curs de llengua i cultura àrab

Curs de cultura àrabدروس الثقافة العربيةدروس الثقافة العربية

دروس الثقافة العربيةJosep Gregori

.IES La Serreta de Rubí

Curs, 2005-2006.jgregori@xtecnet.

mailto:[email protected]




دروس الثقافة العربيةدروس الثقافة العربية

•No volem la guerra, volem la pau•/http://www.telenoticies.com/especials/iraq

El món àrab El món àrabالعالم العربيةالعالم العربية

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabدروس الثقافةدروس الثقافة

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabدروس الثقافة العربيةدروس الثقافة العربية

Índex فهرس1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui

2.Varietats d’origen socioeducatiu

3.La funció dels difunts TAE o aules acollida en l’adquisició de la llengua bàsica de l’ensenyament.

4. La literatura àrab. Grans trets

5. L’Islam. Els 5 pilars.

6. Textos alcorànics controvertits per comentar.

8. Bibliografia i enllaços a la xarxa. Novetats.

9. Imatges.

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrab el Marroc el Marrocالمغربالمغرب


•Varietat i registre en la llengua àrab d’avui.1.لغة الضاد• L’àrab clàssic ofusha , és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu- que, en els

nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el món. Va ser codificada pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el califat d’Othman, un dels 4 successors del profeta Muhàmmad. El text més antic que es coneix en llengua àrab és, precisament, l’Alcorà, que en àrab vol dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim encara, podem dir que el model de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la base del dialectequraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions fetes de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia i editada a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel rei Fuad d’Egipte i publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua catalana, dissortadament, s’han perdut les dues versions o edicions medievals fetes durant el regnat de Pere II de Catalunya-Aragó, l’una per Francesc Saciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a Perpinyà el 1384. Cal que deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai no ha estat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura okoiné , emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i dels mitjans de comunicació actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i un iraquià parlen dialectes àrabs- si són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar a no entendre’s si fan servir els seus respectius dialectes nadius. Per això, doncs, l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires dificultats, de comunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que el grau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, ja que el berber ha restat en un segon.grau- i la coneixença d’altres llengües occidentals com és el cas del francès


• Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència regional o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees geogràfiques ben diferenciades, amb característiques identificables, a causa de les distintes i successives etapes polítiques en l’expansió de l’Islam, o de la convivència de la llengua àrab amb les llengües autòctones no àrabs- com és el cas del berber i dels seus dialectes al nord de l’Àfrica- i amb els diversos dialectes nacionals, o per la influència de la llengua de la potència colonial del moment, o el desenvolupament econòmic i social:de la zona. A resultes de tot això, tenim les zones dialectals següents

• L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el.1.Iemen i l’Iraq

•.El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.2•.Egipte, Sudan i Líbia.3

•El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània.4


•Varietats d’origen socioeducatiu.2. • No ens podem estar de deixar ben palès el fet que el nivell cultural i

l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns països és, avui, bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual cosa fa que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per exemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre, gairebé, l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara repressió que pateix la llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys, el problema lingüístic de la pèrdua de les llengües pròpies del país. Altres varietats d’aquest tipus serien les determinades per les característiques del nucli familiar en el qual es viu: tothom sap que no s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de promoció laboral a una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com ocorre a Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest país no.emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura


•Funcions del tutor o tutora d’acollida•:El tutor o tutora d’acollida tindrà les funcions següents

• Coordinar-se amb el servei d’interpretació/orientació i mediar .1entre el centre i la

•.família• Realitzar .2avaluacions inicials i col·laborar en l’elaboració

.d’adaptacions curriculars•.Gestionar l’aula d’acollida .3

• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i .4.d’inclusió social

• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules .5.de referència

• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació .6intercultural al procés

•.educatiu


La coordinació del tutor o tutora d’acollida amb la resta deprofessorat,

• especialment amb el coordinador lingüístic o la coordinadora lingüística i elstutors o tutores dels grups de

• referència on s’ha adscrit l’alumnat i amb els professionals especialistes –EAP, psicopedagog/a i mestre/a de pedagogia terapèutica-, en el marc de la comissió d’atenció a la diversitat, haurà de ser l’element clau de les decisions avaluatives, organitzatives i curriculars que es prenguin per afavorir la seva.integració escolar

