
naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constitueixen a la persona, identificant
alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua
vigència actual. Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les
diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i
simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.
7. .Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant lliures,
responsables, normatives i transformadores, atenent algun dels problemes que la
filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,
utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les
repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes
maneres d’actuació. Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a
comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions
morals i, conseqüentment, assumir compromisos etico-polítics tant en l’àmbit personal
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
101
com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la
universalitat dels valors en la societat actual.
8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints
moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica
fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració
i en la fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha
comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua
fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconèixer i practicar les virtuts
cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets
Humans.
9. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes
societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que
contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica
abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de
discriminació, descobrint i valorant com a indispensable que la raó humana s’utilitze
per a construir una societat més lliure, justa, democràtica i solidària Aquest criteri ha
de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de
la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del
sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les
desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que
ofereixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així
mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits
problemes socials i polítics, una actitud que ha d’estar bastida des de l’ús crític i mai
dogmàtic de la raó.
10. Participar en debats sobre temes o fets d’actualitat, relacionats amb els continguts dels
nuclis, confrontant posicions filosòfiques i valorant les seues aportacions per a la
comprensió d’aquests. Aquest criteri no pretén altra cosa que mostrar-li a l’alumne
com l’exercici de l’activitat filosòfica és precisament això una activitat profundament
vinculada al nostre temps i als nostres problemes i que té molt a dir en el món actual
malgrat el poc valor que els legisladors atorguen a aquesta disciplina donada la
reducció horària que en l’actualitat l’afecta.
11. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els
problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació
individu-societat i les distintes formes de govern, assenyalant i reflexionant
especialment al voltant de les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua
legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar
els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un
món en procés de globalització. Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació
de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de
la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure
d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat
participar en la construcció d’un món més humà.
12. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà,
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
102
analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i
la realitat reconeixent els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud
raonada i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la
metafísica Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de realitat i
veritat de manera crítica i diferent al sentits habituals dels termes en el llenguatge
comú i les conseqüències que aquesta nova forma d’entendre tals conceptes té per a
l’acció humana i per a la pròpia concepció de la societat.
NOTA IMPORTANT: LA RELACIÓ ENTRE EL CRITERIS D’AVALUACIÓ I
ELS ESTARDARS D’APRENENTATGES ES TROBA RECOLLIDA EN
L’APARTAT SOBRE LES UNITATS DIDÀCTIQUES I REFERIDES A
CADASCUNA D’ELLES.
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a
utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les puga
autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de correcció
per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal que
l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,
controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives
per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat
satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera global,
quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li
donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
103
3. . ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es
tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es
tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera
que les principals funcions de l’avaluació són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius
proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació
prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les
variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta
informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades
als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis
errors, de consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i
estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres
avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és
canviar de mètode d’avaluació.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-
los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que
s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir
problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet
fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció
regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre
tenint present que l’alumne ha d’assolir un qualificació positiva necessàriament en els criteris de 1-
5 i 7-8 així com en 5 més dels restants.
És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en
funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades ab an s es m en t ad es per tal
d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i
treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part
de:
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
104
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es
tracta sols de avaluar contínuament a l’alumnat, sinó també que aquest siga coneixedor i entenedor
dels resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una
avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de
millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.
Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a
mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del
curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació
ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més
d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs
(ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no
qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter
orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.
Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han
de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en
consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs
escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de
l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves
escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna
avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de
final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen
adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Proves diverses (9 punts): es realitzaran diversos tipus de proves per avaluació, que
poden consistir en la resposta a diferents qüestions relacionades amb els continguts treballats a
classe, així com comentaris de textos, redaccions, treballs de recerca, exposicions orals…
Llibre de lectura: qüestions (examen) i exposició oral (1 punt de la nota global): en
l’examen de cada unitat hi haurà algunes qüestions relacionades amb el capítol del llibre de
Warburton associat a dita unitat. Ací també l’alumne podrà consultar resums o esquemes del
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
105
llibre realitzats per ell, però no el llibre. A més, cada alumne haurà d’exposar oralment almenys
un apartat d’aquesta obra al llarg del curs. Dita exposició es valorarà en un 1 punt sobre la nota
global del curs.
Comportament: +1 punt/ -il·limitat: es valorarà positivament (fins a 1 punt) tant el
treball quotidià com la participació raonada en les classes, i es valorarà negativament, de manera
il·limitada (fins arribar a una nota de 0 inclús), les següents conductes:
-Xarrar (X): - 0’5 punts.
-Presència i ús del mòbil (Mb): - 0’5 punts.
-No dur material (Mt): - 0’5 punts.
-Faltes d’assistència injustificades (FI): - 0’5 per falta.
-Retards injustificats (RI): - 0’25 punts per retard.
