VIII JORNADES

D’ARQUEOLOGIA

DE LES ILLES BALEARSALCÚDIA, MALLORCA

11, 12 I 13 D’OCTUBRE DE 2018

VII

I JO

RN

AD

ES

D’A

RQ

UE

OLO

GIA

DE

LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

VIII Jornades d’Arqueologia

de les Illes Balears(Alcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018)

2020

5

EDITA:Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca

Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears

COORDINACIÓ:Jordi Hernández-GaschMaría José Rivas AntequeraMargalida Rivas Llompart

REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Impremta Muro sl

DISSENY DE LA COBERTA: Ròtuls Manacor

FOTOCOMPOSICIÓ I IMPRESSIÓImpremta Muro sl

IMATGE DE LA COBERTA: Necròpolis de Son Real (Santa Margalida, Mallorca)

ISBN:978-83-09-19014-0

DIPÒSIT LEGAL:PM 147 - 2020

VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes BalearsAlcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018(Coordinació: Jordi Hernández-Gasch, María J. Rivas Antequera, Margalida Rivas Llompart)450 p. 21x21 cm.

A la memòria de

VICTOR GUERRERO AYUSO

(Badajoz, 1948 - Palma, 2017)

ANTONI VALLESPIR BONET

(Palma, 1943 - 2019)

1. Arqueologia - Illes Balears 902 (460.32)

7

PRESENTACIÓ

Mallorca és un país ric en patrimoni. La situació geogràfica enmig de la mar Mediterrània occidental i el fet que per la nostra illa hagin passat gairebé totes les civilitzacions humanes que s’han desenvolupat en aquest racó de món, han enriquit notablement el llegat deixat en aquesta terra per tots els pobles que ens han precedit.

Dins aquesta abundància d’elements patrimonial a protegir, investigar i difondre, el patrimoni arqueològic ocupa un lloc destacadíssim. En primer lloc, perquè n’hi ha prou de fer una passejada per Palma o per la Part Forana per comprovar la pervivència d’aquest patrimoni. També és d’esmentar la trajectòria de més d’un segle d’iniciatives arqueològiques a Mallorca. I, no menys important, l’actual bona salut que gaudeixen els estudis i les investigacions sobre arqueologia, procedents d’àmbits científics (universitaris i no universitaris), que contribueixen a conèixer millor aquesta part de la nostra història.

En aquesta línia trobam les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears celebrades entre els dies 11 i 14 d’octubre de 2018 a Alcúdia, gràcies a l’organització de la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears i amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alcúdia.

El volum que presentam compta amb les aportacions que es feren en aquesta trobada científica que, arribada a la vuitena edició, s’ha consolidat com una cita ineludible per a les persones que fan feina en aquest àmbit del nostre arxipèlag. Unes aportacions que hem d’agrair i de destacar per l’alt nivell de recerca científica que s’exposen.

Podem trobar estudis sobre les diferents etapes de la prehistòria, sobre la petjada púnica i romana, l’arqueologia de l’edat mitjana, estudis sobre l’època contemporània, aportacions relacionades amb el turisme i l’etnologia i, fins i tot, sobre l’arqueologia del temps present.

Tot un cabal de novetats científiques que haurien de tenir, i aquesta és la nostra intenció, un aprofitament triple.

En primer lloc, seguir generant coneixement científic, perquè la investigació amb mètode només avança amb els fonaments posats per part de les recerques que han tengut lloc anteriorment. En segon lloc, per aprofundir en la difusió del valor patrimonial i de la necessitat de conservar tots els elements relacionats amb l’arqueologia, com a deures col·lectius d’una societat madura i avançada. I, en tercer lloc, aquestes novetats científiques haurien de ser eines de treball, perquè els poders públics, en el nostre cas el Servei de Patrimoni Històric, puguin dur a terme la responsabilitat que tenen encomanada.

És feina de tothom, que això sigui possible.

Isabel Busquets HidalgoVicepresidenta primera i consellera del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca

9

PRÒLEG

El llibre que teniu a les mans recull les comunicacions presentades a les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades els dies 11, 12, i 13 d’octubre de 2018 a Alcúdia.

Amb aquest, ja són vuit els volums editats d’aquestes jornades des que, l’any 2006, se celebrà a Manacor la 1a Tro-bada d’arqueòlegs de les Illes Balears, que tengué continuïtat l’any següent a Felanitx, ja amb el nom de II Jornades d’Ar-queologia de les Illes Balears. Des de llavors, les Jornades s’han succeït, amb caràcter biennal, passant per totes quatre illes.

Des d’aquella primera reunió, amb dotze presentacions, tretze anys després constatam que aquesta trobada s’ha afer-mat com una fita clau en l’arqueologia balear. Així, aquesta darrera edició ha comptat amb un total de 58 comunicacions, en les quals hi estan representades totes les vessants de l’ar-queologia feta arreu de l’arxipèlag. A més de la diversitat geogràfica, cal destacar també l’àmplia varietat cronològica, que abasta des de la prehistòria i protohistòria, passant per l’antiguitat clàssica i tardana i el món medieval islàmic i cristià fins el passat més recent, com posen de manifest les comunicacions referents a la Guerra Civil espanyola.

No obstant això, més que des d’un punt de vista cro-nològic o geogràfic, cal posar en relleu la diversitat de les temàtiques tractades, com queda palès en la mateixa organit-zació de les sessions. Així, en aquest volum que teniu a les mans −o en la pantalla− hi trobareu articles que ens informen de la recerca duta a terme entorn a l’àmbit domèstic, el món funerari i ritual, l’ús i aprofitament del territori i el paisatge o l’arqueologia del conflicte i de la repressió. Hi podreu lle-gir treballs relacionats amb diferents tipus d’intervencions, ja siguin excavacions, prospeccions del territori o estudis de materials o d’arqueologia mural, fruit d’intervencions programades de recerca o d’arqueologia preventiva i de sal-

vament que s’han dut a terme tant a terra com sota l’aigua. També tendreu ocasió de llegir sobre la gestió del patrimoni, la conservació i posada en valor o, fins i tot, vinculades al difícil equilibri entre la preservació del patrimoni i el turisme omnipresent a les Balears del nostre temps.