•Els centres amb alumnat que assisteix a un TAE10 o a cursos específics per a• l’aprenentatge de la llengua externs al centre han de garantir la coordinació de

les•actuacions i organitzar el seus recursos perquè aquest alumnat pugui seguir un

• currículum adaptat a les seves necessitats durant les hores d’estada en el,centre

• procurant sempre afavorir la seva relació amb el grup-classe al qual està.adscrit

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrab?Què és l’aula d’acollida?Què és l’aula d’acollida

•Annex 4. Aula d’acollida• L’aula d’acollida és un marc de referència i un entorn de treball obert dins del

centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat.nouvingut i que ajuda el professorat davant els nous reptes educatius

• Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc., que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a.l’aula ordinària

• A l’ensenyament secundari pot ser un espai físic, però en altres nivells es pot:considerar com el conjunt d’estratègies del centre en relació amb

•a El nomenament d’un tutor o tutora d’acollida, preferentment amb destinació•.definitiva al centre

• b La gestió del temps curricular de l’alumnat, tenint en compte una dedicacióaproximada de 12 hores per a l’aprenentatge intensiu de la llengua. Caldrà

• vetllar que no interfereixi en aquelles matèries que faciliten el procés de.socialització de l’alumne/a

• c La creació d’un fons documental que reculli els materials didàctics a utilitzar ipropostes metodològiques per optimitzar-ne l’ús

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabQuè és l’aula d’acollidaQuè és l’aula d’acollida

• Les pautes per al professorat de les diferents àrees que permetin reforçar elprocés d’enriquiment lingüístic i cultural: estructures lingüístiques, vocabulari

•...bàsic, competència comunicativa, coneixement de l’entorn•.e L’avaluació inicial per permetre el disseny de programacions adaptades

•f El seguiment dels alumnes i l’acció tutorial que garanteix la coordinació amb•.l’equip docent i la incorporació progressiva de l’alumne a l’aula ordinària

•.g La comunicació amb la família per establir lligams de col·laboració•.h La coordinació amb els serveis externs al centre

•.i La coordinació de tots els docents implicats• El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no

obstant, no hem• d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que

s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una.“responsabilitat” del tutor o tutora d’acollida, sinó de tota la comunitat educativa


• BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LALLENGUA ÀRAB:

• Corriente,F.Gramática árabe . Instituto Árabe de cultura..Ministerio de cultura. Madrid, 1980

• Cowan, David.Gramática de la lengua árabe moderna . Ed..Cátedra,1988

• Gregori, Josep R.Vocabulari per matèries bàsic àrab-català ( en.(preparació

• Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivelintermdio.. Ed. CantArabia. Madrid, octubre 1991

• Saleh, Waleed.Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores.. (Madrid 2003.( Inclou cinta de cassette

•Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe .( Inclou cinta). Grup Arab. València 1997

•www.islamicat.com(per aprendre cal·ligrafia àrab )

http://www.islamicat.com/


•http//:www.aldadis.info/teclado.htm)teclat virtual per escriure en àrab ) •www.edu365.com/catala_arab/index.htm

• http://www.aldadis.info/inicio.htm•.)portal de cultura àrab on trobareu tota mena d’enllaços )

•http://www.bib.ub.es/www8/monarab.html•)http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor/ ) la meva pàgina personal• www.eurotalk.co.uk ) CD per l’aprenentatge interactiu de llengües). També hi

.ha un CD d’aprenentatge del català des de diverses llengües• .àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir el català )

•:BIBLIOTEQUES I MÚSICA •)www.nicoweb.com/baibars ) llibreria de Barcelona•)www.kubbar.com ) per aprendre àrab amb música

•.http://www.alsaherfans.com/index.php . Novetat•/http://www.mybiznas.com/fayrouz

•/http://www.elissalb.com

http://www.aldadis.info/teclado.htm






• Islamالسلم

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabels preceptes de l’Islamels preceptes de l’Islamأركان السلمأركان السلم

•http//:amwaj.org.il/ramadan/pillars.html

•http://dalil-alhaj.com/photos.htm

أركان السلم ••

شـهــادة أن ل إله إل الـلـه وأن محمــدا رســول الـلـه-1•وإقــام الصــلة-2•وإيـتـاء الزكـاة-3•وصـوم رمضـان-4•

