curs de catalÀ de nivell c sallent, 2012-2013

CURS DE CATALÀ DE NIVELL CSALLENT, 2012-2013

SuficiènciaSallent, 2013-2014

PROGRAMA

Ortografia

Les vocals

accentuació

diftongs

dièresi

apostrofació

Algunes consonants

s/ss/c/ç/z

j/g/tj/tg

x/ix/tx/ig

p, t, c / b, d, g

Les preposicions

Els connectors

Pronoms febles

Pronoms relatius

Els verbs

perífrasis verbals

morfologia verbal

correlació de temps verbals

1


El recte ús de les lletres en l'escriptura dels mots catalans ofereix dificultats degudes al fet que molts sons poden escriure's de dues o més maneres distintes, al fet que s'escriuen lletres que no representen cap so o al fet que existeixen, en el parlar de molts, pronúncies defectuoses sobre les quals no es pot recolzar l'escriptura.

[En alguns casos] pot ser útil la coneixença de certes regles que resolen tal o tal dificultat per a un nombre més o menys considerable de mots. Aquestes regles ajuden indubtablement a l'aprenentatge de l'ortografia, però la coneixença d'aquesta no es pot aconseguir sense practicar assíduament la lectura de bons textos.

POMPEU FABRA: GRAMÀTICA CATALANA (1956), P.8

ACCENTUACIÓ

Les paraules es divideixen en agudes, planes i esdrúixoles segons quina sigui la síl·laba tònica:

agudes: cosí, amic, espeternec ― ― ―

planes: maleta, ampolla, còmic ― ― ―

esdrúixoles: sèmola, vàlvula, histèria ― ― ―

S’accentuen:

Les agudes que acaben en: vocalvocal + sen, in

(com demà, vindré, cafè, això, perdó)

Les planes que no acaben en: vocalvocal + sen, in

(com ànec, difícil, únic, exàmens)

Totes les esdrúixoles: família, ràdio, música, ciència, Mònica

- La a només porta accent obert: caminà, àtic, ràpida- La i i la u només porten accent tancat: camí, índex, ningú, única- La e i la o poden portar accent obert o tancat: tèxtil, procés, sòlid, timó

- La u d’un diftong decreixent es considera una consonant a efectes d’accentuació: volíeu, teníeu, Àneu.- Els monosíl·labs no s'accentuen (només poden portar accent diacrític).

2


L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític seveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual però que tenen significat o so diferent. L’accent sol ser tancat. Els més habituals són:

bé, béns (molt bé)...............................................be, bens (ovella/lletra)

bóta (recipient)....................................................bota (sabata)

déu (divinitat).......................................................deu (número)

dóna, dónes (verb donar)...................................dona, dones (persones)

és (verb ser)........................................................es (pronom: es pensa)

féu (pretèrit perfet simple verb fer: ell féu)...........feu (present i imperatiu verb fer: vosaltres feu)

fóra (condicional verb ser = seria).......................fora (fora d’aquí)

mà (part del cos)..................................................ma (possessiu: ma mare)

més (quantitatiu: en vull més)..............................mes (període de temps)

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (pebre negre mòlt). .molt, molta, molts, moltes (quantitat)

món (un món feliç)...............................................mon (possessiu: mon pare)

nét, néta, néts, nétes (parent)............................net, neta, nets, netes (mans netes)

ós, óssa, óssos, ósses (animal)........................os, ossa, ossos, osses (part del cos / estel)

pèl, pèls (substantiu: tres pèls a la barba ...........pel, pels (preposició + article: pel carrer)

què (interrogatiu/relatiu: què dius? / sé què vull).que (conjunció: diu que nevarà)

rés (oració)..........................................................res (gens: res de nou)

sé (verb saber: no sé on ballo)............................se (pronom: rentar-se les mans)

sí (afirmació: sí que m’agrada)............................si (condicional: si vol venir)

sóc (verb ser: sóc com sóc)................................soc (sabata / tros d’arbre)

sòl (terra, superfície)...........................................sol (astre / adjectiu: estic sol al món)

són (verb ser: són els primers)............................son (substantiu/possessiu: son pare té son)

té (verb tenir: no té pèls a la llengua)...................te (infusió)

ús (substantiu: doble ús).....................................us (pronom: us dono les gràcies)

véns, vénen (verb venir: si véns ho deixo tot).....vens, venen (verb vendre: vens gat per llebre)

vés (verb anar: vés a poc a poc).........................ves (tros de tela)

vós (tractament: vós sou la protagonista)............vos (pronom: cordeu-vos el cinturó)

3


ELS DIFTONGS

Quan dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba i, per tant, es pronuncien en un sol cop de veu, constitueixen un diftong.

Dues vocals formen diftong si:- La segona vocal és un I o un U.- Aquesta I o U és àtona (no hi recau l’accent de la paraula).- La primera vocal és una U o una I i va seguida d’una altra vocal.

És a dir:vocal + ivocal +u

I també:u + vocali + vocal

- A principi de mot- Quan la primera vocal és una U precedida d’una Q o una G- Quan hi ha tres vocals juntes i la del mig és una I o una U àtones

excepcions:- No hi ha diftong quan una I o una U queden en context de diftong perquè resulten

d’una paraula derivada: re-u-ni-ó- No hi ha diftong quan el formarien amb les terminacions –us, -um: te-dè-um,

LA DIÈRESI

La dièresi serveix per:- Sonoritzar una U darrere G/Q i davant de E/I: qüestió, aigües, lingüística...- Indicar que una I o una U al costat d’altres vocals no fa diftong: Llu-ï-sa, pa-ï-sos,

pe-üc, con-du-ï-en, fru-ï-a...

excepcions:

No cal posar dièresi:- Quan les normes d’accentuació permeten posar accent: Lluís, país...- En les terminacions dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals: produir, conduint,

agrairé, reduiria...- En les terminacions llatines –us, -um: Pius, Màrius...- En els compostos amb els prefixos co-, auto-, re-, contra-, semi-, anti-:

antiimperialista, reunificació,- Amb els sufixos –isme, -ista: egoisme, altruista... (però i lluïsta)

4


APOSTROFACIÓ I CONTRACCIÓ

L’apostrofació de l’article

1.L’article masculí o femení singular s’apostrofa sempre davant d’un mot començat en vocal o en h:

l’aire, l’àncora, l’arribada, l’ovella, l’ou, l’hora, l’herba, l’home

2.L’article la no s’apostrofa quan el mot següent comença en i, u, hi, hu àtones:la importància (però l’Índia), la universitat (però l’única),la hipèrbole (però l’hípica), la humitat (però l’hulla)

Excepcions:-els noms de lletres: la e, la efa, la hac, la ela (però no si són masculines: l’AX, l’F-18)-la una(hora del rellotge)-alguns mots que poden ocasionar equívocs: la asimetria, la anormalitat...-alguns mots que donarien grups estranys: la ira, la host

L’apostrofació de la preposició de

1.La preposició de s’escriu d’ davant d’un mot començat en vocal o en h.d’Amèrica, d’Àfrica, d’Holanda, d’Hèlsinki, d’Índia, d’Egipte, d’una, d’en

Excepcions:- els noms de les vocals: de a, de efa, de hac, de ela- els noms estrangers començats en h aspirada: de Hong Kong, de Hanoi.

Les contraccions preposició + article (al, als, del, dels, pel, pels)

- Els articles masculins (el, els) es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per:

a + el > al a+ els > alsde + el > del de + els > delsper + el > pel per + els > pels (però per + a + el/els > per al/als)

al pont, del moianès, pels volts, als prats, dels dimecres, pels carrers

Aquests articles també es contrauen darrere el mot ca (casa de):ca + el > cal cal fusteret, cal diputat, cal cuixes, cals ferrers

La contracció no es fa quan l’article va apostrofat:a l’aire, de l’àncora, per l’herba, de l’única, a l’hora, ca l’Ernest

L’apostrofació dels pronoms febles

Els pronoms febles em, et, es, la, el, la , en s’escriuen m’, t’. s’, l’, l’ , n’ davant els verbs començats amb vocal o h muda.

m’oblido, t’has refredat, s’abriga, l’emboliquen, n’esperen

Els pronoms apostrofats poden anar davant o darrere dels verbs:acaba’t la sopa, t’agraden els bolets, porta’l, l’obro, n’agafo, agafa’n, s’ha acabat

L’apostrofació del pronom la té les mateixes característiques que la de l’article la (no s’apostrofa quan va davant d’una forma verbal començada amb i, u, hi, hu àtones):

la intensifica, la utilitzen, la humiteges

5


CASOS QUE PRESENTEN COMPLICACIONS

Apostrofació de nombres. Els numerals expressats amb xifres també s’apostrofen: més de l’11%, l’XI Jornada, més d’1.500.0000, des de l’1 fins a l’11 de gener

Apostrofació davant de h. En els mots estrangers amb h aspirada, no s’apostrofa:el hardware, la haima, de Hillary Clinton

Però convé tenir en compte que molts mots estrangers ja s’han adaptat al català i han emmudit la h (si consten al diccionari com a mots catalans, en general la h és muda):

l’hoquei, d’handbol

Apostrofació davant de s + consonant. La forma el s’apostrofa davant els mots d’origen estranger en què hi ha una s inicial seguida d’una altra consonant i la pronunciació demana una vocal abans de la s:

l’stop, l’skin, l’statu quoLes formes la i de no cal apostrofar-les, perquè ja tenen una vocal que permet fer l’enllaç fònic:

la speaker, de Stalin

L’apostrofació davant de cursiva, cometes i negreta. En principi, el tipus de lletra no afecta l’apostrofació:

sempre parlava d’“advocats i procuradors”, l’Erika es va enfonsar, l’ÈxodePerò les formes la i de admeten les dues grafies (amb apòstrof i sense apòstrof):

els actors de Amadeus / els actors d’Amadeusquan parlem de energia / quan parlem d’energia

porta el títol de “Ombres i llums” / porta el títol d’”Ombres i llums”l’editorial de El Periódico / l’editorial d’El Periódico

Cal guiar-nos per la pronúncia i reproduir-la gràficament

L’apostrofació de sigles. Hi ha sigles que es poden llegir com un mot (CiU) i sigles en què diem el nom de cada lletra (PSC). Fins i tot n’hi ha de mixtes (PSOE).

Si la sigla es llegeix com una paraula, s’apliquen les normes generals d’apostrofació:el CAE, el MNAC, d’ESO, l’ONU, el FORCEM

Si la sigla es diu lletra per lletra i el nom de la primera lletra comença amb consonant, la sigla no s’apostrofa:

de BP, el DDT, de GPS, la CGTSi la sigla es diu lletra per lletra i el nom de la primera lletra comença amb vocal (efa, hac, ela, ema, ena, erra, essa, ics), s’apostrofa sempre l’article el. L’article la i la preposició de admeten les dues possibilitats.

l’FMI, l’MST, l’XP, l’SCC, l’IPC, d’FM / de FM, l’NBA / la NBA, d’FP / de FP, d’IRPF / de IRPF, l’OMC / la OMC

No s’apostrofa l’article la davant de sigles de més d’una síl·laba començades amb i o u, tant si es llegeixen com una paraula com si es llegeixen lletra per lletra:

la IBM, la ITV, la ISO, la UVI, la UE, la UGT, la USO

Els noms propis s’apostrofen segons la norma general: l’Airbus, l’AnnaSi un nom propi inclou un article, les formes a i per no s’hi contreuen i la forma de s’hi apostrofa: els aparadors d’El Corte InglésEls noms de lloc catalans o catalanitzats s’apostrofen si cal, i si tenen un article es tracta com qualsevol altre article: d’Hamburg, pel Vendrell, del Caire, al Pont de SuertEn noms de lloc no catalanitzats, es manté l’article amb majúscula i si cal s’apostrofa la forma de : d’El Escorial, a El Ejido, per El Paso

6


ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS

B/V

- B davant R, L (biblioteca, amable, braç, arbre, feble, fàbrica, llibre, cable).excepcions: pseudoderivats (calvície)

- B darrere M (ambició, combinació)excepcions: circumval·lació, tramvia...

- La P alterna amb la B (llop-lloba, cap-cabota, estrep-estrebada).

- V darrere N (canvi, envà, envestir, convèncer).- La U alterna amb la V (esclau-esclava, tou-estovar, clau-clavar, arxiu-arxiver).

excepcions: pseudoderivats (moure-mòbil)- Les terminacions del pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació s’escriuen sempre amb V (cantava, ballaves, rentàvem, saltàveu, continuaven).- Totes les formes del verb haver s’escriuen amb V.

B/P, D/T, G/C

1. A final de mot- Després de vocal tònica, s’escriu C, P, T (llop, pot, cepat, tampoc)

excepcions:mots femenins acabats en –etud, -itud (quietud, solitud)topònims i noms de persona (Madrid, Bagdad, Jacob, David...)mots com club, tub, adob, esnob, mag, demagog, cub...

