curs expressió escrita

I NICIACI

Generalitat de Gatalunyai Departament d'Educaci

'*

NClAClA LA LLENGUA ESCRITA

r Generaiitat de Catalunya4 Departament d'Educaci

PRESENTACI

Presentem un material didctic de suport al Curs de Ilengua oral.Aquesta pubiicaci consta d'un recuil d'activitats per treballar Iacomprensi i l'expressi escrita en llengua catalana.

S'adrea especialment al professorat que ensenya catal a les persones adultes procedents d'altres pasos, les quals estan alfabetit-zades en alguna llengua romnca i desconeixen el catal escrt.

Amb aquesta publicaci es completa el conjunt de materials didc-tics corresponents als ensenyaments inicials de l'oferta formativa deles persones adultes.

El material s'estructura a l'entorn de cinc blocs temtics, fonamen-tats en el Curs de llengua oral. Cada bloc est format per diversesactivitats que retorcen alI que han aprs o estan aprenent oralment,per la qual cosa utilitza un vocabulari fora bsic relacionat ambsituacions i expressions de la vida quotidiana.

Esperem que aquesta publicaci sigui una eina til per tacilitarl'aprenentatge de a llengua catalana a les persones adultes procedents d'altres pasos.

Subdirecci General de Formacide Persones Adultes

3

NDEX

lntroducci 7

.__.J1-

Unita3:Elcosilasalut 53

Unita 4: El mn laboral 67

Unita 5: Viure a Catalunya 91

5

NTRODUCCl

Aquest material didctic sadrea aI professorat de persones aduites que en-

senya Ilengua catalana, especialment a la poblaci procedent de la novaimmi-

graci. Ara b, cal dir que tamb pot ser til per a qualsevol curs de nivell inicial

d'aprenentatge de la Ilengua catalana.

Consta d'un recull dactivitats per treballar l'expressi i la comprensi escrita en

llengua cataiana, a partir del materjal del Curs de llengua oral publicat per laGeneralitat de Catalunya. Totes les activitats estan relacionades amb si

tuacions

i expressions de la vida quotidiana seguint la lna rnetodolgca d'un aprenen-

tatge til i comunicatiu, prctic i habitual.

Est pensat com a suport al Curs de llengua oral. El professorat pot optar per

utilitzar-Io al matex temps, o b en finalitzar el Curs de llengua oral, d'una ma-

nera parallela o seqencal, fet que dependr de les necessitats, la motivaci

i l'inters dels aprenents. En l'aprenentatge de la llengua oral h ha estils cogni-

tius que constantment demanen el suport escrit, i d'altres, en canvi, queno el

requereixen tant. Trobem tamb sectors adults que tenen desconeixement o di-

ficultats prvies en el domini de la lectoescriptura en els nostres signes grfics

i que, lgicament, faran una demanda limitada o inexistent del suportescrit.

En funci del grup, de la seva homogenetat o heterogenetat, el professorat

haur de decidir la resposta ms adequada al requeriment de les persones

assistents.

El principal objectiu s que les persones ateses adquireixin un grau de com-petncia mnim en llengua escrita que els permeti llegir, comprendre i es

criue

els textos ms bsics. Per, alhora, com qualsevol aprenentatge d'una llengua,

fomenta el coneixement de la cultura del pas.

El fet de treballar amb un vocabulari fora bsic far ms fcil la comprensi

d'aquells rtols, instruccions, documentaci... que formen part de l'entorn ms

immediat.

L'aiurnnat arnb qu es treballar aquest rnaterial sn les persones adultes que

arriben a Catalunya o que fa ms o menys temps que estan entre nosaltres per

desconeixen el catal escrit. Dit d'una altra manera, el nivell de competncia

inicial en llengua catalana d'aquestes persones s el ms baix dels graus de

competncia lingstica proposats pel Consell d'Europa (Al inicial i A2 bsic).

Queda clar que es tracta, doncs, de persones alfabetitzades en alguna llenguaromnica que s'estan iniciant en l'aprenentatge de la llengua catalana,

7

ESTRUCTURA

Ats que aquest material s'ha elaborat a partir dei Curs de lengua oral, nohem repetit les parts que serien comunes, com Ia presentaci de les unitats, itampoc hem incls els exponents lingstics. Cada unitat comena indicant qus'hi treballar i qu s'hi aprendr. En algunes unitats s'ha considerat necessariincloure un apartat sobre alguns aspectes no estrictament d'aprenentatge de lallengua que cal tenir en compte i coneixements socioculturals, tot i que el profes-sorat sempre trobar els elements culturals ms adients per al grup present.

El material didctic s'articula a l'entorn de cinc unitats o blocs temtics:

Em presento L'entorn proper El cos i la salut El mn laboral Viure a Catalunya

Cadascun d'aquests blocs cont diverses activitats d'aprenentatge per treballar

la comprensi i l'expressi escrita en llengua catalana; totes estan plantejadessobre la base del material didctc Curs de llengua oral, per aix en algunes

de les activitats plantejades en aquesta publicaci caldr usar les imatges delmaterial del Curs de llengua oral.

OBJECTIUS GENERALS

L'objectiu principal d'aquest material s que les persones participants adqui-reixin el grau de competncia mnima en llengua catalana per poder llegir escriure els textos ms usuals necessaris per desenvolupar-se de maneraautnoma en la nostra societat.

Tal com diu el marc com de referncia per a les llenges, la persona usuriade nivell inicial A1 s capa de:

Comprensi oral

Reconixer paraules familiars i expressions molt bsiques sobre temes pro-ps de la famla i l'entorn concret i immediat, si la gent parla a poc a poc iamb claredat.

Comprensi lectora

Comprendre noms familiars, paraules i frases molt senzilles; per exemple,anuncis, cartells, catlegs.

Expressi oral

Usar expressions i frases senzilles per descriure l'entorn i la jcrit

8

Expressi escrita

Escriure postals curtes senzilies: per exernple, enviar felicitacions.

Ernplenar formularis amb dades personals.

L'usuari de nivell bsic A2 es capa de:

Comprensi oral

Cornprendre expressions i el vocabulari ms freqent sobre temes d'inters

person a l. Entendre la idea principal de missatges i aviso

s curts, clars i senzills.

Comprensi lectora

Comprendre frases senzilles. Llegir textos curts i senzlls.

Expressi oral

Utilitzar expressions i frases per descriure d'una manera senzilla la famlia i

altra gent, les condicions de vida, el bagatge educatiu i la feina.

Expressi escrita

Escriure missatges, cartes senzilles.

Omplir forrnularis arnb dades personals.

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE

EI coneixernent d'una segona llengua o, en general, d'una llengua addicional,

es basteix sobre els coneixements lingstics previs, desenvolupats fonamen-

talment arnb l's de la prirnera, i cornporta l'aflorament al nivell de la conscin-

cia de coneixements i processos nicialrnent no conscients. Per aquest motu

podem afirmar que escriure s un procs ms conscient que no pas parlar. Con-

siderarem el catai com a segona llengua, a partir de la llengua primera de

cada persona.

Cada aprenent parteix d'un model de rnn estretarnent relacionat amb la seva

iiengua rnaterna, arnb la qual ha desenvolupat els rnecanismes necessaris per

tal de SABER, SABER FER, SABER SER i SABERAPRENDRE, en un rnarc so

ciocultural concret i deterrninat.

Cal observar si hi ha cap alurnne que presenta problernes de direcconalitat en

l'escriptura de dreta a esquerra. En aquests casos, pot ser aconsellable algun

exercici de psicomotricitat fina, per sempre tenint en compte el carcter adult

dels destinataris de l'aprenentatge.

9

Per afavorir la memoritzaci del gnere i per facilitar la concordana que es

treballar en sessions futures, s convenient escriure, sempre que correspon

-

gui al llenguatge habitual, el substantiu/nom amb I'article corresponent. No

s

recomanable, doncs, escriure el substantu sense article n determinatiu. Pe

r

exemple, no presentarem una fotografiad'una casa i escriurem a la pissarra

"casa", sin "la casa" o "una casa". Per, en canvi, s que escriurem en un rt

ol

d'una botiga simulada "pastisseria" sense article, perqu s tal com ho troba

-

rem en l's quotidi.

Molts exercicis, per resoldre'ls, permeten iniciar i mantenir un dileg. Cal fo

-

mentar-lo, ja que recordem que l'aprenentatge d'una ilengua t sempre un com-

ponent fonamentalment comunicatiu i cultural.

Pel que fa al tractament formal de les expressions emprades en aquesta publi-

caci, cal dr que hem vetllat per la no-discriminaci lingstica de gnere i hem

defugit de les frmules el/la, per la qual cosa s'ha optat sempre per la forma

genrica.

Som conscients que algunes de les activitats poden ser excessivament compli

cades per treballar amb alguns grups,per hem optat pr incloure-les, ja que

poden ser tils i necessries per a d'altres; d'aquesta manera el professorat

podr seleccionar les activitats ms adequades segons les necessitats i les

caracterstiques de les persones participants.

1o

UNITAT 1

Em presento

QU TREBALLAREM EN AQUESTA UNITAT?

La identificaci personal el domicili Lafamlia fYon sc?

QU CAL TENIR EN COMPTE

La funci comunicativa d'aquest bloc est relacionada fona-

mentalment amb a necessitat de saber emplenar els diversos

tormularis que pot trobar una persona adulta. Per aix insistirem

en l'escrptura correcta del nom i en la capacitat de lletrejar-lode manera entenedora.

A) final de la unitat incloem l'abecedari com un annex de la unitat, per si cal utilitzar-lo en el moment de lletrejar el nom.

11

INICIACI A LA LLENGUA ESCRITA

Uritat 1. Em preserto: La dentificaci personali eI domicili

Aprendrem a...

1 Llegir escriure els noms.2. Llegir i escriure adreces.3. Escriure una postal.4. Elaborar una targeta de presentaci.5. Omplir una fitxa senzilla.

Activtats

1. Cada participant tar un rtol amb el seu nom i cognoms i se'l posar al

davant perqu els companys el puguin llegir.

2. Barrejarem els rtols i cada alumne haur d'identificar el seu.

3. Cada alumne rebr un rtol diferent del seu, i n'haur d'identifcar el titular

amb l'objectiu de llegir els rtols i de conixer els companys.

4. En el plnol simulat que hi ha a continuaci, hauran d'identificar per la for

ma i la mida una avinguda, un passatge, un carrer i una plaa, i escriure'n

el nom.

13

5. En el mateix plnol simuat hauran d'identificar per a forma, es mides

o es indicacions: a) e passatge de 'Estaci; b) a paa deCataunya;

c) 'avinguda o el Passeig Gran; ci e carrer de a Muntanya, ques parae

a Passeig Gran; e) e carrer de a Paa, que s perpendiculara carrer de

la Muntanya, i t) e carrer de Girona, que s una continuaci del Passeig

Gran. Demaneu-los que hi escriguin els noms.

6. Es lliurar una fitxa als alumnes perqu l'emplenin. (Caldr explicar les si-

gles DNI Document Nacional dldenttat, NIE =Nmero d'ldentificaci

dEstrangers o PASS = Passaport.)