-Actes greus d’indisciplina (FG): -1 punt (més les amonestacions pertinents).
La nota final de l'assignatura s'obtindria a partir de la mitjana aritmètica de la nota de
cadascuna de les avaluacions, més el punt reservat per a l’exposició oral del llibre de lectura, o
siga: 30 % (1ª avaluació) + 30 % (2ª avaluació) + 30 % (3ª avaluació) + 10 % (exposició oral
llibre). Per superar el curs és necessari tindre aprovades totes i cadascuna de les avaluacions.
RECUPERACIÓ DE PENDENTS. En cada avaluació es realitzarà un examen de
recuperació de dita avaluació. L’avaluació extraordinària consistirà en la realització d’un examen
de les mateixes característiques dels realitzats durant el curs on l’alumne haurà de respondre
només les preguntes relatives a les avaluacions que té suspeses.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta més a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica
el Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne
deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la
nota. Aquesta prova serà realitzada en la primera quinzena del mes de juny. Si la pèrdua del
dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a
insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.
La prova de Juliol de l’assignatura de “Filosofia” serà elaborada pel DEPARTAMENT
DIDÀCTIC seguint els següents criteris d’avaluació:
1. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
106
contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació
del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.
2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la
cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i
valorant la seua vigència actual.
3. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà,
analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la
realitat.
4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica
davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.
5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que
la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,
utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les
repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres
d’actuació.
6. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els
problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació
individu-societat i les distintes formes de govern.
7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat
més lliure, justa, democràtica i solidària.
L’avaluació extraordinària consistirà en la realització d’un examen de les mateixes
característiques dels realitzats durant el curs on l’alumne haurà de respondre només les preguntes
relatives a les avaluacions que té suspeses.
Per qualificar aquesta prova es tindrà en compte els següents criteris:
• Presentació i/o ordre.
• Ortografia i sintaxi.
• Riquesa i adequació del vocabulari generals utilitzat.
• Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en
el text proposat
• Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
• Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material
proporcionat.
• Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i
explicar.
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
107
• Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades a
classe
• Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu
connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.
4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.
Aquells alumnes que estant en 2n de batxillerat tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un
Pla de treball personalitzat trimestral. En la primera quinzena de cada avaluació se’ls convocarà a
una reunió on se’ls indicarà els treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant
l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. Al final de cada
avaluació se’ls informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en
cada treball. En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una
setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball
personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball
personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. seguint els
següents criteris d’avaluació assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que
permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. L’alumne treballarà tant algunes
Unitats Didàctiques –o parts d’aquestes- com el llibre de lectura de l’any anterior. Els criteris
seleccionats són els següents:
1. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu
contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació
del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.
2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la
cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i
valorant la seua vigència actual.
3. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà,
analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la
realitat.
4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica
davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.
5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que
la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques,
utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les
repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres
d’actuació.
6. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els
problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació
individu-societat i les distintes formes de govern.
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
108
7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat
més lliure, justa, democràtica i solidària.
Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els
següents apartats:
• Presentació i/o ordre.
• Ortografia i sintaxi.
• Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.
• Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en
el text proposat
• Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.
• Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material
proporcionat.
• Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i
explicar.
• Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades
anteriorment
• Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu
connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.
Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes
específic a alguns d’aquests aspectes.
Si finalment l’alumne no hagués superat l’assignatura amb els tres Pla de treball
personalitzat trimestral a primeries de juny tindrà l’oportunitat de superar-la amb la realització
d’una prova extraordinària per a alumnes amb l’assignatura pendent de “Filosofia” que serà
elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia. En aquesta prova extraordinària els criteris de
qualificació que es tindran en compte seran:
- Presentació de l’examen de forma clara i coherent
- Ortografia i sintaxi.
- Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.
- Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix
en el text proposat
- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es
diu.
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
109
- Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material
proporcionat.
- Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i
explicar.
- Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades
anteriorment
- Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la
seu connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.
La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al
material treballat en els Pla de treball personalitzat trimestral (llibre de text i de lectura).
La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes d’un
dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i
comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes
qüestions que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text i
dels coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per
comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a
partir del text. La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.