وحج البيت لمن استطاع إليه سبيل-5•

•

•

•

http://amwaj.org.il/ramadan/pillars.html













http://dalil-alhaj.com/photos.htm


• ELS MESOS DE L’ANY. CALENDARI DE L’HÈGIRA I DE

LES PRINCIPALS FESTES RELIGIOSES.• L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es

divideix en 12 mesos de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència de 10 o 11 dies respecte del calendari solar de l’era cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de l’any no coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El primer any del calendari musulmà coincideix amb l'inici de la peregrinació del profeta Muhàmmad de la Meca a .Medina ( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana

• Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrab La peregrinacióLa peregrinacióالحج الحج

•/http://www.tohajj.com

http://www.tohajj.com/

Festes del MarrocFestes del Marroc

Festes nacionals de gener any nou 1

de gener aniversari del Manifest de la Independència 11 .de maig Festa de Treball 1

.de juliol Festa de l’entronament del rei 30 de agost aniversari de la Recuperació de la Província de Oued Eddahab 14

.de agosto Festa de la Revolució del Rei i del poble 20 agost Festa de la Joventut 21

.de novembre Festa de la Marxa verda 6 de novembre Festa de la Independència 18

Festes religioses segons el calendari àrab .Aniversari del naixement del Profeta Mahoma

Festa El Aid SriiFesta del Fatih MouharamFesta del Aid Kabir

http://www.maec.gov.ma/madrid/PagesHtml/FiestaMar.htmEnllaç a l’ambaixada del Marroc a Madrid .

http://www.maec.gov.ma/madrid/PagesHtml/FiestaMar.htm









http://images.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/9/90/80px-Bandera_del_Marroc_(petita).png&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%25C3%25A8dia:Efem%25C3%25A8rides_seleccionades/Novembre&h=54&w=80&sz=2&tbnid=lY03usFSUJUJ:&tbnh=47&tbnw=70&hl=ca&start=4&prev=/images%3Fq%3Dbandera%2BMarroc%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26lr%3Dlang_ca

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/9/90/80px-Bandera_del_Marroc_(petita).png&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%25C3%25A8dia:Efem%25C3%25A8rides_seleccionades/Novembre&h=54&w=80&sz=2&tbnid=lY03usFSUJUJ:&tbnh=47&tbnw=70&hl=ca&start=4&prev=/images%3Fq%3Dbandera%2BMarroc%26svnum%3D10%26hl%3Dca%26lr%3Dlang_ca

Les festes religioses Les festes religioses Curs de Curs decultura àrabcultura àrab

دروس الثقافةدروس الثقافة•محرم Muharram. Festes:Rasu-l sannati l-higriyya )Cap d'any);

Axuraعاشورة ) mort de Hussain, nét del Profeta)صفر SafarربيعRabiu l-awwal . Festes:Maulidu l- nab í) dia 12). Naixement الول

.Muhammad. Mort del Profeta: 13 d'aquest mes a MedinaربيعGumada جمادى الثانيةGumada l-ula. جمادى الولRabiu l-thani الثاني

at-Thàniyyaرجب Rajab .Laylatul-migrag( 27). Ascensió o Isrà de.Muhammadشعبان Xaabanرمضان Ramadà . Laylatu al-Qadrليلة

شوالشهر الصوم الكبيرVeg. sura 97))!. Mes del dejuni musulmàالقدرXawwal .Id al-fitrعيد الفطر )Festa de trencament del dejuni )ذ و

(Du al-Higgah . Festes: Idu al-Adha ذ و الحجةDu al-Qàdah القعدة.)dia 10 عيد الضحى És el final del pelegrinatge o.Hagg a la Meca

,a l'Aràbia Saudita. S’hi sacrifica un xai a prop de la ciutat de.Mina. És la festa gran del món musulmà

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabEl bressol دروس الثقافةدروس الثقافة


• Període dels muhadramun o dels.2 contemporanis del profeta Muhàmmad i delsquatre primers califes.