1. NOM

2. COGNOMS

3. DNI / NIE / PASS

4. SEXE ( H ) ( D)

5. ESTAT CIVILEDAT anys

6. DATA DE NAIXEMENT

7. DOMICILI

7.1, Carrer, plaa, avinguda, passatge

7.2. Nmero escala pis porta

7.3. Poblaci

7.4. Codi postal

8. TELFON

7. Demanarem que confeccionin una targeta devisita prpia, com ia de

l'exempe segent:

Ahmed Yerfuz

C/ Major, 25, 2n08340 - Vilassar de Mar. Tel. 93 759 00 00

14

8. Per fer aquesta activitat, cal que els participants simaginin que estan de

viatge i que volen enviar una postal als companys de lescota dadults o

de Ientitat a qu assisteixei. i-ian domplir Ies dades postals (ladrea ambel nom, cognoms, carrer, poblaci i codi postal del centre. En funcj delnivell del grup, es pot demanar que escriguin qu els ha semblat el lloc on

han viatjat o alguna ancdota dei viatge.

9. Feu que busquin a la sopa de lletres els deu noms de persona que hi ha a

continuaci. Desprs han de llegir la frase que es pot formar amb les lletres

sobrants.

Georghe / lbrahim / Wilson / Leila / Joana /Hristo / Li / Mohamed / Pere / Hayat

EL S l B R A 1-1 l M

NO M S H A A T D

EW l L S O N P E R

s]o N E S J O A N AMO H A M E D S O N

G E O R G H E M O L

T H R l S T O B O N

l C S L E l L A E N

T O T S P E R E E L

S L lljD l OjM E S

15

1O. Earem completar les frases segents:

Visc al carrer

El meu carrer s (brut / net).El meu pis s (nou / antic).El meu pis s (gran! petit).

Tinc anys.Tinc un germ ms que jo i un altre de ms (petit / gran).

Podem comentar l's de a targeta de visita.

Conexements sociocuturals

Si es considera convenient i si a la localitat n'hi ha una, es pot explicar el con

cepte de rambla en el sentit geogrfic d'antiga riera o en el sentit de passeig

fet al llit d'una antiga riera.

Els documents d'identitat que tenim 's que en fem.

La targeta de visita i l's que en fem.

16


Unitat 1. Em presento: La fam/ia

Qu cal tenir en compte

El concepte de famlia nuclear que presentem s el quecorrespon a la nostra

cultura urbana. Cal estar atents a altres maneres d'entendre Ia famlia, especial

ment la famlia extensa.

Aprendrem a...

1. Conixer els membres de la famlia, els parentius.

2. Descriure persones.3, Fer un arbre genealgic.

17

Activitats

1. liiurarem a cada alumne un arbre genealgic buit (caldr explicar com esfa la representaci grtica de l'arbre genealgic), on haur d'escriure el seunom dins del requadre i, a partir d'aqu, posar el nom propi del familiar que

correspongui dins del requadre que pertoqui i, a sota, el parentiu: pare /mare, muller / marit, fill / filla (es pot treballar tamb el parentiu nt / nta).

18

2. Lliurarem a cada alumne un arbre genealgic buit. Dins dei requadre

hi

escriur eI nom propi del familiar i, asota de cada requadre, el parentiu:

oncle / tieta, cos / cosina, nebot / neboda.

L___________

19

3. A partir d'un arbre geneaigic establert, feu que relacionin les persones

prenent com a base el parentiu.

JOANA AHMED LEILAHRISTO

IBRAHIM PERE

_

_

_

_

_

_

_

_

_

JIANG

ARANTXA WU LIN

L'Ahmed s el de la Joana.

La Joana s la de l'Ahmed.

L'Ahmed s de la Leila.

L'Ahmed i en Hristo sn

L'lbrahim s de la Joana i de l'Ahmed.

En Pere s de la Leila i en Hristo.

L'Arantxa, en Wu i en Lin sn

La Leila s l' d'en Wu.

En Wu s el d'en Hristo.

L'lbrahim s el d'en Pere.

L'Ahmed s 1' d'en Pere.

20

4. Dividim diversos fulls en quatre parts i fem una mena de cartes. Hem de

tenir tantes cartes com persones a la classe. Cadasc ha d'escriure a la

carta el nom d'un membre de la famtia i la persona quehi ha al seu costat

hi ha d'escriure la parella corresponent: pare-mare, fill-filla, avi-via, germ-

germana, oncle-tieta..., tants com calgui: nt-nta, nebot-neboda, etc. s

impotant que els membres de la famlia estiguin aparellats. A continuaci,

posem les "cartes" dins d'una bossa i tot seguit els les repartim. Cadasc

ha de llegir la carta que li ha tocat i n'ha de buscar la "parella".

5. Una variant d'aquest exercici consisteix a repartir quatre "cartes" a cadas-

c i a demanar-ti que hi escrigui dues parelles, un noma cada carta: germ /

germana, pare / mare... Findrem, aix, el qudruple de cartes que de par-

ticipants. Barregem les cartes hi introdum dos "elements estranys" des-

aparellats que s'hagin treballat anteriorment: cunyada,cos... Repartim tres

cartes. La resta tes deixem al centre de la taula. Cada alumne ha d'aparellar

les cartes i les ha de deixar a sobre de la taula, al seucostat. A continuaci

n'ha d'agafar una de la seva esquerra i continuar el joc. Si el de l'esquerra

no en t, n'agafar una del centre de la taula, etc. (Segons el grup es podria

introduir el concepte de "pagar penyora", que caldriarecuperar amb algun

exercici d'emparellament de noms dels membres de Iafamla.)

6. Demanarem que portin algunes fotografies dets seus parents i amb aques-

tes fotografies (o amb unes altres o amb situetes de persones,si no en

tenim prou) treballarem els adjectius referents a l'edat: nen/a, jove, adult/a,

persona gran. Farem que relacionin eis adjectius amb les fotografies i que

els escriguin en un full.

7. Amb les mateixes fotografies o siluetes de l'exercici anterior, treballarem els

adjectius qualficatius: gras / prim, alta / baixa, gran petit, rossa / bruna,

vell / jove. Farem que relacionin els adjectius amb les fotografies ique els

escriguin en un paper.

8. Repartim a l'atzar les fotografies de l'exercici 6 i demanem que escrguin en

un full tots els adjectius de la graella de l'exercici 9 que siguin adequats a

la persona de la fotografia que els ha tocat.

21

9. Amb els adjectius gras / prim, aita / baixa, gran / petit, rossa / bruna, vell /jove, podem fer exercicis d'antnims, tant en mascul com en femen. Perexemple:

alt baixgrassa

brunag ranvella

ros

altave I

primalta baixa

petitave l I

rossa

altjove

prima

Coneixements socioculturals

Caldr explicar com sn les famlies d'aqu, si acostumen a viure junts els paresamb els fills i filles, i fins a quina edat. Quan (en quines dates, festes) es reuneixla famlia, etc.

Tamb caldr preguntar-ios per les seves famlies, si sn gaire extenses, si tota

la famlia resideix aqu, etc. (Sempre cal respectar els silencis i no forar lesconfidncies.)

22


Unitat 1. Em presento: D'on sc?

Aprendrem a...

1. Conixer es pasQs deis participants.

2. Conixer els gentilicis.

3. Situar Catalunya en un mapa.

Activitats

1. En un mapa del mn els assistents han d'escriure el nom del

pas d'origen.

2. Fer-Ios que indiquin, de manera aproximada en el mateix ma

pa del mn, el

poble o Ia ciutat on han nascut ieI poble o Ia ciutat on vivien aban

s d'iniciar

el procs migratori, si s diferent de l'anterior.

3. Buscar a la sopa de lletresels noms dels 10 pasos que te

nen a continua-

ci. Llegir-los la frase que es potformar amb les lletres sobrants.

Per / Marroc / Catalunya / Equador /

Xina/ lndia / Filipines / fvlali / Colmbia

E Q U A D O R AQ U

l C O L O M BI A H

l C A T A L UN A

H A P E R UM O L T

E S X l N AP E R S

O N E S l ND l A D

E F I L I Pl N E S

P1A S O S M AL l

MO L T M AR R O C

Dj l F E R E N TS

4. Hauran de situar els pisos dela graella en el mapa del mn.

23

5. En una grael)a com la que hi ha a continuaci, hauran d'escriure el gentilcicorresponent a partir de les naciona)itats que hi ha a la classe.

Xina xins

Ma rrocAnglaterraEcuadorArgentinaRomaniaGuineaBangla_DeshSrbiaCatalunyaEuropa

6. Es l)iurar la mateixa fitxa que hem treballat en una sessi anterior per re-forar els conexements i afegir-ne de nous:

1. NOM

2. COGNOMS

3. DN)/N1E/PASS

4. SEXE(H)(D)

5. ESTATCIViL EDAT anys

6. DATA DE NAIXEMENT

7. LLOC DE NAIXEMENT

8. NACIONALITAT

9. DOMICILI

9.1. Carrer, plaa, avinguda, passatge

9.2. Nmero escala pis porta

9.3. Poblaci

9.4. Codi postal

10. TELFON

24

7. Posarem els Imits de Catalunya (noms: mar Mediterrani, Pirineu-Frana,

Espanya).

8. En un mapa de Cataiunya, cai que hi escriguin ei nomdel poble o Ia ciutat

on viuen els participants i tamb eI d'altres pobies o ciutatsque coneguin,

ja sigui perqu hi han viscut o perqu hi tenen famiiiars o amics.

9. En un mapa d'Europa, cal que hi escriguin el nom deles ciutats on tenen

amics o familiars.

Coneixements socioculturas

A Catalunya, Ies persones normalment se saluden amb unaencaixada de mans.

Aquesta salutaci es fa entre persones que ja es coneixen i tamb entre per-

sones que es presenten per primera vegada. Tamb pot ser una salutaci de

caire formal.

Quan Ia gent que es troba es coneix molt b, es vol felicitar o hi ha algunvincle

familiar, s'acostumen a fer dos petons, un a cada galta.

ANNEX: L'abecedari

A Bb Cc Dd,! Ee FfHh Ii

rrzrzrrJ Lr !..Lr-rr---- Lr-_ ij rrrrrrrrr.r

.rzr.rrzrr rj rrrr- rrrrrrrr.rrrz.J !;*z

z

Jj Kk Ll Mm Nn Oo Pp1! Qq Rr

;rz .-r.;.rzr-.rr, ;--_-rr-.rr_--r;r. ;____r :r- rrrzrrr: ;rrr r-r-t rrr-.:r .-

Ss Tt Uu Vv WwI Xx Yy Zzz--..-i rrzr_rz iI __j ___..j rr

. !._...._.r-rr-.J

z rzzrzri rrrrrrzr

25

UNTAT 2

L'entorn proper

QU TREBALLAREM EN AOUESTA UNTAT?