- Després de vocal àtona o de consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats de la mateixa família (màgic-màgica, ràpid-rapidesa, sòlid-solidesa)

excepcions:1a persona del singular del present d’indicatiu d’alguns verbs: entenc, vinc...mots acabats en –ec, -ic: ànec, càrrec, fàstic... (però: mots acabats en –leg: biòleg, psicòleg, teòleg... i també càstig, pròdig...)

2. A final de síl·laba- Escriurem T davant de G, J, LL, M, N, S, X, Z (garatge, platja, espatlla, ritme, ètnic, potser, cotxe, dotze...)

excepcions: paraules començades per –ad: adjectiu, adjunt, administració... (però no davant de Z: atzar, atzavara... ni tampoc alguns mots: atmosfera, atleta, atlàntic...)

- Escriurem C davant de C, T, S, Z: secció, acte, fúcsia...- Escriurem G davant de M, N, D, G: augmentar, regne, amígdala, suggerir...- Escriurem P davant de T, C, S, N: captaire, erupció, eclipsi, hipnosi...

excepcions: dissable, sobte, dubte...- També escriurem P en paraules començades per cap-: captiu, capçal...

excepcions: si la consonant següent és una D: cabdill, cabdell, cabdal...- Escriurem B davant de D: abdicar, abdomen, abduir...- Escriurem B en paraules començades per ab-, ob-, sub-: objecte, subjuntiu, abjurar...

excepcions: darrere de ab-, ob-, si la consonant següent és un T, N, C: apte, optar, opció, òptic, òptim...

3. Hi ha algunes paraules i els seus derivats que doblen la C, la D o la G: abjecció, accelerar, accent, succedani, addicció, suggerir, acció...

7


G/J

1. Escrivim G:- Davant de E, I: gerro, gener, paratge, girafa, bugia...- Quan escrivim G davant de els vocals A, O, U representem un so diferent: gat, gossa, guantera...

2. Escrivim J:- Davant A, O, U: rajar, platja, jove, rajolí, ajust, ajut...- Quan trobem els grups –eject- i –ejecc-: injecció, subjecte, objecte, objecció...- En paraules com: jerarquia, Jeremies, jeroglífic, majestat, jersei, Jesús...

ELA GEMINADA

No hi ha normes, però sí algunes pistes (amb moltes excepcions, però):1. Paraules que comencen en:

- al·l-: al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar, al·ludir...- col·l-: col·laborar, col·lecció, col·lectiu, col·legi...- il·l-: il·legal, il·lògic, il·luminar, il·lusió...- mil·l-: mil·lenari, mil·límetre...- sil·l-: síl·laba, sil·logisme...

2. Paraules que acaben en:- -el·la: aquarel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la...- -el·lar: apel·lar, cancel·lar, interpel·lar...- -il·la: clorofil·la, pupil·la, til·la...- -il·lar: cavil·lar, destil·lar, oscil·lar...

3. Se sol escriure L·L quan el primitiu acaba en LL:corall-coral·lí, cristall-crital·lí, metall-metàl·lic...

M/N/MP

1. S’escriu M- Davant de B. P, M: cambra, combat, companya, campió, immens, emmalaltir...

excepcions: els compostos (benparlat, enmig, tanmateix, granment...) i els noms propis (Canberra, Istanbul...)

- Davant de F: amfetamina, èmfasi, pamflet, samfaina, triomf... També en els compostos amb circum- i amfi-: amfiteatre, circumferència, circumcisió...

excepcions: els prefixos con-, en-. in-: conferència, enfadar, enfangat, infern, informació... i algunes paraules (fanfàrria, fanfarró...)

2. S’escriu N- Davant de V: canvi, invent, involució...

excepcions: circumval·lació, tramvia...3. Davant d’N escrivim N o M segons la pronúncia: amnistia, gimnàstica, innat...4. S’escriu amb MP

- Paraules acabades amb –sumpte, -sumpció: assumpte, assumció...- En paraules com: atemptar, compte, exempció, símptoma, redempció, temps...

8


R/RR

La erra té dos sons: l’anomenat erra simple, més suau (cara), i la erra múltiple, més fort (carro).

1. La erra simple- S’escriu amb una R entre vocals: fora, mare. mira...

2. La erra múltiple- S’escriu RR entre vocals: carro, serra, arran...

excepcions: les paraules derivades: antireligiós, contrarèplica, penjarobes... (però no sempre: arrítmia, prerrogativa...)

- S’escriu R. A començament de paraula: rem, riba, roig, Ramon.... Després de consonant: conrear, enraonar, folrar.... En els mots compostos amb o sense guionet: Vila-real, Vila-rodona, vicerector, grecoromà...

ObservacionsS’escriuen amb R final encara que en alguns llocs no es pronunciï:

- Els infinitius (excepte els acabats en –re): cantar, dormir, saber, dur...- Les paraules que els seus derivats porten aquesta lletra: clar-claror, por-poruc...- Paraules amb els sufixos –ar, -er, -or, -dor: bestiar, fuster, foscor, menjador...

SO TX

El so final de la síl·laba tx s’escriu amb les grafies TX, IG, G segons els casos1. Escrivim TX

- A començament de mot: txapela, txec, txetxè...- Enmig de mot: batxillerat, cotxe, despatxar...- A final de mot quan hi ha la mateixa grafia en els derivats: despatx-despatxar, esquitx-esquitxar...

2. Escrivim IG- A final de paraula darrere A, E, O, U quan en els derivats hi ha les grafies J/G, TJ/TG: assaig-assajos, desig-desitjos...

3. Escrivim G- A fi de mot darrere I quan en els derivats hi ha les grafies J/G, TJ/TG: mig-mitjos, desig-desitjos...

X/IX

Les grafies X, IX no sempre representen el mateix so1. El so ics (gz/ks) es representa amb la grafia X: exemple, examen, exèrcit / taxi, màxim,

pròxim...2. El so xeix es representa:

- amb X a principi de mot: xicot, xocolata, xutar...- amb X darrere de consonant: punxar, torxa...- amb X darrere de I, AU: guix, clixé, rauxa, disbauxa...- amb IX darrere d’A, E, O, U: baixar, peix, cartoixa, maduixa...

9


S/SS/C/Ç/Z

El so essa es representa amb grafies diferents segons sigui sord (mossa) o sonor (cosa).

Essa sonoraRepresentem el so essa sonora amb les grafies S i Z1. Escrivim S

- Entre vocals: camisa, casa, riquesa...excepcions:

- mots cultes: amazona, nazisme, trapezi, ozó...- mots compostos amb el prefix rizo-: rizotònic, rizoma...- mots compostos de –zou, -zoide, -zoic: espermatozou, trapezoide, paleozoic...

2. Escrivim Z- A principi de mot: zero, zeta, zona...- Darrere de consonant: aranzel, catorze, onze...

excepcions:- mots compostos amb dins-, trans-, fons-: endinsar, enfonsar, trransistor...

Essa sordaRepresentem el so essa sorda amb les grafies S, SS, C, Ç1. Escrivim S

- A principi de mot: safareig, saler, seu, sopa...- A final de mot: esbós, tros, cas, fracàs...- Després dels prefixos (excepte re-, pro-, a- (no privatiu). pre- (àton), di- (no duplicatiu): contrasentit, heterosexual, monosíl·lab, presocràtic...- Davant o darrere de consonant. cansar, pista, sopars...

2. Escrivim SS- Entre vocals: fracassar, missioner, necessari, possible...

3. Escrivim C- Davant de les vocals E, I: ceba, cendrer, cirera, civil...

4. Escrivim Ç- Davant de A, O, U: caça, cançó, vençut...- A final de mot: audaç, capaç, feliç, feroç...

Observacions- S’escriuen amb SS les paraules acabades amb –gressió, -gressor, -pressió, -pressor, -missió, -missor:

agressió, agressor, opressió, insubmissió, transmissor...- S’escriuen amb SS les paraules acabades amb els sufixos –assa, -essa (femení), -issa, -ussa, -dissa/-dissos/-disses:

pinassa, metgessa, terrissa, gentussa, trencadissa, bellugadissos...- S’escriuen amb Ç les paraules acabades amb els sufixos –ança, -ença:

matança, enyorança, prometença, temença, renaixença...

K/W

Les grafies K i W apareixen en mots provinents d’altres llengües i en noms de lloc o de persones estrangers:eureka, vodka, kiwi, perestroika, waterpolo, darwinisme, Washington, Kuwait, Kafka, Frankfurt...

10


Les lletres mudes

La hLa lletra h no té mai valor fònic, és muda en qualsevol posició:

ham, herba, prohibir, exhortació, vehement, subhasta, home

La rLa r final és muda en molts casos:

1. En els infinitius:cantar, poder, esprémer, tenir, dur

Però: la r final dels infinitius es pronuncia quan porta algun pronom: agafar-la, sentir-nos, estimar-se, portar-li

2. En els substantius derivats en –ar, -er i –or: alzinar, fuster, claror

També en els plurals:alzinars, fusters, clarors

3. En molts altres mots: clar, altar, plaer, sencer, lleuger, primer, monestir, ahir, flor, segur, madur

Però hi ha erres finals que no són mudes: car, mar, llar, far, or, cor, pur, avar, cigar, acer, amor, tresor, auster

Hi ha altres r no finals que també són mudes: arbre, prendre

La p i la bLa p i b precedides de m davant de consonant o a final de paraula:

camp, camps, amb, tomb, temps, assumpció, ambdósm + p/b + consonantm + p/b + 0

La t i la dLa t i la d finals precedidies de l o n:

alt, molt, tumult, munt, cantant, profund, sovint, evidentmentTambé són mudes la t i la d davant una s final i precedides de r:

torts, dimarts, perds, complerts

La sLa s del plural dels mots acabats en –ig, -nx, i –ix:

desigs, safareigs, esfinxs, ponxsTambé és muda la s del demostratiu masculí quan acompanya una paraula començada per consonant:

aquest noi, aquests gossos.

11


CONJUNCIONS

Coordinants

copulatives

unió, suma

i

ni

disjuntives

alternativa

o

o bé

distributives

distribuir,

classificar

ni... ni

o... o

ara... ara

l'un... l'altre...

adversatives

oposició, antítesi

però

sinó

tanmateix,

no obstant això,

malgrat això,

tot i això,

altrament,

consecutives

conseqüència,

efecte

doncs,

per tant,

en conseqüència,

de manera que

continuatives

afegir, continuar,

insistir

a més,

és a dir,

o sigui,

i és que

això és,

així mateix,

12


Subordinants

completives

fa de complement

que

si

Diuen que vindran

No saben si vindran

locatives on

temporals quan

mentre

abans que

després que

fins que

així que

tot seguit que

tan aviat com

modals com

com si

tal com

així com

segons que

comparatives tant com...

més... que

millor,,, que

menys... que

com més... més

consecutives fins al punt que

tant... que

tan...que

així que

Tinc tanta gana que em menjaria un bou.

Caminava tan despistat que va ensopegar amb un

fanal.

condicionals si

en cas que

sempre que

a condició que

només que

posat que

13


concessives encara que

per bé que

tot i que

malgrat que

mal que

si bé

causals perquè

ja que

atès que

a causa que

per tal com

finals Perquè

a fi que

per tal que

PER QUÈ / PERQUÈ

1. Perquè

Pot expressar la causa i també la finalitat d’una acció.

- Causa (es pot substituir per ja que)

S’han enviat aquests comunicats perquè ho ha demanat la unitat

- Finalitat (es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, etc.)

Vinc perquè em donis els comunicats de la unitat

- També podem utilitzar perquè com un nom

Dóna’m un bon perquè de la teva actuació

Com tots els noms, pot formar el plural.

Els perquès de la teva actuació no em convencen

2. Per què

A les interrogacions fa referència a la causa d’una acció (es pot substituir per per quina

raó, per quin motiu).

Per què no s’han comunicat aquests fets?

Digueu-me per què no s’han comunicat aquests fets

14


Altres dubtes i confusions freqüents

SI NO / SINÓ

si no: condicional + negació:

Si no véns, no et queixis

Les frases es poden capgirar:

No et queixis, si no véns

El verb pot ser sobreentès:

Vine. Si no, et quedaràs sense torrons

sinó: afirmació darrere d’una negació. Afirmem quelcom sobre una cosa sobre la qual

abans hem negat quelcom.

No és el secretari sinó el president

Les frases no es poden capgirar:

Sinó el president és el secretari

TAN / TANT

Tan (adverbi) davant adverbi, locució adverbial o adjectiu. Equival a tan.

Tant (adverbi, adjectiu) la resta de casos. Equival a tanto.

És tan savi que impressiona. Ni tant ni tan poc.