Un altre fet per destacar que es desprèn dels articles aplegats en aquest volum és la pluridisciplinarietat que carac-teritza l’exercici de la professió i la recerca en arqueologia a l’actualitat. No només en els treballs més corals es veuen reflectides les aportacions de diverses disciplines, sinó, també, en treballs d’altres professionals i investigadors que aborden el fet arqueològic des d’altres branques del conei-xement.

Així doncs, les Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears s’han convertit en un bon termòmetre per copsar l’estat en què es troba la professió. Una professió que, en els anys que han transcorregut des de les primeres trobades, s’ha vist sacsejada per diferents crisis i que no ha estat aliena a la precarietat i a les diferents problemàtiques que afecten la nostra societat. Així i tot, aquestes trobades també ens mostren una professió dinàmica en què, tot i les dificultats, es continua fent un treball de qualitat: s’excava, es restaura i es posa en valor el patrimoni, s’investiga i se’n fa difusió a diferents nivells. I això queda plasmat en la diversitat de les comunicacions presentades.

Per a les persones que ens dedicam a l’arqueologia a les Illes Balears i que formam un col·lectiu per sort cada vegada més nombrós, aquestes jornades han esdevingut una oportu-nitat de conèixer-nos i trobar-nos (de vegades de dos anys en dos anys!) i una manera de posar en comú la feina que estam fent, cada vegada en àmbits més diversos, la qual cosa fa impossible estar al corrent de tot. Són, doncs, uns moments per aturar, saber què s’està fent no tan enfora d’on treballam cadascun de nosaltres, crear sinergies entre diferents equips

10

SUMARI

VISITANTS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC A BALEARS. EL CAS DEL PARC ARQUEOLÒGIC PUIG DE SA MORISCA .... 15 Miquel Àngel Salvà Cantarellas, Javier Rivas Ortiz, María Calderón Díaz, Emmanuelle Gloaguen, Manuel Calvo Trias

CONEIXEM EL NOSTRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC? ESTUDI DEL CONEIXEMENT ARQUEOLÒGIC A NIVELL LOCAL A PARTIR D’ENQUESTES TELEFÒNIQUES ................... 25 Joan Morell Alou

LA ARQUEOLOGÍA COMO PRODUCTO TURÍSTICO EN MALLORCA ..................................................................................... 29 José Manuel Benito Rodríguez

EL PATRIMONI COM A ACTIU PER AL DESENVOLUPAMENT LOCAL: UNA PROPOSTA D’EINA ................................................. 43 Helena Inglada

NOUS REPTES. PROJECTE D’ACCESSIBILITAT DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR .......................................................... 51 María José Rivas Antequera, Magdalena Salas Burguera

LA POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE PORRERES: ES POU CELAT I ES PAGOS ............................... 59 Noelia Munar Cruz, Jaume Servera Bibiloni

MÉS ENLLÀ DE LA RECERCA. LA REVALORITZACIÓ SOCIAL DES ROSSELLS (2014-2018) ............................................ 67 Rafel Font Andreu, Natalia Sainz Tapia, Xisco Bergas Pastor, Javier Rivas Otiz, Christoph Rinne

DINÀMIQUES SOCIOAMBIENTALS I GESTIÓ DELS RECURSOS VEGETALS A MALLORCA I MENORCA DURANT LA PREHISTÒRIA: ELS ESTUDIS ARQUEOBOTÀNICS ............ 77 Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives

CAPTACIÓ D’ARGILES PER A LA PRODUCCIÓ CERÀMICA AL’EDAT DEL BRONZE: CAP DE BARBARIA II (FORMENTERA) ............................................................................... 87 Daniel Albero Santacreu

ES TURASSOT (COSTITX): DADES PRELIMINARS DE L’EXCAVACIÓ DE L’HABITACIÓ EST DE LA NAVETA 1 .......... 97 Francisca Cardona López, Nicolau Escanilla Artigas, Sebastià Munar Llabrés, Beatriz Palomar Puebla

REVISANT L’EIVISSA PREHISTÒRICA: PRIMERS RESULTATSD ’ U N N O U P R O J E C T E D ’ E S T U D I D E M AT E R I A L S ARQUEOLÒGICS ............................................................................. 109 Maria Bofill Martinez, Sergi Moreno Torres, Pau Sureda Torres

HISTÒRIA D’UNA GALERIA: LA PLATAFORMA ESGLAONADADE MESTRE RAMON (SON SERVERA, MALLORCA) I EL SEUENTORN BIOLÒGIC I CULTURAL ENTRE CA. S. XI I II A.N.E. 117 Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig Palerm, Àlex Valenzuela Oliver, Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives, Miquel Àngel Vicens Siquier, Guillem Pérez-Jordà

RESULTATS PRELIMINARS DE LA 15a CAMPANYA D’EXCA-VACIONS SISTEMÀTIQUES DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SON FORNÉS (MONTUÏRI) ...................................................... 129 Grup ASOME (Grup de Recerca d’Arqueoecologia social Mediterrània UAB)

SON CATLAR 2017-2018: INTERVENCIONS DEL PROJECTE MODULAR A MENORCA ................................................................ 139 Fernando Prados Martínez, Helena Jiménez Vialás, María José León Moll, Joan C. de Nicolás Mascaró, Andrés M. Adroher Auroux, Octavio Torres Gomariz, Sonia Carbonell Pastor

NUEVOS DATOS SOBRE EL PATIO DELANTERO DEL CÍR-CULO 6 DE TORRE D’EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA): ANÁLISIS MICROMORFOLÓGICO DE ALGUNOS SUELOS Y DATACIONES 14C .............................................................................. 147 Borja Corral, Carlos de Salort, Amalia Pérez-Juez, Paul Goldberg i Mark Van Strydonck

PRÀCTIQUES RITUALS A LA COVA DEL CAMP DEL BISBE(SENCELLES) .................................................................................... 159 Beatriz Palomar Puebla, Lua Valenzuela Suau

ANÁLISIS RADIOCARBÓNICO DE UNA MUESTRA DE HUESOHUMANO PROCEDENTE DE LA COVA DE N’ÀNGEL (CIUTADELLA, MENORCA) ........................................................... 169 Strydonck, Guy De Mulder, Herlinde Borms, Damià Ramis, Antoni Ferrer

de recerca i reflexionar cap on va la professió. També són, alhora, una eina per donar a conèixer la nostra feina a un públic més extens, com un retorn de la inversió que es fa en arqueologia en forma de coneixement. La difusió posterior que es fa de molts d’aquests articles per Internet, sens dubte, hi ajuda.