La casa / 'habtatge L'orientaci Les hores (les parts del dia) La llibreta d'estalvis Els mitjans de transport Els aliments La compra i el temps lliure El restaurant Les testes i les tradicions

27


Unitat 2. L'entorn proper: La casa / l'habitatge

Aprendrem a

Reconeixer els diversos espais de Ia casa

2 Entendre expressar per escrit eI vocabulari relatiu aI mobiliari i els estris de

a casa

3. Entendre les notes dels vens.4. Escriure una nota senzilla als vens.

5. Entendre un anunci escrit de lloguer d'un habitatge o local.

Acijvitats

1. Es lliurar el plnol d'una casa i una llista dels noms de les parts de la casa.

Els participants les hauran de situar i escriure sobre el plnol (dormitori,

cuina, bany, passads, rebedor, balc).(Lmina 1 7 de/ Curs de //engua oral)

2. Es lliurar una altra fotocpia del plnolde l'exercici anterior per tal que els

partcipants hi posin el nom dels mobles decada estana.

(Lmines 17 a 21 del Curs de //engua ora/)

3. Demanarem als participants que dibuixin el plnol de la casa on viuen (real

o inventat) i que hi escriguin els noms de les habitacions. Foden fer el ma-

teix amb la casa on vivien al seu pas.

4. Farem que relacionin: taula, llit, cadires,tauleta de nit, armar, sof, nevera,

te levi sor.

habitaci menjador / sala / cuina

5. Demanarem que completin, amb les paraules que hi ha a continuaci, les

frases segents:

habitaci / lavabo / sala / cuina

Si em vull dutxar, vaig alQuan vull fer el dinar, vaig a laSi tinc son, vaig a

a dormir.

Si vull mirar la televisi, vaig a la

6. Escriurem una nota per als que comparteixen la casa on viuen, on digui

que la dutxa / lavabo /aixeta de la cuina estavariat / avariada o que hi ha

menjar cuinat a a nevera o que el televisor / vdeo no funciona.

29

7. En aquesta sopa de lletres trobarem vuit eiements necessaris per parar taula.

sopera! got / culiera / forquilla /anivet / tovall / paella / plat

P H G A N I V E T Q

A F P L1A T E T M J

E A P ED W Q U C

L F O R O U I L L A

L R P T G E D V X A

A T W S O P E R A N

L H X A T Q R F J N

S W T O V A L L O U

X G S K A C B l B

C U L L E R A Z X

8. Escriurem uns cartellets improvisats on posarem: entrada, sortida, empe-

nyeu, estireu, i els penjarem a la porta de la classe. Feu que els participantsels interpretin (lectura).

9. Traieu els cartells, distribuu-los entre els participants i que cadascun eItorni a penjar en eI lloc corresponent.

10. Tamb podem fer uns altres cartellets com si estigussim a l'ascensor (lec-tu ra).

E - entreslPB - planta baixaA - ticEmpenyeu / estireu

1 1. A dins mateix de l'ascensor, sovint hi trobem notes escrites del gas, la llumo l'aigua:

"Passarem a mirar el comptador del gas el a les h". Conv que

sigui una nota real.

"Tallarem el corrent elctric de 9 a 12 hores, el dia

"He trobat una clau a l'entrada del bloc de pisos". Cal escriure un avs por

comunicar-ho als vens.

"He trobat una cartera a I'escala". Cal escrure un avs per comunicnrhc :ils

vens.

30

12. Els participants hauran de Ilegir contestar "cert' o "fals'.

EI meu pis s el prirner.El rneu pis s petit.El meu pis t terrassa,El rneu habitatge t ascensor.El rneu habitatge no t ascensor.EI rneu habitatge t sis pisos.A cada repl hi ha rns d'una porta.

13. Feu nterpretar urr anunci de Iloguer d'un pis,d'una habitaci o d'un local

corn els que hi ha al carrer o al diari.

Es floqa pis de 60 m2 Estudi moblat s lloga casa de poble

amb 2 hab. i equipat cntric rehabilitada, 120 rwt2

Sala-menjador, cuina, i llumins. A 20 k debany, exterior, zona del A Girona ciutat.Raval Interessats,

'arragoiia.

lnteressats, truqueu al: truqueu al:Iiiteressats, truqueu al:

930000000 972 00 00 00 911000000

Es lloga pis de 100 m2 Es Ifoga habitaciEsllogaapartament

amb 4 hab. sala, menja- en aquesta finca.buit, a deu minuts de

dor, 2 banys, terrassa, Interessats, diri-la platja.

ascensor, calefacci, giu-vos al lr 2a,moblat. o truqueu al

Interessats,

lnteressats, truqueu al: telfon: truqueual:

973 00 00 00 93 000 00 00 972 00 00 00

Es lloqa casa al camp Es lloga apartament ES LLOGA AQUEST

per rehabilitar. reformat, perL0AL, 50 2

A les comarques .

de Lleida.entrar-hi a viure. INTERESSATS,

Interessats, truqueulnteressats, truqueu TRUQU EU AL:

al: 973000000 al: 97700000093 000 00 00

14. Cada participant far una nota per deixar-la a les bsties en qu es

digui que es necessita un llogar pis en una finca concreta i hi escriur les

seves dades perqu spiguen qui escru la nota.

3'l

Coneixements sociocuiturals

E funcionament de l'escaa. La neteja, el manteniment de es zones comunit.ries, les reunions de vens.

32


Unitat 2. L'entorn proper: L'orientaci

Aprendrem a..

Saber-nos orientar aI carrer (entendre rtols, avisos curts, anuncis, noms decarrers, etc.).

2, Saber interpretar un plnol.3. Saber despiaar-nos amb els mitjans de transport (parades de metro, n-

mero d'autobs, etc.).4. Escriure adreces i noms de carrers.

Activitats

'l. Tenim un plnol de botigues. Hauran de situar on ens trobem i a partir

d'aquest punt posar-hi eI nom de les botigues amb les indicacions que

ens donen. Exemple: "Ia ferreteria" s la segona botiga del primer carrer

a la dreta; la farmcia s la primera botiga del carrer ms ample; l'escola

d'adults s al carrer paraiIel a la ferreteria...

dreta! esquerra! recte! parallel / perpendicular

2. Farem preguntes:

Com anem de la farmcia a la ferreteria?Com anem de la biblioteca al mercat?Com anem de l'escola d'adults al forn?

3. Hem de trobar-nos amb un amc en un restaurant. Per telfon ens indica

com s'hi arriba i ho hem d'apuntar en un paper: "Agafa la nia 1 (vermella)del metro en direcci a Fondo, baixa a Sant Andreu, surt al carre

r i al davant

hi ha el carrer Gran de Sant Andreu; al nmero 5 hi ha el restaurant, que es

diu El Roure.

4. Amb un plnol de metro o autobs, tindrem un seguit d'instruccions escri

tes per tal que l'alumne interpreti qu hi diu i com s'ha d'arribar aun lloc o

a un altre. Exemple: com anr des de Ia Plaa de Catalunya fins a la Barce

loneta.

33

5. Farern llegir Ies adreces segents:

Carrer d'Aribau, 25, 2n la Carrer de Crsega, 34, 4t 3a

Plaa de la ViIa, 1 Passeig del Born, 34

Avinguda de Ia Generalitat, 35 Passatge de la erc, 12

6. Seguint aquest rnodel, feu que els participants escrguinla seva adrea.


Com est ordenada la numeraci dels carrers, parells i senars,en sentit ascen

dent o descendent.

Correspondncia entre colors de lnies de metro i nmeros de lnies d'autobs.

34


Unitat 2. L'entorn proper: Les hores (!es parts del dia)

Aprendrem a...

l. Llegir interpretar horaris senzills.

2. Conixer eis pats (esmorzar, dinar, berenar, sopar).

3. Llegir i escriure els dies de Ia setmana i els mesos de lany.

Actvitats

1. Farem que els participants llegeixin i interpretin els diferents horaris de les

classes i activitats que es fan al centre.

2. Els participants hauran de relacionarles columnes segents:

Esmorzar TardaBon dia

Dinar MatBona nit

Berenar NitBona tarda

Sopar Migdia

3. Cal que tracin una graella en qu escriuran l'hora d'esmorzar, dinar, berenar

i sopar a Catalunya i al pas d'origen:

esmorzar dinar berenarsopar

Catalunya

Pas d'origen

4, Farem una graella amb els dies de lasetmana. Conv que n'hi faltin 3 per

tal que els participants llegeixin els dies,spiguen quins hi falten i els hi

escriguin.

dimarts dijous dissabte

5. Demanarem als participants que omplin els buits.

A-'llR AVUI DEM

dimarts

dimecres

dissabte

35

6. Demanarem als participants que omplin la graella amb eis seus horaris.

diiluns dimarts dimecres dijous divendresEm llevoVaig a treballarTorno a casaVaig a dinarVaig a classeVaig a dormir

7. Seguint el model anterior, hauran de fer una graella amb les activitats i els

horaris del cap de setmana.

8, Cal que senyalin amb una creu en quins mesos de l'any fa fred o calor a

Catalunya i al seu pas.

Catalunya El teu pas

fred calor fred calor

generfebrer Xmarabrilmaigiunyjuliol Xagostsetembreoctubrenovembredese m b re

9. Farem escriure l'estaci al costat de la frase corresponent.

a la primavera! a l'estiu / a la tardor / a l'hivern

floreixen els arbres.els dies sn molt curts i fa molt fred.fa molta calor.les fulles cauen dels arbres.

36


Uritat 2. L'ertorn proper: La /libreta d'estalvis

Aprendrem a...

1. Conixer interpretar eis rtols: caixer automtic, banc, caixa.

2. Saber fer un tal.

Actvitats

1. Comentarem qu s un banc o una caixa.

2. Explicarem quines operacions ti podemfer:

Obrir un compte.DomiciIiar rebuts en un compte (lIum, aigua, gas...).Fer transerncies a altres comptes (pasos d'origen, fa

miliars. .).

3. Comentarem com podem treure els diners.

Per finestreta En un caixer automtic:

amb llbreta,amb targeta.

4. Explicarem el funcionament d'un caixer automtic. Demanarem, tamb, que

tacin diferents operacions: treure diners, consultar el saldo...

PANTALLA CAIXER AUTOMTIC

lntroduiu la targefa

Marqueu el nmero secret

37

Operacons que cal realitzar:

(onsiIia de saldoAovimenislires operacions

Crrega de rnIilsi

5. El dia 25 hem de pagar 500 dellloguer del pis al senyor Josep Pujol

Navarro i ens demana que 11 fem un tal.Ensenyarem a emplenar un tal i

demanarem als participants que n'emplenin un.

I

Treure diners Canvi del nmero

Transferncia

I "8anc de Sabadell0ficna. 231,J 0801.4 Barcelona Er,t,tat/Ent Oficma Contrvf Nco.npte/N cuenlSccc 1450 0023 24 00000310048AN MC1O 0023 00332 2232 0032 8654Srienum. 39t

Pagueu. per aguest xec. a

Euros (en lletres) CnC-CefltSeU79S.....