En sap tant que impressiona.

QUAN / QUANT

Quan indica temps. Equival a cuando.

Quant indica quantitat. Equival a cuanto. (també pot indicar quantitat de temps: no sé

quant durarà, quantes hores trigarà?)

Quan vindrà? Ve quan vol.

Quant val? No sé quants n’hi ha.

15


COM / COM A

Com comparació (alt com un Sant Pau)

com a en qualitat de (com a bons estudiants que som)

Però: com a + art = com (com els bons estudiants que som)

Parla com una mellarenga.

Parla com a vocal de l’entitat.

DONCS

Ús incorrecte: doncs no expressa causa

Convé que l'aviseu, doncs farà tard a la reunió.

Convé que l'aviseu, perquè farà tard a la reunió.

Ho va preguntar al professor, doncs no n'estava segur.

Ho va preguntar al professor, ja que no n'estava segur.

Ús correcte: doncs expressa una conseqüència o una conclusió d'allò que s'acaba de dir.

No te'n fas càrrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap.

No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs.

ELS QUANTITATIUS

Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. Poden ser variables o invariables.

Variables:

quant quanta quants quantesmolt molta molts moltespoc poca pocs poquestant tanta tants tantes

bastant bastantsgaire gaires

Invariables: gens, prou, més, menys, massa, força, que

Exemples:

Va collir bastants cireres

A la taula hi ha massa llibres

He comprat prou cerveses per a tots

A la festa hi havia força persones

N’hi ha tantes que potser seran massa

Excepte que, massa i força, la resta poden anar seguits de la preposició de:

no hi ha gens de vi, fa molt de fred, tants de nens, tinc bastant de feina

16


Morfologia del substantiu i de l'adjectiu

Els adjectius invariables no tenen marca de gènere. Es poden classificar en les categories següents:

acabats en exemples excepcions

-a agrícola, hipòcrita

-e àtona lliure, jove, alegre, rude ample, culte, digne, negre, pobre...

-ble amable, feble

-l fidel, fàcil, mòbil, dúctil mal, tranquil...

-ant, -ent elegant, ignorant, pedant 1. Acabats en -lent: calent, lent, valent...2. Altres: atent, sant, content...

-ar, -or escolar, anterior Treballador, indolor...

altres suau, miop, àrab...

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació per al masculí i el femení en el singular, però presenten dues terminacions distintes en el plural

singular plural

masculí i femení masculí femení

-aç audaç audaços audaces

-iç feliç feliços felices

-oç feroç feroços feroces

Plurals en què no sonaria una -s: -os

Adjectius variables i invariables:castellà -o / -a: català -e / -acastellà -e / -e: català -e / -e(excepcions: rude, pobre...)

-aç, -iç, -oç

Adverbis acabats en -ment, formats a partir d'un adjectiu femení

17


Morfologia verbal

Les formes: la velarització

En el subjuntiuSi la primera persona del present d'indicatiu acaba amb -c: velaritzen el present i l'imperfet de subjuntiu. Si velaritza una persona velaritzen totes.

infinitiu pres. indicatiu pres. subjuntiu imperfet subjuntiuaprendre aprenc aprengui aprenguésvenir vinc vingui vinguésmoure moc mogui moguésseure sec segui segués

Són verbs regulars: donar, fer, veure, estarVerbs irregulars: saber, caber, córrer

infinitiu pres. indicatiu pres. subjuntiu imperfet subjuntiusaber sé sàpiga sabéscaber cabo càpiga cabéscórrer corro corri corregués

En l'imperatiu

singular plural1

2 23 3

aprenguem moguemaprèn apreneu mou moveuaprengui aprenguin mogui moguin

No velaritzen mai l'infinitiu (*-guer) ni el gerundi (*-guent, *-quent).

Els usos

OrdresOrdres afirmatives: imperatiu (fes això, seu a la cadira)Ordres negatives: subjuntiu (no facis això, no seguis a la cadira)

Oracions condicionalspresent indicatiu → present/futur (si s'ho proposa, ho aconseguirà / ho aconsegueix)imperfet subjuntiu → condicional (si s'ho proposés, ho aconseguiria)plusquamperfet de subjuntiu → condicional compost (si s'ho hagués proposat ho hauria aconseguit)

18


Pronoms febles

davant verb darrere verbreforçada elidida reduïda plena

1a persona CD/CI/ Ø reflexiu singular em m’ ‘m -mereflexiu plural ens ens ‘ns -nos

2a persona CD/CI/ Ø reflexiu singular et t’ ‘t -tereflexiu plural us us -us -vos

3a persona CD/CI/ Ø reflexiu es s’ ‘s -se

complement directe

determinat

ellaelsles

l’l’/laelsles

‘l-la‘ls-les

-lo-la-los-les

indeterminat en n’ ‘n -neneutre ho ho -ho -ho

complement indirecte

singular li li -li -liplural els els ‘ls -los

complementspreposicionals

amb DE en n’ ‘n -nesense DE hi hi -hi -hi

atributdeterminat

ellaelsles

l’l’/laelsles

‘l-la‘ls-les

-lo-la-los-les

indeterminat ho ho -ho -hoèmfasi en n’ ‘n -ne

Els pronoms febles s’apostrofen seguint les normes generals d’apostrofació:- L’apòstrof va tan a la dreta com puguem- Només s’elideixen les vocals neutres- El pronom feble la no s’apostrofa davant u, i àtones

Posició dels pronoms febles:- Generalment davant del verb (el miraré, la coneguéssiu, ho colliria, hi arribava).- Darrere del verb en infinitius, gerundis i imperatius (mirar-la, agafant-lo, obre’l).- En perífrasis verbals poden anar davant o darrere (vaig mirar-la, la vaig mirar).

Ordre dels pronoms febles: CI + CD + altres

Excepcions en la combinació de pronoms febles:CI singular + CD definit = L’HI / LA HI / ELS HI / LES HI

EL EL L'HILI + LA → HI + LA LA HI

ELS ELS ELS HILES LES LES HI

CD neutre + C preposicional = L’HI (HO + HI = L’HI)SE + US no s'apostrofa: se us crema el rostit!

19


20


Relatius

Té un antecedent (una paraula, un sintagma o una oració al qual substitueix i el significat del qual conté).Desenvolupa una funció sintàctica dins una oració subordinada i, alhora, fa d'enllaç entre aquesta i l'oració principal.

QUE conjunció QUE relatiu buida, no té significat té un antecedent (té significat)≈ : ≈ el qualsol penjar d'un verb penja de l'antecedent (un nom)n'hi ha de rares (quantitatius) sempre oracions subordinadesla frase es pot capgirar la frase no es pot capgirarexemples: exemples:

volen que vingui la noia que seu al fons és la Carladiu que no ho farà les coses que dius no m'interessenesperem que contesti vaig veure el noi que canta gospel

sense preposició amb preposició

relatius adjectius

que ≈ el qual / onprep. + què = prep. + el qualprep. + qui = prep. + el qual

(prep. +) on = prep. + què = prep. + el qual

(prep. +) art. + subst. + de + el qual

(prep. +) la qual cosa = cosa que

relatius substantius(prep. +) art + que = allò que / aquell que(prep. +) art + qui = tothom qui / aquell qui / qui

21


Preposicions

AEs contreu amb els articles el i els. Les contraccions són: al i als. No es contreu quan l'article el s'apostrofa a la paraula que té al darrere.

No introdueix el complement directe.

El complement indirecte és sempre introduït mitjançant la preposició a: Avui escriurem al pare / Han demanat flors a la masovera

Certs verbs, com accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se..., admeten un complement introduït mitjançant la preposició a:

Accedir al que demanen / Contribuir a les despeses / Dedicar-se a la contemplació

Els complements introduïts amb la preposició en s'introdueixen amb la preposició a quan aquest complement és un infinitiu:

Pensar en un problema → pensar a resoldre un problema

Obstinar-se en un una cosa → obstinar-se a negar-ho

En les designacions de lloc, la preposició a pot introduir la indicació de l'indret cap al qual té lloc un moviment i també l'indret on és o s'esdevé alguna cosa:

Anar a Reus / Vivia a Tortosa / Fabricat a la Xina

ENEn les determinacions de lloc, serveix per introduir la indicació de l'indret on és o s'esdevé una cosa o l'indret cap al qual té lloc un moviment:

Ha viscut en tres cases diferents Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat

Els noms propis, l'article definit i els adjectius interrogatius demanen preferentment la preposició a:

resideixen a Romania Seuen a les cadires No sé a quin carrer viu

Els demostratius i els indefinits un i algun demanen preferentment la preposició en:Ara són en aquell cafè Vivien tots dos en una sola habitació Deu ser en algun cafè

Quan un infinitiu forma part d'una determinació circumstancial: En entrar jo, tots s'alçaren

Els complements introduïts amb la preposició en s'introdueixen amb la preposició a quan aquest complement és un infinitiu:

Pensar en un problema → pensar a resoldre un problema

Obstinar-se en un una cosa → obstinar-se a negar-ho

22


AMBLa preposició amb és usada per expressar l'instrument, el mitjà, l'acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte:

Eixugueu-vos amb el mocador / El tocava amb el dit / No enraona amb ningú / És molt bo amb els criats

Amb els verbs de moviment, amb pot designar el vehicle: Va venir amb la tartana

DES'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal (d'Argentona).

Es contreu amb els articles el i els: del, dels .

Són introduïts amb la preposició de els adjectius qualificatius del pronom feble en: Aquestes són massa grans. Ja en tinc de petites Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones

També quan ometem el verb i el pronom feble: Tinc quatre cintes blaves i tres de vermelles Hi ha havia molts alumnes catalans, i alguns de francesos

També quan s'usa el substantiu i el pronom feble que el representa: No en tinc cap, de llibre

Molts verbs admeten un complement introduït mitjançant la preposició de: Parlaven de tu / Recordeu-vos d'ell / S'abstenen de tot

També quan el complement d'aquests verbs és un infinitiu: Parlaven d'anar-hi / Recordeu-vos de venir / S'abstenen d'escriure

PER / PER APer: causa, agent, lloc, temps duratiu (durant). Per a: destinació, finalitat, temps concret. Però: per a + infinitiu = per (ho fa per molestar)

Passa per la plaça, pintat per un artista, tres cops per setmana, ho fa per plaer. L'ha pintat per a l'Enriqueta, ho tindré per al dijous

Canvi i caiguda de preposicions

Un complement del verb introduït per en quan és un sintagma nominal, canvia la preposició per a quan aquest complement és un infinitiu:

L’examen consisteix en tres exercicis → L’examen consisteix a resoldre tres exercicis

Les preposicions cauen davant la conjunció que: L’examen consisteix que els alumnes resolguin tres exercicisEstic d’acord que ho faci ell.

23


Exercicis Nivell CSallent, 2013-2014

24


ACCENTUACIÓ

Accentueu si cal els mots següents:

cafe, pressec, cinque, set, reves, interes, cep, feix, vuite, esglesia, ences, congres,

cent, creixer, enten, entenem, entenguis, entes, modestia, permes, malbe, gairebe,

esferic, Amelia, mel


hipopotam, canço, cançons, aixo, allo, blavos, gros, comic, tros, compota, arros,

Gloria, Osca, Oscar, copiar, tauro, disfuncio, tofona, sorollos, correr, corrents, corredor,

ocasio, verinos, de debo, bo, Consol, Monica, consol honorari, institucio


comunicacio estrenyer camio pero

aixo tambe espes compravem

correr materia cronica vencer

despres (verb) cafe estomac educacio

esglesia funcionari descripcio rao

etcetera pesol creixer etica

enten diguerem angel propia

esten promes precios excursio

de debo memoria balanci diguerem

congres metronom pages reptil

biologica conseqüencia bambu pel·licules

desapareixer mobil extincio mamifers

volcanica historia astucia arees

fraccio ninxols Australia geologica

qüestio jurassic tardorenca merit

gairebe imaginacio exit centrisme

perdua imaginari tendencia excentric

25


clonacio telescopic analgesic evolucio

comicitat epoca liquens cientifics

comic facil essers metode

alzina automobil teixir astronom

pi alacra Italia Japo

Lluis escorpi platan Polonia

aguila fruita Austria canon

pinyo Russia Indonesia Hongria

Poseu-hi l’accent, si cal

dema, espai, balco, autobus, malentes, prudencia, historia, escas, insuficiencia,

daltabaix, cabas, esglesia, Belgica, pelvis, ingenu, espelma, magnolia, colera, glorios,

arros, repos, desgracia, espoli, besnet, clinica, centimetre, semafor, castig, arab, unic,

public, carrec.