La segona part de l’examen serà una o dues preguntes a desenvolupar en les quals
l’alumne puga desenvolupar algun dels aspectes treballats durant el curs. La temàtica i els
conceptes de les preguntes s’ajustaran als materials emprats durant el curs ( dossiers i llibre de
lectura que consta en aquesta programació). La qualificació per aquesta part del examen serà de 5
punts. Quan es formulen dues preguntes, la preguntat sobre les Unitats Didàctiques valdrà 3 punts i
la pregunta sobre el llibre de lectura valdrà 2. Si es formula una única pregunta aquesta valdrà 5 i
aquesta versarà o recollirà tant qüestions tractades en les Unitats Didàctiques com qüestions
tractades en el llibre de lectura. L’alumne podrà consultar durant l’examen el llibre de lectura i/o els
esquemes dels capítols que haja realitzat.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Acabem de referir-nos a dos tipus d'activitats: aquelles que serveixen per plantejar els
problemes i qüestions a tractar al mateix temps que ens permeten detectar quin és el punt de
partida de l'alumne (visionat de la pel·lícula i comentari del text d'actualitat), i aquelles altres
referides a la consolidació de coneixements pròpiament filosòfics. En aquest apartat, relatiu al
tractament de la diversitat, és necessari a més introduir altres dos tipus d'activitats la raó de ser de
les quals és precisament donar resposta a les característiques específiques de cada alumne:
concretament, a les d'aquells alumnes més necessitats d'un suport addicional per poder
aconseguir els continguts bàsics de cada unitat (activitats de reforç), i a les d'aquells altres que
mostren interès i capacitat per ampliar coneixements (activitats d'ampliació):
Activitats de reforç: les activitats de reforç, destinades com hem dit sobretot a aquells
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
110
alumnes que manifesten més dificultats a l'hora assimilar els continguts bàsics de les unitats,
consistiran bàsicament:
-En la realització d'esquemes conceptuals i/o resums no únicament de les explicacions
teòriques, sinó també dels textos treballats en classe, amb l'objectiu d'assegurar la correcta
interpretació dels mateixos.
-La realització de comentaris de text (a més de l'obligatori per a cada avaluació), que el
professor corregirà amb la finalitat de millorar aquesta destresa bàsica de l'assignatura de
Filosofia.
-La realització de redaccions (a més de l'obligatòria per a cada avaluació), que el
professor corregirà amb la finalitat de millorar aquesta destresa bàsica de l'assignatura de
Filosofia.
Activitats d'ampliació: per a aquells alumnes que desitgin ampliar coneixements, es
proposa bàsicament:
-La cerca d'informació i la realització de les activitats de la pàgina web de filosofia
www.webdianoia.com. En ella es pot trobar informació sobre la història de la filosofia (grega,
medieval, moderna i contemporània), sobre els filòsofs més rellevants (vida i obres,
cronologia, filosofia i context, textos), recomanacions metodològiques (glossari filosòfic,
comentari de textos, textos bàsics, cronologia, exercicis) i informacions complementàries.
-Les recomanacions bibliogràfiques pertinents (de lectura, de consulta…) del professor en
funció dels interessos concrets manifestats per aquests alumnes.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del
Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professor d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC
participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els
processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari
d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com
a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta
avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
• La concreció del currículum del batxillerat.
• L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
• L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
• El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
111
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
• La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries
que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el
Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la
Comunitat Valenciana.
L’avaluació es referirà als elements següents:
• La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
• La planificació temporal per al curs acadèmic.
• La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
• Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
• Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
• Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
• Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.
7. CRITERIS DE PROMOCIÓ
Pel que fa a aquesta qüestió el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA està al que indique
la legislació corresponent en matèria d’avaluació de batxillerat. En concret el DEPARTAMENT
1r BATXILLERAT FILOSOFIA
112
DIDÀCTIC proposarà per a promocionar al curs següents aquells alumnes que hagen superat la
seua matèria i no excedisquen el nombre màxim d’assignatures qualificades insuficientment
amb les quals es puga promocionar. En el cas d’aquell alumnat que no haja superat l’assignatura
proposarà i/o aconsellarà la seua promoció o no al curs següent -sempre tenint el compte la
legislació vigent- depenent del al nombre d’altres matèries que no haja superat, i en tot cas a la
llum d’una anàlisi permenoritzada de les causes objectives que han provocat la no superació de
l’assignatura de “Filosofia”. En el cas d’aquells alumnes que hagen abandonat de manera
clara i deliberada l’assignatura aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC sempre proposarà
i/aconsellarà la no promoció al següent curs.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA DE
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
2n DE BATXILLERAT
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
114
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA
D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.
2n DE BATXILLERAT. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,
els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:
1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del
cicle complet de formació filosòfica.
Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura
conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i
conceptes filosòfics.
2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials
i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.
La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions
filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen,
comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite,
ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la
relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i
necessitats de la societat del seu temps.
3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies
problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els
distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals
problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments
distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen
mútuament.
4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent
la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes
específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
115
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat
conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es
plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement
de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions
derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la
comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la
reflexió rigorosa i no com a meres opinions.
5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i
diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de
manera argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació
obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en el qual sorgeixen els problemes que
el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes. Es
tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar
informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.
6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que
el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de
les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes
èpoques i autors que tinguen relació.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament
la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació
dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de
determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de
les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en
aquests i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions
filosòfiques del present com en les seues pròpies.
7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-
lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof, el contingut d’una de les obres
analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços
de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre
algun dels continguts, que els permeta valorar el grau d’autonomia en la utilització de
procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses
expositives.