• És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan.Ibn Thàbit, predilecte del profeta

•3.(El període omeia ( 661-750.• La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió

islàmica a fora d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i fructífer amb la cultura persa i mesopotàmica. El llenguatge adquireix una exuberància iencarcarament. Com a exemples en tenim: Al-.Ahtal,Garir i Farazdaq


•.LA POESIA I LA LITERATURA ÀRABالدب العربي•

• La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es corresponen,.aproximadament, amb els de la història política

•El període.1 preislàmic, anomenat també de lajahiliyya ,” “ ignorància• Comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En realitat, la primera

obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la poesia, cap dels versos coneguts no és anterior a l’hègira en 150 anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el fruit d’una tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són les regions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La llengua de la poesia preislàmica és una koiné de dialectes de les esmentades regions. La forma estròfica s’anomena la qassida. El poeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta societat com a posseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funció social importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia és el divan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesa per memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven són els muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que eren poemes...,d’or penjats a les parets de la Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr, Labib


•(El primer període abbàssida ( 750- 1000.4• La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen un

munt de traduccions a la cultura àrab d’obres de les cultures gregues, siriana i persa. Els poetes d’aquesta època abandonen o bandegen la qassida clàssica i tripartida. Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”. Apareix- segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquest moviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre d’altres. També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani. Ple que fa a la prosa, es desenvolupa extraordinàriament. Ibn al-Muqaffa ( mort el 759) inaugura el cicle de narracions de caire oriental amb el seu famós llibre Kalila wa Dinma. El gran Ramon Llull ( escriptor mallorquí), de segur que el va conèixer per tal d’escriure El llibre de les bèsties. També hi tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz ( veg. contes tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix amb Algatzell ( mort el 1111).


•El místic més cèlebre o important, sens dubte, és al- Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la figura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure la destrucció del califat de Còrdova, les guerres civils l’anarquia. Malgrat això, va escriure el 1022 El collar de la coloma, Tauaq Al-Hamama, a la ciutat de Xàtiva. És, no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amor més bell mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed. Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y.(Gasset


•(El segon període abbassída ( 1058- 1258 5• La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària

i cultural.Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri. Ibn al-Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions místiques. Sovint no es coneix la influència que els místics àrabs han tingut en els místics castellans o els trobadors de l’amor cortès. En teologia, destaquem al-Gazzali o Algatzell, el qual exercir una influència a l’occident amb el literat mallorquí Ramon Llull. Hi cal esmentar historiadors de totes les branques com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn Batuta,etc. Per acabar, sorgiren les anomenades novel·les de cavalleria: sirat antar; hitorietes i col·leccions de contes comLes mil i una nits ) veg. traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins, quan els regnes de taifes havien provocat una crisi profunda, aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja... ,d’Alzira, Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València


•La Nahda o el renaixement.6النهضة• Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou.

Les causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte i al Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any 1988, amb la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci

Nagib Mahfuz1922(. نجيب محفوظ) Principi i fi, El carreró delsmiracles, El cafè de Quxtumar , etc. Aquest escriptor, encara viu, conrea una novel·la social i compromesa que li va provocar un atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz, doncs, es reconeixia per part d’Occident la importància d’una generació d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la guerra europea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrabi la tradició literària clàssica de la cassida .


• Autors destacats com l’egipci Taha Hussain, introductor de l’anàlisi psicològica, ) 1889-1973),Al-Ayyam )1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl Nuaymna, etc. La majoria dels literats àrabs actius avui dia són, però, els que pertanyen a la generació posterior de la creació de l’Estat d’Israel ) 1948). Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica amb la tradició religiosa o alcorànica que ja no els dóna resposta per entendre els nous reptes de la nova.situació mundial


• Llavors, neix l’anomenat “vers lliure ”, on cal destacar l’obra dels iraquians Badr Xàker al-Sayyab i Abd el- Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran. Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar Qabbani, el palestí Mahmud Darwix )veg. Menys roses. Estat de setge.(darrer poemari) , Samih al- Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el marroquí Muhàmmad Xukri ) veg.El pa de cada dia . Ed Bromera). Pel que fa al teatre, també fou un altre gènere introduït a causa de la influència occidental. L’únic dramaturg que assolí.)una certa importància fou Tawfiq al-Hakim )1903


:BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABASTUs recomano,pel que fa a literatura, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com

- L’Alcorà. ) traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M. Perujo), Barcelona,.Proa,2001

Dolors Bramon.-Obertura a l’islam.. Editorial Cruïlla, 2001 Josefina Veglison Elías de Molins:La poesía árabe clàssica.. Hiperión,1997

Ibn Hazm de Córdoba.-El collar de la paloma . Versió d’Emilo García gómez. Ed. Alianza.Editorial

Jaime Sánchez Ratia.-Trenta poemes árabes en sucontexto . Selecció, presentació,traducció i.notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998

Ar-Russafi de València.-Poemes.. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión ,1980 Mahmud Darwix.-Menys roses. Hiperión

Abd al-Wahhab al-Bayati.Escrito en el barro.. Hiperión Teresa Garulo. -Diwan de las poetisas de al- Andalus.. Hiperión

poemes del Divan. Ibn Khafaja 16 . Razef poesia. Edicions 96. Traducció de Josep R Gregori i.Josep Piera. Desembre de 2002Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica . Traducció de Jaume Ferrer i Anna Gil. Servei de.Publicacions de la UAB, maig de 2002 Sobh, Mahmud.Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra, 2002 La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana . Edició d'Abdulhahdi Ssadoun i .Josep Ramon Gregori. Edicions Llibres de l'índex, gener 2005


•robaiyat d’Ibn al-Zaqqaq de València" 12" / amb Josep-Ramon Gregori. [Text dels poemes en àrab i català.] Reduccions: revista depoesia.. Vic. Núm. 81 )des. 2004), p. 78-87

• De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat, esplendor delcuarteto oriental / edición; traducción con Anne-Hélène Suárez )poemas chinos) y Josep Ramon Gregori. )poemas árabes). [Ed. trilingüe chino-español y árabe-español.] Barcelona: Azul, 2004 )La.)otra palabra. Serie asiática

•http://www.iraqipapers.com/josep_poems.htm•http://www.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ra

mon%20Gregori )( Vocabulari àrab_català per matèries bàsic• Viatges Ibn Battuta. Ed. Proa i traduïts per Manuel Forcano i Margarida

Castells. Barcelona, 2005. Novetat!!!• /http://www.ub.es/arab

•.(departament de filologia àrab de Barcelona )


•WEBS D’INTERÈS:• www.arabismo.com: )portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi

)!trobareu de tot•)www.mincom.gov.ma ) pàgina oficial del Regne del Marroc•)www.maec.govma/madrid )ambaixada del Marroc a Madrid

•)www.islam.net ) Afers religiosos. Qatar•)www.webislam.com ) Federació espanyola islàmica•.)www.cislamica.org ) Comunitat islàmica d’Espanya

• •poemes del Divan. Ibn Khafaja 16 . Razef poesia. Edicions 96.

.Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002•Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica . Traducció de Jaume Ferrer i

.Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002• Sobh, Mahmud.Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,2002

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabLa religióLa religió دروس الثقافةدروس الثقافة

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabالدينالدين

Textos alcorànics percomentar

تفسير نصوص قرآنيةتفسير نصوص قرآنية

Textos alcorànics per comentarTextos alcorànics per comentar

• Capítol de la Perfecció(112 .Sura al-Ikhlâç : mequina, 4versicles(

• .1bi-smi-L·lah ir-rahmân ir-rahîm qul huwa Al·lahu ahad [ En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu,digues :Ell és Déu, u ] 2.Il·lahu ç-çamad [Déu, l'etern ] 3.lam ialid wa lam iulad [ No ha engendrat ni ha estatengendrat ] 4.wa lam iakun l·lahu kufu`an ahad [ No hi ha res que a Ell

s'assemble [

Textos alcorànics per comentarTextos alcorànics per comentarتفسير نصوص قرآنيةتفسير نصوص قرآنية

EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA

“!En el nom de déu Únic, el Compassiu per excel·lència , el molt misericordiós

,Lloat sigui Déu , el senyor de tot i de tots

,Senyor de l’univers sencer, visible i invisible

, El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós

,L’Amo i Senyor del dia del judici final

Dia de la religió vertadera

.Dia del judici de la història

.A tu sols servim

.A tu sols preguem

.En tu sols confiem

.Tu sols ens salvaràs

,Guia’ns , mostra’ns el camí segur

,El camí dels qui vols ajudar generosament

”No dels qui i t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen


ال الرحمن الرحيماقرأ باسم ربك الذي خلق خلق النسان من علق

اقرأ وربك الكرم الذي علم بالقلم

علم النسان ما لم يعلم كل إن النسان ليطغى

أن رآه استغنى إن إلى ربك الرجعى أرأيت الذي ينهى عبدا إذا صلى

أرأيت إن كان على الهدى أو أمر بالتقوى

أرأيت إن كذب وتولى ألم يعلم بأن ال يرى

كل لئن لم ينته لنسفعا بالناصية ناصية كاذبة خاطئة

فليدع ناديه سندع الزبانية

كل ل تطعه واسجد واقترب


•Sura 96

•EL COÀGUL DE SANG•,En e l no m de Déu Únic

•!El Compassiu per excel· lència, el molt Misericordiós•Llegeix! Recita

•!En el nom del teu Senyor, que t’ha creat•.Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang

•Llegeix! Recita•!El teu Senyor és el més Noble, el més Generós•.Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure

•)...( !Ensenyà a l’home el que ignorava• Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les )

coincidències amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació del missatge diví, i Muhàmmad, el segell dels missatgers; és a dir, després d’ell,) !ja no n’hi ha cap


•LA LLUM•L'Alcorà aconsella les dones perquè es cobreixin els pit però no pas els cabells ni la

•cara: “ ”"digues a les creients … que• cobreixin el seu escot amb el mocador…".))Alcorà 24,31

•,Digues als qui són bons creients , bons musulmans )...)•que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa

•.i controlin molt bé els apetits sexuals•!És millor i és més pur

•!Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu• Digues tambéa les creients, que abaixen la vista

•;Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals•, Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç

•;Llevat dels que són més externs•;Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit

•Que només mostrin els seus adorns•,Als seus marits•,Als seus sogres•,Als fills i fillastres•,Als seus germans

• Als nebots )...)(( versicles 30-32

ألنكاحألنكاح تفسير نصوص قرآنيةتفسير نصوص قرآنية

El casamentEl casament

ول تنكحوا المشركات حتى يؤمن ولمة مؤمنة خير من مشركة•ولو أعجبتكم ول تنكحوا المشركين حتى يؤمنوا ولعبد مؤمن خيرمن مشرك ولو أعجبكم أولـئك يدعون إلى النار وال يدعو إلى

الجنة والمغفرة بإذنه ويبين آياته للناس لعلهم يتذكرون“ No us caseu amb associadors d’aquesta mena, fins que no creguin en el Déu

Únic! Un esclau creient és molt millor que un associador , malgrat que aquest us agradi. Aquests us criden i inviten a anar al foc, a anar a l’infern . Déu invita a anar al paradís, als bells jardins! Ell també invita al perdó, que Ell concedeix! Ell mostra a al gent amb claredat els seus miracles, cada versicle del Seu missatge, del llibres sant. Perquè així es deixin convèncer pels qui recordenl’acció de Déu! ”)...) v. 221

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrab El menjarEl menjar

Pel que fa als animals que es poden consumir, esdevenen prohibits si no has estat morts d’acord amb un ritual determinat. Aquest ritual, que requereix pronunciar el nom de Déu en el moment del sacrifici, posar el peu sobre la víctima orientada cap a la Meca )Aràbia Saudita) i degollar-la deixant escolar tota la sang, queda exclòs en la pesca ) Alcorà,5, 96-97). Es recomana també que alguns productes com la ceba, l’all o el porro no es mengin abans d’acudir a l’oració col·lectiva a la mesquita, perquè la tradició conta o explica que no eren del

gust del Profeta. “ Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de porc altres porcins, i.tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-Bàqara 173

إنما حرم عليكم الميتة والدم ولحم الخنزير وما أهل به لغير ال فمن اضطر غير باغ ول عاد فل إثم عليه إن ال غفور رحيم

El menjarEl menjarالكلالكل

Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn deporc altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-.Bàqara 173