Tennis, opera, cronica, colonia, proleg, postum, Gambia, Berlin, Gabon, Persia,

Mongolia, periodic, burges, frances, pages, promes, nomes, congres, acces, America,

perdua, pure, semola, genesi, anecdota, radio, pla, sa, tro, cru, tabu, anis, lluç, fletxa,

metge, algu, algun, coctel, feliç, obtus, atlantic.

Poseu els accents i les dièresis en els textos següents:

A la superficie, l’embat del vent sobre les aigues de l’estany creava una agitacio

confusa que desprenia un ruixim terbol que el vent s’enduia avall i que es barrejava

amb el remoli de pols de la sorra finissima, fangosa, de les vores de l’estany i de la

barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquos i de particules de sorra

cobri rapidament d’una capa finissima el pont del bastiment i els nostres cossos

insignificants.

Josep Pla, Lluna de mar

26


El real i el versemblant

[IX]. Es evident tambe, despres del que hem dit, que l'obra del poeta no es de referir les

coses esdevingudes, sino coses de mena que haurien pogut esdevenir-se, es a dir, les

possibles segons probabilitat o necessitat. Perque l'historiador i el poeta no es diferencien

per haver escrit en prosa o en vers (fora ben possible de posar els escrits d'Heròdot en

vers i no deixarien d'esser una historia, amb metre o sens metre): ans es diferencien,

perque l'un refereix les coses esdevingudes, l'altre coses que haurien pogut esdevenir-se.

Per aixo tambe la poesia es cosa mes filosofica i mes important que la historia; perque la

poesia expressa mes aviat el general, i la historia el particular. El general es aixo: quines

coses s'esdeve de dir o de fer a tal o tal home, segons probabilitat i versemblança; i

aquesta es la finalitat de la poesia.

Aristòtil: Poètica

Aixi hauria pogut prolongar-se la vida. Un any sencer i rodo com un globus, despres

tres, que es un nombre magic, i fins a set, que diuen que porta bona fortuna, i set

vegades set, com un oracle. Tota la vida emprimaverada. No havien apres que les

coses canvien de sobte, que el que hem teixit de dia es desfa de nit. N’Adelais resava

cada vespre perque el seu amor fos etern. Els deus l’escoltaren. Na Marta encenia

llumets i els portava a la bruixa algaidina, perque capgiras els signes del cel. Tambe

s’acompliren els seus desitjos. N’Arnau dormia inquiet, i es preguntava com acabaria

tot allo. Si les estrelles no haguessin escrit noves lletres, no hauria estat capaç de

deturar els encontres. Tal vegada haurien anat esmortint-se ells mateixos. Set vegades

set hauria estat massa temps. Pero l’eternitat d’aquella primavera no fou llarga. Un fet

inesperat altera el decurs de la historia.

Maria de la Pau Janer, Natura d’anguila

Augmenta la consciencia que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut

del planeta, com a consequencia d’uns habits d’us dels recursos i de degradacio del

medi que han canviat molt poc en el decurs dels darrers mil·lennis, mentre que el

nombre d’essers humans, origen d’aquesta utilitzacio de recursos i d’aquesta

degradacio, ha anat creixent. Ja no es tracta nomes dels ciutadans responsables i

(timidament) de les administracions, sino tambe, dels sectors productius, considerats,

encertadament o no, els principals culpables del desori ambiental.

La industria, l’agricultura, els serveis, despres d’haver utilitzat l’enverdiment com una

manera mes de guanyar mercat (per exemple, comercialitzant productes falsament

“ecologics”) comencen a adonar-se que cal fer quelcom mes que aprofitar la moda

ambiental, i passen a l’accio.

Joandomènec Ros, Avui, 5-7-1994

27


Jo confesso

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que

neixer en aquella familia havia estat un error imperdonable. De sobte havia entes que

sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Deu a

qui encarregar la cerca de solucions malgrat que, a mesura que creixia, m'hagues avesat

a delegar en creences imprecises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la

responsabilitat dels meus actes. Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d'en Dalmau,

mentre entomava el ruixat, vaig arribar a la conclusio que aquesta carrega em pertany

nomes a mi. I que els meus encerts i els meus errors son responsabilitat meva i nomes

meva. M'han fet falta seixanta anys per veure-ho. Espero que m'entenguis i que

comprenguis que em sento desemparat, sol i absolutament enyorat de tu. Malgrat la

distancia que ens separa, tu em serveixes d'exemple. Malgrat el panic, ara ja no accepto

cap fusta per surar. Malgrat algunes insinuacions, em mantinc sense creences, sense

sacerdots, sense codis consensuats que m'aplanin el cami cap a no se on. Em sento vell,

i la dama de la dalla m'invita a seguir-la.

Jaume Cabré: Jo confesso. Barcelona: Proa, 2011.

Babar

Basicament, la historia de Babar es la d’un paquiderm qualsevol que, a causa de la seva

educacio i d’un vincle peculiar amb el mon dels humans, es convertira en el rei dels

elefants, i salvara i transformara el seu pais. Babar neix com un elefant comu i corrent:

creix i juga en una realitat idil·lica, entre els altres animalets. Tanmateix, aquesta existencia

adanica s'alterara, ja que un «caçador dolent» mata la seva mama i l'obliga a escapar del

bosc i a dirigir-se a l'enlluernadora ciutat. Aixi, el primer contacte amb la civilitzacio resulta

negatiu: interve per matar i destruir. Pero la ciutat li paga amb escreix el que li havia pres.

La figura femenina de la «anciana senyora» substitueix la mare i l'adopta. El primer que

Babar desitja es «vestir-se com cal»: ella li lliura tots els diners necessaris. En els primers

dibuixos camina de quatre grapes, pero tan bon punt abandona la nuesa i veu la seva

imatge vestida en un mirall, Babar pren consciencia de la segona pell que es la roba, i

comença a mimetitzar-se amb els humans i a reproduir-ne la postura bipeda. S'esdeve de

seguida un proces educatiu: Babar es transformara -sense perdre l'aparença d'animal- en

un esser huma: usa tovallo, fa gimnastica, es renta a la banyera amb esponja, condueix un

automobil, vesteix a la moda. «Ella li dóna tot el que vol».

Ariel Dorfman: Innocència i neocolonialisme

28


- Poseu accent als mots de les frases següents que n’hagin de dur:

- No se per que aquest estupid inspector m’han posat aquesta multa

- Els bens que pasturen a alta muntanya son mes sans que els que mengen

pinso

- En Pere feu un gest a ma mare i ella ho va trobar una insolencia

- Mon germa vol fer la volta al mon amb vaixell

- Si vens i vens tot el genere et donare una gratificacio

- No se amb que comptes per comprar-te un pis tan car

- Els pels d’aquell os s’havien cremat una mica a causa del foc

- Ves a la botiga de la cantonada i compra sabo, arros i pernil

- A aquests magatzems no he trobat res que m’agrades

- Quan sec al cotxe em queda el pantalo ple de secs

Poseu els accents que calguin:

- Ja estic fart que em prenguis el pel pel meu nas

- La seva dona li dona cada dia una plantofada

- El seu net va net i polit

- Fora millor que l’arreglessim fora del taller

- Es alt i es pensa que pot tocar el sol si fa un salt

- Es ben estrany, perque sempre deia que si a tot

- Son les dotze i encara no tinc son

- No sap pronunciar be la be

- Deu crea el mon en deu minuts

- El mes de maig va ploure mes que l’abril

- No se que diu: que si tomba, que si gira, que si no se que, que si si, que si no...

- Estic sol al mon, pero no soc l’unic

- Te te per convidar tot el pais a un picnic

- No us penseu que us deixaran: el retol diu “no en feu mal us”

29


Convertiu els següents adjectius en adverbis, accentuant-los si cal:

bo ________________ assidu ________________

tebi ________________ estupend ________________

boig ________________ difícil ________________

promiscu ______________ cortès ________________

tènue ________________ tranquil ________________

comú ________________ aeri ________________

ingenu ________________ estupend ________________

lúcid ________________ audaç ________________

lícit ________________ mediterrani ________________

pèrfid ________________ ordinari ________________

marmori ________________ violent ________________

golut ________________ prudent ________________

Diftongs, accents i dièresis:

aire, treuriem, mouran, boina, feina, industria, diuen, cauen, diaria, gabia, fruitos,

patria, rabios, seure, gaita, llaurar, boira, meu, triomf, consciencia, bocoi, aneu,

Valencia, alegria, victorios, farmacia, familia, peixer, mereixer, contingencia, masia,

academia, precios, temieu, tenien, intendencia, instancia, sindria

maleir triar trair conduir

maleits triessiu tairien conduiu

maleiran triessin traien conduire

maleissin triessim traire conduis

maleirien triarien traissin conduissiu

maleiriem triat traida conduiriem

maleissiu triarieu traim conduirieu

maleire triin traiu conduirien

30

Nivell CSallent, 2011-2012

APOSTROFACIÓ I CONTRACCIÓ

Afegiu l’article definit a cada un dels mots següents i apostrofa’l quan calgui:

herba utilitat interès

oportunitat excepció Ignasi

Enric Isabel importància

ou aire Enrique Iglesias

unió Hamburg història

unitat Índia entrada

única ONU 11 de setmbre

homo sapiens intenció institut

Harry Potter Hemingway Homer

Escriviu, segons calgui, DEL / DE L’ / DE LA davant els mots següents:

Ignasi Irene

Isabel Isidre

Òscar Horaci

Helena Àngel

Immaculada Ernest

cosí Hipòlit

pare oncle

avi Íngrid

àvia Úrsula

Substituïu el substantiu dels sintagmes següents pel que hi ha entre parèntesis:

del carrer (hort) per al cosí (electricista)

pel secretari (Antoni) de la Irene (Pere)

al gener (octubre) al port (avinguda)

al metge (avi) pel poble (autopista)

a la tardor (estiu) a la Roseta (Heribert)

per al pare (oncle) de l'Anna (Joan)


ORTOGRAFIA CONSONANTS

Ompliu els buits amb s, ss, z, c o ç:

_____ivada, en_____iam, llongani_____a, llu_____, _____irera, metge_____a,

pré_____ec, ambulàn_____ia, fa_____ana, o_____ell, adre_____a, trame_____a,

electri_____itat, habita_____ió, llen_____ol, matalà_____, matalà_____os,

mestre_____a, tret_____e, di_____et, _____egle, al_____ina, ro_____ella,

pe_____ebre, pre_____eguer

Ompliu els buits amb s/ss/z/c/ç:

po_____ar, pa_____ar, pe_____ar, pen_____ar, ten_____ar, al_____ar, co_____ir,

re_____ar, tor_____ar, recol_____ar, esmor_____ar, arron_____ar, en_____opegar,

endol_____ir, ca_____ar-se, can_____ar-se, en_____umar, en_____endre,

ma_____ifica_____ió, pe_____igar, con_____iderar, pa_____ió.

Ompliu els buits amb s/ss/z/c/ç:

fí___ica mar___ al___ina per___ona pòli___a

___ebra cerve___a exce___iu oa___i confian___a

barnú___ no___a on___e don___ella dan___a

___ero tro___os ___is comte___a pa___ti___os

Ompliu els buits amb s, ss, z, c o ç:

Pe_____es del mu_____eu pendents de restaura_____ió.

_____ubven_____ions per al dèfi_____it muni_____ipal del pre_____upost.

De_____i_____ió en_____ertada i e_____peran_____adora.

Ve_____en re_____idus _____alin_____ al riu.

L’a_____o_____ia_____ió contra el càn_____er organit_____a un con_____ert.

Tret_____e mer_____enaris empre_____onats.

Es denun_____ien provoca_____ions de l’exèr_____it.

For_____a aba_____egadora dels mú_____ics bar_____elonins.

Comen_____aran a nego_____iar el finan_____ament al _____etembre.

Re_____ent re_____e_____ió als paï_____os indu_____trialit_____ats

32


Feu el plural d’aquests mots:

os cas cabàs progrés

mes gos pes congrés

cos mas pagès interès

rus pis arròs vas

nas gas difós espès

anglès ús escàs fracàs

tros pas terròs exclòs

En l’escriptura d’algunes de les paraules de les frases següents és fàcil que ens

enganyem perquè no mantenen la correspondència c/ç amb el castellà c/z:

La teua expo___i___ió té un cert matí___ subjectiu.

M’he deixat el ___arró a la carni___eria.

___alparem de Còr___ega cap a Eivi___a pa___ant per Suï___a.

He anat al mu___eu de les Dra___anes.

He po___at la ___ervesa a la ca___ola.

No em po___is el café en una ta___eta.

Tinc un verní___ per a la pi___arra fet a Tuni___.

Una expo___ició de cal___es gòtics.

Vols co___ir-me la cami___a?

S’ha enfon___at estrepito___ament.

Quina és la cau___a de la rique___a?

Han trobat un tre___or bi___antí.

La ga___olina i la ben___ina.

Repo___ava sota un sal___e.

La intran___igència és dolenta com una met___ina.