8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos
analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes
filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent
la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.
Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric
corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer
i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les
seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
116
9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels
estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions
del passat que hagen sigut estudiades.
Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir
relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre
temps i altres formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització
del debat permet avaluar la competència per a mantenir amb arguments les pròpies
posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els
elements bàsics que articulen la seua argumentació, les tesis filosòfiques o
científiques emprades en el seu desenrotllament i els punts de suport que pren per a
sustentar les tesis emeses en les seues conclusions.
10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant
les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.
Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans
períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental, així com per a
comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes
filosòfics.
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a
utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,
controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions
indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts
que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
117
deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li
donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències.
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En
concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació
són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats
i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i
qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació
no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors, de
consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia
dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El
millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode
d’avaluació.
L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los
o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de
fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
118
metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i
aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és
que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre
tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat
positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en
el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de
tots els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint
present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la
matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives
sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant
de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a
partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació
Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques
quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:
1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.
2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola
3. Elaborar esquemes i resums.
4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.
5. Elaborar redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe.
6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.
7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor
A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern
ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo.
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la
primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que
se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
119
per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració
d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 10 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 0’5 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 0’375 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però
la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o
presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 0’25 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions
significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté
faltes d’ortografia o puntuació.
- 0’125 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 0’25 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
120
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs parcials de cada avaluació ( que seran un 20% de la nota global) seran
avaluats segons els següents criteris:
- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs
fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).
- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la
presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat;
la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i
relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús
adequat).
Pel que fa a l’examen o prova final es farà amb la mateixa estructura que plantegen
les prova final de batxillerat per a la nostra assignatura, d’acord amb els criteris que s’indicaran
més endavant, i representa un 70% de la nota. Es realitzaran tants exàmens per avaluació com es
considere pertinent, però els pes de tots els exàmens no superarà el 70% de la nota de l'avaluació
poden ponderant entre ells conforme ho considere convenient els Departament.
MODEL D’EXAMEN
El que està determinat per a les proves PAU
La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.
L’examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dos
primeres serà el text i el de las dos últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament
de l’autor.
QÜESTIÓ 1ª
Puntuació: fins a 2 punts.
Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument
a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests
termes:
«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura
argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».
Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir
d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat
l’estructura argumentativa o expositiva del text.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
121
D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar
que s’ha comprès:
1. Quines són les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa,
per a arribar a la tesi o conclusió general.
Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
QÜESTIÓ 2ª
Puntuació: fins a 2 punts.
Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació
invariable:
«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel
text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions,
analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.
1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si
és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).
2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i
fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el
coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.
QÜESTIÓ 3ª
Puntuació: fins a 5 punts
Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat
centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text
complet i de l’autor que s’han tractats a classe.
1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat,
sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure
l’explicació i la justificació de les idees exposades.
2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
122
Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
QÜESTIÓ 4ª
Puntuació: fins a 1 punt.
Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:
«Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que
jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres
filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o
tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani».
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de
l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.
2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i
justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.
Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 als exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la
nota del butlletí correspondrà a un Insuficient.
Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació
personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si
obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació
corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà
en un nou examen.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
123
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’25 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 4 positius per avaluació (10% de la nota
d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de
forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o
treballs voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punt com a màxim)
representa el 10% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit.
La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el
següent criteri:
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (0,5 punts) Quadern (0,5 punt) + Treballs durant l’avaluació (2
punts) + Examen(s) (7 punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
124
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions
serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en
cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà
Insuficient.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta més a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica
el Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne
deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la
nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del
dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a
insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.
Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà,
com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova
final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte
altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per
aprovar l’assignatura.
Els criteris d’avaluació seran els següents:
1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del
cicle complet de formació filosòfica.
Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una
estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals
termes i conceptes filosòfics.
2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials
i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
125
La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions
filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen,
comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite,
ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació
existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la
societat del seu temps.
3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies
problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els
distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals
problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments
distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen
mútuament.
4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent
la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes
específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat
conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es
plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement
de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions
derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió
del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i
no com a meres opinions.
5. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que
el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de
les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes
èpoques i autors que tinguen relació.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament
la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació
dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de
determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les
posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests
i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions
filosòfiques del present com en les seues pròpies.
6. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos
analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes
filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la
permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.
Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric
corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i
identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les
seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
126
MODEL D’EXAMEN
El que està determinat per a les proves PAU
La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.
TEXTOS D’EXAMEN
Fonts dels textos: El text serà un fragment d’una selecció prefixada de lectures de
filòsofs. Per evitar textos d’examen massa llargs el fragment podrà estar escurçat internament
amb la indicació corresponent per advertir-ho.