Finalment, des d’aquestes pàgines volem agrair el suport de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Depar-tament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca, de l’Ajuntament d’Alcúdia i del Consorci de la Ciutat Romana de Pollentia, així com al conjunt del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. Cal agrair també la tasca feta per l’equip organitzador de les Jornades per treure endavant una feina impagable i que suposa un repte cada vegada més gran per fer-hi caber tots els participants, organitzar comu-nicacions tan diverses, la taula rodona i activitats lúdiques complementàries, a més de la pròpia edició d’aquest llibre. Aquest agraïment s’ha de fer extensiu, també, a tots i totes les ponents, participants a la taula rodona i moderadors de les diferents sessions, a les persones que han col·laborat d’alguna o altra manera en la celebració de les Jornades i en aquesta publicació i, com no podria ser d’una altra manera, a totes les persones qui hi assistiren.

Llorenç Oliver Servera i Jordi Hernández-GaschPresident i vicepresident de la Secció d’ArqueologiaPalma, desembre de 2019

RESULTATS PRELIMINARS DE LA INTERVENCIÓ EN ENTE-RRAMENTS EN CALÇ A LA COVA DE S’ALOVA (SÓLLER) .... 175 Jaume Deyà Miró

PRÀCTIQUES RITUALS DURANT EL POSTTALAIÒTIC. EL CASDE SON MAIMÓ ............................................................................... 187 Margalida A. Coll

LA ICONOGRAFIA DELS PUNTS AMB CERCLES CONCÈNTRICS EN LA PLÀSTICA TALAIÒTICA MENORQUINA ........................ 193 Miquel Antoni Pons Carreras, Joan C de Nicolás Mascaró

REIVINDICACIÓN DE LOS GRABADOS EN LOS ANTIGUOS HIPOGEOS PROTOHISTÓRICOS DE MENORCA (III) . LOS GRABADOS GEOMÉTRICOS Y LA SIMBOLOGÍA FUNERARIA PÚNICA ...................................................................... 203 Joan C. de Nicolás Mascaró, Vicente Ibáñez Orts, Pere Arnau Fernádez, Mónica Zubillaga

RELACIÓ I DISPERSIÓ DE LES PLAQUETES DE PLOM MALLORQUINES DEL POSTALAIÒC ........................................... 213 Jaume Deyà Miró

EXEMPLES NOUS DE PLAQUETES DE PLOM MALLOR-QUINES D’ÈPOCA POSTALAIÒTICA ............................................ 223 Jaume Deyà Miró

CONJUNTO DE CERÁMICAS PÚNICAS PRODUCIDAS EN ELSECTOR ALFARERO DE AVDA. ESPAÑA 3-5 (EIVISSA) .......... 231 Rosa Gurrea Barricarte, Andrea Torres Ferrer

EL DIPÒSIT DE MARBRES ROMANS DEL SEGLE II DC D’ANATÒLIA I DE L’EGEU AL MAGATZEM DE S’EMBAR-CADOR DE SALAIRÓ (ES MERCADAL, MENORCA) ............... 239 Joan C. de Nicolás Mascaró, Miquel Antoni Pons Carreras

POSSIBLE VIL·LA ROMANA I LA SEVA NECRÒPOLIS A L’OM-BRA DEL PUIG DE SA SELLA (ES BAYULS DE FAVÀRITX, MAÓ, MENORCA) ............................................................................ 251 Joan C. de Nicolás Mascaró

CORPUS DE INSCRIPCIONES ROMANAS DE SA CARROJA (SES SALINES, MALLORCA) ......................................................... 261 Ana María Motagues Oliver

DEL AGUA AL VINO, DIFERENTES USOS DEL TERRITORIO EN UNA FINCA AGRÍCOLA A LO LARGO DEL TIEMPO ........... 267 Glenda Graziani, Juan José Marí Casanova

LES ÀMFORES TARRACONENSES DE PROCEDÈNCIA SUBAQUÀTICA DE PORTO CRISTO (MALLORCA, MANACOR) 277 Enric Colom Mendoza, Ramon Jàrrega Dominguez

LINGOTS D’ESTANY ROMANS TROBATS A L’AIGUA DE LA COSTA SUD-OEST DE MENORCA ................................................. 289 Albert Martin Menéndez, Joan C. Nicolás Mascaró, Mateu Riera Rullan, Bartomeu Salvat Simonet

UN FRAGMENT DE MENSA ROMANA AMB PRÒTOMA DE LLEÓ TROBAT A SANITJA (ES MERCADAL, MENORCA) ........ 299 Cristina Rita Larrucea

EL CABRERA 14. UN NOU DERELICTE BAIX IMPERIAL ENFONSAT A 70 METRES DE FONDÀRIA AL PARC NACIONALDE CABRERA.................................................................................... 309 Sebastià Munar Llabrés, Javier Rodriguez Pandozi

L’ÀMBIT D DEL SECTOR SUD DE SON PERETÓ (MANACOR, MALLORCA - ILLES BALEARS). ENTERRAMENTS D’UNA COMUNITAT CRISTIANA DELS SEGLES V A VIII DC. ............. 321 Magdalena Sastre Morro, Llorenç Alapont Martí, Miguel Àngel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan, Magdalena Salas Burguera

LES CERÀMIQUES MEDIEVALS I POSTMEDIEVALS DE SA TORRE VELLA (ALAIOR) ............................................................... 335 Simón Gornés Hachero

APORTACIÓ A L’ESTUDI DE L’ALAQUERIA ANDALUSINADE FALANIS: MATERIALS I ESTRUCTURES DOCUMENTATSA L’ARXIU MUNICIPAL DE FELANITX (MALLORCA) ............. 345 Alejandro Ramos Benito, Llorenç Oliver Servera

EL CONJUNT HIDRÀULIC D’ALMALLUTX: UN CAS DE RELACIÓ FRUCTÍFERA ENTRE REGISTRE DOCUMENTAL I REGISTRE ARQUEOLÒGIC ......................................................... 355 Plàcid Pérez Pastor, Pablo Galera Pérez, Jaume Deyà Miró