En una hora s’han fet una dot___ena de tran___accions.

La cri___i de la don___ella li ha enfon___at l’ànim.

Al mu___eu hem vist quadres de pai___atge amb les mu___es.

Ha pintat amb pin___ell.

El teu pre___agi és poc plau___ible.

33


Ompliu els buits amb les grafies corresponents

No puc distin___ir quin és l’alia___e d’aquest metall.

Po___ueren extin___ir l’incendi poc després de l’aterra___e.

Un camió de ___ran tona___e va derrapar en un vira___e.

Un bur___és és un membre de la bur___esia.

Elimineu els ad___ectius.

Poseu-vos els pi___ames i aneu a ___eure!

Via_____em perquè ens agrada via_____ar.

No trepi___eu la ___espa.

Fu___iu perquè us trepi___a?

Assa___arem aquest passa___e.

La pà___ina més lle___a és la ro___a.

S’ha llevat la corre_____a i les mi_____es.

Un home molt fero___e em va furtar el rello___e.

No desi___is enu___ar aquella óssa tan lle___a mentre desde___una.

He passe___at per la llo___a i he vist una poli___a fora de la si___a.

El massa___ista m’ha arre___lat les na___es.

Avui men___em fe___e, i demà men___arem rosse___at.

Ara va___ al despa___.

Un esqui___ d’oli al ___ersei.

Tens cap desi____? - Ui, desi____o moltes coses!

On he de___at l’esto___ de les ulleres?

Al país de ___au___a, les cases són de ___ocolata.

El grei___ de la ___emeneia m'enu___a tant com el su___e.

Les ___ifres de l’any mare___en si no les ___u____es rela____adament...

Bur___a per sota el co___í.

Dei___a la plan___a al calai___.

Fa____ ____imnàstica a la pla____a de ma___ a ___uny.

34


OCLUSIVES

Completeu les paraules següents:

luci___

àlgi ___

íncli ___

líci ___

pròfu ___

nàufra ___

vòmi ___

pèrfi ___

òbi ___

mèri ___

arxipèla ___

líqui ___

Completeu la paraula i feu el femení:

golu ___:

barru ___:

cornu ___:

feixu ___:

panxu ___:

exquisi ___:

poru ___:

cabu ___:

malastru ___:

atzia ___:

Ompliu els buits amb les grafies corresponents.

En l’examen del dissa__te el van declarar a__te

Un ma__ és com un il·lusionista

Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__

Sa__s què és un baoba__?

Jo esten__ la roba en un llo__ massa llòbre__

No compren__ per què he de pagar un recàrre__

Ha au__mentat el valor dels bons gre__s

Amb l’exercici ha a__quirit una complexió a__lètica

En Davi__ ha descobert el qui__ de la qüestió

Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__

Un article si___nat amb ___eudònim.

Latitu___ nor___ o latitu___ su___?

L’Alfre___ és mol___ resisten___ al fre___.

La Ma___dalena ens explicarà una anè___dota.

L’alfere___ ha menjat arrò___ a la ca___ola.

La pu___a s’ha po___at sobre la pin___a.

Comer___ d’hortali___es.

Hi___ar la bandera i al___ar el bra___.

35


LATERALS

Escriviu la paraula contrària dels adjectius següents.

legal:

lícit:

lògic:

llegible:

localitzable:

les:

limitat:

legítim

Completeu aquests mots amb l o l·l i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun.

Exemple: oscil·lar: oscil·lació

ampu.....ós:

pà.....id:

so.....:

he.....ènic:

conci.....i:

co.....aborar:

inte.....igent:

co.....idir:

to.....erar:

nu.....:

e.....aborar:

po.....uir:

rebe.....:

ga.....ant:

so.....icitar:

a.....egre:

de.....egat:

a.....udir:

a.....ucinar:

tranqui.....:

Completeu aquestes frases amb l, l·l o ll:

1. A l’examen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurídica: què és una

cèdu.....a de citació, un recurs d’ape.....ació, la .....egítima, etc.

2. Tras.....adeu amb cura una exce.....ent co.....ecció de tasses de porce.....ana.

3. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informàtic ha patit un co.....apse

co.....ossal que ha causat la cance.....ació de mi.....ers de vols.

4. En la tertú.....ia literària d’aquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una

de les nove.....istes més cè.....ebres del nou mi.....enni.

5. La insta.....ació de més tanques metà.....iques no so.....ucionarà el problema

dels accidents que hi ha en la circumva.....ació nord.

6. Deixa’t de fa.....òrnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....ícula és

l’idi.....i entre els protagonistes.

36


NASALS

1. Una co______emoració de temps i_____emorials

2. La si____fonia va ser executada i_____illorablement

3. Co____ferència de pre____sa

4. Traça una circu____ferència

5. Co____ta’m un co____te

6. Co____ta fins a dos-cents

7. Paguem al co____tat

8. El co____tat d’Urgell

9. Ca____brer, el co____te per favor!

10. Treballa com a co____table

11. Tractat de co____tabilitat

12. Tingues molt de co____te

13. Has co____tat malament, co____ta una altra vegada

14. El co____tador de l’electricitat

15. No hi co____tava

16. El co____te i la co____tessa passen pel xa____frà

17. Co____ten les cròniques que...

18. Haurem de donar co____te dels nostres actes

19. Busca l’o____bra sota els arbres de la ra____bla

20. Hi ha una i____ensa ga____a de regals

21. Les ge____es de la tiara del su____e pontífex

22. Un pa____flet ple d’accents circu____flexos

23. Els hebreus circu____ciden els i____fants

24. L’A____a parla amb circu____specció i la Núria amb circu____loquis

25. Una co____exió i____ecessària feta i___ocentment

26. Un jardí a____ex a la casa

27. Ho heu fet massa su____tuós. Ta____ateix vindré

28. L’assu____te era molt co____fús

29. És un senyor be____parlat i pri____irat.

30. Aquest ca____vi és tot un sí____toma

31. L’a____fitrió es va co____oure gra____ent e____ig dels aplaudiments

32. El so____riure de la i____fermera és com el de les ni___fes i___ortals

33. L’han conde____at i____erescudament

37


34. Es va i___ergir i___ediatament en la i____ensitat inco____ensurable de l’espai

35. L’Assu____ta demana co____fort al co____fessor

36. Un tra____via co____fortabl

37. Quin fa____farró!

38. Les proves d’i____pre____ta

39. La i____unitat parlamentària

40. Les circu____stàncies de l’ate____tat

41. Parlava amb è____fasi i circu____locucions fins que va e____udir

42. Un co____utador elèctric

43. Resultà ca____pió en el co____bat

44. Co____fegeix una garla____da de pà____pols

45. Déu és i____finit, o____ipotent i o____iscient

46. Circu____dar o e____cerclar alguna cosa

47. Inde____itzaran els da____ificats

Omple els espais buits amb la grafia o les grafies que hi falten.

Estigué una estona a___upit contra la pare___ i escoltà: no gaire lluny d’on era un grill

cantava incansablement. Ni un ble___ d’aire. A poc a poc es redre___à una mica,

trave___à ra___ent l’espai lliure i s’endin___à per entre les herbes altes. La terra flonja

___edia lleument sota els seus peus. Avançà com un autòmat fins que tro___à un

arbre i s’aturà. Amb el cos recalcat a la soca s’e___ugà el front: estava desfet. Però se

sentia més segur. Els darrers minuts dintre la casa havien estat com un malson i era

com si la frescor de la nit comen___és a di___ipar-lo.

MERCÈ RODOREDA. “Un home sol” dins de Vint-i-dos contes

Encerclat de filferros, d’esbar__ers, de canyes seques i de tro__os de sac, l’hort, a

tocar de la casa, era molt gran. Pel capda__all passava un re__ enclotat, i vora el

re___, gairebé sota d’un pre__eguer carregat de fruita, hi havia un ma__ís de clavells.

Vermells, tigrats, roses: un grapat de colors damunt el llit de les fulles i les ti__es.

MERCÈ RODOREDA. “Cop de lluna” dins de Vint-i-dos contes

38


PREPOSICIONS

Ompliu el buit amb les preposicions o articles que hi falten, Si no cal, indiqueu-ho amb el signe ø.

......... l’endemà va pensar ......... la seva cosina: ......... aixecar la vista d’un llibre que estava llegint es va adonar ......... que era davant seu. I més lluny va veure també ......... la seva mare, que s’acostava corrents ......... fer-los saber que ......... la nit haurien de menjar sopes ......... escurar l’olla.

......... veure que no disposaven de prou temps, tots van estar d’acord ......... ajornar la conferència ......... disposar de temps i poder reunir ......... les persones adequades. Confiaven ......... que tot podia quedar enllestit aviat, ja que tenien interès ......... resoldre la qüestió abans ........... que fos massa tard.

Aquell ermità estimava ......... Déu sobre totes les coses i saludava amb benediccions benignes ......... les escasses persones que s’aventuraven ......... aquell bosc comptant arribar a la vila abans ......... que el sol es pongués.

No va trigar ......... adonar-se ......... que no tindria temps. Com que estava acostumat ......... que li ho posessin tot fàcil confiava ......... trobar qui li fes la feina. De manera que es va disposar a localitzar ......... algun dels seus coneguts entre la gentada ......... demanar-li el favor.

Tothom coincideix ......... considerar aquesta proposta. Però ara caldrà advertir ........ l’encarregada ........ que haurem de córrer per tal ........ que arribem a temps.

.......... Tots Sants va poder tenir la cuina ......... que desitjava. Com que gairebé ja havia renunciat .......... poder-ne disposar, es complaïa .......... mantenir-la sempre brillant i s’entossudia .......... que ningú més la fes servir, tot i que s’havia de conformar .......... permetre que el seu fill hi perfeccionés les seves paelles. .......... veure’l entrar a la cuina ja tremolava, i l’angoixa no l’abandonava .......... que en sortia.

Sabien que tenien dret .......... que els indemnitzessin i no es conformaven .......... poca cosa. Volien obligar .......... l'asseguradora .......... respectar el contracte i van insistir .......... deixar ben clar que la solució del conflicte consistia .......... complir els acords signats.

S’han compromès .......... que acompanyaran .......... les nenes a fer les compres. M’asseguren que aniran .......... compte .......... comprar només les coses imprescindibles. Però, .......... que no tornin no sabré si obeeixen .......... les meves recomanacions.

Està interessat .......... vendre’s el cotxe, però no sé si podrà trobar .......... un bon comprador abans .......... que se n’hagi de desprendre de mala manera.

.............. acabar l'assemblea, tothom coincidia ............. valorar positivament .......... iniciativa. Per això vam avisar ............. l’encarregada, tot i que, des ............. que l'havien ascendit, s'entossudia ........... que no volia treballar .............. la tarda.

39


Ompliu els buits amb les preposicions adequades i, si cal, amb els articles.

- M’agrada aquest sabó perquè fa olor __________ préssec.

- Respecte d’aquest tema, no tinc res __________ dir.

- Sóc del Masnou, però ja fa més d’un any que visc _________Barcelona.

- Necessitem pantalons __________ quadres__________ disfressa.

- __________ acabar la funció vam anar a sopar.

- __________ migdia sempre vaig a dinar amb les companyes.

- M’instal·laré uns dies__________ un hotel.

- Ara no puc, però si vols, ens trobem __________ tarda.

- He d’acabar l’informe__________ dos dies.

- En aquesta botiga fan descomptes que arriben __________ 50%.

Ompliu els buits de les frases següents amb l’element adequat. Tingueu en compte que els verbs són preposicionals.

- El Josep confiava __________ la paraula de tots els seus amics.

- No t’oblidis __________ demà hem quedat a les set davant del parc.

- Tinc molt d’interès __________ anar a veure l’exposició que fan al CCCB.

- L’Albert pensa __________ fer unes vacances uns dies perquè se sent esgotat

en aquests moments.

- Es va adonar__________ tot el que l’envoltava no era real.

- La Magda sempre somia __________ fer un viatge arreu del món.

- El culpable es penedeix __________ tot el que va fer.

- El joc consisteix __________ guanyar com més punts millor.

- Recordeu-vos __________ cal dur sempre una capelina a la motxilla.

- És tan orgullós que s’ha entossudit __________ fer-ho sol.

40


SINÓ / SI NO

1. Ho diré a la senyoreta ……………………………………. ho endreces.

2. No vol anar a la platja ……………………………………. a menjar paella.

3. A les notícies no sents ……………………………………. desgràcies.

4. No només ho heu de fer tot ……………………………………. que ho heu de fer bé.

5. ……………………………………. podem anar a París, almenys ens arribarem a Figueres.

