CUSTÒDIA DEL TERRITORI AL LLARG DELS SEGLES I AVUI DIA A CATALUNYA

Josep M. Mallarach – Monestir de Sta Maria de Poblet Maig de 2015

Concepte tradicional de la custòdia de la Terra

Els éssers humans no som propietaris de la Terra, sinó usufructuaris.

Les tradicions espirituals de la humanitat afirmen que som:

- Administradors

- Guardians

- Servidors

- Custodis

...d’una herència –un patrimoni- que hem rebut, que no és nostre, i que hem de transmetre.

La concepció tradicional

de la custòdia de la Terra

Totes les tradicions de saviesa defineixen deures humans envers la Terra, i tots els éssers vivents, a més dels ésser humans.

Els deures sempre prescriuen cura, respecte, prudència i harmonia.

En la tradició bíblica: “tenir cura”, “custodiar” (âbad, radha) ..”.com la nineta dels ulls”

El concepte de patrimoni (natural, cultural, religiós, espiritual) implica responsabilitat (ètica, moral) de conservar-lo

La concepció tradicional

de la custòdia de la Terra

Totes les tradicions espirituals consideren que la Natura té valor espiritual

Des de que en tenim constància, totes donen normes per viure amb harmonia amb la resta d’éssers vivents.

Històricament han tingut un important paper en la conservació, sobretot dels llocs tinguts per més sants o sagrats.

...I en molts països del món encara el segueixen tenint

Reconeixement creixent del governament de les comunitats religioses i locals

en la conservació de la natura

Decàleg de la custòdia tradicional

1. Ser custodi és una crida, un servei i una ofrena. 2. No s’escull el lloc a custodiar; és el lloc qui t’escull perquè el custodiïs. 3. El custodi pertany, es deu a la terra que custodia, no pas a l’inrevés. 4. Hom és custodiat per allò que custodia (principi de reciprocitat). 5. Custodiar és fer atenció i tenir reverència per la terra que se’t confia. 6. Ser custodi és saber i aprendre a escoltar allò que la terra necessita i

actuar a partir de l’escolta del que expressa la terra. 7. El custodi sempre vetlla; sap protegir la terra que se li confia i la

defensa amb fermesa i justícia. 8. El custodi fa de cada acte una ofrena i rep amb agraïment allò que la

natura li ofereix. 9. Custodiar també comporta celebrar, en els temps i llocs adequats per

renovar el vincles entre els custodis i el lloc que els ha escollit. 10. Els qui custodien un mateix lloc també són custodis els uns dels altres,

perquè han rebut la mateixa crida i això els agermana.

La custòdia monàstica cristiana La vida monàstica cristiana sorgeix als deserts d’Egipte, on segueixen vius els primers monestirs establerts fa 17 segles. Gestió comunitària autosuficient, molt curosa i eficient. Els models més antics de gestió comunitària sostenible documentada. St Antoni: poble murat amb horts, conreus, molí, forn i cinc esglésies (300 monjos + ermitans) Sta Caterina (50 monjos + beduins): Protectorat del Mont Sinai, l’espai natural protegit més extens d’Egipte

Expansió de la custòdia monàstica a Europa: segles VII-XVI

+40.000 monestirs benedictins Uns 600 monestirs a Catalunya Configuració territorial

Principis i governament

Propietat comunitària: custodis i administradors, amb vot d’estabilitat i desig de perdurar per sempre. Austeritat: Reduir necessitats materials per destinar més temps a la pregària, meditació i contemplació. Govern que combina aspectes jeràrquics i democràtics en un ambient familiar. Orientat a maximitzar el benefici espiritual, i garantir l’autoabastament de les necessitats bàsiques. Orientats a la perfecció en tots els àmbits, tant espirituals i materials.

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos, fins els més àrids i pobres

Mar Musa (Síria) Abba Pentalewon (Etiòpia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: estepes i deserts

Khor-virap (Geòrgia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: taiga i tundra

Makariev (Rússia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: boscos caducifolis

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: massissos alpins

Rila (Bulgària)

Chrisopighi, illa de Creta (Grècia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: turons agraris mediterranis

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: arxipèlags àrtics

Solovetsky (Rússia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: illots àrtics

Varlaam (Finlàndia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: estepes i aiguamolls

Zimme (Ucraïna)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: mosaics agroforestals de muntanya

Studenica (Serbia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: illes mareals

Mont Saint Michel (França)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: valls alpines