إنما حرم عليكم الميتة والدم ولحم الخنزير وما أهل به لغيرال فمن اضطر غير باغ ول عاد فل إثم عليه إن الغفور رحيم

يا أيها الذين آمنوا إنما الخمر والميسر والنصاب والزلم رجس من

عمل الشيطان فاجتنبوه لعلكم تفلحون

• Pel que fa al vi, l’Alcorà ofereix una sèrie de consideracions o consells que van des de l’aprovació fins a judicis més severs, però mai no en fa:una prohibició taxativa o radical. Vegeu els exemples següents

• Dels fruits de les palmeres i de les vinyes n’obteniu una beguda embriagadora i un bell aliment. En veritat, en això hi ha un signe per a

la gent que raona (Alcorà,16,67-69.(• Et pregunten sobre el vi i els jocs d’atzar. Respon: ambdós contenen

un gran pecat i un gran avantatge per als homes, però és més gran el seu pecat que la seva utilitat (Alcorà, 2, 216-219.(

• Creients! No us acosteu a l’oració en estat d’embriaguesa; espereu fins(que sapigueu el que us dieu. (Alcorà, 4, 43-46

• Creients! Amb certesa el vi, el joc, els ídols i les fletxes endevinatòriesno són més que una abominació de Satanàs. Eviteu-los! (Alcorà, 5, 90-.(92

يا أيها الذين آمنوا ل تقربوا الصلة وأنتم سكارى حتى تعلموا ما تقولون ول جنبا إل عابرييا أيها الذين آمنوا ل تقربوا الصلة وأنتم سكارى حتى تعلموا ما تقولون ول جنبا إل عابريسبيل حتى تغتسلوا وإن كنتم مرضى أو على سفر أو جاء أحد منكم من الغآئط أو لمستم النساءسبيل حتى تغتسلوا وإن كنتم مرضى أو على سفر أو جاء أحد منكم من الغآئط أو لمستم النساء

فلم تجدوا ماء فتيمموا صعيدا طيبا فامسحوا بوجوهكم وأيديكم إن ال كان عفوا غفورافلم تجدوا ماء فتيمموا صعيدا طيبا فامسحوا بوجوهكم وأيديكم إن ال كان عفوا غفورا

• Sembla que el califa Omar decidí sobre la diferència entre el vi pròpiament dit i altres begudes fermentades; i va arribar a la decisió que les begudes fermentades no eren “pecat”, i sí que ho eren les begudes alcohòliques. A hores d’ara, el fet de beure alcohol i mercadejar-lo està considerat, en general, com una falta greu; sobretot en públic. En resum, la prohibició del vi i del porc és la característica més important dels hàbits alimentaris dels musulmans. Per acabar,però, alguns musulmans s’emparen en el fragment següent:

• “ Els que creuen i fan el bé no cometen cap falta en el seu menjar quan tenen por de Déu; creuen i obren bé, temem Déu i fan el bé, perquè Déu estima els qui fan el bé” ) Alcorà,5, 93-94).

• També és important de conèixer que,malgrat el que sembla, hi ha una rica poesia bàquica o del vi en tota la literatura àrab antiga i contemporània. Exemples: Abu Nuwàs, Ibn Khafaja, Ibn Az-Zaqqaq, Omar Khayyam, Mahmud Darwix, Nizar Qabbani, etc.

Curs de cultura àrabCurs de cultura àrabEl dejuni الصيام

“ Se us ha posat com a precepte en les llibres ants el dejuni, per a vosaltres igual er als qui us han precedit. És perquè amb això serviu millor Déu. Són uns dies comptats i ben determinats. Però si algú de vosaltres està malalt o té obligació de fer un viatge , deixarà per a més tard el dejuni d’aquestsdies, en u n nombre igual de dies de dejuni...”. al-Bàqara . V.v. 182

يا أيها الذين آمنوا كتب عليكم الصيام كما كتب على الذين من•قبلكم لعلكم تتقون

أياما معدودات فمن كان منكم مريضا أو على سفر فعدة من أيام•أخر وعلى الذين يطيقونه فدية طعام مسكين فمن تطوع خيرا فهو