6. No ho ha fet el Pau ……………………………………. el Miquel.

7. Haurem de replantejar-nos-ho ……………………………………. surt bé aquest cop.

8. Aquesta església no és romànica ……………………………………. gòtica.

9. No és ……………………………………. .un busca-raons.

10. Va venir molta gent. ………………………………., no hauríem omplert el teatre.

PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ

1. No vindrà ………………………………. no vol saber res del projecte. A més, no vol

explicar el ………………………………. de la seva actitud. Ja ho veuràs: no vindrà

………………………………. no hagi de donar explicacions. Tothom sap ………………………. ho

fa. Les raons ………………………. ho fa són ben transparents.

2. ……………………………………. serveix fer-ho tan bé si després ningú no s’ho mirarà.

3. Ja sospitàvem el …………………………. del seu capteniment. Avui ens ho ha confirmat.

4. Jo et diré ……………………. ho fa: ho fa …………………. no vol assumir

responsabilitats.

5. Treballo …………...………vull ser independent, no …………………...... vulgui fer-me ric.

6. ………………......... ho vols saber? …………......….... tothom t’empaiti per preguntar-t’ho?

7. No vulguis saber …………………….......... s’ha posat el vestit nou, aquesta nit...

41


TAN / TANT

1. Ni _________________ ni _________________. poc.

2. No corris _________________. No cal que vagis _________________ de pressa.

3. Si el ______________ per cent no fos _____________ alt, no riuries ______________.

4. Si cada mes hi posem un ______________, al final no hi haurem de patir __________.

5. ___________ els uns com els altres hi ha estat d’acord. No n’hi havia per ___________.

6. _________________ de bo _________________ sols es tractés d’això!

7. És _______________ tossut com una mula i _________________ li fa tot.

8. De ________ en _________ faig una escapadeta, però no ________ sovint com voldria.

9. Se'l menjava ________________ de gust que jo no m'hauria atrevit mai a contrariar-lo.

10. Si la gent no exagerés ______________, tot tindria millor mesura.

COM / COM A

11. És alegre ________________ unes castanyoles i feliç ________________ un gínjol.

12. El van presentar ___________ la gran sensació de les lletres catalanes contemporànies.

13. Estava vermell ________________ un tomàquet.

14. L’Ester, ________________ experta en la matèria, va aclarir tots els dubtes.

15. Tothom la considera ________________ la millor escriptora viva.

16. _________ cantant, és un autèntic desastre, però __________ animador és insuperable.

17. Col·laborem ________________ voluntaris en una entitat del barri.

42


SINÓ / SI NO

No hi havia l'Adelina, _____________ l'Ernestina.

Cal remenar-ho bé. _____________, s'enganxarà.

_____________ ho fas tu, ja ho faré jo.

Aquest missatge no és per a ningú en concret, _____________ per a tothom en general.

No és que no vulgui fer-ho, _____________ que ara mateix no tinc temps.

Ja començaré jo, _____________ us sembla malament.

Ho has de dir tu mateix, perquè, _____________, ningú no s'ho creurà.

No són _____________ excuses de mal pagador.

Van venir dues-centes persones, _____________ més.

1. Estudia més. _____________, suspendràs.

2. No és això exactament el que passa _____________ que es tracta de més coses.

3. _____________ho vols fer, pitjor per a tu.

4. Aquell home no duia _____________ un parell de mudes per al viatge;

5. ___________ ho dius tu, ho diré jo. Cal denunciar-ho; _____________, no se solucionarà mai.

6. No han encarregat el projecte a en Lluís _______________ a en Pere.

7. No sap pas l’anglès, _______________ l’italià;

8. No solament treballa, _______________ que també estudia als vespres.

Sobretot, avisa'm _______________ pots venir, que llavors avisaré la Mònica. De fet, jo no vull que

vingui la Mònica, _______________ que vull que vinguis tu. Però també és veritat que

_______________ la convido mai, al final se m'empiparà. Mira, anirem a sopar a Can Merlot. Si hi

has anat, ja saps com és el local. _______________, ja ho sabràs. Podem menjar carn a la brasa i,

_______________ hem de conduir, per postres demanarem vi bo amb una coca del cop de puny. No

és que estovin el client, _______________ que claven un bon cop a la coca, a la taula mateix. Et

farà gràcia, _______________ ho has vist mai.

43

http://www.youtube.com/watch?v=hRqgjEfF4bo


PERQUÈ / JA QUE / DONCS / POSAT QUE

1. No es deu trobar bé, _______________ fa dies que no va a classe.

2. Són les deu tocades! - _______________ segur que ja fem tard al teatre,

_______________començava a aquesta hora.

3. Digues-li que anem a veure una altra agència de viatges ____________aquesta és molt cara.

4. Avui és el meu aniversari. - _______________ ho hem de celebrar!

PER QUÈ / PERQUÈ / DONCS / SI NO / SINÓ

1. No se li pot dir res_______________està molt enfadat. - _______________què hi farem!

2. No us ho dic _______________us espanteu, _______________ _______________actueu

amb molta prudència.

3. Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos. ______________ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?

5. La crisi s’agreuja. - _______________no sé com ens en sortirem.

6. _______________ es fa el màrtir? - _______________ li agrada que el planyin.

7. Duien que farà molt fred el cap de setmana. - _______________ més valdrà que no ens

moguem de casa.

8. Us ho diu, no _______________ ho feu ara, _______________ _______________ ho feu

quan pugueu.

9. M’heu d’explicar _______________no vau venir a la reunió.

10. _______________arribes tan tard? _______________ s’ha espatllat el metro?

44


PERQUÈ / PER QUÈ / DONCS

Han vingut _______________ els venia de gust veure‘t.

Han vingut _______________ els solucionis el problema.

Que plou molt? _______________ millor que avui ens quedem a casa.

Encara no sap _______________ s‘ho ha pres malament.

Ha obert la finestra _______________ feia olor de resclosit.

Ha obert la finestra _______________ hi entrés la fresca.

Tenia ganes de saber el _______________ de tot plegat.

Diu que dilluns és festa! _______________ tenim tres dies!

SINÓ / SI NO / PERQUÈ / PER QUÈ / DONCS / TANMATEIX / POSAT QUE / COM QUE

_______________ us agrada el llibre que us proposo _______________ el trobeu massa llarg,

_______________no en proposeu un vosaltres?

No m‘ha volgut dir _______________ se n‘havia anat. Vull saber el _______________ de tot això.

No vindrà avui, _______________ demà.

Eren força gent i_______________ no van fer l‘excursió.

No cal que vinguis _______________ et ve de gust _______________ la reunió no és gaire

important.

Ha arribat tard _______________ el tren ha vingut amb retard. _______________ , ja seria a casa

fa estona.

_______________ la professora s‘ha fet un esquinç, aquesta setmana farà classe l‘Albert.

a) (Com que / Posat que) encara no han acabat el treball, faran hores extres per fer-lo.

b) (Com que / Posat que) encara no hagin acabat el treball, faran hores extres per fer-lo.

c) Els nois van al cine (perquè / doncs) fan una pel·lícula que els agrada molt.

d) Cal que revisis bé la redacció. (Si no / Sinó), et descuidaràs algun accent i és una pena!

e) Van descobrir el motiu (perquè / per què) es concedien tantes llicències d‘obres.

f) No vindrà avui, (si no / sinó) demà passat, (perquè / doncs) no es troba bé.

45


g) Encara no saben (per què / perquè) no els renovaran el contracte.

h) Obrirem l‘aula a les nou (per què / perquè) no us hàgiu d‘esperar a fora.

i) M‘agradaria que m‘expliquessin (per què / perquè) no deixen entrar en aquest parc.

j) No li han dit la veritat (per què / perquè) no s‘espanti.

k) Fan un reportatge del personatge (perquè / doncs) ha estat molt rellevant per al país.

l) Han tallat el carrer? (perquè / doncs) haurem de deixar el cotxe a l‘aparcament.

m) No entenen el (per què / perquè) de la seva actuació tan incomprensible.

n) Han de complir amb el que s‘ha pactat, (sinó / si no), ja no ens en refiarem més.

o) Al final el viatge d‘aquest estiu no serà a Egipte, (sinó / si no) a Croàcia.

p) Donem el sopar a les criatures; (sinó / si no), tindran son i no menjaran res.

q) Esteu gaire cansats? No? (perquè / doncs) podem anar d‘excursió.

a) No em deixis això _______________ et va bé. (SI NO / SINÓ)

b) Elles sempre em pregunten ______________ faig aquests comentaris. (PERQUÈ / PER QUÈ)

c) ___________ encara no ho dominen, hauran de fer un altre curset. (COM QUE / POSAT QUE)

d) _______________ faci bon temps, anirem a la platja. (COM QUE / POSAT QUE)

e) Ens ho van comentar _______________ en traguéssim profit. (PERQUÈ / PER QUÈ)

f) Això ens ho haurem de mirar amb molta calma. _______________, no en traurem l‘aigua clara.

(SI NO / SINÓ)

g) _______________ serveix, l‘esquema que has fet? (PER A QUÈ / PER QUÈ)

h) Aquelles persones sempre volen saber els motius _______________ fem les coses. (PER

QUÈ / PERQUÈ)

i) No vol saber _______________ ens hem presentat a casa seva. (PER QUÈ / PERQUÈ)

j) No has de fer cap treball més _______________ amb el que has fet ja n‘hi ha prou. (DONCS /

PERQUÈ)

k) No hem trobat cap dels catorze llibres que ens vas recomanar,_______________ uns altres

que ens han fet més el pes. (SI NO / SINÓ)

l) Va estar estudiant una bona temporada el _______________ del seu comportament. (PER

QUÈ / PERQUÈ)

m) _______________ nevi, anirem a esquiar uns dies. (POSAT QUE / COM QUE)

n) _______________ no ho voldrà fer, haurem d‘elaborar una altra estratègia. (POSAT QUE /

COM QUE)

46


o) Haurem de plantejar-nos una altra opció _______________ vénen. (SI NO / SINÓ)

p) Es prega _______________ deixin la roba sobre el sofà. (Ø / QUE)

q) Et regalaré un diccionari _______________ et puguis preparar millor. (PERQUÈ / PER QUÈ)

r) Ho han estat preparant amb molta cura; _______________, hauria quedat molt malament. (SI

NO / SINÓ)

PERQUÈ / PER QUÈ

a) M‘heu de dir ________________________ no us agrada el cant gregorià.

b) T‘ho portaré demà ________________________ t‘ho mengis.

c) Vam tornar molt d‘hora________________________ l‘endemà havíem de matinar.

d) No ens va dir ________________________ ens necessitaven.

e) ________________________ es trobava bé, va marxar.

f) Ella vol saber el ________________________ d‘aquesta decisió tan inoportuna.

g) ________________________ tens tanta pressa, Antoni?

h) Aquelles eren les candidates ________________________ havia apostat.

i) Vol saber ________________________ has portat això.

j) Explica‘m ________________________ ho dius.

a) No vol dir-te _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) no vol fer la vertical sobre la taula.

b) No agafis aquesta jaqueta tan vella, _______________ (SI NO / SINÓ) la que et vaig regalar

l‘altre dia.

c) Hauries de sortir cap a la feina. _______________ (SI NO / SINÓ), faràs tard.

d) No cal que vinguis _______________ (SI NO / SINÓ) en tens ganes.

e) Ens ho va comentar _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) poguéssim fer la comanda.

f) Hauries d‘anar tirant cap a casa _______________ (DONCS / PERQUÈ) plourà i et mullaràs.

g) _______________ (POSAT QUE / COM QUE) fa bon temps anirem a la platja.

h) Volia saber les causes _______________ (PERQUÈ / PER QUÈ) havia vingut.

i) Es prega _______________ (Ø / QUE) ens facin arribar els documents al més aviat possible.

j) No cantis tan fort, _______________ (DONCS / QUE) despertaràs la teva germana.

47


1) No només van comprar els productes d‘oferta, ___________________ (SINÓ / SI NO) que

també van acabar comprant d‘altres coses que no necessitaven.

2) ____________________________ (SINÓ / SI NO) vigiles, cauràs i et faràs mal!

3) Sol·licito ______________________ (Ø / QUE) em concediu la beca per al curs d‘anglès

d‘aquest estiu.

4) Aquesta nit no podré venir a la revetlla, ___________________ (PERQUÈ /DONCS) tinc molta

feina per fer.

1) Aquesta nit volíem sopar fora, però ______________________________ (COM QUE / POSAT

QUE) la cangur no podrà venir ens quedarem a casa.

2) Segur que _________________________ (SINÓ / SI NO) paguem els rebuts pendents ens

tallaran el corrent.

3) No entenc _____________________________ (PERQUÈ / PER QUÈ) t‘hi entossudeixes tant.

4) Posa una falca a la porta ___________________________ (PERQUÈ / PER A QUÈ) no es

tanqui amb el vent.

5) No fumis tant ______________________________ (PERQUÈ / DONCS) el tabac és nociu per

a la salut.