PINTURES I DECORACIONS MURALS A LES TORRES DE DEFENSA DE MALLORCA. EL CAS DE SON VALENTÍ (BANYALBUFAR) ............................................................................. 367 J. Deyà, S. Rebassa, T. Vibot

DADES PER A L’ESTUDI DEL CALL MENOR DE PALMA A L’EDAT MITJANA, ELS CASALS DE SANT BARTOMEU NÚM. 3I SANTA BÀRBARA NÚM.4 (MALLORCA, ILLES BALEARS) .. 377 Alejandro Ramos Benito, Magdalena Sastre Morro

MARRATXÍ 2017: APROXIMACIÓN AUTOARQUEOETNO-GRÁFICA .......................................................................................... 387 Daniel Albero Santacreu

CONECTANDO PUNTOS: RESULTADOS PRELIMINARES DE LA PROSPECCIÓN INTENSIVA DEL MUNICIPIO DE SON SERVERA 2014-18 ............................................................................ 395 Marc Llobera, Jake Deppen, Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig i Pere Rullán

ARQUEOLOGIA DEL CONFLICTE. PROJECTE “ESPAIS DE LABATALLA DE MALLORCA” ........................................................... 405 Maria Antònia Fernández, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera, Elisabeth Ripoll

EL CONJUNT HIDRÀULIC DE CAN BURGOS (SANT JORDI, EIVISSA) ............................................................................................ 411 Juan José Marí Casanova, Glenda Graziani

LOS PRIMEROS AÑOS ARQUEOLÓGICOS DE WILLIAM WALDREN ......................................................................................... 423 Guy De Mulder

NOUS INDICADORS CRONOLÒGICS DE LA FREQÜENTACIÓTARDOANTIGA DE S’ILLOT (SANT LLORENÇ DES CAR-DASSAR) ........................................................................................... 431 Alejandro Valenzuela, Jaume Servera, Bernat Font, Marga Rivas

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC LES SALINES: RESULTATS DE LES CAMPANYES 2014-2018 .................................................. 441 Bartomeu Vallori Márquez, Silvia Alcaide González, Jaume Servera Bibiloni, Francisca Torres Orell

404 405

AGRADECIMIENTOS

Queremos agradecer enormemente a las comunidades de Son Servera, Cala Bona y Cala Millor la colaboración prestada, tanto a los responsables políticos del consistorio municipal y, en especial, a la alcaldesa Natalia Troya, al alcalde Toni Servera “Monjo” y al concejal de Vías y Obras, Patrimonio y Medio Ambiente, Miquel Espases, como a los trabajadores de los distintos servicios municipales: Jaume Ferragut y Julià (Brigada municipal), Biel Oliver y José García (Servicios informáticos). También a los distintos pro-pietarios que nos han permitido acceder a sus fincas para rea-lizar las prospecciones: Hermanos Cifre (Sa Jordana), Pedro Servera (Son Gener), Lucía Sacristán (Son Marí), Gonçal López Nadal (Son Comparet), Família Rosselló Aguado (Son Corb) y a los amigos Jaume Miró, Pere F. Castro, Miquel À. Escanelles i Tòfol Servera «Minyó».

BIBLIOGRAFÍA

ALCOCK, S.; CHERRY, J. 2004. Side-by-Side. Comparative Regional Studies in the Mediterranean World. Oxbow, Oxford.

BEVAN, A.; CONOLLY, J. 2013: Mediterranean Islands, Fragile Communitites and Persitent Landscapes: Antikythera in Long-Term Perspective, Cambridge University Press, Cambridge.

CAU, M. A.; MAS FLORIT, C. 2013: Tracing settle-ment patterns in late antique Mallorca (Balearics Islands): a field survey in the eastern territories, Hortus Artium Mediaevalium, 19, 247-265.

GIVEN, M.; KNAPP, A.,B. 2003. The Sydney Cyprus Project: Social Approaches to Regional Archaeological Survey. Cotsen Institute of Archaeology, Los Angeles.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; PUIG PALERM, A.; LLOBERA O’BRIEN, M.; DEPPEN, J. 2015: “Evolució de les comunitats prehistòriques i protohistòriques i transfor-mació del paisatge al nord-est de l’illa de Mallorca: projecte d’estudi i resultats preliminars”, MARTÍNEZ ORTEGA, A.; GRAZIANI ECHAVARRI, G. (Ed.), VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Formentera (26 a 28 de

setembre de 2014), Consell Insular de Formentera i Secció d’Arqueologia del CDLIB, 143-154.

ARQUEOLOGIA DEL CONFLICTE. PROJECTE «ESPAIS DE LA BATALLA DE MALLORCA»

Maria Antònia Fernàndez PizàGonzalo Berger

Manuel AguileraElisabet Ripoll

El projecte «Espais de la Batalla de Mallorca» té l’ob-jectiu d’identificar i estudiar arqueològicament les restes materials del front de Mallorca que tingué lloc entre el 16 d’agost i el 3 de setembre de 1936 i que es desenvolupà a la costa del llevant de l’illa, entre Porto Cristo i Son Servera.

L’estudi arqueològic de les restes ens aporten informa-ció nova i nivells de concreció que faciliten la interpretació dels fets i que ens ajuden a complementar les fonts històri-ques, de gran importància, però que sovint poden resultar imparcials o segmentades. L’anàlisi i la recopilació de fonts sobre el conflicte, la identificació dels espais on es desenvo-lupà la guerra i la interpretació a través de la metodologia arqueològica són alguns dels objectius inicials que es planteja el projecte.

La Guerra Civil ha centrat l’interès de nombrosos estu-dis i recerques i ha generat una bibliografia extensa sobre la qüestió. El cas de Mallorca no ha estat una excepció i autors com Massot i Muntaner, Cruells o Berger, entre d’altres, han contribuït al coneixement del darrer conflicte armat que s’ha viscut a l’illa. Respecte a l’arqueologia relacionada amb aquest conflicte, s’ha centrat, fins al moment, en la recerca de les víctimes de la repressió exercida per part dels colpistes mitjançant la localització i l’exhumació de les fosses. Ara bé, l’arqueologia dedicada a la investigació del context bèl·lic fent ús de la metodologia de prospecció i d’excavació és la primera vegada que es posa en pràctica a l’illa. I cal dir que l’arqueologia del conflicte a altres zones de l’Estat espanyol com Catalunya, Aragó, País Basc o Madrid està obtenint resultats prou significatius en l’estudi del conflicte armat.