Et

O.174.892tY 42011

arce1,no.f.9 &eGener e[)ata (en lletres)

. 2005

:?()( ;

i 8anc de SabadellOficina, 23_,J 0801.4 Barcelona Eesai/Er.t Ofic.na Cootrol N contpt.coentaccc 1450 0023 24 0000031004eAN MC 1 O 0023 00332 2232 0032 8654

______-f

Paguau, per aciuest xec, a

________

________

________

________

________

________

________

________

___

Euros (en lletres)

Srienurn. 39t

______________

__________

. 200

0.174.892-0 42011Oata(ertlletres)

: ()!3C '

38


Unitat 2. L'entorn proper: EIs mitjans de transport

Aprendrem a...

l. Conixer eis diversos mitjans de transport.2. Entendre informaci sobre horaris dels dif

erents transports.

3. Llegir Ies pantalles anunciadores: sortides, arribades, venda de bitllets.

Activitats

.

Posarem el nom als diferents mitjans de transport (lmines 29 a34 del Curs

de Ilengua oral).

2. Amb un plnol del metro treballarem comarribar d'un lloc a un altre, per

quires parades passarem.

3. Cal que completin les frases com msels agradi i omplin els buits amb:

'ms rpid", "ms net", "ms car", "ms sa", 'ms lent", "ms barat".

El metro sL'autobs sEl cotxe particular sAnar en bicicleta sCaminar sEl taxi s

4. Amb les paraules segents, demanarem que completin aquestes frases.

tren / metro / autobs / avi / cotxe

Vaig a l'escola ambVaig al metge ambVaig a comprar ambVaig a la feina ambVaig al meu pas amb

5. Fotocopjeu un o diversos horaris de trens de rodalies (intentar que hi surti

Girona, Lleida, Farragona) per repartir als participants i fer que l'interpretin.


Els transports pblics, els bitllets, els abonaments, els horaris de funciona

ment.

39

INICIACI A L.A LLENGUA ESCRITA

Unitat 2. L'entorn proper: E/s a/iments

Aprendrem a...

1. Saber identificar el nom dels aliments.

2. Conixer les unitats de mesura.

3. Saber relacionar els aliments amb els establiments on es poden comp

rar.

4. Saber elaborar la llista per anara comprar.

5. Conixer les unitats tradicionals de certs productes: llauna, pot, a

mpolla,

dotzena.

Activitats

l. Escriurem els noms dels aliments de les lmines 35-41 del Curs de

llengua

oral.

2. Dividim diversos tulls blancs enquatre parts i fem com una mena de

car-

tes. Hi ha d'haver tantes cartes comparticipants. Demanem que cadascun

escrigui el nom d'una fruita (procurar queno n'h hagi de repetides). Hi

introdum una carta (o ms) que no sigui fruita. Repartim cartes a tothom,

i cadasc ha d'identificar amb matges sobre la taula a fruita que li ha tocat.

Quan a alg li toca la carta que no s una fruita ha de saber-ho ha de dir

que no s una fruita. Si no ho sap, es pot introduir en el joc el concepte de

penyora depn del grup i de si s'entn qu s una penyora, i es po

t

recuperar identificant correctament totes les cartes.

3. Demanarem que busquin els noms de vuit productes comestibles q

ue es

poden comprar al mercat.Alguns estaran escrits en plural (acaben en -s o

en -es). Quan els hagin trobat,

els escriuran a l'espai corresponent, hauran de posar S o P (singular o plural).

T E A T A TA P Solucions SIP

O S E R E P DK E Psols

M T A R O N G ES Pomes

A C A R B A SS O Figa

Q A J X Q D C U LTomquet

U E X C L U N S Patata

E D N P O M E SE Carbass

T W K T X D VT D Taronges

M F t G A S K S Peres

41

4. Demanarem que diguin en quina parada del mercat podem trobar aquests

productes.

5. EIs preguntarem en quines altres botigues els podem trobar, F-lan de subrat-

lIar Ies respostes correctes:

supermercat / carnisseria / polleria / fruiteria

6. Demanarem que relacionin els comeros on compren els productes.

Pa Fruiteria

Pollastre Pastisseria

Peix Carnisseria

Carn Peixateria

Fruita Polleria

Pastjssos Forn / Fleca

7. Demanarem als participants que relacionin els productes amb els envasos

j les mesures corresponents.

arrs, llet, ous, pa, sucre, oli, carn, cervesa, olives, patates, tomquet fregit,

aigua, formatge

paquet / ampolla / quilo! grams / litre / dotzena / barra / llauna! pot ]8. Farem omplir els buits segents:

Una dotzena d' un litre de una barra de un

quilo de un pot de una llauna de una

ampolla d'

9. Fe de marxar de casa j dejxo una nota a la meva filla perqu vagi a com-prar: 3 kg de patates, 1 kg de cebes, 3 kg de taronges, una cabea d'alls,

un enciam, 1/2 dotzena d'ous, un pot d'olives, 100 g de mantega, una bos

sa de patates fregides, una garrafa d'aigua, 1/4 de kg de formatge, un po

llastre sencer, un llu.

Preguntarem a quines botigues haur d'anar.

10. Els participants hauran de classificar els aliments de la llista anterior segons

que siguin verdures, carn, fruita, peix, begudes o altres.

42

1. Farem que els participants classifquin els productes en la graelia.

la poma, el tomquet, la pera, el iogurt, el tortell, 'enciam, la maduixa,la

xocolata, la nata, la cervesa, el pasts, el vi, el formatge, el mel, l'aigua,

lalbergna, la mantega, la coca, eI caf, les bledes

verdures fruites dolos lactis begudes


Explicar la importncia del reciclatge (contendors de recoilida selectiva).

43


Unitat 2. L'entorn proper: La compra eItemps J!iure

Aprendrem a...

1. Conixer ets noms de les diferents peces de roba, sabates i complements.

2. Conixer ies talies i les mides.

3. Saber els noms i la utilitat dels electrodomstics.

4. Parlar sobre programes de televisi,rdio, msica...

Actvitats

.

El professor comentar la lmina 42 delCurs de llengua oral.

2. El professor escriur a la pissarra el nom de cada pea de roba que porta i

demanar als alumnes que facin el mateix en un full.

3. Posteriorment far el mateix amb elscolors de la roba.

4. Cada participant escriur en un fullel nom de la roba que porta i el color.

Tot seguit, el professor repartir a cadaparticipant un full dferent del seu i

aquest haur d'identificar a quin company correspon.

5. Farem que representin que un participant s el dependent d'una botiga de

roba i un altre s el client. Hauran de llegir el dileg:

Dependent: Bon dia, qu vol?Client: Vull uns pantatons de color neg

re de la talla 42 i una camisa blan

ca de la talla L.Dependent: De pantalons de color negr

e talla 42 no en tinc, han de ser de

la 40 o ta 44.Client: La 40 em va petita i ia 44 em v

a gran. l de camises, que en t, de

la talla L?Dependent: S, tingui; s aquesta. Que se ia vol

emprovar?

Client: S. Les mnigues em van llargues i les trobo massa amples. En t

una talla ms petita?

6. Farem reiacionar els alirnents segents amb els colors corresponents.

ia poma, ia pera, el tomquet, l'aibergnia, la mandarina, la llet, el caf, ies

iienties

groc I verd / marr / negre / liia / taronja / vermeli / bianc

45

7. Demanarem que completin les frases segents:

b / gran / petit! ample / estret / curta! larga

La talla 42 de pantalons em va petita, Ia 44 em va i la 46 emva

Aquest jersei s molt i aquest altre s molt ample.El nmero 42 de sabates em va b, el 44 em va i el 40 em va

Aquesta faldilla em queda molt i aquesta altra molt

8. Demanarem als participants que classifiquin els articles segons que si-guin:

roba de vestir! complements

la bufanda, el jersei, els guants, l'abric, els pantalons, el mocador,la camisa, la gorra, el cintur, el barret, la faldilla, la jaqueta

9. Els particpants emplenaran els buits amb els electrodomstics segents:

nevera! rentaplats / televisor / vdeo! radiador / radiocasset / rentadora

He ests tota la roba de laNo puc veure aquest programa, no tincFa molt de fred, i avui el est espatllat.Tinc begudes fresques a laNo vaig poder veure la pellcula que em vas deixar, no tincEscolto la msica en elAvui haur de rentar els plats a m, s'han endut el per reparar-lo.

10. Repartiu una fotocpia de la programaci de televisi i demaneu als particpants quins programes els agraden ms, quins acostumen a mirar ms ique ho escrigun.

1 1. El protessor far una graella i demanar als participants que posin en unacolumna els noms de msica tpica que coneguin i en l'altra els pasos aqu pertanyen.

msica tpica pas

46

12. En aquesta graella hauran de marcar eI tipus demsica que els agradi

ms;

molt tora poc no Ia conec

reggaetnicabrasileraclssicaraipop_rockchill_outsalsatechno house

sambacountrynew_agecelta

Altres? Digueu quines.Es poden establir diferents dilegs.

13. Seguint el model anterior, els participants han de fer una graella amb els

noms de grups o cantants que els agraden ms.

Coneixements socioculturas

A Catalunya no hi ha el costum de regatejar a les botigues. Es pot explicar el

fenomen de les rebaixes, ofertes de 2 x 3, agafar 3 productes i pagar-ne noms

2. Els canvis de productes es fan en un termini de temps determinat cal pre

sentar el tiquet de compra.

47


Unitat 2. L'entorn proper: EI restaurant

Aprendrem a..

Entendre Ia carta d'un restaurant, bar.

2. Entendre el compte, els diferents conceptes i preus.

Activitats

1. Farem Ilegir i interpretar el meni d'unrestaurant.

Primer platmanida variadaVerduraMacarron$

Segon platBistec a la planxaamb patates fregidesLlu a la bascaTruita de formatge

PostresFlamFruita del tempsCrema catalana

2. Eemanarem als participants que facin un men seguint l'esquema anterior

amb plats del seu pas.

3. Feu llegir una carta d'un bar. Exemple:

Caf: 0,70 Xocolata: 1 entrep de: pern

il, fuet, formatge, truita... 2

Aigua:O,90 croissant O,90

Cervesa: 1 ,20 magdalena. .. .0,80

Refresc: 1,1O

49

4. Simularem que un participant s el cambrer un altre, el client.auran de demanar un cat, una aigua i una magdalena. El participant quefa de cambrer haur de ter el compte especificant cada producte; l'altreparticipant (client) haur de llegir i comprovar si el compte s correcte.

5. Farem llegir i interpretar els rtols que podem trobar en un bar/restaurant:

Reservat el dret d'admissi Obert Tancat Horari de cuina: de 13 a 16 i de 20 a 23 h Serveis!Lavabos Menjador Reservat

50


Unitat 2. L'ertorn proper: Les festes les tradicions

Aprendrem a.

Conixer Ies festes i Ies tradicions de Catalunya.2, Conixer les festes i les tradicions dels pasos dels participants.