QÜESTIÓ 1ª
Puntuació: fins a 2 punts.
Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument
a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests
termes:
«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura
argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».
Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir
d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat
l’estructura argumentativa o expositiva del text.
D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar
que s’ha comprès:
1. Quines són les idees o els arguments principals del text.
2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa,
per a arribar a la tesi o conclusió general.
Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.
QÜESTIÓ 2ª
Puntuació: fins a 2 punts.
Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació
invariable:
«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel
text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions,
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
127
analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.
1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si
és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).
2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i
fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el
coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.
QÜESTIÓ 3ª
Puntuació: fins a 5 punts
Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat
centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text
complet i de l’autor que s’han tractats a classe.
1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat,
sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure
l’explicació i la justificació de les idees exposades.
2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.
Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.
QÜESTIÓ 4ª
Puntuació: fins a 1 punt.
Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:
«Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que
jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres
filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o
tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món
contemporani».
Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de
l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.
2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
128
justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.
Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.
IMPORTANT: En aquesta prova extraordinària el text i les quëstions 1 i 2 seran sobre
un autor/a, la pregunta 3 serà relativa a altre autor/a estudiat a classe, i la pregunta número 4
sobre un tercer autor/ distint als altres dos.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de
la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a
membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT
DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per
avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del
qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que,
prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat,
aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
• La concreció del currículum del batxillerat.
• L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
• L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
• El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
• La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
129
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries
que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el
la legislació vigent.
L’avaluació es referirà als elements següents:
• La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
• La planificació temporal per al curs acadèmic.
• La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
• Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
• Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
• Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
• Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE
L’ASSIGNATURA DE
PSICOLOGIA
2n DE BATXILLERAT
CURS 2018-2019
Carrer Joan Fuster s/n.
Tel. 96 245 78 25
Fax. 96 245 78 26
46680 ALGEMESÍ (València)
E-correu: [email protected]
Web: .www.iesberantguinovart.com
131
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE
PSICOLOGIA.
2n DE BATXILLERAT. CURS 2018-2019
1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,
els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM CCLI: competència comunicació lingüística. CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre. CSC: competències socials i cíviques. SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: consciència i expressions
culturals.
Bloc 1: La psicologia com a ciència.
Continguts Criteris d’avaluació CC
La psicologia com a ciència.
· Objectius i característiques.
· Branques de la psicologia.
· Tècniques d’investigació.
· La psicologia i les altres ciències de
l’home. Aplicacions de la psicologia
· Principals problemes psicològics
· Solucions aportades per la psicologia.
· Valors que estimula la psicologia: crítica,
autònoma, investigació i innovació.
La psicologia en la història.
· Evolució del concepte de psique.
· Orígens de la Psicologia en la Grècia
clàssica.
· La psicologia en la modernitat.
· Corrents psicològics contemporànies.
BL1.1. Explicar l’especificitat i importància del
coneixement psicològic,
com a ciència que tracta de la conducta i els processos
mentals de l’individu.
BL1.2. Distingir la dimensió teòrica i pràctica de la
psicologia, i enumerar els seus objectius,
característiques, branques i tècniques d’investigació.
BL1.3. Exposar les aportacions més importants de la
psicologia, des dels seus inicis fins a l’actualitat,
identificant els principals problemes plantejats i les
solucions aportades pels diferents corrents psicològics
contemporanis.
BL1.4. Relacionar la psicologia amb altres ciències el
fi de les quals és la comprensió dels fenòmens
humans, com la filosofia, biologia, antropologia,
economia, etc.
BL1.5. Fer una anàlisi crítica de textos significatius i
breus de contingut psicològic, identificant les
problemàtiques plantejades i relacionant-les amb els
coneixements adquirits.
BL1.6. Defendre l’especificitat i importància del
coneixement psicològic reconeixent que es tracta
d’un saber i una actitud que estimula la crítica,
l’autonomia, la investigació i la innovació.
BL1.7. Utilitzar les tecnologies de la informació i la
comunicació en la busca d’informació, realització i
exposició dels treballs d’investigació.
CMCT
SIEE
CSC
CMCT
CMCT
CSC
CSC
CMCT
SIEE CAA
SIEE
CD CAA
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
132
Bloc 2: Fonaments biològics de la conducta.
Continguts Criteris d’avaluació CC
L’evolució del cervell humà. BL2.1. Descriure les diferents tècniques actuals
d’investigació del cervell.
CMC
T · El ser humà i els altres animals.
· Filogènesi i ontogènesi. BL2.2. Identificar algunes de les bases genètiques
que determinen la
CMC
T. · L’especificitat del cervell humà. conducta humana, explicar la relació que pot
existir entre ambdós destacant
Bases biològiques de la conducta. l’origen d’algunes malalties produïdes per
alteracions genètiques
· L’encèfal en el sistema nerviós central.