Grande Chartreuse (França)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: penyasegats i agulles interiors

Meteora (Grècia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: penyals costaners

Simonopetra (Athos- Grècia)

Neamt (Romania)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: altiplans forestats

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: litorals rocallosos

Georgious (Athos - Grècia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: sabanes tropicals

Dzobegan (Togo)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: aiguamolls i illes lacustres

Beska, llac Skadar (Montenegro-Sèrbia)

Les comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: planes agrícoles fèrtils

Boulaur (França)

Noves comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos: velles boscúries

Agapia veche (Romania)

Noves comunitats monàstiques custodien espais naturals en els ecosistemes més diversos, fins els deserts més inhòspits

Nous monestirs coptes als deserts d’Egipte: St Pau d’Hurghada

El governament dels espais naturals protegits moderns

La majoria de territoris monàstics han estat gestionats curosament durant segles, abans de l’establiment d’espais naturals protegits moderns.

Centenars d’espais naturals protegits

d’Europa es troben en antics territoris monàstics: terrestres, fluvials o marins –també a Catalunya.

Alguns nous monestirs s’han implantat

en espais naturals protegits moderns, ex. Regne Unit, Romania, Catalunya.

Algunes comunitats monàstiques han

promogut espais naturals contemplatius, reserves naturas o paisatges protegits.

Comunitats monàstiques cristianes i espais naturals protegits: Una relació positiva i molt diversa

Paratge natural de Poblet : promogut pel Monestir

Reserva Natural Barranc del Titllar

Parc Natural de Montsant

S. VII – endavant: Eremitisme S. XII-XV: Monestir de Bonrepòs S. XV-XIX (1835) Cartoixa d’Escaladei

Parc Natural de Montserrat

S.VII endavant: Diversos eremitoris S. IX-XI Monestir de Santa Cecília S. XII - present Monestir de Santa Maria S. XX (1950) a present Monestir de St Benet

Parc Natural de Cap de Creus

S. IX - XVII Monestir de St Pere de Roda S. XI-XVI Monestir de Sta Maria de

Vilabertran

Parc Natural de St Llorenç del Munt

s. XII- XIV Monestir de Sant Llorenç del

Munt

La formulació moderna de la custòdia del territori

• La custòdia del territori moderna sorgeix a inicis del segle XX en països tecnològicament desenvolupats on la societat es preocupa per la destrucció de la natura i vol posar-hi remei.

• Configura un conjunt d’estratègies i eines que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús del patrimoni, amb tots els seus valors i recursos.

• Parteix del principi de que la conservació és responsabilitat de tots, no només de les administracions públiques

• La custòdia esperona a la societat civil, les organitzacions no governamentals i les empreses privades perquè s’impliquin en accions de conservació del patrimoni, orientades al bé comú.

La custòdia del territori a Catalunya

Implantació tardana, en el context europeu, uns anys més tard de l’aprovació del pla d’espais d’interès natural de Catalunya.

Després de diverses iniciatives durant els anys 1990, es formalitza al 2000, amb la Declaració de Montesquiu.

Encara que s’inspira en experiències d’altres països, es formula un concepte, un model i un llenguatge propis per una custòdia del territori adaptada a les condicions del país.

Custòdia terrestre, fluvial i marina

La Xarxa de Custòdia del Territori

La Xarxa de Custòdia del Territori (organització sense ànim de lucre) treballa des de 2003 per impulsar la custodia del territori como estratègia para conservar recursos i los valors naturals, culturals i paisatgístics de Catalunya.

És una organització de segon nivell, formada per unes 170 membres (2013): associacions, fundacions, empreses, ajuntaments, i persones físiques que treballen en xarxa.

Ha impulsat un model de custòdia del territori adaptat a la nostra realitat social, legal i política, tant a Catalunya com més enllà, en l’àmbit espanyol.

Avenços legislatius i institucionals a Catalunya

Diverses normes legals catalanes incideixen (positivament) en la custòdia del territori:

• Codi civil• Llei del paisatge • Llei de contractes de conreu• Llei d’ordenació de la pesca continental• Llei de pesca y acció marítima • La (futura) llei de la biodiversitat i del patrimoni natural

El Govern de la Generalitat i la Xarxa de Custòdia del Territori han creat una comissió permanent per desenvolupar la custòdia del territori a Catalunya, amb set departaments implicats.

Però més enllà de les normes i les lleis... Floreixen acords fructífers, amb determinació, prudència i confiança

·