Des de l’inici, l’equip del projecte «Espais de la Batalla de Mallorca» ha fet dues campanyes de prospecció els anys 2017 i 2018. Aquestes han aprofundit als sectors centre i nord del front, entre Son Carrió i Son Servera. Ambdues han tingut com a resultat la identificació de múltiples estructures,

com parapets, trinxeres, pous de tirador, etc. També material bèl·lic. El conjunt d’elements documentats ens proporcionen informació nova relativa al desenvolupament de la batalla i a les forces en lluita.

DADES CONTEXTUALS

1. Marc espacial i cronològicEl 18 de juliol de 1936 estallava el cop d’estat per part

dels contraris a la República establerta i s’iniciava així una guerra civil entre els defensors del règim democràtic i els colpistes. Mallorca i les Pitiüses des del primer dia caigue-ren a les mans de les noves autoritats colpistes, mentre que Menorca es mantingué lleial a l’ordre republicà. Sols un mes més tard de declarar-se el cop d’estat arribava la guerra a Mallorca. El 16 d’agost de 1936 desembarcaven a les costes de Manacor les tropes del general Alberto Bayo en un intent per recuperar les Balears, conscients de la posició estratègica en el desenvolupament del front peninsular. Tanmateix, sols vint dies després, l’expedició de Bayo fou obligada a reem-barcar, a deixar enrere la guerra a Mallorca i a centrar els escassos recursos de la República a altres fronts que conside-raren llavors prioritaris.

Quant als límits espacials, el front de Mallorca tingué una superfície aproximada de 100 km2 que anaven des de les coves del Drac de Porto Cristo fins a Pula —com a extrem del vèrtex nord— i de Punta de n’Amer a la costa, fins a la rereguarda de les muntanyes de Pocafarina. En aquests 14 quilòmetres, es poden distingir fins a tres fronts prou dife-renciats: el front sud de Porto Cristo, el de Son Carrió i Sant Llorenç al centre i el front nord a Son Servera.

2 .Context històricUn cop esbossats els límits espacials i cronològics del

front de Mallorca, convé repassar algunes dades significatives

406 407

del context històric, bàsiques per entendre el desenvolupa-ment de la batalla. Un aspecte a destacar és l’elecció de les costes del llevant de Mallorca a l’hora de fer el desembarca-ment republicà. Aquesta no fou una elecció casual, sinó que responia a criteris logístics. Hem de tenir present que aquest punt era la zona més pròxima a Menorca i també a Barcelona, punts estratègics per subministrar de provisions els desembar-cats. D’altra banda, Manacor era la capital de la Part Forana i controlar-la suposaria tenir les portes obertes a l’interior de l’illa, des d’on avançar cap a Palma. Cal tenir present que les costes que envoltaven Palma estaven ben custodiades i això feia inviable un possible desembarcament als voltants. Un altre aspecte a considerar són els rumors que circulaven sobre un atac imminent a Mallorca per part de les forces de la República, sobretot si es tenen en compte la presa de Cabrera i Eivissa, els bombardejos i els vols sobre Mallorca per part de l’aviació republicana, la creació de la Legió de Mallorca i la mateixa propaganda entre les files republicanes (Massot i Muntaner 1987). Tots aquests antecedents posaren en alerta les autoritats colpistes de l’illa que s’afanyaren a vigilar i pro-tegir les costes davant l’atac imminent. Aquest aspecte sens dubte jugà en contra dels interessos republicans, ja que quan aquests desembarcaren es toparen amb una forta resistència organitzada que els esperava.

— Estratègia dels frontsUn cop les tropes republicanes desembarcaren, el front

de Porto Cristo fou el que rebé en un primer moment el major protagonisme i al llarg de la batalla mantingué un paper des-tacat. Com ja hem mencionat, l’objectiu de desembarcar a les proximitats de cala Manacor era aconseguir la ciutat. Però les tropes desembarcades no es limitaren sols a avançar i ocupar posicions en aquest indret, sinó que procuraren estendre’s arreu de la costa llevantina seguint les indicacions de Bayo. Els dos exèrcits procuraren fortificar les posicions que a poc a poc aconseguien, per evitar un possible flanqueig o incursions enemigues. La consolidació de les posicions ocupades fou essencial per mantenir-les.

Les primeres tropes a arribar desembarcaren a cala Anguila, des d’on penetraren a Porto Cristo, on aviat es toparen amb les forces feixistes. Ràpidament arribaren més efectius que desembarcaren a cala Petita, cala Morlanda,

cala Moreia, sa Coma i als arenals de Son Servera i Punta de n’Amer. Per la seva banda, els defensors ben aviat també es desplegaren arreu del llevant, algunes columnes es dirigiren a Son Servera i altres a Son Carrió per evitar precisament que les forces desembarcades s’estenguessin. Paral·lelament, però, el front de Son Servera i el front de Son Carrió anaren obtenint més protagonisme, precisament per la forta resistèn-cia amb què es troben a Porto Cristo, que els impedia avançar cap a Manacor. Una columna rebel rebé l’ordre d’ocupar Son Carrió des de Son Servera amb la idea d’atacar Porto Cristo des del nord i evitar la dispersió del front (Massot i Muntaner 1987).

Així Son Carrió i Son Servera ràpidament passaren a centrar una part important dels operatius. Aconseguir el con-trol tant del sector del centre com del sector del nord era pri-mordial per als dos bàndols. Per als expedicionaris responia a l’estratègia d’anar avançant i ocupant posicions per dibuixar un cordó defensiu que protegís al màxim la costa on es troba-va el gruix de l’operatiu. També era prou necessari per evitar quedar encerclats per l’enemic. L’objectiu d’apoderar-se de la zona de Son Servera era avançar cap a Artà i aconseguir la zona nord-est de l’illa —la zona més propera a Menorca— mentre que l’objectiu d’aconseguir Son Carrió era avançar cap a Manacor des del nord. Les tropes de Bayo tenien sem-pre en ment la condició de desembarcats, per la qual cosa davant qualsevol contratemps era bàsic poder executar les ordres de reembarcament de forma ràpida i eficient. A més, aquest cordó defensiu els permetria el relleu de les forces en combat, així com un canal de subministrament segur.