· Bases genètiques de la conducta. BL2.3. Explicar, des d’un enfocament
antropològic, l’evolució del cervell
CMC
T · El cervell i el sistema endocrí. humà distingint les seues característiques
específiques de les d’altres
Impacte de la biologia en la conducta humana. animals.
· Neurologia i conducta.
· L’impacte de les tècniques actuals en el
coneixement de la conducta
BL2.4. Analitzar la importància de l’organització
del sistema nerviós central,
CMC
T humana. fonamentalment de l’encèfal humà, distingint les
diferents localitzacions i
· Funcions i disfuncions del sistema nerviós. funcions que determinen la conducta dels
individus.
· Genètica i conducta.
· Influència de la genètica en la conducta. BL2.5. Exposar la influència del sistema endocrí
sobre el cervell i els
CMC
T · Malalties genètiques. comportaments derivats d’això.
· Endocrinologia i conducta.
· Diferències de gènere. BL2.6. Analitzar les conseqüències socials que es
deriven de la distinció de
CSC
· Trastorns endocrinològics. les característiques específiques humanes de les
d’altres animals.
BL2.7. Descriure l’organització del sistema
nerviós central, fonamentalment
CMC
T de l’encèfal humà.
BL2.8. Explicar l’impacte de les diferents
tècniques actuals d’investigació
CMC
T del cervell en l’avanç científic sobre l’explicació
de la conducta i en la
CSC
superació d’alguns trastorns i malalties mentals.
BL2.9. Analitzar l’impacte social de la relació
entre el sistema endocrí i el
CMC
T comportament humà en allò que afecta les
diferències de gènere.
CSC
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
133
Bloc 3: Els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria.
Continguts Criteris d’avaluació CC
· Percepció.
· El procés perceptiu: la realitat com a construcció.
· Elements que intervenen en la percepció.
· Lleis de la percepció.
· Els trastorns de la percepció.
· Principals teories sobre la percepció. Atenció.
· Atenció i concentració.
· Tipus d’atenció.
· Alteracions de l’atenció.
· Atenció i memòria. Memòria.
· El funcionament de la memòria i els seus tipus.
· L’oblit: causes i funció.
· Distorsions i alteracions de la memòria.
· Principals teories de la memòria.
· Memòria i aprenentatge.
· BL3.1. Explicar la percepció humana com un procés constructiu eminentment subjectiu i limitat, en el qual té l’origen el coneixement sobre la realitat.
· · BL3.2. Explicar la rellevància que tenen les
influències individuals i socials en el fenomen de la percepció i argumentar sobre els aspectes positius i negatius d’estes.
· · BL3.3. Descriure l’estructura i tipus de la memòria i
l’atenció humanes i explicar el seu funcionament. · · BL3.4. Investigar les aportacions d’algunes teories
actuals sobre la memòria, identificar l’origen i els factors que influïxen en el desenrotllament d’esta capacitat en el ser humà i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar l’aprenentatge propi.
· · BL3.5. Reconéixer el ser humà com un processador
d’informació gràcies a la qual cosa és capaç d’interpretar la realitat i actuar en conseqüència.
· CMCT · · · · CSC · · · · CMCT · · · CAA
CMCT SIEE
· · · CSC
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
134
Bloc 4: Els processos cognitius superiors: aprenentatge, intel·ligència i pensament.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Aprenentatge.
· El concepte d’aprenentatge · Teories de l’aprenentatge · Conductisme
· Cognitivisme · Constructivisme · L’aprenentatge significatiu · Tècniques i estratègies d’aprenentatge Intel·ligència i pensament.
· Definició d’intel·ligència · Diferents concepcions de la intel·ligència · Teories de les intel·ligències múltiples · Intel·ligència emocional
· La mesura de la intel·ligència
· La influència de l’herència genètica i el medi ambient
· La intel·ligència artificial
BL4.1. Explicar les principals teories sobre l’aprenentatge, identificar els factors que cada una d’estes considera determinants en este procés, descriure les seues aplicacions en el camp social i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar el seu aprenentatge.
BL4.2. Identificar algunes teories explicatives sobre la naturalesa i el desenrotllament dels processos cognitius superiors del ser humà, com la intel·ligència i el pensament, distingir els factors que influïxen en la intel·ligència i investigar l’eficàcia de les tècniques utilitzades per al seu mesurament i sobre el concepte de CI.
BL4.3. Reflexionar críticament sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial, el seu abast i els seus límits i argumentar sobre l’equivocada humanització de les màquines pensants i la deshumanització de les persones.
BL4.4. Reconéixer la importància de la intel·ligència emocional en el desenrotllament psíquic de l’individu.
CMCT CSC CAA SIEE
CMCT CAA
SIEE CSC
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
135
Bloc 5: La construcció del ser humà: motivació, personalitat i afectivitat.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Motivació.