Activitats

1. Feu llegir els noms de les festivitats i les celebracions segents:

Sant Jordi: el Ilibre i la rosat\Jadal: el ti, la missa del Gall, pessebre, nadalesCarnestoltes: disfresses

2. C)emanarem que completin les frases segents:

Per Sant Jordi regalar al meu company el i eli em regalar la

Per Nadal farem cagar el i tindrem molts regals; a les 12 anirema laPer Nadal anirem a visitar el vivent i cantaremPer Carnestoltes em posar una de fada.

3. Cada alumne escriu en una papereta el nom d'una festa tpica del seu pasde procedncia i explica com se celebra. A continuaci el professor reculli reparteix les paperetes entre els alumnes per tal que cadascun endevinia quina cultura correspon cada papereta. Si en el grup noms hi ha imm-grants, nosaltres hi introdum es festes autctones.

4. Una vegada s'han identificat les festes, es pot demanar que escriguin elnom dels pasos de procedncia dels diversos participants.

5. A Catalunya s tradici menjar productes dolos i de pastisseria tpics enfestes determinades (lectura).

Per Nadal mengem torronsPer Sant Joan rnengem cocaPer Pasqua mengern la monaPer Quaresma mengem bunyolsPer Reis mengem el tortellPer Tots Sants mengem panelletsPer cap d'any mengem ram

6. Demaneu als participants que expliquin quins sn els pastissos tpics delseu pas i que construeixin algunes frases seguint el model anterior.

51

7. A Cataiunya s'acostumen a celebrar els sants els aniversaris. Demaneu alsparticipants que facin una postal felicitant un company pel seu aniversari.

Estimat Ahmed,

Et desitjo que passis un feli dia daniversari.

Per molts anysl

Rosa


Comentar festes i tradicions de Catalunya (Sant Jordi, Nadal, Reis, revetlles,Setmana Santa, Tots Sants, Sant Josep, Els Tres Tombs, la erc, l'Onze desetembre. ..).

52

o c - m..

..

>rr

C

rnJ_

C)

CD

OC

DC

D>

cncnc

0cflcn

rT(.o

l

.

QC

)cn

m

ci-

>(0

C)cn

cim

(Dcn

(f)

o

-cn

cc O

CD

oC

Dfl

0)o

-

_0

0

c)

CDC

D(o

cn

co-0cn

0)

o- (0 C) o cn o 0 (0 cn -0

NCACl A LA LLENGUA ESCRTA

Unitat 3. El cos i la salut: Les parts del cos les seves funcions

Aprendrem a...

1, Usar el vocabulari relatiu al cos hum.2. Conixer Ies funcions de les diverses parts del cos.

3, Saber reiacionar les parts del cos i les seves malalties.

Activitats

Repartirem un dibuix o fotografia del cos hum (si pot ser gran, tipusDIN-

A3, millor) a cada participant, sense noms.Tot seguit repartirem un full en blanc per tal que el retalli

n en 16 parts. A

continuaci, escrurem a la pssarra les segents partsdel cos: la cara,

el cap, el coll, el bra, el colze, la m, el dit, l'espatlla, l'esquena, el pit, la

panxa, la cuixa, la cama, el genoll, el peu, el turmell,i demanarem que co-

pin cada paraula en els paperets. L-lan de casar cada paperet amb la part

del cos corresponent i, al final, diran on els han posat.

2. Tornem a repartir els papers amb la part del cos escrita, i demanem que

cadasc assenyali la part que 11 ha tocat.

3. Per parelles, aprofitant els 16 cartellets de l'activitat 1, fem que es preguntin

alternativament: on tenim la panxa?, on tenim el peu?, etc. (lectura i com

p re n si ).l han de fer la llista de les paraules que han tocat a cadas

c, per exemple:

Maria: el coll, el bra, el cap, el dit... / Ahmed: la cara,el colze, la m,

' es pat l a...

4. Els participants hauran de relacionar les parts del cos de l'exercici 5 amb

les funcions segents:

Mirar:Escoltar:Toc ar:Olorar:Menjar:

(Les activitats 6-7-8-9-10 poden resultar repetitives, per tenint en compte

la importncia d'aquest tema, hem considerat oportreforar-lo incloent

diverses activitats: aix us permet triar i utilitzar les queconsidereu neces-

sries.)

55

5. En aquesta sopa de Iletres hauran de trobar les segents parts del cos:

ulls boca / orella / mans / nas

E L U L. L. S Z P

C A B S D T V O

M A O R E L L A

B G M J Z W K A

O R B E X L S K

C S Q sA S M DA D F G H J A T

X E N A S L N

M A G A L. S W

6. emanarem que omplin els buits amb les paraules segents:

[ulls braos / cap / cames / mans / boca / nas / orelles

'sser hum pensa amb el i camina amb lesAbraa amb els i agafa amb lesPer mirar tenim dos i per escoltar tenim duesOlorem amb el i mengem amb la.

7. Els participants hauran de marcar amb creus per indicar quines parts delcos, priortriament, fem servir per practicar els esports segents:

mans braos cames peusBsquetCiclismeFutbolNataciFen n is

56

8. Demanarem que assenyatin amb una creu on es troben aquestes parts del

cos.

[ cap tronc / trax extremitatsmpitgenoitutts

ditnas

peubocab racama

panxadentsespatllaturmeltcolzellaviscinturacoIlorellesgaltaculclatetl

9. Els participants hauran d'unir amb fletxes les dues columnes.

Part del cos Funci

Els ulls serveixen perLes orelles serveixen perEi nas seveix perLa boca serveix perLes mans serveixen perEls peus serveixen perLes cames serveixen perEls dits serveixen perEl cap serveix per

tenir-nos dretspensarcaminarmirarensumar

tocarmenjarescoltaragafar

57

10. ornaneu als alumnes que diguin amb quina part del cos fan les accionssegents:

toco miro / ballo / menjo / escoto / abrao! saludo / paro! beso!camino agafo! bufo! penso / canto / mossego! salto / llepo / xiulo!ploro! crido / aplaudeixo / somric / xuto! bec / ensumo

Amb les cames:Amb les orelles:Amb els ulls:Amb el nas:Amb les mans:Amb la boca:Amb e{s peus:Amb {es dents:Amb els braos:Amb els llavis:Amb els dits:Amb la llengua:Amb el cap:

58


Unitat 3. El cos i la salut: Les mala/ties ms comunes es parts del cos on es produeixen

Aprendrem...

1. EI vocabulari ms freqent reiacionat amb les malalties eis medicaments

2. A conixer eI nom de Ies malalties ms comunes i a relacionar-les amb les

parts del cos

Activitats

1. Demanarem que relacionin les malalties i eis smptomes amb la part del cos

corresponent:

gola / boca / estmac / cos / panxa

Malaltia / smptoma Part del cos

DiarreaVmitsal de collFebreMal de queixal

2. EIs participants hauran d'omplir els buits amb aquestes paraules.

dieta / mel amb llimona! paracetamol / galteres! aspirina / dentista / grip

Si tinc molt mal de cap, em puc prendre unaSi tinc febre tinc la i he de fer reps i puc prendre

Si tnc mal de panxa o diarrea he de menjar suau, he de ferSi em fa mal el coll em preparo un got deSi tinc mal de queixal, he d'anar alSi a Ia meva filla se li infla la cara, potser t

3. Farem completar les frases segents amb les paraules que trobaran a con-

tinuaci.

panxa / peu / cap m / cama

Avui he menjat molt, tinc mal deEstic a 39 de febre, tinc molt mal deHe caigut al carrer i m'he trencat unaEn obrir la porta de casa m'he enganxat laEn xutar la pilota m'he fet mal al

59

4. Farem llegir Em truquen de I'escola del meu fill per dir-me que el vagi abuscar perqu no es troba b. No ha menjat res i ha vomitat dues vegades.Ara t molta febre."

On I'haur de portar? Digues quina s la resposta ms adequada:

la farmcia al metge de capalera / a urgncies (a l'hospital)

5. Demanarem que omplin els buits:

crosses / ulleres / esparadrap / guix

No hi veig b, necessito portarM'he trencat el bra, han de posar-m'hi unM'he trencat la cama, per caminar haur de fer servir lesM'he fet una ferda, m'he posat una gasa i un

6. F-auran de completar les frases amb el vocabulari segent:

injecci / antibitic / xarop / anestsia / pastilles

l.a metgessa ha vacunat el nen. l.i ha posat unaM'han d'arrencar un queixal, em posaranTens una infecci. El metge et receptarPrenc aquest perqu tinc molta tos.Tinc mal de cap. F-le de prendre les


Les vacunes que s'han de posar a determinades edats. Els trasplantamentsd'rgans, la donaci d'rgans i de sang.

60

INICIACI A L.A LLENGUA ESCRITA

Unitat 3. E1 cos la salut: Les ndicacions del metgeo la metgessa

Aprendrem a...

1. Seguir es nstruccions del metge.2. Entendre una recepta.3. Conixer el tuncionament sanitari.

Activitats

1. Farem relacionar: operaci, medicaments, visita al metge, amb les parauies

segents:

Farmcia / Hospital I Ambulatori

2, Cal que omplin els buits amb Ies paraules de l'exercici anteror.

Vaig a a veure un amic que han operat.

Vaig a Ia a comprar medicaments.

Avui a les cinc de la tarda anir a a buscar receptes.

3. Feu que s'imagnin que estan en una consulta i que mantenen un dileg

amb eI metge.

Metge: Hola, bon dia! Qu t? Qu 11 fa mal?Pacient: Em fa mal aqu.Metge: On?Pacient: Per aquesta zona d'aqu.Metge: Aix s la panxa o l'estmac. Ha menjat alguna cosa?Pacient: No, fa estona que no menjo res.Metge: Quantes hores?Pacient: Des que he esmorzat, fa 6 hores.Metge: Ha vomitat?Pacient: No.Metge: T diarrea?Pacient: Com? No l'entenc.Metge: Ha anat moltes vegades al lavabo?Pacient: S, s... moltes.Metge: Doncs, segurament vost t diarrea. Qu ha pres per esmorzar?Pacient: Un te, unes torrades i una truita.Metge: Doncs potser l'ou s'havia fet malb.Metge: Li haurem de fer una anlisi per saber la causa de la d

iarrea. Ara

mateix li faig una petici perqu 11 facin immediatament l'anlisi. Desprs

61

orr perqu ja sabrem el resultat podrem recomanar-li un tractament adequat.

(Al cap d'una estona)

etge: S, els resuitats de l'anlisi confirmen que l'ou s'havia fet malb.Li apunto aqu que haur de fer dieta durant tres dies: arrs bullit (sensesalsa) i pollastre a la planxa (sense condiments). l tamb ha de beure moltaaigua te.Pacient: Grcies. Adu.f\Aetge: Passi-ho b.