D’altra banda, per les forces sollevades el fet de dominar Son Servera i Son Carrió suposava consolidar el sistema defensiu sobre Manacor, evitar l’avanç de les tropes republicanes cap a les zones de l’interior i prendre posicions estratègiques des de les quals fustigar la zona de sa Coma, s’Illot i Punta de n’Amer, on se situaven els comandaments republicans.

Llevat del front de Porto Cristo, dominat per l’orografia pròpia de la costa llevantina, als altres sectors, de Son Servera i Son Carrió, la part més important dels combats se centrà a les cotes elevades. Dominar-les era estratègic, garantia unes bones posicions defensives i d’observació i assegurava el

control sobre les planures, alhora que permetia la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. Els dos bàndols, doncs, s’esforçaren a aconseguir els punts més alts per assegurar-se el control visual sobre l’enemic i una posició de domini estratègica.

— Desenvolupament de la batallaPoques hores després del desembarcament a cala

Anguila, les forces de Bayo ocuparen Porto Cristo però ràpi-dament arribaren reforços d’arreu de l’illa i feren retrocedir els republicans. Dia 17 el front sud ja quedà prou estabilitzat: l’exèrcit sollevat recuperà part de Porto Cristo, mentre que els republicans es feren forts a la zona de Can Servera. Davant la impossibilitat de seguir avançant en aquest front, els expedi-cionaris decidiren estendre’s ocupant posicions properes als punts de desembarcament i avançar cap a les poblacions de Son Carrió i Son Servera, i ocuparen la zona de sa Coma, on establiren el centre de comandament. Per la seva banda, els feixistes seguiren la mateixa tàctica de desplegar-se arreu del llevant per evitar precisament l’avanç de l’enemic i instal-laren metralladores als campanars de les esglésies de Son Carrió i Son Servera, i bases d’artilleria entorn dels turons que les envoltaven (Cortès 2017).

Dia 18 es produïren alguns enfrontaments entre els dos exèrcits a Son Carrió i també a Son Servera, entre Cala Bona i la carretera cap a Son Servera. El 19 d’agost els defensors s’afanyaren a ocupar posicions estratègiques i aconseguiren el puig de sa Font, sa Bassa, la zona del cementeri, des Molins i ses Eres a Son Servera, i a Son Carrió s’apoderaren de Son Carrió Vell, part de ses Talaies, la zona des Molins i Son Manxo —totes elles posicions a cotes elevades, fet que els permetia controlar l’enemic.

Entre el 20 i el 23 d’agost el protagonisme fou, sens dubte, per al front de Son Servera: dia 20 les tropes situades a la part alta del puig de sa Font baixaren de les posicions que ocupaven i prengueren la iniciativa de l’ofensiva i es produí un enfrontament amb l’enemic al voltant de la via fèrria. El resultat foren nombroses baixes i els nacionals decidiren reti-rar-se al poble, moment en què els desembarcats aprofitaren per ocupar el puig de na Penyal, des d’on feren incursions a les posicions enemigues del puig de sa Font i sa Bassa. Dos dies després protagonitzaren un avanç espectacular i acon-

seguiren encerclar el poble de Son Servera i aconseguiren part de Son Corb, el puig de sa Font, es Molins, la zona del cementeri. Per la carretera que anava a Sant Llorenç, avança-ren fins a Pocafarina i Son Vives, i arribaren a les portes de Sant Llorenç, on l’exèrcit els aturà (Berger 2018).

Dia 23 els sollevats que havien aconseguit resistir al poble de Son Servera, amb l’ajuda de reforços vinguts d’Artà, llançaren una contraofensiva per recuperar el control sobre Son Servera i aconseguiren ocupar de nou la zona del cemen-tiri i el flanc dret del puig de sa Font. Mentre els marxistes aconseguiren mantenir fins al final de les operacions les posi-cions del puig de sa Font. Per la seva banda, la rereguarda de l’exèrcit rebel instal·là una base d’artilleria del 7,5 a Son Sureda i prengueren posicions a ses Toltes, per frenar l’avanç cap a Sant Llorenç. Canviant de front, els republicans intenta-ren avançar cap a cala Anguila, al front sud, però foren aturats a prop de cala Murta i obligats a retrocedir a Porto Cristo.

A partir del 24 i fins al 26 d’agost, el protagonista fou el front de Son Carrió, un cop el de Son Servera i Porto Cristo havien quedat estabilitzats. Aquest fou el front en què els exèrcits mantenien posicions més compromeses, estaven molt a prop els uns dels altres i no disposaven d’amagatalls ni de construccions on refugiar-se, sinó que havien de protegir-se amb la mateixa orografia del terreny i amb les marjades de pedra existents. Aquestes posicions tampoc no estaven prou protegides i les incursions eren constants. Els enfrontaments eren durs i constants, amb foc tant de dia com de nit i amb unes condicions climàtiques asfixiants que provocaven l’es-gotament dels combatents.

Dia 24 els republicans instal·laren una base d’artilleria entre sa Torre Nova i sa Punta i intensificaren el foc contra l’enemic, mentre els sollevats posaren una base artillera al puig de Son Manxo. Les forces de Bayo fustigaven l’enemic amb intensitat, disparant tant de dia com de nit i amb atacs conjunts de fusells i metralladores des de terra i artilleria des dels vaixells i els avions. Davant aquesta situació, les tropes nacionals no pogueren resistir i decidiren retirar-se de Son Carrió, que quedà en mans dels rojos. L’endemà les mateixes tropes que es retiraren de Son Carrió reforçaren la rereguarda a les posicions de Montcada i ses Toltes per evitar l’avanç cap a Manacor i Sant Llorenç, i dia 28 continuaren consolidant la

408 409

rereguarda, aquest cop ocupant les muntanyes de Pocafarina i Son Vives, des d’on fustigaven Son Puça ocupada pels milicians.