6) Explica‘m __________________________ (PER QUÈ/ PER A QUÈ) faràs servir aquest trasto.

PRONOMS FEBLES

1. Feu la combinació correcta de pronoms febles:

1. La Júlia ha dut el ram de flors a la seva àvia. La Júlia ha dut.

2. Enviaré aquesta nota a Barcelona. enviaré.

3. No diguis això a la teva germana. No diguis.

4. Té nines a l'armari. té.

48


5. Dóna el diari al teu pare! Dóna____________.

6. Ja encarregaré les flors a la florista. Ja encarregaré.

7. Van donar la bona notícia al seu pare. van donar.

8. Corda les sabates a la teva germana! Corda .

9. Si us plau, perdoneu les malifetes a la petita Neus. Perdoneu_________________.

10. Vaig donar les claus a la portera. vaig donar.

11. Demana això al teu avi. Demana .

12. La Marta escriu cartes a la seva mare perquè s'enyora. La Marta escriu.

13. Dóna pomes al teu germà. Dóna .

14. Deixeu llegir els contes als nens. Deixeu llegir.

15. Donaré els rovellons als convidats. donaré.

16. Torneu la guitarra als veïns. Torneu .

17. No facis això als teus amics. No facis.

18. Van recitar poemes als convidats. van recitar.

19. Porta la llenya a les veïnes. Porta .

20. Cal allunyar els nens dels perills. Cal allunyar .

21. Aviat trauran la xarxa del mar. Aviat trauran.

2. Feu la combinació correcta de pronoms febles:

1.1. El pare demana el diari: dóna .

2. Encara no tenim el regal per a la neboda; demà____________________comprarem.

3. Al vostre nét li agraden molt aquests llibres; compreu .

4. Al veí no li cobris els tomàquets: regala_______________________.

5. El nostre client demana els llibres; demà enviarem.

6. L'obrer s'ha fet una ferida; el metge ja cura.

7. En Joan no podia valer-se de les mans; havien lligat.

8. Si això li agrada, compra .

9. Carregui-m'ho en compte, això; a fi de mes pagaré.

49


2.1. Li escrivia cartes; no parava d'escriure___________________.

2. El Pauet volia contes i vaig comprar una col·lecció.

3. La Júlia vol nines; hauré de regalar dues.

4. Als teus pares, demana de bona manera, el cotxe.

5. Als teus amics, envejo, l'entusiasme que tenen.

6. Les teves amigues volien els programes. Ja pots donar.

7. Les veïnes ens reclamen la guitarra; torneu_____________________.

8. Les nenes no poden obrir la porta. Obre tu.

9. Els nois duen les cistelles buides; ompliu________________ .

10. Ja te les deixaran, les tisores de podar: demana_________________.

3.1. Si vostè no té paraigua, jo deixaré un.

2. Això que m'ha fet la Cristina, mai no perdonaré.

3. Fes una truita per a la nena i dóna__________________.

4. Es pensava que trobaria la Núria a casa, però no ha trobada.

5. El certificat, el té la directora; per què no demanes?

6. Nosaltres repartirem joguines als nens. Vosaltres també repartireu?

7. En Fidel no faria fer, això, a la Mercè.

8. En Marc em va dir que enviaria les fotografies a l'Enric, però encara no __________ha enviat.

4.1. Demà li diré que no vull anar de vacances amb ella, però no sé com dir____________ perquè

no s'enfadi.

2. M'encarregava del dinar dels nois, però no vaig poder preparar_______________ perquè vaig

arribar tard.

3. La Mireia demana aquesta nina, però jo no vull comprar.

4. Aquesta carpeta va en aquell prestatge: posa______________________.

5. Vindrà en Mateu a comprar tomàquets. Dóna dos quilos.

6. Vas prometre que explicaries això a la Joana. Quan penses explicar______________.

7. Ens va dir que tiraria la cullera a terra, i _________________va tirar

50


5. 1. Has dit a la Neus que avui vindran els oncles o encara no has dit?

2. Si en Joan em demana diners, deixaré.

3. Si encarregues llibres a l'Albert, encarrega també per a mi.

4. —Has de donar l'article al director com més aviat millor. —No pateixis, que ja ______he donat.

5. Avui he enviat els llibres a la Maria: he enviat per correu urgent.

6. Va vendre la casa a una senyora argentina. va vendre a molt bon preu.

7. Cal enviar la roba que us sobri als damnificats. Envieu a través de la Creu Roja.

6.1. Havia de portar els mobles als pares, però encara no he pogut portar______________.

2. He posat els llibres al prestatge; he posat aquest matí.

3. Has escrit la carta a la Maria? No, encara no he escrit.

4. Compra aquest llibre per al teu nebot. D'acord, ja compraré.

5. El mestre preguntarà la lliçó a la Laia, però sembla que preguntarà per escrit.

6. Ja has dit a la Mercè que no pot venir? Sí, ja he dit.

7. Al judici, van donar la raó a l'empresa. Tothom es va estranyar que______________ donessin.

7 .

1. No us diré res del negoci. De moment, no ____________________ vull parlar.

2. On vas amb tanta sal al pa amb tomàquet? No te ___________________ posis més.

3. Els dies es fan molt més curts; ______________________ heu adonat?

4. Trobo l’Ester molt canviada. Tu no ________________________ trobes?

5. Vull apuntar els nens a futbol. Què cal portar per inscriure ____________________?

6. Pot prendre sucre, la iaia? Què passarà, si ___________________dono?

7. Aquestes punxes us fan mal: ara miraré de treure _____________________ amb unes pinces.

8. Has de donar enciam a l'ocell. Recorda que has de donar dos cops a la setmana.

51


Morfologia verbal

Convertiu les frases afirmatives en negatives i a la inversa:

No desaparegueu!

Veniu a veure'ns!

No us distragueu!

Exclou-lo de la llista!

No ens asseguem!

Veneu-vos el pis!

No ens moguem!

Enceneu el foc!

No us ho cregueu!

Moveu la taula!

No us confongueu!

No beguem més!

Compareix davant de la premsa!

No vulgueu saber-ho!

Completeu les frases següents amb el verb que teniu entre parèntesis

1.

Si (SABER) ____________________________ que vindrien m'hauria posat les sabates dels diumenges.

Ens recomanen que (BEURE) ________________________________ dos litres d'aigua cada dia.

Si el (VOLER) _______________________________________ us el deixaria bé de preu.

Si ho haguessis dit amb aquestes mateixes paraules, segur que els (COMMOURE) _________________.

El Sandro (PERCEBRE) ____________________________ coses que ni tu ni jo no ens podem imaginar.

2.

Demà (DEBATRE) _______________________________ la qüestió amb més calma.

Si (SABER) _______________________________ el que jo sé, no ho diries, això.

Aquest trimestre la gerència ha (COMPLIR) ________________________________ tots els terminis.

Actualment, el projecte el (FINANÇAR) ____________________________________ els japonesos.

Si (INTERROMPRE) _______________________________, digueu-nos-ho.

Vam posar-vos-la perquè volíem que (DISTREURE'S) _______________________________ .

3.

Si no (CONTREURE) __________________________________ tants deutes, viuries més tranquil.

Un defensa l'ha (EMPÈNYER) ___________________________________ i ha caigut a dins de l'àrea.

Us ho (CREURE) ____________________ o no us ho (CREURE)_____________________, ha anat així.

Si (PODER) _________________________________ ho farien, no ho dubtis.

La Troica no (CONCEBRE) _______________________________ cap futur fora de l'euro.

Si hi (CABER) _______________________________ et diríem que vinguessis.

52


4.Vigileu que no els ______________________________ (OFENDRE) amb aquests comentaris.

Nens, __________________________ (ESTAR) quiets i ___________________________ (FER) silenci.

Els proveïdors ens ______________________________ (ASSORTIR) de tot el que ens cal.

Tot el que ______________________________ (POSSEIR) ho devem a un atzar incert.

Cal que ______________________________ (BEURE) molta aigua quan feu el Tagamanent.

______________________________ (BEURE'S) la llet, nens!

N'ha ______________________________ (REBRE) moltes, de patacades, però sempre s'ha sobreposat.

PUNTUACIÓ

Puntua cadascun dels dos textos següents d’acord amb el títol. Pots usar comes, punts i comes, punts i signes d’interrogació i d’admiració.

N’HUGUET ÉS UN SENYOR

Rates de femer de bigotis mollsllimacs babosos llargandaix salata la taula de n’Huguet Trencacollsno hi trobareu altra menja milloren abundància us omplirà el platn’Hug refum és un porcno és un senyor

N’HUGUET ÉS UN PORC

Rates de femer de bigotis mollsllimacs babosos llargandaix salata la taula de n’Huguet Trencacollsno hi trobareu altra menja milloren abundància us omplirà el platn’Hug refum és un porcno és un senyor

Corregeix, si cal, la puntuació d’aquests fragments:

Les drogues, arriben a provocar addicció, i causen nombrosos problemes.

Molts enganxats tot i que voldrien, no poden curar-se perquè no tenen suport afectiu ni diners.

No estic d’acord evidentment, en l’aplicació de la pena de mort.

Una de les revolucions més importants en la vida quotidiana dels éssers humans ha estat l’ús de l’automòbil. Ha escurçat distàncies i ha fet possible que, les persones obligades a fer llargs recorreguts cada dia, puguin gaudir d’un temps lliure extra.

53


Sensibilitzar sobre aquesta necessitat candent és un dels reptes del col·lectiu sanitari i també dels representants públics.

Sóc metge perquè els meus avantpassats ho van ser sóc cirurgià perquè tinc un tarannà força resolutiu i sóc pediatre senzillament perquè m’agraden els nens.

El Sr. Planells forma part del sector immobiliari des de fa aproximadament una trentena d’anys però també ha consagrat la seva trajectòria professional al món de la banca.

El Sr. Planells forma part del sector immobiliari des de fa aproximadament una

trentena d’anys. Paral·lelament però també ha consagrat la seva trajectòria

professional al món de la banca.

Cohesió interoracional

La facultat distintiva dels éssers humans és la parla. És del tot legítim que hi hagi una disciplina encarregada del seu estudi. La lingüística. Hi ha d'altres ciències interessades en aquesta investigació. El llenguatge abasta tot d'aspectes diferents.

Com que la facultat distintiva dels éssers humans és la parla, és del tot legítim que hi hagi una disciplina encarregada del seu estudi: la lingüística. Però hi ha d'altres ciències interessades en aquesta investigació, perquè el llenguatge abasta tot d'aspectes diferents.

Jesus Tuson: Introducció a la lingüística, p.98

54


Ompliu els espais buits amb una de les tres opcions que tens al final del text.

Una Marilyn mai vista

Probablement si hagués nascut en el si d’una família de classe mitjana, de pare

comptable i mare professora de piano, Norma Jean Baker (1)....................................

estat una bonica i aplicada secretària de direcció; (2).................................... casat amb

un professor de secundària i, als 36 anys, en lloc d’empassar-se un tub de Nembutal,

hauria estat una bella i rodoneta mare de família nombrosa que hauria arribat avui a

ser una àvia octogenària de simpàtics clotets a les galtes.

Però va ser la ser filla d’una mare jove, no solament soltera, amb tot el que això

significava en l’Amèrica de 1926, (3).................................... també carn de psiquiàtric,

(4).................................... la seva evident debilitat mental. Per això la nena va viure

envoltada de mares d’acollida indiferents i d’aspres zeladores d’orfenats, on, com que

era una falsa (5)...................................., (6).................................... tenia una mare que

anava de manicomi en manicomi, va adquirir la categoria de transeünt.

(7).................................... aquestes circumstàncies, i des de la perspectiva dels

estudiosos o dels simples devots, (8).......................... història de Marilyn Monroe

(9).................................... ha anat mostrant sempre com la d’una

(10).................................... noia “afortunada” que (11).................................... va poder

ser feliç, com la d’una joguina en poder dels estudis de cinema i com la d’una

mercaderia eròtica que solament podien assolir homes poderosos.

Adorada i vigilada, la seva vida sempre ha estat envoltada de misteri, i fins i tot la seva

mort, encara avui dia sense aclarir, ha contribuït a crear la llegenda més resistent de la

història hollywoodiana.

La tràgica (12).................................... del 1962 ha portat cua. La revista Vanity Fair

acaba de celebrar el 25è aniversari amb la protagonista rutilant de Niagara en portada.

D’entre els cadàvers del món del cinema, el seu és, probablement, el més bell.