4. Farem omplir els buits amb la paraula adequada:

queixal / bra / pits / ulls / peu

Una anlisi de sang l'acostumen a fer alUna radiografia del turmell me Ia faran alAbans de portar ulleres m'he de fer una revsi alsUna mamografa me la fan alsUn empast me'l fan al

5. Hauran d'indicar amb una fletxa per a qu servex...

el termmetre? per embolicar una zona del cos i protegr-lael cot? per subjectar les benesl'alcohol? per posar injecconsla bena? per ajudar a netejar feridesla xeringa? per mesurar la temperatura corporal (febre)l'esparadrap? per desinfectar ferides

6. Farem que s'imagnin que van al metge perqu tenen mal de panxa. Des-prs que li hagin explicat els smptomes, fa una recepta com aquesta:

Ahmed Jaimal 08/22588520

Una cullerada de xarop cada 8 hores, durant una setmana

Qu far amb la recepta? Omple els buits amb les paraules:

farmca cullerada / 8 hores! recepta

Portar la a la i comprar el xarop.Em prendr una de xarop cada

62

7. Seguint aquest model, i amb l'ajut de les parelles que trobaran a continua-ci, han d'omplir eis buits:

Pastilles 6 horesPomada cama vegada al dia2 gotes nas vegades al dia

Em prendr Ies cadaEm posar a la unaEm posar les al dues

8, Demaneu-los que uneixin les frases amb fletxes. Qu vol dir que un determinat medicament s'ha de prendre?

Abans de dinar / sopar Sense haver menjat resEn dej Desprs d'haver menjatDesprs de dinar / sopar Just abans de menjar

9. Fer la pregunta: Qu anir a comprar a la farmcia si...? (Uniran les respostes amb fletxes.)

M'he torat un peu? Comprar un xarop per a la tos.

Tinc mal de cap? Comprar caramels de menta.

Tinc tos? Comprar una capsa d'aspirines.

Tinc mal de gola? Comprar una turmellera.


La targeta sanitria s gratuta per a tots els ciutadans ciutadanes; per obte

nir-la s necessari portar l'empadronament i emplenar un imprs que facilitael

Servei Catal de la Salut (CatSalut).Cal portar la targeta sanitria sempre que vas al metge, per fer les recep

tes.

63

NICIACI A LA LLENGUA ESCRITA

Unitat 3. EI cosi la salut: EIs accidents

Aprendrem.

______________

______

El vocabulari relacionat amb els accidents2. A saber com cal actuar en cas daccident

__

__

_

Activitats

1. Farem omplir els buits amb les paraules segents:

metge / ambuincia / infermera / 061 / farmcia /hospital / farmcies de gurdia I medicaments

Si tinc un accident i em faig molt mal, si puc, he de trucar al servei d'urgncies

mdiques al telfon ................. perqu vingui una em porti

a on m'atendr un La persona que ajuda elmetge s laSi s un accident poc important i estic a casa, puc anar a laque tingui ms a prop i explicar qu ha passat.Si l'accident s a la nit i visc en una ciutat gran, tamb puc anar a alguna de

les que estan obertes tota la nit i puc comprar

tants com necessiti.

2. Demanarem que omplin els buits amb les paraules segents:

metge / sang / m / ferida / tall / hospital / bena

Si em faig un petit a la em sortir M'he de

posar una per tapar laSi el tall s gran he d'anar a 1' perqu em curin.

3. Hauran d'omplir els buits amb les paraules segents:

aigua freda / bra / cremada / hospitai / pornada / bena

Quan em cremo el primerament he de posar-m'hide l'aixeta i desprs puc posar-m'hi i tapar la cremada amb

una

Si la s important he d'anar a perqu em

curin.

65

4. Farem ordenar la seqncia d'un accident produt a casa. l-lan d'imaginarque cauen d'una escaia i es trenquen una cama, estan a terra intentenarribar aI telfon.

trasllat en ambulncia / radiografia de la cama / ingrs a l'hospital /telefonar al 061 / immobilitzaci de la cama I cama enguixada /caiguda / retorn a casa amb crosses

2.3.4.5.6.7.8.

5, Farem ordenar la seqncia d'un accident al carrer: imagina que veus unxoc d'una moto i un cotxe, l'ocupant del cotxe no s'ha fet res, per el moto-rista es troba a terra i no es pot aixecar.

avisar a la Gurdia urbana 092 / trasllat amb ambulncia / cures!ingrs a l'hospital / caiguda / telefonar al 061 / retorn a casa

2.3.4.5.6.7.

66

UNTAT 4

El mn Iaboral


Els oficis ms usuals Com trobar feina Aspectes per desenvolupar-se en el Iloc de feina

QUE CAL TENIR EN COMPTE

La histria laborai de Ies persones immigrades presents enel pro-

cs de formaci: si provenen del mn rural o de l'urb, si han tre

ballat preferentment aI camp o en un ofic determinat, si hanestat

mestresses de casa en una famlia extensa, han venut en un mercat,

han treballat en un marc familiar o no tenen experincia laboralas

salariada. Els hbits laborals poden ser fora diferents dels d'aqu.

67


Unitat 4. E mn laboral: Els oficis ms usuals

Aprendrem.

1. EI norn dels oficis que eis participants han tingut anteriorment

2. El vocabuiar especfic elemental dels oficis ms usuals

3. El vocabuiari de les eines ms cornunes

Activitats

1. Es passaran les imatges corresponents a ies imnes 65 a 81dei Curs de

iiengua orai Escoilirem aquelles que ens siguin ms tils i escriurem a la

pissarra ei nom de tots els oficis representats en ies imines. Esconvenient

comentar tamb eis oficis en qu els participants hagin trebailatanterior

ment.

2. Repartirem una de ies imatges dels oficis a cadascun delsparticipants i

hauran d'escriure en un paper el nom de i'ofici.

3. Es barrejaran els papers escrits, cadasc n'agafar un i haur de buscar ialmina que hi correspongui.

4. l3emanarem que escriguin en les fitxes segents alguna frase una o dues

com a mxim que descrigui tasques caracterstiques dels oficis repre-

sentats a ies lmines del Curs de ilengua oral. (Si a ciasse en surten msd'oficis----, farem l'activitat amb aquests oficis.) A contnuaci es posaranen com les frases que ha escrit cadasc, es corregiran entre tots i t

otes les

participants, i es copiaran.

QU FA?

Planta les liavors.

El pags

Arrenca les males herbes.

La jardinera

69

I poscador

E sabater

_____________________________________

La manobra

________________________________________

paleta

____________________________________

El pintor

____________________________________

Qui trebalia a la indstria

____________________________________

Qui neteja la casa

_____________________________________

L'oficinista

_______________________________________________

70

Qui trebaiia en un hotei

Qui trebaiia en un restaurant

5. Escriurem les eines ms comunes que es fan servir en eis oficis de i'exercici

anterior. (Recordeu que si hari sorgit comentaris respecte a aitres oficis,caidr afegir-ios ais que proposem o substituir eis proposats per aquests.)

AMB QIJINES EINES?

Et pags

La jardinera

Et pescador

El sabater

La manobra

El tractor

[Lapaia

La xarxa

marteii

La paia

71

El paleta

El intor

Qui trehalla a la idstria

Qui neteja la casa

Loficinista

Qui treballa eri un hotel

Qui treballa en ur restaurant

72

La paleta

La brotxa

Una mquina

Un drap

Un ordinador

La clau de lhabitaci

La safata

6. Reiacioneu els oficis de i'esquerra amb les eines de la dreta. (L'exercici estorganitzat en dos blocs de sis oficis cadascun.)

El pescador

manobre

Una mquina

La xarxa

El sabater

El pintor

Qui neteja la casa

El jardiner

Qui treballa en un hotel

LEl pags

Un drap

El tractor

El martell

La brotxa

La pala

Les claus de l'habitaci

El

El paleta La paleta

l Qui treballa en I Una safataf la ndstria I

L'oficinista La pala

Qui treballa enun restaurant

L'ordinador

73

7. Eis participants han d'ompiir es espas bUts a ies frases segents fent ser-vir ei vocabulari dels dos exercicis anteriors:

ei paleta / l'oficinista / la safata / a pala / eI sabater / a xarxa /una ciau / eI jardiner / el pags / la brotxa / ia mguina / un drap

El pescador llana a mar.El manobre barreja la sorra amb

posa ciment amb ia paeta.Qui trebaiia a ia indstria vigiiaengega i'ordinador.

Qui trebaiia en un restaurant agafaQui neteja ia casa treu ia pois amb

neteja la bota amb un raspaii.fa un forat amb ia pala.

Qui trebaiia en un hotei obre ies habitacions ambcondueix ei tractor.

Ei pintor agata

8. (Exercci de refor. I'eu-lo noms si ho considereu convenient o necessari.)Demanarem que colioguin a ies caselies corresponents ies eines que fanservir en cadascun deis oficis i que estan ressenyades a sota de ies case-iies en cursiva (a aigun ofici ii podra correspondre ms d'una eina.)

Ofci Eines que habtualment es fan servirMecnicPagsOficinistaPescadorPintorLampistaFuster

Mestre

i'ordinador / ia pissarra / ia ciau angiesa / ei tractor / ies aiicates /brotxa i e tornavs / ei martell / ei bolgraf ! i'escaia / ia xarxa

74

9, Eemanarem que col'loquin a Ies caselles corresponents els objectes res-senyats a sota; sn objectes que es poden trobar en determinades botigues,tallers o despatxos de cadascun dels oficis (a algun ofici li pot correspondrems d'una eina).

On es pot trobar? taller, despatx, botigaun pot de pintura

a la farmciaun cotxe

, un llibre de lleisaI_taller del fuster

una_pissarraal_despatx_del_metgeal_taller_del_lampista

un cartr de llet

una bombeta! al taller del mecnic! una medecina / una recepta! a la botiga!al taller del pintor / al despatx de l'advocat! una fusta / a la classe

10. Qu sobra en cada llista de material?

En un taller Al taller En una oficina En unamecnic d'un pintor farmcia

un cotxe una escala un ordinador sab de mans

un tornavs una brotxa un pot d'olives un ordinador

. unpotde . .una amanida , un arxivador medecinespintura

un martell una taula una agenda detergent

unes alicates un cotxe un telfon una recepta

11. Cal escriure els noms dels productes sobrers de l'exercici anterior i construir una frase. Ier exemple: EJesprs de rentar el cotxe amb detergent,vaig a dinar El primer plat s una amanida amb olives".

PRODUCTES SOBRERS

75

12. Es lloguen eis baixos d'una casa per establir-hi un taller o una botiga. Calque busquin a la sopa de lletres el nom de 10 oficis, tallers o negocis ques'hi podrien installar i que es troben a continuaci:

I II 1 1 i I i

_'f l l I l l I l I l

'

A R E S T A U R A N T

D N A T C D E S R G

L. A M P I S T E R A

C R R A D V O C A T R

M E C A N l C K G G W

E F U S T E R l A EQY P T l T R M C E

B A R A M E M E T G E

T O F l C l N A F l E

O C P l N T O R O J C

l R A F A R M A C l A

OFICI - TALLER- NEGOCI

. ,',, s.s

Iampisteria / restaurant / bar / farmcia / fusteria /advocat / ofcina / pintor / metge / mecnic

76

EL FUSTER

EL PALETA

EL CAMBRER

LA FARMACUTICA

LA MESTRA

EL PASTOR

EL METGE

L'ADVOCAT

Exempie: El fuster treballa a /a fusteria.