El 28 d’agost es produí un punt d’inflexió en els com-bats. Entraren en escena els reforços italians, entre els quals una aviació potent deixà inutilitzats els avions republicans i castigà durament tant les posicions de terra com les del mar dels desembarcats. Tot i això, aquest mateix dia els republicans feren incursions i arribaren fins a Montcada i l’1 de setembre aconseguiren arribar fins a Pula, extrem del vèrtex nord del front, on foren aturats. Finalment, el 3 de setembre els solle-vats prepararen una gran ofensiva per aconseguir Son Corb, fonamental per aturar l’avanç cap al nord dels republicans, amb l’ajuda dels reforços italians i mitjançant un gran opera-tiu que incloïa atacs per terra, mar i aire, obligaren els repu-blicans a retirar-se de la posició (Massot i Muntaner 1987).

Davant la nova conjuntura del front, en què la guer-ra semblava que s’havia decantat a favor dels colpistes, la impossibilitat d’aconseguir el material bèl·lic necessari ni tampoc un reforç de tropes i obeint les ordres de l’Estat Major de la República, la mitjanit d’aquell mateix dia, Bayo donà l’ordre de reembarcament als seus combatents. L’endemà els soldats s’adonaren que els expedicionaris havien marxat i ocuparen les posicions que fins aleshores ocupaven els ene-mics: puig de sa Font, els turons de ses Talaies, Son Manxo, sa Torre Nova, la possessió de Son Carrió, Can Servera a Porto Cristo i sa Coma, recolliren el material abundant que hi deixaren i capturaren els milicians que no es temeren de l’ordre de reembarcament i quedaren a terra en mans dels vencedors.

El front de Mallorca respecte d’altres fronts de la Península fou d’una durada molt breu, d’una intensitat baixa, amb escassa potència de foc i amb poca concentració de forces. De fet, aquestes estaven prou equilibrades, amb uns 4.000 milicians i uns 3.400 feixistes, motiu pel qual el front es trobava estancat. Quant al material, els desembarcats comp-taven amb el suport de l’artilleria dels vaixells i de l’aviació, tres bateries del 7,5 i una del 10,5 instal·lades al front. Per la seva banda, els feixistes disposaven de tres bases d’artilleria del 7,5, tres del 10,5 i una del 15,5 i, a partir de dia 28, amb el suport de l’aviació italiana que inutilitzà l’aviació i l’artilleria

naval republicana. Aquesta situació, junt amb la manca de material de guerra i la necessitat urgent de reforços a les files republicanes acabaren decantant la batalla (Berger 2018).

PROSPECCIÓ DELS CAMPS DE BATALLA

Les dues campanyes que s’han fet fins al moment, pel que fa al vessant arqueològic, s’han centrat a identificar i localitzar els espais on es desenvolupà la batalla mitjançant la tècnica de prospecció dels principals punts en què es posicio-naren els dos exèrcits. Per això, prèviament s’ha duit a terme una documentació rigorosa a partir de la recerca de fonts històriques, de la consulta de la bibliografia existent i d’as-pectes cartogràfics. Mentre, amb els resultats obtinguts de la prospecció, s’ha procurat interpretar les restes sempre tenint en compte les fonts històriques i les dades arqueològiques.

A l’hora d’endinsar-nos en la prospecció dels camps de batalla, convé tenir present una sèrie de factors que resulten essencials per entendre la situació amb la qual ens trobam: no podem oblidar que el front de Mallorca fou breu, de tan sols tres setmanes, entre l’agost i el setembre de 1936. Per tant, les estructures construïdes expressament durant la guerra són molt precàries, ja que no tingueren temps de consolidar-les ni de fortificar-se en les condicions desitjades. De fet, hagueren d’adaptar-se als recursos disponibles i reaprofitar al màxim l’orografia del terreny. Empraren coves o roques com a abrics i parapets, així com les construccions preexistents, en aquest cas, principalment agrícoles com marjades o barraques. Pel que fa a la identificació d’aquests espais, no resulta sempre una tasca senzilla, precisament per la reutilització de moltes construccions. Per això, a l’hora d’identificar un punt com un espai directament relacionat amb la batalla, s’ha tingut en compte la troballa de material bèl·lic en superfície associat a la batalla i el posicionament estratègic de les estructures en relació amb el conflicte.

D’altra banda, convé destacar la diferenciació que hem pogut observar en la prospecció de les estructures del front nord i del front de Son Carrió. Les diferències venen condicionades pel desenvolupament del conflicte a cada un dels fronts. Al front de Son Servera, es mantingueren unes posicions més estables, com el cas del puig de sa Font i els

turons que l’envolten en direcció al mar, on les posicions són més consolidades. En canvi, les estructures del front de Son Carrió són més precàries i opten per un reaprofitament clar del terreny, però sobretot de les estructures ja existents.

Quant al front de Porto Cristo, aquest encara no s’ha inclòs dins les àrees de prospecció fetes i no disposam de dades contrastables. El front sud queda, doncs, reservat per a futures campanyes, tot i que tenim ben present que l’acció antròpica en aquest punt de Mallorca ha contribuït notòria-ment a l’alteració del territori.

Hem de destacar que els resultats fins ara obtinguts són de materials només en superfície i que un mostreig més ampli ens permetria aconseguir resultats més concloents. No descartam en absolut l’excavació dels punts més significa-tius per poder obtenir més informació amb què interpretar les posicions, així com una informació més detallada sobre la batalla. En aquest sentit, creim que és necessari que les institucions i les propietats privades cooperin per aconseguir aquests propòsits. També convé tenir en ment l’espoliació sistemàtica que pateix el material associat a la Guerra Civil i la pèrdua d’informació consegüent.

1. El front de Son ServeraLa prospecció del front de Son Servera s’ha centrat a

resseguir els punts principals on es desenvolupà el conflicte. Fins al moment han estat aquests: part del puig de Son Corb, na Penyal, puig de sa Bassa, puig de s’Eriçó, puig des Molins, puig de sa Font i la zona del cementeri. Les condicions del terreny muntanyós d’aquests punts ha propiciat la conserva-ció de la zona que, en bona part, es troba lliure de la urbanit-zació i ha permès que es mantengui pràcticament inalterada.

Fins aleshores, s’han pogut documentar una trentena d’estructures lligades estrictament a la batalla del 1936 a les zones prospectades. Entre aquestes, destaquen especialment els pous de tirador, parapets construïts en pedra seca i para-pets naturals, coves, trinxeres i nius de metralladora. A més, a la zona de na Penyal també es troben un conjunt d’estructures militars defensives construïdes amb posterioritat a la batalla.