خير له وأن تصوموا خير لكم إن كنتم تعلمون

Les oracionsLes oracionsلصلواتلصلواتأأ

“ Compliu amb cura l’horari de les oracions obligatòries, les salauat, especialment la del mig o potser a de l’aurora o de la tard- Inicieu.l’oració , posats to drets,amb devoció, davant de Déu. V. 238

. Al-bàqara

حافظوا على الصلوات والصلة الوسطى وقوموا ل قانتين

فإن خفتم فرجال أو ركبانا فإذا أمنتم فاذكروا ال كما علمكمما لم تكونوا تعلمون


L’Alcoràالقرآن الكريم• Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc

estudis alcorànics ( És la 1a traducció directa de l’àrab al !català.) Excel·lent

•,Per Míkel de Epalza• Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració

,de Josep Forcadell i Joan M Perucho•De la Universitat d’Alacant

•Ed Proa, març del 2001


Materials diversosa l’abast

أدوات تعليمية


• El ministeri d’educació palestíوزارة التعليم دولة فلسطين•

• té una pàgina molt interessant sobre el sistema educatiu i diversos llibres de text editats amb format PDF que són fàcils de baixar. Ací en teniu l’enllaçadient:

•http//:www.pna.gov.ps/index.asp http//:www.wikipedia.org

•http//:www.pcdc.edu.ps/textbooks/index.htm •http://st-takla.org/Learn_Languages/01_Learn_Arabic-ta3leem-3araby/Learn-Arabic_00-index_El-Fehres.html

•http//:www.gencat.net/benestar/immigracio/web_ac/Arab/INTERIOR/cap1.html http//:www.xtec.es/lic/http//:www.arabismo.com/http//:entitats.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search=Josep%20Ramon%20Gregori' ‘

•http//:www.ub.es/arab •http://spaces.msn.com/members/ joseppotriessafor//

http://www.pna.gov.ps/index.asp













http://www.wikipedia.org/







http://www.pcdc.edu.ps/textbooks/index.htm















http://st-takla.org/Learn_Languages/01_Learn_Arabic-ta3leem-3araby/Learn-Arabic_00-index_El-Fehres.html

http://www.gencat.net/benestar/immigracio/web_ac/Arab/INTERIOR/cap1.html





















http://www.xtec.es/lic/










http://www.arabismo.com/








http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf















http://www.ub.es/arab









Curs de cultura àrabCurs de cultura àrab MaterialsMaterials

Aquest enllaç ens permetran de fer servir plantilles per comunicar- nos amb la família en diversos idiomes com també altres materials didàctics molt interessants i de baixar imatges que ens seran demolta utilitat en les activitats a l’aula.

•http//:office.microsoft.com/clipart/default.aspx?lc=es-es

•http//:office.microsoft.com/ar-sa/templates/default.aspx

http://office.microsoft.com/clipart/default.aspx?lc=es-es

















http://office.microsoft.com/ar-sa/templates/default.aspx


















•Diccionaris i traductors en línia: http://dictionary.sakhr.com/

http://babelfish.altavista.digital.com/

http://www.urduword.com/Home/index.cgi

http://www.comprendium.es/index_demo_ca.html

http://www.maktoob.com/

http://dictionary.sakhr.com/

http://babelfish.altavista.digital.com/

http://www.urduword.com/Home/index.cgi

http://www.comprendium.es/index_demo_ca.html

http://www.maktoob.com/

Guia d’espanyol per magribins en dialecte marroquí دليل السبانية بالمغربيةدليل السبانية بالمغربية

Novetats editorials per alumnes del Marroc i Novetats editorials per alumnes del Marroc ide la Xinade la Xina

• 1.GUÍA DE ESPAÑOL PARA CHINOS EN CHINO MANDARÍN1Autor: ESPASA CALPE Editorial: ESPASA CALPE Data de publicació: 16/06/2005. Edició: 1a Nombre de pàgines: 264. ISBN: 846701833X. Preu: 4,95 €$.

• 2. GUÍA DE ESPAÑOL PARA MAGREBÍESAutor: ESPASA CALPE Editorial: ESPASA CALPE Data de publicació : 16/06/2005. Edició: 1a. Nombre de pàgines : 264.ISBN: 8467018321.

• Preu 4,95 €

Butlletí de notes Butlletí de notesدروس الثقافةدروس الثقافة

curs de llengua i cultura àrab

Technology