A LA FARMCIA

A L'HOSPITAL

A L'OBRA

A L'ESCOLA

A LA FUSTERIA

AL RESTAURANT

AL DESPATX

AL CAMP

13. Feu que relacionin els oficis de la primera columna amb el Joc de treballde Ia segona i demaneuIos que escriguin una frase que contingui els doselements.

-rEBALLA.

77

NlClACI A LA LLENGUA ESCRTA

Untat 4. E1 mn Iaboral: Com trobar feina

Aprendrem_a...

1. Cercar entendre eis anuncis de feina, diferenciantI'oferta de la demanda.

2. Redactar un senzill anunci d'oferiment de serveis.

3. Elaborar un currculum.

Activitats

1. Farem Ilegir i interpretar els segents anuncis de demanda de teina.

Empresa de transports necesstapersonal de magatzem per treballarmitja jornada (tardes). lnteressats,truqueu aI tel. 93 000 00 00.

Falta planxadora, tardes.Tel. 977 00 00 00

Necessitem persones que des d'arafins a les vacances vulguin guanyarde 1.000 a 1.500 euros al mes. Tel.93 000 00 00, migdies d'l a 3.

Necessito rioia de 9 a 14 hores de di-lluns a divendres per tenr cura delsnens. Tel. 973 00 00 00, lmprescindiblereternces.

Busco senyora de mitjana edat pera fer feines de casa. Dos dies a iasetmana, tres hores al dia. Mat o tar-da, indiferent. Truqueu als vespres,972 00 00 00.

Es necessita xofer per a cami de bes-tiar de 30 a 45 anys. Ms joves, abste-niu-vos. Tel, 93 000 00 00. Laborablesde 9 a 14 hores.

Es necessita fuster amb experin-cia. lnteressats, dirigiu-vos al c/ Ma-jor, 1.

Es necessita dependentla amb expe-rincia per a supermercat, de 16 a 22anys. Bona presncia. 900 mes, asse-gurat/ada. lnteressats, truqueu al telfon93 000 00 00 de 8 a 10 del vespre.

lmportant empresa necessita persona d'ambds sexes. Forrnaci a crrecde l'empresa. Sou mnim assegurat. lncorporaci mmediata. lnteressats, presenteu-vos al passeig de la Generalitat,29, entl. 2a. Horari: matins de 10 a 14 h,tardes de 16 a 20 h.

79

2. CaI trobar les paraules que surten als anuncis de demandes anteriors, reco-ilides al final daquest exercici per facilitar la resoluci, si cal, i que corres-ponen a les definicions segents. Per exemple:

Botiga gran on es poden comprar molts aliments: supermercatPersona queTreballadors i treballadores d'una empresaQui condueix un cotxe o un camiFer feinaPersona que fa mobles de fustaPortar objectes i coses d'un lloc a un altreLloc on es guarden objectes o eines per treballarParaula que significa gaireb el mateix que noi o noiaDona de mitjana edatLoc on treballen moltes persones:

Paraules de l'exercici anterior:

treballar / personal / feiners / fuster / jove / transportar /senyora / magatzem / empresa planxadora / xofer

3. Earem llegir el dileg segent. Primerament es fa una lectura collectivai es va explicant el que no s'entengui, i desprs es treballa per parelles.Un o una partcipant fa de persona que demana feina i una altra d'oficinistao cap de personal. Desprs es canvien els rols.

Bon dia.Bon dia.Truco perqu estic interessada en l'anunci de dependenta que he llegit aldiari. s a jornada completa?Miri, necessitem personal per treballar a jornada completa o a mitja jorna-da.La jornada completa, quantes hores sn?Sn vuit hores de dilluns a dissabte. Hi ha un dia de festa rotatiu durant lasetmana.On s el lloc de treball?Podria ser a Cornell, a Girona o a Reus. Depn d'on visqui vost.Millor a Girona, si pot ser. Minteressa tamb saber quin sou tindr i si emfaran contracte.S, fem contracte. Si est interessada en la feina, li farem una entrevista iall pariarem del sou.Quin dia ser l'entrevista?El dilluns a les 9 del mat; li va b?S, d'acord. Fins dilluns, bon dia.Bon dia.

80

PAT

RC

K60

8000

000

_

_

_

_

_

_n

Qc

c-

2

)

PAT

RC

KCD

CD

O

_

6080

0000

0,

_

_

_

_

CD(D

ZC

D

PAT

RC

KC

6080

0000

0(J)

D-

:i>D

a

_

_

_

_

-O

cn-

-

PAT

RC

KQ

I"fl

crn

rnCD

CDQ

6080

0000

0(fl

''

r-

CDo

vvv

_

_

_

_

_

cPA

TR

CK

"rl

Ocn

CDQ

>(/

3O

>C

)cz

>

c

_

CD

0

6080

0000

0rfl

CD

cn

zr..o

zz

Cf'O

PAT

RC

K.

cnrn

rnm

CD cn

Z1i

1n

6080

0000

0

_

_

mx,

c:m

_

_

_

_

_

_

_

_

f'fl

Q

--

(D

_

_

_

CDr

'riX

7C

7PA

TR

ICK

c>

=CD

r-

-a

rnc-

f

C7C

I-l)-

t60

8000

000

z

o

PAT

RIC

K.

OD

oz

o'C

.7m

6080

0000

0m

OC

>>

>([3

-,

33D)

DS>

Q

_

_

_

_

_

_

.

Cf'c

riZ C

JO

'rn

rnc

c

CD

m60

8000

000

Qrn

rn

zr-

:(D

D

o-j

r-

PAT

RC

Ko

6080

0000

0O

I33

,_

mcn

=33

r-

-O

om

r-r-

rnr-

ofT

I

0333

O

ci

0CD

>>

QQ

D)>

( C

oPA

TR

CK

(1)

Ec

-

oZ

6080

0000

0rri

mrn

oPA

TR

CK

T""

(1)

cn

6080

0000

0rn

Qrn

rO

-o CD

_

_

_

_

_

_

__r-

r-

>O

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

PAT

RIC

K33

r-

Z

m

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

_

mr-

0cn

r-

6080

0000

00

33c

-c

(D'

>Q

>3

Zcz

Q

PAT

RC

Kr-

>(1)

Cr-

C3

C3zr

6080

0000

0m

rnm

>D)

-'

D)

7. Cada partcipant ha d'idear un anunci per oferir els seus serveis. Es pot ferseguint aguest modei o confeccionar-ne un de nou.

8. A continuac veurern un model de carta per demanar feina (caldr explicarles paraules que no s'entenguin i fer-ne la comprensi lectora).

Sra. Nria Fontlngesta, SACarrer del Comer, 2408030 Barcelona

Benvolguda senyora,

En resposta a l'anunci del diar"La Comarca"del 24 de juny, li adjunto el meu currculum.Confio que ern tindran en cornpte per al lloc detreball que ofereixen i espero les seves notciesal ms aviat possible. Aix mateix, quedo a laseva dsposici per a qualsevol informaci quenecessitin.

Molt atentament,

LTarragona, 2 de juliol de 2009

Les meves dades sn:Li YuangDoctor Gimbernat, 24, 4t la43205 TarragonaTel. 629 00 00 00

9. A continuaci caldr escriure una carta semblant amb les dades personalsdels participants. Hi ha dues possibiltats: fer la carta copiant l'anterior icanviant ne noms les dades personais i/o fer una carta seguint el rnodelanterior, per sense tenir-lo al davant.

Dades de l'empresa

Salutaci

Explicar el motiu de lacartaDemanar resposta

Comiat

Signatura

Lloc i data

Nom i cognomsAdreaCodi postal i ciutatTelfon de contacte

82

O. Suport per fer un currculurn. Quines feines s'han fet anteri

Feines On?Quan'?

Esquerna d'un curriculurn, arnb el qual es poden fer exercicis de compieci

despais buits. (Recordeu que han d'anar acornpanyats d'una cartaper de-

rnanar fena corn la que hern trehallat a Iactivitat 8.)

CURRtCULUM

(ades personals)Nom i cognoms

(Adrea)Correr / Plaa / Passeig / Avingudo, nmero, porto pis

Codi postal - Municipi

(Altres dodes personais)bata i JIoc de naixementPosbNI / NE / PASS

(Cos del currculum)Estudis

Experincio laboral

83

2. Aprendre a redactar ufl currcu,u Potesdevenjr ufl nstrumeflt vljd per bscar tena Per aix cajdr insistjr en com caI redactar,o repetjr l'exercjcj dememrja o b amb el model al davant. Pot Ser t;I recordar com s'emplenauna titxa aspece que ja s'ha trebaliat en Ja primera untat.

Adrea

Nom

Llo de naixement

Cognoms

'/tJlE/PA$sPas..

Locajjtat cP

84

NlClACI A L.A LLENGUA ESCRAUnitat 4. El mn Iaboral: Aspectes per desenvolupar-se en e/ //oc de feina

Aprendrem...

l. EIs rtols, indicacions i cartells relacionats arnb l'ambit Iaboral.2. La lectura i interpretaci de normes senzilles de seguretat laboral.3. Els aspectes ms importants de ia legislaci laboral.

Activitats

Lectura i interpretaci dels rtols segents:

IESTRINc,D4

j

S1INC1

PROHlI? 11 PS T1I PIIII LlENA L'OBRA

85

wcL_ ,/

PRIVAT TARDES TANCAT

2. On es poden trobar aquests rtois? Feu que treballin cadascun dels rtols.

3. Demaneu que escriguin el rtol contrari dels que teniu a continuaci:

. Tancat festius[ F

ATINC1. Gos PR1LLSIGILEM AMB EL GOS

ijA

J

Torno de seguida

86

Ernpenyeu

ENTRA[)A

tcnca'f

4. Tenint en cornpte lhorari segent, els plantejarern preguntes del tipus: voi-drem anar a cornprar a les 4 de la tarda, trobarem la botiga oberta? Podemanar a compar el dssabte a la tarda?

LLIURE

Esti reu

SORTI DA

l-ORARl D'ATENCI AL PBLIC

DE DILIUNS A DIVENDRES

MATINS: de 8.30 h a 14 hTARDES: de 7 h 20 h

DISSABTEMATINS: de 9 h a 13 hTARDES: Tancat

87

5. eu el mateix arnb l'horari segent:

OBERT ELS DIES LABORABLES DE 8 A 20 h

DILLUNS MAT TANCAT

6. CaI ornpiir els buits arnb les paraules o expressions que hi ha desprs deltext d'una rnanera ordenada i fer-ne una lectura comprensiva.