Quant al material localitzat en superfície, se situa en una quarantena de peces de material bèl·lic, entre les quals destaquen cartutxos, bales i fragments de metralla, així com

material que es podria associar a la intendència dels soldats com llaunes o botelles de vidre. Convé precisar que, entre el material bèl·lic que hem pogut recuperar d’aquest sector, hi ha un predomini clar de fuselleria enfront de restes de metra-lla. Pel que fa a la fuselleria, destaca que una part dels cas-quets trobats al puig de sa Font corresponen a màusers txecs de 7,92 mm, molt probablement dels combatents republicans.

2. El front de Son CarrióEn línies generals, el front de Son Carrió no gaudeix de

les mateixes condicions de preservació que el front nord, a les zones des Molins i Son Carrió vell o Son Novell. Les edi-ficacions modernes han alterat notablement el territori i difi-culten i condicionen les àrees de prospecció. Així mateix les zones de Son Manxo, ses Talaies, Son Puça i sa Torre Nova presenten unes bones condicions de conservació del territori i és precisament on s’ha centrat la prospecció.

A les zones prospectades, s’han pogut documentar una vintena d’estructures, entre les quals destaca la localització de dues línies de fortificació del front: una a la zona de ses Talaies i una altra al puig de Son Puça, i alguns parapets. Les estructures del front de Son Carrió destaquen pel reaprofita-ment d’estructures anteriors com barraques i marjades agríco-les. De fet, el nombre de construccions fetes expressament per a la batalla són força reduïdes. Igualment són construccions molt febles i presenten un estat de conservació pèssim, llevat de les línies de fortificació que són clarament identificables.

Quant al material en superfície localitzat a les zones de prospecció, s’ha trobat un total d’unes setanta peces, entre les quals hi ha tant material bèl·lic com restes de metralla, cas-quets i bales, i altres materials que es poden relacionar igual-ment amb la intendència com ara culleres, llaunes, botelles de vidre i una moneda. Això no obstant, la vinculació del materi-al no bèl·lic i trobat en superfície difícilment es pot associar a la batalla de forma segura. Pel que fa a les restes de metralla de morter i d’artilleria són especialment significatives en aquest front i ocupen un gran percentatge del total. Sobretot destaquen restes d’artilleria del 7,5 i restes de morter Valero de 81 mm. Quant a la fuselleria, principalment són casquets de màusers de marcatge espanyol, com de la Fàbrica Nacional de Toledo de 1935 o la Pirotècnia de Sevilla.

410 411

CONCLUSIONS

A manera de conclusió podríem destacar que ens trobam davant uns resultats preliminars del projecte que inclouen la identificació i localització dels espais de la batalla mitjançant la prospecció del front. Encara no donam per conclosa aques-ta feina ja que queden alguns punts per localitzar, estructures per interpretar i material per analitzar. Les dades ens perme-tran obtenir més informació sobre com fou el desenvolupa-ment del darrer conflicte armat que s’ha viscut a l’illa des d’una perspectiva arqueològica com a complement de les fonts històriques.

Els estudis dedicats exclusivament a les restes mate-rials del conflicte bèl·lic de l’estiu de 1936 són escassos i podríem dir que encara es troben en fase embrionària. Tot i així, consideram que les restes vinculades a la Guerra convé no oblidar-les i dotar-les d’algun mecanisme de protecció que en garanteixin la conservació, ja que són el testimoni material directe de la Guerra Civil viscuda a Mallorca, així com la difusió en el procés tan necessari de recuperació de la memòria històrica.

BIBLIOGRAFIA

AGUILERA, M. (2017). Un periodista en el desem-barco de Bayo. Gafim y la Guerra Civil en Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner.

BAYO GIRAUD, A. (1987). Mi desembarco en Mallorca. Palma: Miquel Font.

BERGER, G. (2018). Les milícies antifeixistes de Catalunya: voluntaris per la llibertat. Barcelona: Eumo Editorial.

CORTÈS, J. (2017). La Guerra Civil a Sant Llorenç des Cardassar: republicans a sa Coma i Son Carrió. Edicions Documenta Balear.

CRUELLS, M. (1971). L’expedició a Mallorca: any 1936. Barcelona: Juventud.

DURAN, M. (1982). 1936 en Mallorca. IV vol. Palma: Editorial Moll.

GAYÀ, M. (1986). Històries i memòries. Ciutat de Mallorca: Editorial Moll.

MASSOT I MUNTANER, J. (1987). El desembar-cament de Bayo a Mallorca: agost - setembre de 1936. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

NEGREIRA, J. J. (2006). Mallorca 1936. La subleva-ción militar y el desembarco de republicano. Palma: Lleonard Muntaner.

TUGORES, A. (2006). La Guerra Civil a Manacor: La guerra a casa. Palma: Edicions Documenta Balear.

EL CONJUNT HIDRÀULIC DE CAN BURGOS (SANT JORDI, EIVISSA)

Juan José Marí CasanovaGlenda Graziani Echávarri

La intervenció es va produir en l’actual parc municipal de Can Burgos, una zona verda que abans formava part d’una finca rural amb al mateix nom. Aquest espai fou intervingut a causa de l’esfondrament del terreny natural, per les pluges torrencials que varen tenir lloc a inicis de l’any 2017. Pocs dies després, l’Ajuntament tingué constància de l’esfondra-ment del terreny i encarregà l’estudi arqueològic d’aquell indret, donat que hi havia testimonis de gent gran de Sant Jordi que recordava que per la zona hi havia «túnels» que anaven sota terra, unint dues finques veïnes.

La realitat de les troballes, com sol ser habitual, fou

diferent de la de l’imaginari popular. Es varen documentar dos conjunts d’aljubs que estaven relacionats amb el casa-ment anomenat Can Burgos, que consistia en un model d’edi-ficació destinat a l’explotació agrícola d’una gran finca, a més d’estar ideat per ser habitat per majorals.

Els conjunts hidràulics documentats són dues estructu-res independents (fig. 1), un aljub «clàssic», que segueix el model constructiu estàndard (fig. 1 i 2), del qual es coneixen nombrosos paral·lels, i una sèrie d’aljubs, connectats entre si, la tipologia dels quals no és gens comuna a l’illa d’Eivissa (fig. 1 i 3).