· La motivació: concepte
· Teories de la motivació: impulsos de Murray; humanisme de Maslow
· La conducta motivada: característiques
· Los motius i la seua relació amb els valors
· La frustració Personalitat.
· La personalitat: concepte
· Teories de la personalitat: psicoanàlisi, conductisme, cognitivisme i teoria humanista
· Mesura de la personalitat
· Trastorns de la personalitat Afectivitat
· Sentiments i emocions
· Classificació de les emocions: teories
· Control de la vida emocional
· Tècniques d’intel·ligència emocional
· Trastorns emocionals
BL5.1. Descriure la motivació, la seua classificació i la seua relació amb altres processos cognitius, explicar els diferents supòsits teòrics que l’expliquen i analitzar les deficiències i conflictes que en el seu desenrotllament conduïxen a la frustració. .
BL5.2. Descriure què és la personalitat, les diverses teories que l’estudien i els factors motivacionals, afectius i cognitius necessaris per a la seua adequada evolució, en cada una de les seues fases de desenrotllament.
BL5.3. Analitzar les influències genètiques, mediambientals i culturals sobre les quals es construïx la personalitat.
BL5.4. Reconéixer els distints tipus d’afectes, així com l’origen d’alguns trastorns emocionals associats a estos.
BL5.5. Analitzar la complexitat del concepte de trastorn mental, identificar alguns dels factors genètics, ambientals i evolutius implicats en el seu desenrotllament des de diferents perspectives psicopatològiques i descriure els seus mètodes d’estudi.
BL5.6. Argumentar sobre la importància que en la maduració de l’individu tenen les relacions afectives i sexuals, i analitzar críticament els seus aspectes fonamentals.
CSC CMCT
CSC CMCT
CSC CMCT
CSC CMCT
CSC CMCT
SIEE CSC
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
136
Bloc 6: Psicologia social i de les organitzacions.
Continguts Criteris d’avaluació CC
Psicologia social. BL6.1. Identificar els processos psicològics de les masses i la seua
CSC · Què és la psicologia social? naturalesa, descriure les seues característiques i
pautes de comportament i CAA
· El vincle amb les altres persones: la necessitat de la interacció social.
argumentar sobre les situacions de vulnerabilitat en què l’individu pot
SIEE · El grup: normes i rols; conformitat dissidència;
l’autoritat. perdre el control dels seus actes i sobre les formes d’evitar-les.
· Las masses. Els fenòmens de masses. · L’altruisme. BL6.2. Explicar la importància que actualment té la
psicologia en el camp CSC
Psicologia de les organitzacions. laboral i el desenrotllament organitzacional, argumentar sobre la
CAA · La psicologia de les organitzacions i la seua funció. importància del lideratge com a condició necessària
per a la gestió de les SIEE
· El treball en equip. empreses i sobre els errors psicològics que es produïxen en la seua gestió e
· Tècniques i dinàmiques de grup. els recursos més adequats per a afrontar els
problemes més comuns a què
· Tècniques de gestió de recursos humans. s’enfronten. · Factors psicològics de desenrotllament laboral. · Principals riscos de la salut laboral BL6.3. Reconéixer la dimensió social del ser humà i
explicar el procés de CSC
socialització com la interiorització de les normes i valors socials, així com la
CMCT seua influència en la personalitat i conducta de les persones.
2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:
Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir
la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés
d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb
resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la
consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.
Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:
1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a
utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.
2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les
puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.
3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de
correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.
4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal
que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.
5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,
controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions
indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts
que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
137
deficiències.
6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera
global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.
7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li
donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències.
3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.
Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge
no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I
no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En
concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació
són les següents.
1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats
i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i
qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-
aprenentatge.
2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació
no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.
3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i
aprenentatge del propi alumne per les raons següents:
• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors, de
consolidació del ja aprés.
• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia
dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El
millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode
d’avaluació.
L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:
• La freqüència de l’avaluació.
• El coneixement a temps dels resultats.
• La qualitat de la correcció.
• La informació que reba.
• Etc.
4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los
o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de
fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
138
metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i
aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és
que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.
Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura
han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre
tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat
positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en
el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.
4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.
4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA
Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de
tots els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint
present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.
Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la
matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives
sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant
de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a
partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació
Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques
quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:
1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.
2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola/teoria
3. Elaborar esquemes i resums.
4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.
5. Elaborar redaccions sobre els problemes plantejats a classe.
6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.
7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor
A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern
ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo.
Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la
primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que
se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
139
per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració
d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent
avaluació per tal de considerar-lo Apte.
La nota del Quadern representa un 10 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre
zero i un punt seguint el següents criteris:
- 1 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no
presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes
estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de
major grau de complexitat estan realitzades.
- 0’75 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la
presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta
faltes d’ortografia o puntuació destacades.
- 0’5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions
significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté
faltes d’ortografia o puntuació.
