Dani , Pol i Mario

Cultiu de Fulla; Enciam� Nom científic; Lactuca sativa� Familia; Asteraceae� L'enciam és una planta anual i autógama,

-Arrel: l'arrel, que no arriba mai a sobrepassar els 25 cm. de profunditat, és pivotant, curta i amb ramificacions.

-Fulles: les fulles estan col·locades en roseta, desplegades al principi. La vora dels limbes poden ser llises, ondolades o serrades.

-Tija: és cilíndric i ramificat.

-Inflorescència: són capítols florals grocs disposats en racims o corimbes.

-Llavors: estan proveïdes d'un vil·la plumòs

Cultiu de fruit; Tomàquet� Nom científic; Solanum lycopersicum� Familia; Solanaceae� Planta: perenne de port arbustivo , anual. Pot desenvolupar-se de forma

rastrera, semirecta o recta. Existeixen varietats de creixement limitat i il·limitat.

-Sistema radicular: arrel principal (curta i feble), arrels secundàries(nombroses i potents) i arrels adventícies. epidermis, on se situen elspèls absorbents especialitzats a prendre aigua i nutrients.

-Tija principal: eix amb un grossor que oscil·la entre 2-4 cm a la sevabase, sobre el qual es van desenvolupant fulles, tiges secundàries i inflorescències. La seva estructura, de fora cap a dins, consta de: epidermis és fotosintètica i les més internes són colenquimátiques, cilindre vascular i teixit medul·lar.

-Fulla: composta amb foliols peciolads, lobulados i amb vora dentada, en nombre de 7 a 9 i recoberts de pèls glandulars. Les fulles es disposen de forma alternativa sobre la tija. L'epidermis inferior presenta un alt nombre d'estomes.

-Flor: és perfecta, regular i consta de 5 o més sèpals, d'igual nombre de pètalsde color groc i disposats de forma helicoïdal a intervals de 135º, d'igual nombre d'estams soldats que s'alternen amb els pètals i formen un con estaminal que embolica al gineceu, i d'un ovari bi -plurilocular. Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus racims. És freqüent que l'eix principal de la inflorescència es ramifiqui per sota de la primera flor formada donant lloc a una inflorescència composta, de manera que s'han descrit algunes amb més de una inflorescència composta, de manera que s'han descrit algunes amb més de 300 flors. La primera flor es forma en la gemma apical i les altres es disposenlateralment per sota de la primera, al voltant de l'eix principal.

-Fruit: baia bi-plurilocular que pot aconseguir un pes que oscil·la entre unspocs mil·ligrams i 600 grams. Està constituït pel pericarp, el teixit placentari i les llavors. El fruit pot recol·lectar-se separant-ho per la zona de abscisió del pedicel, com passa en les varietats industrials, en les quals és indesitjable la presència de part del pecíol, o bé és pot separar per la zona peduncular d'unióal fruit.

Cultiu de arrel; Ceba� Nom científic; Allium cepa� Familia; Liliaceae� Planta: biennal, de vegades vivaç de tija reduïda a una plataforma que dóna lloc

per sota a nombroses arrels i damunt a fulles, la base de les quals és carnosa i inflada, on constitueix el bulb.

� Bulb: està format per nombroses capes gruixudes i carnoses a l'interior, que realitzen les funcions de reserva de substàncies nutritives necessàries per a

� Bulb: està format per nombroses capes gruixudes i carnoses a l'interior, que realitzen les funcions de reserva de substàncies nutritives necessàries per a l'alimentació dels brots i estan recobertes de membranes seques, primes i transparents, que són base de les fulles.

� Sistema radicular: és fasciculat, curt i poc ramificat; sent les arrels blanques, espesses i simples.

� Tija: la tija que sosté la inflorescència és dret, de 80 a 150 cm d'altura, buit.� Fulles: Formen vaines, allargades, fistuloses i punxegudes en la seva part lliure.

Flores: hermafrodites, petites, verdoses, blanques o violàceas, que s'agrupen en umbel·les.

� Fruit: és una càpsula amb tres cares, d'angles arrodonits, que contenen les llavors, les quals són de color negre, anguloses, aixafades i de superfície rugosa.

Cultiu de llavor; Faba� Nom científic; Vicia faba� Familia; Leguminosae

-Planta: anual. Port recte.

-Sistema radicular: molt desenvolupat.

-Tiges: de coloració verda, fortes, angulosos i buits, ramificats, de fins a 1,5 m d'altura. Segons el filamentde la planta varia el nombre de tiges.d'altura. Segons el filamentde la planta varia el nombre de tiges.

-Fulles: alternes, compostes, paripinnnades, amb foliols amples ovals-arrodonits, de color verd i desproveïdes de circells.

-Flores: axil·lars, agrupades en racims curts de 2 a 8 flors, tenen una taca gran de color negre o violeta en les ales, que poc sobint van desproveïdes de taca.

-Fruit: llegum de longitud variable, podent aconseguir fins a més de 35 cm. El nombre de grans oscil·la entre 2 i 9. El color de la llavor és verd groguenc, encara que les hi ha d'altres coloracions més fosques.