Estic a Veig un al diari i truco per telfon pregun-tant per ja que no puc arribar massa tard a casa. Preguntotamb pel ja que haig de pagar el lloguer del pis i mantenirla famlia. Em convoquen, faig una que em va fora b i hideixo el meu A la setmana segent entro a treballar amb un

laboral de sis mesos. Em donen d' a la seguretatsocial i de a l'atur. La est una mica lluny de casai haig d'agafar el metro. s una mitjana, d'uns 100 treballa-dors. Tamb s una mica perillosa. Els fora alt i cal prendre mesures. A final de mes espero cobrar la

No s res de l'altre mn, per tampoc no em puc queixar. Las de 6 a 14 i aix em permet arribar a casa a les 4

de la tarda.

l'atur / anunci l'horari / sou / entrevista / currculum / contracte / alta baixa / feina / empresa / risc laboral / nmina / jornada laboral

7. Podem tornar a omplir els buits amb les paraules corresponents desorde-nades. (Com que aquest exercici pot ser una mica complicat per a aquestnivell inicial, es pot fer en grup. Prvament podrien escrure's en una cartoli-na cadascuna de ies paraules que s'han de COi locar i actuar per eliminacimentre es refora el vocabulari.)

Estic a Veig un al diari i truco per telfon pregun-tant per ja que no puc arribar massa tard a casa. Preguntotamb pel ja que haig de pagar el lloguer del pis i mantenirla famlia. Em convoquen, faig una que em va fora b i hideixo el meu A la setmana segent entro a treballar amb un

laboral de sis mesos. Em donen d' a la seguretatsocial i de a l'atur. La est una mica lluny de casai haig d'agafar el metro. s una mitjana, d'uns 100 treballa

88

dors. iuruL, ;' ' ilu;u. E) ....,,.............,...prendre rie'r I n epero cobrar la

res de l'ultre rrnr; i ru puc iueixar. La

es de 6 a I { i I r ';ruu u les 4 de la tard

l'empresu / r,rrr / ('i iresir;,L,r Hni' l)r errruclu luborul / ericontracte / ultu / feruu // ruc l,rhur;rl lrir / rriji;r / (;urrrerilrirn

8. Comenteu eI text segent:

Cada persona en edat laboral t dret a una feina. La seva jornada ha de serd'un rnxim de 40 hores. Si es treballen ms hores s'han de cobrar

com a

hores extres. Es treballa mi)lor si eis companys s'ajuden en )a feina i si elsequips i les eines de treball estan en bones condicions. Ca) tenir un con-tracte de feina, estar assegurat i tenir vacances.


La jornada laboral lmportncia de l'horari de feina. Puntualitat Fitxar a l'entrada i a )a sortida Necessitat i valor d'un contracte laboral Elements bsics sobre els convenis laborals Les hores extres La festa rotativa Vacances dies de lliure disposici Els drets laborals

89

UNITAT 5

Viure a Cataiunya


Les institucions, Ies demarcacions i Ies ciutats ms importantsde Catalunya

El sstema escolar a Catalunya

QU CAL TENIR EN COMPTE

A Cataiunya Iensenyament s obligatori des dels 6 anys finsals 6.

91

INIClAC A LA LLENGUA ESC1I A

Unitat 5. Viure a Cataiunya: L. li:'. .HIes demarcacions les ciutats I:de Catalunya

Aprendrem a...

Conixer es diferents institucions que hi ha a Cataunya.2. Situar Cataunya i a pobaci on viuen es participants.3. Empenar impresos adreats a aquestes institucions.4. Interpretar rtos de dependncies oficiais.

Activitats

__

__

_

__

__

__

__

__

1. Farern egir a frase segent:

'La Generaitat de Cataunya s ia instituci en qu sorganitza polticamentel Govern de Cataunya.

2. Demaneu si saben respondre es preguntes segents:

Ei President de Ia Generaitat s:L'hmne nacional de Cataunya s:Ceiebrem a nostra festa nacional:

3. Demaneu ais participants que expiquin com est organitzat ei seu pas

Qu governa el teu pais?Quan s a vostra festa nacional?Ceiebreu aitres festes? Quines?

4. Feu iegir ia frase segent:

'L'Ajuntament s'encarrega del govern d'una ciutat o pobie, est constitutper un alcalde o acaidessa i pels regidors i regidores."

5. Demaneu que competin ies frases segents:

L'alcaide/aicaldessa del meu poble/ciutat es diu(Norn i cognoms L'ajuntament s ai carrer/plaa(Adreo)

El pobie/ciutat on visc s a ia comarca de i taciutat/poble ms important s que sla capital de comarca.

93

6. Dibuixarern la senyera de Catalunya i la bandera dels pasos deis partici-pants.

Escriurem el nom dels colors que les componen.

7. En el mapa de Catalunya, bauran de Ilegir els noms de les demarcacionsterritoriais, i buscar la localitat de residncia (lamina 6 del Curs de llenguaoral).

8. Demanarem que omplin els buits de les frases segents amb l'ajuda delsmapes 5-7 del Curs de llengua oral.

Catalunya es troba al d'Europa. A estbanyada pel Mediterrani. Al delimita amb el Pirineui el Principat d'Andorra i a amb l'Arag.Catalunya est formada per 41 i cadascuna t una ca-pital. Els ms mportants sn: l'Ebre. el Ter, el Llobregat, laNoguera Pallaresa i el Bess."

9. Als rtols que hi ha a continuaci, els falten les vocals. Sn rtols de diver-ses dependncies ofcials i rtols que es poden trobar dins les diversesdependncies. Feu que els completin amb les vocals corresponents.Se'n poden posar exemples:

Vull empadronar-me, anr aVull demanar un ajut econmic perqu tinc un infant menor de 3 anys, anira laVull fer una denncia, anr

(Registre Civil, Caixa, Ajuntament, informaci, Secretaria dimmigraci, Policia Locai,Generalitat de Catalunya)

C.. .. X.. j G..N..R..L..T..T D.. C..T..L..NY.. R..G..STR... C..V..LD'MMGR..C ..J..NT..M..N ..NF..RM..C....

________

94

10. Farem llegir i interpretar la informaci sobre el padr.

Quan alg arriba a una ciutat o a un poble, s important ques' E A PA D R O N I.Qu s el padr?s eI registre de les persones que viuen a Catalunya i dels domiciiis onviuen. Cal que s'empadronin totes les persones que viuen en el municpi,encara que no tinguin regulartzada la seva estada aI pas.Ernpadronar.se s un dret que comporta automticament altres drets. To-tes les persones inscrites en el Padr dun muflicipi consten com a ve-nes daquest municipi i teflen dret a l'assistncia sanitria pblica i al'escolaritzaci bsica dels seus filis.Per tal d'crnpadronarte, una de les coses que has de fer s demanar al'Ajuntament un imprs sernblant a aquest, i l'has de retornar degudarnentem pl en at.

AUTORTZACI D'EMPADRONAMENT

E n/N a

amb DNI (o document equivaient) nmero

que consta com a propietari o llogater de l'adrea segent:

Carrer/plaa nm

pis porta telfon de contacte

AUTORITZO les persones relacionades a continuaci a empadronar-se al'adrea anteriorment esrnentada:

NOM l COGNOMS DNI/NIE/PAS

d de200....

Signatura

95

1 1 Ensenyarern a emplenar una instncia.

MODEL t)E DOCUMENTACI OFICIALINSTNCIA

amb domicili a(f\Jom i cognoms,)

teifonintroduu carrer codi postai i /oca/itat.J [/ntrodu) el nmero de te/fon.]

i DNI

EXPOSO1. Que[)ntrodu/ e/s motius fets que iustifiquen la sol/citud.]

Per aix,

SOLLICITO[lntrodu/ la petici concreta.]

Barcelona, dd d mm de 200a

[lntrodu/ e/ nom de /'organisme al qua/ s'adrea la sollcitud.]

96

INICIACI A LA LLENGUA ESCRITAUrtat 5. Viure a CataIurya: El sist,iia Cataliirya

____

Aprendrem_a..

lnterprotar informaci dei sistema escolar, tant d'adults com d'fuit,2. Conixer el vocabulari propi del sistema escolar.3. Emetre interpretar notes senziiles sobre temes relacionats amb situa;i,

prpies de l'escolaritzaci.

Activitats

Feu (Iegir i interpretar l'oferta formativa d'un centre de formacj d'adults.

OFERTA DE CURSOS DE FORMACI D'ADULTS

Etapa instrumentalGraduat en educaci secundriaProves daccs als cicles formatiusProves d'accs a (a unjversitatLlengua catalanaliengua castellanalniciac a (a informticalniciaci a una llengua estrangeraAltres

2. Demanarem que omplin el fu(l d'inscripci segent:

Dades personals

Cognoms: Nom:Adrea: Localitat:CP: Data de naixement:Telfon particu(ar: Telfon de contacte:

Dades del centre

Nom del centre:Adrea: Localitat:CP: Telfon:

Dades acadmiques

Modalitat i curs actua(:Estudis que vols cursar:

97

3. Demanarem que llegeixin i contestin Ies preguntes segents:

Per que estudies catai? Per la feina Per entendre informacions Per integrar-me a Catalunya Per poder ajudar els rneus fills en la feina escolar Altres

4. Farem llegir les abreviacions segents:

CEIP: centre d'educaci infantil i primria IES: institut d'educaci secundria IESB: institut d'educaci secundria i batxillerat FP: formaci professional

5. Feu llegir i interpretar el quadre segent:

Educaci infantil De O a 6 anys LLAR D'INFANTSCEIP

Educaci primria De 6 a 12 anys CEIPEducaci secundria De 12 a 16 anys IES

oblgatria, ESOBatxillerat A partir de 16 anys IESBCcles formatius Altres centres

6. Els participants hauran de contestar per escrit les preguntes segents:Quin nom t l'escola on estudien els teus fills?Quins ensenyaments cursen els teus fills?A quina escola d'adults vas?

7. Demanarem als particpants que completin la graella segent amb dadesreals o b inventades, i comentarem que l'ensenyament obligatori s de 6 a16 anys.

NOM l COGNOMS EDAT Obligator! No oblgatori

98

8. Feu iepir interpretar les notes que sovint envien es escoles.

El dia 17 doctubre cornena eI curset de nataci. No us oblideu deportar: xancletes, tovalloia, banyador i gorra de bany.

EI dia 23 dabril aI pati de lescola celebrarem Sant Jordi; hi haurparades de Ilibres i roses dLirant tot el dia.

Enguany, la festa de final de c'jrs se celebrar el dia 1 de juny. esfaran diverses activitats al llarg dei mati i (arem un dinar tots plegats:per aix cal que cada alumne/a porti algun tipus de menjar tpic delseu pas.

El dia 27 d'abril els grups d'educaci primria de l'escola farem unasortida a Montserrat, hi anirem amb autocar i els alumnes hauran deportar el dinar,Preu de la sortida: 5 euros.

9. Feu que els participants redactin una nota adreada a l'escola dels seus

Justificant d'una absncia per malaltia Sollicitud perqu surti abans de l'escola

10. Demanarem que compietin aquesta autoritzaci per a l'escola del fili'a.

ESCOLA "ELS AVETS"

com a de l'alumne,a(f\iom dei pare o rnare (Pare. mare. tutor lega/)

de de autoritzo el(Nom de nen/nena) (Curs grup) (Pnrnrra. ESO)

meu fiIl/a a participar en les colnies que l'Escola dur a terme els dies

a Riu de Cerdanya.(Dates de la sortida)

Data Signatura

99

curs expressió escrita

Documents