- 0’25 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta
d’aspectes.
- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no
es pot considerar com a tal.
En cas de no obtenir 0’5 punt pot tornar-lo a lliurar per ser novament avaluat però llavors serà penalitzat amb la reducció del 50%.
Del quadern es valoraran els següents aspectes:
A = Excel·lent. Enhorabona
B = Està bé però és millorable
C = Mal. Cal millorar
D = Molt Mal/No realitzat
D C B A
Lliurament correcte?
Completa?
Aspectes formals?
Llibreta ordenada?
Ortografia i sintaxis?
Aprofundiment?
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
140
Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart
de punt sobre les qualificacions abans referides.
Els treballs parcials de cada avaluació representaran el 75% de la nota, i seran manats
entre 2 i 4. Seran avaluats segons els següents criteris:
- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs
fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).
- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la
presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat;
la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i
relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús
adequat).
Aquest treballs podran consistir en comentaris de text sobre psicologia, redaccions,
elaboració de powers o similars, elaboracions de murals, treballs en grups, dossiers de notícies o
recollida d’informació, treballs sobre pel·licules o textos literaris, comentaris de fragments de
llibres, articles de diaris,
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres
avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga
més d’un 4 a cada avaluació. Si no ha obtingut un 4 en cadascuna la nota del butlletí correspondrà
a un Insuficient.
Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació
personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si
obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació
corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà
en un nou examen.
La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes
tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.
Pel que fa a la participació es valorarà:
- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.
- el treball i la participació en el grup
- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats
- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
141
• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els
comportaments que detallem a continuació:
- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,
- no portar fetes les activitats proposades,
- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,
- no respectar el material i/o les instal·lacions
- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.
- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre
- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.
El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a
l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 3 positius per avaluació (15% de la nota
d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de
forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o
treballs voluntaris.
Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)
aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament
amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els
punts negatius corresponents.
La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punt com a màxim)
representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius
no tenen límit.
La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el
següent criteri:
La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:
Participació/interés (1’5 punts) Quadern (1 punt) + Treballs durant l’avaluació (7’5
punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada
Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de
l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament
considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa
una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà
explícitament les següents conductes:
- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
142
examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no
realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final
d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per
aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o
alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic
que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i
al Cap d’estudis.
- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als
companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no
assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte
negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.
La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions
serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en
cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà
Insuficient.
PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Aquell alumnat que durant
una assignatura haja falta a les classes de manera injustificada més del percentatge que indica el
Reglament de Règim Interior perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne
deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la
nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del
dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a
insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.
4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.
Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà,
com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova
final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte
altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per
aprovar l’assignatura.
Els criteris d’avaluació seran els següents:
1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari psicològic bàsic adquirit al llarg del
cicle complet de formació acadèmica.
Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una
estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals
termes i conceptes.
2. Relacionar els problemes psicològics estudiats amb les condicions històriques,
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
143
socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.
La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions estudiades
en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el
saber psicològic d’altres manifestacions culturals o científiques (psiquiatria, neurologia,
biologia, socialogia, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació
existent entre els plantejaments i propostes psicològiques i els problemes i necessitats de
la societat del seu temps.
3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies
problemàtiques i sistemàtiques o teories psicològiques que s’han estudiat de manera
analítica.
Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els
distints punts de vista que han adoptat els psicòlegs estudiats sobre els principals
problemes psicològics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments
distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen
mútuament.
4. Analitzar el contingut de textos de l a d i sc i p l ina i d e l e s t eo r i e s estudiades en
el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i
termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat
conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es
plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement
de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions
derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió
del significat dels textos com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i
investigació científica i no com a meres opinions.
5. Comentar i enjudiciar críticament un text identificant els supòsits implícits que el
sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les
seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques
i autors que tinguen relació.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament
la seua comprensió i interpretació dels textos científics examinats, així com la relació
dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de
determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les
posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en
aquests.
6. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos
analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes
seus en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la
permanència i historicitat de les propostes psicològiques.
Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric
corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
144
identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les
seues aportacions en la configuració del saber del nostre temps.
5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.
Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles
qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat
realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En
qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el
professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.
6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-
APRENENTATGE.
Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de
la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a
membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT
DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per
avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del
qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que,
prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat,
aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:
• La concreció del currículum del batxillerat.
• L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.
• L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.
• El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de
la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre
de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.
• La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les
seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les
valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.
Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs
acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries
que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el
la legislació vigent.
L’avaluació es referirà als elements següents:
2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
145
• La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.
• La planificació temporal per al curs acadèmic.
• La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés
educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.
• Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris
d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents
matèries.
• Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i
instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.
• Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la
universitat.
• Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament
corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge
programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.
A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una
reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la
programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua
validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna
d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per
tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.