Indiscutible símbol sexual d’una època i referent de les posteriors,

(13).................................... ha estat mai tan unànimement admirat com ella. “Si

exceptuem Greta Garbo, no hi ha hagut en la pantalla cap (14)....................................

dona amb (15).................................... de voltatge”, va dir Billy Wilder després de

dirigir-la a La tentación vive arriba. Al film Ningú no és perfecte hi va fer una

interpretació esplendorosa, tot i que durant tot el rodatge es va mostrar com una

persona odiosa, neuròtica, impuntual, desequilibrada i intractable. Segurament que és

55


cert tot el que s’ha explicat d’ella, però tan sols la seva presència ja omplia cinemes:

era indiferent de quina pel·lícula es tractés. Malgrat no haver estat mai nominada a

l’Oscar, va arribar molt més lluny del que han arribat la majoria d’estrelles de qualsevol

època.

Magazine de La Vanguardia, novembre de 2008 (text adaptat)

- a. hagués b. hauria c. haguessis

- a. s’hauria b. s’hagué c. s’hagués

- a. si no b. sinó c. doncs

- a. degut a b. en culpa de c. a causa de

- a. orfes b. òrfena c. orfe

- a. doncs b. per què c. ja que

- a. gràcies a b. degut a c. culpa a

- a. l’ b. al c. la

- a. se’ns b. se’ls c. se us

- a. pobres b. pobre c. pobra

- a. mai b. mai no c. sempre

- a. sobredosis b. sobredosi c. sobre dosis

- a. ningú no b. ningú c. tothom

- a. altra b. altre c. altres

- a. tan b. gens c. tant

56


Llegiu el text següent i subratlleu la resposta (a, b o c) que és correcta i adequada a cadascun dels espais en blanc (01-12). Hi ha un exemple al començament (0).

Islàndia, terra de gel i foc

Islàndia és una lliçó d’humilitat. Aquesta terra demostra constantment la superioritat de la natura, la impotència de l’ésser humà i els seus (0)_____ sempre provisionals. Quan algú visita Islàndia comença a entendre com funciona l’interior del nostre planeta. Islàndia és una lliçó de geologia en viu: tots els capítols d’un llibre de ciències naturals (01)_____ apareixen explicats amb precisió natural. Aquesta terra és feta d’un paisatge lunar, àrid, però no us la imagineu (02)_____, sinó que també té paratges naturals d’una gran bellesa.

Islàndia gairebé no té indústria contaminant: (03)_____ exemple del baix nivell de pol·lució, els islandesos mostren el riu (04)_____ passa pel mig de la capital, (05)_____ la gent pesca salmons. O la Llacuna Blava, un llac d’un color blau intens, amb les aigües ben pures i saludables, (06)_____ sigui a tocar d’una central d’energia geotèrmica.

Només la costa del país és habitable. El centre està format per un desert de gel i roca imponent. Al sud-est d’aquesta massa gelada hi ha el llac de Myvatn, amb uns itineraris marcats que permeten recórrer la riba. (07)_____ cas de les indicacions, perquè una badada o una imprudència podria fer que algú (08) _____ en un pou d’aigua en ebullició, com ara l’anomenat Cuina del Diable, o de quedar mig escaldat per una fumerola volcànica que desprèn (09)_____. En un paisatge com aquest a un li vénen atacs de bondat interessada i és que, si l’infern existeix, (10)_____ una cosa ben semblant (11)_____ aquesta.

La capital, Reykjavík, té una extensió similar a Barcelona, amb tan sols 120.000 habitants. D’espai, en conseqüència, no (12)_____ falta. Qui no voldria viure en una ciutat amb aire de poble gran i completament envoltada de natura?

0 a) triomf b) triomfs c) triumfs

01 a) ens b) ens hi c) ens n’

02 a) gris i uniforma b) gris i uniforme c) grisa i uniforme

03 a) com b) com a c) com a un

04 a) el qual b) per on c) que

05 a) en el qual b) en el que c) en que

06 a) altrament b) malgrat c) per bé que

07 a) Tothom fa b) Tothom fan c) Tots fan

08 a) caigués b) caigui c) hagués caigut

09 a) un olor pudent b) una olor pudent c) una olor pudenta

10 a) deu de ser b) deu ser c) serà

11 a) a b) amb c) en

12 a) els b) els en c) els hi

57


Llegiu el text següent i ompliu els espais buits amb la paraula o les paraules correctes i

adequades al context.

• Hi ha buits que s’han d’omplir flexionant el mot que hi ha entre parèntesis.

• Si no hi ha cap mot entre parèntesis, s’ha d’omplir amb el mot o mots més adequats

segons la normativa.

Exemple:

Amb els anys, el parc del Tibidabo, modernitzat, ha sabut (SABER) conservar les millors

atraccions. El parc ofereix al visitant d’avui un espai per a la diversió.

La Terra Alta, una comarca per assaborir a poc a poc

L’ _______________ (ABRUPTE) geografia de les serres de Pàndols i Cavalls va ser

refugi dels combatents durant els tràgics esdeveniments de la batalla de l’Ebre. Avui,

aquesta contrada és tranquil·la i convida _____________ visitants _____________

respirin el seu silenci per viure el present.

La batalla de l’Ebre ha deixat _______________ (FORÇA) testimonis a gairebé tots els

pobles de la comarca i la memòria d’uns fets que ningú no voldria tornar a viure. A

Corbera d’Ebre encara són visibles els efectes de la Guerra Civil; passejant

_______________ seus carrers es poden veure les cases en runes i la

_______________ (MALMÈS) església de Sant Pere. A la Punta Alta de la serra de

Pàndols (705 m) la lleva del Biberó va promoure un monument a la pau. En aquest pic,

només el vent _____________ (INTERROMPRE) el silenci de l’esplèndida panoràmica

que s’estén al davant.

La Terra Alta amaga gran varietat de paisatges: des de conreus de vinyes, oliveres,

ametllers i avellaners _______________ paratges espadats, cascades, salts d’aigua i

nombroses fonts.

Els vins de la comarca tenen caràcter, com la terra i la gent. La garnatxa negra és una

varietat de raïm molt conreada, _______________ s’elaboren uns excel·lents vins

reconeguts com a denominació d’origen. Si sou amants de beure el vi en bóta, cal que

_______________ (SABER) que hi podeu trobar bótes de gran qualitat fetes

artesanalment amb pell de cabra, _______________ la tradició vinícola de la comarca

ha fet que hi ____________ (APARÈIXER) una artesania relacionada amb el transport

del vi.

58


Ompliu els espais buits amb un mot adequat al context, derivat del que hi ha escrit entre parèntesis. Hi ha un exemple al començament (0).

No hi ha més cera que la que crema

En el nostre país, les espelmes i els ciris han estat elements tradicionals del culte

religiós. Per això, l’ofici de cerer o (0) candeler (CANDELA) té molta tradició i el col·legi

barceloní de candelers de cera acaba de commemorar els cinc-cents anys d’(1)

_______________ (ANTIC) d’aquest ofici. Aquesta celebració arriba en un bon

moment per la gran demanda d’espelmes artesanals, que ara la gent valora com a

objectes decoratius.

Per elaborar espelmes de manera artesana, cal partir d’una bona cera, que pot ser

d’origen mineral, vegetal o animal. Les ceres minerals, les més usades actualment,

són productes derivats del petroli per refinació. Les vegetals provenen del (2)

_______________ (FULLA) de determinades plantes, sobretot d’espècies tropicals;

aquestes plantes tenen les fulles recobertes d’una capa de cera impermeable que els

dóna una (3) _______________ (BRILLAR) característica. Les ceres més populars,

però, són les animals, que s’obtenen dels ruscos de les abelles i del greix dels xais.

Sigui quin sigui el tipus de cera utilitzat, la fabricació de les espelmes comença pel (4)

_____________ (BLANC) de la cera: la d’abella, per exemple, és d’un to (5)

_____________ (GROC) molt poc atractiu. Quan ja s’ha (6) _____________ (BELL)

prou el color, la cera s’escalfa fins que queda fosa i llavors s’aboca en uns motlles

especials. Cal esperar una estona fins que la cera s’hagi refredat i (7)

______________ (DUR). Si se li vol donar un acabat més decoratiu, l’espelma es pot

(8) _______________ (VERNÍS). Aquest procés és llarg, però el producte obtingut té

una simplicitat natural que actualment es valora molt.

Carles Riera, Cavall Fort, n. 849/850 (text adaptat)

59


Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, marqueu amb una X les DUES opcions adequades al context. Hi ha un exemple al començament (0).

El robot munyidor

El robot munyidor és una de les atraccions (0) de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. Des de la seva aparició, l’any 1992, les màquines de munyida automàtica s’han anat perfeccionant per augmentar la producció lletera. Ara, amb les avançades aplicacions informàtiques i la tecnologia làser, aconsegueixen una adaptació (1) dels cubs d’absorció de llet a cada animal fins que la llet deixa de fluir. El seguiment és més fàcil, perquè el programa de gestió (2) la producció diària, la qualitat de la llet i l’estat de salut de les vaques, entre altres (3) . A més a més, durant la munyida la presència del ramader no és necessària i, per tant, se li redueix la jornada laboral

(4) l’aspecte econòmic, la implantació del robot de munyida automàtica representa una gran inversió de capital. En un (5) de pocs anys, però, hi haurà (6) marques de robots que competiran entre elles, la qual cosa n’abaratirà els preus. D’altra banda, la Comunitat Econòmica Europea tendeix a restringir progressivament les quotes de producció lletera i en un futur no gaire llunyà (7) que les granges redueixin (8) de vaques a 60, justament les que pot assumir una unitat de robot. Així, el futur d’aquestes màquines sembla assegurat i els de la Fira pronostiquen un canvi radical en la vida del ramader.

Jordi Sunyer. El 9 Nou, 27-9-1999 (text adaptat)

Tingueu en compte que sempre hi ha DUES respostes correctes.

0 a) cabals b) cabdals c) principals

1 a) completa b) complerta c) perfecta

2 a) assenyala b) indica c) senyala

3 a) dades b) dates c) detalls

4 a) Amb relació a b) En quant a c) Pel que fa a

5 a) període b) plaç c) termini

6 a) diferents b) diverses c) vàries

7 a) caldrà b) serà necessari c) serà precís

8 a) el nombre b) el número c) la quantitat

60


Aneu al centre cívic per parlar amb alguns avis. Mentre espereu, escolteu algunes

converses. Omple els espais buits de manera que obtinguis frases coherents amb

cada fragment de conversa.

—Ahir el metge em va dir: “No mengi gens de greixos, que li pujarà el colesterol.”

—Que el metge et va dir que no (1) ________________ greixos, que et (2)

____________el colesterol? Doncs ja pots començar a fer-ho, perquè mira que en

menges, de greixos!

—Vull que participem en la caminada popular de la setmana vinent. Què et sembla?

—Estic d’acord (3) __________ participar en la caminada.

—Vinga, va, pren-te la pastilla per a la tensió. Vigila i no et (6) __________ la pastilla

per a l’artrosi, que ja te l’has presa.

—Quina has dit que sí que (7) _____________ prendre?

—M’agraden moltíssim els dolços, però el metge me’ls ha prohibit.

— (8) _______________ te’ls hagi prohibit, si en menges algun molt de tant en tant no

passa res, home.

—En Fermí m’havia dit que vindria després del curs d’informàtica.

—Encara (9) _____________ a classe. Em sembla que plega a dos quarts de sis.

—Ahir vaig anar als grans magatzems i vaig comprar una videoconsola als meus néts.

—Així doncs, al final, la videoconsola, (10) _______________ vas comprar?

—Sí, i a la meva néta li vaig comprar una bicicleta vermella.

—Ah, així al final, la bicicleta, no (11) ____________________ vas comprar blava.

—No, el vermell és el seu color preferit.

61


Manresa: capital de vegueria

Actualment, s’està discutint al Parlament de Catalunya la nova ordenació

territorial basada en la desaparició de les províncies i la creació de les

vegueries, com a nova agrupació dels municipis i comarques.

En aquesta nova reestructuració s’inclourà la vegueria de la Catalunya central

amb seu a Manresa, tot i les pressions rebudes per Vic, municipi que,

segurament, també obtindrà els seus beneficis.

El fet que Manresa pugui esdevenir la capital de la Catalunya central és

beneficiós tant per a la seva població com per als pobles veïns, ja que

comportarà que molts organismes oficials, com l’Administració de la Generalitat,

puguin estar més a prop dels ciutadans.

En aquest sentit, les gestions administratives es podran realitzar de manera més

ràpida, sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona.

A part de la millora administrativa, també tindrà repercussions en el transport

públic, ja que s’hauran de realitzar reformes a la xarxa ferroviària i així es

facilitarà la comunicació entre els diferents pobles que formen part de la

Catalunya central i, segurament, també amb Barcelona.

En definitiva, aquesta nova ordenació del territori de Catalunya seria molt

beneficiosa per a tots els municipis de la Catalunya central, fins i tot per a

aquells que no fossin seu de la capital.

62

curs de catalÀ de nivell c sallent, 2012-2013

Documents